MATERIALS D’ART CONTEMPORANI PER A LES MATÈRIES COMUNES DE FILOSOFIA I CIÈNCIES AL BATXILLERAT

Llicència d’estudis. Modalitat B2

Curs 2008-2009

LUIS IZQUIERDO MOSSO

1

ÍNDEX

1. Introducció 1.1. Antecedents del tema objecte del treball pàg. 2 1.2. Explicació del tema pàg. 3 1.3. Objectius i resultats proposats pàg. 4

2. Treball dut a terme 2.1. Disseny del pla de treball pàg. 5 2.2. Metodologia emprada pàg. 5 2.3. Descripció dels recursos utilitzats pàg. 6 3. Resultats obtinguts 3.1.Presentació dels materials elaborats pàg. 6

3.2. Fitxes ordenades temàticament amb material per a l’alumnat i recursos per al professorat pàg. 7

4. Conclusions pàg. 57 5. Bibliografia comentada pàg. 58

1.1 Antecedents del tema objecte del treball Al currículum de les matèries del nou batxillerat ‘Filosofia i ciutadania’ (reformulació de la Filosofia de primer de Bat) i ‘Ciències per al mon contemporani’ (nova matèria ) es troben molts objectius comuns que busquen el reconeixement i la reflexió, l’anàlisi i la critica d’alguns dels temes més importants per tal d’entendre el mon actual. Aquesta visió necessàriament interdisciplinar ha de poder ser realitzada amb materials i procediments igualment interdisciplinars. La intenció del projecte pel que es demana aquesta llicència és de fer servir materials trets del oceànic mon de les arts visuals contemporànies com a eines per a la comprensió d’algunes de les qüestions tractades als currículums de les matèries mencionades. L’art contemporani, malgrat el desconeixement que pateix per part del públic, inclòs de sectors de la població amb bona formació en altres àmbits, ha ampliat els seus temes i tècniques fins a convertir-se en una immensa representació del mon, d’aquest mon del que aquestes tres matèries pretenen ser observadores. L’exercici d’interpretar obres d’art contemporani tindrà, doncs, varies funcions : d’una banda diversificarà els materials emprats a classe (o fora) per aquestes matèries, anant més enllà del material textual predominant habitualment. Permetrà una reflexió sobre qüestions característiques del mon actual a partir de l’anàlisi d’imatges, proveint als estudiants eines necessàries per comprendre aspectes de la complexa realitat actual. I, de retruc, acostarà l’art contemporani a estudiants (i professors/es) que no han arribat, més enllà del

2

plaer estètic, a adonar-se que desxifrar l’univers simbòlic que l’art actual constitueix és una forma critica i conscient de situar-se al mon. És important remarcar el fet de que aquest material va adreçat a matèries comuns i a professorat no especialista en Art o Història de l’Art, de manera que la seva pretensió no passa de servir com a material auxiliar pel desenvolupament del currículum de les dites matèries. 1.2 Explicació del tema El projecte consisteix en l’elaboració d’una sèrie de fitxes a partir d’obres d’art contemporani per ser utilitzades com a material didàctic en les matèries comunes de Bat: ‘Filosofia i ciutadania’ i ‘Ciències per al món contemporani’. Es pot observar, a partir dels currículums provisionals d’aquestes matèries, l’intenció d’alleugerir la quantitat de continguts ( en algun cas amb redistribució horària) i prioritzar els continguts més pròxims al món en que vivim, així com la potenciació de les capacitats analítiques i de gestió de la informació pròpies de la activitat filosòfica que, en sentit ampli, tenyeix totes tres matèries. Els vincles entre aquestes matèries redunden en la visió omnicomprensiva que es vol donar, tant en aspectes metodològics com d’objectius. També al currículum provisional de la matèria de modalitat Història de l’Art s’ha mirat d’equilibrar el seva obvia estructura cronològica atorgant més rellevància al art contemporani ( de Goya al segle XXI!), tot i que l’importància de l’art com a llenguatge clau de cada situació del mon no es vegi prou reflectida en les vinculacions entre matèries que aquests currículums provisionals presenten. Tanmateix podrem trobar un fil de relació interdisciplinar que permetrà bastir aquest projecte. Entre les connexions del currículum d’Hª de l’Art amb Filosofia i ciutadania i Història de la Filosofia trobem la “caracterització de la relació lingüística i simbòlica dels individus i societats amb el seu entorn i context històric”. No molt diferent de la “relació lingüística i simbòlica de l’ésser humà amb el mon”, que figura a la connexió entre el currículum de Ciències per al mon contemporani i el de Filosofia i ciutadania. Aquesta ‘relació simbòlica amb el mon’ ha estat sempre l’essència de l’art. L’art és una activitat de comunicació que, amb els seus propis codis, dona resposta a totes les qüestions que l’ésser humà es planteja, i ho fa sempre i de manera inevitable des de del context social entès en el sentit més ampli, incloent-hi qüestions de caire ideològic, tècnic, ètic, científic, polític, en definitiva, les qüestions que pretén abordar el currículum comú del batxillerat. El material de partida d’aquest projecte és l’art contemporani, nom que convencionalment inclou l’art visual fet a partir de la meitat del segle XX. Però, més que límits cronològics, la base d’aquest projecte seran les manifestacions artístiques més pròximes als temes a tractar, especialment les formes més característiques del treball dels artistes actuals: les instal·lacions, performances i art d’acció, l’ús de noves tecnologies (net art, vídeo art), la fotografia, la construcció d’objectes (pintura, escultura, arquitectura, robòtica) i tota mena de tècniques aplicades a la expressió artística que puguin servir per configurar una

3

visió del mon actual en totes les seves dimensions, una visió que han de donar les matèries del currículum a que va adreçat aquest projecte. 1.3 Objectius i resultats proposats

El material a elaborar amb aquest projecte esta especialment associat al compliment d’aquests objectius de les matèries comunes de filosofia i ciència:

1- Contextualitzar els problemes filosòfics i proposar-hi solucions, amb la finalitat de contribuir d’aquesta manera a bastir un criteri personal sòlid i raonat. 2- Adoptar una actitud crítica i reflexiva davant les qüestions teòriques i pràctiques que suggereix la matèria, fonamentant adequadament les pròpies idees i decisions. 3 - Analitzar obres d’art, identificant els problemes que plantegen, així com els arguments i les solucions que proposen, i comentar-los considerant la seva coherència interna i el context històric al qual pertanyen. 4- Utilitzar procediments bàsics per al treball intel·lectual autònom: cerca i selecció d’informació, contrast, anàlisi, síntesi i avaluació crítica, promovent el rigor intel·lectual i l’originalitat en el plantejament dels problemes. 5- Reconèixer i avaluar la dimensió social de problemes i propostes científiques i tecnològiques en relació amb la salut, la biotecnologia, el medi ambient, els recursos naturals i les aplicacions de les tecnologies de la informació i la comunicació. Al compliment d’aquests objectius es dediquen les fitxes objecte d’aquest projecte. Les qüestions dels continguts dels currículums de les tres matèries comunes de filosofia i ciència que tractaran les fitxes a elaborar en aquest projecte poden ser les següents:

1- el coneixement: veritat-realitat. Percepció. Aparença 2- L’ésser humà: persona-societat. Natura-Cultura. Comunicació 3- L’acció moral: llibertat-determinisme. El Bé. La justícia. 4- El poder: Les institucions de poder. La gestió del poder. 5- El treball: Economia. Societat de consum 6- La transformació de la natura. 7- El cos humà com a objecte: biotecnologia. Salut. La vida i les seves

implicacions 8- Tecnologia, individu i societat. Les TIC: aplicacions. Implicacions.

Cadascun d’aquests conceptes serà tractat al menys en una fitxa. Donada l’amplitud de les qüestions i l’ampli ventall d’obres i d’artistes prou significatives per tractar-los, el gruix més important de la feina serà la tria d’obres susceptibles de ser utilitzades amb profit didàctic.

4

2. Treball dut a terme 2.1 Disseny del pla de treball De les vint-i-cinc setmanes assignades per desenvolupar el treball d’aquest projecte, la previsió va assignar un mínim de quinze setmanes a la realització de les fitxes objecte del projecte. Les cinc setmanes prèvies es dedicaran a la cerca i recollida d’informació per tal de trobar les obres més adients per a cada ítem. Igualment aquest tems de preparació inclourà una necessària depuració dels conceptes clau a treure dels currículums de ‘filosofia i ciutadania’, ‘ciències per al mon contemporani’, especialment considerant les possibles variacions que poden patir les actuals versions provisionals. A la pràctica, les previsions temporals es van dissoldre en el magma de la ingent informació i la necessitat de depurar-la per tal de que fos útil. Les cinc setmanes finals es van dedicar a l’elaboració dels suports en que es presentaran les fitxes: material imprès i CD, deixant per més endavant la possible presentació del treball en forma de bloc. 2.2 metodologia emprada

Desglossament de les tasques del pla de treball

- Tasca inicial: cerca dels temes susceptibles de ser analitzats amb els

materials trets de l’art contemporani de entre els continguts de les matèries esmentades.

