Els forats negres han estat objecte predilecte d'escriptors de ciència ficció 

per la seva capacitat destructiva i peculiar capacitat per deformar l'espai‐

temps.  Ara,  un  estudi  dirigit  per  investigadors  de  la  Universitat  de 

Nottingham revela el sorprenent poder d'un forat negre supermassiu per 

despullar a les galàxies massives dels gasos necessaris per a formar noves 

estrelles,  deixant  envellir  a  les  gegants  vermelles  agonitzants  sense 

estrelles que les reemplacin.  

 

    

Els forats negres supermassius controlen               l’ energia de l’ Univers. 

L'estudi, dirigit per Asa Bluck, de  la School of Physics and Astronomy del 

Regne  Unit,  va  utilitzar  imatges  d'una  profunditat  sense  precedents  i  la 

resolució del Telescopi Espacial Hubble i  l'Observatori Chandra de raigs X 

per  detectar  forats  negres  en  galàxies  distants.  Els  investigadors  van 

buscar les galàxies que emeten alts nivells de radiació i raigs X ‐ una firma 

clàssica d'un forat negre que devora gas i pols a través d'acreció, o atrau 

gravitacionalment la matèria.  

    

Atès  que  aquesta  matèria  s'arremolina  al  voltant  de  la  vora  d'un  forat 

negre, s'escalfa  i emet energia, com un disc d'acreció. L'estudi va recollir 

alguns  resultats  sorprenents.  En  un  forat  negre  supermassiu  aquesta 

radiació pot  arribar proporcions enormes,  emetent  radiacions de  raigs X 

en quantitats molt més grans de les que són emeses per la combinació de 

la  resta  dels  objectes  en  la  galàxia,  el  que  significa  que  el  forat  negre 

'brilla' molt més brillant que el cor de la pròpia galàxia. De fet, la quantitat 

d'energia alliberada és suficient per desposseir a  la galàxia de gas com a 

mínim 25 vegades.  

 

   Els resultats han demostrat també que la gran majoria de la radiació de 

raigs  X  presents  a  l'Univers  es  produeix  en  aquests  discs  d'acreció  que 

envolten un forat negre supermassiu, davant d'una petita proporció de la 

resta d'objectes, incloent les galàxies i les estrelles de neutrons.   Els discs 

que envolten els forats negres supermassius produeixen tanta energia que 

escalfen  els  gasos  freds  que  s'estenen  al  centre  de  galàxies massives.  El 

disc d'acreció brilla en totes les longituds d'ona ‐ des de les ones de ràdio 

a les ones gamma. 

 

Això accelera els moviments aleatoris del gas, de manera que augmenta la 

temperatura  i  l'empeny  lluny del centre galàctic, on es fa menys dens. El 

gas  ha  de  ser  fred  i  dens  per  col.lapsar  sota  la  gravetat  i  formar  noves 

estrelles, el que  resulta en material  calent  i de baixa densitat que ha de 

refredar abans que  la gravetat  tingui efecte, un procés que portaria més 

temps que l'edat de l'univers a dur a terme en altres condicions.  

 

   "Es  pensa  que  els  forats  negres  es  formen  dins  de  les  seves  galàxies 

amfitriones i creixen en proporció a ells, formant un disc d'acreció que a la 

llarga  destruirà  el  d'acollida.  En  aquest  sentit,  es  pot  descriure  com  de 

naturalesa viral", va dir Asa Bluck , "Les galàxies massives són una minoria 

en el nostre univers visible  

 

‐ Aproximadament un de cada mil galàxies es pensa que és massiva, però 

pot  ser molt menor  ‐.  I  com a mínim un  terç d'ells  tenen un  forat negre 

supermassiu al seu centre. És per això que és tan interessant que aquest 

tipus  de  forat  negre  produeixi  la  major  part  de  la  llum  de  raigs  X  en 

l'univers.  Són  la  minoria  però  controlen  la  producció  d'energia  ",  va 

concloure. 

 

 

Notícia extreta de:  www.europapress.es