1

�OU PROJECTE DE MACROHOTEL A LA ZO�A DE LES DRASSA�ES (CIUTAT VELLA) Els mitjans de comunicació han posat en coneixement l’existència d’un projecte comercial d’una societat mercantil per tal de construir un nou hotel en l’àrea adjacent a les Drassanes Reials de Barcelona, en l’espai que ve configurat per l’illa dels carrers Portal de Santa Madrona, Cid i Peracamps. Aquest fet ha estat confirmat per la pròpia Àrea d’Urbanisme de l’Ajuntament de Barcelona, on actualment es troba el projecte en fase pendent d’aprovació de la seva llicència d’obres. De les pròpies informacions divulgades es desprèn que la gran volumetria del projecte, així com la seva destinació a usos hotelers perjudica i desequilibra greument el ja de per si malmès urbanisme de la zona, així com la convivència veïnal. El projecte presentat contribueix de forma ostensible a intensificar notablement el problema de la saturació hotelera i turística del barri, així com incideix de forma greu en la destrucció del teixit sociocomunitari. En el sentit contrari, es proposa una actuació pública que vetllant per l’interès general i l’equilibri social d’aquesta àrea, pugui preservar aquest espai de gran interès urbanístic i gran significativitat per a la ciutadania, tant per la seva centralitat i exposició, com pels seus possibles usos alternatius molt deficitaris actualment en la zona de referència: vivendes socials, residencial d’avis, equipament escolar, jardí arbrat o d’altres que puguin ser proposats i avaluats en el marc d’un procés participatiu legítim i transparent.

2

Característiques urbanístiques de la zona La zona de les Drassanes es troba a l’extrem més al sud del Raval, al sud de Ciutat Vella, en un territori configurat entre l’Avinguda del Paral·lel, les Rambles i el carrer Nou de la Rambla. Es una zona que rep el seu nom d’un edifici emblemàtic per la seva importància arquitectònica i cultural com són les Drassanes Reials, declarat Monument Històric Artístic al 1976 i expresió singular del gòtic civil català del segle XIII. Els antecedents d’usos industrials de la zona, integrada en el seu dia per diverses fàbriques i magatzems, van anar desapareixent progressivament des dels anys quaranta, deixant tota una amalgama de finques envellides i obsoletes. L’enderroc d’aquelles finques junt amb l’absència d’un pla urbanístic d’ordenació integral que fos l’eix rector de les noves edificacions proposades ha anat configurant l’àrea en un procés d’al·luvió, d’una forma tan espontània com mancada d’uniformitat i cohesió residencial. Una zona que malgrat les bones intencions proclamades des de varies dècades anteriors pels diferents gestors polítics i tècnics urbanístics presenta una deixadesa urbanística més que notoria, on d’una banda no s’han portat a terme les remodelaciones urbanístiques previstes que podien aportar millora de la qualitat de vida dels veïns residents i d’altra banda s’han portat a terme d’altres que no han aportat cap millora ni cobreixen les necessitats veinals. Un exemple de les primeres és l’abandonament de l’ambiciós Projecte

d’intervenció integral del Raval sud de 2010, disseny rector de veritable cirurgia urbanística amb una aposta clara i decidida per la millora de la qualitat de vida i benestar dels veïns residents al barri.1 Exemples de les actuacions amb dubtós valor afegit pel veïnatge portades a terme en els darrers anys poden ser la demolició del Mercat del Carme per ser subsitituït per un edifici administratiu de la Seguretat Social2 o l’apertura de la sala de venipunció

1 Projecte urbanísitic del que va arribar a existir un conveni signat per l’Ajuntament de Barcelona i l’Incasol i que tenia com a objetius manifestats de la seva actuació: “facilitar l’ús social de l’espai públic impedint les pràctiques negatives que generen dificultats socials, facilitar la construcció de nous habitatges protegits que disposin de les condicions d’accessibilitat i evacuació adequades a la normativa actual vigent i millorar el paisatge urbà en el seu conjunt”. 2 En el moment del tancament del Mercat del Carme, l’Institut Municipal de Mercats va apuntar la possibilitat de destinar el mateix solar a vivendes, el qual finalment no va ser així. En el seu lloc s’ha bastit un edifici administratiu de la Seguretat Social, el qual queda totes les tardes i caps de setmana deshabitat i sense cap activitat generant en la centralitat d’aquell punt una atmosfera inhospita. A aquest darrer fet contribueix el propi disseny de l’edifici al dividir i fragmentar l’espai públic, generant al seu voltant dues àreas inhòspites, que pretenien ser zona verde però que finalment

3

Baluard (coloquialment “narcosala”) en un lloc mancat d’idoneïtat com són les Drassanes Reials, i segregat del sistema sanitari3.

