número 58 - desembre de 2007 / difusió...
TRANSCRIPT
larevista Gremi de Constructors d’Obresdel Vallès Oriental
número 58 - Desembre de 2007 / difusió gratuïta
UN ANY DE REPTES
3Editorial
Ja tenim el Nadal a sobre, i ara toca època de reflexió i estudide l’any que en breu deixarem enrera.
Aquest ha estat un any de moviment. El Gremi ha treballat commai i ha obert noves vies tot enfocant esforços: hem inauguratla Planta de Reciclatge amb un ressò considerable a tots elsnivells; hem obert un cicle de xerrades que de cara a l’anyvinent pensem ampliar; hem creat nous serveis a l’abast detots vosaltres; hem reforçat la nostra via de formació; hemestablert nous contactes i noves vies de negociació i interlocu-ció amb les diferents entitats de la Comarca...En definitiva,hem consolidat encara més la nostra entitat dins el nostre sec-tor; un sector que, en moments difícils, és quan més reclamala nostra actuació com el vostre representant, la nostra unitat ifortalesa.
L’any vinent es presenta, segons molts economistes, polítics, iespecialistes, amb una nova esperança de recuperació. No estracta pas d’una recuperació fàcil, però si que ha de servir, simés no, per començar a veure la llum. Això ens obliga nova-ment a estar a punt per a qualsevol nova oportunitat de mer-cat. I això ens obliga com a Gremi a esforçar-nos encara mésper a facilitar-vos les coses.
Només mantenint la unió que gràcies a tots hem demostrathem aconseguit fites tan importants com Tecnocatalana deRunes, la “nostra” (si se’m permet dir) pròpia Planta deReciclatge; tot un referent al sector, a la Comarca, i com elmateix Conseller de Medi Ambient i Habitatge va dir, “tot unreferent a Europa”. Ara, seguint amb aquesta mateixa unió, elGremi vol arribar encara més enllà. Estem treballant perdemostrar-vos, un any més, que som capaços d’assolir cadanou repte, cada nou objectiu, cada nova proposta, cada novail·lusió.
No me n’estaré d’agraïr-vos un cop més la vostra confiança, ino me n’estaré d’oferir-vos un cop més el nostre servei, la nos-tra ajuda i la nostra dedicació per tot allò que necessiteu. Ara, i amb la mateixa il·lusió de sempre, us desitjo unes bonesfestes de Nadal, una bona revetlla de cap d’any, i una novaesperança de cara al nou any 2008.
Bon Nadal i Feliç Any nou 2008!
Rossend Matas i FarreronsPresident del Gremi de Constructors d’Obres del Vallès Oriental
Qui diapassa anyempeny!
CrèditsEdita:Gremi de constructors d’obres del Vallès OrientalC. Anselm Clavé, 62, 1r. de GranollersTel. 93 870 02 20 - Fax. 93 870 79 53Publicitat i coordinació: Gremi de Constructors d’obres del Vallès OrientalD.L.: B-43366-2006Redacció:Pep Barbany, Ferran BadalFotografia:Ferran Badal, Pep Barbany i Anna Padrós Foto portada:Llums d’avís de bastida en una obra al carrerGuayaquil de GranollersAutor: Pep BarbanyDisseny i maquetació:Jo ComunicacióSant Plàcid, 9 - GranollersTel. 93 849 41 55Direcció artística: Ferran MartínezMaquetació: Raquel Castro, Núria Fernández Fotocomposició: Fran Ruz
SumariNotícies
Energies renovablesResidus especials
Parlem amb...Francesc Agustí
Cop d’ull Portes
Record de...Parets del Vallès
La mirada Canovelles
ReportatgeJosep Espaté i Guardia
ExperiènciesImmigrants a la construcció
La gent del gremi
L’assessor informa
La ploma del convidatJoan Garriga
Els serveis del Gremi
Racó lúdic
pàg. 04
pàg. 08
pàg. 10
pàg. 12
pàg. 15
pàg. 17
pàg. 18
pàg. 24
pàg. 26
pàg. 28
pàg. 38
pàg. 40
pàg. 42
LA R
EV
ISTA
Gre
mi d
e C
onst
ruct
ors
d’O
bre
s d
el V
allè
s O
rient
al
núm
ero
58
- 20
07Notícies4
Coperfil és present en 14 dels principalsmercats d'Europa i té tres línies de negoci:construcció, immobiliària i patrimonial.Tant l’activitat constructora d’aquestaempresa agremiada com la immobiliària escentren en el sector no residencial: com-plexes d’oficines, parcs logístics, hotels icentres comercials.
Per Vicenç Roig, president i propietari deCoperfil, aquest reconeixement "ha deconstituir un estímul per continuar treba-llant i contribuir a aportar valor a la com-panyia, a la comunitat i als clients". EnVicenç Roig és una persona propera i detracte fàcil, i sempre ha demostrat quecreu en el sector que en certa forma repre-senta, prova de la qual n’és el seu treballper a la innovació i la bona feina realitzadaper la seva empresa.Des del Gremi ens sentim orgullosos detenir-lo entre els nostres agremiats i apro-fitem l’ocasió per a fer pública la nostramés sincera felicitació per aquest meres-cut guardó.
El grup agremiat Coperfil, guardonat com a millor empresade serveis el 2007 per la Cambrade Comerç de BarcelonaEl grup d'empreses Coperfil, especialitzat en la construcció i promoció no residencial, ha rebut el guardó a la“Millor Trajectòria en Serveis 2007” de la Cambra de Comerç de Barcelona "per la creació d'innovadors con-ceptes immobiliaris i la prestació d'avançats serveis empresarials". La companyia, amb seus a Barcelona(Barcelonès) i Sant Celoni (Vallès Oriental) i una plantilla de 800 persones, ha registrat un creixement mitjà anualsuperior al 30% en els últims 15 anys i preveu facturar 250 milions d'euros el 2007.
La presidenta de la Cambra de Comerç al Vallès Oriental, la Sra. Pepita Maymó,entrega el guardó al president de Coperfil, Vicenç Roig
5
LA R
EV
ISTA
Gre
mi d
e C
onst
ruct
ors
d’O
bre
s d
el V
allè
s O
rient
al
núm
ero
58
- 20
07Notícies6
Una seixantena d’agremiats vanassistir el passat 22 d’octubre al’Hotel Granollers a la xerrada infor-mativa sobre el nou Codi Tècnic del’Edificació organitzada pel Gremide Constructors amb la col·labora-ció del despatx d’arquitectura QM-21. L’èxit de la convocatòria posade manifest el creixent interès perconèixer els importants canvis en
les normatives del sector que afec-ten molt directament els agremiats.
L’objectiu de la jornada era apropari aclarir els principals conceptes dela nova normativa. En la presenta-ció, el president del Gremi,Rossend Matas, va animar elsagremiats a demanar “de què voleuque parlem, de què teniu dubtes i
problemes, i mirarem de prepararmés jornades formatives, perquèaquesta és una de les funcions iserveis que el Gremi us ofereix”.
En una primera part, el lletratRamon Palau, assessor legal delGremi i membre del bufet Palau-Castellón Advocats, va fer unaintroducció als aspectes legals del
Èxit de convocatòria en lajornada formativa sobre elnou Codi Tècnic del’Edificació
7
nou Codi Tècnic de l’Edificació. “Buscant la deman-da d’una major qualitat en la construcció, la novanormativa és bàsicament tècnica, adreçada a arqui-tectes i aparelladors. A nivell legal es podria resumiren que, d’entrada, estableix com a responsableslegals d’una obra tots els agents que hi intervinguin”,va explicar Palau.
Posteriorment, l’arquitecte Francesc Sala, assessor
tècnic del Gremi, i l’aparellador Juan José González,arquitecte tècnic i especialista en el nou Codi Tècnicdel despatx QM-21, van fer una explicació dels aspec-tes tècnics més destacats i més rellevants pel cons-tructor en el dia a dia.L’acte va finalitzar amb un refrigeri cortesia del Gremi,on els assistents van poder aprofitar per compartirconeixements, experiències, anècdotes i inquietuds alvoltant de la nova normativa.
Més de 60 agremiats van assistir a la jornada formativa sobre el nou Codi Tècnic de l’Edificació
LA R
EV
ISTA
Gre
mi d
e C
onst
ruct
ors
d’O
bre
s d
el V
allè
s O
rient
al
núm
ero
58
- 20
07Energies renovables8
L’AMIANT L’amiant és un silicat mineral en forma de fibres quequan s’inhala pot provocar, a la llarga, una malaltia pul-monar anomenada asbestosi i càncersde pulmó o de pleura. Les seves aplica-cions han estat generalment vinculadesal seu excel·lent comportament davantdel foc (protecció d'estructuresmetàl·liques, aïllament de focus de calor,calorifugació de canonades calentes,etc.), però l’experiència ha demostratque existeix un risc potencial molt elevatper als treballadors que el manipulinsense els mínims de seguretat.En la propera revista tractarem mésespecificament el tractament dels resi-dus d’amiant a la construcció.
PROTECTORS DE LA FUSTAEls protectors de la fusta estan dissen-yats per actuar contra els fongs i elsinsectes xilòfags de la fusta, i per tantsón tòxics per definició. Actualment totsels protectors han d’estar registrats alMinisteri de Cultura, que porta el control
de la seva toxicitat, per tal que no desprenguin metallspesants. Així doncs, qualsevol fusta tractada cal consi-derar-la com un residu especial.
