Número 113 (segona època) abril de 2013

Darrerament sembla com si el procés sobiranista hagués perdut el nord. Queda lluny l’esclat d’entusiasme i optimisme que l’onze de setembre passat inundava els carrers de Barcelona des de Gràcia fins la Ribera. Sembla impossible que la societat catalana pugui repetir una fita històrica com aquella. Avui el

pessimisme s’ha apoderat del carrer. A la plaça, les converses entre els veïns han canviat de to; transmeten dubte, desconfiança i incertesa. Fins feia poc, la independència era un valor absolut; una fita abstracte, quasi mística, carregada d’un cert romanticisme utòpic capaç d’alterar la percepció de la realitat i de

…continua a la pàgina 3

www.parroquiasantmedir.cat www.parroquiasantmedir.cat

Pedres Vivents

SANT JORDI 2013

RECORDANT MOSSÈN VIDAL

Edita: Parròquia de Sant Medir Tirada: 500 exemplarsConsell de redacció: Enric Subirà, Ramon Freixas,Pepita Plana, Carles Muzás i Ramon Marin.Maquetació: Ramon Marin Disseny: Oleguer

El 22 d'abril d'enguany es compliran 10 anys del traspàs de Mossèn Vidal. El seu record m'omple d'enyorança, agraïment i exemplaritat.

Per a un home conseqüent amb la fe en Aquell que ve a alliberar els homes i els pobles, la llibertat era indivisible. Per a un home d'aquest tremp, l'antillibertat esdevenia insuportable. Senzillament per això sabia que no es pot ser lliure sense ajudar la llibertat dels altres, i per això no podia imaginar la llibertat de la fe dissociada de les altres llibertats, humanes i humanitzadores.

En moments difícils sabia obrir les portes als qui cercaven espai per a reunir-se, associar-se i expressar-se, i es comprometia en la promoció i en la defensa dels drets humans. I no tenia por? És clar que en tenia. Però de manera espontània vivia allò que Martí Luther King expressava amb una petita i encantadora paràbola: “La por truca a la porta. La fe va anar a veure qui o què hi havia. Obrí la porta, i no hi va veure res ni ningú.”

Mossèn Josep M. Vidal no tenía adhesions a causes abstractes ni la seva pertinença a la fe estava

separada del context concret on vivia, es movia, treballava i lluitava. Per això mateix la seva pertinença a l'Església i a la societat passava a través de la identificació amb el seu poble, a través del compromís per la justícia, a través de l'opció pel més dèbils.

Totes les coses que ajuden a la promoció de la gent, les sabia con templa r amb esgua rd enamorat de la Creació; amb joia, les faci qui les faci. El seu tarannà no tenia res a veure amb les reaccions de les persones que sempre estan a punt de barrar els camins de noves fecunditats.

Què ho fa que fos així i actués així? Penso, modestament, que la seva fe i el seu tarannà passaven sempre pel cor. <<Heus ací el meu secret -podria dir mossèn Vidal, fent seves les paraules de la guineu del Petit Príncep-. És molt senzill. Només hi veiem bé amb el cor. Tot el que és essencial és invisible als ulls.>>

Mossèn Vidal!! Gràcies i a reveure!!

Josep Bigordà

editorial

(Ve de la pàgina 1)

fer-nos creure que tot era possible. Però ara la realitat del dia a dia s’imposa. A la cruesa de la crisi i de retallades impossibles de justificar, s’hi afegeix la fatiga emocional d’aquells que comencen a ser conscients de les dificultats que ens trobarem durant tot el procés.