Font: Projecte d’intervenció integral del Raval sud (2010). No es va

arribar a portar a terme. En blau, els nous edificis projectats, junt amb les apertures de l’espai, en color gris.

L’edifici de la Tresoreria de la Seguretat Social, un exemple d’intervencions aillades i que no s’integren en l’entorn, tant des d’un punt de vista espaial com sociocomunitari. serveixen com a mers corredors de pas des del carrer Cid al carrer Om. http://www.tvciutatvella.com/home/article/2916-mercat-del-carme 3 És siginificatiu el fet que la necessitat de l’apertura de la sala de venipunció Baluard en aquell indret fos ferreament defensada des d’instàncies polítiques i per tècnics de l’àmbit sociosanitari i que en el moment actual hagi desaparegut aquella gran necessitat, amb la previsió de ser tancada, coincidint amb un projecte hoteler. Les dades sobre el cost d’aquella inversió como a nou equipament sanitari en les Drassanes Reials no han estat mai fet públiques i en qualsevol cas, sembla dubtòs que el cost de la inversió hagi estat amortitzat en la que tota apunta que serà la seva breu vida útil.

4

Edifici de la Tresoreria de la Seguretat Social. Antecedents urbanístics de l’àrea dels solars on es vol ubicar el nou hotel El Pla de Reforma Interior (PERI) del barri del Raval de 1985, que va ser aprovat a partir de l’acord entre l’Associació de Veïns del Raval i l’Ajuntament de Barcelona, va presentar com a un dels seus eixos principals per assolir l’objectiu de millorar la qualitat de vida dels residents “l’enderrocar una part del parc d’habitatges més degradat del barri amb l’objectiu d’alliberar sòl per a usos col·lectius, proveir nou habitatge públic i reequipar el barri” (Gomà i Rosetti, 1998). El PERI, en aquell moment, va catalogar les finques on ara es vol construir el macrohotel com a reserva de vivenda social (PERI Pla d’etapes i estudi econòmic-financer, p.10). En paral·lel, va ser previst en el PERI el projecte de Parc Urbà de les Drassanes (PERI Pla d’etapes i estudi econòmic-financer, p.14) tenint com a eix l’Avinguda de les Drassanes i integrant diverses actuacions. Aquell projecte tampoc es va portar mai a terme. El 1986, l’Ajuntament de Barcelona i la Generalitat de Catalunya van consensuar la creació de l’instrument de coordinació, concertació i control dels plans de rehabilitació del centre històric: l’Àrea de Rehabilitació Integrada (ARI) de Ciutat Vella. Aquest model de participació permetia la col·laboració entre les administracions i els representants veïnals i del món econòmic en un projecte comú (Focivesa, memòria 2001-2002) així com permetia accedir als fons estatals destinats a aquesta figura de rehabilitació (Blanco, Bonet y Walliser, 2011). L’àrea de les Drassanes, la zona del barri més propera al mar, és una de les set zones d’actuació previstes. En la memòria de Foment de Ciutat Vella (Focivesa) del període 2001-2002 (p.42) es manifestava la necessitat de “la realització d’unes operacions de

5

renovació urbana amb l’objectiu d’aportar vitalitat a aquesta zona [Drassanes], força marcada per l’existència del gran equipament cultural de l’històric edifici de les Drassanes Reials. El projecte urbanístic, aprovat definitivament per l’Ajuntament de Barcelona, té com a característica principal la creació d’un eix de nova edificació destinat bàsicament a nou habitatge, que es desenvoluparà entre els carrers Cid i Portal de Santa Madrona”. El 1999, la cooperativa de vivenda Qualitat Habitatge Social, del sindicat UGT, va comprar les finques, vedades a promotores privades, per 588.931 euros. En el 2003 es produeix una modificació en el PERI de la zona que proposa una remodelació de la mateixa, amb la desaparició del Mercal del Carme i la reducció del 100 % al 25% la reserva de vivenda social. La cooperativa no edifica les vivendes socials i ven les finques al 2004 a una promotora privada, Inversiones Lengar, S.L., per 2.343.947 euros, a un preu tres vegades superior al pagat només cinc anys enrera. El 2006, dos anys després, Inversiones Lengar ven les finques a Barcelona Investments, S.L. per 7,95 milions d’euros.