Els residus especials i perillosos a la construcció (1a part)
Arran de la posada en marxa de la planta de tractament de runes de Tecnocatalana de Runes, de la qualforma part el Gremi de Constructors, hem parlat molt sobre els residus de construcció. La major part delsresidus es poden considerar inerts i per tant el seu poder contaminant és relativament baix, malgrat tenenun fort impacte visual. Però hi ha una petita fracció de residus especials i perillosos que cal gestionar ade-quadament. Entre aquests hi trobem l‘amiant (i els productes que el contenen com el fibrociment) o les tra-vesses de via. La rapidesa amb la que sorgeixen nous productes i materials fa necessària una investigaciócontinua sobre la seva perillositat, i això fa que sovint alguns materials que fins ara no es tenien en comp-te passin a tenir la categoria de perillosos al cap d’uns anys.
FDDCmptppcrcbcpbp(cnÉtdctp
PTqspdTnle
Portes de PVC blanc en una granja en construcció
9
s-
t)
lsn--ó-
FUSTA TRACTADA AMB CREOSOTA:DE MATERIAL RECICLABLE A RESI-DU PERILLÓSCom pot un material passar de ser unmaterial reciclable a ser un residuperillós? La Creosata, utilitzada pertractar la fusta de travesses de via,pals de llum i telèfon, tanques i elspons tractats amb Creosota, és unclar exemple d’un producte que esreciclava com a material de construc-ció i per a jardineria, i que s’ha desco-bert com a residu perillós. Els hidro-carburs aromàtics policíclics, princi-pals components de la creosota, són derivats delbenzè, que tenen com a principal compost el benzè (a)pireno, producte catalogat com a perillós i cancerígen(l’Agència Internacional per a la Recerca del Càncerclassifica aquesta substància com a 2A: probable carci-nògen per l’home).És per això que actualment la creosota queda subjec-te a la normativa que limita la comercialització i ús dedeterminades substàncies i preparats perillosos, espe-cialment en tots aquells usos amb elevat risc de con-tacte freqüent amb la pell, pels seus efectes nociusper la salut.
PLÀSTICS Tot i que la majoria de plàstics es comporten com inertsquan formen part de materials de construcció, algunssón altament tòxics en cas d'incendi. El PVC, per exem-ple, emet gasos tòxics i àcid clorhídric, i les escumesde poliuretà poden emetre compostos amb cianur.Tot i que aquest aspecte està controlat ja des de lanorma NBE-CPI-81 va ser sorprenentment oblidat perles normes anti-incendi posteriors.
ELS PCBSLes propietats aïllants dels PCBs elsha fet útils en nombroses aplicacionspresents en la construcció. Els trans-formadors i condensadors elèctricssón un exemple. Però està demostratque sotmesos a temperatures supe-riors als 350º (per exemple en unincendi) desprenen gasos parillososcom les dioxines, altament tòxic. Ésper això que l'any 1996, i a causa delsalts riscos que presenten per al mediambient i la salut humana, la ComissióEuropea impulsà la Directiva 96/59/CE
relativa a l'eliminació dels PCB. Aquesta norma obliga arealitzar, a cada Estat membre, un inventari de totsaquells aparells que continguin un volum de PCB supe-rior a 5 dm3 que ha de servir perquè cada país elabori unpla propi per a la descontaminació i eliminació dels PCB,dins el termini que va del 2001 a finals del 2010.
A Espanya, el Pla aprovat el 18 d’abril tot seguint lespautes marcades per la Directiva europea fixa elssegüents objectius:- Descontaminació o eliminació de transformadors, aixícom la resta d'aparells, amb un volum de PCB superiora 5 dm3; i eliminació dels PCB continguts en els matei-xos, abans de l'1 de gener del 2011.- Els transformadors, amb una concentració entre 50 i500 ppm en pes de PCB, es podran mantenir fins al finalde la seva vida útil; i posteriorment eliminats o descon-taminats.- Recollida i posterior descontaminació o eliminació detots els aparells amb un volum de PCB entre 1 i 5 dm3;i, en la mesura del possible, els que continguin menysd'1 dm3.
PER A MÉS INFORMACIÓ:
Agenda de la Construcció Sostenible: www2.csostenible.netCatàleg de residus de Catalunya: www.gencat.net/mediamb/lleis/residus/resid026.htm
Les cobertes amb amiant sónmolt tòxiques i és necessari elseu desmantallament
Parlem amb...10LA
RE
VIS
TAG
rem
i de
Con
stru
ctor
s d
’Ob
res
del
Val
lès
Orie
ntal
n
úmer
o 5
8 -
2007
DESPRÉS DE LA INAUGURACIÓ LA PLANTA ÉSTOTALMENT OPERATIVA. COM VALOREU AQUESTPRIMER MES DE FUNCIONAMENT?La planta està funcionant prou bé, encara que comqualsevol nova instal·lació requereix ajustaments. Ésmolt important la repercussió mediàtica que vamaconseguir amb la inauguració. Ara la gent està mésal cas, el projecte és més conegut.
A QUINES EMPRESES DÓNA SERVEI LA PLANTA?Principalment a totes les empreses constructores ide enderrocs del Vallès Oriental. El cost del transportde la runa limita el nucli d'acció de la planta, que eslimita a un radi d'entre 30 i 50 quilòmetres. Més enllàd'aquest radi per a les empreses no és rentable por-tar la runa perquè el benefici que en treuen és menorals costos en transport. També és important que elsagremiats sàpiguen que, com que el Gremi formapart de la societat de Tecnocatalana de Runes, encerta manera en són socis-propietaris, i per tant dis-posen de tarifes especials.
QUINA ÉS LA TEVA TASCA A TECNOCATALANA DE RUNES?La meva tasca ara per ara consisteix en contactar ivisitar empreses de construcció i demolició de lacomarca. L’objectiu no és tant sols que portin la sevaruna a la planta, sinó que siguin també consumidorsdels àrids reciclats. L’ideal és aconseguir clients quetanquin la roda del reciclatge, fer-los adonar que ambel procés complet tothom en surt beneficiat.
ESTÀ EL SECTOR PROU CONSCIENCIAT DE LANECESSITAT DEL RECICLATGE?És cert que encara s’ha de fer pedagogia respecte elreciclatge de runa i la separació d’impropis, però estàclar que hi ha molta més conscienciació que fa unsanys. La gent està molt més mentalitzada de la impor-tància del reciclatge i cada cop es fa més la separacióa obra.
Francesc AgustíGestor de Tecnocatalana de Runes
“La planta no ésun abocador.
És tant importantl’entrada de runacom promoure lautilització de l’àrid
reciclat”
Vinculat fins ara al sector de la maquinària per a l’alimentació, el seu perfil comercial l’ha portat a ser escollitgestor de Tecnocatalana de Runes. Donar a conèixer la planta i augmentar el ritme d’entrades i sortides dematerial és ara per ara el seu principal objectiu. En el primer mes de funcionament la planta ha rebut una mit-jana de 10 camions de runa, i l’objectiu a curt termini és que s’arribi a uns 50 al dia. Francesc Agustí, el gestorde Tecnocatalana de Runes, ens rep a la planta de les Franqueses.
11
El que ha de quedar molt clarés que la planta no és un abo-cador. La nostra matèria primaés la runa, però el nostre objec-tiu és reciclar, convertir aquestproducte de rebuig en un mate-rial de qualitat reutilitzable denou.
QUINA ACCEPTACIÓ TÉ L’À-RID RECICLAT QUE SURT DELA PLANTA?Sabíem que el producte reciclatque sortiria de la planta seriade qualitat, però ens ha sorprèsla bona acceptació, perquè apriori semblava més fàcil acon-seguir l’entrada de runa que nopas la venta d’àrid reciclat. Elsqui ja han provat el materialreciclat n’estan molt contents ihan repetit, i això és moltengrescador ara que tot justestem als inicis.
QUINS ASPECTES CREIEUQUE HAN DE MILLORAR PERAFAVORIR EL RECICLATGE?Actualment la llei regula laseparació i la recollida de runa,és a dir l'entrada de material ala planta. Seria interessant quela legislació també afavorís elconsum del producte reciclat,per exemple obligant a un tantper cent de consum d'àrid reci-clat en obres públiques. Estàclar que el material resultant dela planta no és utilitzable per ausos estructurals, però hi ha infini-tat d’usos per aquest tipus d’àrids:drenatges per murs, anivellació deterrenys, pàrkings tous, basses percanalitzacions, camins rurals, sub-bases, etc..
TAMBÉ S’HA PARLAT MOLT DE LAINNOVACIÓ QUE SUPOSA AQUES-TA PLANTA EN EL RECICLATGE DERUNES....Sí, el sistema de funcionament dela planta ha estat patentat, i des de
la inauguració tenim coneixementde diferents projectes per crearplantes similars. Sembla quepodem marcar un abans i un des-prés en el reciclatge de runes a laconstrucció.
