més esports 23 de maig 2016

era 3 n. 15 Dilluns, 23 De maig Del 2016

A fons pàg. 4 i 5

Esport adaptat pàg. 13

Trencant els motllos amb

15 anys

Enamorat d’un país que l’ha atrapat

Joves promeses pàg. 12

Quan fer esport et

canvia la vida

Futbol sala pàg. 6

Residents d’altura pàg. 10

El MoraBanc tanca el curs a València amb una derrota (81-67)

Bàsquet pàg. 2 i 3 Nico Rey

LEA RICARTJOEL LABORDE ISMAEL CARMONA

ww

w.M

ES.a

d / t

El. 8

08 8

88

JoNAthAN gil

FC Encamp FC Lusitans

210

Va tocar amb els dits aquella

fina líniaels dits aquella

10kmANYÓSLA MASSANALA MASSANA

4km

1010ANYÓSLA MASSANA

44

La inscripció a la cursa inclou una samarreta tècnica i una bossa amb obsequis i descomptes.Preu de la inscripció: fins al 14/08 - 8€ | fins al 10/09 - 10€ | A partir del 11/09 - 12€.La inscripció a la cursa inclou una samarreta tècnica i una bossa amb obsequis i descomptes.Preu de la inscripció: fins al 14/08 - 8€ | fins al 10/09 - 10€ | A partir del 11/09 - 12€.

ANYÓS

ANDORRALA MASSANA

25-9-2016

GANES DE CURSA?INSCRIU-TE ARA A CURSAPOPULAR.COM!#WERUNAND

L’Encamp s’endú el Memorial Canut

2 Dilluns, 23 de maig del 2016

La jornada Lliga ACB

Ni classificació per a la Copa del Rei ni tampoc per al play-off pel títol i, per acabar-ho de rematar, no s’ha fet millor que la temporada passada sinó igual. Això sí, s’ha aconseguit la permanència en el segon any a la Lliga ACB amb una plan-tilla millor que la temporada passada i que no ha respost a

les expectatives creades. El mi-llor de tot és que aquesta tem-porada s’ha acabat. Mai sense un objectiu clar. Els jugadors ho veien clar a principi de tem-porada i van fer, amb les seves paraules i també amb alguns dels seus partits, que molts so-miessin a viatjar a la Corunya per disputar la Copa del Rei. Després es va parlar de play-off pel títol i quan es van veure un xic lluny de l’objectiu va sortir el president dient alguna cosa similar a més fets i menys pa-raules però que tot i així s’es-tava fent una bona temporada. I la segona volta ha estat un autèntic desastre, amb només quatre victòries contra rivals de la zona baixa, alguns dels quals després han superat el Bàsquet Club MoraBanc en la classifi-cació, com el cas del CAI Sara-gossa i el Fiatc Joventut.

S’ha acabat la temporada amb una victòria en els últims nou partits i una sensació agre-dolça, tot i que als despatxos de cara enfora es va celebrar la permanència. I s’ha liquidat el curs amb una derrota a la pis-ta del València Basket per 81 a 67 en un partit fluix, avorrit

i que ha guanyat el menys do-lent –o el que més necessitava la victòria, que després no li ha servit per a res–. Es preveu que hi haurà canvis, o si més no es necessita una nova direcció de joc. El fitxatge estrella en el re-torn a la Lliga ACB, Víctor Sada, és clar que ha acabat enfrontat amb el tècnic Joan Peñarroya, encara que ho vulguin dissimu-lar. La lesió al genoll no podia haver vingut en millor moment, quan el base badaloní, ex de l’FC Barcelona, només feia que escalfar banqueta. Sense ell la direcció de joc no ha millo-rat gens. Thomas Schreiner ha acabat força malament la tem-porada. La seva millor arma, el canell fi, no ha respost. El seu substitut, l’escorta David Na-varro, tampoc ha carburat. La lesió a la tíbia li ha fet perdre confiança. Al joc de l’equip, tot i acabar com a setè millor atac, li ha faltat el ritme necessari per competir.

A l’exterior, Vojdan Stoja-novski ha arribat fos al final de temporada i sobretot erràtic en el llançament. Stephen Holt no s’ha adaptat a l’exigència de l’ACB, Sergi Pino ha ocupat

aquella plaça de quota i poc més i el millor, sens dubte, ha estat Betinho. El portuguès do-mina els intangibles com pocs i a més anota amb més facilitat.

A la pintura, tot i que ha ju-

REDACCIÓ Andorra la Vella

Igual que la temporada passada. El Bàsquet Club MoraBanc tanca el curs 14è amb 12 victòries i 22 derrotes.

Els de Joan Peñarroya només han sumat una victòria en els últims nou partits i han perdut per acabar a la pista del València Basket.

No assoleixen l’objectiu marcat

David Navarro intenta marxar de la pressió de l’internacional francès Antoine Diot i de l’islandès Jón Arnór Stefánsson.

València Basket BC MoraBanc

67

Parcials: 11-16, 38-32 –descans–; 59-53 i 81-67.Àrbitres: Juan Carlos Arteaga, Lluís Guirao i David Planells.Eliminats: No n’hi va haver.

Guillem Vives 6Rafa Martínez 10San Emeterio 4Shurna 3Hamilton 0

Dubljevic 15Diot 11Lucic 11Stefansson 0Sato 13Jordi Trias 8

Pavelló municipal Font de Sant Lluís 7.700 espectadors

81Schreiner 4V. Stojanovski 2Betinho 13L. Bogdanovic 14Shermadini 12

Shawn Jones 13David Navarro 4Stephen Holt 5Sergi Pino 0Waly Niang 0Hugo 0

Els Colom volen alt, un a la VTB i un

altre a OrEls Colom, Quino i Guille, són més que notícia destacada. El primer d’ells, amb la sa-marreta de l’Unics Kazan, està fent una temporada es-pectacular i és a un pas de la final de la VTB League, on es trobarà amb tota probabilitat amb el CSKA de Moscou. En el segon partit de semifinals, contra el Zenit, Quino Colom va anotar 24 punts, va repar-tir 7 assistències i va capturar 8 rebots. Ahir es va retirar un dels seus mestres, el base del Dominion Bilbao Basket, el català Raül López. Men-trestant, Guille Colom està lluitant en la final del play-off de LEB Or per pujar a l’ACB contra el Melilla. Guille és una peça bàsica de Quim Costa.

AQUESTA PRIMAVERA PREVENIM LES PLAGUES

Les mosques i formigues ja són aquí! promoció

Truca’ns al 800215

3Dilluns, 23 de maig del 2016

gat més fora que dintre, Luka Bogdanovic ha acabat molt bé la temporada. Estilista fi, el serbi. Marca diferències i es fa respectar. A més a més, el seu nivell ha estat lluny del de

l’equip, és a dir, no l’han se-guit. Shawn Jones, tot i ser el seu primer any a la Lliga ACB i patir pel fet de ser un jugador petit a la seva posició, ha estat voluntariós i també espectacu-

lar. Giorgi Shermadini ha estat el millor, tot i ser irregular i fer la sensació que no pot aguantar més de 25 minuts a pista per-què li vénen les rampes.

A València es va tornar a veure un equip que pateix en el rebot ofensiu i que no té gaire caràcter per donar un cop de taula i fer sang dels rivals que estan, com el València Basket, adormits, relaxats i desencer-tats. Sembla que els de Joan Peñarroya no confiïn gaire en el que fan. En els primers 10 minuts, l’atac del València Basket va estar negat i no va fer la sensació que fos per una de-fensa espectacular dels andor-rans sinó pel percentatge baix. L’electrònic marcava un 11 a 16 a favor dels de Peñarroya, amb un Luka Bogdanovic inspi-rat. En el segon quart, els de Pe-dro Martínez van despertar una mica. Tampoc gaire. Necessita-ven la victòria, però també que perdessin FC Barcelona Lassa i

Reial Madrid per acabar primers o segons. Van posar-se al da-vant en el marcador amb un 27 a 22 i abans d’arribar al descans amb un 34 a 26, amb un triple de Romain Sato. Al descans, 38 a 32 i 12 punts dels 32 de Luka Bogdanovic.