- Recerca de les obres que estructuraran les fitxes. Es buscaran obres

que, a banda de reflectir els conceptes tractats, representin artistes o moviments significatius en l’evolució de la practica artística. Es contemplaran especialment les tècniques i formats més recents i més relacionades amb les arts populars actuals i les noves tecnologies.

- Elaboració de les fitxes didàctiques amb el següent contingut:

• Presentació de l’obra. Com que tractem d’arts visuals, és una imatge que representa l’obra tant clarament com sigui possible. En alguns casos, vídeoart per exemple, la representació és l’obra mateixa. Aquest material compta amb l’existència a les aules de material audiovisual, tot i que també, en casos d’imatges estàtiques, es pot fer servir la imatge impresa.

• Preguntes per a l’avaluació inicial. Descobrir els suggeriments que l’obra produeix als alumnes, els seus prejudicis i la possible vinculació al tema a tractar. Preguntes que vinculen l’obra amb el tema a tractar. Exercicis d’hermenèutica de l’obra.

• Contextualització de l’obra (autor/a, localització cronològica i geogràfica, ideològica) Anàlisi de l’obra en relació al tema tractat.

• Material addicional: obres i artistes de significat similar. • Material pel professorat: recursos a internet per ampliar i aclarir

les vinculacions de les obres comentades amb els temes tractats.

5

2.3 descripció dels recursos utilitzats La realització d’aquest treball es basa en la recollida d’informació de les fonts tradicionals: llibres i revistes, i en el gran calaix que és l’internet. A les fitxes s’incorporen adreces web sobre els temes o autors tractats. Aquesta recerca és possible en el meu cas gràcies a la combinació d’una dedicació a l’ensenyament de les matèries de filosofia al batxillerat des del 1981 ( he conegut, doncs, varis plans d’estudis) i una vinculació intensa a la practica de l’art, tant com a artista, amb 22 exposicions individuals i algunes més de col·lectives, com a teòric (textos publicats sobre art i fotografia, art conceptual, vídeoart i cròniques d’exposicions diverses) i com a comissari de l’exposició ‘Dalimitar’ ( Figueres, Lleida,2004) on, precisament, vaig indagar en els vincles entre l’obra de Dalí, la d’artistes actuals i elements bàsics del pensament i actituds del nostre mon, vincles entre l’art contemporani, filosofia i ciència.

3. Resultats obtinguts 3.1 Presentació dels materials elaborats

En aquests materials, l’ús de l’obra d’art en cap cas servirà per parlar o explicar art. Això vol dir que mai es tractaran qüestions de qualitat artística o tècnica, ni, molt menys, què s’ha de considerar art. Les preguntes (sovint recurrents) del tipus què és art?, això és art? S’han d’evitar de manera absoluta en l’ús d’aquests materials. De la mateixa manera que quan es fan servir exemples trets de la mitologia, religió, literatura o cinema, per exemple, mai es qüestiona què és un mite, la funció de la religió, si això és literatura ni si aquesta pel·lícula és bona o dolenta. Aquí farem servir les obres d’art pels seus valors simbòlics i representatius, no considerarem els aspectes estètics, incloent-hi la seva relació amb la bellesa, el gust, l’habilitat tècnica o la seva difusió popular. No ens correspon fer cap anàlisi des de la Història de l’Art, ni des de la Metafísica (què és la bellesa?), feines prou interessants, però no per fer servir aquests materials. És molt important evitar que aquestes qüestions contaminin l’ús que pretenem fer d’aquestes obres en el context proposat. En definitiva, s’han d’evitar curosament els prejudicis de tota mena, tal com preconitza el mètode científic i el seny, i tal com és preceptiu en la nostra tasca educativa en el que ha de tenir de crítica i objectiva. La possible estranyesa que pugui manifestar l’alumnat davant algunes de les formes artístiques presentades en aquests materials es pot aprofitar com a esperó per analitzar l’obra. Es tracta que en els exercicis sobre les obres surtin referències a elements extra-artístics que ens situïn en el context del tema que estem tractant.

6

L’ampliació i dissolució dels límits de l’art que es dóna en l’actualitat (virtualment qualsevol cosa pot “ser art”) és un fenomen encara sorprenent per molta gent, però és el que ens permet aplicar unes interpretacions a les obres d’art que serveixen per il·luminar aspectes de la realitat, d’una realitat sempre múltiple. És aquesta l’essència d’aquests materials didàctics. L’estructura de cada fitxa inclou, després de l’enunciat en què es situa l’àmbit temàtic per al qual es proposa l’obra, la reproducció d’una o més obres, a vegades l’obra és en format vídeo o instal·lació i les referències visuals són indirectes i estan extretes de pagines web. L’obra va acompanyada de les dades bàsiques de l’autor/a i d’una breu explicació del context i del possible sentit de l’obra en el context en que la fem servir. Cada fitxa inclou unes preguntes adreçades a l’alumnat. Aquestes preguntes són indicatives i, evidentment, cada professor/a pot fer-les servir o modificar segons les seves necessitats. Els vincles a pàgines web i la referència a obres que també servirien per als temes tractats són una part important de les fitxes. Es podrien fer servir un tipus de preguntes generals que poden servir per fer un anàlisi bàsic d’una obra d’art, incloent-hi una interpretació i comentari superficial però interessant per a la finalitat buscada: introduir o il·lustrar alguns dels temes de les matèries que tractem: - Quins elements veus en l’obra: símbols, materials, context... ? - Què significa per a tu ? - Què creus que ha volgut expressar o comunicar l’artista ? - Pots trobar una altra forma de dir el mateix: paraules, cançó, dibuix, pel·lícula... ? Aquest material és només un esbós proposat als docents i pretén ser un punt de partida en l’ús de les potencialitats de les formes artístiques contemporànies en el procés educatiu. 3.2 Fitxes ordenades temàticament amb material per a l’alumnat i recursos per al professorat

7

EL CONEIXEMENT Fitxa 1

FILOSOFIA I CIUTADANIA Coneixement i llenguatge

Rene Magritte, “La traïció de les imatges” ( això no és una pipa) 1928-29, oli sobre tela 64x93 cm.

Joseph Kosuth, “ una i tres cadires”, 1965, cadira de fusta, fotografia de la cadira i definició de diccionari de cadira, mides variables.

8

Exercicis: - És veritat la frase del quadre de Magritte? - Aquesta frase pot ser falsa en algun sentit? En quin? - Quina funció del llenguatge es fa servir en aquesta frase? - Quantes cadires hi ha a l’obra de Kosuth? - Hi ha cadires més “reals” que d’altres? En quin sentit es parla de realitat? - És més real la pipa de Magritte o les cadires de Kosuth? Dues obres clàssiques i bàsiques sobre l’ús de la paraula, els significants del llenguatge i la seva veritat. Sobre el mateix concepte de realitat.

9

Fitxa 2

FILOSOFIA I CIUTADANIA El problema de la realitat

Imatges de la video-instal.lació de Harum Farocki “Deep Play” 2006

10

Consisteix en dotze pantalles que mostren simultàniament i a temps real diferents aspectes del partit de futbol final del campionat del món celebrat a Alemanya al 2006. EA cada pantalla succeeixen coses diferents però totes ‘reals’: en una es veu la imatge que veu el realitzador de televisió i es senten les ordres que dona per emetre una càmera o una altra, una altra càmera segueix a un jugador de França durant 15’ mostrant tot el que fa, una altra fa el mateix amb un jugador d’Itàlia. En altres pantalles es veuen els visualitzadors que es dediquen a comptar caigudes, passes, assistències i tota mena de detalls del joc amb les que es fan estadístiques que, després són venudes a les cadenes de televisió. També hi ha imatges de cameres de seguretat d l’estadi, la imatge que es veu des d’un balcó i pantalles en que s’analitza el joc. Aquesta instal·lació mostra, així, diferents aspectes de la realitat. http://www.farocki-film.de/ http://www.flickr.com/photos/yannick_vernet/3444781713/ Exercicis:

- De totes les imatges que mostren aquestes pantalles, quines et sembla que mostren millor la realitat del partit de futbol?

- La imatge que veu l’espectador per televisió d’un partit de futbol és la que es correspon millor amb la realitat del joc?

- Es pot dir que l’espectador a l’estadi veu el partit de manera mes “realista”. Explica la teva resposta.