12 Cop d’ullLA
RE
VIS
TAG
rem
i de
Con
stru
ctor
s d
’Ob
res
del
Val
lès
Orie
ntal
n
úmer
o 5
8 -
2007
Portes......la primera impressiótambé comptaHeus aquí un fantàstic mosaic decolors, textures i formes. Proveu defer un curt passeig pels carrers delvostre poble o ciutat tot fixant-vosen un dels elements clau de qualse-vol habitatge: les portes.
Us adonareu que, més enllà de lavarietat de formes, tamanys i quali-tats, aquest element constructiu,punt d’entrada de franqueig inevita-ble, diu molt de l’habitatge i de quil’habita. Hi ha portes hermètiques,totalment opaques, que busquenintimitat total; hi ha portes ambreixa, per major seguretat itranquil·litat. Hi ha portes de dis-seny, que parlen del bon gust isegurament del poder adquisitiu dequi habita al darrera. I també hi haportes que, corcades i abandona-des, ens parlen d’un passat millor id’un present caduc.
Us convidem a observar amb unamirada divertida d’aquest mosaic ijugueu a endevinar a quin edificipertanyen i qui hi viu...us hi atreviu?
Porta de fusta corcada...quin passat ple de vida amaga al darrera?
13
Porta amb reixa metàl·lica...en un pàrquing
Porta Metàl·lica... amb un ull debou com un vaixell Porta de fusta, de vidre... i rosa! Porta amb efecte mirall i enreixada
Porta enfonsada respecte la façana
LA R
EV
ISTA
Gre
mi d
e C
onst
ruct
ors
d’O
bre
s d
el V
allè
s O
rient
al
núm
ero
58
- 20
0714
Porta amb vitralls ornamentals Porta amb bústies incorporades
Porta de planxa metàl·lica...provisional?
Porta amb reixa antirobatori...per si un cas!Porta d’un garatge...metàl·lica i de color vermell
Cop d’ull
15Record de...
Parets del VallèsEmplaçat al sud-oest del Vallès Oriental, el muni-cipi de Parets del Vallès té una extensió de 11,5km2, incloent-hi l'enclavament de Vila-rosal, entreels termes de Lliçà de Vall i Lliçà d'Amunt. Estroba a 7 km de Granollers i a 23 km de Barcelona.La riera de Tenes travessa el municipi de nord asud, poc abans de desembocar al riu Besòs, men-tre que a ponent passa la riera Seca, de cabalmolt escàs.
La població, censada en 15.752 habitants l’any2003, està repartida en diferents nuclis: el barriantic, al voltant de l'església; l'eixample, que és elmés habitat; el barri de l'escorxador i el de CanCerdanet, a més dels veïnats de Can Volart i CanRiera. El poble antic està situat dalt d'un petit turó,mentre que l'eixample va sorgir els anys trenta,dins un projecte urbanístic de traçat quadrangular.
Fins fa relativament poc, els recursos econòmicsdel poble es basaven gairebé exclusivament enl'agricultura, amb conreus de vinya, cereals, llegu-minoses, hortalisses i cànem. La industrialitzacióes va iniciar a finals del segle XIX, amb lainstal·lació d'una fàbrica tèxtil, la Linera, que vaser el principal motor econòmic i una autènticainstitució del poble. El sector tèxtil va anar perdentimportància amb el tancament de la Linera l'any1971 i va passar el relleu a altres activitats econò-miques que, en els darrers anys, s'han beneficiatde les excel·lents comunicacions de Parets. Laindustrialització ha transformat de manera radicalla fesomia econòmica i social del municipi, alcompàs d'un notable augment demogràfic.
DADES D’HABITATGE I CONSTRUCCIÓHabitatges per tipus. Any 20015.108 convencionals355 secundaris690 vacants33 altres6.186 Total
FONTS:Joan Vila (coordinació fotografies). Recull fotogrà-fic de Parets del Vallès (1900-1970). Col·lecció Eltemps viscut. Estudis locals 3. Edita, Ajuntamentde Parets del Vallès.
Web de l’Ajuntament de Parets del Vallèswww.parets.org
Una instantània del carrer de sant Antoni als anys 30
Vista actual del mateix carrer
Perspectiva del carrer Major als anys 30
El mateix carrer avui en dia
LA R
EV
ISTA
Gre
mi d
e C
onst
ruct
ors
d’O
bre
s d
el V
allè
s O
rient
al
núm
ero
58
- 20
07Record de...16
L’església de Sant Esteve, l’any 1935 L’església de Sant Esteve, actualment
Imatge general de Parets del Vallès a principis de segle des de l’avinguda Francesc Macià La mateixa perspectiva, avui
La mirada
El terme municipal de Ca-nove-lles, d'una extensió de 6,75 qui-lòmetres quadrats, està situat ala vall mitjana del riu Congost.El mot Canovelles és documen-tat per primer cop l'any 1008.Els primers assentaments depoblació són, però, molt ante-riors -ho indiquen les troballesarqueològiques de l'època neo-lítica a Ca N'Amell i d'altres del'època romana.L'activitat econòmica tradicio-nal fou arreu, l'agricultura. Avuien dia l'activitat es centra en elsserveis i en la indústria el primerdels quals predomina en nom-bre d'establiments i el segon envolum de treballadors.
Actualment a Canovelles hiresideixen 14.668 persones(Institut d’Estadística de Cata-lunya del 2005).La població va augmentar molta partir dels anys 50 -l'any 1950tenia 631 habitants-. Durant ladècada dels anys 60 i 70, idegut al fort creixement delnombre d'immigrants provinentd'altres zones de l'estat espan-yol, es produí l'augment mésdestacat, passant dels 3.061habitants de l'any 1960 als8.149 de l'any 1970.
LA COMARCA EN OBRES…CANOVELLES
Al carrer França de Canovelles hi ha una intensaactivitat constructora. Des d’edificis que encaraestan en fonaments fins a habitatges en la fasefinal, les grues han envaït aquest carrer.
Les obres de la ronda Nord al seu pas per Canovelles i elpont de la mateixa via al polígon Can Castells deCanovelles. Atenció a la bonica escala de cargol.
17
GfTGc1lc
UPdvBC(caaqpqpdma
Uvdapaet1nfa
LDLtP
LA R
EV
ISTA
Gre
mi d
e C
onst
ruct
ors
d’O
bre
s d
el V
allè
s O
rient
al
núm
ero
58
- 20
0718 Reportatge: L’ofici de paleta
Josep Estapé i Guardia
Observar les obresd’art que omplen totsels racons de la casade Josep Estapéposa en evidènciaque la passió d’a-quest paleta deGranollers pel seuofici ha influenciatfins i tot les seves afi-cions. Rajoles defang amb gravats,motlles de formigó,arrels de plantes...qualsevol objecte imaterial serveix perla imaginació i la cre-ativitat d’Estapé, quedes que es va jubilar,l’any 1991, no trobatemps per avorrir-se.
Com la majoria depaletes de la sevageneració, Josep Es-tapé va començar deben jove, amb nomésquinze. “Jo tenia clarde ben jove que voliaser paleta, malgrat acasa haguessin pre-ferit que triés un altreofici. El meu paretambé era paleta icom que havia patit
molt la professió enanys molts durs, novolia que jo seguís elseu camí”. El fet queel jove Josep portésulleres era una raómés que el seu pareargumentava quanintentava treure-li laidea del cap. “Veiacom un problemaafegit que jo portésulleres. I que vaig ferjo? Doncs me lesvaig treure, i d’a-questa manera hihavia un problemamenys!”, explicasomrient.
La seva trajectòria ésexcepcional pel fetque combina la for-mació pràctica ambla teòrica, un fet pochabitual entre elspaletes de la sevageneració. Poc des-prés de començar atreballar com a aju-dant de paleta a canBaró amb en LluciàSerra, l’any 1946, vaentrar a estudiar al’escola del Treball de
MESTRE D’OBRESA Josep Estapé sempre li ha agradat diferenciar entre el constructor d’obres i el mestre d’obres. “Tal i com s’ex-plica al diccionari d’arts i oficis de la construcció, mestre d’obres és qui coneix bé l’ofici de construïr edificis, diri-geix els treballs d’una obra i ensenya aprenents”.
Granollers, i sempre va compaginar els estudis amb lafeina. “La veritat és que van ser anys molt profitosos.Teníem professors molt bons: Bellavista, Clusella,Garcia, Porcar, Boix, Icart....”. Acan Baró va estar-hi fins l’any1952 i llavors va anar a treballar al’empresa de Pere Guardia, el suc-cessor de Pere Capeta.
UN JOVE MESTRE DE TALLERPerò Estapé ben aviat va deixarde ser alumne. Mentre estudiavava començar ajudar FrancescBellavista i després JaumeClusella en tasques de dibuix(delineant) els vespres, després declasses. I una cosa va portar a unaltra, i més endavant va començara ajudar-lo amb les classes. “Així,quan a l’escola van començar lespràctiques van pensar en mi per-què ensenyés als alumnes la partpràctica al taller. I vaig ser mestrede taller fins el 1963. Vaig disfrutarmolt ensenyant l’ofici, van ser unsanys fantàstics”, explica Estapé.
