més esports 21 de març 2016

OBRA CIVIL / EDIFICACIÓESTRUCTURES

Disposem de: Paletes / Encofradors / Ferrallistes /Pedrers / Gruistes / Cap d’equip

Av. Joan Martí, 73. Local 2. Encamp.Tel. 333 954 - 815 [email protected]

Victòria crucial

era 3 n. 6 Dilluns, 21 De març Del 2016

La jornada pàg. 2 i 3

Una cicatriu que marca

una forma de vida

A fons pàg. 4 i 5 Filip Knezevic

ww

w.M

ES.a

d / t

El. 8

0 88

88

Residents d’altura pàg. 10

Esport adaptat pàg. 13

El VPC consuma

el descens anunciat

El regal sobre rodes que es va fer

esperar

Rugbi pàg. 6

Joves promeses pàg. 12

La normalitat com a secret

d’un gran campió

Esportistes que no

coneixen el límit

POL ÁLVAREZ

TONI BOU

PAQUITA RAMÍREZ

ACB PHOTO / J. ALBERCH

una forma de

ICL Manresa BC MoraBanc

7461

2 Dilluns, 21 de març del 2016

Per recuperar sensacions millor fer-ho des de la defensa. Va ser l’opció triada per Joan Peñar-roya. La solidesa defensiva va tornar, però ho va fer a la pis-ta d’un rival que es troba amb autèntiques urgències. L’ICL Manresa no és el millor atac de la Lliga ACB. De fet, ara ja és el pitjor amb una mitjana de 70,13 punts per partit. Només tenen perill amb el pivot serbi Dejan

Musli i amb els centelleigs dels seus americans: Je’Kel Foster i Chase Simon. Des de la banque-ta només van aportar 10 punts amb cinc del base murcià Álex Hernández i l’ala pivot de San-to Domingo, Juan José García. Escassa aportació dels d’Ibon Navarro. Ofegats i desesperats i més contra un rival que va po-der agafar sensacions perdudes en els últims partits en defensa, però es va mostrar força erràtic en atac amb 21 perdudes. El Bàsquet Club MoraBanc Andor-ra continua en la lluita pel play-off pel títol –és cert que l’ob-jectiu des de dintre del club és fer-ho millor que la temporada passada–, però és millor lluitar per tenir un al·licient. Ho va fer amb un joc de muntanya russa. Molts alts i baixos. Molta irregu-laritat. Això sí, va guanyar l’ICL Manresa per 61 a 74. Era el més important de tot després d’una jornada 24 en què van perdre cinc equips dels sis primers.

Tot va començar amb un cinc inicial sorprenent ja que Luka Bogdanovic i Daniel Clark van iniciar el partit com a pare-lla interior. Un cop es va fer el salt inicial, Joan Peñarroya va donar entrada a Giorgi Sher-

madini per Luka Bogdanovic. ¿Un error a l’acta o que es vo-lia deixar Luka Bogdanovic a la banqueta per donar l’alternativa a Daniel Clark i va haver-hi un error de comunicació amb la taula? Sigui com sigui, el matx va començar amb un alley-oop de Víctor Sada cap a Betinho i dues defenses que van aconse-guir evitar l’encert manresà. Els d’Ibon Navarro es van posar ben aviat al davant en el marcador amb un triple de Chase Simon i una esmaixada del de De-troit. L’ala pivot britànic, Daniel Clark, respondria des de l’altre costat amb una triple marca de la casa. Amb el 5 a 9, els an-dorrans van entrar en una fase crítica de joc. Errors no forçats i un parcial d’11 a 2 que va dei-xar el 16 a 11 al final del primer quart. La millor notícia va ser el retorn de David Navarro que va tornar després de la seva lesió i ho va fer al costat de Stephen Holt i sense bases purs. El nord-americà ja va jugar de director d’orquestra a Madrid.

Al segon acte, una antiespor-tiva a Maksym Sandul va marcar l’inici dels següents 10 minuts ja que Víctor Sada va anotar cinc punts consecutius i després Da-

REDACCIÓ Andorra la Vella

La jornada Lliga ACB

L’ala pivot de l’ICL Manresa Juan José García, defensat per Betinho Gomes, en el partit d’ahir al Nou Congost.

El MoraBanc recupera la solidesa defensiva, tot i que encara continua mostrant un joc irregular, i venç a Manresa

Els de Joan Peñarroya, que acaben el partit amb 21 pèrdues, es posen a una victòria del play-off pel títol

Amb alts i baixos, però només valia la victòria

Tel. 728 [email protected]

Av. Casamanya s/n,Casa Josep Font, local 1AD300 Ordino

ASSESSORAMENT I ESPECIALISTES EN LLOGUER I VENDA

DE MATERIALSki mountainSki randonnerSki freerandoSki freeride

Ski alpinSki junior

Boots mountain,Boots alpinSnowboard

ESPORTSESPORTSESPORTSORDINO

ICL Manresa BC MoraBanc

74

Parcials: 16-11, 27-38 –descans–; 46-54 i 61-74.Àrbitres: Juan Carlos Arteaga, García Ortiz i Pedro Munar.Eliminats: No n’hi va haver.

Je’Kel Foster 13Chase Simon 12Grigonis 3Flis 7Musli 16

Sandul 0Montañez 0Álex Hernández 5Deng Mayot 0García 5Lluís Costa 0Otverchenko 0

Pavelló Nou Congost de Manresa 4.525 espectadors

61Víctor Sada 10V. Stojanovski 12Betinho 5L. Bogdanovic 15Daniel Clark 5

Schreiner 8Sergi Pino 0Shawn Jones 9Stephen Holt 0David Navarro 4Shermadini 6

CLASSIFICACIóPJ PG PP

1 Barcelona Lassa 24 22 2

2 València Basket 24 21 3

3 Reial Madrid 24 19 5

4 Laboral Kutxa 24 18 6

5 Herbalife GC 24 15 9

6 Montakit ‘Fuenla’ 24 13 11

7 Unicaja Màlaga 24 12 12

8 Dominion Bilbao 24 12 12

9 UCAM Múrcia 24 11 13

10 BC MoraBanc 24 11 13

11 Iberostar Tenerife 24 11 13

12 Fiatc Joventut 24 10 14

13 Baloncesto Sevilla 24 9 15

14 CAI Saragossa 24 8 16

15 Rio Natura Monbus 24 7 17

16 ICL Manresa 24 7 17

17 Movistar ‘Estu’ 24 6 18

18 RETAbet.es GBC 24 4 20

LLIGA ACB (JorNADA 24) 77 FC Barcelona Lassa - UCAM Múrcia 71

56 Laboral Kutxa - Unicaja Màlaga 83

80 Dominion Bilbao - RETAbet.es GBC 71

80 Montakit Fuenlabrada - Fiatc Joventut 81

61 ICL Manresa - BC MoraBanc 74

97 Sevilla - Herbalife Gran Canària 72

62 València Basket - Movistar Estudiantes 68

93 Iberostar Tenerife - Reial Madrid 84

76 CAI Saragossa - Rio Natura Monbus 64

3Dilluns, 21 de març del 2016

vid Navarro i un triple de Luka Bogdanovic van provocar un parcial de 0 a 9 per deixar un 16 a 20 a l’electrònic. En aquestes, Ibon Navarro va donar entrada a Dejan Musli. Com el partit de l’anada, el serbi va dominar la pintura a plaer i va fer el que va voler amb Shawn Jones. Des de l’exterior, el MoraBanc domina-va a l’ICL Manresa amb dos tri-ples més de Luka Bogdanovic. El parcial va arribar a ser de 7 a 25 (23 a 36) i Dejan Musli va haver de marxar a la banqueta perquè sí que va poder amb Shawn Jo-nes, però no amb Shermadini. El serbi va carregar-se amb tres fal-tes personals i Ibon Navarro va haver de donar entrada al jove sudanès Deng Mayot, que és un projecte de Manute Bol. Molt verd el jove de 17 anys i 2,18. Massa. Al descans, 27 a 38 amb dos equips molt erràtics en atac i jugant molt a batzegades, però millor el MoraBanc Andorra.

