marjal - edebe.com llengua i... · escriviu cadascun un text per tal de persuadir algú perquè...
TRANSCRIPT
��������� � ���������������� ���������
marjal
LA_LLENGUA_3ESO_1T_VAL_48243.indd 1 18/03/11 09:18
32 Unitat 2
Unitat2
CONTINGUTSCOMUNICACIÓ
LECTURA. COMPETÈNCIA LECTORAMissatge del secretari general de les Nacions Unidesamb motiu del Dia Internacional de la Democràcia
EXPRESSIÓ ESCRITA, ORAL I AUDIOVISUALEl text persuasiu
CONEIXEMENT DE LA LLENGUAGRAMÀTICAEl nom. Els determinants. Els quantificadors
ORTOGRAFIAL’accentuació
LÈXIC I SEMÀNTICALa derivació: els prefixos
EDUCACIÓ LITERÀRIALITERATURALa literatura en l’Edat Mitjana
En finalitzar la unitat hauràs millorat la capacitat de:
Comunicació lingüística i audiovisual• Llegir un discurs i entendre’n el missatge, i crear
arguments i idees per a convéncer els altres.
• Entendre què transmeten els textos publicitaris, quiels emet, a qui es dirigeixen, etc.
Artística i cultural• Llegir textos literaris, valorant la creació literària i reco-
neixent-hi el gènere literari i els seus recursos.
Competènciamatemàtica• Saber escriure correctament les xifres amb els nu-
merals.
COMPETÈNCIES BÀSIQUES
33Lectura. Competència lectora
L’Organització de les Nacions Unides (ONU) és un òrgan intergo-vernamental que es va crear el 1945, a partir de la Carta de SanFrancisco, amb l’objectiu d’assegurar la pau, promoure la coopera-ció econòmica, cultural i humanitària, garantir la seguretat dels estatssobre la base dels principis d’igualtat i autodeterminació, i vetlarpel respecte envers els drets humans.
Ban Ki-Moon, polític i diplomàtic sud-coreà, és el huité secretarigeneral de les Nacions Unides des que el 2006 va succeir en el càrrec KofiAnnan. Va nàixer el 13 de juny de 1944 a la ciutat d’Eumseong, vaestudiar relacions internacionals a la Universitat de Seül, va ampliar elsestudis a la Universitat de Harvard, va iniciar la carrera diplomàtica aWashington i ha representat el seu país a les Nacions Unides des de 1975.
Enguany, el Dia Internacional de la Democràcia se celebra nomésuns quants dies abans que tinga lloc la Cimera sobre els Objec-tius de Desenvolupament del Mil·lenni, organitzada per lesNacions Unides a Nova York.
Mentre els dirigents del món es reuneixen per impulsar avençosimportants en un termini que abraça fins al 2015, disposem d’unaoportunitat important per a subratllar la funció decisiva que exer-ceix la democràcia1 a l’hora de fer reduir la pobresa i promoureel benestar de les persones.
En la Cimera Mundial que es va celebrar fa cinc anys, tots elsdirigents mundials van convindre que la democràcia, el desen-volupament i els drets humans2 són interdependents3 i esreforcen entre si. I en la Declaració del Mil·lenni de l’any 2000,tots els governs del món van decidir no escatimar4 «cap esforça l’hora de promoure la democràcia i enfortir l’imperi del dret iel respecte de tots els drets humans i totes les llibertats fona-mentals internacionalment reconeguts, incloent-hi el dret aldesenvolupament».
5
10
15
Missatge del secretari generalde les Nacions Unides ambmotiu del Dia Internacional
de la Democràcia15 de setembre de 2010
1 democràcia: sistema polític en què els ciutadans trien a través d’un procés elec-toral les persones que han de dirigir el govern d’un país, un ajuntament...
2 drets humans: conjunt de drets essencials de la persona.
3 interdependents: l’un depén de l’altre, l’un afecta l’altre.
4 escatimar: no donar a algú la quantitat que necessita d’una cosa; no dedicara un projecte o a una situació els recursos necessaris perquè tire endavant.
En aquesta unitat reconeixeràs lescaracterístiques dels textos persuasius, queinclouen els discursos i els textos publicitaris.
Refermaràs el domini de l’expressió escritagràcies a l’estudi del nom, els determinantsi els quantificadors, així com de les normesd’accentuació i l’ús de prefixos per a formarnoves paraules.
Elements com la transparència, la rendició de comp-tes5 i un govern receptiu són essencials perquè lanostra tasca a favor del desenvolupament es coroneamb èxit.
Mecanismes sòlids de control, una societat civil6 dinà-mica, el lliure intercanvi d’informació i idees, i la parti-cipació ciutadana —trets distintius de la democràcia—són també ingredients crucials per a generar creixementeconòmic i garantir la justícia social.7
L’avenç de la democràcia no és un procés lineal niirreversible. Recentment, en nombrosos llocs del mónhem assistit a situacions en què les consecucions engovern democràtic assolits amb tant d’esforç estavengreument amenaçades. En algunes societats, els defen-sors de la democràcia i els activistes de la societatcivil han hagut de fer front a noves mesures de confron-tació. En d’altres, s’ha subvertit, alterat o enderrocatl’ordre constitucional, en alguns casos, de maneraviolenta.
A tots ens haurien de preocupar aquest tipus de retro-cessos, que no s’han de convertir en una tendència.Qualsevol revés en els avenços democràtics suposa,també, un revés per al desenvolupament. Aquest témoltes més possibilitats de fructificar8 si els ciutadansdisposen d’oportunitats reals d’influir en el seu propigovern i si disposen de l’ocasió de compartir els fruits
del progrés.
Això imposa una responsabilitat a la comunitat inter-nacional. Els pobles de tot el món giren els ulls enversles Nacions Unides perquè contribuïsquen a protegir ia fomentar la democràcia, els drets humans i l’Estatde dret. Dirigeixen la mirada cap a nosaltres perquè com-plim els compromisos que hem contret durant l’últimadècada.
Amb motiu d’aquest tercer Dia Internacional de laDemocràcia, demane als ciutadans i als governs d’a-rreu del món que commemoren la jornada amb activi-tats a través de les quals destaquen el suport que donena la democràcia. Reconeguem que el govern democrà-tic és un anhel9 que comparteixen i que manifesten per-sones d’arreu del món. La democràcia és una finalitatper dret propi i també és un mitjà indispensable per aassolir el desenvolupament de tota la humanitat. Femque aquest missatge s’escolte en la Cimera sobre elsObjectius de Desenvolupament del Mil·lenni i a totsels racons del món.
Ban Ki-Moon,secretari general de les Nacions Unides.
Font: www.un.org (Adaptació)
34 Unitat 2
5 rendició de comptes: el procés de presentar, davant qui correspon,la relació de despeses i ingressos d’una administració o gestió per talque puga ésser comprovada.
6 societat civil: conjunt de tots els ciutadans.
7 justícia social: concepte de justícia que incorpora el reconeixementdels drets socials dels individus, atenent no solament al seu treball, sinótambé a les seues necessitats.
8 fructificar: donar fruits o resultats.
9 anhel: un desig molt intens d’obtindre alguna cosa.
20
25
30
35
40
� La seu de les Nacions Unides, a Nova York.
45
50
55
60
65
COMUNICACIÓ: LECTURA. COMPETÈNCIA LECTORA
35Lectura. Competència lectora
Després de llegirLlig el text i resol les activitats.
1. Respon aquestes preguntes.
— Quin paper fonamental desenvolupa la democràcia?
— Què van pactar els governs de tots els països en la Declaració del Mil·lenni?
— Esmenta els tres elements bàsics per a assegurar el desenvolupament.
— Digues quins són els trets distintius de la democràcia.
— Quina preocupació mostra el secretari general de l’ONU pel que fa a l’estat de la democràcia en certs països?
— Explica què esperen de les Nacions Unides els pobles del món.
— Quin dia de l’any és el Dia Internacional de la Democràcia? Quants se n’han celebrat fins ara?
2. Fes una llista dels conceptes que s’associen amb la democràcia i escriu una definició per a cadascun. Et posem un exemple:
3. El text que has llegit és un discurs en què el Sr. Ban Ki-Moon té la intenció de convéncer els qui l’escolten. Dividiu-vos en grups iescriviu cadascun un text per tal de persuadir algú perquè faça alguna d’aquestes activitats:
Una destinació per a les vacances d’estiu
Gastar un pot comú de 200 euros
Una activitat per a dur a terme la vesprada de dissabte
Una pel·lícula per a anar a veure al cinema
Un grup de música per a anar a veure en concert
Per a cada tema anterior, exposeu en veu alta la vostra proposta, defenseu-la, escolteu els arguments que exposen els altres sobrela seua idea i, entre tots, debateu totes les opcions i trieu-ne una seguint una votació democràtica. Què passaria si algú imposarala seua idea sense escoltar els altres o sense fer una votació entre totes les idees?
4. Relaciona cada règim polític amb la definició que li correspon.
— Tenint en compte aquestes definicions, valora els avantatges que comporta la democràcia respecte de la resta de doctrinespolítiques.