Però no ens hem de deixar vèncer per les circumstàncies. Som al vell mig d’una guerra psicològica. Espanya ens vol vençuts, i per això posa a prova la solidesa de la nostra convicció. La seva tàctica és l’esgotament psicològic i emocional. Tanmateix, tant l’excés d’entusiasme com l’apatia són estats d’ànim a evitar. Hem de saber conservar el cap fred. No es pot dir mai blat fins que no és al sac i ben lligat. Però, deixeu-me que us digui una cosa: mai havíem arribat tant lluny com ara. De fet, ni tan sols fa uns mesos haguéssim imaginat arribar al punt del procés on ens trobem, de forma tan ràpida, pacifica i ordenada. Sí, ja sé que potser aquesta no és la percepció general. Però hem de ser conscients del fet que les contradiccions pròpies de tot procés sobiranista ens fan perdre la perspectiva de les coses. En els darrers anys, els precedents del procés es succeïen com pluja fina: la defensa del projecte d’Estatut al Congrés dels Diputats, l’ominosa sentència del Tribunal Constitucional, la manifestació de 2010, les consultes sobre la independència, la campanya del no vull pagar... Però des de l’onze de setembre tot ha adquirit una altra dimensió. El procés s’ha accelerat de forma exponencial com un torrent després de l’aiguat.

Necessàriament, el procés sobiranista havia de passar per diverses fites històriques. La primera, una manifestació multitudinària de la incontestable voluntat popular. Aquesta ja l’hem viscuda, tot i que possiblement l’haurem de tornar a repetir. La segona, l’escenificació de la impossibilitat de fer encaixar Catalunya en el trencadís espanyol. Aquesta es va produir immediatament després de la primera, amb la negativa de Rajoy de donar un nou

tractament fiscal a Catalunya. La tercera, unes eleccions amb caràcter plebiscitari on la qüestió de la sobirania monopolitzés el debat electoral. Entre una i l’altre, poc més d’un mes i mig. La quarta, l’aprovació d’una declaració de sobirania pel Parlament de Catalunya, seguint el model dels processos sobiranistes de l’Europea de l’Est. A ella s’hi va destinar el primer període de sessions del Parlament, immediatament posterior a les festes de Nadal. Calia, no obstant, eixamplar la majoria parlamentària en favor del dret a decidir. I això també s’ha fet. I inevitablement, es feia necessari canalitzar les contradiccions internes d’alguns partits i entitats socials. Ara, només ens cal complir dues úniques fites: activar el detonant de la secessió i escenificar la seva legitimació democràtica, bé sigui a través d’una declaració unilateral o mitjanánt un nou procés electoral.

Fins ara tot ha seguit un ordre meticulosament dissenyat. La Generalitat, sap molt bé què es fa, encara que de vegades pequi de prudent. Però així ha de ser; ha de mesurar les amenaces i neutralitzar les nostres pròpies debilitats. Ara només cal esperar el moment oportú. Però mentre estant, encara hi ha molta feina a fer. Cal ampliar la majoria social, i sobretot, en moments de canvi vertiginós com els que s’acosten, cal transmetre confiança i suport als nostres representants. S’acosten temps d’heroïcitats, tant per a ells, com pel conjunt de la societat. Aviat s’evidenciarà que l’estratègia de l’esgotament emocional no porta enlloc.

Albert PontVicepresinent del Cercle Català de Negocis

SANT JORDI 2013

Però no ens hem de deixar vèncerper les circumstàncies. Som al vellmig d’una guerra psicològica.”

portada

EL PARE FRANCESCJa han passat alguns dies des de l’elecció del nou papa i el que en un principi eren suposicions i intuïcions, ara ja ens han arribat gestos, paraules i actituds que, com petites guspires, il·luminen el full de ruta que emprendrà en el futur, al front d’una Església que, des de fa anys, afectada per una sèrie d’escàndols (determinants en la dimissió de Benet XVI) ha deixat d’esser un referent espiritual i moral en el moment actual de la nostra història. Un moment tant necessitat de justícia i amor per causa d’una societat en la que priva, per sobre de tot, un desmesurat desig de riquesa que cada dia augmenta la pobresa la de majoria de les persones.

És veritat que de moment encara e s a v i a t p e r c o n c l o u r e definitives valoracions sobre el papa Francesc, però el poc i espars que ens ha arribat d’ell esperona la nostra esperança d’un retorn a l’Evangeli.