El retorn dels vestidors va te-nir un inici amb cinc punts con-secutius d’un ex-River Andorra, Dmitry Flis. El jugador format a la Penya va anotar un triple i una cistella de dos punts. Després un triple de Je’Kel Foster i una entrada van fer que Joan Peñar-roya demanés un temps mort. El parcial va ser de 10 a 0 per situ-ar un 37 a 38. El tècnic egarenc, en el seu retorn a la que va ser casa seva, va aturar l’allau ofen-siu manresà i ho va fer ajustant situacions defensives. Betinho es va posar la granota de feina i Vojdan Stojanovski va comen-çar a veure cistella. El macedoni no ho va veure clar durant els dos primers quarts. Un triple de Betinho va posar a cinc punts als andorrans amb un 44 a 49. Després el pivot Shawn Jones no va estar massa fi des de la línea de tir lliure i el tercer quart va acabar amb un 46 a 54, gràcies a un alley-hoop gens especta-cular de Chase Simon després d’assistència de Flis.

Es va entrar a l’últim quart amb una certa avantatge del MoraBanc Andorra. Uns deu

punts de diferència que servien per agafar un xic de confiança. Primer va esmaixar Víctor Sada. El base badaloní va anotar 10 punts i va repartir 4 assistències per 11 de valoració. Aquesta ve-gada almenys si que va anotar i va aportar en atac. Un triple de Luka Bogdanovic, que va anotar un total de 5 en 7 llançaments

–això sí 0 de 5 en tirs de dos– va situar un tranquil·litzador 48 a 59. La resposta va ser del lituà Marius Grigonis des de la línia de 6,75, però els andor-rans no estaven per romanços. Els d’Ibon Navarro anotaven amb Dejan Musli, però només ell era capaç d’aguantar al seu equip viu i amb opcions. L’aus-tríac Thomas Schreiner va cla-var un triple i Luka Bogdanovic va tornar a repetir. Amb el 55 a 69 ja estava tot decidit i els se-güents minuts van ser el de les escombraries. Un segon triple de Thomas Schreiner i una cis-tella de Víctor Sada van signar l’onzena victòria dels de Joan Peñarroya que dissabte afronten un partit important amb la visita del sisè classificat, el sorprenent Montakit Fuenlabrada, que ahir va perdre per només un punt de diferència contra el Fiatc Jo-ventut de Badalona per 80 a 81. Brandon Paul va ser el botxí dels madrilenys que estan fent una temporada espectacular.

El crac

LUKA BOGDANOVICEls triples del jugador

serbi, un total de cinc per set intents, van ajudar en

moments clau el MoraBanc. Això sí, Luka un xic irregular.

Joan Peñarroya: “Hem fet un pas endavant en defensa”

El vestidor

El tècnic egarenc del MoraBanc Andorra, Joan Peñarroya, va des-tacar el treball defensiu de l’equip. “Hem fet un pas endavant en defensa i també hem portat el ritme del partit i el control excep-te a l’inici del tercer quart on no hem tingut la calma necessària”. L’entrenador del MoraBanc no estava satisfet del joc ofensiu. “En atac no hem estat fluids com en altres ocasions. Ofensivament, segurament ens han sobrat algunes pèrdues de pilota”. Peñarroya es va mostrar “content per la victòria ja que sabíem que jugavem en una pista difícil, però contra un equip que no està en el seu millor moment de l’any i que té dubtes. Nosaltres hem tingut les idees força clares”.

Per la seva banda, el tècnic basc de l’ICL Manresa, Ibon Navarro va destacar “el partit seriós del MoraBanc que ha sabut mantenir la calma just quan a l’inici del tercer quart ens hen aconseguit posar a només un punt en un parell d’ocasions”. Del seu equip també va fer aquesta valoració. “No estic disgustat amb l’equip. Hem estat 28 o 30 minuts correctes, però tenim vuit o deu minuts dolents on sembla que se’ns ve el món a sobre. Hem competit. L’equip ha lluitat. Potser no sempre en el marcador, però si damunt la pista”.

ACB PHOTO / J. ALBERCH

L’ala pivot de l’ICL Manresa Juan José García, defensat per Betinho Gomes, en el partit d’ahir al Nou Congost.


Pocs coneixien la història de Filip Knezevic, i això que porta una bona ci-catriu al coll –li van fer una traqueoto-mia–. Alguns li preguntaven per aques-ta marca que portarà de per vida. I la resposta es queda amb un “Vaig tenir un accident”. Les preguntes no van més enllà. Gràcies al periodista valencià de KIA en Zona Víctor Belinchón, vam descobrir el perquè de tot plegat. El pivot montenegrí del segon equip, que fa dues temporades que està al club, Filip Knezevic, fa sis anys va tenir un greu accident de cotxe i va tocar amb els dits aquella fina línia en què en un parell de segons tot pot canviar. Era un 10 d’abril i el seu germà Stefan con-duïa, Filip anava al lloc del copilot i tres amics de Filip anaven al darrere. Venien de veure un partit de bàsquet a Kolasin –ciutat a una hora de la seva, Bijelo Polje–, i plovia. El Mercedes va relliscar en un revolt i després de topar contra un petit mur va quedar aturat en sentit contrari. Un cotxe que anava pel seu carril va topar contra la porta on

estava assegut Filip Knezevic. La car-rera d’una jove promesa del bàsquet montenegrí va passar a estar dins d’una habitació d’un hospital durant 36 dies –setze van passar en coma per a Filip–. I això que aquell dia de l’accident va re-bre la gran notícia que estava convocat per la selecció de cadet del seu país.

“Jo no recordo res. Vaig estar setze dies en coma i després vint dies més a l’hospital ingressat. Fins i tot després

em van portar a un balneari molt cone-gut del meu país per recuperar-me. El que m’han explicat és que el meu ger-mà i tres amics meus tornàvem de veu-re un partit en una altra ciutat. Plovia i conduïa el meu germà mitjà. Jo vaig ser el que més malparat en va sortir i un amic que estava tot just assegut al darrere meu es va trencar l’espatlla. Els altres bé, però el meu germà ho va pas-sar molt malament. Quan vaig desper-tar no sabia on era i la meva mare m’ho va explicar tot. No m’ho creia. Vaig preguntar pels altres que anaven amb

mi. El meu germà mitjà em venia molt a veure. Estava molt afectat i, fins i tot, va parar de jugar a bàsquet.” Actualment, Stefan juga al Jedinstvo Bijelo Polje. El ger-mà gran, Nemanja, es troba a França i defensa els colors de la US Laval. “La meva gran por després de l’accident era saber si podia tornar a jugar a bàsquet. Tenia un fort cop al costat dret i el dia que vaig anar al metge per saber si podia tornar a les pistes va ser el més important de la meva vida. Vaig respirar quan em va dir que podia tornar després de quatre mesos i mig. “No me n’oblidaré en la vida. Als meus fills els explicaré que la vida és una i s’ha de gaudir cada moment. Jo tinc clar que he ju-gat el partit més complicat i t’adones que un dia vius bé i de cop i volta tot canvia.”