11

Fitxa 3

FILOSOFIA I CIUTADANIA el Coneixement Manipulació de la informació: la realitat recreada Els mitjans de comunicació i els seus criteris de veritat

Ivan Istochnikov El cas de la ‘Sputnik Foundation’ Aquesta fundació va ser creada per un periodista nordamericà (Michel Arena) per tal de desvetllar els secrets del programa espacial de l’època soviètica. A partir d’uns documents que va comprar en una subhasta després de la caiguda del regim comunista a Rússia, va descobrir un secret amagat en una de les missions del programa Soyuz: al 1968 va ser llançada la nau Soyuz 2 per tal d’unir-se a la Soyuz 3. Oficialment la Soyuz 2 no anava tripulada, però s’han trobat documents que indiquen que hi viatjaven un cosmonauta, Ivan Istochnikov, i una gosseta de nom Kloka. Aquest dos tripulants van desaparèixer misteriosament duran una passejada per l’espai i per amagar el

12

fracàs, les autoritats soviètiques no només no ho van anunciar, sinó que van eliminar tota la documentació sobre l’existència mateixa del cosmonauta. Tota la investigació està ben explicada en aquesta web: http://www.fundacion.telefonica.com/at/sputnik.html En 1997 es va presentar a Madrid una exposició amb la documentació de l’enigmàtic cas. Posteriorment alguns mitjans es van fer ressò del tema, és el cas d’aquest programa dedicat a especular amb tota mena d’enigmes:

http://www.youtube.com/watch?v=zbRyjk2anVM&feature=related Exercicis:

- Tenies coneixement d’aquest cas? - Les proves aportades et semblen suficients per acceptar que hi va

haver un cosmonauta desaparegut? - En el programa de televisió s’apunta la hipòtesi de l’abducció per

extraterrestres, et sembla possible? Probable? Versemblant? - Si busques a Internet informació sobre Ivan Istochnikov, què es pot

trobar? - Quins motius tens per confiar en la informació que es dóna a la

televisió o a Internet? El ‘projecte Sputnik’ és una obra de Joan Fontcuberta (Barcelona 1955), feta, com bona part de la seva obra, per a “provar com la manipulació de les imatges i dels arxius permet remodelar la memòria col·lectiva i la història al caprici dels interessos mes foscos”. L’autor explica en una xerrada el sentit d’aquesta obra: http://www.youtube.com/watch?v=F9byuSGbaa4&feature=related http://www.youtube.com/watch?v=a9Ctha7YJe0&feature=related En aquest cas, més enllà de foscos interessos, com a mínim queden prou clares les tècniques “d’investigació” que fan servir alguns programes de televisió plens de presumptes experts. Quan el programa esmentat abans va rebre indicacions sobre el seu error, la disculpa va ser encara més digna d’anàlisi com a mostra de cinisme professional: http://www.youtube.com/watch?v=o0dtNiW8-bs&feature=related Exercicis ( sobre la disculpa del programa de TV):

- Et sembla suficient l’explicació de l’error comès? - Creus que una persona que no conegués el cas entendria els

arguments de la disculpa? - Quins elements del cas no queden prou explicats en la disculpa? Amb

el coneixement que tens del muntatge, quines imprecisions o mentides es troben en els arguments del presentador?

13

Fitxa 4

FILOSOFIA I CIUTADANIA El problema de la realitat. Realitat i ficció

Yasumasa Morimura

14

Eddie Adams Exercicis:

- Aquestes dues fotografies representen un fet semblant. Totes dues són fotografies no manipulades, és a dir que representen fets que han passat. Es pot saber si representen una realitat o una ficció?

- Per quins indicis podríem determinar si una de les fotografies representa un fet “real”? Si sabéssim qui i quan ha fet la foto, tindríem una visió més acurada de la seva veritat?

- Tenen les dues fotografies el mateix valor com a testimoni d’un fet? Servirien de la mateixa manera com a proves en un judici, per exemple?

- Les dues fotos són versemblants, són totes dues veritat? La primera imatge és una fotografia de l’artista japonès Yasumasa Morimura (Osaka, 1951), on reconstrueix una fotografia clàssica de la guerra del Vietnam (segona imatge) del reporter americà Eddie Adams (1933-2004), que recull l’execució d’un presoner al carrer el primer de febrer de 1968.

15

L’ÉSSER HUMÀ Fitxa 1 FILOSOFIA I CIUTADANIA L’ésser humà: natura i cultura (la qüestió del gènere i els rols associats)

16

17

Shadi Ghadirian (Iran, 1974), fotografies de la sèrie “Like every day” 2002 Exercicis

- Quins tipus de persona porta aquesta roba? - Relaciona aquesta indumentària amb un àmbit cultural. - Què creus que representen els objectes que hi ha en el lloc de la cara.

Per què són precisament en el lloc de la cara? - El rol associat a la dona en aquestes imatges té quelcom de “natural”?

Explica perquè la roba i els objectes són ‘cultura’ i no ‘natura’

18

Aquesta obra de la artista iraniana Shadi Ghadirian es pot considerar una mostra prou evident de la consideració del paper atribuït a la dona al mon islàmic, tot i que es pot traslladar, amb les variants pertinents, a qualsevol àmbit cultural. La cara amagada sota eines d’ús domèstic és prou significativa com perquè no es trobi cap dificultat en l’anàlisi de la obra: l’únic element d’identitat que aquesta roba permet s’ha convertit en una mostra d’identitat laboral associada a la vida a la llar. La qüestió del gènere és tractada de manera generosa i variada l’art actual. Serveixi aquest exemple:

Søren Benhcke ( Dinamarca 1967) ‘eines de senyora, trepant lila’, 2008, còpia de trepant en cartró a escala 1:1 L’associació de certes eines a les dones parteix d’una divisió del treball d’origen cultural, encara que per a molta gent tingui unes causes naturals.

19

Fitxa 2 FILOSOFIA I CIUTADANIA Natura i cultura. Relació amb els animals

Ondrej Brody ( Praga 1980), ‘catifes amb gossos i gat’ , 2008, cossos d’animals conservats en procés taxidèrmic. Exercicis:

- Et sembla acceptable fer servir la pell de gossos o gats com a catifes? - Seria més correcte fer servir animals salvatges per aquest ús? - És habitual fer servir la taxidèrmia per a conservar els cossos

d’animals domèstics? Per què? - L’ús que fem dels animals depèn de les seves característiques

‘naturals’ o de criteris culturals? Perquè uns animals es consideren domèstics i d’altres no?

- Coneixes algun exemple de relació amb els animals diferent a la que tenim a la nostra cultura?

20

Aquesta obra del Ondrej Brody és, segons ell, sobre la hipocresia. La visió d’animals domèstics tan apreciats entre nosaltres com gossos i gats convertits en trofeus desperta tots els nostres prejudicis. Va ser realitzada en La Paz, Bolivia, on abunden els gossos sense amo per la ciutat i on són ‘caçats’ i sacrificats per tal de disminuir la seva abundant població. Irònicament, aquests gossos presentats com a trofeus de caça són trofeus de caça. El contrast en el tracte als animals en les diverses cultures i situacions econòmiques és només equivalent a les diferencies immenses que podem trobar en el tracte entre les persones. http://www.ondrejbrody.org/

21

Fitxa 3

FILOSOFIA I CIUTADANIA Natura i Cultura. Estat i nacionalitat com a conceptes culturals.

Marcel Broodthaers ( Belgica 1924- Alemanya 1976), ‘fèmur d’home belga i fèmur de la dona francesa’ , fèmurs humans pintats. Exercicis. - Es pot distingir el fèmur de l’home belga del de la dona francesa? - Aquesta diferència, és anatòmica ( natural) o cultural? - La nacionalitat pot estar als ossos o en cap part del cos? - explica quins elements de la naturalesa i de la cultura trobes en aquesta imatge i quina relació pot haver entre ells. Aquesta obra s’inscriu en la tradició d’art fet amb objectes manipulats que prové del dadaisme i del surrealisme. En aquest cas, la ironia del autor es combina amb la especial carrega de significat que tenen els ossos humans com a senyal de vida-mort. Les banderes són símbols molt utilitzats en obres d’art modern amb la intenció de modificar el seu significat polític.

22

L’ ACCIÓ MORAL Fitxa 1

FILOSOFIA I CIUTADANIA EDUCACIÓ ETICOCÍVICA L’acció moral. Llibertat i responsabilitat

Chris Burden (Boston EUA 1946), Shoot, 1971, performance feta al F space, Santa Ana, Califòrnia

23

http://www.youtube.com/watch?v=26R9KFdt5aY L’obra és una acció que consisteix a que l’artista Chris Burden es fa disparar per un amic al braç esquer amb un rifle de calibre 22. La obra s’inscriu dins de l’art d’acció, en què la intenció comunicativa i expressiva es manifesta en forma d’actes puntuals dels que queda el relat i, sobretot, la documentació fotogràfica o videogràfica És difícil entendre l’acció com una apologia de la violència o de les armes de foc, el format de ritual que recorda als afusellaments desagrada a tothom. El context en què es va fer l’obra, amb la guerra de Vietnam sacsejant les consciències de moltes persones, li va donar una lectura pacifista. L’obra pot produir reflexions interessants sobre l’ús de la violència (real o virtual) com a element de joc o com a espectacle, el dret de cadascú a exposar la seva salut i la seva vida i la responsabilitat en l’ús d’aquest possible dret. Exercicis:

- Quants elements creus que té l’obra (persones, objectes, situacions...) ?