El fet d’escollir com a nom el de Francesc es pot interpretar com una expl íc i ta dec larac ió d’intensions que ens suggereix un punt de confluència entre el Francesc d’Assis i el Francesc d’ara. Recordem que una veu sorgida del Crucifix de Sant Damià li demanà al jove Francesc que reparés la seva església “perquè estava en ruïnes”. No és, tal vegada, aquest el missatge que ha escoltat el nou papa al contemplar una Església que es troba en ruïnes en la seva moralitat i credibilitat? Recordem el gran amor que Francesc d’Assís sentia pels homes – espacialment pels pobres i els malats – pels animals i per tota la naturalesa en general com esplendorosa obra del Creador. Intuíem, pel que hem vist fins ara que aquest serà l’actitud del Francesc d’ara.

Hem dit que, de moment, de Roma només ens han arribat gestos, paraules i actituds del nou papa però suficients com per abastir la nostra esperança en un futur més evangèlic de l’Església. I ens ha agradat, el fet que s’hagi proclamat bisbe de Roma, no Sant Pare, declarant-se així més proper a la gent del

poble renunciant a aquells títols tan excloents com els de “Sant Pare”, “Sum Pontifex”, “Sa Santedat”, més aviats separadors que integradors. Sembla que Francesc vol ser més Pare que Papa.

I tot indica que va per aquest camí el fet que es presentés en una reunió de capellans romans, entre els quals hi havia un capellà obrer. El lavatori de peus celebrat el dia de Dijous Sants en una presó de menors, entre els quals hi havia d u e s n o i e s , u n a d ’ e l l e s musulmana, fet que ha estat q ü e s t i o n a t p e r s e c t o r s conservadors.

I ens ha emocionat profundament aquesta proximitat física de Francesc amb la gent, besant els infants i abraçant discapacitats. Algú ens pot retreure que tot això són meres emocions. És cert, són emocions, les mateixes que despertava en nosaltres l’estimat Joan XXIII, amb el que intuïm certes analogies amb Francesc

Als gestos unim paraules i de les que als ha dit fins ara ens quedem amb les pronunciades des del balcó saludant el poble de Roma, i fem una especial referència a aquell fragment en el qual va dir: “Us demano un favor. Abans que el bisbe beneeixi el poble, us demano que vosaltres reseu al Senyor perquè en beneeixi a mi. És la pregària del poble demanant la benedicció per al seu bisbe. Fem en silenci aquesta pregaria de vosaltres per mi...”Aquest fragment mereix una lectura especial i acurada doncs, al nostre entendre, és la explícita intenció de valorar la veu del poble.

Ens equivocarem?Ramon Freixas

notícies

....s’hagi proclamat bisbe de Roma,no Sant Pare, declarant-se així mésproper a la gent del poble renuncianta aquells títols tan excloents com els ...”

Només al

tota l’actualitat de Sant Medir

Tel. 93 298 19 19 - Fax 93 422 77 87

informació

RETORNA ELS MIJACDesprés de tres anys de mantenir la “persiana baixada”, aquest octubre, tres antics militants i cinc joves provinents de la Coral Sant Medir i del Grup Jove de Sant Medir començaven a caminar plegats per a fer renéixer el MIJAC a la nostra parròquia.

El mes de gener, un cop ens havíem format una mica, vam decidir el més difícil, donar a conèixer el nostre projecte i obrir convocatòria als infants del barri perquè coneguin el MIJAC. La sorpresa va ser quan, davant la crida feta amb una Festa oberta al barri, es van apropar una vintena d’infants; i d’aquests, uns deu ja vénen de forma constant cada dissabte. Amb ells, estem fent convocatòria per donar a conèixer el MIJAC a d’altres nens.