Filip Knezevic va néixer fa 22 anys a Bijelo Polje. La seva mare és de Sèrbia i el seu pare de Montenegro. Els seus dos germans juguen a bàsquet com ell i el seu somni és clar: triomfar en el bàsquet. “Per a mi el bàsquet ho és tot. Quan era petit era, fins i tot, més important que el col·legi. Ho he donat tot per aquest esport. La meva família

El pivot montenegrí del MoraBanc B té 22 anys, i en fa sis va tocar amb els dits aquella fina línia en què en un parell de segons tot pot canviar. Va estar en coma setze dies per un accident de cotxe i al coll en té la marca de per vida.

Aquell 10 d’abril, quan només tenia 15 anys

La meva por era saber si podia tornar a jugar a bàsquet

Víctor Duaso Andorra la Vella

a fons Filip Knezevic


no viu com viuen aquí i jo vull acon-seguir que visquin bé.” La seva mare

està retirada i el seu pare treballa en una asseguradora. Els troba a faltar, com és normal. “Fa temps que el meu aniversari el celebro sol i ells també.”

La carrera de Filip Knezevic prometia i molt en un lloc on han sorgit jugadors com Ne-manja Radovic (UCAM Múr-cia), Pedja Drobnjak (va jugar a l’NBA en els Seattle Super-Sonics, Los Angeles Clippers

i Atlanta Hawks i a l’ACB amb el Tau i l’Akasvayu

Girona), els germans Suad i Sead Sehovic (Buducnost), Nikola Pekovic (Minnesota Timberwolves) o el tècnic Dusko Iva-novic. “A Monte-negro només he jugat amb l’Stu-dentski Centar Podgorica, a la

segona divisió, en les categories

infantil, cadet i júnior.” En el segon any júnior va començar la seva aventura al bàsquet espanyol, a Càceres, amb només 16 anys. El va portar cap a Espanya l’agent monte-negrí que també va portar jugadors com Nikola Mirotic i Igor Rakocevic. Dos anys abans de fer les maletes va anar a prova al Tau. Hi havia Dusko Ivanovic d’entrenador al primer equip. “És bon amic del meu pare.” Allà es va entrenar amb l’entrenador Iñaki Iriarte. “Va ser una experiència brutal.” I és que Filip Knezevic era una gran pro-mesa del bàsquet montenegrí. Va estar concentrat a Istanbul amb els millors jugadors nascuts l’any 1994, però es va quedar a les portes d’aconseguir el bitllet per als Estats Units per al Jordan Brand Classic.

“Havia tancat un contracte ver-bal amb l’Akasvayu Girona. Estava molt interessat en mi l’entrenador bosnià del júnior [Irhad Tinjak].

Vaig tenir l’accident i em volia amb el seu equip tant sí com no, però de cop i volta em truca i em diu que el patrocinador els abandona i no pot fitxar-me.” En aquell equip gi-roní que militava a l’ACB hi havia

Marc Gasol i Víctor Sada i era entrenat per Svetislav Pesic. Finalment, un any després es va poder tancar el seu fitxat-ge pel Càceres, on va estar durant dos anys per després ser cedit al Gandia. Va disputar una fase d’ascens a Teneri-fe, però el Gandia es va quedar a les portes de l’ascens. El Bàsquet Club Andorra va con-tactar amb ell i ja suma dues temporades al club. “Sabia que Andorra era a prop dels Pirineus i coneixia l’equip perquè havia eliminat feia uns anys el Càceres del play-off. Aquell dia era al pavelló, però vaig animar el Càce-res... Quan em van trucar estava molt il·lusionat i vaig pensar que el somni es podia complir. ¿Quin és el somni? Jugar a Eu-ropa a un nivell alt.”

Es va estrenar a la Lliga ACB la tem-porada passada i va ser per la porta

gran: contra el potent Reial Madrid. “Va ser una sensació increïble. Quan va dir el meu nom Joan Peñarroya vaig anar cap a la taula com si anés volant. Només quedaven 50 segons i em toca-

va defensar Felipe Reyes. El públic va aplaudir molt quan vaig entrar a la pista i Felipe Reyes em va pre-guntar: “¿Debu-tes aquí?” Li vaig

dir que sí i em va respondre: “En el següent atac et deixo rebre i anotes.” “Felipe és un gran jugador. No vaig re-bre, però sí que vaig fer un bloqueig

a David Navarro i ell va anotar. Per mi va ser una as-sistència.” Aque-lla temporada va ser un fix per a l’entrenador del segon equip, Car-

les de Bofarull, tot i que es va lesionar al genoll. Actualment està lesionat i els seus companys del segon equip li de-diquen les últimes victòries amb una

samarreta negra que té escrit: “Ànims, Filip. No estàs sol.”

És un tipus super estimat dins del ves-tidor i fora. Filip Knezevic es conside-ra un jugador molt treballador, però té moltes coses a millorar. “Primer haig de recuperar-me de la lesió al menisc i després treballar més la tècnica, el tir i la meva defensa als jugadors petits.” Es fixa en Daniel Clark i Luka Bogdano-vic. “Tenen un bon canell i em diuen que haig de llançar més a cistella.” Està convençut que arribarà a complir el seu somni, i és que Filip Knezevic té clar que el pitjor capítol de la seva vida ja ha passat. I és que ja ho diuen, el que no et mata et fa més fort. Ell ho sap mi-llor que uns quants. “Ho aconseguiré.” Ha tingut fites més complicades i les ha assolit.

ROSTIDOR · SIDRERIA · CUINA BASCA · TAPES

HORARIObert tots els dies

De 12 h a 16 h i de 19 h a 01 h

En festes populars i dies d’activitats especials estarem oberts

(consulteu horaris).

MENÚ DEL DIA amb postres ibeguda inclososIGI inclòs

11, 50€

‘CHULETONES’ I PEIX A LA BRASA TERRASSA

MENÚ ESPECIAL CAP DE SETMANA amb postres i beguda inclosos

18€ + IGIGaudeix dels nostres plats“d'alubies” de Tolosa

Carretera d’Arinsal · Edifici Amadeus B · Local 3 · AD400 ARINSAL · Reserves : 838 566 / 353 780

MENÚ SIDRERIA / MENÚS PER A GRUPSGaudeix els caps de setmana amb

els nostres plats d’“alubias” de TolosaBARRA DE TAPES, RACIONS,

ENTREPANS‘CHULETONES’

I PEIX A LA BRASA TERRASSA

CÀCERES, EL PRIMER REPTE

L’any 2012, Filip Knezevic va arribar al primer equip del Càceres i va ajudar en la pretemporada de l’equip de LEB Or que dirigia Carlos Frade. Ho va fer amb l’ala alacantí Jose Santonja, que actualment milita al Seguros So-liss Alcázar Basket i que es va formar amb el Lucentum Alacant. Els extre-menys també van incorporar el ger-mà de Serge Ibaka, Igor. Els dos ju-gadors, joves valors del bàsquet, van començar a fer-se un espai per arribar a l’esport de la cistella professional.

PROMESA DEL BÀSQUET

Als meus fills els explicaré que la vida és una i s’ha de gaudir

El meu somni era jugar a Europa a un nivell alt

aCb PhoTo / MaRTIn IMaTgE

Filip Knezevic, en el seu debut a la Lliga ACB, on li va tocar defensar Felipe Reyes.