- Què creus que vol explicar l’artista amb aquesta obra? Recorda que

una cosa o una acció pot tenir diferents significats.

- Proposa alguna acció o situació semblant a la mostrada per aquesta obra. No cal que es tracti d’accions artístiques.

- Creus que està bé jugar-se la salut o la vida per fer art? Potser per

altres coses valdria la pena (ajudar als altres, diversió, diners, fama...)?

Obra relacionada L’artista Marina Abramovic, coneguda per les seves performances en les que fa servir el seu cos sovint associat a situacions de violència, va fer la performance ‘Rest Energy’ amb el seu company ( artístic i personal) Ulay. L’acció consistia en que ella sostenia un arc i ell la fletxa amb la corda tensada i apuntant al cor de l’artista. El títol fa referència a la clàssica metàfora de la tensió immòbil que per al filòsof grec Heràclit representava l’essència del univers. L’obra posa en qüestió coses com ara la confiança de ella vers ell, la llibertat i la responsabilitat en les relacions humanes i el risc que comporten.

24

Marina Abramovic (Belgrad, antiga Iugoslàvia, 1946) fotograma de ‘Energia en Repòs amb Ulay’, vídeo, 1980 http://www.youtube.com/watch?v=26R9KFdt5aY Exercicis.

- Quina mena de relació representa aquesta acció?

- Valora fins a quin punt els següents elements estan presents en aquesta acció: confiança, violència, dominació, amor, odi.

- Et sembla que aquesta acció té alguna implicació moral?

25

EL PODER Fitxa 1 FILOSOFIA I CIUTADANIA

El poder: les institucions del poder. La gestió del poder

Banksy (Anglaterra 1974), serigrafia, 2002 Exercicis

- Com interpretes el contrast entre el què representen els policies antidisturbis i les màscares que duen?

- Aquest conjunt de persones armades i uniformades que creus que representen?

- En quines ocasions els policies tenen dret a fer servir la força? - Com es justifica el poder de la policia ( del Estat, dels jutges, de la

administració...)? Aquesta obra és una imatge de l’artista britànic conegut pel pseudònim Banksy, practicant del graffiti amb fort component irònic i, sovint, polític. Habitualment realitzats amb plantilles que permeten un acurat disseny , demanen també una feina prèvia d’adequació de la imatge al lloc i a les circumstancies. En la seva obra és freqüent la manipulació d’emblemes del poder, com ara la policia, l’exèrcit i la reina

26

d’Anglaterra. Precisament el fet d’intervenir, amb pintura o objectes, en espais públics, ja és un tema controvertit de caràcter jurídic i social. L’impacte de les seves obres deriva en gran part de la seva ubicació al carrer, la imatge dels policies amb la màscara “smiley” té aquest origen.

www.banksy.co.uk

27

Fitxa 2

FILOSOFIA I CIUTADANIA El poder: les institucions del poder. La gestió del poder. Ciutadania i nacionalitat

Adrian Paci (Albania 1969), ‘Centro de permanencia temporal’ fotografia 98x180 cm, 2007 Aquesta fotografia representa una acció en què l’artista reuneix un grup d’emigrants il·legals en una escala d’accés a un avió però sense avió. Persones situades en un lloc de ningú, en trànsit per motius legals, econòmics, polítics. http://web.tiscali.it/adrianpaci/ Exercicis

- Interpreta la situació d’algú en l’escala d’un avió però sense avió. - El títol fa referència a la situació dels emigrants il·legals en espera

de ser tornats als seus llocs d’origen. Quines raons determinen que les persones no puguin viure i treballar on vulguin?

- En què es basa el dret de ciutadania? Per què unes persones tenen més drets que unes altres en funció de la seva nacionalitat?

28

Fitxa 3

FILOSOFIA I CIUTADANIA EDUCACIÓ ETICOCÍVICA

L’origen i necessitat de les normes socials

Yoko Ono (Toquio 1933) ‘Escacs Blanc, juga amb confiança’ 1966 L’obra consisteix en un joc d’escacs habitual on les fitxes i caselles negres han estat substituïdes per peces de color blanc. Es pot jugar amb les mateixes regles que l’escac normal, només que la diferència entre fitxes meves i teves, clara al començament, es va complicant quan en el transcurs del

29

joc es van barrejant. Per jugar-hi, doncs, cal una bona memòria per recordar de quin jugador és cada peça i, sobre tot, una gran confiança en l’altre en cas de dubte. Això explica el sentit del títol de l’obra. Igual que en qualsevol joc, es parteix de l’acceptació prèvia d’unes regles, que, en aquest cas, necessiten encara més el component de la confiança mútua que és la base de tot pacte. La confiança recíproca i l’acceptació d’unes normes és la base de qualsevol sistema social, i més encara en el cas dels sistemes democràtics, on que la justificació última de les normes reguladores de la convivència es basa en un consens ( cf. teories del contracte social) humà. De la mateixa manera que en els jocs, les societats democràtiques es regulen per unes normes que, en últim extrem, apel·len al consens més que no pas a una entitat transcendent, Déu o la Naturalesa, que justifiqui el sentit i la mateixa utilitat de les normes. Aquesta obra de Yoko Ono ( important artista conceptual més coneguda per ser la vídua del músic John Lennon) fa servir el joc d’escacs com un model de situació vital, segons l’autora: “La vida no és blanc i negre, tu no saps què és teu i què és de ells. Tu has de convèncer la gent què és allò teu. En l’escac normal és fàcil, si tu tens les fitxes negres, aquestes són les teves. Però en aquest escac més semblant a la vida, només pots jugar convencent l’altre. Exercicis:

- Et sembla possible jugar amb aquest joc d’escacs amb les regles habituals?

- Quines dificultats trobaríem per jugar-hi? - Per què cal més confiança en el contrari per jugar amb aquest joc? - En què es pot semblar el joc d’escacs normal a una guerra o a un

enfrontament entre dues persones o grups? Ha d’haver-hi normes per regular els enfrontaments?

- Creus que el joc d’escacs blanc representa un altre tipus d’enfrontament, de guerra? Si fos diferent, seria millor, igual o pitjor que l’altre?

- La societat es pot basar en normes com les necessàries per jugar amb l’escac blanc?

30

EL TREBALL Fitxa 1

FILOSOFIA I CIUTADANIA L’estructura del treball

Santiago Sierra (España 1966), ‘Línia de 250 cm tatuada sobre sis persones remunerades’ 1999 Aquesta obra pertany a la llarga sèrie d’obres en què Sierra contracta persones per fer diverses accions sovint inútils o directament (aparentment) humiliants posant de manifest l’estructura del treball remunerat en el sistema capitalista, en què una persona ven el seu temps, esforç, cos o habilitat a canvi d’un salari. http://www.santiago-sierra.com/2009_1024.php Exercicis

- Consideres un treball el deixar-se tatuar a canvi d’una remuneració? - Tot treball implica un intercanvi, què venen aquí els treballadors,

quins beneficis treu qui els contracta? - Coneixes algun treball semblant a aquest?

31

Fitxa 2

FILOSOFIA I CIUTADANIA Treball i tecnologia CIÈNCIES PER AL MÓN CONTEMPORANI La sostenibilitat

Wim Delvoye,(Bèlgica 1965) Cloaca, 2000, màquina, mides variables Cloaca és el nom, la marca, d’una sèrie de màquines que reprodueixen les funcions de l’aparell digestiu: en un extrem s’introdueixen aliments i, a traves d’un procés químic, produeix excrements per l’altre. Per a la construcció de la màquina, l’artista ha comptat amb la estreta col·laboració de físics, biòlegs i enginyers. La merda produïda és envasada al buit i venuda com a obra d’art, cada peça a uns 1.500 $. El funcionament de la màquina, més que ella mateixa, és l’acte artístic, i requereix un cert control ja que treballa amb elements químics i vius, encimes, bacteris, etc., igual que el procés natural que reprodueix. A partir del primer prototipus, la màquina ha estat progressivament millorada i s’han fet versions més eficients, més petites, inclòs una d’us personal. El logotip del nom és una barreja dels de Mister Proper, Ford i Coca-Cola, tres arquetipus de la indústria de consum.