En el 2006 tanca definitivament les seves portes el Mercat del Carme, adjacent a les finques en qüestió i present al barri des de 1972. En el seu lloc es construeix com a “equipament públic” un edific administratiu on s’ubica la Tresoreria de la Seguretat social. Un edifici mastodontic amb una volumetria que no encaixa en l’urbanisme ni les necessitats reals d’equpaments públics de la zona, donat que es destina a un ús administratiu. Per les tardes i els caps de setmana l’edifici és tancat, tenint com a ús social sovervingut el fer de refugi a persones indigents que viuen al carrer i es refugien per pernoctar cada nit en la protecció de sota el porxo de la seva porta principal. El 2010 Barcelona Investments presenta un projecte de construcció d’un macrohotel. El projecte constava de dos volums constructius enllaçats per un arc en el vol del carrer Mina. A canvi es reserva un 25 % del total dels solars

6

per vivenda social i es retalla el perímetre de les edificacions. El projecte queda aturat per l’aprovació del nou pla d’usos del districte, el qual no autoritza la concessió de noves llicències per a hotels en el mateix. Una vegada dimiteix la regidora de Ciutat Vella d’aquell moment, Itziar González, hi ha un intent de tirar endavant el projecte de l’hotel en un marc polític i jurídic tèrbol (El País, 2010), encara que finalment el projecte quedarà aturat.4

Font: Pla de millora urbana per a la ordenació dels sols en l’àmbit entre els carrers del Portal de Santa Madrona, del Cid i de Peracamps, promogut per Barcelona Investments, S.A. Arq. Josep Llinàs (2010). Finalment, en el juliol de 2015 Barcelona Investments ven les finques a Inversiones Hoteleras ATIR, S.L.U. per 22 milions d’euros. En el nou projecte hoteler actual, a diferència de l’anterior projecte hoteler de 2010, no es preveu cap dotació per a vivenda social (en els dos solars enderrocats on ara es vol construir un hotel hi habitaven veïns), desapareixent de forma tàcita la previsió del 100 % prevista en el PERI aprovat el 1985 i el 25 % operat en la modificació del PERI de 2003.

4 A diferencia del projecte actual, encara que amb la mateixa manca d’encaix en la zona, el projecte hoteler de 2010 va integrar la proposta d’un pla de millora urbana de l’àrea on l’hotel havia de ser edificat. En aquell sentit, es proposava mantenir el 25 % de la superficie contruida per a vivenda social (clau 18hp) i es permutaven alguns espais dels dos solars (18d) a canvi de poder ocupar el vol del carrer Mina. Aquesta permuta intentava vetllar per una millor integració física de l’edifici en l’entorn, i es manifestava en projecte l’ànim de plantejar una edificació que fos significativa en relació a les Drassanes Reials, adjacents al nou edifici.

7

Vista aèria de la zona, on es veuen els solars en el centre, les Drassanes en el marge dret i en la part esquerra l’edifici de la Seguretat Social, amb la fragmentació de l’espai públic comentada anteriorment.

Vista superior de les Drassanes Reials, amb senyalització de l’àrea on es construiria el nou hotel.

8

Característiques del projecte hoteler actual En el moment present, s’ha presentat directament per la empresa promotora privada el projecte immobiliari hoteler a l’Àrea d’Urbanisme de l’Ajuntament de Barcelona, sense haver estat avaluat prèviament per la Regidoria del Districte de Ciutat Vella. El projecte integral s’ha dividit en dos projectes independents, un per l’emplaçament d’un edifici hoteler al carrer Cid, números 11 a 15 i l’altre edifici pel carrer Peracamps, números 8 a 16. Entre els dos edificis no es mostren, fins a hores d’ara, evidències de conexió. Un dels volums consta de 4.800 m2, 11 plantes, 36 m. alçada i 100 habitacions i l’altre volum consta de 4.600 m2, 5 plantes, 20 m. alçada i 100 habitacions. La filosofia del projecte, segons manifestacions públiques del promotor, no sembla orientarse a la integració del mateix en l’entorn preexistent sino que, en sentit contrari, pretén la seva transformació. En el sentit anterior, s’incideix en la línia de potenciar el model de sobreexplotació turística de la zona, manifestant un desig de ser un hotel “amb molta vida local” (Expansión, 2015), i es reivindica i maximitzen els estereotips i clixés artificials de la marca Raval, entre ells el model ja gastat d’una multiculturalitat de diseny, amb unes notes de folklorisme addicional convidant a la participació d’artistes de la zona. Així mateix, manifesta un desig impetuós i decidit d’intervencionisme unilateral i impositiu en l’urbanisme de la zona, amb tota una declaració d’intencions de “convertir aquesta zona sud del Raval en el “Meatpacking barcelonés” (Expansión, 2015), un barri fashionable de Nova York, al nord-oest del Greenwich Village, a Manhattan. El Meatpacking és un dels barris de Nova York que ha patit un procés molt acusat de gentrificació, tancant pràcticament la totalitat de les industries de manufactura de la carn que existien, incrementant els valors immobiliaris, els lloguers i els preus del comerç local per acabar expulsant els residents de baixos ingressos i el petit comerç.5 A la vegada, respecte a les característiques de l’hotel, el promotor proposa un model d’hotel similar a l’Hotel Standard del Meatpacking de Manhattan, un edifici de grans dimensions que domina fisicament amb rotunditat tot l’entorn.