La jornada al complet

“Que el mal resultat d’avui no ens impedeixi celebrar l’excel·lent 8a plaça general WC SBX. Orgullós!” Això mateix va es·criure al seu Twitter personal el director tècnic de la Federació Andorrana d’Esquí, Carles Visa, dedicat al surfista andorrà Lluís Marín, que ahir va ser eliminat als vuitens de final en l’última Copa del Món que es va dis·putar a Vàqueira·Beret. La 26a

posició li va servir per acabar vuitè de la classificació gene·ral. Lluís Marín, als vuitens de final, va caure després de rebre un toc del rus Nikolai Olyunin, que el va desequilibrar. L’an·dorrà va poder seguir, però va rebre un altre toc. Aquesta ve·gada va ser del canadenc Chris Robanske. No va poder conti·nuar perquè va caure i va per·dre totes les opcions per clas·sificar·se. Amb aquest resultat va sumar 50 punts i finalment

n’acumula un total de 2.138. En la prova de Vàqueira·Beret es va imposar l’australià Alex Pullin i el segon va ser el cana·denc Kevin Hill. La tercera po·sició va ser per a l’espanyol Lu·cas Eguibar. Això sí, el Globus de Cristall va ser per al francès i bon amic de Lluís Marín Pierre Vaultier, que és l’actual cam·pió olímpic i que ja té un nou Globus de Cristall, el seu segon després del primer, que va ser el 2012.

surf de neu

Lluís Marín, vuitè del mónRedacció Andorra la Vella

facebook de lluís marín

Lluís Marín tanca una temporada amb una vuitena posició a la general.

Sense gols a l’inici del play·off pel títol, però amb un nou pas de gegant del Don Denis FC Santa Coloma per revalidar el títol de la Lliga Grup Becier. Els de Richard Imbernón, que amb quatre punts ja podrien celebrar el títol, van empatar a 0 contra l’FC Lusitans Les Bar·ques. Els colomencs van domi·nar la primera part i van dispo·sar de dues ocasions clares de gol amb un intent de vaselina de Cristian Martínez que va evitar el porter Richi Paz i un xut de Xaime Noguerol que va sortir desviat. En la segona part els de Raúl Cañete van reacci·onar i van tenir ocasions de gol sense transformar, però el Don Denis també en va tenir. Final·

ment, repartiment de punts que beneficia més el Don Denis que no pas l’FC Lusitans. Els co·lomencs són líders amb 7 punts més que l’FC Lusitans, a 10 de la UE Santa Coloma i a 13 del Tic Tapa UE Sant Julià. Aquests dos equips van empatar a 0 en un partit molt fluix i amb poca presència a les dues àrees.

En el play·off per la perma·nència, La Adelita UE Engor·dany va demostrar el seu bon estat de forma i va golejar per 0 a 3 l’FC Encamp amb gols de Javi Sanguina, Jandro Fernán·dez i Jallow Mamadou. Els d’Otger Canals tenen la perma·nència a la mà. Per la seva ban·da, el Penya Encarnada es va defensar com gat panxa amunt amb tres jugadors menys per les expulsions d’Ángel Ramos, Pedro Puente i Víctor Hugo. L’AGA FC Ordino va patir de valent, i això que guanyava per 3 a 0, i va acabar amb un 3 a 2 i demanant l’hora.

futboL

El Don Denis fa un nou pas cap al títol

VÍcTOR dUaSO Andorra la Vella

jonathan gil

Xaime Noguerol, del Don Denis, va gaudir d’una oportunitat al primer temps.

Aquesta és la crònica d’un descens anunciat. Ja fa temps que el primer equip del VPC Andorra navega sense rumb –el segon equip sempre plega abans d’acabar la competició per manca d’efectius i tam·bé moltes vegades per falta de compromís–. El projecte liderat des de la banqueta per Manu·el Romo, amb l’ajuda al cos tècnic de Cristian Pons i en el terreny físic de Josep Magallón, ha acabat baixant a la primera sèrie, la vuitena categoria del rugbi francès, en perdre per 5 a 17 a l’Estadi Nacional contra el Saint Jory. El pitjor de tot va ser veure el president del club, Pep Escolà, saltant al terreny de joc, un cop finalitzat el matx, per protestar a l’àrbitre que va decretar el final de partit quan l’electrònic marcava el minut 38, és a dir, dos minuts abans del previst, i també el fluix partit del VPC Andorra, que va per·dre al primer temps Reikashvili per un cop de genoll a un rival mentre el georgià estava en situ·ació atacant. Partit per oblidar i amb la Copa Pirineus de regal, que sembla que no tenen ganes

ni de jugar·la per les nombroses baixes que té l’equip.

“La sensació no és bona per·què hem baixat, però si fem un balanç de l’any ha estat positiu. És clar que si mirem només els resultats tots podran pensar que no, tot i que aquesta temporada hem jugat sense cap professio·nal i amb protagonistes clars, els jugadors del país”, va assegurar el tècnic Manuel Romo, que va defensar la filosofia del VPC An·dorra. “Hem fet un pas endavant. Nosaltres som productors de ju·gadors. Últimament estàvem degradant els jugadors que nos·altres produïm.”

El partit va començar amb un assaig del VPC que no va trans·formar el català Josep Maria Simón, que aquesta temporada ha anat de més a menys. El Saint

Jory va reaccionar i va empatar amb un assaig que després va ser transformat (5 a 7). Abans del descans, Reikashvili va rebre la targeta vermella, que va ser molt protestada pel president, Pep Es·colà, i també per Edisher Jamru·lidze. Tot seguit, assaig del Saint Jory i transformació per deixar el 5 a 14. Tot i els ànims i la rotllana dels jugadors del VPC dient·se que el partit no es podia escapar, a l’inici del segon temps el Saint Jory va sentenciar amb un cop de càstig per deixar el 5 a 17 final. “Hem fet un pas enrere amb el descans, però hem de continuar produint jugadors”, va sentenci·ar Romo, que vol continuar. “No vull perpetuar·me. Se senten moltes coses, però ningú m’ha dit res. Ha estat un any terrible. Tothom ho ha vist.”

ruGbI

La crònica d’un descens anunciat

el VPc baixa a la primera sèrie, la vuitena categoria del rugbi francès, després de perdre en un partit per oblidar contra el Saint Jory

VÍcTOR dUaSO Andorra la Vella

jonathan gil

Matt Dickens, amb la barba rossa, va tenir un partit discret contra el Saint Jory.