32

Aquesta obra continua la tradició dels artistes de fer servir i posar a prova la tecnologia del seu temps, com és el cas de Leonardo i els creadors d’autòmats als segles XVIII i XIX. D’altra banda, la fascinació per les màquines a l’art del segle XX és notable per part de futuristes, Leger, Picabia, Duchamp. Nam June Paik... Cloaca és una màquina que evoca el somni humà de reproduir la natura ( Frankestein, la clonació...) i alhora encarna el mite alquimista de la pedra filosofal, la que permet convertir les deixalles en or. En aquest cas, la merda “artificial” és venuda a preu d’art. La qüestió escatològica en aquesta obra la inclou en l’immens corrent que va dels filòsofs cínics fins a Freud passant per la pintura romana, el Bosco, Quevedo, i el mateix llenguatge popular que ‘es caga’ per i en tot. Cloaca és una obra sobre l’economia de consum, sobre la producció de deixalles convertides en objectes de consum. Sobre el consum de recursos, tecnologia, aliments, temps, per tal de produir coses objectivament inútils que només tenen sentit en el marc d’un sistema econòmic que depèn, precisament, d’aquest consum irracional induït per la publicitat i del que sembla dependre l’estabilitat econòmica (tal com l’actual crisi està mostrant de manera exemplar) http://www.wimdelvoye.be/http://www.cloaca.be/machines.htm

33

Exercicis

- El logo d’aquesta obra és una barreja de diferents marques conegudes. Pots trobar de quines?

- Quins elements et semblen importants per entendre aquesta obra? - Creus que val la pena dedicar aquest esforç a produir merda? El fet

que es vengi a bon preu justifica la inversió? - Tot el que té bon preu, té el mateix valor? - La tecnologia emprada per fer aquesta màquina és molt complexa,

creus que s’hauria de dedicar a la producció de coses més importants? Quines?

- Se t’acut alguna altra indústria que fabriqui coses inútils i les vengi amb èxit?

Obra relacionada Piero Manzoni (Itàlia 1933-1963) Merda d’artista, llauna amb 30 grams d’excrements, 1961

Aquesta obra és una de les màximes provocacions al mercat ( de l’art i de tot). El preu de sortida de les llaunes va ser el del seu pes en or, una mena de paròdia de l’artista-rei Mides que converteix en or tot el que toca o el que produeix. En l’obra de Manzoni hi ha aquesta visió extrema d l’artista-màgic, la mitificació de l’artista que es va fer des del Romanticisme. En la Cloaca de Delvoye l artista creador ha estat substituït pel artista que elabora una idea i la converteix en màquina amb l’ajut de la ciència i la tecnologia. En tots dos casos, però, el preu de la mercaderia es justifica en una determinada situació del mercat, paradigma del comerç i de l’activitat econòmica.

34

Fitxa 3 CIÈNCIES PER AL MÓN CONTEMPORANI FILOSOFIA I CIUTADANIA ÈTICA I CIUTADANIA Societat de consum

35

Kim Joon (Korea 1966) , ‘We-Adidas’, ‘We-Harley ‘ , fotografies 150x240 cm. cu.

36

Exercicis:

- Aquestes fotografies representen cossos amb ‘marques’. Quins sentits pot tenir aquí la paraula ‘marca’ ?

- Aquestes conegudes marques estan aquí separades del producte que representen ( no hi ha motos ni roba). Quin valor creus que té una marca comercial mes enllà del producte que representa)

- Són importants per a tu les marques comercials? Per què? - Et sembla casual que en aquestes fotografies la marca de

motocicletes estigui associada a cossos masculins i la de roba a cossos femenins?

L’artista Kim Joon és conegut per les seves fotografies de cossos humans curosament decorats amb elements que inclouen marques comercials i ornamentació abstracta de l’estil de la que s’aplica en tatuatges. De fet, tot i que les seves obres són pintures sobre cossos, la referència més evident és la dels tatuatges. L’ús de marques ‘gairebé tatuades’ sobre cossos anònims, als qui mai sel’s veu la cara, pot servir per reflexionar sobre la relació entre el comerç, els productes de consum, i l’ésser humà, entès en la seva materialitat. Cos i marca pertanyen a l’àmbit de la representació, de la imatge que oferim als altres. L’entronització del cos ( d’un cert tipus de cos!) ha anat paral·lela a la de les marques comercials, paradigma del capitalisme de consum, de l’economia actual.

37

LA NATURA TRANSFORMADA Fitxa 1

CIÈNCIES PER AL MON CONTEMPORANI L’espècie humana a la biosfera: el desenvolupament sostenible

La transformació de la natura

Richard Long (Anglaterra 1945), camí fet caminant (1967)

38

Robert Smithson (EEUU, 1938-1973), dic en espiral, 1970, roques, terra, sal, aigua, llargada 475m., amplada 4,5 m., Grat Salt Lake (Utah, EEUU) , actualment destruït. La obra de Richard Long és una fotografia que presenta una línia en el prat realitzada per l’autor caminat. És, doncs, l’empremta d’una acció efectuada sobre el terreny. L’obra suposa un punt de partida en l’art fet a partir d’accions ( performances) i recull elements clau en l’obra posterior de Long: la realitzacions de caminades per tota mena d’entorns naturals on deixar-hi marques amb els mateixos elements trobats, habitualment pedres, marques que tenen formes bàsiques, línies rectes i cercles o circumferències. Mes enllà de la mística del ‘contacte amb la natura’ del caminant , aquesta obra ens interessa com a model bàsic d’intervenció humana en la Natura, intervenció mínima però conscient, ordenada, racional ( la línia recta representa l’ordre). Aquesta modificació humana de la Naturalesa és primordial perquè no requereix cap tecnologia, representa una humanitat elemental deixant la seva marca en un entorn tal com ho va fer l’humà primitiu. Quan es parla de la transformació de la natura que fem els humans es tendeix a pensar en l’ús de tècniques més o menys sofisticades amb finalitats més o menys pràctiques. La construcció d’infrastructures, la transformació de matèries primeres en productes elaborats o l’extracció i l’ús de l’energia que fem servir, en són uns bons exemples. L’obra de Robert Smithson es pot encabir en aquesta tendència, una obra construïda amb tecnologia pròpia de la construcció d’infrastructures però amb finalitat estètica. L’autor, que va morir en un accident d’avioneta mentre supervisava la construcció d’una obra, és un dels referents del land art, la pràctica d’art que es basa en la modificació del paisatge.

39

Exercicis.

- Aquestes dues obres mostren dues modificacions d’un paisatge. Et sembla que totes dues hi intervenen de la mateixa manera?

- Amb quines finalitats els humans podem modificar el paisatge? - Posa exemples de modificació del paisatge en el teu entorn. - Es pot identificar el paisatge amb la “Natura”?

40

EL COS HUMÁ Fitxa 1 FILOSOFIA I CUTADANIA CIÈNCIES PER AL MÓN CONTEMPORANI EDUCACIÓ ÈTICOCÍVICA El cos humà com a objecte: biotecnologia, salut Sota el lema ‘el cos esta obsolet’, l’artista Stelarc treballa en la creació de pròtesis tecnològiques amb la intenció d’ampliar les funcions del cos humà amb l’ajut de la ciència. ‘Ear on arm’ representa un pas mes enllà perquè inclou la modificació quirúrgica del cos ( de l’artista en aquest cas). En un principi el projecte consistia en la implantació d’una pròtesi d’orella a la cara, posteriorment es va decidir posar-la al braç, on es va implantar un motlle d’un material artificial biocompatible que va ser recobert amb pell. El procediment quirúrgic no va estar exempt de problemes, tant tècnics com ara legals, tot i que l’implant es va fer a Los Ángeles, una part es va haver de fer a Europa per la prohibició de fer servir un conreu de cèl·lules del pacient per construir el lòbul de la orella. Es va instal·lar un micròfon, dotat amb connexió sense fils, a la orella implantada per tal que fos operativa, però es va infectar setmanes desprès i va haver de ser retirat, obligant a fer grans esforços per tal de salvar l’implant. Posteriorment es va tornar a instal·lar un petit micròfon amb connexió ‘wireless’ a internet, de manera que els sons rebuts per la nova orella poguessin ser escoltats arreu. Aquesta obra amplia el concepte de pròtesi tot anant mes enllà de la pròtesi com a element artificial que substitueix una funció natural del cos. La intenció del artista és la d’estendre les funcions corporals afegint-hi d’altres, millorant les habilitats del cos. De fet això no és nou, l’ésser humà sempre ha intentar millorar i suplir les mancances de la seva estructura biològica, la qüestió és que ara, amb les noves aplicacions de la ciència i la tecnologia, les fronteres de la modificació del cos s’amplien d’una manera que supera sovint les conviccions de molta gent i les lleis de molts estats.