5 Airbnb describeix així al seu web d’allotjaments el barri del Meatpacking, posat de referència: “Meatpacking District, amb la seva estructura original de fàbriques antigues de maó, s'il·lumina de nit, que és quan aquest barri es desperta. Allà trobaràs discoteques amb cues de gent arreglada per fer-se veure i bars on es pot beure fins a la sortida del sol. Durant el dia, la vida del barri es sustenta en botigues de roba, galeries i bars. Encara que els seus botigues [sic] no són aptes per a totes les butxaques”. https://www.airbnb.cat/locations/new-york/meatpacking-district

9

Aquesta referència, fa intuir també la possibilitat d’un posterior enllaç dels dos volums, de moment inexplicablement inconnexos en el projecte.6 D’altra banda, costa d’imaginar una bona relació espacial del(s) hotel(s) projectat(s) amb la disposició horitzontal, de baixa alçada i rellevància del conjunt històric monumental de les Drassanes Reials i el Baluard de Santa Madrona. Finalment, el projecte fa esment a la creació de 100 llocs de treball, en un sector econòmic que no es caracteritza per contratar persones de l’àmbit local sino d’atreure mà d’obra externa amb unes condicions de treball controvertides. En conseqüència, un projecte constructiu amb una orientació que sembla totalment fora de context de la idiosincràsia i la història del barri i que lluny d’atendre a les seves necessitats urbanístiques i contribuir a una convivència pacífica i integradora sembla un activador d’un procés gentrificador, amb l’amenaça ja coneguda a mig termini de substitució dels actuals veïns i petit comerç per un de nou amb unes caracterísitiques, com es sabut, ben diferents.

Vista superior dels dos solars on haurien de ser edificats ambdós edificis.

6 De fet, tal com ja s’ha citat, el projecte hoteler anterior del 2010, preveia una connexió dels dos volums sobre el vol de carrer Mina a canvi d’una permuta d’espais.

10

Vista dels solars des de la cantonada del carrer Portal de Santa Madrona amb el Paral·lel.

The Standard Hotel. New York. Model de refèrencia del promotor

The Standard Hotel. New York.

11

The Standard Hotel. New York. Hemeroteca

1.- �oticia apareguda al Diari Expansión en data 29/6/2015

CATALUÑA

Praktik proyecta dos hoteles de 100 habitaciones junto a las Drassanes POR MARISA ANGLÉS 29/06/2015 Un nuevo proyecto hotelero en Barcelona que depende del permiso de Ada Colau para ver la luz. Dos socios de la cadena Praktik Hotels, José María Trénor y John Erceg, compraron hace tres meses un solar junto a las Drassanes por 22 millones de euros con la intención de levantar dos edificios de cien habitaciones cada uno.

Las obras, que supondrían una inversión de unos 23 millones más, todavía no han empezado y están supeditadas a la licencia hotelera que se tramita en el ayuntamiento.

La intención de los dos inversores era explotar los dos edificios bajo una misma marca y abrir un establecimiento de cuatro estrellas que, según José María Trénor, generaría cien puestos de trabajo fijos.

12

Si consigue la licencia municipal, el hotel estará gestionado por la cadena Praktik Hotels, propiedad de la familia Trénor y de Artemi Nolla (dueño del grupo de restauración AN Grup). Esta firma gestiona cinco hoteles, uno de ellos bajo la temática del pan y otro del vino. El año pasado, facturó 6,3 millones de euros.

Además, estos dos empresarios, junto con John Erceg, son los propietarios del recién inaugurado Hotel Cotton House, en Barcelona, un cinco estrellas que se comercializa bajo la marca Autograph, del grupo estadounidense Marriott.