A la represa, un parcial de 0 a 8 va fer somiar els de Peñar-roya, però el València Basket, sense la millor versió de Justin Hamilton, va respondre amb els punts de Rafa Martínez i també de Jordi Trias, que no va tenir cap mena de miraments contra el seu exequip. Al final del ter-cer quart, 59 a 53 amb un triple des de més enllà de mitja pista d’Antoine Diot sobre la botzi-na. A l’últim quart, minuts per les jugades de street ball. Algu-na esmaixada amb alley-oop i també alguna picabaralla com la de Dubljevic i Shermadini. S’abaixa el teló del curs i po-dria ser el d’un cicle. S’albiren aires nous.

acb photo / miguel ángel polo

David Navarro intenta marxar de la pressió de l’internacional francès Antoine Diot i de l’islandès Jón Arnór Stefánsson.

REFORMES DE FAÇANES

PINTURA DECORATIVA INTERIORS

MANTENIMENT DE FUSTES EXTERIORS

PINTURA INDUSTRIAL

ESTUCATS

PINTURES AIXIRIVALL

TEL.: (+376) 66 30 44

MANTENIMENT DE FUSTES EXTERIORS

MOLT BON PREUDEMANI PRESSUPOST SENSE COMPROMÍS

ClassifiCaCió finalPJ PG PP

1 Barcelona Lassa 34 29 5

2 Reial Madrid 34 29 5

3 València Basket 34 28 6

4 Laboral Kutxa 34 24 10

5 Herbalife GC 34 21 13

6 Unicaja Màlaga 34 20 14

7 UCAM Múrcia 34 18 16

8 Montakit ‘Fuenla’ 34 17 17

9 Iberostar Tenerife 34 16 18

10 Dominion Bilbao 34 16 18

11 Baloncesto Sevilla 34 14 20

12 CAI Saragossa 34 13 21

13 Fiatc Joventut 34 13 21

14 BC MoraBanc 34 12 22

15 Rio Natura Monbus 34 10 24

16 ICL Manresa 34 10 24

17 Movistar ‘Estu’ 34 9 25

18 RETAbet.es GBC 34 7 27

aCB (últiMa Jornada) 93 FC Barcelona Lassa - Iberostar Tenerife 58

83 Laboral Kutxa - ICL Manresa 80

72 Dominion Bilbao Basket - CAI Saragossa 73

61 Montakit Fuenlabrada - UCAM Múrcia 73

64 Rio Natura Monbus - Unicaja Màlaga 77

81 València Basket - BC MoraBanc 67

96 Fiatc Joventut - Herbalife Gran Canària 76

78 RETAbet.es GBC - Movistar Estudiantes 73

90 Baloncesto Sevilla - Reial Madrid 97

peñarroya: “no crec que Víctor Sada necessiti jugar

un minut com a premi”

El vestidor

el desacord de Víctor Sada i Joan peñarroya és un fet. ahir, novament, tots dos ho van deixar clar. el tècnic egarenc va explicar per què no havia jugat cap minut el base badaloní, tot i estar ja recuperat de la lesió al genoll: “ha estat una decisió tècnica i no crec que Víctor Sada necessiti jugar un minut com a premi. ha estat dos setmanes llargues aturat i he cregut convenient que juguessin altres companys.” De fet, Joan peñarroya va donar aquest minutet llarg a hugo bartolomé i tam-bé a Waly niang. i als vestidors, en declaracions recollides per RtVa, Sada va ser clar: “estava al màxim, estava al màxim... el que vaig dir, vaig tenir la lesió, vaig estar treballant matí i tarda per tornar i ajudar l’equip perquè pogués guanyar, però no ha estat possible jugar.” tan-cava la frase amb un somriure irònic. Qui també es va mostrar crític va ser luka bogdanovic, que es va obrir la porta de bat a bat per no continuar la temporada vinent al club. “De moment no tinc molt bones sensacions després d’aquesta segona volta i de moment no en tinc ni idea, només penso a descansar i ja miraré on aniré després.”

aiXÍ QUEda El PlaY-off PEl tÍtol

Els dEsCEndits EsPortiVaMEnt

RETAbet.es GBC

Movistar Estudiantes

asCEns EsPortiUClub Ourense Baloncesto

Quesos Cerrato Palència (renuncia)

l’altrE asCEns EsPortiU PEr dECidir

Sortirà del guanyador del

Melilla – Peñas Huesca

FC Barcelona Lassa – Montakit Fuenlabrada

Laboral Kutxa – Herbalife Gran Canària

Reial Madrid – UCAM Múrcia

València Basket – Unicaja Màlaga


La vida de Nico Rey era com la de qual-sevol noi de 13 anys. Anava a classe a Puigcerdà, perquè viu a Bellver de Cer-danya per la professió de la seva mare, practicava amb moltíssima passió el seu esport preferit, el descens amb BTT –amb molt d’èxit ja que en categoria infantil va fer més d’un podi en proves del Campi-onat de Catalunya i altres–, i fins i tot va rebre el suport de marques com Com-mençal i Adidas. Tot anava molt rodat fins que un 29 de novembre del 2014 va visitar el metge amb la seva mare, Tania Rey. Tenia com una mena de dolors ab-dominals. No li van saber trobar el què i l’1 de desembre va haver de passar per primera vegada –de moltes– pel quiròfan. A partir de llavors va començar un autèn-tic malson. Va tocar amb els dits aquella fina línia en què en un parell de segons tot pot canviar, i amb molt per endavant. Tenia una peritonitis encoberta i després de l’operació va patir un xoc sèptic, és a dir una infecció generalitzada, i finalment li van haver de posar una bossa d’ileosto-mia durant gairebé un any i mig. L’últi-ma operació va ser el 9 de març passat i Nico Rey torna a fer vida normal, com un

nen de la seva edat. I el millor de tot per a ell: torna a competir després de fer un descens vertiginós fora de la pista i sense la bicicleta. La vida, totalment capriciosa, l’ha posat a prova i ha aconseguit la seva victòria més important: tornar a néixer. “No em van trobar l’apendicitis perquè era darrere del fetge. A la primera opera-ció em van obrir i van veure que estava tot destrossat. Em van fer tres operacions en tres setmanes, dues a Puigcerdà i una altra a l’Hospital de Sant Pau de Barcelo-na. Vaig estar des del 14 de desembre fins al 6 de gener a l’UCI i em vaig quedar en 32 quilos. I és que tenia l’intestí perforat

i destruït. El van tallar, el van derivar cap enfora i em van posar una bossa d’ileos-tomia que s’havia de buidar cada mitja hora. La infecció se’m va estendre per tots els òrgans. Vaig estar 42 dies sense men-jar i 57 dies sense moure’m del llit.”

La força de voluntat de Nico Rey és in-negable. El seu físic treballat d’esportista i també la seva mentalitat el van fer tirar endavant. Així ho recorda la seva mare: “Va ser complicat. L’opció de la bossa no estava prevista, però després de vuit ho-

res d’operació va sortir el cirurgià movent el cap. Vaig tenir un xoc quan vaig veure el metge. Tot i així, sortia per explicar-me que aquella era la pitjor panxa que ha-via vist en la seva vida. Estava tot perfo-rat. Em va dir que si la netejava potser no podria menjar en vuit mesos. Li vam dir al metge que fes el més convenient. Un xoc sèptic és molt difícil de superar. Vam tenir la sort que estava fort. Pesava 54 quilos abans que passés tot això i es va quedar en 32. Mai no havia estat malalt. Ens van dir que de casos com aquest se’n troben vuit durant l’any i de cada vuit en moren dos”, reco-neix la seva mare.

Per a Nico Rey i la seva família el procés de tot plegat va ser compli-cat. Ell només pensava a tornar a agafar la bici-cleta i tornar a compe-tir. No pensava en una altra cosa. “Vaig fer creu i ratlla. Vaig pensar que el millor de tot seria no queixar-me perquè fer-ho no em solucionaria res. Vaig optar per oblidar-me’n i afron-tar la vida, però als meus pares els ha costat més.” Per a Tània Rey i la seva parella, Òscar Lacueva, no va ser gens fàcil. Ni tampoc van poder aturar-lo quan, un cop recuperat, va decidir tor-

nar a competir en descens. “Jo m’he quedat amb el patiment. Ens han explicat que una persona que ha estat a punt de perdre la vida i ha guanyat té un punt d’immortalitat.”

A fons Nico Rey

Nico Rey és un guanyador nat. Amb només 14 anys ha aconseguit la seva victòria més complicada, i no ha estat en una pista de descens sinó en un hospital.