Una altra experiència curiosa queva viure Josep Estapé va ser que,després de convèncer el seu pareamb el seu treball i obstinació quepodia ser un bon paleta va arribara tenir-lo durant set anys com aempleat. “El meu pare treballavatambé amb en Baró, i quan l’any1963 vaig posar-me com a autò-nom va venir a treballar amb mifins l’any 70. Vam arribar a ser finsa 11 treballadors”, explica.
L’EXPÈRIENCIA AL CONCURSDE PALETESLa passió d’Estapé per l’oficitambé va portar-lo al ConcursProvincial de Paletes a Barcelona,
l’any 1960 (on es va endur el primer premi) i l’anysegüent, el 1961, on va aconseguir un tercer premi.“Fins i tot van proposar-me d’anar a Madrid, al concurs
19
noelesóenaaasrs-i
aa
st-bcsa-a-nàaae
--
Estapé l’any 1960 al Concurs Provincial de Paletes a Barcelona
Reportatge: L’ofici de paleta20
estatal, però els compromisos defeina eren el primer per a mi, i vaigrebutjar-ho”, explica tot ensenyantla copa. Però la vinculació amb elConcurs no va acabar-se aquí. Finsel 1988 va ser col·laborador dediversos concursos, preparant pro-ves a casa seva (veure foto).
SENSE VACANCESLes vacances, aquest dret tantpreuat per a tots els treballadors,tampoc van ser quelcom habitual a
la trajectòria de Josep Estapé. “Novaig fer mai vacances fins els 47anys i l’única cosa que m’ha aturaten la meva passió per aquest oficiha estat la salut”. Fins i tot els diu-menges, l’únic dia que Estapépodia oblidar els maons i el ciment,portava els seus fills a veure i expli-car-los les obres. “Sempre he estatobsessionat amb la feina ben feta ila prova del meu treball és quesempre vaig tenir clients moltfidels, que repetien, assegura orgu-
llós. “He fetgrans obres iedificis, peròamb el quemés he gaudités fent petitesobres a casesp a r t i c u l a r s ,perquè el tracteera més fami-liar i podies
viure en primera persona la satis-facció dels clients en acabar lafeina”, confessa.
Actiu com pocs dins el sector,Estapé no tant sols va formar partdurant tota la seva etapa professio-nal del Gremi de Constructors delVallès Oriental, sinó que també vaser membre del Comitè dePrevenció d’Accidents de Treballde “la Mútua” fins el 1987.
OPTIMISMEJosep Estapé és optimista respecteel futur de la construcció, “perquèhan millorat molt els materials i elsprocessos constructius”, però ésconscient que l’ofici de paleta “ja noés el que era”. Per Estapé ara hi hamés especialització, però falta ofici,falten professionals polivalentscapaços d’enfrontar-se a qualsevolrepte constructiu.
LA R
EV
ISTA
Gre
mi d
e C
onst
ruct
ors
d’O
bre
s d
el V
allè
s O
rient
al
núm
ero
58
- 20
07
"La trajectòria professional de JosepEstapé com a paletaés excepcional pel fetque combina la for-mació pràctica ambuna àmplia formacióteòrica"Josep Estapé preparant les proves del Concurs de Paletes de Barcelona
al pati de casa seva davant l’atenta mirada de familiars i amics
21
LLdpa
fuCcd“lampaqae
L“qAedu“estpfdomg
Experiències24LA
RE
VIS
TAG
rem
i de
Con
stru
ctor
s d
’Ob
res
del
Val
lès
Orie
ntal
n
úmer
o 5
8 -
2007
El gran creixement de l’activitat constructiva els darrers anys ha fet necessària la contractació de molts treballadorsimmigrants, que han trobat en aquest sector una oportunitat al mercat laboral. Des de la revista del Gremi volemallunyar-nos de la fredor de les xifres i ens hemapropat a històries, concretes, per conèixerl’experiència i les dificultats dels qui, venintd’altres països buscant un futur millor, han tro-bat el seu lloc en el món de la construcció.
Ahmed El Mejdoubi (Fuster, L’Ametlla del Vallès)
Amb 38 anys acabats de fer l’Ahmed elMejdoubi, nascut a Asilah, al nord del Marroc (a45 km de Tànger) és un exemple de treball,constància i integració. Nou anys després d’a-rribar a Catalunya, l’Ahmed, que viu a l’Ametlladel Vallès, ja té el seu propi negoci, A & M, demuntatge de parquets, portes, cuines i armaris(vegeu anunci pàg. 25), i parla el català ambforça fluïdesa. Com qualsevol immigrant queintenta obrir-se pas en un nou país, ha treballatmolt dur per demostrar la seva vàlua i els seusconeixements.
Immigrants a la construcció (1a part)
La importància de la formacióLa completa formació d’Ahmed no el va eximir d’haverde fer tot tipus de feines quan va arribar a Catalunya,però posa de manifest que tenir estudis mai sobra, mésaviat el contrari. A Tànger, l’Ahmed va estudiar electro-
mecànica (frisador) durant dos anys.Però la seva formació no és tant solstècnica, ja que també té estudis demúsica clàssica (guitarra) i va arribarde treballar de músic amb una banda.“Ara no tinc gaire temps per dedicar-m’hi, però la música sempre serà unade les meves passions”, assegura.Aquí a Catalunya també va aconseguirmuntar una banda. “Hi posava molteshores i il·lusió perquè m’apassiona lamúsica, però finalment el projecte vaacabar perquè no és fàcil conjuntar ungrup de persones amb il·lusions i rep-tes similars”.A més, l’Ahmed sempre ha tingut moltclara la importància del coneixementd’idiomes per trencar fronteres. Abanda de l’àrab i el francès (que alMarroc s’ensenyen a l’escola), tambéva estudiar anglès: “Quan vaig anar aTànger a estudiar compaginava l’estu-di de l’anglès amb el de guitarra, i de
fet donar classes de música em va permetre pagar-meuna acadèmia”, explica. I des que va arribar aCatalunya, l’Ahmed va adonar-se que conèixer i parlarcatalà li podia obrir moltes portes, i és per això que fados anys que n’aprèn.“Trencar la barrera del’idioma és bàsic peradaptar-se més ràpida-ment, aquí i a qualsevolpart del món. Et mirenamb uns altres ullsquan et senten parlaramb la seva llengüa”,explica.
L’aventura professional“No volia arribar dequalsevol manera”.Amb aquesta rotunditatexplica Ahmed com vadecidir venir a buscarun futur a Espanya.“Tenia estudis i certaexperiència i sabia quesi venies amb un con-tracte, amb una feinapactada, tot era mésfàcil”, diu. El primerdestí va ser Andalusia,on només va estar tresmesos. “Hi tenia unagermana que hi vivia,
però jo volia fer la meva”, explica. Catalunya va ser lase-güent parada en l’aventura de l’Ahmed. La seva pri-mera feina va ser de muntador de mobles. “El meu pareés constructor al Marroc, i coneixia un paleta de laLlagosta, aquí al Vallès Oriental”, explica.
Però si obrir-se pas en el món del treball no és fàcil perningú, i els estudis i l’experiència mai semblen prou,encara és més dur per algú que ve de fora. Després demuntar mobles, l’Ahmed va ser encarregat d’un viver, vafer diverses feines de mosso de magatzem i va estarquatre anys en un magatzem de llibres. “La veritat ésque no em puc queixar perquè sempre he tingut feina”,assegura. “Sovint sents que, pel fet de ser de fora, hasde demostrar alguna cosa més, però si ets treballador iconstant, al final la teva feina parla per tu”, opinal’Ahmed. La darrera feina abans de provar sort com aautònom va ser muntant estands a fires per tot Europa.“Va ser dur, perquè treballavem moltes hores, però vaigaprendre moltíssim, i m’agradava molt el repte de solu-cionar problemes i de coordinar un equip per aconse-guir uns resultats”.Amb tota aquesta experiència aconseguida finalmentl’Ahmed va poder muntar el seu propi negoci, com aautònom. “Com molta gent, els inicis no han estat fàcils,però jo confio molt en mi mateix i crec que la feina benfeta finalment dóna resultats”, assegura. Actualmentl’Ahmed ja té un ajudant i el negoci va molt bé. “Elsclients estan satisfets i alguns ja han repetit”, explicasomrient. La feina ben feta és el seu millor aval, i ambaquesta carta de presentació vol oferir ara els seus ser-veis a tots els agremiats i persones que ho necessitin.
sm
25
LA R
EV
ISTA
Gre
mi d
e C
onst
ruct
ors
d’O
bre
s d
el V
allè
s O
rient
al
núm
ero
58
- 20
07La gent del gremi26
QUINA ÉS LA TEVA EMPRESA IQUIN ÀMBIT ABASTA DINS ELMÓN DE LA CONSTRUCCIÓ?Construccions J. Subirachs, S.L.és una empresa familiar que vafundar el meu avi i de la qual jorepresento a la tercera generació.Estem situats a Centelles i tot i per-tànyer a la comarca d’Osona,estem agremiats al Vallès Oriental.
El nostre àmbit d’actuació ha estati és bàsicament local i comarcal,tot i que també realitzem obres apoblacions situades a un radimàxim de 70 quilòmetres aproxi-madament. Realitzem qualsevoltipus de construcció d’obra nova (vivendes unifami-liars, edificis plurifamiliars…) i també edificis d’obrapública i rehabilitació.