5. Determina per què Ban Ki-Moon, secretari general de les Nacions Unides, incideix tant en la importància de preservar la democràcia.
�
Anarquisme Sistema polític en què el poder es troba a les mans d’un sol individu, que l’exerceix a través d’un Govern queafavoreix la classe que li dóna suport i que anul·la qualsevol font de resistència o oposició.
Dictadura Doctrina política que postula la participació del poble en el Govern i en el procés per a triar les persones quehan de governar.
Autoritarisme Sistema polític en què el cap de la religió de l’Estat és també el cap de Govern.
Democràcia Règim polític en què el poder és a les mans d’un grup reduït de persones, d’una família, d’una classe social od’un grup de pressió, ja siga econòmic, polític o militar.
Oligarquia Forma de govern en què l’Estat exigeix l’obediència absoluta dels ciutadans a través d’un control estricte detots els àmbits de la societat i a través de la repressió.
Teocràcia Doctrina que proposa la llibertat total de la persona humana i la desaparició de l’Estat i de la propietat privada.
Reduir la pobresa ➞ Aconseguir que hi haja menys persones amb pocs recursos.
Promoure el benestar de les persones ➞ ...
Desenvolupament ➞ ...
Drets humans ➞ ...
COMUNICACIÓ: LECTURA. COMPETÈNCIA LECTORA
36 Unitat 2
Continuem sent la nació més poderosai pròspera de la Terra. Els nostres treba-lladors no són menys productius quequan va començar la crisi. Les nostresments no són menys imaginatives [...]La nostra capacitat no ha disminuït. [...]
A partir de hui, hem de reanimar-nos,hem de traure’ns la pols de damunt ihem de començar a treballar per referels Estats Units. Mirem on mirem, hiha faena per fer. L’estat de la nostra eco-nomia exigeix accions ràpides i dràs-tiques, i actuarem, no només per crearllocs de treball, sinó per establir unanova base per al creixement. Cons-truirem ponts i camins, xarxes elèctri-ques i línies digitals que impulsen elnostre comerç i ens unisquen. Restau-rarem la ciència i la posarem allà on lipertoca, i enarborarem les meravellestecnològiques per elevar la qualitat dela salut i rebaixar-ne els costos. Apro-fitarem el sol, el vent i la terra com acombustible per als nostres cotxes ifàbriques. Transformarem les nostresescoles i universitats per cobrir lesdemandes d’una nova era. Tot això hopodem fer. I tot això és el que farem.
Barack Obama, president dels Estats Units.
Discurs inaugural, 20-1-2009 (Adaptació)
En el discurs que has llegit a l’inici de la unitat la intenció del Secretari Generalde les Nacions Unides és persuadir, convéncer a qui l’escolta de la necessitatde fomentar i enfortir els governs democràtics al món.
Es tracta, per tant, d’un tipus de text en què la persuasió de l’oient és la motiva-ció principal. Per això s’anomenen textos persuasius.
El text persuasiu
Per a fer-ho, hi ha diverses tècniques: amb arguments, establint connexions ambsímbols concrets, fent promeses, apel·lant a les emocions o els sentiments de lespersones, etcètera.
Hi ha moltes classes de textos persuasius, com ara els discursos i els textos publi-citaris; de fet, cada dia usem frases persuasives per a convéncer els altres. El llen-guatge persuasiu es caracteritza per l’ús de recursos que permeten captarl’atenció del públic i impactar-lo, amb l’objectiu de convéncer-lo.
El discursUn discurs és un text, escrit o oral, que tracta una qüestió que interessa un col·lectiude persones determinat. L’emissor (qui l’escriu o qui el llig) té certa autoritat(és el director d’una institució, el president d’un país, el representant d’uncol·lectiu...) i es dirigeix a un receptor (el grup de persones que el lligen o l’es-colten) perquè es posicione sobre la qüestió que es tracta i, si s’escau, actue peraconseguir l’objectiu que es planteja en el discurs.
Es tracta, per tant, d’un tipus de text en què la persuasió de l’oient és la princi-pal motivació. Per això s’anomenen textos persuasius.
Les característiques que es dedueixen del text són:
— L’emissor d’un discurs es dirigeix a un receptor concret; en aquest cas, el pre-sident dels Estats Units (emissor) es dirigeix als ciutadans del seu país(receptor col·lectiu).
— S’hi exposen situacions (hi ha faena per fer) i les solucions que cal empren-dre (accions ràpides i dràstiques) per a arribar a un objectiu concret (crearllocs de treball, establir una nova base per al creixement).
— S’hi utilitzen perífrasis d’obligació (hem de reanimar-nos, hem de començara treballar), verbs en futur (construirem, restaurarem, aprofitarem) i la pri-mera persona del plural per a involucrar el receptor (hem de, mirem, hopodem fer).
— L’objectiu és convéncer els emissors perquè participen en l’objectiu del discurs (aprofitarem el sol, el vent i la terra com a combustible per als nostres cotxes i fàbriques).
— S’hi fan promeses (construirem ponts i camins, restaurarem la ciència).
— S’apel·la a les emocions i els sentiments de l’emissor (continuem sent la naciómés poderosa i pròspera; la nostra capacitat no ha disminuït).
Els textos persuasius tenen com a objectiu convéncer algú perquè faça alguna cosa,és a dir, intenten influir en el comportament de les persones perquè actuen d’unamanera determinada, perquè compren un producte concret, etcètera.
� Els discursos dels polítics acostumen a ser textospersuasius, ja que el seu objectiu és convéncerels ciuta dans de les seues idees polítiques o de labondat de les seues actuacions.
COMUNICACIÓ: EXPRESSIÓ ESCRITA, ORAL I AUDIOVISUAL
L’anunci publicitariEn els mitjans de comunicació i també en internet sovintegen els anuncis quetenen com a objectiu final informar i persuadir, és a dir, captar l’atenció delreceptor per tal de convéncer-lo que faça alguna activitat o que compre algunproducte. Per això es consideren textos persuasius.
Aquests textos reben el nom d’anunci, que pot ser institucional (promoureuna actitud, una opinió, un comportament, a través d’una campanya) o comer-cial (vendre un producte). Un anunci es compon d’imatge, eslògan i text.
— Imatge: és suggeridora respecte del missatge que es vol transmetre.
— Eslògan: és una expressió breu, senzilla i fàcil de recordar que sintetitza lainformació i la comunica al receptor de manera colpidora. És una frase querespon les tres c: és curta, clara i concisa.
— Text: sovint acompanya l’eslògan i n’amplia la informació. El cos del text solincloure informació sobre el producte que es vol vendre o explica els objec-tius que vol aconseguir la campanya.
A més, hi ha un altre element que sol completar un text publicitari: el logotip,que és el símbol de l’empresa o l’organisme que és responsable de l’anunci. Lafinalitat del logotip és associar allò que s’anuncia amb l’entitat que promou elproducte o amb l’organisme que s’encarrega de la campanya.
Un altre element que caracteritza aquests textos és el públic a qui es dirigei-xen, ja que no és el mateix crear un anunci dirigit als joves de 16 a 25 anys quefer-ne un per als adults de més de 40.
Els elements del text publicitariA l’hora de crear un text publicitari, cal tindre en compte els recursos que s’hiempren:
— Pronoms de segona persona: Posa’t el casc; RTVV, la nostra.
— Imperatiu: Contra la crisi, recicla; Obri la porta a les llengües; Planta cara perla igualtat.
— Frases fetes: Qui la fa, la paga; El temps és or.
— Metàfores: Tu ets el teu carrer.
— Rimes: Si fas esport, et sentiràs més fort.
— Anàfores (repeticions): Nosaltres som aigua, nosaltres som vida.
D’altra banda, els textos publicitaris es divideixen en diverses categories:
— Conatiu: pretén que l’interlocutor faça alguna cosa. Utilitza sobretot verbs enimperatiu, vocatius i pronoms de segona persona (Banya’t per l’esclerosimúltiple; Tu decideixes).
— Representatiu: explica les característiques del producte, com ara el nom, quèofereix, com funciona... i aporta arguments objectius sobre què representa(Neteja i desinfecta; Per a tot tipus de roba, blanca i de color).
— Emocional: apel·la als sentiments del receptor, a la relació que estableix ambl’entorn i amb el món, per convéncer-lo que el producte el farà feliç (Et sen-tiràs bé, Seràs el que vulgues ser, Els teus diners salven vides).
— Simbòlic: identifica el producte amb un significat concret de manera querepresente els nostres desitjos (T’agrada conduir?).
37Expressió escrita, oral i audiovisual
� Imatge: una persona pareix que pinta el cartellde l’anunci.Eslògan: Obri la porta a les llengües.Objectiu: que els estudiants es matriculen en valen-cià.Públic: les persones que estudien o estudiaran ala Comunitat Valenciana.Text: Obri les portes a les llengües. Matricula enFutur, Matricula en Valencià.