VPC Andorra saint Jory

175

fC Lusitans don denis

00


Joan Verdú, 1r al supergegant

Joan Verdú es va imposar al su-pergegant dels Nacionals brità-nitcs amb un temps d’1.20,73 i va deixar a 0,86 el segon clas-sificat, el francès Victor Schu-ller, i a 1,02 el tercer, el també francès William Delberghe. Per la seva banda, Marc Oliveras va finalitzar en setena posició a 1,67 del seu company d’equip, Joan Verdú. Matías Vargas va ser desqualificat. Avui es dispu-ta un entrenament de descens.

esquí alpí

Roger puig, 6è a Obersaxen

Roger Puig va assolir la sise-na posició de l’eslàlom dels Nacionals de Suïssa, que es disputen a Obersaxen. L’es-quiador andorrà va fer un temps d’1.12,57 i va aconse-guir el quart millor temps de la segona mànega. El podi va ser per al finlandès Santeri Kiiveri amb 1.05,56, seguit del suís Thomas Pfyl amb 1.06,55, i el tercer va ser l’austríac Markus Salcher.

esquí adaptat

Inka Bellés, 2a en individual

L’esquiadora de muntanya de la Federació Andorrana de Muntanyisme Inka Bellés va assolir un podi en la cursa individual de Copa del Món que es va disputar a Mondo-le (Itàlia). Per la seva banda, Xavi Areny va ser 24è a més del 15% del temps del pri-mer classificat i Joan Albós, 26è. David Albós va aban-donar. Ahir, a l’esprint, Xavi Areny va ser 25è.

esquí de muntanya

el sant Julià venç l’aldea

El CE Sant Julià va tornar a guanyar al poliesportiu de Sant Julià després de la re-lliscada de l’últim partit con-tra el Bratar Mare Molas de Reus. Els de Jorge Dias es van imposar per 6 a 3 a l’Aldea amb tres gols d’Eliseu Ribal-ta, dos de Brayan Pinto i un d’Allan. Els lauredians ocu-pen la setena posició del grup 2 de Tercera Divisió i aquesta setmana descansen.

futBOl salaFAM

Inka Bellés, al segon lloc del podi.

Són amics i no s’entrenen sem-pre junts perquè no poden com-paginar-ho amb la feina, sinó també ho farien. És un clàssic veure Manuel Fernandes Pita i Marcos Sanza corrent pels car-rers del país. Són atletes vete-rans, però tenen un estat de for-ma totalment envejable. Els dos atletes del Club Atletisme Valls d’Andorra (CAVA) van passar la meta agafats de la mà en la 35a edició del Cros internacional de les Valls, que es va disputar novament a la Borda Mateu. Els dos atletes van fer un temps de 34.05 i van superar l’atleta de l’FC Barcelona Lluís Camprubí, que va fer una marca de 35.42, i el quart va ser Jordi Royo, que no va poder completar un podi dominat pel CAVA. La pluja només va aparèixer al final en la primera edició sense premis en metàl·lic. Tot i així, va ha-

ver-hi un total de 431 inscrits –285 van acabar les nou curses programades.

En categoria femenina, la victòria va ser per a Yolanda Castillejo. L’atleta del CAVA va fer un temps de 18.20 i va demostrar que s’ha recuperat de manera extraordinària des-prés d’assolir la vuitena posi-ció en la Marató de Barcelona. La seva companya de club, Dayane Huerta, va acabar en segona posició amb una marca de 18.54. La jove Alexia Hart-mann (FC Barcelona) va ser ter-cera amb 19.03.

La prova era també Campi-onat d’Andorra i els campions absoluts van ser Marcos Sanza i Dayane Huerta. Per equips es va imposar el CAVA en catego-ria masculina i, en femenina, els Amics Atletisme Andorra (AAA). També van compe-tir quatre equips dels Special Olympics, entre els quals els

de l’escola Meritxell. Hi van ar-ribar un total de 34 atletes. Tota una festa del cros que tanca el calendari català d’aquesta mo-dalitat de l’atletisme.

atletIsme

de la mà Els atletes del Club Atletisme Valls d’Andorra Manuel Fernandes

Pita i Marcos Sanza passen junts la meta al Cros internacional

VÍCTOR DUASO Santa Coloma

Albert Turné i Iván Vila, ‘finishers’ de la Cape Epic

El Team Turné XC, format per Albert Turné i Iván Vila i que compta amb el patrocini d’AnyósPark, es va convertir en finishers de la Cape Epic. Els dos pilots andorrans van acabar en 51a posició de la general amb un total de 34.24.33 h i en la seva categoria van ser 40ns. La victòria va ser per a la parella Karl Platt i Urs Huber.

FACEBOOK

BTT

L’FC Andorra alimenta el somni de l’ascens

Un gol d’Aleix Cisteró al mi-nut 83 va significar un impor-tant triomf de l’FC Andorra al terreny de joc de la UE Vic. Els de Justo Ruiz, sense Ludo i Marc Ferré, van tornar a do-nar una lliçó de compromís i amb aquesta victòria se situen a quatre punts dels llocs d’as-cens. El primer classificat és l’Horta amb 44 punts i amb els mateixos punts es troba el Manresa.

Els andorrans van fer un partit seriós i van mostrar-se sòlids en defensa, tapant el joc interior d’atac dels oso-nencs, en què destaca el da-vanter Pep Puigdesens. La mi-llor ocasió de gol del partit la va tenir Arturo Gándara, que es va plantar sol davant Albert Reig, el va driblar i el seu xut el va treure sota pals un de-fensor de la UE Vic. A la sego-na part, al minut 83, va arribar el gol de la victòria andorrana amb una falta directa trans-formada per Aleix Cisteró. Els de Justo Ruiz descansen i el 2 d’abril reben el CF Mollet UE, però no podran comptar amb Juli Sánchez, sancionat.

futBOl

REDACCIÓ Andorra la Vella

masculí

1. Marcos Sanza (CAVA)

... 34.05

1. Manuel Fernandes Pita (CAVA)

... 34.05

3. Lluís Camprubí (FC Barcelona)

... 35.42

femení

1. Yolanda Castillejo (CAVA)

... 18.20

2. Dayane Huerta (CAVA)

... 18.54

3. Alexia Hartmann (FC Barcelona)

... 19.03

cROs de les Valls

ue Vic fc andorra

10

JONATHAN GIL

Manuel Fernandes Pita i Marcos Sanza agafats de la mà mentre passen la meta del Cros internacional de les Valls.


La imatge


Els més menuts van poder gaudir de la 35a edició del Cros internacional de les Valls.Jonathan Gil


Residents d’altura Toni Bou

No té rival. Ningú li fa ombra. És el número u del trial. Encadena nou anys consecutius guanyant el Campionat del Món a l’aire lliure de forma impecable. Ad-mirat per aficionats i rivals, Toni Bou és una llegenda en actiu de la modalitat més tècnica del mo-tor. Acostumat a guanyar, el pilot de Piera va decidir mudar-se al Principat fa un any per buscar noves motivacions. “Des de ben petit havia vingut a entrenar-me a Andorra. La diversitat de terrenys és fantàstica i el país enamora. Quan vaig tenir l’oportunitat de venir no ho vaig dubtar.” Viu a la parròquia de la Massana amb la seva xicota, Es ther Piquer, i els seus dos pastors alemanys, Jack i Alice. “Aquí em sento molt cò-mode. He trobat l’estabilitat que buscava. A banda de ser la meva parella, l’Esther també és la meva millor amiga. Tenim moltes co-ses en comú. Mai no ens avor-rim.” A diferència del que passa a Espanya, al Principat no s’ha d’amagar per practicar el seu es-port. “El trial és il·legal allà. Per a mi és un luxe poder agafar la moto i perdre’m pels boscos i ca-mins. Això sí, sempre respectant

l’entorn natural.”Divertit i bromista, la fam de

victòries de Toni Bou es manté intacta. Té l’ambició d’un novell malgrat el seu extraordinari pal-marès. Possiblement aquesta és la clau del seu èxit. “He guanyat moltes curses i competicions al llarg de la meva carrera, però

sóc conscient del que m’ha cos-tat. Estic igual de motivat que el dia que vaig començar. Em vaig marcant noves fites a curt termini per seguir millorant. Si et creus el millor estàs perdut. No pots re-baixar ni un mil·límetre el nivell d’exigència. Malgrat tot, sé que algun dia perdré. Estic preparat per quan arribi aquest moment. No em preocupa.” Una peça clau en l’ecosistema del pilot lleidatà és Quim Isart, un amic de la infància que forma part del

seu equip des que viu a Andorra. “Sempre ha estat molt important per a mi. Aquí m’ajuda molt. S’encarrega que la moto estigui a punt, surt a entrenar-se amb mi en bicicleta i m’aconsella sobre quines zones puc fer. És difícil trobar una persona tan completa en tots els aspectes.”