L’1 de desembre del 2014 va tenir una peritonitis, el van operar i va patir un xoc sèptic. Va passar quatre vegades pel quiròfan i ara ja torna a competir en BTT.

Va tocar amb els dits aquella fina línia

VícToR DuAso Andorra la Vella

Molt dur. Estava esquelètic i quan em vaig veure no em va agradar


Dit i fet. Un cop Nico Rey va haver su-perat la malaltia i va tornar a aprendre a caminar, va tornar a la competició. Estava molt impacient, perquè la seva

passió el converteix en el nen més feliç del món. “Els de l’Hospital de Sant Pau em van dir que po-dia competir. El retorn va ser en una prova a Avià. Va ser el dia que em van donar permís per tornar a fer exercici i vaig decidir fer una carrera. Vaig caure i van

aturar la cursa. Tothom sa-bia que havia passat per

aquella malaltia.” La seva mare recorda

aquell dia: “Potser va ser una

mica irresponsable per part nostra, però el procés ha estat molt dur per a ell, i això que ho va portar molt bé mentalment. La cirurgiana va decidir córrer el risc i no li va passar res, per sort.”

Després va competir a la Copa catala-na de BTT a Vallnord, on també va caure per acabar vuitè. A Espot va recuperar les bones sensacions abans de la malal-tia i va ser 6è en categoria cadet i 42è en scratch. La seva agenda continuarà als Angles i Girona i després farà competici-ons al sud de França. La seva malaltia ja està més que oblidada, però té una mar-ca de per vida a tota la part davantera del cos. “M’agrada molt fer descensos. Gaudeixo moltíssim. Quan encara porta-va la bossa dintre, tres mesos després de sortir de l’hospital, vaig fer tres descensos i també em vaig trencar la clavícula.”

Nico Rey vol tornar a guanyar. A fer podis com quan era infantil. “Vull parti-cipar en els Europeus de Suècia i fer-hi un top 5. També estaria molt bé fer algun podi, novament, a la Copa catalana, tot i que ara sóc cadet de primer any.” El jove pilot estudia tercer d’ESO a Puigcerdà i ja té clar quina carrera vol estudiar: “Engi-nyeria industrial o biomecànica.” Això sí, en aquest any a l’hospital ha fet un inten-siu de medicina i parla del que li va passar a ell i a altres companys de l’UCI o del mateix hospital com si fos tot un expert. “Em voldria dedicar a la BTT, però has de ser molt bo. Sigui com sigui, sempre vull

tenir un pla B, un C i un Z si cal, i estu-diaré i acabaré la carrera. ¿A on tinc

pensat estudiar? Al Canadà m’en-cantaria.” Allà hi va fer com-

peticions, a Whistler. Va fer unes quantes carreres i va

obtenir bons resultats. I hi vol tornar, ho té clar, mentre la seva mare el mira amb la mirada típica de les mares. “Les vacances de la família són les car-reres que fa el Nico. Hem de buscar pa-trocinadors perquè una temporada d’ell ens costa uns 4.000 euros, i això que només fa pro-ves, de moment, per Espanya i el sud de França.”

Un Nico Rey que no va per-dre el somriure en cap moment, tot i les nombroses dificultats per les quals va passar i amb tan sols 13 anys. “El primer que vaig menjar quan em van dir que ho podia fer va ser un gelat petit que em van portar les infer-meres amb un suc. Vaig plorar...” Temps després la seva mare el va convidar a un plat combinat. “Que dur que va ser. Es-tava esquelètic i quan em vaig veure per primer cop al mirall no em va agradar gens. ¿Com vaig recuperar massa muscu-lar? Ens vam comprar un gos, una bèstia, i sortia a caminar amb ell, però jo volia fer bici.” I el més complicat per a ell, tor-nar a caminar... “Va ser una mala pas-sada. Cada dia mitja horeta i m’ajudava gent especialitzada per reactivar-ho tot.” Tot oblidat, unes marques per sempre –amb tots els punts que té pel cos ja seria campió del món de BTT–. El millor títol, i

amb només 14 anys, ja el té: la vida. Ara toca complir somnis esportius i, com que és tossut, els aconseguirà.

commençal

El pilot andorrà fent un salt en una de les competicions.

entre l’esquí i la BTT, es va decidir per les dues rodesNico Rey, nascut fa 14 anys a An-dorra la Vella però resident a Bellver de Cerdanya des dels 8 anys, prac-ticava esquí alpí i també BTT quan era ben menut. Tot i així, va haver-hi un moment que va haver de deci-dir-se per un esport i es va decantar per les dues rodes. “L’esquí alpí no m’anava malament, però me’n vaig cansar perquè m’havia de centrar en un esport.” ¿Per què em vaig de-cantar pel descens? “Pel meu pare, Òscar Lacueva. Vaig començar amb tan sols 6 anys.”

SEmPRE PoDiS i ViCTÒRiES

commençal

Nico Rey, quan era ben petit a Vallnord.


Andorra s’acomiada sense cap victòria

El Campionat d’Europa de petits països de vòlei no li ha provat a Andorra. La selecció, dirigida per Adrián Garrido i sense Xavi Folguera i Iván Lanza, va tancar la partici-pació amb una altra derrota, i pel mateix resultat que en els altres dos partits, és a dir 3 sets a 0. Els andorrans ja van perdre en el primer matx per 3 sets a 0 contra Xipre i pel ma-teix resultat en el segon, con-tra Escòcia. Contra Islàndia no va ser diferent. Els amfitrions els van passar per sobre sense contemplacions i en el primer set ja vencien per 8 a 25. El segon va ser més igualtat que

no pas el primer, amb un 18 a 25, i en el tercer i definitiu set, 17 a 25. El millor jugador andorrà va tornar a ser Chris-tian Salvador, amb 14 punts. Per banda islandesa, que van acabar en tercera posició, va destacar Valdimarsson amb 13 punts. En l’altre partit del grup, Xipre va superar per 2 a 3 Escòcia.

Vòlei


cev.lu

Salvador, el millor de la selecció.

La jornada al complet

La selecció absoluta va dis-putar un amistós contra un acabat d’ascendir a Primera

Catalana, el Sant Joan Despí. El combinat andorrà va portar el ritme del partit i va dominar l’electrònic en la primera part amb un 11 a 13. La defensa i l’efectivitat van ser els argu-ments dels andorrans. A la se-gona meitat la selecció va sor-tir a sentenciar, però l’equip local no va abaixar els braços

i es va mostrar lluitador en tot moment. Els de Manel Mañas van agafar cinc gols de dife-rència, però al final van aca-bar empatant a 29. La falta de rodatge i les noves incorpora-cions van passar factura en els minuts finals. Un amistós més per al combinat per agafar ex-periència i rodatge.

handbol

la selecció absoluta empata a Sant Joan despí


fah

La selecció i el Sant Joan Despí es van fotografiar tots junts al final del partit.

andorra islàndia

30

Està en un moment molt dolç, i al Campionat d’Andorra d’atle-tisme absolut ho va tornar a de-mostrar. Va fer ple de victòries. Allà on va competir, allà va fer podi. El jove atleta del Club At-letisme Valls d’Andorra (CAVA) es va imposar a les proves de 800, 1.500 i 400. En aquesta última prova va assolir la sego-na millor marca de la història d’Andorra amb uns 49,78. Per tant, Pol Moya és un dels més ben situats per classificar-se per competir als Jocs Olímpics de Rio de Janeiro. En la jornada d’ahir del Campionat d’Andorra absolut es va imposar als 200 metres Mikel de Sa. L’atleta del Club Esportiu Sant Julià va fer un temps de 22,61.

En categoria femenina, la victòria va ser per a Fanny Se-bastián amb 26,91. Si en 1.500 metres, en categoria masculi-na, s’imposava Pol Moya, en categoria femenina ho va fer Dayane Huerta. En 110 metres tanques, triomf per a Xavier Consegal amb 19,01, i en no-ies no va fallar la gran favori-ta, Clàudia Guri, amb 17,36. En 3.000 metres obstacles, triomf per a Nahuel Carabaña amb 10.10,23 i, en triple salt, Cristian Rodríguez va pujar a l’esglaó més alt del podi amb 11,87 i Clàudia Guri, també col·leccionista de triomfs, va fer 11,90. La mateixa Guri va guanyar en llargada i va de-mostrar que està en un bon moment de forma i, en catego-ria masculina, José Benjamín

Aguilera. En llançament de martell i disc, Elena Villalón es va imposar i en nois, victòria per a Rodrigo Lladós en mar-tell i de José Benjamín Aguilera en disc.