� Imatge: un xic parla o canta a l’orella d’algú.Objectiu: assimilar els reproductors d’MP3 de lamarca a la qualitat de la veu en directe.Públic: els joves.
COMUNICACIÓ: EXPRESSIÓ ESCRITA, ORAL I AUDIOVISUAL
6. Observa la imatge que tens a continuació, pensa com emprar-la(per vendre un producte o posar en marxa una campanya pera transmetre un missatge determinat) amb alguna cosa bendiferent a la que van idear els seus creadors, i escriu-ne un eslò-gan.
— Compareu a classe l’eslògan que ha creat cadascú de vosal-tres amb el de l’anuncis real:
7. Retalla diversos anuncis d’un diari, enregistra un parell d’anun -cis televisius o radiofònics, i busca un parell d’anuncis d’inter-net. Porta’ls a classe i especifica:
— Les parts que els integren (imatge, eslògan, text).
— De quina manera es combinen per transmetre un missatgeconcret les diferents parts que l’integren.
— El canal en el qual han aparegut (premsa escrita, televi-sió, ràdio, internet) i com el canal per on han sigut trans-mesos determina el tipus d’imatge, el tipus d’eslògan,etcètera.
— El públic a qui es dirigeixen.
8. Tria la banda sonora que acompanya tres anuncis de latelevisió que s’estan emetent actualment. Porta les cançonsa classe. En silenci escolteu-les entre tots la banda sonora delsanuncis enregistrats.
— Quants alumnes relacionen correctament la cançó amb lamarca que la utilitza per al seu anunci?
— Debateu entre tots quina relació s’estableix entre lescançons dels anuncis i els productes a què s’associen.
9. Analitza el cartell següent: com combina imatge, text i eslò-gan per enviar un missatge concret?
— Quin missatge vol transmetre?
— A qui es dirigeix?
— Proposa un eslògan alternatiu per a l’anunci.
10. Escriu un eslògan per a fomentar les idees següents:
• Que els joves mengen més fruita i verdura.
• Que la gent faça més exercici físic.
• Que els ciutadans empren el transport públic.
• Que els ciutadans reciclen (un eslògan per al plàstic, unper al vidre, un per al cartó, un per a la roba, un per alsresidus orgànics i un general).
• Que la gent estalvie aigua.
• Que els ciutadans estalvien aigua per combatre la sequerade l’estiu.
• Quina imatge triaries per a cada eslògan? Justifica la res-posta.
11. Escriu un text persuasiu per a les situacions següents:
• Convéncer el professor perquè et deixe eixir cinc minutsabans de classe.
• Convéncer els pares perquè et deixen anar a un concert.
• Convéncer un amic o una amiga perquè et deixe la bici-cleta.
• Convéncer el veí perquè et deixe connectar a la seua xarxaWi-Fi.
12. Entra al lloc web http://www.comunidad-valenciana.org/opencms/opencms/turisme/va/contents/campanyas_publicitarias/publi_nacional_2008/publi_nacional_2008.html. Hitrobaràs la campanya publicitària de la Comunitat Valen-ciana de l’any 2008. Inventa un nou eslògan per a la d’en-guany, pensa alguna imatge i descriu-la amb paraules.
El nou Caddy Maxi Life,
infinitament més gran (Volks wagen).
ACTI
VITA
TS
38 Unitat 2
COMUNICACIÓ: EXPRESSIÓ ESCRITA, ORAL I AUDIOVISUAL
@
�
39Gramàtica
El nom és la categoria gramatical que designa o representa entitats reals o ima-ginàries: persones, animals, objectes, sentiments...
Tipus de nomsSegons l’entitat que designen, els noms es classifiquen en:
— Comuns: designen tots els individus de la mateixa espècie o totes les cosesde la mateixa classe (persona, ciutat, país...).
— Propis: es refereixen a una persona en particular, a un lloc en particular o aun individu en particular (Joan, Alzira, Mallorca...).
— Concrets: fan referència a coses que podem percebre amb els sentits (rellotge,xiquet, llibre...).
— Abstractes: designen qualitats, actituds, sentiments..., que no podem perce-bre amb els sentits (democràcia, idea, equivocació...).
— Individuals: fan referència a un sol ésser o objecte (faig, cançó...).— Col·lectius: designen un conjunt d’éssers o objectes de la mateixa classe
(fageda, cançoner...).
El gènere dels noms— Els noms poden ser de gènere masculí o femení.— En els noms que designen persones i animals, el gènere depén del sexe: si
són mascles, el gènere és masculí (home, xic, cavall...), i si són femelles, el gènereés femení (dona, xica, egua...).
— En els noms que designen coses, objectes, idees..., el gènere s’atribueixde manera arbitrària. Aleshores cal fixar-se en l’article: masculí (el cotxe, el peu,el desordre...) o femení (la màquina, la cara, la desorientació...).
El nom
— Cal destacar que en algunes paraules el masculí es forma canviant -a per-ot: abella/abellot, bruixa/buixot...
— En els noms amb doble gènere, el significat és diferent segons si són mas-culins o femenins: el llum (aparell) / la llum (claror), el pudor (vergonya) / lapudor (mala olor), el canal (via navegable d’aigua) / la canal (canonada), el fi(objectiu) / la fi (final), el terra (sòl) / la Terra (planeta)...
Hi ha un grup de noms el gènere delsquals podem confondre fàcilment.Per això cal recordar que:
— Són femenins: les allaus, les aro-mes, les anàlisis, la calor, les dents,les olors, les postres, la resta, la sín-drome, la suor...
— Són masculins: els afores, els avan-tatges, el bacteri, el compte, elcorrent (d’un riu), el costum, el dot,el dubte, els espinacs, el lleixiu, elsllegums, el marge, el pendent, elsenyal, el titella...
Noms el gènere dels qualspodem confondre
Formació del femení
— Afegint una -a al masculí: gat/gata; xic/xica... És la manera més general de formar el femení.
— Canviant -e, -o o -u per -a: mestre/mestra; burro/burra; hebreu/hebrea...
— Afegint -na, -essa, -ina al masculí: germà/germana; advocat/advocadessa; gall/gallina...
— Canviant -dor/-tor per -driu/-triu: emperador/emperadriu; actor/actriu...
— Canviant -leg per -loga: psicòleg/psicòloga; traumatòleg/traumatòloga...
— Canviant la paraula: cavall/egua; oncle/tia; bou/vaca...
— Sense canviar la paraula; aleshores els distingim canviant l’article o afegint la paraula mascle o femella darrere el substan-tiu: el colombaire / la colombaire, el futbolista / la futbolista, el cantant / la cantant, un pardal mascle / un pardal femella...
CONEIXEMENT DE LA LLENGUA: GRAMÀTICA
40 Unitat 2
El nombre dels nomsDiem que el nombre d’un nom és singular quan es refereix a un sol element, iquan es refereix a més d’un element diem que és plural.
13. Classifica aquests noms segons que siguen concrets oabstractes: alegria, regió, Benicadell, pineda, llibreria,vidre, pescador, por, amic, descans.
14. Escriu els noms col·lectius corresponents a aquestesdefinicions. Te’n donem la primera lletra com a pista.
• Gran munió d’animals xicotets, especialment insec-tes, com, per exemple, les abelles: E.............................
• Caps de bestiar que pasturen plegats: R........................
• Conjunt d’intèrprets de diferents instruments neces-saris per a executar la música simfònica: O....................
• Camp plantat d’arròs: A..........................
• Bosc de roures: R..........................
• Gran volum de peixos: B..........................
15. Escriu el femení d’aquests noms. Compte amb els can-vis ortogràfics!
abellot gos ase porcvalencià psicòleg cavall comteactor colombaire dentista monjogermà gendre emperador especialista
16. Escriu l’article que falta en les oracions següents.
• Es va oblidar de demanar .......... postres.• Té .......... costum d’alçar-se molt matí.• No s’oblida mai de llavar-se .......... dents.• Desconec .......... avantatges d’aquesta oferta.• Quan faça .......... senyal, corre.• Demà em portarà .......... resta.
17. Escriu el plural d’aquests noms. Compte amb els can-vis ortogràfics!
peça faig terç aiguadolmen mà sedàs quioscglobus temps pluja trosllengua anagrama bedoll feixmarejada espasa bidó certamen
18. Completa aquestes oracions amb el plural de les parau-les entre parèntesis. Compte amb els canvis ortogrà-fics!
• Va agafar la víctima amb els seus (braç).• Ha assistit a un muntó de (congrés).• Ha fet uns (progrés) espectaculars. Ja està prepa-
rat per a començar!• Seguirà els (pas) de son pare: vol ser arquitecte.• A aquest senyor li diuen l’home dels (nas).• Van alçar un bloc de (pis) davant de casa.• És un dels (cas) més difícils que ha resolt la policia.
ACTI
VITA
TS
Concrets AbstractesComuns
PropisIndividuals Col·lectius
… … … …
Formació del plural
— Afegint una -s al singular: got/gots; paper/papers... És la manera més habitual de formar el plural.
— Canviant -a àtona per -es: planta/plantes; casa/cases...