DES DE QUAN SOU AL GREMI? PER QUINA RAÓETS DEL GREMI?Construccions J.Subirachs S.L. està agremiada desdels anys vuitanta, i concretament al Gremi del VallèsOriental des de fa 7 anys. El meu germà va ser qui vacontactar amb el Gremi per necessitats de formació itràmits administratius a les quals ens van donar res-posta i solució. Pensem que formant part del Gremipodem estar informats de tot el què passa en el sec-tor, i això avui és bàsic perquè hi ha continus canvisi novetats.
COM HAS ARRIBAT A LA JUNTA DEL GREMI? QUET'APORTA?La nostra empresa forma part de la junta del Gremides de fa uns 6 anys, i jo la represento des de fa 5anys en substitució del meu germà.
La veritat és que m’aporta molt més del què m’espe-rava, ja que és una junta molt activa i dinàmica que elque busca és poder oferir a l’associat tot allò quenecessitem en la gestió de les nostres empreses peròsobretot en allò que fora del Gremi ens és més difícilde trobar, com per exemple en aspectes de formació
o en l’assessorament i la implanta-ció de noves reglamentacions iregulacions com el nou CodiTècnic de l’Edificació, la Llei de laSubcontractació i la normativa enPrevenció de Riscos Laborals . Ésen aquests camps on el Gremi potincidir més.
QUINS REPTES CREUS QUE TÉEL GREMI EN ELS PROPERSANYS?El Gremi ha de ser el referent per ales empreses constructores. Ha deser capaç i fer l’esforç d’arribar atotes les empreses possibles percréixer encara més en número d’a-
gremiats. També ha de poder donar resposta a totesaquelles inquietuds del associats, i saber transmetre laproximitat i el tracte directe que dóna i que pot donaren la resolució de totes aquelles qüestions de lesempreses agremiades.
COM VEUS EL SECTOR DE LA CONSTRUCCIÓ?QUÈ ÉS EL QUE MÉS ET PREOCUPA?Entrem en el cicle posterior a un gran creixement, pertant la ralentització es fa i es farà evident cada vegadamés i hem d’estar preparats per aquest descens.
D’èpoques de crisis el nostre sector ja n’ha passat id’importants, és qüestió de saber treure el nostre“saber fer”, allò que diferencia les empreses professio-nals de les que no ho són. Estar agremiat hauria de seruna certa garantia de qualitat, de que les empreses delsector reuneixen uns requisits mínims imprescindiblesper poder treballar correctament.
El creixement espectacular dels darrers anys ha por-tat al naixement de moltíssimes empreses en el sec-tor de la construcció que incompleixen requisits entemes tant importants com són la seguretat i salutlaboral, la contractació del personal o la poca profes-sionalització. Hem de treballar per a que es puguidiferenciar un tipus d’empreses de les altres i lluitarcontra l’intrusisme.
Àngels Subirachs (VOCAL DE LA JUNTA)
“Estar agremiat hauria de significar una certagarantia de qualitat, que les empreses reunei-xen uns requisits mínims”
27
QUINA ÉS LA TEVA EMPRESA IQUIN ÀMBIT ABASTA DINS ELMÓN DE LA CONSTRUCCIÓ?La nostra empresa ésConstruccions Puig i Roca. És unaempresa familiar, fundada pel meusogre l’any 1979 i en l’actualitat laformem catorze persones. Ensdediquem a la construcció, rehabi-litació i reforma d’habitatges ilocals. Treballem bàsica-ment a Granollers.
DES DE QUAN ETS ALGREMI? COM VAS CON-TACTAR-HI? El meu sogre ja n’era desdel principi i nosaltres vamcontinuar. És una manerad’estar vinculat a tot l’entornde la construcció i segura-ment l’única manera de fer-nos escoltar davant de lesinstitucions. És una llàstimaque en aquest país no dedi-quem una mica més d’aten-ció a l’associacionisme.
COM HAS ARRIBAT A LAJUNTA DEL GREMI? QUET'APORTA?
Per les ganes de ser útil i col·labo-rar a que el nostre sector avanci, iempès també pels companys. I ésque fent pinya sembla que ha deser més senzill trobar solucions ifer-les efectives, no?
QUE APORTA AL GREMI A LATEVA EMPRESA I A TU COM APERSONA?
M’aporta la satisfacció d’estarcol·laborant juntament amb perso-nes que tenen interessos sem-blants al món laboral.
QUINS REPTES CREUS QUE TÉEL GREMI ELS PROPERS ANYS?Seguir en la línia d’aquests últimstemps de treball en equip. Que elgremi es faci més gran, més fort i
que promogui la professio-nalitat dels seus agremiats.
COM VEUS EL SECTOR DELA CONSTRUCCIÓ? QUÈÉS EL QUE MÉS ET PREO-CUPA?Bé, jo el veig força bé. Tot ique es parla de crisi, jo par-laria més de període de nor-malització, d’estabilització iper tant, crec que entrem enun bon període per a ferbalanç i corregir errors,cosa que no es pot fer quanla feina està desbordada.Em preocupa la falta de pro-fessionalitat, l’intrusisme, lafalta de ganes,... tot això espoleix en períodes comaquest.
Jaume Puig (MEMBRE DE LA JUNTA DEL GREMI)
“Entrem en un bon període per a fer balanç icorregir errors, cosa que no es pot fer quan lafeina ens desborda”
LA R
EV
ISTA
Gre
mi d
e C
onst
ruct
ors
d’O
bre
s d
el V
allè
s O
rient
al
núm
ero
58
- 20
0728 L’assessor informa
Què passaria si, com a autònom, em veigamb la necessitat d’agafar la baixa laboral perculpa d’un accident?Evidentment, en primer lloc deixode percebre els meus ingressoshabituals, i d’altra banda tambérebré una prestació econòmica perincapacitat temporal procedent dela Seguretat Social. Però, és sufi-cient aquesta prestació per com-pensar els ingressos habituals quedeixo de percebre? La resposta ésno. Aleshores, com podem resoldreaquest problema?En primer lloc hem de tenir encompte que el Règim Especial deTreballadors Autònoms de laSeguretat Social no ofereix unacobertura total pel que fa a la pro-tecció social d’aquest col·lectiu. I elcert és que molts treballadors autò-noms cotitzen a la Seguretat Socialper la base mínima, ja que fer-ho
sobre una base major normalmentno els surt a compte, ja que hauriende fer front a una quota mensualsuperior, i les cobertures resultantscontinuarien sent insuficients.
És per això que té tanta importàn-cia per a l’autònom disposar decomplements addicionals quecomplementin aquestes presta-cions. Per complementar els nos-tres ingressos en aquest tipus decontingències existeix al mercatuna Assegurança d’IncapacitatLaboral, amb una completa cober-tura que garanteix el pagamentd’una quantitat diària si, com aconseqüència d’una malaltia o d’unaccident sofert durant la vigènciade la pòlissa, l’assegurat pateix una
baixa laboral que li impedeix exer-cir temporalment la seva feina oprofessió habitual. Els avantatgesmés importants d’aquest pro-ducte són: · Elimina el risc de no obtenir elsseus ingressos habituals per unabaixa laboral, i així protegeix el seupatrimoni i el de la seva família.· Completa els ingressos de laSeguretat Social de l’autònom/empresari.· Indemnització diària des del pri-mer dia. A més, rebrà una indemnit-zació complementària si la baixa esprodueix com a conseqüència d’unaccident i la seva duració s’allarga.
CICOR Internacional, S.L.
LA R
EV
ISTA
Gre
mi d
e C
onst
ruct
ors
d’O
bre
s d
el V
allè
s O
rient
al
núm
ero
58
- 20
07L’assessor informa30
Arran de l’emissió d’aquesta tarjetas’han inclòs modificacions substan-cials en la implantació de postulatssobre seguretat i salut en el treball,com per exemple la introducció denoves directrius referents principal-ment a la formació en prevenció deriscos laborals, que tots els treballa-dors i estaments de les empreseshan d’assumir com a instrument peraconseguir importants millores en elsector. Cal destacar que en el con-veni es desenvolupa la formació queestableix la Llei 32/2006 reguladorade la Subcontractació en el Sectorde la Construcció.