Captivat pel Principat, l’adap-tació va ser més fàcil del que s’esperava. “Ho tinc tot molt a prop de casa: les muntanyes, les botigues i el gimnàs. En quinze

minuts trobo terreny moll, sec i fangós. A Piera havia de conduir més de dues hores per trobar zo-nes humides.” Li agrada matinar per explorar nous terrenys i a la tarda surt en bicicleta i s’entrena a AnyósPark. Malalt de l’esport, també troba temps per jugar a futbol i esquaix. “Tinc una gran amistat amb els germans Espar-garó i Xavi Forés. Ha estat un hivern molt divertit. És una gran sort poder entrenar-se amb es-portistes d’elit d’altres esports.”

Des que resideix al país ha no-tat una millora en la preparació física. “L’any passat no estava en el meu millor moment. Vaig patir molt per guanyar el Mun-dial. Crec que Adam Raga es-tava un esglaó per sobre meu físicament. La veritat és que vaig tenir sort. Necessitava un canvi d’aires per renovar ener-gies. El fet d’entrenar-me i dor-mir en altura m’ha ajudat molt. Em trobo genial.” Paraula d’un supercampió.

El nou vegades campió del món de trial a l’aire lliure es mostra intractable des que va aconseguir el seu primer Mundial l’any 2007.

El pilot de l’equip de Repsol Montesa-HRC viu des de fa un any amb la seva xicota i els seus gossos a la parròquia de la Massana.

Extraordinàriament normal

Em fixo nous objectius a curt termini per seguir millorant. Si et creus el millor estàs perdut

Facebook toni bou

Toni Bou, entrenant-se en un terreny rocós als boscos de la Rabassa.

adRià solís La Rabassa

Promoció limitada

FESTA DELS SOCISDISSABTE 26/3 A LES 21HMORABANC ANDORRAMONTAKIT FUENLABRADADUES ENTRADES GRATIS PER CADA ABONAT QUE ES RECULLEN A LES OFICINES DEL CLUB


Anyós · La Massana · Principat d'Andorra · Tel.: +376 73 75 73 · Fax: +376 83 63 [email protected] · www.club.ad anyosparkclub @anyosparkclub

VINE A TASTAR LA NOVA CARTA

AMANIDES & ENTRANTSPEIXOS & CARNSPASTES & PIZZESHAMBURGUESES GOURMET

MÉS QUE MENJAR...DEIXA’T SEDUIR PER LA CUINA D’ANYÓSPARK

AMANIDES & ENTRANTSESPECIAL WOKPASTES & PIZZESPEIXOS & CARNSHAMBURGUESES GOURMETPLATS SENSE GLUTEN

Anyós · La Massana · Principat d'Andorra · Tel.: +376 73 75 73 · Fax: +376 83 63 33

PEIXOS & CARNSHAMBURGUESES GOURMETPLATS SENSE GLUTEN


Qui busca, troba. Pol Álvarez feia anys que demanava una moto pel seu aniversari i els Reis Mags. Malaurada-ment, la sort no l’acompanyava. Fins que als 5 anys un amic li va deixar pro-var una KTM Mini Adventure. “Em va agradar des del primer moment. Sem-pre m’han atret el motociclisme i les curses”, confessa el jove pilot amb els ulls fent-li pampallugues. Els seus pa-res van fer un esforç i li van comprar la desitjada moto. A partir de llavors va començar a entrenar-se els diumenges a la pista de Santa Coloma amb una colla d’amics de la seva edat. Poc des-prés va inscriure’s al Campionat d’An-dorra de motocròs en categoria aleví. Malgrat ser la temporada del seu debut va penjar-se la medalla de bronze en la classificació general amb un total de 15 participants. “Estic content d’haver pujat al podi. Em vaig perdre les dues primeres curses però tot i així vaig aca-bar tercer.”

L’últim cap de setmana de febrer va començar la seva segona temporada, als 7 anys, en què va estrenar nova moto: una KTM 50. Álvarez va debutar amb bon peu assolint la segona plaça en una cursa igualada que no es va resoldre fins als darrers revolts. “Vaig haver d’esforçar-me de valent. Tots els pilots coneixem la pista a la perfecció. Qualsevol detall pot marcar la diferèn-cia. Malgrat que som molt bons amics, quan comença la cursa cadascun de-fensa els seus interessos.” L’objectiu de cara a aquesta edició és intentar mi-llorar la marca obtinguda l’any passat.

“Quan pujo a la moto surto a guanyar. No em conformo a ser tercer”, assegu-ra. Ambiciós i tenaç, el caràcter gua-nyador del jove pilot no canvia quan es treu el casc. “No li agrada perdre ni a les bales. És molt competitiu però sap encaixar bé les derrotes”, comenta el

seu pare, Eusebi Álvarez. A banda del campionat andorrà,

enguany també correrà el Campionat provincial de Lleida aleví. “Vull sortir a competir fora del país per conèixer nous circuits i altres rivals. Els traçats catalans són més grans i més ràpids que els d’aquí. Per poder millorar com a pi-lot s’han de disputar les màximes cur-ses possibles.” Es defineix com un pilot hàbil, oportunista i pacient. “Crec que és clau llegir les curses correctament. El més important és saber què has de fer en cada moment. Has d’adaptar la

teva manera de pilotatge a cada cir-cuit.” Afortunadament no ha patit cap caiguda important. “Només m’he fet rascades quan la roda m’ha patinat. Res de greu.” El principal escull que la seva família ha trobat des que va començar a competir és la dificultat a l’hora de trobar patrocinadors. “Estem buscant alguna empresa que ens doni suport econòmicament per poder afrontar les despeses que suposa competir: llicèn-cies, desplaçaments, inscripcions a les curses, manteniment de la moto...”, explica el seu pare.

El van fer el nen més feliç del món quan li van regalar una moto als 5 anys. Va aconseguir acabar tercer en la temporada del seu debut al campionat d’Andorra de motocròs aleví. Dos anys més tard, afronta entusiasmat un nou repte: el Campionat provincial de Lleida. Inconformista i murri, el jove pilot aspira a tot.

El regal que es va fer esperar

Vull sortir fora a competir per conèixer nous circuits i rivals

Federació motociclista d’andorra

Pol Álvarez a la Nit de la moto 2016, que es va celebrar el 26 de febrer passat a l’Illa Carlemany.

ADrIà SoLíS Andorra la Vella

Joves promeses Pol Álvarez


Tossuda, valenta i decidida. Així és Paquita Ramírez, de 63 anys, exesquiadora profes-sional amb ganes de conèixer món. Li van detectar un glauco-ma amb 18 i va anar perdent la vista progressivament a causa d’operacions de cristal·lí i dos trasplantaments de còrnia. Ara només hi veu un 10% per l’ull dret. “Va ser un procés llarg i dur. Vaig tenir temps per assi-milar la situació, però no t’hi acabes d’adaptar mai.” Després de casar-se, superats els 40, va

decidir fer un tomb a la seva vida i començar a practicar esport. Acompanyada del seu marit i guia, Manel Fernàndez, es va aficionar a la natació, al ball de saló i a caminar per la muntanya. Poc després va pro-var l’esquí. “No havia esquiat mai. Hem estat autodidactes. Ningú ens ha ensenyat res. El meu marit baixava primer i es-tàvem en contacte mitjançant connexió Bluetooth.”