El futuro hotel que se proyecta junto a las Drassanes será diseñado por el despacho OAB, de Carles Ferrater, y se prevé que el interiorismo se encargue a Sandra Tarruella. "Al igual que en los hoteles del pan y el vino, nos gustaría que fuera un hotel con mucha vida loca l, y en esta ocasión, queremos dedicarlo a la inmensa multiculturalidad q ue hay en el Raval ", explica Trénor. El empresario ya ha contactado con varias asociaciones y artistas del barrio con la intención de "seleccionar a los mejores artistas del Raval".

Explica que también ha estado visitando numerosos hoteles de Nueva York para inspirarse y finalmente se ha decantado por un modelo parecido al del Hotel Standard, ubicado e n el distrito de Meatpacking ."Creemos -agrega Trénor- que esta zona sur del Raval se podría convertir en el Meatpacking barcelonés".

"La idea ha tenido muy buena acogida en el vecindario", asegura. "Y también por parte de las asociaciones del barrio, con las que queremos trabajar estrechamente para que sea un proyecto socialmente responsable", indica. El empresario está pendiente de poder reunirse con representantes del nuevo equipo de gobierno municipal para presentar el proyecto.

El solar donde se levantaría el hotel está ubicado entre las calles Portal de Santa Madrona, Cid y Pere Camps. A partir de la segunda planta de los edificios (de cuatro plantas en total), se divisará la cubierta de las Drassanes y también tendrán vistas al mar. "Será un hotel diferente de los que existen actualmente en el litoral de Barcelona -dice Trénor- porque tendrán vistas al mar pero estarán integrados con la ciudad".

La licencia ya está en trámite pero, como todos los empresarios con proyectos hoteleros en la ciudad, Trénor está a la expectativa ante los planes de Ada Colau, que durante la campaña electoral prometió una moratoria hotelera que afectaría a toda la ciudad.

http://www.expansion.com/catalunya/2015/06/28/558fa25e22601def0a8b456d.html?intcmp=NOT003&s_kw=praktik_proyecta_dos_hoteles_de_100_habitaciones_junto_a_las_drassanes 2.- �oticia apareguda al diari El País, en data 21/10/2008

Un nuevo hotel en el barrio del Raval desplazará la vivienda social prevista BLANCA CIA Barcelona 21 OCT 2008

Un nuevo hotel en el sur del Raval , concretamente en el ángulo que forman las calles de Portal de Santa Madrona, Peracamps y Cid, desplazará la vivienda social prevista en el emplaz amiento . Ésa es la intención de los servicios de Urbanismo del Consistorio barcelonés que trabajan en un proyecto de mejora urbana que modifica sensiblemente la planificación prevista hace cinco años. En marzo de 2003, se aprobó el Plan Especial de Reforma del Raval sector Atarazanas que preveía dar media vuelta a ese triángulo encarado a las murallas de las Atarazanas.

13

Se planificó derribar las construcciones desordenadas y deterioradas y hacer espacio,esponjar, una actuación urbanística muy practicada en el distrito de Ciutat Vella. En ese caso concreto era para dibujar otra vía de penetración al centro histórico de la ciudad. Esos derribos ya se han llevado a cabo casi en su totalidad en el último año. También los del solar contiguo en el que se alzará la sede de la Tesorería General de la Seguridad Social.

En 2003, se aprobó el diseño de un espacio público -una plaza- en medio del triángulo y enfrentado a la plaza de Blanquerna, que se encuentra al otro lado de la calle del Portal de Santa Madrona. De acuerdo con aquel plan, la edificabilidad se concentraría a ambos lados del nuevo espacio. Y preveía la construcción de vivienda y de actividad comercial en los bajos. Aquel plan también concretaba que debería reservarse "el 25% del techo para la co nstrucción de vivienda acogida a algún régimen de protección pública".

Pues bien, esa reserva de metros cuadrados de techo para vivie nda social lleva camino de desaparecer y, literalmente, volar a otro lugar. Porque en esa parcela, finalmente, n o se construirán pisos, sino un hotel, que promueve un p articular . Fuentes de Urbanismo negaron la existencia de ese proyecto, que, no obstante, es conocido por el distrito de Ciutat Vella y por otros responsables del Ayuntamiento. "No está previsto", zanjaron fuentes de Consistorio.

Sin embargo, los planes parecen estar bastante avanzados de acue rdo con un documento de Urbanismo del mes pasado. En él se precisa que el techo que se había destinado inicialmente a vivienda social -exactamente 1.988 metros cuadrados- se situaría en el nuevo barrio de La Marina de la Zona Franca, entre las calles de Mare de Déu del Port y del Foc. Hasta concreta que el tipo de vivienda tiene que ser de precio concertado.