La formació inicial es divideix endos cicles:1. Primer cicle. Formació prèvia:“Aula permanent”2. Segon cicle. Formació especialit-zada: transmetre coneixements i
normes específiques en relació allloc de treball o l’ofici.1. L’objectiu de l’Aula permanent ésaconseguir que els treballadorsadquireixin els coneixements mínimsnecessaris per tal d’identificar, tantels riscos laborals més freqüents quees produeixen en les diferents fasesde l’execució d’una obra, com lesmesures preventives a implantar pertal d’eliminar o minimitzar aquestsriscos.La duració d’aquesta formació seràde 8 hores, repartides en quatreparts fonamentals: conceptesbàsics sobre seguretat i salut; tècni-ques preventives elementals sobreriscos genèrics; primers auxilis imesures d’emergència; i drets i obli-gacions.2. El segon cicle va dirigit de formaespecífica a cadascun dels llocs detreball i oficis que intervenen en la
construcció. El conveni especificaquina formació ha de rebre cadas-cun i la durada de la mateixa:- personal directiu de les empreses- responsables d’obra i tècnics d’e-xecució- comandaments intermitjos- delegats de prevenció- personal administratiu- tasques de paleta- treballs de demolició i rehabilitació- encofrats- ferrallat- revestiment de guix- electricitat- lampisteria- canteres- pintura- enrajolar terres i parets- operadors d’aparells elevadors- operadors de vehicles i maquinàriade moviment de terres- operadors d’equips manuals
L2dd
Sdimcdd
LlCm
LA NOVA TARGETA PROFESSIONALDE LA CONSTRUCCIÓ I LA SEVAVINCULACIÓ AMB LA PREVENCIÓDE RISCOS LABORALSEl 17 d’agost de 2007 s’inscriu i es registra el IV Conveni Col·lectiu General del Sector per al període 2.007-2011, que va ser subscrit amb data 22 de juny de 2.007 i que estableix entre d’altres temes l’emissió de laTargeta Professional de la Construcció (TPC), amb la finalitat d’acreditar la formació específica en matèriade Prevenció de Riscos Laborals que hauran de posseir tots els treballadors del sector, la seva categoriaprofessional i els seus períodes d’ocupació en les diferents empreses en les que hagin exercit la seva acti-vitat. S’ha encomanat a la Fundació Laboral de la Construcció el desenvolupament i l’emissió de la TargetaProfessional de la Construcció que, a més, serà l’entitat encarregada de proposar una classificació profes-sional que respongui a les necessitats actuals de treball del sector.
31
a-
-
ó
a
La durada d’aquests cursos és de20 hores, amb l’excepció del cursdirigit a personal directiu, que té unadurada de 10 hores.
S’estableix també que el Curs Bàsicde Prevenció de Riscos Laborals,imprescindible per a exercir les fun-cions de “recurs preventiu”, té a partird’ara una durada de 60 hores, enllocde les 50 que s’impartien fins ara.
La formació podrà ser impartida perla Fundació Laboral de laConstrucció o pels centres de for-mació prèviament homologats per
aquesta, i s’acreditarà mitjançant laTargeta professional del sector, onconstarà la formació rebuda pel tre-ballador en matèria de prevenció deriscos laborals, la categoria profes-sional a la que pertanyi, l’experièn-cia laboral en el sector i la certifica-ció mèdica estipulada al Conveni.En aquest sentit, i donat que a tra-vés del Gremi de Constructors s’es-tà donant aquesta formació, val lapena no perdre el fil de les informa-cions que us anirem fent arribar alrespecte.La targeta pot ser sol·licitada tantper treballadors en actiu com atu-
rats que puguin acreditar un mínimde trenta dies d’alta en empresesenquadrades en l’àmbit d’aplicaciódel Conveni General del Sector de laConstrucció, en el període delsdotze mesos immediatament ante-riors a la data de la sol·licitud.També pot ser sol·licitada peraquells treballadors que, formantpart del sector, es trobin en situaciód’incapacitat temporal.
S’ha de destacar que el requisit“sine qua non” és que el treballadorsol·licitant ha d’haver rebut, com amínim, la formació inicial en matèria
-aaa-a-
LA R
EV
ISTA
Gre
mi d
e C
onst
ruct
ors
d’O
bre
s d
el V
allè
s O
rient
al
núm
ero
58
- 20
07L’assessor informa32
de prevenció de riscos laboralsprevista al nou conveni. El 31 dedesembre de 2011 és la data límitper rebre la sol·licitud.
La targeta pot ser sol·licitada mit-jançant tres vies:1. Enviant la documentació percorreu postal al “Punt deTramitació” escollit.2. On-line, mitjançant el formularique podem trobar a la webwww.trabajoenconstruccion.com3. En persona a qualsevol dels“punts de tramitació”, com perexemple el Gremi de Constructors.
Els “punts de tramitació” de la tar-geta són els següents:- Associacions empresarials de laConfederació Nacional de laConstrucció- Centres de la Fundació Laboralde la Construcció- Federacions sindicals deConstrucció, Fusta i afins deComissions Obreres (FECOMA-CCOO), i Metall, Construcció i afinsde la Unió General de Treballadors(MCA-UGT). Evidentment, el Gremide Constructors d’Obres del VallèsOriental es troba entre elles.
La documentació que hauran d’a-portar els interessats queda recolli-da en el següent llistat:· Imprès de la sol·licitud de la targeta· Fotografia recent tipus carnet· Fotocopia del DNI o de la targetade residència del sol·licitant· Informe de vida laboral, emès perla Tresoreria General de laSeguretat Social dins dels trentadies immediatament anteriors a la
sol·licitud de la targeta.· Original o fotocòpia compulsadade la certificació o diploma que potacreditar que el treballador sol·lici-tant ha rebut, com a mínim, la for-mació inicial en matèria dePrevenció de Riscos Laborals.· També haurà de presentar,almenys, un dels següents docu-ments:- Certificat d’empresa par el ServeiPúblic de col·locació- Certificat d’empresa per laFundació Laboral de la Construc-ció, emès d’acord amb el modelque figura a l’annexe VII delConveni General del Sector de laConstrucció 2007-2011.- Original o fotocòpia compulsadadel contracte de treball- Original o fotocòpia compulsadadels rebuts dels salaris.
D’aquesta manera, mitjançant lainformació que inclou la targeta, espodrà incloure tot allò que puguiser d’ultilitat a l’hora de realitzar uncontracte a un treballador osol·licitar les dades necessàries ales diferents empreses que enspuguin estar realitzant treballs enqualitat subcontractistes.
En el cas que es s’observés perpart dels “Punts de tramitació”deficiències en la documentacióentregada, aquests podran reque-rir al sol·licitant per la correcciódels mateixos. El sol·licitant dispo-sarà d’un termini màxim de deudies per presentar la documenta-ció sol·licitada. Aquest requeri-ment interromprà el termini d’en-trega de la targeta, que és d’un
mes des de la presentació de ladocumentació necessària. Sitranscorregués un mes des delrequeriment anteriorment citat i elsol·licitant no ho atengués degu-dament s’entendrà denegada lasol·licitud i es procedirà a l’arxiu del’expedient.
Els expedients de sol·licitud que esvisaran en els punts de tramitacióseran validats pels “Centres deValidació”, òrgans situats en elsConsells Territorial de la FundacióLaboral de la Construcció. Aquestscentres seran els encarregats de la
El casc, obligatori a l'obra, és una de les mesuresde prevenció de riscos laborals que es podranregular millor amb l'acreditació de professional.
33
validació dels expedients presen-tats en els punts de tramitació quequeden ubicats dins del seu àmbitterritorial. El responsable de la vali-dació serà el gerent del respectiuConsell Territorial FLC.
Un cop realitzats tots els processoses poden produir tres situacions deresolució de la sol·licitud:· Es resol de forma afirmativa i elsol·licitant, en el termini màximd’un mes des de que va presen-tar la documentació, , rep la sevatargeta.· Si l’expedient és negatiu se li
comunicarà al treballador el motiude la resolució en un termini nosuperior a un mes des de la data dela tramitació de l’expedient.· Si cal presentar reclamació perpart del sol·licitant contra la resolu-ció de l’expedient, aquesta s’ha derealitzar al punt de tramitació on vapresentar la sol·licitud en un termi-ni no superior a quinze dies.
La targeta caduca als cinc anys dela seva emissió. Transcorregutaquest termini el titular de la matei-xa la podrà renovar sempre queacrediti almenys trenta dies d’alta
en empreses enquadrades enl’àmbit d’aplicació del ConveniGeneral del sector Construcció, enel període de dotze mesos ante-riors a la data de la sol·licitud de larenovació.
Per finalitzar comentar que lesmesures a les que fa referèncial’actual Conveni General del Sectorde la Construcció van dirigides aintentar pal·liar una sèrie de proble-mes que reflexa el sector, com sónla falta de reconeixement de l’espe-cialització professional, la faltad’implantació de les mesures pre-ventives i de la conscienciaciósobre els temes referents a laseguretat i salut en les obres.
L’aplicació de les pautes formati-ves que desenvolupa el convenihan d’anar dirigides a aconseguiruna major professionalització delsector i a aconseguir també laimplantació de la “cultura preventi-va” entre tots els estaments pre-sents en les obres. Es tracta, endefinitiva, de no desvincular la pro-ducció de la prevenció, i a intentarreduir al màxim els índexs de sinis-tralitat en el sector. Cal destacartambé que la Llei Reguladora de laSubcontractació ha influenciat enel desenvolupament i negociaciódel conveni i que aquest recolzatots els postulats d’aquesta llei ide la seva aplicació pràctica.
May SopenaTècnic Superior en Prevenció deRiscos LaboralsGTN Servicio de Prevención deRiesgos Laborales
LA R
EV
ISTA
Gre
mi d
e C
onst
ruct
ors
d’O
bre
s d
el V
allè
s O
rient
al
núm
ero
58
- 20
07L’assessor informa34
La implantació d’un sistema de gestió eficaç és undels elements clau que permetrà una gestió econòmi-ca òptima i efectiva de l’empresa i l’ajudarà a superarles dificultats d’un entorn desfavorable com l’actual.Saber gestionar bé els recursos i optimitzar-ne l’úss’ha convertit, en el nou escenari macroeconòmic, enun dels factors clau de supervivència de les nostresempreses.EL nou entorn econòmic obliga a l’empresa construc-tora a afrontar nous reptes. Un entorn sectorial méscompetitiu, amb un règim normatiu cada vegada mésexigent i estricte, on el grau d’exigència de qualitatper part del client final cada cop és més elevat i lanecessitat de diferenciar el producte a través de lapersonalització (“producte a la carta”) passa a ser unelement necessari per vendre. Degut a l’alentiment delprocés de venda, la reducció dels marges comercialsés una realitat, i això converteix la gestió econòmica
dels projectes en un factor clau per superar un entorndesfavorable com l’actual.