El nostre objectiu principal és poder oferir un espai de lleure, de reflexió i d’acció dels infants. Un espai on puguin créixer i esdevenir persones adultes i compromeses amb el seu (el nostre)

La sorpresa va ser quan, davantla crida feta amb una Festa obertaal barri, es van apropar una vintenad’infants”

entorn, i sempre a la llum de l’estil de vida de Jesús.

Pensem que el nostre projecte és ben vàlid i necessari pel nostre barri, un barri ple de mancances, de desigualtats i pocs espais on els i n f a n t s p u g u i n d i r l a s e v a .

En el trimestre que portem iniciat ja hem participat del Carnaval infantil del barri, de la Romeria, hem visitat la Biblioteca Josep Pons i ara volem continuar creixent.Us anirem explicant!

Anna, Asel·la, Eliazar, Laia E., Laia U, Ramon i Rita

La deriva nazi del Partit PopularEn el número del passat mes de febrer, publicàvem un article amb el títol “El feixisme té molts rostres”.Dies més tard, “El Periódico”, del dia 11 de març, publicava amb el títol “La deriva nazi del Partido Popular”,un article signat per l’historiador Josep Fontana, el contingut del qual estima el consell de redacció ques’escau la seva publicació com a complement del anterior esmentat. RF

Entenc que aquest títol pugui semblar provocatiu, perquè és clar que hi ha grans diferencies entre l'Espanya del 2013 i l'Alemanya de 1933. Però el tema sobre el qual vull cridar l'atenció és la semblança que tenen, en els seus objectius, l'actual política centralitzadora del Partit Popular i l'actuació de l'NSDAP (el partit nazi alemany) el 1933, en la seva lluita per aconseguir el poder absolut.

La més gran de les diferències resideix en el fet que els nazis van haver de valer-se de la violència per implantar la seva política de Gleichschaltung o <<coordinació>>, mentre que el Partit Popular en té prou amb la seva majoria absoluta a les cambres, cosa que no tenia Hitler a l'arribar al poder, per imposar-la sense resistència.

Els nazis van començar apoderant-se del poder als länder (els estats, equivalents a les nostres comunitats autònomes) amb una llei de coordinació dels länder amb el Reich de 30 de març de 1933, i van procedir gradualment a controlar o eliminar totes les organitzacions que poguessin recolzar alguna forma de resistència.

El Partit Popular ha seguit un camí semblant a partir de la reforma laboral del febrer de 2012, que va minvar la influència dels sindicats i la capacitat de resistència dels treballadors, i ha continuat després debilitant les comunitats autònomes amb imposicions legals i amb l'estrangulament econòmic, a la vegada que procedia a buidar de capacitat política diputacions i ajuntaments, reduïts a funcions administratives, i es preparava per controlar l'ensenyament amb la reforma educativa de Wert.

A mesura que anava neutralitzant els qui podien assumir la direcció del rebuig social, el Govern s'ha dedicat a desmantellar i privatitzar els serveis socials, en un camí pel qual pot seguir encara més lluny, sense tenir en compte l'onada creixent de les protestes col·lectives contra l'augment incessant de l'atur, la disminució dels salaris, la multiplicació dels desnonaments (una firma d'advocats ofereix <<desnonaments exprés a 530 euros>>), la congelació de les pensions... Unes protestes que es limita ara a contenir amb la policia, mentre es prepara per criminalitzar-les i prohibir-les.

Els ciutadans estan avui alarmats davant els signes de corrupció que afecten el PP. A dir veritat, la corrupció no

és un problema d'avui, ni afecta només el PP, sinó tot el procés desenvolupat al nostre país des de la transició, que va facilitar els negocis tèrbols de les institucions financeres i les empreses constructores, amb uns costos que se'ns obliga ara a pagar entre tots. L'únic que té de particular el cas del PP és que l'han enxampat in fraganti en uns moments en què els ciutadans són més sensibles al problema.