41

Stelarc ( pseudònim de Stelios Arcadiou, artista australià nascut a Xipre el 1946), ‘orella en un braç’, 2006

42

http://www.youtube.com/watch?v=CpbUqfdEFiE&feature=fvw http://www.stelarc.va.com.au/extra_ear/index.htm http://losojosdelafilosofia.wordpress.com/2008/10/28/psicologia-stelarc-un-body-artista-de-la-era-cibernetica/ http://www.stelarc.va.com.au/ Exercicis - Et sembla interessant la possibilitat de tenir un òrgan de percepció connectat a Internet? - Se t’acut alguna aplicació pràctica d’aquesta tècnica? - Coneixes alguns tipus de pròtesis on s’apliquin elements elèctrics, electrònics, materials artificials o materials naturals? - Què entens per ‘biotecnologia’? - Trobes algun problema moral a l’aplicació d’aquestes tècniques? Obra relacionada Des de 1990 la artista francesa Orlan s’ha sotmès a set operacions de cirurgia estètica, convertides en performances i exhibides com obres d’art, per tal d’aconseguir fer una obra mestra amb el seu cos: “he donat el meu cos a l’Art”, “el cos només és una disfressa”. El model que pretén és una barreja de faccions de dones tretes de l’art del Renaixement : el front de la Gioconda o la barbeta de la Venus de Boticelli, entre d’altres. La seva obra gira en torn a conceptes com el de la identitat i la seva imatge, portant l’ús de la cirurgia plàstica al terreny del art. Les seves transformacions només es diferencien de les que fan coneguts/des personatges del mon de l’espectacle en que Orlan no busca tenir un aspecte mes jove o reproduir els models de bellesa femenina imperants; els seus models són figures de la Historia del art i de la mitologia triades per les seves qualitats. No deixa d’haver una intenció de reconstruir una identitat, de canviar d’aspecte aprofitant les modernes tècniques quirúrgiques però sense seguir models imposats amb criteris propis dels estereotips marcats a les dones.

43

Orlan (Saint Etienne, França, 1947), imatges de les seves performances quirúrgiques del cicle ‘la reencarnació de santa Orlan’

44

http://www.youtube.com/watch?v=yzR-_W3XFNc&feature=relatedhttp://losojosdelafilosofia.wordpress.com/2008/10/29/psicologia-orlan-el-diseno-del-propio-cuerpo/http://www.orlan.net/text: http://www.jornada.unam.mx/2005/07/04/informacion/83_orlan.htmvídeo “carnal Art”: http://video.google.com/videoplay?docid=-5762985072866220124vídeo (anglès, entrevista subtitulada en anglès) 6’52’’: http://www.guardian.co.uk/artanddesign/video/2009/jul/01/orlan-artist-interview Exercicis.

- Modificar l’aspecte de la cara per raons estètiques significa que hi han models de bellesa superiors?

- S’haurien de posar límits legals a les intervencions de cirurgia estètica?

- En què es diferencien les intervencions quirúrgiques d’altra mena d’intervencions que modifiquen l’aspecte de les persones?

45

Fitxa 2 FILOSOFIA I CUTADANIA EDUCACIÓ ÈTICOCÍVICA CIÈNCIES PER AL MÓN CONTEMPORANI El cos humà com a objecte: salut

Jana Sterbak “Vanitas, vestit de carn per a un albí anorèxic” 1987 Exercicis

- Quins significats de la carn trobes en aquest vestit? - Creus que l’anorèxic esmentat al títol té alguna relació amb la carn?

Amb quina mena de carn? - L’anorèxia és un trastorn de l’alimentació, quins factors socials i/o

psicològics poden intervenir-hi? - D’aquestes fotos de l’actriu Keira Knightley, quina està manipulada?

Podria ser real la imatge manipulada?

46

47

Fitxa 3 CIÈNCIES PER AL MÓN CONTEMPORANI Biotecnologia i societat

Eduardo Kac (Brasil 1962) ‘GPF conill’, 2000 Alba és un conill femella transgènic. Als seus gens s’hi va introduir una proteïna verd fluorescent (GPF), una substància extreta de les meduses, amb la finalitat de que brillés en la foscor. S’ha de dir que, la major part del temps, Alba és una conilleta perfectament normal, només quan està exposada a “una llum blava amb un nivell d’excitació màxim de 488 nanòmetres” ,la seva pell emet un resplendor verdós.

48

Eduardo Kac , Edunia, 2008 “Edunia” és una flor transgènica, una petúnia amb gens del propi autor. Concretament, els gens que serveixen per identificar els cossos aliens, i que en la flor es manifesten en les petites venes vermelles. Es pot dir que aquesta flor és una mena d’híbrid entre una petúnia i Eduardo Kac, on aquest mostra part (una part molt petita) del seu patrimoni genètic. http://www.ekac.org/ Exercicis:

- Aquest artista fa obres modificant genèticament animals i plantes, et sembla una finalitat adient?

- Quines utilitats pot tenir la manipulació genètica? - Creus que s’haurien de posar límits a les investigacions sobre

modificació genètica ? En cas afirmatiu, explica quins i per qué. En aquesta entrevista Eduardo Kac explica el seu projecte i es defensa de les objeccions que ha generat:

EDUARDO KAC | ARTISTA ELECTRONICO El creador de seres imposibles Eduardo Kac, padre del “arte transgénico”, defiende su trabajo y explica sus próximos proyectos JOSE LUIS DE VICENTE BARCELONA.- Eduardo Kac es un artista desesperado por recuperar su mejor creación. La obra, sin embargo, no está en poder de ningún coleccionista ni ha sido robada por ladrones de arte. Se llama “Alba”, y pasa sus días encerrada en una jaula del Instituto de Investigación Agronómica de Francia. Alba es una coneja muy especial: en determinadas circunstancias, su piel desprende un fulgor verde, como si se tratase de una luciérnaga. La creación por parte de Kac del primer mamífero fluorescente ha desatado una ruidosa polémica que mantiene a Alba “secuestrada” en su lugar de nacimiento. ¿Es lícito utilizar las discutidas técnicas de manipulación genética en

49

nombre del arte? Kac con la coneja Alba. Tras trabajar en campos como la robótica y la telemática, este profesor del Instituto de Arte de Chicago anunció en la edición del 99 del festival Ars Electronica la fundación de una nueva disciplina creativa: el arte transgénico. ¿Su tesis? Si los avances de la genética van a cambiar por completo nuestra sociedad, la única manera de reflexionar sobre estos cambios a través del arte es utilizando las mismas herramientas y técnicas que los científicos. Hace dos años, Kac propuso al festival digital de Avignon un provocador proyecto: crear un conejo cuyos genes hubiesen sido modificados con proteína verde fluorescente (GFP), una sustancia extraída de las medusas, con el fin de que brillase en la oscuridad. Hay que decir que la mayor parte del tiempo Alba es una conejita perfectamente normal; sólo cuando está expuesta a “una luz azul con un nivel de excitación máximo de 488 nanómetros”, su piel emite un resplandor verdoso. Pero el nacimiento de Alba no suponía el final del proyecto. Para Kac, la obra no consistía en crear un ser transgénico sino en convivir con él y provocar un gran debate alrededor de su existencia. El debate se produjo (no hay más que visitar el foro de su página web), pero la convivencia no ha sido todavía posible. Asustados por las fuertes críticas que recibió el experimento, los responsables del centro francés en el que Alba fue creada se echaron atrás y no entregaron el animal a Kac, que pretendía llevárselo a Chicago y convertirlo en la mascota de su familia. Mientras intenta conseguir su “liberación” el artista brasileño trabaja en una nueva obra, un “ecosistema transgénico.” Diario del Navegante: Usted está acostumbrado a que su trabajo produzca un fuerte rechazo. ¿Cómo defiende el proyecto de Alba ante los que le consideran una especie de Antinori del arte? Eduardo Kac: Por un lado, me gusta explicar que ciertas cosas que consideramos naturales y damos por sentadas han sido en realidad creación del hombre. Un ejemplo es el perro doméstico, el animal de compañía al que el hombre ha ido “moldeando” a lo largo de cincuenta mil años, para acabar convirtiéndolo en lo que es hoy, un ser que no existía originalmente en la naturaleza. En cierto sentido, se trata de un organismo artificial. Además, todos los hombres emitimos luz, todos desprendemos luminescencia. Si acercas las palmas de tus manos sin que lleguen a tocarse, sientes un calor, ¿verdad? Ese calor es luz infrarroja. Ciertos animales pequeños e insectos pueden verla. Para estos animales nosotros no tenemos esta forma bien definida, sino un aura luminosa. La bioluminescencia es una característica que ya está presente en los mamíferos. Finalmente, la queja más habitual que se me plantea es que “el conejo no podía escoger” si quería ser transgénico. La respuesta evidente es que ninguno de nosotros hemos podido elegir ninguno de nuestros rasgos físicos ni intelectuales: ni nuestro color de pelo, ni nuestra piel, ni nuestro carácter. No hay ninguna diferencia; la naturaleza tampoco te deja escoger. Además, la apariencia de Alba es perfectamente normal. En la inmensa mayoría de situaciones, nada la diferencia de resto de conejos. DN: Pero éstas no son las únicas críticas que su trabajo ha recibido. Un artículo reciente de la revista Wired arrojaba muchas dudas sobre su historia. Una de las cosas que sugería era que en un sentido estricto Alba no existía, que no era más que un