L’optimització de la gestió de recursos, l’optimitzacióde la gestió documental, la realització d’un control decostos més efectiu, així com emprendre noves estra-tègies comercialitzadores són els nous reptes quel’empresa constructora s’ha de plantejar en aquestnou escenari.Aquests nous reptes trobaran solucions en la implan-tació de quadres de comandament pel control de lagestió adaptats a cada empresa que permetin unseguiment dels principals indicadors i sobretot unapresa de decisions fonamentada sobre dades reals icertes. Els sistemes de gestió documental permetranuna major agilitat en l’acompliment del règim normatiui contractual, cada dia més exigent. La implantació desistemes de gestió és, sens dubte, l’element clau que
L’optimització de la gestió econòmica: UN FACTOR CLAU PER SOBREVIURE EN UN ENTORN DE CRISI
35
permetrà una gestió econòmica òptima i efectiva del’empresa. Un òptima gestió econòmica s’inicia amb lainevitable i indispensable fase d’estudi previ del pro-jecte, coneguda també com fase de confecció delpressupost. El pressupost de venda d’un projecte d’o-bra caldrà calcular-lo a partir del cost d’execució pre-vist i no al contrari. El cost previst d’execució hauràd’incloure tan el cost de producció de les partides d’o-bra, com els costos indirectes derivats de la pròpiaobra: l’encarregat, els lloguers de maquinària, el pla deseguretat, les assegurances, els permisos municipals,els subministres i combustibles, l’amortització demaquinària pròpia. També caldrà imputar-hi la partproporcional de les despeses d’estructura de la pròpiaempresa: sous de direcció, sous d’administració, des-peses d’oficina, etc. Tant els costos indirectes com elsestructurals caldrà quantificar-los, per imputar-los,posteriorment, al preu de venda de la partida d’obra.
Per a la realització de tot aquest procés de càlcul seràmolt important comptar amb una eina informàticaespecífica que permeti agilitzar el procés de confecciódel pressupost i sobretot fer-lo fiable. En aquest sen-tit cal tenir molt en compte la solució que ofereixPresto en aquesta àrea, ja que és un aplicació quepermet treballar de forma paral·lela tant amb el preude venda de la partida com amb el preu de cost,visualitzant en tot moment el marge comercial previst
en cadascun d’ells.Les altres fases que afecten igualment a la correctagestió econòmica del projecte són la confecció àgil dela certificació i la gestió de compres i el control de cos-tos. La solució ideal per a la petita i mitjana empresaconstructora és una eina informàtica que, a bandad’ajudar a elaborar el pressupost, permeti certificar deforma fàcil, realitzar la sol·licitud de preus de les parti-des del pressupost i permeti controlar els costos. Existeix una àmplia gama de productes informàticsque aporten solucions a la gestió econòmica de l’em-presa constructora. Navision, Presto, Ekon, Bas,Prinex, SAP, Menfis, Arktec, m4Pro, Sispre,,..... Totesestan pensades i dissenyades per oferir solucionsconcretes a una tipologia d’empresa determinada.PRESTO és, actualment, el programa líder en la gestióeconòmica d’obres, ja que ofereix la resposta méscompleta a la petita i mitjana empresa constructora. El52,5% de les empreses constructores que utilitzen unprograma de costos utilitzen Presto.I és que saber gestionar bé els recursos i optimitzar-neel seu ús s’ha convertit, en l’actual escenari macroe-conòmic, en el factor clau de supervivència de lesnostres empreses.
Marta Paretas CastellarEconomista Sòcia Directora de Nergic Solutions, S.L.L
LA R
EV
ISTA
Gre
mi d
e C
onst
ruct
ors
d’O
bre
s d
el V
allè
s O
rient
al
núm
ero
58
- 20
07L’assessor informa36
La feina que el Gremi està fent per a aconseguir iden-tificar-se com a Símbol de Qualitat comença a donarfruit. Amb la participació en les diferents organitza-cions de la comarca el Gremi actúa cada cop méscom a lobby, per tal de promocionar el reconeixementdel sector de la construcció i enfortir la imatge del’empresa agremiada.
Conscients de la bona imatge que representa ser delGremi, el agremiats demanen cada cop més la sevaidentificació com a tal. Aquest és el motiu pel qualhem fet arribar a tots els agremiats el logotipd’”Empresa agremiada”, amb la idea de facilitar unamillor identificació de les empreses que, seguint lafil·losofia del Gremi, treballen amb una mentalitat dequalitat i servei al client. D’aquesta manera evitem laproliferació de la pirateria que pateix la construccióper part d’empreses que no compleixen uns mínims ique sovint no tenen ni tant sols una adreça on el clientpugui dirigir-se en cas de necessitat.
Arran de les darreres actuacions del Gremi a la comar-ca (participacions a fires, la posada en marxa de laplanta de reciclatge, l’aparició a mitjans de comunica-ció, jornades...) hem constatat que cada cop hi ha mésgent del carrer que sol·licita la identificació de l’empre-sa agremiada com a garantía de professionalitat. Finsi tot en moltes ocasions es dirigeixen al Gremi per talde demanar el servei d’algun agremiat.
La nostra pàgi-na web, a més,serveix com a reclam per ala gent del carrer, que hipot trobar referenciadestotes les em-preses agre-miades que disposen de laseva pròpia pàgina web. Aprofitem per recordar-vosque disposar de web pròpia és una eina cada cop mésnecessària i que el Gremi posa a la vostra disposicióla possibilitat de crear-ne una a uns preus molt econò-mics. La tecnologia és al carrer, cada cop més pre-sent, i es tracta de no perdre el fil d’aquesta nova viade comunicació. A més, aquells de vosaltres que jateniu pàgina web també podeu afegir-hi la imatge del“segell de qualitat” d’empresa agremiada, que usidentificarà com a agremiat i us donarà un plus deconfiança pels qui us visitin.
Com sempre des del Gremi treballem per a vosaltresamb la idea de proporcionar-vos el màxim d’eines.Volem que treieu el màxim profit de la vostra participa-ció en el nostre projecte global. No dubteu a posar-vosen contacte amb nosaltres per a demanar qualsevolnou servei o producte que considereu necessari. Usatendrem amb molt de gust.
Ferran Badal Director Executiu
El Gremi potencia laseva imatge de Símbolde Qualitat
37
Donada la desinformació existent i la situació plante-jada per molts de vosaltres en els temes referents a lagestió de pressupostos a través de Presto, el Gremiobre un nou servei de consulta gratuïta a través demail combinat amb la possibilitat de consultes perso-nalitzades a les nostres instal·lacions prèvia concerta-ció de cita.L’experiència de Nergic en l'àrea econòmica i dePresto demostra que una desinformació sobre l'apli-cació utilitzada es tradueix en el desaprofitament
directe de la nostra inversió tecnològica i la conse-qüent manca de gestió eficient de Presto i per tantdels nostres pressupostos. Així, amb aquest nou ser-vei, confiem donar-vos, un cop més, una nova eina degestió per a la vostra empresa que esperem que ussigui de gran utilitat.
Podeu dirigir directament les vostres consultes viamail a [email protected] o bé posar-vos en contac-te amb nosaltres per ampliar qualsevol informació.
Ampliació de serveis ambNergic Solucions
LA R
EV
ISTA
Gre
mi d
e C
onst
ruct
ors
d’O
bre
s d
el V
allè
s O
rient
al
núm
ero
58
- 20
0738 La ploma del convidat
M’agrada el sentiment de pobleque en el sentit més extens delconcepte vol expressar l’estima perunes terres, uns camins, unsarbres, unes aigües i també unescases. I tot plegat a flor de pell,com la salutació d’un bon dia obona nit o un “com estàs?” o l’a-déu càlid o sec o manllevat a lamandra sigui l’hora que sigui peròdit sense cap mena de paranys.M’agrada el sentiment de perti-nença a una comunitat que etconegui o et reconegui o quealmenys no menystingui la comuni-cació basada en l’educaciói l’in-tent d’acceptar com en altres cul-tures que tu ets persona a través
de l’altre. Així de senzill, així decomplicat en una societat que hafet del silenci, el desconeixement ola indiferència respecte l’altre, uncostum fet norma, una descurançaelevada a categoria de prepotèn-cia, d’estrany home modern, desuperpersona de negocis, de tre-ballador intel·ligent, intrèpid, guan-yador i, tanmateix ,carregat de neu-rosis i de fracassos especialmenten els contactes humans.