La primera convocatòria per als terminis de classificació es donarà demà amb la llista de seleccionats per disputar el Campionat del Mediterrani sub-23, a Tunísia del 4 al 5 de juny, i el següent serà el dijous 2 de juny amb la llista dels se-leccionats per al nou Campio-nat de l’AASSE de Malta de l’11 de juny. Els seleccionats per competir en l’Europeu absolut, que es disputaran a Amsterdam, es donaran el 28 de juny, igual que els que opten a la invitació per als Jocs Olímpics de Rio del mes d’agost.

atletiSme

Pol moya ho guanya tot El jove atleta del CAVA s’imposa als 800, als 1.500 i als 400,

i en aquesta última distància obté la segona millor marca d’Andorra


jonathan gil

Pol Moya, juntament amb Clàudia Guri, va demostrar que està en un moment molt dolç.

St. Joan despí andorra

2929

Boris Ruiz, 17è al Campionat d’EuropaBoris Ruiz es va estrenar en un Campionat d’Europa ab-solut, i ho va fer a Suïssa. En la categoria de 68 quilos, l’andorrà va acabar en 17a posició. En el primer combat va superar l’albanès Ledjan Cekaj per 6 a 4, i això que vencia per 5 a 0. En el com-bat següent es va enfrontar al

turc Servet Tazeguol, campió olímpic, del món i d’Euro-pa. Boris Ruiz es va avançar, però el turc el va superar per 3 a 2. Després d’aquest Cam-pionat d’Europa absolut, Ruiz i Jorge González ja estan pre-parats per afrontar el Campi-onat d’Europa en categoria sub-21.

taekwondo


Títol i ascens. Temporada per-fecta i immaculada de l’An-dorra Hoquei Club. L’equip dirigit per Roger Corral neces-sitava guanyar per conquerir el títol, i ho va aconseguir a la pista del segon equip del Gi-rona. Després de quatre tem-porades a Segona Catalana, l’Andorra HC ascendeix a Pri-mera Catalana. Tot i així, hau-rà d’afrontar aquest ascens sense quatre joves jugadors ja que marxen a estudiar fora d’Andorra. Són Arnau Dilmé (fitxa pel Vendrell), Anton Borrell (que es retrobarà amb Oriol Antequera al Mataró), Carlos de Sousa (al Mérignac) i Marc Pallarés, que s’està de-cidint entre el Vic, el Caldes i el Sant Cugat. També s’hi po-drien afegir, si aproven, Marc Rodríguez i Adrià Antequera. Per tant, l’Andorra Hoquei Club haurà de fitxar jugadors

de fora del país i ascendir els joves Lluc Panadés i Arnau Solé. “Estem molt contents d’aquest ascens. És un reco-neixement de la feina que es fa a la base. És un camí que comença i al qual no volem posar sostre”, va assegurar l’entrenador de l’Andorra HC.

Els andorrans van patir de valent contra un equip que no s’hi jugava res. Els de Roger Corral es van avançar per 0 a 2 amb gols d’Àlex Martín i Marc Pallarés. Abans del des-cans, el Girona B va empatar el partit. A la represa, el veterà Juan Sebastián va fer el tercer i l’altre veterà de l’equip, Wiffy Balart, va marcar el quart. Amb el 2 a 4, el Girona B va escurçar diferències amb un gol de penal, però no va ha-ver-hi espai per a la sorpresa i Marc Pallarés, Àlex Martín i Adrià Antequera van sentenci-ar i van poder celebrar el títol amb una bona delegació d’afi-cionats i directius de l’Andor-ra Hoquei Club. “Ja hem fet contactes amb dos jugadors i pinta bé per al curs vinent”, va sentenciar Corral.

hoquei patins

L’Andorra HC assoleix el títol i puja a primera

V.D. Andorra la Vella

andorra hoquei club

L’Andorra Hoquei Club va celebrar el títol i l’ascens a Girona.

Girona B andorra hC

73

Final d’una etapa amb títol. Josep Bazán, Toni Berengueres i Moi-sés Gonçalves deixen el club i està per veure si alguns dels juga-dors segueixen els seus passos. El vigent campió de la Lliga Viatges Pantours no va fallar i ha fet ple de títols aquesta temporada ven-cent per 10 a 2 el sorprenent FC Lusitans en la final del Memorial Canut. Els de Moisés Gonçalves, que molts diuen que té un acord amb la Federació Andorrana de Futbol per dirigir el nou equip sub-21 que vol crear la FAF tot i que ell ho nega, van dominar de cap a peus el seu rival amb

el seu clàssic bon gust pel bon futbol sala. Mentrestant, l’FC Lu-sitans, ben dirigits des de la gra-deria per la seva fidel afició, van plantar cara al campió de Lliga i van demostrar que havien arribat a la final per més d’un motiu.

Al cap de poc de començar, Cabinho s’inventava un cop de taló d’esquena a porteria i Feli-pe salvava sobre la mateixa línia amb les mans. Els àrbitres van xiular penal i Cabinho el va con-vertir. No va trigar a empatar l’FC Lusitans amb un gol del porter Jorge Augusto des de la seva prò-pia porta, que va sorprendre Xa-vito. L’FC Encamp es va tornar a avançar amb el 2 a 1 amb gol de Marc Eduard i amb el 3 a 1 mar-cat per Jonatan Puente. Abans del descans, penal per mans que va convertir en gol Cristian Mo-reira i 3 a 2 a l’electrònic.

A la represa, domini total de l’FC Encamp i golejada sense cap mena de pietat amb gols de Cabinho, dos de Moi després d’una assistència d’Àlex Férriz, i un altre de Cabinho, el veterà Xavi Solà i Rubén Boix. Així fins a arribar al 10 a 2. El trofeu de campions el van aixecar entre el capità Marc Eduard i el tècnic-jugador Moisés Gonçalves. Un títol per tancar una etapa amb una col·lecció de títols total do-minant el 40x20 del país.

A la UEFA Futsal Cup comen-çarà un altre projecte i tot sembla indicar que serà amb Lluís Cruz a la banqueta, que substituirà Moisés Gonçalves. Per la seva banda, el club encampadà tam-bé es va imposar en categoria prebenjamí, cadet i infantil i va ser sotscampió en femení, juve-nil i aleví.

futBol sala

l’fC encamp tanca un cicle amb un altre títol

Els encampadans, vigents campions de la Viatges Pantours, s’imposen al Canut en l’últim partit de Moi com a tècnic-jugador

VÍCTOR DUASO Andorra la Vella

jonathan gil

L’FC Encamp, molt acostumat a celebrar títols, va tornar a fer-ho amb un altre Canut.

els millors cadets, a punt

Els millors cadets d’Espanya van encetar ahir el Campionat d’Espanya cadet, que es disputa entre el Principat i la Seu d’Ur-gell. Ahir va ser el dia per veure en acció el Reial Madrid, l’FC Barcelona Lassa, el Fiatc Joven-tut, el CAI Saragossa o l’Unica-ja de Màlaga. Dissabte vinent serà el moment de veure al poliesportiu d’Andorra la gran final entre els millors jugadors d’Espanya en categoria cadet.

Bàsquet

l’fC andorra guanya a casa

L’FC Andorra, amb els deures ja fets, es va imposar per 2 a 0 al penúltim classificat del grup 1 de Primera Catalana, l’Abadessenc. Els de Justo Ruiz es van avançar amb un gol de Sebas Gómez després d’una centrada per la dreta de Víctor Hugo i van sentenciar al minut 38 amb un especta-cular gol de Ludo. El mateix jugador també va estar a punt de marcar el tercer.

futBol

el sant Julià venç l’alheña

El CE Sant Julià, amb la sal-vació assolida, es va impo-sar per 2 a 3 a l’Alheña de l’Hospitalet. Els lauredians van igualar dues vegades el marcador, després que els lo-cals es van avançar amb un 1 a 0 i amb un 2 a 1. El gol lauredià va ser Brayan i el de l’empat a dos, d’Eric Mesqui-ta. La victòria dels de Jorge Dias es va tancar al minut 32 amb gol de Nuno Dias.

futBol sala

fC encamp fC lusitans

210

jonathan gil

El Fundación 5+11 va jugar ahir, al principi de la primera fase, contra el Tizona.