Arran d’una conversa amb l’esquiadora paralímpica Su-sana Herrera, va fer el pas de competir. Ha guanyat medalles

en Europeus i campionats d’Es-panya i d’Andorra. Malgrat tot, si ha d’escollir un moment de la seva trajectòria esportiva es queda amb els Jocs Paralím-pics d’hivern de Torí (2006), en què va aconseguir un diplo-ma olímpic —vuitena posició—.

“Vaig tenir l’honor d’encap-çalar la delegació andorrana. Ser la banderera del teu país és una sensació indescriptible.” Per contra, als Jocs Paralímpics d’hivern de Vancouver (2010) la sort li va donar l’esquena. “Em va saber molt greu acabar

novena. Vaig caure a la segona mànega i no vaig poder recu-perar el temps perdut. Allà vaig decidir fer un pas al costat, re-tirar-me i deixar pas a les noves generacions.”

Lluny de relaxar-se després d’abandonar la competició, a Paquita Ramírez li agrada aprofitar el temps al màxim. A l’estiu matina per entrenar-se al gimnàs d’AnyósPark, des-prés camina per la muntanya i de tant en tant surt a córrer amb la seva gossa. A l’hivern practica esquí de muntanya i fa excursions en raquetes de neu. Fa cinc anys va realitzar amb el seu marit la volta a l’Anna-purna, un circuit de trekking de 25 dies de durada que arriba a una altitud màxima de 5.416 metres al pas muntanyenc de Thorong La. Entusiasmats amb l’experiència, l’any següent van fer la volta dels berbers al Marroc i van coronar el cim del Toubkal (4.167 metres). També han pujat diverses ve-gades a l’Aneto, el pic més elevat dels Pirineus (3.404 me-tres). Ara ja rumien la propera escapada.

No coneix la paraula ‘límit’

Paquita Ramírez, als Jocs Paralímpics d’hivern de Vancouver 2010.

Adrià solís Andorra la Vella

Esport adaptat Paquita ramírez

reconeguda exesquiadora paralímpica, Paquita ramírez, amb només un 10% de visió a l’ull dret, ha fet la volta a l’Annapurna del Nepal i la dels berbers al Marroc.

EL 31 DE DESEMBRE DEL 2016LA TELEFONIA FIXA DE COURE

DEIXARÀ DE FUNCIONAR*Si no et vols quedar sense telèfon, dóna’t d’alta

el més aviat possible a la Fibra Òptica.

*A Andorra la Vella i Escaldes s’apaga el 30 de juny del 2016

C

M

Y

CM

MY

CY

CMY

K

255x167 CRONICA apagada.pdf 1 29/2/16 12:24

FADEA


LA QUALITATDE VIDAté una expressió

+376 73 75 73 · [email protected]

anyosparkclub @anyosparkclub

Descobreix

www.anyosparkclub.com

Els futurs campions

Laia Martín, de l’Escola d’Atletisme, va acabar en segona posició al circuit de cros de Lleida.

Melania Hernández, del Fudo-Shin d’Escaldes, va assolir la medalla de bronze juvenil a Madrid.

La UE Santa Coloma benjamí A va conquerir el títol en futbol sala.


Opinió

eDitorial

Amb més pena que glòria

El MoraBanc retorna al bon camí

Un pas més cap al somni del play-off. el MoraBanc andorra va guanyar el Manresa ahir a la tarda al Nou Con-

gost per 61 a 74. els andorrans van supe-rar un mal inici de partit que feia pensar en el pitjor i van aconseguir un parcial d’11 a 27 per cap-girar el marcador. D’aquí fins al final —malgrat algun sobresalt— va consistir a administrar les diferències i, quan els catalans s’acos-taven al marcador, tornar a prémer l’accelerador i aprofitar el desgast físic de l’adversari. l’aportació de jugadors com Bogdanovic i Stojanovski, amb 15 i 12 punts, respecti-vament, va ser fonamental perquè els ho-mes de Peñarroya s’emportessin un nou

triomf fora de casa en un partit que podia ser trampa. No va ser així perquè els trico-lors van fer gala d’una gran concentració. i encara més important, l’andorra va dei-xar amb només 61 punts l’iCl Manresa.

Ja fa dies que diem que des de la defensa és d’on es guanyen els partits. i així va ser. el somni és a tocar. Només a una victòria. les claus estan en el que hem anat repetint durant tota la temporada. la bona de-fensa. Concentració en

els moments clau dels partits. No perdre plomes en els enfrontaments de la nostra lliga. i joc en equip. aquests han de ser els punts forts del MoraBanc andorra d’aquí fins al final de temporada.

Què és millor per a un noi que puja al primer equip, jugar en una catego-ria al més amunt possible o a la vui-

tena del rugbi francès? ¿Què és millor, jugar amb un equip ple d’andorrans o amb algun fitxatge de fora que marqui les diferències i que de passada ensenyi als més joves? ¿Què és millor, passejar el rugbi per França o per Catalunya? ¿el nivell del VPC andorra també acabarà afectant la selecció? ¿els nois de la sub-18 són la solució per a tots els mals? el rugbi no passa per la seva millor època. Van plegar homes referents com Josep Magallón o David Kirikahsvili i van marxar jugadors que marcaven les diferències perquè volien que els jugadors importants fossin els del país. No ha estat la solució. el VPC andorra ha baixat a la vuitena divisió francesa. Vuitena! Preocu-pant si més no. això sí, el missatge de Manuel romo després del partit va ser optimista. És clar que s’ha apostat pels jugadors del país i aquests no han donat la talla per diferents circumstàncies: lesions, motius professionals

–si no s’hi dediquen és complicat demanar-los dedicació plena– o malalties i també alguns perquè s’han cansat de perdre partits i viatjar cada dos per tres a França. S’ha donat l’alter-nativa al jugador d’aquí, però també perquè no hi ha diners per poder fitxar jugadors de fora. es necessita un replantejament. tornar a Catalunya o quedar-se a França amb alguns arbitratges que fan dubtar i amb alguns rivals molt més durs que una altra cosa. el rugbi del país necessita també trobar al·licients. tornar a engrescar els jugadors joves d’aquí i alguns que estan fora del país. i després tenir les ide-es clares ja que Pep escolà, el president del VPC, deia que portaria per al curs vinent juga-dors de fora del país i ahir Manuel romo tren-cava una llança a favor dels d’aquí després de consumar el descens en un partit per oblidar que va acabar de la pitjor manera: el president perseguint l’àrbitre... És clar que s’ha acabat la temporada, queda la Copa Pirineus, i s’ha fet de manera trista. Cal un canvi de rumb i que sigui decisiu.

la VeU Del PoBle S. a. PreSiDeNt Ferran Naudi d’areny-Plandolit GereNt ricard Vallès DireCtor De MÀrQUetiNG oliver Puiggalí

MÉS eSPortS DireCtor enric Guinart Mauri CaP De reDaCCiÓ Julià rodríguez reDaCCiÓ Víctor Duaso, adrià Solís CorreCCiÓ M. Àngels Sala MaQUetaCiÓ lídia Jo, reinaldo Márquez, Soraya Borlido FotoGraFia Jonathan Gil DireCCiÓ CoMerCial Carme Garcia CoMerCial i aDMiNiStraCiÓ Cristina Pitarch, Virginia Yáñez DiStriBUCiÓ Premsa distribució traNSPort imprintsa.