50

conejo tomado de entre cientos de un proyecto científico desarrollado independientemente por el centro que la creó, con vistas a aplicaciones concretas. EK: No, yo concebí el proyecto y se lo propuse a Louis Bec, el director del festival de Avignon. No hay duda de que el proyecto es mío. Pero es evidente que la razón por la que trabajamos con el INRA es porque ya trabajaban con conejos transgénicos y con GFP. Yo nunca dije que Alba fuese el primer conejo transgénico con GFP. La diferencia es que a los científicos no les interesa extender sus efectos a todo el cuerpo, porque no tiene ninguna aplicación práctica. Habitualmente la usan en sitios expecíficos del cuerpo del conejo, para estimular cosas como la producción de proteína de leche, acoplando el GFP a un gen ligado a la producción de esta proteína. Para que se produjese la luminescencia yo necesitaba que extendiesen sus efectos a todo el cuerpo, y eso es algo que normalmente no hacen. DN: Usted emplea las herramientas de la ciencia para crear arte. ¿Cuál es la relación que su trabajo establece entre vías artísticas y vías científicas? Se supone que ambos campos tienen objetivos muy distintos. EK: Cuando hablamos de la ciencia creemos que hablamos solamente de tecnologías que no están difundidas en la sociedad. No decimos que los artistas que trabajan con el vídeo o con el ordenador están haciendo ciencia, porque estas tecnologías son bien conocidas. En mi caso yo trabajo con algo que se desarrolló en el contexto científico, igual que Internet, el ordenador o el vídeo, pero mi mensaje no es un mensaje científico; es una reflexión sobre los cambios de la percepción, los cambios culturales y políticos, las implicaciones filosóficas producidas por la expansión y la modificación de la percepción del ser humano... hago arte que habla de cosas humanas, como todos los artistas. “Quiero crear nuevas realidades” DN: El arte transgénico supone la penúltima gran revolución en el mundo de la creación digital. Pero usted lo ha considerado siempre una reacción contra éste. ¿Cree que los caminos del arte electrónico “tradicional” están agotados? EK: Creo que nos encontramos en el crepúsculo de lo digital, la revolución digital está completa, y todas sus fases ya han tenido lugar. Lo que no quiere decir que no se vayan a seguir produciendo cambios a través del aumento del ancho de banda, la convergencia de las tecnologías y el auge de los dispositivos portátiles.. Pero no serán rupturas, sino expansiones. Significativas, pero no radicales. En lo que respecta al mundo del arte, el medio digital se ha convertido además esencialmente en un mecanismo de representación a través del texto, la imagen y el sonido. Pero a mí lo que me interesa es pasar de la representación a la presentación, que las creaciones salten de la pantalla al espacio físico. Por ejemplo, en una obra anterior llamada “Genesis”, creé en mi ordenador el modelo de una bactería y se lo envié por correo electrónico a la compañía que la sintetizó, y ésta me la devolvió de manera física. Este salto de la pantalla al espacio físico me parece lo más radical, pasar del interés por reproducir la realidad a crear nuevas realidades. Yo quería saltar de la pantalla al espacio físico. Seguir utilizando los medios digitales, pero de una forma mas intensa, estableciese una conexión entre lo físico y lo virtual, entre lo biológico y lo tecnológico. Pretendo crear un universo dinámico entre los dos para romper las fronteras y entrar en una nueva ecología.

51

DN: Este concepto de “nueva ecología” es la base de “El Octavo Día”, la nueva obra que presenta en octubre... EK:“El octavo día” consiste en una semiesfera en la que podemos encontrar una ecología transgénica formada por ratones, plantas y peces. Todos han sido modificados con el gen de la medusa y al igual que Alba producen un brillo verde cuando son expuestas a la luz azul. Pero además, he introducido en la semiesfera un “biobot”. Desde el 97 vengo creando máquinas que son el opuesto del cyborg; es decir, en vez de integrar la tecnología en un ser vivo, se trata de un robot en el que he integrado un grupo de amebas. El biorobot se mueve en el espacio de acuerdo con la actividad de estos organismos, pero también podremos dirigir un poco su dirección desde una página web. Ni las amebas ni nosotros tendremos control total sobre el dispositivo, con lo que el robot se convierte en un lugar de interacción entre organismos y participantes. Además, el biobot incorpora una cámara a través de la que tendremos una perspectiva en primera persona del ecosistema transgénico. Los animales transgénicos han sido creados por un equipo de 18 científicos de la universidad de Arizona. DN: Por último, buena parte del efecto de su trabajo reside en su facilidad para suscitar la polémica y despertar reacciones viscerales. Sin embargo, hace poco una compañía anunció que pretendía vender gatos modificados genéticamente para personas alérgicas a estos animales. ¿No le preocupa que con cosas como ésta la sociedad asimile en poco tiempo el discurso de sus obras y su trabajo pierda capacidad de impacto? EK: Si, además en Singapur se están creando peces decorativos con colores y diseños que no existen en la naturaleza usando la GFP, la misma proteína que hace a Alba fluorescente. Es inevitable que la publicidad, el mercado, los medios asimilen con rápidez el discurso del arte de vanguardia. Los dibujos animados parodiaban la estética del surrealismo (a Max Fleischer le gustava mucho el surrealism), y el ‘pop art’ fue convertido muy pronto en camisetas y merchandising. Pero todo esto no altera el propósito de mi trabajo. Lo gracioso es que yo bromeaba desde hace más de un año con la posibilidad de los gatos para alérgicos, pero nunca se me hubiera ocurrido que alguien lo fuera a intentar en la realidad. En cualquier caso yo no podría haberlo hecho, porque mis proyectos no pretenden ser útiles; son intervenciones simbólicas.

Alguns artistes que treballen en Bio-Art o tecnologies aplicades al cos: P. Tratnik, www.ars-tratnik.sl Marta de Menezes, www.martademenezes.com Marcel·lí Antúnez, www.marceliantunez.com

52

LES TIC, APLICACIONS – IMPLICACIONS Fitxa 1 FILOSOFIA I CIUTADANIA L’ésser humà com a animal simbòlic, l’acció humana, la dimensió social i política. CIÈNCIES PER AL MÓN CONTEMPORANI La societat de la comunicació.

Rafael Lozano-Hemmer (Mèxic 1967), ‘públic subtitulat’, projectors, sistema de vigilància computeritzat, instal·lació interactiva, 2005

53

La instal·lació ‘Públic subtitulat’ consisteix en un espai buit on les persones del públic són detectades amb un sistema de vigilància informatitzat, com a conseqüència d’aquesta vigilància, sobre cada espectador es projecta una paraula, un verb en tercera persona triat aleatòriament pel sistema i que segueix els moviments que fa l’individu. L’única manera de lliurar-se de la paraula és acostar-se i tocar a una altra persona, en aquest cas s’intercanvien les paraules. A la pagina web de l’autor hi ha un petit vídeo on es mostra millor el funcionament de la instal·lació: http://lozano-hemmer.com/video/subpub.html http://lozano-hemmer.com/proyecto.html Exercicis:

- Busca un significat als següents elements de la instal·lació:

Les persones són detectades i marcades amb una paraula. La paraula representa una acció.

La paraula és triada per casualitat. Per desempallegar-te de la paraula que t’ha caigut, li has de passar a un altre tocant-lo.

- Quina és la principal conclusió que pots treure d’aquesta obra? - La tecnologia actual pot elaborar sistemes de vigilància i control

eficients? Posa algun exemple. - Aquests elements es poden fer servir com a sistemes de vigilància i

control de les persones: ordinadors, telèfons movils, televisió, internet?

- Explica les avantatges i inconvenients que creus que poden tenir els sistemes de vigilància moderns.

54

Fitxa 2

FILOSOFIA I CIUTADANIA L’ésser humà, la persona, individu i societat

CIÈNCIES PER AL MÓN CONTEMPORANI La societat de la comunicació.

Aquestes obres representen dues formes de relació amb la pantalla de televisió. En la peça de Paik la imatge és la del mateix espectador, qui és una figura de Buda en situació de ‘meditació narcisista’. En l’obra de Pichler, l’espectador mira la televisió aïllat de l’entorn, mostrant, d’una manera premonitòria el 1967, la contradicció comunicació-incomunicació típica del mitjà. Totes dues poden servir per encetar una reflexió sobre els papers que poden jugar la televisió i el vídeo en les relacions socials i en la percepció de la realitat.