— Afegint -ns al masculí de les paraules agudes acabades en vocal tònica: cordó/cordons; camí/camins...
— Afegint -os al masculí de les paraules agudes acabades en -s, -ç, -x, -ix i -tx: gas/gasos, nas/nassos, braç/braços, per-plex/perplexos, feix/feixos, esquitx/esquitxos... Cal tindre en compte que una sèrie de paraules planes acabades en-x fan el plural afegint-hi només -s: apèndix/apèndixs, índex/índexs, vèrtex/vèrtexs...
— Afegint -s o -os (segons el grau de formalitat) al masculí de paraules acabades en -sc, -st, -xt, -sp o -ig: fresc/frescs o fres-cos; tast/tasts o tastos; text/texts o textos...; gesp/gesps o gespos; desig/desigs o desitjos; passeig/passeigs o passejos...
— Sense canviar la paraula; aleshores diem que són paraules invariables: el dilluns / els dilluns, el globus / els globus, el llapis / els llapis, el virus / els virus...
CONEIXEMENT DE LA LLENGUA: GRAMÀTICA
Els possessiusIndiquenpossessió, pertinença o relació envers el nomque acompanyen:elmeuordinador, la teua jaqueta, la nostra conversa... Són aquests:
Aquests possessius, anomenats tònics, van acompanyats de l’article definit quanprecedeixen el nom que determinen: la meua camiseta...
41Gramàtica
Acompanyen un nom i en precisen el significat; concorden en gènere i ennombre. Poden ser articles, demostratius o possessius.
Els articlesEspecifiquen el nom al qual acompanyen, de manera que n’indiquen el gènerei el nombre. Es classifiquen en definits, indefinits i personals.
—Articles definits: especifiquen un nom conegut (el veí...). Les formes de l’arti-cle definit són el, la, els, les. .
—Articles indefinits: especifiquen un nom de manera indeterminada (unbolígraf, una estàtua...); les formes són un, una, uns, unes.
Els demostratiusMostrenmolta proximitat, bastant proximitat o llunyania, en l’espai o enel temps,del nomrespectede lapersonaqueparla, de laqueescolta ode totesdues alhora:No vull fer aquest viatge tan llarg, Aquella casa pareix a punt de caure...
Els determinants
Singular Plural
Masculí Femení Masculí Femení
Proximitatimmediata aquest/este aquesta/esta aquests/estos aquestes/estes
Proximitatmediata aqueix/eixe aqueixa/eixa aqueixos/eixos aqueixes/eixes
Llunyania aquell aquella aquells aquelles
Singular PluralMasculí Femení Masculí Femení
Un posseïdor
meu meua meus meues
teu teua teus teues
seu seua seus seues
Més d’unposseïdor
nostre nostra nostres nostres
vostre vostra vostres vostres
seu seua seus seues
llur llurs
Ens referim amon, ton, son (singu-lar masculí), ma, ta, sa (singularfemení),mos, tos, sos (pluralmasculí),mes, tes, ses (plural femení).
Els acostumem a utilitzar per a refe-rir-nos a persones de la família (monpare,ma tia...), enpoesia (Enmaterrade la Vall...), en expressions com enmavida, sa casa, SaMajestat, SaSan-tedat....
Els possessius àtons
— En els dies de la setmana usatscom a adverbis: Dissabte aniremd’excursió, Dimecres que ve...
— Enels títols de llibres, articles, etc.:Diccionari general de la llengua,Gramàtica...
— Enels refranys i els proverbis:Ove-lla que bela no beu, Novembrehumit et farà ric...
— En els rètols i les indicacions: En-trada, Eixida, Ajuntament, Gene-ralitat Valenciana...
Quan prescindimde l’article definit?
CONEIXEMENT DE LA LLENGUA: GRAMÀTICA
42 Unitat 2
Són els indefinits, els numerals i els quantitatius. Delimiten la quantitat delnom que especifiquen; poden funcionar també com a pronoms.
Els indefinitsAporten una significació d’imprecisió o vaguetat: alguna relació, qualsevolpossibilitat... Es classifiquen en variables i invariables:
� Els numerals ordinals expressen ordre: primer, segon,tercer...
Els quantificadors
Variablesalgun, alguna, alguns, algunes; altre, altra, altres; ambdós, ambdues; cadaun, cada una, cadascun, cadascuna; cert, certa, certs, certes; mateix,mateixa,mateixos,mateixes; qualsevol, qualssevol; tot, tota, tots, totes...
Invariables algú, altri, cada, cap, hom, quelcom, res, sengles, tothom...
L’us del guioneten els cardinals
Per a saber quan hem d’escriure elguionet en els numerals cardinals, calrecordar la normaD-U-C (desenes-uni-tats-centenes); és a dir, el guionet escol·loca entre les desenes i les unitats(vint-i-u, trenta-quatre, quaranta-cinc...)i entre les unitats i les centenes(dos-cents, tres-cents, quatre-cents...).
Singular PluralMasculí Femení Masculí Femení
Variables
molt molta molts moltes
poc poca pocs poques
quant quant quants quantes
tant tanta tants tantes
gaire gaires
bastant bastants
Invariables gens, més, menys, massa, prou, que
CONEIXEMENT DE LA LLENGUA: GRAMÀTICA
Tin en compte que...— Cap s’usa en oracions negatives, interrogatives i condicionals: No tens cap
llapis?; Que saps cap acudit?; Si tens cap idea, me l’expliques.— Tot és invariable davant de noms de ciutats o de països que no van prece-
dits de l’article:Ha conduït per tot Europa.—Cal evitar els castellanismes varis, vàries i demés.
Els numeralsEspecifiquen el nom expressant una quantitat o un ordre de manera precisa.Poden ser de diferents tipus:— Cardinals: indiquen una quantitat exacta (zero, un, dos, tres...).—Ordinals: expressen ordre. Es formen afegint -é al cardinal (cinqué, sisé, seté,
vint-i-uné...), tret de primer, segon, tercer i quart.— Partitius: indiquen parts d’un tot (mig, mitja, terç, quart...).—Múltiples: expressen multiplicació (doble, triple, quàdruple, quíntuple...).— Col·lectius: indiquen l’agrupació de quantitats diverses (parell, dotzena,
centenar...).
Els quantitatiusIndiquenunaquantitat inexactaopocprecisa:Tébastantsdubtes,Vapagarmassadiners per entrar al concert...Poden ser variables o invariables.
19. Subratlla els determinants del text següent i classifica’lsen el quadre de més avall. Fes constar les formes repeti-des només una vegada. Fixa’t en l’exemple.
20. Corregeix els determinants i els quantificadors incorrec-tes de les oracions següents.
• Eva te prous amics a la Facultat.• Té masses coses per fer i s’atabala.• Al museu he vist varis quadres de Sorolla.• El dijous tenim classe de gimnàstica.• Van viatjar per tota Amèrica abans de tornar a casa.
21. Substitueix les xifres d’aquestes oracions per quantificadorsnumerals en lletres.
• Li van tocar 146.225 euros en la loteria.• Només volia omplir 1/4 de depòsit.• L’hem de telefonar al número 634 116 917.• Hem traslladat l’oficina al carrer de Llevant, 175, 5é 3a.• El capítol 18é és molt interessant.• Compra 12 (numeral col·lectiu) ous de gallina.
22. Les paraules del quadre canvien de significat segons elgènere. Escriu una oració amb cadascuna en què quedenclares les diferències de significat, com en l’exemple.
23. Posa un determinant davant dels substantius a fi que quedeclar el gènere, com en l’exemple.Consulta, si cal, el diccionari manual o l’electrònic; tin encompte que el gènere d’aquests noms no coincideix ambel que tenen en llengua castellana.
• El corrent del riu es va endur sis persones.• Em faràs el favor d’aclarir-me ............. dubtes?• Es va donar un colp a ............. front.• El menjar fa ......... olor molt agradable.• ............ llegums són fonamentals en la nostra dieta.• M’agraden ............. costums tan originals que té.• Em van avisar quan començava ............. postres.• Amb totes les finestres tancades fa ............ calor insu-
portable.• .......... gran avantatge és que permet arribar molt abans.• Cada dia es fa ............ anàlisi de l’aigua del riu.
43Gramàtica
ACTIVITATSVa ser aleshores quan vaig fer una important troba-lla. Mentre Carme mirava el seu mapa jo vaig ado-nar-me que alguna cosa sobreeixia de l’arena. Vaigexcavar ràpidament fins que es van veure amb clare-dat els cinc dits d’una mà de pedra. Pertanyia a l’escul-tura d’un escriba de la primera dinastia. Qualsevolarqueòleg que haguera descobert aquesta estàtuahauria cridat d’alegria. Molta gent es va acostar a nosal-tres a veure què passava. Aquests moments van seremocionants i vaig recordar cadascuna de les exca-vacions en què havia participat al llarg de la meua vida,plena de molts èxits.
Determinants
Article definit …
Article indefinit una …
Article personal …
Demostratiu …
Possessiu …
Quantificadors
Indefinit …
Numeral …
Quantitatiu …
fiEl fi de la investigació és trobar una vacuna.