Carrer Baixada del Molí, 5. andorra la Vella.telèfon: 80 88 88 Fax: 82 88 88, [email protected], www.mes.ad - Dl: aND590-2005

aVíS: els comentaris es reprodueixen literalment, tal com es mostren a les xarxes socials en el moment de capturar-los, i en cap cas representen l’opinió del diari Més sinó la dels seus autors, per la qual cosa el diari no es fa respaonsable del seu contingut.

Des d’una bona defensa es pot complir el somni del play-off

opinió

BÀSQUETLLIGA ACB MoraBanc - Montakit ‘Fuenla’ Dissabte 21 h Poliesp. d’Andorra

FUTBOL SALAVIATGES PANTOURS SAE Sant Julià - La Massana Avui 21 h Poliesp. Sant Julià

FS Velocitat - P. Encarnada Avui 21.30 h Pas de la Casa

RUGBIEUROPEU 2B Andorra - Letònia Dissabte 16 h Estadi Nacional

VÍCTOR DUASO redactor d’esports del Més esports i del Diari BonDia

L’AGENDA

Eduard Colobrans Culer

Lluís Cruz Merengue

Era d’esperar, Luis... El futbol és un espectacle

¿Sabies que...?

El Barça Augmenta a nou punts el seu avantatge respecte al segon, l’Atlètic de Madrid, una diferència que no s’ha remuntat mai en tota la història de la Lliga espanyola.

El Barça No desaprofitava un avantatge de dos gols al descans des del 25 de gener del 2012, en un Barça contra el Reial Madrid de Copa del Rei.

El Madrid El davanter Karim Benzema no va ser convocat per Didier Deschamps. El golejador dels blancs també està relacionat amb un cas de blanqueig i drogues.

El Madrid L’únic hattrick de Zinedine Zidane amb el Reial Madrid el va aconseguir contra el Sevilla, el rival d’ahir, un 15 de gener del 2006. El resultat va ser de 4 a 2.

Dani Alves i el seu pas pel Barça

El lateral brasiler es va des-penjar amb una reflexió des-prés de la tornada contra l’Ar-senal dient que quan marxi el trobarem a faltar. ¿Segur que ho farem? El trobarem a faltar per les seves ballarugues, les seves anades d’olla per Insta-gram i les seves sortides de to en alguna roda de premsa. ¿Però esportivament el troba-rem a faltar? Aquesta tempo-rada hem descobert un futbo-lista versàtil, a qui han posat a diferents posicions i ho ha fet genial, Sergi Roberto, compli-dor allà on Luis Enrique el po-sava, i per què no pot ser una bona alternativa en aquest la-teral si ha de ser l’última tem-porada d’Alves. Però si una cosa ens ha ensenyat aques-ta eliminatòria de Champions contra l’Arsenal és el poten-cial d’Héctor Bellerín, un fut-bolista català que va marxar quan era cadet de Can Barça, que fa dues temporades que està al primer equip gunner i està en un moment de for-ma molt dolç. Bellerín, en una temporada o dues, pot deci-dir si vol o no tornar a casa, les portes del Camp Nou se li han obert després d’aques-ta eliminatòria, lluitant amb Neymar a la banda i demos-trant la seva velocitat i qualitat en molts moments del partit. Héctor, torna quan vulguis. El Camp Nou t’espera i la banda dreta de l’estadi portarà el teu nom en tres o quatre anys. T’esperem!

GERARD ROMERO

de marçdeL 201621

era 3 n. 6

L L U I TA

DE CLÀSSIC

senal dient que quan marxi el trobarem a faltar. ¿Segur que ho farem? El trobarem a faltar per les seves ballarugues, les seves anades d’olla per Instagram i les seves sortides de to en alguna roda de premsa. ¿Però esportivament el trobarem a faltar? Aquesta temporada hem descobert un futbolista versàtil, a qui han posat a diferents posicions i ho ha fet genial, Sergi Roberto, complidor allà on Luis Enrique el posava, i per què no pot ser una bona alternativa en aquest lateral si ha de ser l’última temporada d’Alves. Però si una cosa ens ha ensenyat aquesta eliminatòria de Champions contra l’Arsenal és el potencial d’Héctor Bellerín, un futbolista català que va marxar quan era cadet de Can Barça, que fa dues temporades que està al primer equip i està en un moment de forma molt dolç. Bellerín, en una temporada o dues, pot decidir si vol o no tornar a casa, les portes del Camp Nou se li han obert després d’aques

Avui no penso contestar al meu amic Eduard; ell sap com punxarme i a sobre li agrada que em fiqui amb ell. Massa vegades ha vist la pel·lícula del Grey, em sembla a mi. És més, avui no penso ni parlar de tots aquells que volen el Reial Madrid a quarts de final. Aquests dies no paro de veure imatges denigrants, que em fan vergonya, imatges d’estúpids, per no dir una altra cosa, que s’aprofiten d’un espectacle esportiu per malmetre contra un patrimoni, una cultura i, com aquests dies, contra persones.

És humiliant veure com es riuen i burlen d’aquests pobres captaires quan es barallen per monedes que tiren a

terra. Senyors, hem de fer un pensament tots plegats; aquestes imatges, les baralles, els insults, tot això és

el que veuen els nostres fills a la televisió, a les xarxes socials. El pitjor és que no veig aquesta maldat, aquesta barbàrie en altres esports com el rugbi, el bàsquet, la sincro o el meu, el futbol sala.

Això és esport, és competició, és un espectacle de què hem de gaudir; per anar amb la família i veure esportistes de la talla de Messi, Cristiano, Gemma Mengual, Stephen Curry o Ricardinho.

El sorteig dels quarts de final de la Champions League, celebrat divendres passat a Nyon, ha tornat a generar controvèrsia, com ja és costum, perquè, com tots esperàvem, ha aparellat el Madrid del nostre amic Luis amb la ventafocs del grup, el Wolfsburg alemany.

El president del Wolfsburg és un tal Francisco Javier García Sanz, madrileny de naixement i de sentiment, que s’ha declarat obertament admirador de Zinedine Zidane i amic personal de Florentino, cosa que fa encara més fàcil que tots pensem en la ja famosa i coneguda llegenda urbana de les boles calentes.

Passaré per alt el fet que els teus juguin la tornada a casa, però em crida molt l’atenció la curiosa coincidència del resultat del sorteig amb la distribució prèvia que havia fet la UEFA a les pantalles de Nyon. ¿No deu ser, amic Luis, que ja estava tot preparat i decidit abans de ferse el sorteig?

Després et queixes constantment que ens ajuden a nosaltres, quan no necessitem cap ajuda amb l’equip que tenim, que ens fa gaudir del bon futbol, aquell que a tu també t’agrada i de què gaudeixes com el qui més. Potser hauries de mirar una mica millor a qui ajuden els estaments, perquè al final qui mana és la pela (TV) i és clar que sempre els interessa que els equips grans passin ronda per generar ingressos, però tinc la certesa que si no hi ha un nou Alcorconazo, no passeu de les semis.

més esports 21 de març 2016

News & Politics