El per què de tot plegat com diriaQuim Monzó ? Ras i curt: m’agradael sentiment de poble i tot el quevol expressar com he escrit i, pertant, camino per carrers i voldria
que estiguessin pensats per urba-nistes que valoressin molt més elvianant que transita que no el con-ductor del cotxe que corre i evacuabilis per finestres i rodes. Voldriaque els espais públics fossin llocsde trobada i de jocs i de diàleg decultures mentre els nois i noiesjuguen prescindint de colors de pello de parles diverses. Demanariaque el pisos s’enlairessin convidanta través de les tanques publicità-ries a que els seus visitants o ocu-pants es saludin i preguntin qualse-vol cosa a la porta de l’ascensor oal replà de l’escala o a la terrassade l’habitatge. Pregaria per obligara posar flors a alguns balcons sota
JOAN GARRIGAHistoriador Joan Garriga Andreu (La Garriga, 1945) és doctor i llicenciat en història i llicenciat en dret. Autor de desenesd'articles professionals i d'opinió, i autor i co-autor d'una vintena de documentals de televisió i d'una vintenade llibres. Bàsicament centra els seus estudis en la guerra civil i el franquisme. Entre altres càrrecs estat direc-tor del centre d'estudis de l'Associació Cultural i director del Museu de Granollers del 1997 al 2001.
39
contracte i més música clàs-sica que televisió de crits obrames o escàndols a preude saldo. També sota clàu-sula obligada. Demanaria,en fi, que compradors,venedors, constructors,registradors, cambres diver-ses, arquitectes i branquesprofessionals del ram de laprojecció, així com paletes,manobres i etcètera, això sí,amb sentiment i voluntat depoble, dibuixéssim un nou modelde ciutat-poble on la paraula foseina de diàleg i la comunicacióestri de convivència.
Haig de confessar que en des-pertar-me vaig donar voltes al’assumpte i mentre camino perla Garriga o per Granollers quetan conec, i miro cases, places isobretot la gent continuo creientque un nou model de poble-ciu-tat o ciutat-poble encara hauriade ser possible si la gent volem
fer-ho possible. I per què no?Comptat i debatut és més rendi-ble, amb menys destrosses, mésresponsabilitat compartida enuna societat en creixement ruralo urbà i més segura fins i tot. Espot adequar el somni a modelsde creixement de diversos llocs?Tornem-hi, per què no? A la cap ia la fi, els urbanistes, perfilenespais de convivència, des delsegle XIX, i molt serà que de micaen mica no millorem en un món iunes conurbacions densificades ide vegades massa deshumanit-zades. En parlarem?
Mentre caminoescric mentalmentquatre ratlles a lesllambordes iparets...
LA R
EV
ISTA
Gre
mi d
e C
onst
ruct
ors
d’O
bre
s d
el V
allè
s O
rient
al
núm
ero
58
- 20
07Els Serveis del Gremi40
Inscripció d’empreses al registre industrial
Visats per obres
Cursos de formació i seguretatAssessors industrialsEquips de protecció individual i col·lectiva, segu-retat i control de les instal·lacions...Col·l.: GTN Soluciones Integrales
Servei de prevenció de riscos laboralsServeis de prevenció, realització de plans de segure-tat, coordinació d’obres. Col·l.: GTN Servicio Prevención de Riesgos Laborales
Arquitecte / AparelladorConsultes tècniques gratuïtes a les nostres oficines igestions professionals per a les vostres empreses(pressupostos, plans de seguretat, etc...) amb preusespecials per agremiats.Col·l.: QM-21
Plaques identificatives d’empresa agremiada
La Revista
Quitances
Contractes fixos d’obra
Tramitació i presentació a l’entitat corresponent de l’avís previ idel comunicat d’obertura del centre de treball
Tramitació de cèdules d’habitabilitat
Certificats de runes (quedeu absents d’abonar la fiança de runesa l’Ajuntament)
Targes amb descomptes per consum de benzina a totes lesEstacions de Serveis Solred i en les estacions Especials S.S.
Registre de licitadors (Assessorament)
Aparcament gratuït pels serveis donats a les nostres oficines (tiquet de mitja hora d’aparcament)
Gestoria (Sol·licitud d’etiquetes fiscals, llibres de visites i matrícu-la de personal)
Certificats d’agremiats
Servei de creació de websLa vostra empresa pot tenir web pròpia per només348 euros. Comptes de correu, fotografies, diversesseccions i tot el que et cal per tenir una finestra ober-ta cap al món virtual. Col·l.: latevaweb.com
Assessors / AdvocatsAssessorament fiscal, comptable, financer i laboral,amb possibilitat d’oferir-vos serveis complets de ges-toria. Consultes a les oficines del Gremi totalment gra-tuïtes, gestions professionals per les vostres empre-ses a preus especials per agremiats.Assessorament en Dret Civil, Mercantil, Administratiu,Laboral i d’Estrangeria. Consultes a les oficines delGremi totalment gratuïtes, gestions professionals perles vostres empreses a preus especials per agremiats. Col·l.: Aineo serveis i Palau-Castellón advocats
Serveis directes del Gremi
FUNDACIÓ PRIVADA D’ARTS I OFICIS DE LA CONSTRUCCIÓ
La Fundació d'Arts i Oficis del Vallès Oriental té coma objectiu principal promoure accions formativesgratuïtes pels nostres agremiats, per més que, enqualitat de fundació, pugui actuar a nivell intersec-torial.
Els cursos van destinats a qualsevol persona enactiu, sigui quin sigui el conveni al que pertanyi.Així, podem oferir també formació pel vostre perso-nal administratiu tant si es troba al conveni d'ofici-nes i despatxos com si és dins el de la construcció.La formació que oferim pot ser doncs tant dePrevenció i Riscos La borals, Cursos de Gruistes,Informàtica i Noves tecnologies, Idiomes,Comptabilitat i Adminis-tració, Habilitats directives,i tot allò que pugueu necessitar, sempre sota peticióprèvia i aconseguint un mínim d'alumnes per curs.
Enllaç Gratuït i públic de la vostra web per a lacaptació de clients. Informació al dia dels ser-veis i notícies del gremi. Esdeveniments i més.Notícies al carrer (El 9 Nou, La Revista delVallès...). La Revista del Gremi en format digi-tal. Documents (convenis, plantilles visats,calendari laboral etc...). Informació sobre cur-sos. Correu electrònic (un compte de correugratuït per a cada agremiat). Cursos de forma-ció i seguretat.
Servei de consulta gratuïta a través de mailConsultes personalitzades i per mail gratuïtes.Directament escribint a [email protected] o bé prè-via cita al Gremi.Col·l.: Nergic Construcció
www.gremiconstructorsvo.org
41
Altres descomptesOfereix els seus serveis amb descomptes especials per a tots els agremiats.ALUMINIS GIBERT
Ofereix un 10% de descompte en els seus serveis a totes les empreses agremiades.ELEKTROSOL
Ofereix els seus serveis amb descomptes especials per a tots els agremiats.GSM INTERNATIONAL, SL
Ofereix un 5% de descompte en els seus serveis a totes les empreses agremiades.J. SÁNCHEZ AYALA
Millors condicions i descomptes per a totes les empreses agremiades.SUMINISTROSMACIA,S.L.
Avantatges molt competitius per a tots els agremiats.TOUS BRICOLATGEI CONSTRUCCIÓ
Serveis de telefonia fixa i ADSL apreus exclusius per als agremiats i amb accésdirecte i indirecte. Tel. 636 780 257, conatcte Josep Mª Rius.www.al-pi.com.
AL-PI TELECOMUNICACIONS
Correduria d’assesgurances amb productes específics per a la construcció entred’altres i condicions exclusives per als agremiats. Tel. 937 368 808, contacte XavierGutiérrez.
CICORINTERNACIONAL
Especialistes en seguretat tecnològica i la Llei Orgànica de Protecció de Dades(LOPD). Descomptes per als agremiats a partir d’un 10%. Tel. 932 178 354, contac-te Josep Puywww.datarisc.es
DATA RISCASSESSORIA I SEGURETATINFORMÀTICA, SL
Clínica integral de medicina privada al centre de Granollers amb tarifes específiquesper als agremiats. Tel. 938 600 156.www.mutua.org
LA MUTUALITATNSTRA.SRA. DELCARME, “LA MÚTUA”
Del Gremi per a l’agremiat
MUTUAL DE CONDUCTORS
Protecció jurídica i econòmica als Grans Usuaris de la Conducció i els seus negocisamb tarifes especials per als agremiats. Tel. 938 700 854www.mutualdeconductors.com
LA R
EV
ISTA
Gre
mi d
e C
onst
ruct
ors
d’O
bre
s d
el V
allè
s O
rient
al
núm
ero
58
- 20
07Racó Lúdic42
Mots Encreuats
Sudoku Completa el taulell (amb 9 quadrats) de 81 casellesdisposades en 9 files i 9 columnes, omplint lescel·les buides amb els números de l’1 al 9, senseque es repeteixi cap xifra a cada fila, ni a cadacolumna, ni a cap quadrat.
Completa el taulell amb les següents parau-les, tenint en compte que poden estar tant enposició horitzontal com en posició vertical:
4 LLETRESParc
5 LLETRESBarriPlaçaRonda
6 LLETRESCarrerRamblaXamfrà
7 LLETRESAutovia
CarretóPasseigPolígon
8 LLETRESAvingudaBoulevard
9 LLETRESAutopistaCarretera
11 LLETRESIlla de cases