Ja no podem continuar així: això és la fi.
pols
pudor
terra
llum
son
clau
canal
còlera
En l’àmbit col·loquial s’empra la variació de gènere de bastant: bastanta,bastantes. Massa i prou no fan el plural. Els quantitatius gens i gaire funcionensempre en oracions negatives, interrogatives i condicionals: No tinc gens defam, Hi ha gaire públic?, Si tens gens de son, dorm.
@
CONEIXEMENT DE LA LLENGUA: GRAMÀTICA
44 Unitat 2
En valencià hi ha dos tipus d’accent gràfic:
— L’accent greu o obert (‘), que s’escriu sempre sobre la a (ànima...) quan s’ac-centua i de vegades sobre la e (pèl...) i la o (ressò...) quan són obertes.
— L’accent agut o tancat (‘), que es posa sempre sobre la i (camí...) i la u (embús...)quan s’accentuen i de vegades sobre la e (succés...) i la o (regió...) quan són tan-cades.
Normes d’accentuació— Les paraules agudes s’accentuen quan acaben en -a, -e, -i, -o, -u, -as, -es, -is,
-os, -us, -en, -in.
musulmà nové traspàs París sorprén Berlín
— Les paraules planes s’accentuen quan no acaben en -a, -e, -i, -o, -u, -as, -es,-is, -os, -us, -en, -in.
màgic mòdul líquid pètal gòtic núvol
— Les paraules esdrúixoles s’accentuen totes.
època pel·lícula símptoma república partícula història
Fixem-nos en quina és la síl·laba tònica de les paraules següents, ja que podemdubtar a l’hora de pronunciar-les.
L’accentuació de e i oLes vocals e i o en posició tònica poden ser obertes o tancades. Les indicacionssegüents ens ajudaran a escriure correctament l’accent quan n’hagen de dur.Fixa’t:
Paraules agudes amb e
Paraules planes amb e
L’accentuació
Paraules acabades en diftong decreixent
A l’hora d’accentuar una paraulaaguda o plana, cal tindre en compteque si acaba en diftong decreixent(-ai, -ei, -oi, -ui, -au, -eu, -ou...), la i i lau finals no es consideren vocals sinósemivocals. Per tant:
— No s’accentuen aquestes paraulesagudes: entreu, ompliu, perdiu...
— Sí que s’accentuen aquestes parau-les planes: fóreu, hàgeu, eixíreu...
FIXA’T
Agudes beisbol, cautxú, futbol, handbol, interval, mil·ligram, oboè, poliglot, Tibet,timpà, xandall, xassís...
Planes atmosfera, consola, intèrfon, Kíev, medul·la, míssil, omòplat, policíac,rèptil, tèxtil, Ucraïna, víking...
Esdrúixoles aurèola, diòptria, èczema, olimpíada, Himàlaia, període, pneumònia, rubèola,Sàhara, vàlua...
Accent obert perquè, què (pronom interrogatiu).
Accent tancat
En les paraules acabades en -é (alé, café, comité, diré, faré, consomé...; en com-postos en bé (malbé...); -és (burgés) i -én (mossén, entén...) .
Accent obert
En la majoria: cèntim, dèbil, elèctric, esfèric, èxit, apèndix, mèrit, paciència, pètal,tècnic...
Accent tancat
En els infinitius: créixer, ésser, conéixer, prémer, témer...; en l’imperfet d’indi-catiu de ser: érem, éreu; en el passat simple i l’imperfet de subjuntiu: cone-guérem, coneguéreu.
CONEIXEMENT DE LA LLENGUA: ORTOGRAFIA
45Ortografia
Paraules esdrúixoles amb e
Paraules agudes amb o
Paraules planes amb o
Paraules esdrúixoles amb o
El punt indica una pausa llarga en el text. N’hi ha de diversostipus segons la funció que desenvolupen:
— Punt i seguit: separa oracions que expressen, en un mateixparàgraf, diversos aspectes d’una mateixa idea.
— Punt i a part: separa paràgrafs, cadascun dels quals expressauna idea.
— Punt i final: serveix per a indicar l’acabament total d’un text.
Practica-ho
24. Separa les oracions del text amb punts i seguits i punt ifinal; escriu majúscula quan calga.
SIGNES DE PUNTUACIÓ El punt .
Desplaçament incorrecte de l’accent en alguns verbs
Cal pronunciar tònica la i del lexemadels verbs acabats en -iar en les trespersones del singular i en la terceradel plural dels temps següents: pre-sent d’indicatiu, present de subjun-tiu i imperatiu.
— Present d’indicatiu: canvie, canvies,canvia, canvien.
— Present de subjuntiu: canvie, can-vies, canvie, canvien.
— Imperatiu: canvia, canvie, canvien.
FIXA’T
Escalfeu una planxa prou ampla per daurar-hi la cuixai garantir l’enrossit de la peça. [...] Daureu la cuixa al foc,salpebrada, per totes bandes. Tot seguit, poseu la cuixaa la plata del forn.
Isma Prados, Receptes de l’Isma. Ed. La Magrana
Tots els membres de la brigada, tret dels que estaven deguàrdia, es van congregar al davant de la foguera que cre-mava enmig del campament era molt tard i estaven can-sats, però tenien tanta curiositat que per res del món nos’haurien perdut les paraules del capità Temple va fer actede presència a la una i mitja de la matinada, acompanyatpels sis brigadistes que havien entrat amb ell a l’esglésiad’alguna manera, després de l’incident del temple aquellsset homes semblaven haver-se convertit en una unitatindependent de la resta, com si el que havia passat a lesruïnes, fóra el que fóra, els haguera agermanat amb uns lli-gams més forts que la sang anaven junts a tot arreu, par-laven entre ells en veu baixa i actuaven com si compartirenun secret
César Mallorquí, La porta d’Agartha.Ed. Marjal
Max no va fer comentaris. Se’n va acomiadar i, seguitd’Henri, va abandonar la casa.Un parell de dies més tard, va rebre una carta de JulesBronac.
Laura Gallego, La filla de la nit. Ed. Marjal
Accent obert
En la gran majoria: anècdota, diferència, comèdia, genètica, matèria, mètode,paciència, pèrdua, sèrie...
Accent tancat En les paraules cérvola, església, feréstega, llémena...
Accent obert
En les paraules això, allò, però...; arròs, espòs, repòs, terròs...; en els participispassats compostos de -clos: exclòs, inclòs, reclòs...
Accent tancat
En la majoria: atenció, botó, cançó, camió, excursió, nació, pavelló...; amb-dós, neguitós, sucós...; en adjectius com boirós, gloriós, saborós, verinós...
Accent obert
En la majoria: apòstol, autògraf, dipòsit, lògic, fenòmens, mòbil, pròxim,sòcol, sòlid...
Accent tancat En les paraules córrer, estómac...; en formes verbals del verb ser (fórem, fóreu...).
Accent obert
En la gran majoria: colònia, còmode, crònica, custòdia, demòcrata, memò-ria, mòmia, quilòmetre, òpera...
Accent tancat En les paraules fórmula, góndola, tómbola, tórtora...
CONEIXEMENT DE LA LLENGUA: ORTOGRAFIA
�
25. Col·loca aquestes paraules en la columna adient de la taula.
26. Les paraules de la llista següent tenen una e tònica (obertao tancada). Accentua-les, si cal.
alie permes ciencia
gratacel extasi frances
exces estes cambrer
perque etic energic
fertil enten estri
transparents gardenia espes
27. Les paraules de la llista següent tenen una o tònica (obertao tancada). Accentua-les, si cal.
Castello estomac precios
juliol aixo foreu
aparador nomina gondola
diposit automobil velodrom
raco contracor condicions
historia investigador lleo
28. En cadascuna de les oracions següents hi ha accents gràficsque han desaparegut. Posa’ls-hi.
• Te problemes en els examens perque no te paciencia.
• Des d’aquesta estacio s’observa be l’atmosfera.
• No vull parlar més d’allo: es un assumpte ridicul.
• En el congres hi havia un metge poliglot.
• Per la radio van explicar la vida dels reptils.
• He anat al banc a demanar un prestec personal.
• Durant aquell temps li augmentaren les dioptries.
• S’ha de reconeixer, pero, que no és gens mandros.
29. Les paraules dels grups següents només es diferencien enl’accentuació. Col·loca-les en l’oració adient.
• Sempre ................. les mateixes potingues estranyes!
• El viatge de tornada està ................. en aquest preu.
• Maria ................. Joan perquè isca.
• Quan veié aquella escena ................. com un boig.
• Martí ................. la setmana passada.
• Iago ................. hui mateix.
• L’arqueòleg ................. la sala oculta de la tomba.