La imatge


Fanny Sebastián es va imposar en la prova dels 200 al Campionat d’Andorra.Jonathan Gil


Residents d’altura Joel Laborde

Des de ben petit Joel Laborde tenia clar que volia dedicar-se a la preparació física. Va estudiar la carrera de ciències de l’esport a Mendoza (Argentina), la seva ciutat natal. Poc després de gra-duar-se ja treballava d’entrena-dor personal en equips de bàs-quet, futbol, rugbi i handbol. Als 24 anys va decidir provar sort a Europa a causa de la crisi eco-nòmica que afectava el seu país. Va arribar a Andorra per atzar. La seva primera feina va ser en una estació d’esquí. Quan va acabar la temporada de neu va començar a treballar en un gim-nàs. “L’adaptació va ser ràpida i fàcil. Els andorrans em van re-bre amb els braços oberts des del primer moment. Em van fer sentir com a casa.” Uns mesos més tard d’instal·lar-se al Princi-pat va arribar la seva xicota de l’Argentina, Fernanda Estalles. Actualment viuen a Escaldes-Engordany i tenen dues filles: Bianca, de 9 anys, i Camila, d’1. Està més que adaptat al país i no té cap intenció de moure’s. “M’encanta la tranquil·litat i la pau que es respira aquí. És un lloc ideal per practicar esport i

formar una família. Som molt feliços.”

Treballa d’entrenador perso-nal al gimnàs d’AnyósPark des de fa set anys. Es defineix com un malalt de la preparació física. No deixa mai de formar-se. Sempre que en té l’oportunitat aprofita per inscriure’s a cursos vinculats al seu àmbit de treball. El 2014 va estudiar un màster en alt ren-diment d’equips de conjunt –or-ganitzat per l’Institut Nacional d’Educació Física de Catalunya i l’FC Barcelona– i fa quinze dies va assistir a un curs d’halterofília impartit per un exprofessional d’aquesta disciplina. “Tinc el pri-vilegi de treballar del que m’apas-siona. Crec que tothom hauria de lluitar per aconseguir el que vol. A mi ningú m’ha regalat res. He hagut d’esforçar-me molt per ser on sóc ara.” De fet, li agrada tant la seva feina que a vegades li costa desconnectar quan arri-ba a casa. “He de confessar que per relaxar-me llegeixo articles i estudis sobre fisiologia.” Quan té temps lliure li agrada gaudir de la família i practicar surf de neu. “Aquest hivern intentaré convèn-cer la meva filla gran que canviï els esquís per la planxa”, assegu-ra entre rialles.

Des de fa set anys és la mà dreta del resident Cyril Despres, cinc vegades campió del món del Dakar en moto. Van comen-çar a treballar junts arran d’unes molèsties a l’esquena que tenia el pilot francès. Laborde va utilitzar un sistema alternatiu i el dolor va desaparèixer al cap de quatre sessions. Des d’aleshores seguei-xen entrenant-se junts pràctica-ment cada dia a les instal·lacions d’AnyósPark. “Tenim la mateixa forma de pensar i sempre volem donar el màxim. El seu cas és un exemple de superació. Em sento

un privilegiat per poder treballar amb ell.” Per preparar a consci-ència el Dakar s’entrenen en al-tura, per aclimatar el cos a l’exi-gència de pilotar en països com

Bolívia –en l’última edició de la prova es va arribar a 4.600 me-tres per sobre del nivell del mar–. “Competir en aquestes condici-ons és complicat a causa de la falta d’oxigen. És important re-crear les situacions de la cursa en la mesura que sigui possible per-què després el canvi no sigui tan radical.” També treballa colze a colze amb el pilot de Mercedes a l’Alemany de turismes Dani Jun-cadella i esporàdicament entre-na pilots de superbikes, MotoGP i ciclistes residents al país, entre altres esportistes d’elit.

Especialista en preparació física. Va marxar de l’Argentina als 24 anys per créixer com a professional. Va arribar a Andorra per casualitat i es va enamorar del país. Des de fa set anys treballa a AnyósPark i entrena esportistes d’elit, com Cyril Despres. Ara en té 39 i viu amb la seva dona i les seves dues filles a la parròquia d’Escaldes-Engordany.

“Aquest país t’atrapa”

M’encanta la pau i la tranquil·litat d’Andorra. És el millor lloc del món per viure en família

foto cedida per joel laborde

Joel Laborde fent un exercici de politges al gimnàs d’AnyósPark.

ADRià soLís Anyós

Europ-Auto SA · Tel.825 671 - [email protected]

4 anys de garantia

LEON-5.000 €Consulteu les condicions de la promoció TECNOLOGIA PER A GAUDIR


Joves promeses Lea Ricart

Estava predestinada a fer natació. Filla del president del Club Natació Escal-des, Josep Ricart, a Lea Ricart sempre li ha agradat l’aigua. Els seus pares van apuntar-la a natació quan tenia tan sols 4 anys. Durant un temps va compaginar la piscina amb el bàsquet –esport que practica el seu germà Dot–, però quan va acabar els estudis de primària va ha-ver d’escollir-ne un per qüestió d’ho-raris. No va dubtar-ho ni un segon. La disciplina i constància que requereix la natació l’han ajudat a ser metòdica en l’àmbit acadèmic. Malgrat la seva edat s’entrena tretze hores a la setmana de dilluns a divendres, dividides entre el matí –abans de començar les classes– i la tarda. Els caps de setmana que no competeix aprofita per descansar i estu-diar. “Quan sóc a l’aigua m’oblido ab-solutament de tot i només em concentro a donar el màxim. Hi ha dies que arribo a casa cansada, però és una sensació re-

confortant. No canviaria la natació per res del món.”

És la més petita de l’equip d’adults que dirigeix Enric Claret. Un entrenador que coneix perfectament el grup i sap treure el millor de cadascun d’ells. Les sessions preparatòries són exigents i cuida fins al més mínim detall. “Estic amb ell des que vaig entrar al club. Gran part de la meva millora és gràcies als seus consells. Té molta experiència i és un gran motiva-dor.” Des de fa cinc anys participa en els campionats de Catalunya, d’Espanya i d’Europa. De fet, l’any passat va ser una dels tres esportistes andorrans que van prendre part en el Festival olímpic de la joventut europea (FOJE), que va tenir lloc a Tbilissi (Geòrgia). La jove nedadora va competir en els 50, 100 i 200 lliures, i els 100 i 200 esquena. Allà va batre el rècord infantil del Principat en 100 me-tres esquena amb un temps de 2.30,37 en una piscina de 50 metres. “Va ser una

gran experiència. Hi van anar els millors nedadors d’Europa de la meva edat i em va servir per aprendre.” Aquesta tempo-rada també ha començat amb bon peu. A finals d’abril va batre el rècord andorrà en 200 metres estils en categoria infantil a la piscina de 50 metres del Club Espor-tiu Mediterrani de Barcelona. Va superar

tots els rivals amb una marca de 2.32,18. Un gran temps que l’ajudarà a seguir mi-llorant per afrontar amb més confiança els propers reptes. “Aconseguir un rè-cord sempre és bon senyal. Significa que estàs fent bé les coses i has de continuar en aquesta línia.”

Actualment és al tram final de la pre-paració dels campionats de Catalunya i d’Espanya, que se celebraran aquest estiu. Va obtenir les mínimes classifi-catòries i espera rebaixar les seves mar-ques. “Fa setmanes que ens entrenem de valent per arribar en òptimes con-dicions a aquestes dues cites. Són les competicions més importants de l’any i confio d’aconseguir uns bons resultats.” És una nedadora més completa que fa uns anys, sobretot des del punt de vis-ta psicològic. Ha madurat i ha guanyat confiança en si mateixa. “La natació m’ha ajudat a superar la timidesa, tot i que encara he de millorar en aquest as-pecte.” Lea Ricart viu un moment dolç i espera allargar-lo al màxim possible. A l’horitzó ja albira els Jocs Olímpics de Tòquio el 2020. És el seu gran somni. “Encara tinc quatre anys de marge per seguir creixent. Si aconseguís classifi-car-me seria increïble.”