También describe el futuro hotel, un proyecto del arquitecto Josep Llinàs, que está previsto que tenga dos volúmenes independientes de planta baja más nueve pisos en las dos esquinas de la plaza y un tronco central de planta baja más cuatro.

En cualquier caso, ese plan tiene que pasar por la comisión de Urbanismo para ser aprobado. Y uno de los grupos de la oposición, Esquerra Republicana (ERC), no está de acuerdo. Primero, porque se trata de añadir un hotel más a un distrito que está saturado con más de 60 establecimientos.

Y más que lo estará a la vista de los planes de Turismo de Barcelona, que prevé la apertura de 11 más entre 2008 y 2009 y otros ocho en fecha no determinada.

ERC tampoco está de acuerdo con las alturas: considera que 10 plantas son muchas para Ciutat Vella . Y también se opone a que la construcción de un hotel desplace la vivienda social que estaba inicialmente prevista cuando se hizo el plan del Raval en 2003.

http://elpais.com/diario/2008/10/21/catalunya/1224551252_850215.html 3.- �oticia apareguda al diari El País, en data 21/4/2010

Barcelona activa un hotel en el Raval tras el relevo de la concejal de distrito La ex edil, que dimitió hace cinco días, se mostró crítica con el proyecto que se erigirá junto al Portal de Santa Madrona

BLANCA CIA - Barcelona - 21/04/2010 EL PAÍS.

14

Cinco días después de que la concejal de Ciutat Vella, la independiente Itziar González Virós,

presentara la dimisión ante el alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, el Ayuntamiento ha puesto en

marcha la planificación de un nuevo hotel en el distrito, concretamente, en el barrio del Raval. El

hotel se ha proyectado en el triángulo que forman las calles de Portal de Santa Madrona, Perecamps

y Cid.

Ramon García-Bragado, edil de Urbanismo, dio el primer paso del nuevo hotel -la aprobación por

decreto- el pasado 27 de febrero. El proyecto, sin embargo, no se presentó hasta ayer en la comisión

de Urbanismo del distrito. "Se estaban buscando apoyos políticos suficientes para que pudiera ser

aprobado", argumentaron fuentes de Urbanismo al ser preguntados sobre el porqué de la tardanza.

Todo parece indicar que el apoyo vendrá de las filas de CiU.

"Se estaban haciendo trámites en Ciutat Vella", fue la versión oficial que dieron portavoces de ese

distrito. Hay otra versión: "Se traspapeló". Al menos eso es lo que dijo ayer un técnico de Ciutat Vella

cuando dio cuenta del proyecto ante menos de una decena de personas. En dicha explicación no

precisó con claridad que se trataba de un hotel: "El suelo es compatible para oficinas, hoteles o

vivienda", fue la escueta referencia que hizo respecto al uso futuro. Tampoco hubo preguntas.

El proyecto en cuestión no era del agrado de la edil que dimitió -crítica con el exceso de hoteles en el

distrito- y así lo había manifestado a representantes de otras fuerzas políticas hace algo más de un

mes.

"No hay ninguna relación entre la marcha de la edil y el inicio de la tramitación del proyecto",

insistieron ayer portavoces de Urbanismo. Precisamente con esa área, Itziar González tuvo más de

un desencuentro, como con el hotel del Palau de la Música, ya desestimado.Ahora, será Carles Martí

-el primer teniente de alcalde que ha sustituido a González- el que dirigirá el debate sobre el nuevo

hotel del Raval en el pleno del distrito, el próximo 4 de mayo.

En realidad, este es el segundo proyecto que hace el sector de Urbanismo para el hotel del Portal de

Santa Madrona. El primero llevaba la fecha de septiembre de 2008 y, además de diferente

volumetría del hotel, trasladaba la vivienda protegida que estaba prevista a la Zona Franca. Ahora lo

que se plantea es la ocupación de la manzana por varios edificios. El hotel tendría dos cuerpos; uno

de 34 metros de altura (planta baja más nueve pisos) y otro de 21 metros que estarían unidos por

una especie de puente que conformaría una plaza con soportales. En esa misma manzana se

prevé otro edificio -de 17 metros de altura -situad o en el lado de la calle de Peracamps que se

destinaría a vivienda concertada. La reserva para zona verde o espacio público se dibuja en la

parte de atrás de la manzana y en uno de los ángulos. "No estamos de acuerdo ni con el

proyecto, ni con las alturas ni con la disposición del espacio verde", resumió ayer el edil de

Esquerra, Ricard Martínez.