• Cada dia ................. més pegues a la màquina.
troba / trobà
juga / jugà
crida / cridà
compres / comprés
ACTI
VITA
TS
46 Unitat 2
claror • plàstica • diaafirmació • còdol • ràbiaopac • escrit • examen
espècie • barnús • matèriasímbol • pètal • misericòrdia
DICTAT��
35. Prepara aquest dictat fixant-te en les paraules accentua-des i responent les preguntes que tens a continuació.
— Busca en el text els següents tipus de paraules:
• Quatre paraules agudes amb accent i quatre parau-les agudes sense accent.
• Quatre paraules planes amb accent i quatre parau-les planes sense accent.
• Quatre paraules esdrúixoles amb accent.
— Escriu-les en el quadern i memoritza com s’escriuen.
— Subratlla totes les paraules amb una e o una o ober-tes accentuades, i intenta pronunciar-les correcta-ment.
Tal com les aparences feien témer, després de l’examenfitosanitari practicat per experts de la Universitat, s’haconfirmat l’existència d’una greu malura que afectaels plàtans del parc Ribalta de Castelló. Encara nos’han descobert les raons del mal i es continua inves-tigant per tal de trobar una solució perquè els arbrespuguen véncer els organismes invasors que els estanatacant amb virulència. Les primeres hipòtesis apuntenque l’acumulació de diversos fenòmens atmosfèrics inu-suals durant les últimes setmanes pot haver reduït lesdefenses dels arbres.
Agudes Planes Esdrúixoles… … …
CONEIXEMENT DE LA LLENGUA: ORTOGRAFIA
�
�
�
47Lèxic i semàntica
Anomenemderivació el procés que permet obtindre noves paraules mitjançantla unió d’un afix (prefix, infix o sufix) a un lexema.
Un dels processos de derivació és la prefixació. Fixa’t en aquests dos exemples:
ante + posar anteposar
afix lexema paraula derivada
extra + ordinari extraordinari
afix lexema paraula derivada
Els afixos ante- i extra- són prefixos perquè s’han afegit davant dels lexemes posari ordinari; en aquests casos, el procés de derivació rep el nom de prefixació.
La derivació: els prefixos
� La paraula neoclàssic és una paraula derivada,amb un prefix i un lexema que defineixen les carac-terístiques fonamentals d'aquest estil artístic: el retorna l’arquitectura clàssica (de Grècia i Roma).
Prefix Significat Exemples
a-, an- sense amoralitat, anorèxia...
ante-, avant- abans antepenúltim, avantprojecte...
anti- oposició antiràbica, antinatura...
bes-, bi- duplicació besnét, binocle...
con- (com-, col-, cor-, co-)
companyia, participació en comú
confiança, comprovar, col·laborar,corporació, cofundador...
des-, de- el contrari de descansar, decréixer...
dis- difícil dislèxia, disfunció...
ex- de dins a fora; que va ser excèntric; expresident...
extra- situat enfora extraordinari, extraparlamentari...
hiper- sobre, més que hipermercat, hiperactivitat...
hipo- davall hipocalòric, hipocentre...
in- (i-, il-, im-, ir-) negació del lexema que precedeix; cap a dins
insípid, irreal, il·legal, impensable,irrellevant; infiltrar...
infra- inferioritat infrautilitzar, infrahumà...
entre-, inter- al mig; l’un amb l’altre entreacte; intercanviar...
juxta- al costat de juxtalineal, juxtaposició...
menys- matís de negativitat o d’inferioritat menysvalorar, menyspreu...
neo- nou neoclàssic, neorural...
CONEIXEMENT DE LA LLENGUA: LÈXIC I SEMÀNTICA
El prefix és un afix que afegim davant d’un lexema per modificar-ne o matisar-neel significat: anteposar, descargolar, incòmode...
Prefix Significat Exemples
pre- amb anterioritat preocupació, preveure...
pro- a favor de, en lloc de proàrab, pronom...
re- repetició, duplicació refer, repensar...
semi- la meitat, quasi semicircumferència, semidirecte...
sots- immediatament inferior sotspresident, sotsinspector...
sub- davall subaquàtic, subsòl, subtítol...
super- damunt, en excés superposar, superpoblació...
supra- situat damunt de supraorbital, suprabranquial...
trans-, tras- a través, d’una banda a l’altra transportar, trasmudar...
vice- substitut de, càrrec immediatament inferior viceconsellera, vicesecretari...
31. Afig el prefix in- a les paraules següents. Tin present queel prefix patirà transformacions segons la lletra amb la qualentre en contacte.
legalitzar parable renunciable
tangible localitzable capaç
creïble limitat superable
maculat productiu comunicat
probable propi apropiat
32. Escriu els antònims de les paraules de la llista tot afegint-losun dels tres prefixos següents: in-, des-, anti-.
inhibir-se →?δεσινηιβιρ−σε ηιγι�νιχ →?
χολ�λοχαρ →? χορδαρ →?
ηυμ� →? τολερ�νχια →?
πεν�αρ → imperialista ?
33. Rεlaciona cada prefix amβ la parαula adient a φi de formαr-ne una derivaδa i explica’n el sentit (si cal, consulta el dic-cionari manual o l’electrònic).
a- valorar
ex- fabricar
extra- dreçar
menys- producció
pre- pàtrida apàtrida: sense pàtria
re- ministre
sobre- pla
34. Completa les oracions amb el prefix que calga.
• La doctora em van receptar una pomada ........infla-matòria.
• Ara es pot agafar un tren .........directe fins a Alacant.
• Té una façana ..........clàssica, però l’edifici és gòtic.
• Per posar-se d’acord van haver de recórrer a un........mediari.
35. Col·loca els prefixos del requadre al costat de les definicionscorresponents.
a- / hiper- / neo- / pre- / semi- / trans-
— Tot seguit, completa les oracions següents escrivint elsprefixos davant de cada paraula incompleta.
• És una persona ..................sensible.
• El vaixell fa travessies .................oceàniques.
• Aquest objecte no té forma, és .............morf.
• És un gos criat al bosc, és ..................salvatge.
• La seua pintura és d’estil ................realista.
• Aquella xica està embarassada i porta un vestit..........natal.
ACTI
VITA
TS
@
.. . . . . . nou . . . . . . . més que
. . . . . . . a través de . . . . . . . sense
. . . . . . . la meitat, quasi . . . . . . . amb anterioritat
48 Unitat 2
CONEIXEMENT DE LA LLENGUA: LÈXIC I SEMÀNTICA
49Literatura
La literatura en l’Edat MitjanaEDUCACIÓ LITERÀRIA: LITERATURA
Des del punt de vista històric, anomenem Edat Mitjana el període de temps quecomprén del segle V al XV, i que es divideix en dues etapes: l’Alta Edat Mitjana (seglesV-XI) i la Baixa Edat Mitjana (segles XII-XV). Aquest període de temps es caracte-ritza socialment per una estructura en tres classes: la noblesa, el clergat i els vassalls.Ja en l’últim període podem parlar del sorgiment d’una burgesia gràcies al creixe-ment de les ciutats, i consegüentment, al refermament de les activitats mercan-tils.Pel que fa a la literatura, trobem tres tipus de manifestacions predominants: la poe-sia trobadoresca, conreada pels trobadors en occità, la literatura moral i religiosa,feta pels eclesiàstics que pretenien adoctrinar i moralitzar, i la literatura populardifosa pels joglars, la funció dels quals era informar i entretindre mitjançant cançonsacompanyades de música.
La lírica trobadorescaA les acaballes del segle XI naix al sud de França, l’antiga Occitània, la que seria laprimera manifestació literària culta en llengua romànica: la poesia trobadoresca,la qual es componia en occità. Els nostres autors usaven aquest model provençalper a la lírica mentre que per a la prosa utilitzaven la nostra llengua. Les causes d’aixòvan ser tant la proximitat política i els llaços polítics que unien les dues terres comel prestigi que va arribar a assolir aquest tipus de poesia.Els temes que trobem en aquestes composicions són:
• L’amor cortés. Es caracteritza pel refinament i l’espiritualitat i trasllada l’estruc-tura social del món feudal a la poesia: l’enamorat (om) té una relació de vassallatgeamb la dama (midons). El gènere més conreat és la cançó, però a més hi haaltres que en reflecteixen el tema: la pastorel·la (relació amorosa entre un cavalleri una pastora, o entre un pastor i una pastora) i l’alba, (expressa la tristor de l’e-namorat perquè deixa la dama quan arriba l’alba). Ací tens un exemple decançó:
• La mort. El gènere representatiu d’aquesta temàtica és el plany, que s’empravaper a expressar el dolor per la mort d’una persona important o coneguda.
• Les picabaralles. Aquesta temàtica ve donada pels enfrontaments entre untrobador i un enemic seu. El gènere que s’usava era el sirventés i el trobadorque més el va conrear, Guillem de Berguedà.
• Els debats. Dos trobadors debatien sobre temes amorosos. El gènere que s’u-tilitzava era la tensó i qui més el va conrear va ser el rei Alfons I.
Domna, vostre sui e serai, del vostre servizi garnitzVostr’om sui juratz e plevitz,e vostre m’era des d’abans.
Bernat de Ventadorn
Senyora, vostre sóc i seré,investit del vostre servei. Sócel vostre vassall juramentat icompromés, i era vostre desd’abans.