Nam June Paik (Corea 1932 – Estats Units 2006) budha TV, 1974, estàtua de Buda, aparell de televisió, càmera de televisió , mides variables Exercicis

- Quin sentit pot tenir mirar la pròpia imatge en una pantalla? Saps què és el narcisisme?

- La imatge que dóna la televisió de les persones et sembla fiable? - L’actitud d’aquest Buda davant la pantalla és passiva. Creus que és

l’actitud més habitual davant les pantalles?

55

- Aquesta obra mostra una relació entre algú i un televisor amb la seva imatge gravada per una camera. Aquesta relació es podria aplicar a d’altres dispositius d’elaboració i transmissió d’imatges com ara el telèfon mòbil i la xarxa d’Internet. Busca semblances entre el que mostra aquesta obra i l’ús que es pot fer dels dispositius citats.

Obra relacionada

Walter Pichler (Àustria 1936) ‘sala d’estar portàtil (casc amb TV)’ 1967, dibuix amb esquema i objecte construït. Exercicis:

- Què representa aquesta forma de mirar la televisió? - Busca la relació entre la televisió com a mitjà de comunicació i el tipus

de comunicació que permet aquest aparell. - Es pot aplicar el mecanisme que representa aquesta obra a l’ús que es

fa de mitjans de comunicació més recents com ara Internet i el telèfon mòbil?

56

4 Conclusions

“I és que la pedagogia sobre art no s'acaba en les visites comentades, sinó que forma part d'un reciclatge permanent i hauria de ser part integral d'una base educativa àmplia i sòlida. La barbàrie i la ‘bad culture’ s'han instal·lat a la societat de l'espectacle, la nostra. Ja no és clar que l'art actual sigui capaç de fagocitar i expulsar tot això de forma deguda, com havia estat sempre. L'art contemporani, ja que no té taquilla, cal que tingui una rendibilitat social i educativa.” (Pilar Parcerisas article al diari Avui, 3-juliol-2003) “D’alguna manera l’art és tan ‘seriós’ com ara la ciència o la filosofia, que tampoc no tenen públic. És interessant o no ho és exactament en la mesura en que s’en sap o no s’en sap” (Joseph Kosuth (citat a D. Marzona, Arte Conceptual, Ed. Taschen, 2006) “A qualsevol lloc que es vagi i sense poder-hi escapar, l’art és present arreu, en tots els llocs i en totes les branques d’activitat. La societat ha esdevingut, de bon grat o no, una ‘societat cultural’. Les conseqüències, a nivell artístic, son tan torbadores com ara la confusió que s’opera en l’esperit del públic” (Anne Cauquelin, L’ART CONTEMPORAIN, 7ª ed., PUF, Paris 2002, pag.122) Aquestes cites, incloses en el projecte presentat per a la llicencia d’estudis, indiquen quin és l’objectiu d’aquest material com a complement de les tècniques més habituals en la didàctica de la filosofia i les ciències al batxillerat. La major part de la informació que han de gestionar els estudiants va en forma de text, el llenguatge textual és la principal eina d’informació de que disposem i a la seva comprensió i anàlisi es dediquen la majoria dels esforços pedagògics per a la filosofia i la ciència. Hi ha moltes aportacions, però, en tècniques per utilitzar altres fonts d’informació que puguin aclarir o ampliar conceptes, com ara el cinema, les cançons, la literatura, les practiques de laboratori o les sortides del centre per visitar llocs d’interès didàctic. El material proposat en aquest projecte s’ha d’afegir a aquestes eines per tal d’assolir els objectius d’aquestes matèries. La varietat enciclopèdica de manifestacions que presenta l’art recent permet combinar procediments d’anàlisi que conjuguen i completen els que es fan servir per els textos, les practiques (científiques, artístiques, literàries...) i les visites fora del centre. En el moment en que l’art ha esdevingut realment interdisciplinar, és curiós

57

comprovar que poc us se’n fa al àmbit educatiu d’aquesta interdisciplinarietat. Els materials resultants d’aquest projecte pretenen ser un petit pas en el camí del aprofitament de les multiformes virtuts de l’art per a la educació. D’altra banda, i no menys important, aquest material tracta d’acostar alguns elements de la practica artística contemporània a l’alumnat de batxillerat, especialment als que no fan una modalitat d’art o d’humanitats. El distanciament entre el públic i moltes de les manifestacions de l’art actual és un fet indubtable i un problema que ha fet vessar rius de tinta a la teoria de l’art des de el moment en que es va produir, especialment amb les avantguardes dels anys 20 i 30 del passat segle, bressol de la majoria de conceptes, actituds i conseqüències que marquen el pas a l’art que es fa ara. El desconeixement i la indefensió que senten molts professors, fins i tot d’art, davant de l’art contemporani n’és una conseqüència d’aquesta situació. Però no tenir elements d’anàlisi i de critica coherents sobre bona part de l’art que s’està fent representa la falta d’uns codis que, més enllà de l’art, obren les portes a la comprensió del mon, tant en aspectes pràctics com ara ètics socials i polítics, objectius, tots ells, propis del currículum de batxillerat. La implicació de les arts visuals contemporànies en aspectes psicològics, tecnològics, econòmics, morals, científics, polítics i socials és de tal magnitud que es podrien construir els continguts de Filosofia i Ciutadania i de Ciències per al Món Contemporani amb materials d’aquestes arts. No és aquesta la finalitat ni el resultat d’aquest treball, simplement tracta d’afegir nous instruments a la pràctica docent. La dificultat de trobar obres prou adients com per “explicar” o introduir qüestions dels currículums proposats no ha estat la més important tot i que ha ocupat la major part del temps dedicat a la feina. Una dificultat pràctica que he trobat ha estat en la impossibilitat de reproduir amb fidelitat les vídeo-instal·lacions, havent de recorre a vídeos que les representen. Per la mateixa raó, vaig excloure d’antuvi peses de difícil representació, tal com les instal·lacions i escultures. Moltes, virtualment totes, les obres d’art s’han de veure “en directe”, per això la qüestió de la representació intel·ligible de les obres ha constituït un dels problemes en l’elaboració d’aquest treball. No entraré en la complicada qüestió dels drets de reproducció, considero que la funció didàctica permet fer un ús no econòmic d’aquestes imatges. La principal preocupació, però, ha estat sobre la difusió, acceptació i utilitat d’aquest projecte. No seria supèrflua l’elaboració de cursos de formació sobre l’ús de l’art contemporani en el sentit proposat en aquest treball. Cursos que proporcionin eines d’interpretació d’obres d’art i, especialment, dissipin aquest aura d’indesxifrable que, sovint, envolta l’art contemporani. 5 Bibliografia comentada

AA.VV. Arte del siglo XX. Pintura. Escultura. Nuevos Medios. Fotografía. Taschen 2001

Repàs a l’historia de l’art al segle XX centrada bàsicament a l’art “occidental” .

58

CAUQUELIN, Anne. L’art contemporain, PUF, Paris, 2002

Bona i breu introducció al tema.

COMBALÍA Victoria, Comprender el arte moderno, Debolsillo, Barcelona, 2003

Recopilació d’articles sobre artistes diversos

LYOTARD J-F, La condición posmoderna, Cátedra, Madrid, 1989

Assaig bàsic del que deriva el concepte de la postmodernitat, del que beu la cultura i l’art actual. Al mateix nivell en el seu “classicisme” que:

DEBORD Guy, La société du spectacle, Gallimard, París, 1992

SONTAG Susan, Sobre la fotografía, Edhasa, Barcelona, 1996

Si s’ha de triar un llibre clau per entendre les funcions múltiples de la fotografia, em quedo amb aquest prodigi de claredat i precisió de la Susan Sontag. Una visió més emocional la trobem a :

BARTHES Roland, La cámara lúcida, nota sobre la Fotografía, Gustavo Gili, Barcelona 1982

URIBARRI Alberto, El sentit de l’art en l’època del sensesentit, Fund.Espais, Girona, 1999

CROW, Thomas. El arte moderno en la cultura de lo cotidiano, Akal, Madrid 2002

SHINER Larry, La invención del arte. Una historia cultural. Paidós, Barcelona 2004

LIESSMANN Konrad Paul, Filosofía del arte moderno, Herder, Barcelona 2006

Quatre textos d’interpretació filosòfica i antropològica de l’art contemporani.

FONTCUBERTA Joan, El beso de Judas, Fotografía y verdad, Gustavo Gili, Barcelona 2004

El vincle entre la fotografia i la representació versemblant de la realitat amb tots els seus matisos en la visió de Foncuberta.

TRIBE Mark, JANA Reena, Arte y nuevas tecnologías, Tashen, Köln 2006

Una visió de l’art fet amb, i al voltant, de les TIC

59