El hotel lo promueve la firma Barcelona Investments que cedió el solar al Consistorio para que, de

forma provisional, se habilitara para jugar a futbol y otros juegos.

El hotel se puede construir pese a la moratoria hotelera de esa zona de Ciutat Vella porque, en

principio, se promovió antes de que entrara en vigor. "Ese proyecto quedó excluido del plan de

15

usos", puntualizaron fuentes municipales. "Es algo muy discutible jurídicamente y los promotores

suelen alegar que ya tramitaban la planificación antes de la moratoria", apuntaba Martínez.

Y en relación con la marcha de Itziar González, la Federación de Asociaciones de Vecinos (FAVB) y

la Xarxa Ciutat Vella lamentaron el adiós de la edil y destacaron la "incertidumbre" que se abre ahora

con Carles Martí. Para la FAVB, la marcha de González obedece no sólo a presiones externas, sino

del mismo equipo de gobierno del que formó parte hasta el viernes.

http://www.elpais.com/articulo/cataluna/Barcelona/activa/hotel/Raval/relevo/concejal/distrito/elpepiespcat/20100421elpcat_1/Tes 4.- �oticia apareguda al diari El País, en data 30/4/2010

Hereu dio un trato particular a dos hoteles en Ciutat Vella BLANCA CIA Barcelona 30 ABR 2010

El 30% de las 47.285 plazas hoteleras que tenía Barcelona en 2008 estaban concentradas en el distrito más pequeño: Ciutat Vella. Con esos números en la mano y la evidencia de que la progresión era imparable, el Ayuntamiento de Jordi Hereu resolvió la suspensión de licencias mientras se trabajaba en un nuevo plan para regular la apertura de esos establecimientos y otros de concurrencia pública del distrito, más conocido como plan de usos. La medida afectó a todos menos a dos: el que se proyectaba junto al Palau de la Música y el del Portal de Santa Madrona, en el Raval. La justificación del decreto -firmado por el edil de Urbanismo, Ramón García Bragado- para esa exclusión era que ya estaban en tramitación urbanística.

El nuevo hotel del Raval que se proyecta está en el triángulo de las calles que forman el Portal de Santa Madrona, Perecamps y Cid, una zona en la que no se podría construir con el plan de usos, aprobado en marzo pasado."Conviene frenar las nuevas implantaciones de esta blecimientos que generen aumento de población flotante frente a la del residente", sostiene el plan de usos. En el caso del hotel del Palau de la Música, la cuestión ya no se plantea porque el proyecto -que promovió el saqueador confeso Fèlix Millet- se ha desestimado finalmente por expreso deseo de los actuales gestores del Palau.

El hotel del Raval que está ahora en trámite -se aprobó inicialmente por decreto y la semana próxima pasará por el pleno del distrito- plantea todo un conflicto de intereses: el del promotor privado -la empresa Barcelona Investments- y el general que representa el plan de usos, que no es más que una regulación para equilibrar las actividades y el respeto a la vida cotidiana de los vecinos, equilibrio roto hace tiempo en Ciutat Vella. El gerente de Urbanismo, Ramon Massaguer, afirma que no se puede perjudicar a un promotor que tiene un proyecto ya planteado. Sin embargo, había más, unos siete u ocho -según reconoce Urbanismo-, que querían abrir más hoteles y no lo podrán hacer.

El hotel del Raval, en última instancia, se podría prohibir, pero a costa de indemnizar el perjuicio ocasionado o de hacer una permuta de suelo, según Urbanismo. El Consistorio defiende la operación porque, además del hotel, se construirá v ivienda en régimen concertado. La parte del león, 8.835 metros cuadrados de techo, serán para el hotel, y 1.857 metros para la vivienda concertada.

La visión proteccionista del promotor no es compart ida por entidades del Raval y la Federación de Asociaciones de Vecinos (FAVB). Danie l Jiménez, el letrado urbanista que se encargó de la defensa vecinal en el caso del hotel del Palau de la Música, sostiene que todo

16

depende de la voluntad política : "Algo que se encuentra en fase de aprobación inicial, como es el caso del hotel del Raval, se puede replantear porque falta mucho trecho por caminar". Para empezar, el proyecto debe tener una mayoría política, que no existe en el propio bipartito ya que ICV ha expresado su desacuerdo con el hotel. CiU y el PP lo ven bien, aunque con peros en el caso de CiU. ERC está en contra. "Parece mucha casualidad que ese hotel del Raval se ponga en marcha cinco días después de la dimisión de la regidora", apunta Jordi Giró, vicepresidente de la FAVB, en referencia a la renuncia de Itziar González, quien, según fuentes municipales, confiaba en que el plan de usos desactivaría ese proyecto . La renuncia de González, por motivos personales y por falta de apoyo del equipo de gobierno, se formalizará hoy en el pleno municipal.