Consiros cant e plancpel dol qe·m a sasit et presal cor per la mort Mon MarqesEn Pons, lo pros de Mataplana […]
Guillem de Berguedà
Trist cante i em lamente i plorepel dolor que m’ha envaït i presel cor per la mort del meu marqués, Ponç, el noble de Mataplana […]
■ L’home era un vassall de la seua enamorada.
■ Els joglars entretenien la gent al carrer.
• Els trobadors que més vandestacar en la nostra litera-tura van ser Guillem de Ber-guedà i Guillem de Cervera,que van saber aplicar lesregles de la lírica trobado-resca a les seues composi-cions.
• Cal saber també que tot ique la poesia trobadorescaera fonamentalment ungènere d’homes, també vahaver-hi alguna dona que vaconrear el gènere. Se les ano-menava trobairitz.
Els nostres trobadors
50 Unitat 2
La prosa. Les cròniquesUna altra manifestació literària propia de l’Edat Mitjana, entre els segles XIII i XIV,van ser les quatre grans cròniques: la crònica de Jaume I o Llibre dels feits, lacrònica de Bernat Desclot o Llibre del rei Pere, la Crònica de Ramon Muntaner ila Crònica de Pere III el Cerimoniós.Es tracta de quatre narracions extenses escrites en prosa amb la intenció de con-servar la memòria dels esdeveniments històrics més importants de les nostresterres. Narren fets contemporanis als autors o fets passats. L’eix central de cadauna és un rei, del qual es conten fets i es justifiquen les accions.Tot i que els autors de les cròniques tenen una procedència geogràfica diversa,la llengua de les cròniques presenta una gran uniformitat lingüística gràcies alpaper unificador de la Cancelleria Reial.
Crònica de Jaume I o Llibre dels feitsFou, cronològicament, la primera que es va escriure. El rei Jaume I explica lesaccions militars del seu regnat, sobretot les conquestes de València i Mallorca. Usala primera persona del plural, el nós majestàtic, però s’ha demostrat que no va serel rei qui va redactar directament la crònica.
Crònica de Bernat Desclot o Llibre del rei en PereBernat Desclot era funcionari reial, procedent del Rosselló. Aquesta crònica narraels fets i les conquestes de diversos regnants, des d’Alfons I el Cast fins a Pere IIel Gran. En els primers capítols es conten fets del passat mitjançant cançonsde gesta en prosa i narracions llegendàries, mentre que quan parla de la figurade Pere II el Gran, hi predomina el detall i el rigor històric ja que ell ha pogut acce-dir a documents oficials: tractats, lletres reials, etc. L’estil es presenta més acu-rat que en la crònica anterior.
Crònica de Ramon MuntanerEls protagonistes principals d’aquesta crònica són els reis del Casal d’Aragó, peròa més, Muntaner també és protagonista ja que va participar en molts dels fetsque s’hi conten: les guerres de Sicília i Calàbria i l’expedició dels almogàvers aOrient.És la més llarga de les quatre i en ella Ramon Muntaner usa un jo per a narrarels esdeveniments que ha vist i per a dialogar amb el públic.
E per ço començaré per la gràcia de Déus, féu al molt alt senyor rei En Jacme,per la gràcia de Déu rei d’Aragó…
no só cor un cavaller, e, entre·ls altres, si·m pot romanir lo cavall e les armes,aitant bé cuit viure de cavalleria com nengú que hi sia.
E quan aquest Libre és aital que coses de menuderies no hi deu om metre,leixam-nos de contar moltes coses que hi foren, e volem dir les majors perço que·l libre no s’hagués molt a alongar; mas de les coses que foren granse bones, d’aquelles volem tocar e parlar.
EDUCACIÓ LITERÀRIA: LITERATURA
■ Les Corts Valencianes.
■ Ramon Muntaner.
51Literatura
EDUCACIÓ LITERÀRIA: LITERATURA
■ Jaume I.
Crònica de Pere el CerimoniósAquesta, com la de Jaume I, té un caràcter autobiogràfic i tampoc no fou redactada direc-tament pel monarca. L’obra explica el seu regnat i el de son pare, i en la seua redacció s’u-sen documents i la pròpia experiència del rei. La raó que mou a escriure aquesta crònicaés la voluntat de justificar els fets polítics i militars dels reis i també la de fer-ne propa-ganda. Els fets més importants que es narren són la reincorporació del Regne de Mallorca,les revoltes feudals i les lluites contra els enemics de la Corona d’Aragó. L’estil de l’obra és acu-rat i correcte, ja que segueix les normes cancelleresques.
Ramon MuntanerAquest autor (Peralada, 1265 - Eivissa, 1336), va iniciar la seua crònica a Xirivella, prop del Capi Casal, d’on era jurat.
Va conéixer els reis de l’època, des del rei Jaume I fins a Alfons III, dels quals va escriure enla seua Crònica, per professar-los una gran admiració.En la Crònica conta el que ha vist, amb voluntat propagandística, típica de les cròniques, peròdes de la veracitat i la versemblança.
[…] nadiu de la vila de Peralada e ciutadan de València […].
Estan jo en una alqueria mia, per nom Xilvella, qui és en la horta de Va-lència…
36. Llig el següent fragment de la Crònica de Ramon Muntaner.
— De què i de qui parla Ramon Muntaner?
37. Respon les qüestions següents:
— Identifica les expressions en què Ramon Muntaner s’a-dreça al públic lector o oïdor en què manifesta que haviscut els fets directament.
— Anota les qualitats del rei Jaume I que destaca RamonMuntaner.
— Redacta breument quins devien ser els valors fona-mentals de l’època, a partir de les qualitats que s’atribuei-xen al monarca.
38. Anota algunes de les expressions del text en què Muntaneruse el recurs del jo narratiu.
39. Ramon Muntaner diu sobre les gràcies del rei Jaume I: «Pri-merament, que mostrà gran miracle en lo seu neiximent…».Busca informació sobre aquest fet i explica per què elnaixement del rei va ser un miracle.
40. Entra en http://ca.wikipedia.org/wiki/Edat_mitjana i fes unresum sobre les principals característiques artístiques ifets històrics d’aquest període.
ACTIVITATS
Con ja davant vos he dit, jamés no nasqué rei a quiDéus faés tantes gràcies en sa vida com féu aquestsenyor rei En Jacme. E de les gràcies que Déus li féu,vos contaré partida. Primerament, que mostrà granmiracle en lo seu neiximent, així com davant vos hecontat. E aprés, que es veé lo pus bell príncep del móne el pus savi e el pus graciós e el pus dreturer e cell quifo més amat de totes gents, així dels seus sotsmesescom d’altres estranys e privats, que rei qui anc fos: queaitant con lo món dur, se dirà“lo bon rei En Jacme d’A-ragon”. Aprés, amà e temé Déus sobre totes coses: equi ama Déu sí ama justícia e veritat e misericòrdia;e de tot ço fo ell ben bastat. E aprés fo lo mellor d’ar-mes que nengun altre. E totes aquestes gràcies poguíjo veure e saber, e tots aquells qui el veeren e d’ell oïrenne oiran parlar. Aprés, féu-li Déus gràcia dels bons fillse bones filles e bons néts e nétes que es veé en sa vida,així con davant vos he contat. Aprés encara li féu Déusgràcia que, abans que hagués vint anys complits, con-qués lo regne de Mallorca […].
52 Unitat 2
REFORÇ
1. Classifica cada parell de noms en la categoria adient.
pallasso – alegria / abella – eixam / ciutat – Sevilla
2. Escriu el femení de les paraules següents.
metge advocat actor onclemestre psicòleg iaio goscavall professor monjo cosí
3. Escriu el plural de les paraules següents.
cosa avió raça cactusexamen psicòleg aigua gosbosc gra faixa monja
4. Classifica aquests quantificadors: qualsevol, gaires, zero, cer-tes, segon, bastant, massa, cadascuna, mig, prou, dotzena,triple, altra, cada.
Gramàtica Ortografia
5. Accentua les paraules agudes següents quan calga.
aixo puntual caloros aneu estimaranil·lus repos camions retard ingresinvent legals virtuos preten tambe
6. Accentua les paraules planes següents quan calga.
coneixer examen prestec estomac cantencodi nansa algunes deixaveu ridiculfenomens esser negariem temer estudis
7. En cada seqüència de paraules n’hi ha una que està malaccentuada. Identifica-la i corregeix-la.
• botó, nació, boirós, aixó, ambdós, cançó, gloriós
• cèntim, elèctric, tècnic, esglèsia, paciència, dèbil
• mòbil, sòlid, lògic, dipòsit, apòstol, estòmac
• interés, perqué, comprés, burgés, francés
8. Relaciona els prefixos amb les paraules adients i forma parau-les correctes. Després, relaciona-les amb el significat. Fixa’ten l’exemple.