Només té 15 anys i en fa més de deu que s’entrena a la piscina. Ara recull els fruits de tants anys de treball. Fa un mes va batre el rècord infantil d’Andorra en 200 metres estils. Ara ja pensa a rebaixar les seves marques en els plats forts d’aquesta temporada: els campionats de Catalunya i d’Espanya.

Trencant tots els motlles

Batre un rècord significa que ets en el camí correcte

AdRià SoLíS Escaldes-Engordany Lea Ricart, instants abans de començar un entrenament a les piscines comunals d’Escaldes-Engordany.

A.S.


Nascut a Barcelona, Ismael Carmona, pare de tres fills, va arribar al Principat fa dotze anys per motius laborals, acon-sellat per uns familiars residents al país. Després de set anys tre-ballant al sector de la construc-ció va trobar feina en un ma-gatzem, on va tenir un accident laboral. Un carretó elevador va fer marxa enrere, no el va veure i li va aixafar el turmell dret. Va passar més d’un any fins que va prendre la decisió més difícil de la seva vida: amputar la cama afectada. Li van posar una prò-

tesi que li permet ser una per-sona independent, malgrat que de moment no pot treballar. Va ser un cop dur d’assimilar, però l’esport el va ajudar a tirar endavant. Es va posar en con-tacte amb el coordinador de la Federació Andorrana d’Esports Adaptats (Fadea), Carlos Al-berto de Jesús, i es va inscriure en l’organització. “Al principi em quedava tancat a casa ru-miant per què m’havia passat a mi aquella desgràcia. Vaig adonar-me que així no podia continuar.”

És un tot terreny. S’apunta a totes les activitats que s’orga-

nitzen. Neda tres cops a la set-mana a les piscines comunals d’Escaldes-Engordany, quan té temps va al gimnàs del Com-plex Esportiu d’Encamp i els divendres a la tarda practica tir amb arc a la parròquia en-campanada. També és un dels habituals a les excursions que programa l’entitat. “Fer esport

m’ha canviat la vida. M’aju-da a mantenir-me en forma, a sentir-me millor amb mi mateix i a relacionar-me amb altres persones. Ara sóc més socia-ble i extravertit que abans de l’accident.” Un canvi de men-talitat que li ha obert les portes d’un nou món ple d’aventures i adrenalina. Una de les activi-

tats que més l’han impactat és esquiar en una cadira adapta-da per a la neu, amb un guia al darrere. “Va ser una experi-ència meravellosa. Li vaig dir al Carlos que torni a comptar amb mi per a la propera sortida a la neu.” També va practicar bicicleta de mà l’estiu passat a l’estadi Comunal. “Va venir l’Albert Llovera. Em va capti-var el seu bon humor. Desprèn energia positiva i ganes de gau-dir de la vida.”

Ja han passat més de tres anys des que va patir la lesió i pràcticament ha oblidat aquell episodi. Ha girat full. Està satis-fet amb l’evolució que ha seguit fins ara i es troba amb ànims de començar a competir en tir amb arc: “Em veig preparat després d’un any entrenant-me. Els meus companys fa temps que m’insisteixen perquè diuen que mostro bones qualitats i tinc potencial. El principal in-convenient és que he de llançar a peu dret i tinc problemes per mantenir l’equilibri. Tot i així, he millorat força des que vaig començar i aviat m’inscriuré en les competicions.”

Mentalitat de guanyador

Adrià solís Andorra la Vella

Esport adaptat ismael Carmona

Va perdre la cama dreta a causa d’un accident laboral fa més de tres anys. Als 42 s’ha convertit en un apassionat dels esports i aviat s’iniciarà en el tir amb arc.

Preu sense IGI © 2016 Home Box Office, Inc. All rights reserved

Paquet SÈRIES 4 €/mesAl maig estrenem la T6 de Juego de Tronos

Contracta’l trucant al 115

andorratelecom.ad

C

M

Y

CM

MY

CY

CMY

K

Bondia - Mitja pàgina.pdf 1 5/5/16 12:37

Ismael Carmona, a les piscines comunals d’Escaldes-Engordany.

jonathan gil


Els futurs campions

Ingrid Torres, del CC Baix Ter, tercera júnior en el 36è Trofeu primavera.

Maria González i Carla Varas, al podi del Trofeu Temps de Flors a Girona.

Els guanyadors del tercer Campionat de Catalunya de motocròs.

Kelian Castera, Laia Martín, Gemma Lluch i Nadia Bernat, a Castellar del Vallès.

Els guanyadors del primer Trofeu DAO de kungfu.

TALLER DE JOIERIADisseny

Fabricació artesanalReparacions de joies

Demaneu pressupost sense compromís de TROFEUS, COPES, PLAQUES, MEDALLESPERSONALITZEM EL TEU ESDEVENIMENTC/ Roc dels Escolls, 7 bloc 3, 4t C | Andorra la Vella

Tel.: +376 80 81 60 | [email protected] | www.quiratssl.com

Demaneu pressupost sense compromís de TROFEUS, COPES, PLAQUES, MEDALLESPERSONALITZEM EL TEU ESDEVENIMENT

Podi dels més menuts al quart Campionat d’Andorra de ciclisme infantil.


Tal com era previsible, el MoraBanc Andorra va tancar ahir la temporada amb una derrota a València per 81 a

67. L’equip de Joan Peñarroya va estar dins del partit 35 minuts, però a la part decisiva la manca d’encert ofensiu el va condemnar. Era un enfronta-ment molt complicat ja que es jugava a la pista d’un gran equip que ha estat lluitant el liderat de la competició fins a l’últim moment als totpo-derosos Barça i Madrid. En certa manera, el matx d’ahir va ser un bon resum del que ha estat la temporada del MoraBanc. Un equip que és capaç de plantar cara a qual-sevol conjunt de la Lliga ACB però que al mateix moment afluixa en els moments clau. Tot plegat ha deixat l’equip en la 14a posi-

ció, incapaç de superar les dotze victòries de la temporada passada. Ha estat una tem-porada grisa amb més obscurs que clars, ja que entenem que hi havia un potencial de jugadors per fer un resultat millor que el que

s’ha acabat donant. És cert que no s’ha patit per man-tenir la categoria, i això és el més important. Cal ser-ne molt conscients. Però també és cert que ni tan sols s’ha complert l’objectiu marcat per la direcció del club –superar el nombre de victòries de la temporada

passada–, i això obliga a prendre decisions. Serà un estiu mogut als despatxos del Mo-raBanc Andorra i probablement la continuï-tat de Peñarroya farà parlar molt durant els propers dies.

Opinió

EDiToriAL

Igualar el curs passat és un 6 de nota

Una altra derrota per tancar el curs

Bons estudiants a la primera volta i no tant a la segona. i això que van co-mençar amb una plantilla de bons es-

tudiants, amb un professor amb un any més d’experiència a les banquetes de la Lliga ACB i una directiva –també un director es-portiu– a qui ja no li venia de nou això d’estar en les reunions de la coneguda com la millor competició de bàsquet d’Europa –tot i que jo no comparteixo aquesta distinció, que ha quedat totalment caducada–. Tots tenien tots els estris per poder treure bones notes, però potser van fer com aquell bon estudiant, so-brat i confiat, que pensa que no cal estudiar quan un és tan bo. Sembla que ho van fer així. Cap reprimenda forta per despertar. Pri-mer sense classificació per disputar la Copa del rei que s’organitzava a la Corunya, i és que es va perdre un partit que es tenia gua-nyat a la pista del rio Natura Monbus obra-doiro amb unes decisions una mica desen-certades, i després s’ho van jugar tot a una carta a la pista del quart millor equip d’Euro-

pa, el Laboral Kutxa. A partir de llavors, va semblar com si tots desconfiaven de tots una mica. Dels últims deu partits, només una victòria. Una primera volta que s’acaba amb només quatre victòries i amb l’objectiu mar-cat des de bon principi sense complir. Això sí, el director esportiu ja va donar una nota: un 6. Un aprovat. No està gens malament. Doncs tots contents i no, no, no... tots no es-tan contents. El base Víctor Sada, aquell que van fitxar com a estrella en el retorn a la Lliga ACB, acaba cabrejat amb Joan Peñarroya i el tècnic no li dóna minuts, i a més a més acompanyant-lo amb els minutets pels joves Hugo Bartolomé i Waly Niang –aquest per contracte ha de pujar al primer equip el curs vinent–. Sada, als vestidors, es deixa anar i confessa que està “al màxim”. Després, Luka Bogdanovic també s’apunta a la crítica i diu que no continuarà la temporada vinent... ¿Aquesta temporada, segur que és amb un 6 de nota? Una mica més d’autocrítica, perquè han acabat molt enfadats alguns...