http://elpais.com/diario/2010/04/30/catalunya/1272589642_850215.html 5.- �oticia apareguda al diari El Periodico, en data 25/10/2010

BarcelonaImprimir especulació a ciutat vella

UGT va fer un 'pelotazo' d'1,8 milions amb la compravenda d'unes finques

Poc abans de l'operació, els terrenys, destinats a pisos socials, van ser requalificats i es van 'liberalitzar' La cooperativa de vivenda del sindicat va pagar 0,5 9 milions per uns solars del Raval que va revendre a 2,4

Dilluns, 25 de octubre - XAVIER BARRENA La cooperativa de vivenda de la UGT de Catalunya, Qualitat Habitatge Social, va fer el 2004 un pelotazo d'1,8 milions d'euros, al revendre una sèrie de solars al Raval a un preu quatre vegades superior al que havia pagat cinc anys abans, tal com s'aprecia en els documents del registre de la propietat consultats per aquest diari. A simple vista no s'hi observa res d'irregular, legalment parlant, tot i que des d'altres punts de vista sorgeixen molts interrogants. Per exemple, ¿com és possible que una empresa creada per un sindicat amb l'únic o bjectiu de construir pisos socials per a la «classe treballadora», segons afirma la seva web, t ingui uns terrenys al centre de Barcelona paralitzats durant cinc anys? ¿Un sindicat pot atac ar l'especulació immobiliària i el règim de plusvàlues i després revendre un solar al 400% del seu cost?

17

Aquestes preguntes, i altres, no s'han pogut formular al sindicat. L'única resposta que va rebre aquest diari per part de la centenària entitat va ser que la UGT «no tenia res a dir» sobre aquest tema.

Segons diu a la seva pàgina web (www.qhs.cat), la UGT de Catalunya «conscient de les dificultats d'accés a una vivenda digna i assequible per part de les classes socials amb menys poder adquisitiu» va promoure la creació d'una societat mercantil, que tenia com a activitat «fonamental» donar resposta a aquesta problemàtica. El principal objectiu de Qualitat Habitatge Social és «aconseguir uns preus finals de les vivendes que permetin l'adquisició a les classes treballadores».

LA COMPRA DEL 1999 / Amb aquest objectiu, la cooperativa va comprar l'abril del 1999 un magatzem de dos pisos amb façana al carrer del Cid, 11 i a la de Mina, 2 juntament amb un altre solar, que dóna al Portal de Santa Madrona, 8 bis i Mina, 4 per 98 milions de pessetes, és a dir, 588.931 euros. Aquestes finques estaven situades en una reserva de vivenda social que va delimitar el pla especial de reforma interior del R aval (PERI) del 1985 . És a dir, va comprar aquests solars perquè era una cooperativa de pisos socials. Eren, per tant, peces vedades a les promotores privades.

El cert és que la cooperativa, per algun motiu, que prefereix no explicar, no es va llançar a construir la vivenda social com s'esperava. Van passar els anys i, el 2003 es va modificar el PERI del Raval en el sector de les finques. En concret, es va introduir la possibilitat de construir una torre de gran altura (respecte a les adjacents) amb l'objectiu d'esponjar aquest teixit dens. No es va augmentar l'edificabilitat del conjunt, però va disminuir dràsticament el percentatge de vivenda social que la torre havia d'acollir. Si abans era del 100%, va passar al 25%.

Aquests canvis, amb l'aparició d'un sostre de pisos de venda a preu de mercat del 75%, es van consolidar urbanísticament el juliol del 2004, mitjançant una modificació del Pla General Metropolità (PGM). UGT va vendre les seves finques dos mesos després per 2.343.947 euros a Inversions Lengar.

VENDA FINAL / És obvi que els solars han de tenir al subsòl algun producte miraculós o, molt possiblement, petroli, perquè just dos anys després , el setembre del 2006, l'empresa Barcelona Investments els va comprar per un total 7 ,95 milions. Gairebé 14 vegades el preu del 1999 i més de tres vegades el cost del 2004.

http://www.elperiodico.com/es/noticias/barcelona/20101025/ugt-dio-pelotazo-millones-con-compraventa-unos-solares/555420.shtml Veïns i veïnes de les Drassanes-Raval Sud