Prefix Paraula Derivat Significat
anti- sònic ........... Superior a la velocitat del so.in- president ........... Càrrec immediatament
inferior al de president.tri- higiènic antihigiènic Contrari a la higiene.des- cicle ........... Que té tres rodes.quadri- ocupat ........... Que no té faena.post- làter ........... Que té quatre costats.super- acabat ........... Que encara no s’ha acabat.vice- operatori ........... Posterior a una operació.
Recorda que els noms:
— Es classifiquen en comuns, propis, concrets, abstractes, indi-viduals i col·lectius.
— Pel que fa al gènere, poden ser masculins o femenins, iquant al nombre, singulars o plurals.
— Les paraules agudes s’accentuen quan acaben en -a, -e,-i, -o, -u, -as, -es, -is, -os, -us, -en, -in.
— Les paraules planes s’accentuen quan no acaben en -a,-e, -i, -o, -u, -as, -es, -is, -os, -us, -en, -in.
— Les paraules esdrúixoles s’accentuen totes.
Lèxic i semàntica
Els prefixos són paraules que afegim davant d’un lexemaper modificar-ne o matisar-ne el significat.
Comú - propi . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . - . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Concret - abstracte . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . - . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Individual - col·lectiu . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . - . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Indefinits Aporten una significació d’imprecisió i vaguetat.
. . . . . . . . . . . .
Numerals
Especifiquen el nom expressant una quantitat o un ordre de ma nera precisa.
. . . . . . . . . . . .
Quantitatius Indiquen una quantitat inexacta o poc precisa.
. . . . . . . . . . . .
�
�
�
— Els determinants es classifiquen en articles, demostra-tius i possessius.
— Els quantificadors es divideixen en indefinits, numerals iquantitatius.
12. En el text següent han desaparegut els accents gràficsd’algunes paraules. Corregeix les errades.
Ortografia
13. Llig aquestes oracions, que contenen paraules amb pre-fixos cultes, i després uneix els prefixos de l’esquerra ambel significat corresponent.
• És l’heptacampió del món de fórmula 1.
• El Congrés dels Diputats és un hemicicle.
• Aquest iaio és octogenari.
• La megalomania és la mania de fer grans coses.
• La melanina és un pigment fosc de la pell.
hepta- negre
hemi- gran
octo- set
megalo- huit
melano- mig
— Ara busca en el diccionari un exemple de paraula pera cada prefix i anota’n el significat.
Lèxic i semàntica
AMPLIACIÓ
9. Llig les definicions i esbrina els noms col·lectius a quèes refereixen.
• Ramat que es fa reunint els caps de bestiar de diferentscases i que un sol pastor trau a pasturar: .....................................................................................................................................
• Gran quantitat de peixos que van junts: .........................
• Conjunt de criatures d’una casa: .............................................
• Nombre de persones junts deliberadament per a un fi:..........................................................................................................
• Conjunt d’un reduït nombre de persones que van jun-tes, especialment de soldats, policies, etc.: ...................................................................................................................................
• Grup d’ocells:...........................................................................................
10. Esbrina els noms de gènere masculí o femení que es corres-ponen a aquestes definicions.
• Muller del fill: ...............................................................................
• Marit de la filla: ..............................................................................
• Mascle de la cabra: .......................................................................
• Mascle de l’ovella: .......................................................................
• Femella de l’ase: ..........................................................................
• Femella del porc: ..........................................................................
11. Llur i llurs només s’usen en la llengua escrita, en un estilculte i literari; es refereixen a diversos posseïdors d’unacosa (llur pretensió = la pretensió d’ells o d’elles) o d’unes quantes (llurs idees = les idees d’ells o d’elles).
— Substitueix, quan siga possible, els possessius el seu iels seus per llur i llurs.
• Els jugadors escoltaven el seu entrenador.
• Aquell treballador es va reunir amb els seus caps.
• L’escriptora estava acabant la seua novel·la.
• Els reis van ser aclamats pels seus súbdits.
Gramàtica
53
Un dels procediments mes habituals d’eleccio de les lec-tures es, sens dubte, la visita a una llibreria. Es tracta d’unmetode tradicional usat pels bons lectors i que enaquests, es converteix en un habit tan freqüent comcomprar la premsa diaria, anar al cinema, assistir aconcerts, etc. Val a dir, a mes, que aquesta es una manerade seleccio de lectures que comporta una dosi dedecisio personal. El lector, tot i que pot decantar-se acon-sellat per les orientacions critiques que coneix a travesdels mitjans de comunicacio, opta, finalment, per algunaobra davant el contacte directe amb els llibres: una deci-sio que comporta riscos, sobretot perque, sovint, elsparatextos que apareixen en les cobertes —o les fai-xes promocionals— sublimen o sobrevaloren obres iautors que despres poden decebre’ns.
J. A. Fluixà, «Visita a una llibreria»dins L’illa (núm. 36)
Literatura
TALLER: IMATGE U2_PÀG. 51(grup d’ocells)
14. Fes un esquema-resum dels temes de la lírica tro -badoresca i dels tipus de composició que s’hi utilitzaven.
Literatura
�
1. Quina és la finalitat del fullet?
2. Quins són els tres elements d’aquest text divulgatiu?
• Imatge, eslògan i text ❏
• Avantítol, títol i entrada ❏
• Presentació, nuC i desenllaç ❏
3. A quin gènere literari pertany un relat?
4. Explica amb les teues paraules què són les bases d’un con-curs. En aquest concurs a on s’han de consultar?
5. Marca veritable (V) o fals (F):V F
• És la dècima vegada que es fa el premi. ❏ ❏
• Abans de començar cal llegir les bases del concurs. ❏ ❏
• Si escrius el relat, guanyaràs de segur. ❏ ❏
6. Què et suggereix la imatge del fullet? Per què han triat aquestai no una altra? Què et pareix la tipografia triada?
7. Crea un fullet divulgatiu per anunciar un altre concurs. Inven-ta’t un eslògan original.
ACTI
VITA
TS
54 Unitat 2
TREBALLA LES COMPETÈNCIES BÀSIQUESFullet divulgatiu
AVALUACIÓ
55Avaluació
Tria un producte (sabó per a llavaplats, un perfum,un vehicle...) i crea un eslògan per a un anunci escriti un text de 60 paraules per a un anunci de ràdio.
Digues el tipus de nom corresponent a cada definició.
• Designen qualitats, actituds, sentiments..., que nopodem percebre amb els sentits: ..........................
• Fan referència a un sol ésser o objecte: ......................
• Fan referència a coses que podem percebre amb elssentits: ......................
• Designen tots els individus de la mateixa espècieo totes les coses de la mateixa classe: ......................
• Es refereixen a una persona en particular, a un llocen particular o a un individu en particular: .........
• Designen un conjunt d’éssers o objectes de la ma -teixa espècie: ......................
Canvia el gènere d’aquests noms.
teòleg pestanya iaio
marit jueu hebrea
emperatriu àrab esponja
abellot comte somera
Canvia el nombre d’aquests noms.
paterns feix pastissos
aigua amenaces pèrdua
pa baix llengües
cactus os pluja
Corregeix els determinants i els quantificadors incor -rectes que hi ha en aquestes oracions.
• El dissabte per la vesprada anirem al cinema a veureaquella pel·lícula tan interessant.
• L’any passat vaig viatjar per tota França.
• Aquell senyor té bastantes finques.
• Josep i llur pare s’assemblen molt.
• Per l’avinguda van desfilar varis cavalls andalusos.
• Tindràs prous diners?
Escriu amb lletres les xifres de les oracions següents.
• Va poder vendre el quadre per 1.356 euros.• El club celebra el 25é aniversari de la fundació.• El meu telèfon és el 965 837 562.• Visc al carrer de Suïssa, 244, 5é 2a.• L’episodi 19é de la sèrie és el més divertit.
En cadascuna de les oracions següents hi ha un accentgràfic o dos que han desaparegut. Posa’ls.
• No li estava permes l’acces a l’edifici.• T’ho diu perque volia que saberes aixo.• Es va menjar un plat d’arros i es va beure un cafe.• Pel seu interes el deixaren que presentara el festival.• S’ha de reconeixer que no es gens treballador!• De veres que no recorde el telefon de l’academia .• El meu germa em va portar una nina de tombola.• El proxim cap de setmana es presenta boiros.
Identifica el prefix de cada paraula i relaciona’l ambel significat adient.
vicepresident revendre anormaldesodorant impensable bilateralhipodèrmic superpoblació transatlàntic
sense • el contrari de • duplicaciósubstitut de • damunt • d’una banda a l’altra
repetició • negació • davall
Llig el fragment d’un poema de G. de Cervera:
— Quina escena descriu aquest poema?
— Quin és el gènere que parla de l’amor entre pas-tors?
Busca en una enciclopèdia especialitzada més infor-mació sobre Guillem de Cervera i fes un esquema-resumdels gèneres que va utilitzar.
10
9
8
7
6
5
4
3
2
1
�
�
Entre Lerida e Belvis,pres d’un riu, entre dos jardis,
vi ab una pastorelaun pastor vestit de terlis,e jagren entre flors de lis,
baysan sotz l’erba novela.