LA VEU DEL PoBLE S. A. PrESiDENT Ferran Naudi d’Areny-Plandolit GErENT ricard Vallès DirECTor DE MÀrQUETiNG oliver Puiggalí

MÉS ESPorTS DirECTor Enric Guinart Mauri CAP DE rEDACCiÓ Julià rodríguez rEDACCiÓ Víctor Duaso, Adrià Solís CorrECCiÓ M. Àngels Sala MAQUETACiÓ Lídia Jo, reinaldo Márquez, Soraya Borlido FoToGrAFiA Jonathan Gil CoMErCiAL i ADMiNiSTrACiÓ Joan Nogueira, Cristina Pitarch, Virginia Yáñez DiSTriBUCiÓ Premsa distribució TrANSPorT imprintsa.

Carrer Baixada del Molí, 5. Andorra la Vella.Telèfon: 80 88 88 Fax: 82 88 88, [email protected], www.mes.ad - DL: AND.111-2016

AVíS: Els comentaris es reprodueixen literalment, tal com es mostren a les xarxes socials en el moment de capturar-los, i en cap cas representen l’opinió del diari Més sinó la dels seus autors, per la qual cosa el diari no es fa respaonsable del seu contingut.

El MoraBanc Andorra diu adéu a una temporada grisa

opinióVÍCTOR DUASO redactor d’Esports del Més Esports i del diari BonDia

BÀSQUET

TIM PIRINEUS INFANTIL CADETInici divendres i

finals diumenge

CAMPIONAT D’ESPANYA CADET Final Dissabte Poliesportiu d’Andorra

L’AGENDA

FUTBOLAMISTÓS Andorra - Azerbaidjan Dijous 18 h Bad Erlach (Àustria)

PRIMERA CATALANA UE Tona - FC Andorra Diumenge 12 h Nou Camp de Tona

MEMORIAL FRANCESC VILA Inici dissabte i finals diumenge

FUTBOL SALATERCERA DIVISIÓ CE Sant Julià - Gràcia Futbol Sala Dissabte 17 h Poliesp. Sant Julià

VÒLEI2A CATALANA MASC. CV Ametlla del Vallès - CV Encamp Diumenge 11 h Parc esportiu Llobregat

FREE

ENGLISH SUMMER CAMPAndorra

Anyós · La Massana · Principat d'Andorra · Tel.: +376 73 85 73 · Fax: +376 83 63 33

Andorra

LA MANERA MÉS DIVERTIDA D’APRENDRE ANGLÈSColònies d’estiu

juliol i agost

Eduard Colobrans Culer

Lluís Cruz Merengue

¿Sabies que...?

El Barça Ahir va fer 88 anys que la Reial Societat i l’FC Barce-lona van empatar a un en el segon partit de les finals de la Copa i es va haver de ju-gar un altre matx.

El Madrid L’exjugador del Reial Ma-drid, el brasiler Julio Bap-tista, considera que “Cristi-ano Ronaldo és un jugador atlètic, però el millor de la història és Leo Messi”.

L L U I TA

DE CLÀSSIC

El Barça Es converteix en el més ben pagat del món després de tancar un acord amb Nike. Rebran 155 milions per tem-porada per tornar a vestir aquesta marca esportiva.

El Madrid Audie Norris va posar al seu Twitter una foto amb Fer-nando Martín i va explicar el perquè de no fitxar pel Madrid: “El president no hi va donar l’ok.”

de maigdeL 201623

era 3 n. 15

Llibertat d’expressió i futbolLa meva llibertat acaba on comença la dels altres. No en-traré a valorar si s’han de prohibir les estelades a la final de la Copa del Rei, si és constitucional o anticonstitucional o simplement una bajanada. Tampoc entraré en els sentiments de les persones, ja que són únics. Jo entenc i respecto l’opi-nió de tothom, inclús la teva, amic Eduard. Puc estar més o

menys d’acord en moltes coses, però, com ja he dit alguna vegada, intento empatitzar amb tothom. Amb això vull dir que també entenc les persones que es poden sentir ofeses quan veuen l’es-telada, quan es xiula un himne, sigui del país que sigui.

Sincerament, no puc amb això, és una falta de respecte molt i molt gran. Quantes coses hem d’apren-

dre del rugbi. Crec que tot-hom ha de tenir llibertat per expressar la seva opinió sempre que es respecti la

persona que pots tenir al costat o al davant teu. El que jo veig és que ho po-lititzen tot, s’aprofita un esdeveniment esportiu al

qual la gent va per gaudir d’un espectacle, d’uns jugadors, per entrar en política. I només és un

partit de futbol, la final d’un torneig a què els dos

equips han arribat per mè-rits propis. Gaudim, doncs,

i deixem-nos estar d’aques-tes coses. Porteu estelades, la

d’Andorra o la de San Juan de los Terreros, però respecteu els senti-

ments de la resta, que només és un partit de futbol.

Han d’aprendre del rugbiAl tancament d’aquesta edició encara no s’havia disputat el darrer partit de la temporada per a nosaltres, la final de Copa, que ens enfrontava al recent campió de l’Europa League, un Sevilla pletòric que ja en té cinc al seu palmarès, les tres darre-res consecutives, cosa que diu molt a favor seu. Un gran rival per a la que de ben segur serà novament la final dels xiulets i les reivindicacions.

Potser hauria de parlar de la Champions, ja que el meu amic Luis segur que espera que ho faci en favor del seu rival, però com que ja ho vaig fer fa unes setmanes, m’abstindré de tornar-ho a fer, no et donaré aquest gust, però tothom sap amb quin equip aniré. En canvi, sí que vull comentar la nova baja-nada del partit que governa, en funcions, per no dir en disfuncions, l’Estat espa-nyol. Sí, la intenció de prohibir el dret d’expressió d’una part dels seus, en-cara, ciutadans en no voler deixar-los mostrar les seves banderes pacífi-ques mentre autoritzava per al dia anterior a la final una manifestació neonazi pel centre de Madrid. Són tan curts de mires que després de tants anys encara no s’han adonat que com més burxen més aconse-gueixen l’efecte contrari i més ens capfiquem els qui volem la inde-pendència a carregar contra la seva dictadura encoberta.

Em sap greu, Luis, ja sé que hem de parlar de futbol, que és el que ens agrada, però de vegades cal reivindicar pre-cisament això, que deixin el futbol tranquil, perquè els qui inciten són ells amb el seu totalitarisme. Gau-deix de la teva final.

nió de tothom, inclús la teva, amic Eduard. Puc estar més o nió de tothom, inclús la teva, amic Eduard. Puc estar més o nió de tothom, inclús la teva, amic Eduard. Puc estar més o nió de tothom, inclús la teva, amic Eduard. Puc estar més o nió de tothom, inclús la teva, amic Eduard. Puc estar més o nió de tothom, inclús la teva, amic Eduard. Puc estar més o nió de tothom, inclús la teva, amic Eduard. Puc estar més o nió de tothom, inclús la teva, amic Eduard. Puc estar més o nió de tothom, inclús la teva, amic Eduard. Puc estar més o menys d’acord en moltes coses, però, menys d’acord en moltes coses, però, menys d’acord en moltes coses, però, menys d’acord en moltes coses, però, menys d’acord en moltes coses, però, menys d’acord en moltes coses, però, menys d’acord en moltes coses, però, menys d’acord en moltes coses, però, menys d’acord en moltes coses, però, menys d’acord en moltes coses, però, menys d’acord en moltes coses, però, menys d’acord en moltes coses, però, menys d’acord en moltes coses, però, com ja he dit alguna vegada, intento com ja he dit alguna vegada, intento com ja he dit alguna vegada, intento com ja he dit alguna vegada, intento com ja he dit alguna vegada, intento com ja he dit alguna vegada, intento com ja he dit alguna vegada, intento com ja he dit alguna vegada, intento com ja he dit alguna vegada, intento com ja he dit alguna vegada, intento empatitzar amb tothom. Amb això vull empatitzar amb tothom. Amb això vull empatitzar amb tothom. Amb això vull empatitzar amb tothom. Amb això vull empatitzar amb tothom. Amb això vull empatitzar amb tothom. Amb això vull empatitzar amb tothom. Amb això vull empatitzar amb tothom. Amb això vull empatitzar amb tothom. Amb això vull empatitzar amb tothom. Amb això vull empatitzar amb tothom. Amb això vull dir que també entenc les persones que dir que també entenc les persones que dir que també entenc les persones que dir que també entenc les persones que dir que també entenc les persones que dir que també entenc les persones que dir que també entenc les persones que dir que també entenc les persones que dir que també entenc les persones que dir que també entenc les persones que dir que també entenc les persones que dir que també entenc les persones que dir que també entenc les persones que dir que també entenc les persones que dir que també entenc les persones que es poden sentir ofeses quan veuen l’eses poden sentir ofeses quan veuen l’eses poden sentir ofeses quan veuen l’eses poden sentir ofeses quan veuen l’eses poden sentir ofeses quan veuen l’eses poden sentir ofeses quan veuen l’eses poden sentir ofeses quan veuen l’eses poden sentir ofeses quan veuen l’eses poden sentir ofeses quan veuen l’eses poden sentir ofeses quan veuen l’eses poden sentir ofeses quan veuen l’eses poden sentir ofeses quan veuen l’estelada, quan es xiula un himne, sigui telada, quan es xiula un himne, sigui telada, quan es xiula un himne, sigui telada, quan es xiula un himne, sigui telada, quan es xiula un himne, sigui telada, quan es xiula un himne, sigui del país que sigui. del país que sigui. del país que sigui.

Sincerament, no puc amb això, Sincerament, no puc amb això, Sincerament, no puc amb això, Sincerament, no puc amb això, és una falta de respecte molt i molt és una falta de respecte molt i molt és una falta de respecte molt i molt és una falta de respecte molt i molt gran. Quantes coses hem d’aprengran. Quantes coses hem d’aprengran. Quantes coses hem d’aprengran. Quantes coses hem d’aprengran. Quantes coses hem d’apren

dre del rugbi. Crec que totdre del rugbi. Crec que totdre del rugbi. Crec que totdre del rugbi. Crec que tothom ha de tenir llibertat per hom ha de tenir llibertat per expressar la seva opinió expressar la seva opinió sempre que es respecti la

persona que pots tenir al persona que pots tenir al persona que pots tenir al persona que pots tenir al costat o al davant teu. El costat o al davant teu. El costat o al davant teu. El costat o al davant teu. El que jo veig és que ho poque jo veig és que ho polititzen tot, s’aprofita un lititzen tot, s’aprofita un esdeveniment esportiu al esdeveniment esportiu al esdeveniment esportiu al esdeveniment esportiu al esdeveniment esportiu al

qual la gent va per gaudir qual la gent va per gaudir qual la gent va per gaudir qual la gent va per gaudir d’un espectacle, d’uns jugadors, per entrar en política. I només és un

partit de futbol, la final d’un torneig a què els dos

equips han arribat per mèrits propis. Gaudim, doncs,

i deixem-nos estar d’aquestes coses. Porteu estelades, la

d’Andorra o la de San Juan de los Terreros, però respecteu els senti

ments de la resta, que només és un partit de futbol.

per a la que de ben segur serà novament la final dels xiulets i

Potser hauria de parlar de la Champions, ja Potser hauria de parlar de la Champions, ja Potser hauria de parlar de la Champions, ja que el meu amic Luis segur que espera que que el meu amic Luis segur que espera que que el meu amic Luis segur que espera que que el meu amic Luis segur que espera que que el meu amic Luis segur que espera que que el meu amic Luis segur que espera que que el meu amic Luis segur que espera que que el meu amic Luis segur que espera que ho faci en favor del seu rival, però com que ho faci en favor del seu rival, però com que ho faci en favor del seu rival, però com que ho faci en favor del seu rival, però com que ho faci en favor del seu rival, però com que ho faci en favor del seu rival, però com que ho faci en favor del seu rival, però com que ho faci en favor del seu rival, però com que ho faci en favor del seu rival, però com que ja ho vaig fer fa unes setmanes, m’abstindré ja ho vaig fer fa unes setmanes, m’abstindré ja ho vaig fer fa unes setmanes, m’abstindré ja ho vaig fer fa unes setmanes, m’abstindré ja ho vaig fer fa unes setmanes, m’abstindré ja ho vaig fer fa unes setmanes, m’abstindré ja ho vaig fer fa unes setmanes, m’abstindré ja ho vaig fer fa unes setmanes, m’abstindré ja ho vaig fer fa unes setmanes, m’abstindré ja ho vaig fer fa unes setmanes, m’abstindré de tornar-ho a fer, no et donaré aquest gust, de tornar-ho a fer, no et donaré aquest gust, de tornar-ho a fer, no et donaré aquest gust, de tornar-ho a fer, no et donaré aquest gust, de tornar-ho a fer, no et donaré aquest gust, de tornar-ho a fer, no et donaré aquest gust, de tornar-ho a fer, no et donaré aquest gust, de tornar-ho a fer, no et donaré aquest gust, però tothom sap amb quin equip aniré. En però tothom sap amb quin equip aniré. En però tothom sap amb quin equip aniré. En però tothom sap amb quin equip aniré. En però tothom sap amb quin equip aniré. En però tothom sap amb quin equip aniré. En però tothom sap amb quin equip aniré. En però tothom sap amb quin equip aniré. En però tothom sap amb quin equip aniré. En canvi, sí que vull comentar la nova bajacanvi, sí que vull comentar la nova bajacanvi, sí que vull comentar la nova bajacanvi, sí que vull comentar la nova bajacanvi, sí que vull comentar la nova bajacanvi, sí que vull comentar la nova bajacanvi, sí que vull comentar la nova baja--nada del partit que governa, en funcions, nada del partit que governa, en funcions, nada del partit que governa, en funcions, nada del partit que governa, en funcions, nada del partit que governa, en funcions, nada del partit que governa, en funcions, nada del partit que governa, en funcions, nada del partit que governa, en funcions, nada del partit que governa, en funcions, nada del partit que governa, en funcions, nada del partit que governa, en funcions, per no dir en disfuncions, l’Estat espaper no dir en disfuncions, l’Estat espaper no dir en disfuncions, l’Estat espa--nyol. Sí, la intenció de prohibir el dret nyol. Sí, la intenció de prohibir el dret nyol. Sí, la intenció de prohibir el dret d’expressió d’una part dels seus, end’expressió d’una part dels seus, end’expressió d’una part dels seus, end’expressió d’una part dels seus, en-cara, ciutadans en no voler deixar-los cara, ciutadans en no voler deixar-los cara, ciutadans en no voler deixar-los cara, ciutadans en no voler deixar-los cara, ciutadans en no voler deixar-los cara, ciutadans en no voler deixar-los cara, ciutadans en no voler deixar-los mostrar les seves banderes pacífimostrar les seves banderes pacífimostrar les seves banderes pacífimostrar les seves banderes pacífimostrar les seves banderes pacífimostrar les seves banderes pacífimostrar les seves banderes pacífi--ques mentre autoritzava per al dia ques mentre autoritzava per al dia ques mentre autoritzava per al dia ques mentre autoritzava per al dia ques mentre autoritzava per al dia ques mentre autoritzava per al dia ques mentre autoritzava per al dia ques mentre autoritzava per al dia anterior a la final una manifestació anterior a la final una manifestació anterior a la final una manifestació anterior a la final una manifestació anterior a la final una manifestació anterior a la final una manifestació neonazi pel centre de Madrid. Són neonazi pel centre de Madrid. Són neonazi pel centre de Madrid. Són neonazi pel centre de Madrid. Són tan curts de mires que després de tan curts de mires que després de tants anys encara no s’han adonat tants anys encara no s’han adonat tants anys encara no s’han adonat que com més burxen més aconse-gueixen l’efecte contrari i més ens capfiquem els qui volem la inde-pendència a carregar contra la seva dictadura encoberta.

Em sap greu, Luis, ja sé que hem de parlar de futbol, que és el que ens agrada, però de vegades cal reivindicar pre-cisament això, que deixin el futbol tranquil, perquè els qui inciten són ells amb

més esports 23 de maig 2016

Sports