El que hauria de preocupar-nos més, no obstant, és la deriva autoritària que, a l'anar eliminant tota possibilitat de protesta i resistència, reforça la capacitat del Partit Popular per portar-nos pel camí d'un desastre anunciat. Perquè si, com diu Hans Werner Sinn, president de l'IFO alemany, li esperen a Espanya <<10 anys més de crisi i una devaluació interna del 30%>>, ¿què quedarà del país al cap d'aquest temps? ¿A quins extrems haurà arribat l'atur juvenil, que el mateix PP avalua en el 50%? ¿Quedaran hospitals, escoles i universitats públiques, i si s'han privatitzat, on s'educarà i atendrà una població empobrida? Sinn opina que s'ha de seguir amb l'austeritat i que <<Rajoy ha de tornar a rebaixar els salaris>>, cosa que em sembla una excel·lent recepta per a la continuïtat dels negocis d'Alemanya, però suïcida per a aquest país.

El més greu resulta, a més a més, veure en quines mans ha recaigut aquest poder irresponsable. En moments com aquests seria de la màxima importància poder confiar en un Govern al qual els ciutadans veiessin amb la capacitat suficient per no sotmetre's mansament a les instruccions de la troica perquè ens dirigeixi a l'escorxador. I és clar que aquest no és el Govern actual del PP. Deixant a un costat Rajoy, sobre l'existència real del qual hi ha dubtes fundats, el poder està en mans del Montoro, María Dolores de Cospedal, Fátima Báñez, Ruiz-Gallardón, Ana Mato... que es poden permetre fins i tot dir disbarats en públic, impàvids davant la crítica i la protesta. (Els historiadors del futur podran entretenir els seus lectors amb una divertida col·lecció d'acudits, començant amb la dissertació de la senyora Cospedal sobre la <<liquidació diferida>> i acabant amb l'afirmació de la senyora Bañez que la Verge del Rocío resoldrà el problema de l'ocupació).

D'aquí surt la necessitat de resistir-nos a una deriva autoritària que amenaça de deixar-nos impotents i sense capacitat de reacció mentre ens condueixen a l'abisme.

Josep Fontana

opinió

el barri

Les tres comissions de festes que hi ha al barri de la Bordeta, plaça del Fènix, plaça Súria i carrer Jocs Florals, enguany coincidiran en el calendari les seves celebracions. “És una experiència nova que hem de passar, suposo que ens anirà bé a tots tres”, comenta la Paqui Castiella, presidenta de la comissió de festes de la plaça del Fènix.

El calendari de la Festa Major de Gràcia i la de Sants i el fet de voler fer la seva festa quan els petits encara estan de vacances els ha condicionat els dies disponibles i, per això, la plaça Súria i la del Fènix celebraran la festa major del 4 al 8 de setembre mentre que el carrer Jocs Florals començarà un dia abans. “D’aquesta manera, plaça del Fènix i plaça Súria també poden estar amb nosaltres aquest dia”, comenta Juanjo Ariño, president de la comissió de festes del carrer Jocs Florals.

De fet, el principal inconvenient que troben al calendari d’enguany és que les persones que formen les comissions no podran gaudir de la festa dels altres carrers. “Com que estem tant liats de feina no podrem visitar-nos els uns als altres”, diu Ariño.

Presentacions de llibresConferències

ReunionsveïnalsBall per persones amb disminució

Aula Oberta de la Bordeta

Fènix, Súria i Jocs Florals celebraranla Festa Major de la Bordeta a la vegada

També creuen que potser es notarà una mica a la caixa, tot i que no pensen que sigui massa ja que el fet de coincidir també pot representar un efecte reclam. “Si hi ha tres festes majors al barri suposo que també hi haurà més gent que vindrà”, diu Juanjo Ariño. “Faran una mica la roda, primer aniran aquí, després allà...”, opina Castiella. Olga Fuster, presidenta de la comissió de festes de la plaça Súria, explica que segons l’experiència d’anys anteriors la majoria de la gent que ve a la seva festa són de Sants per això creu que “és possible que aquest any, al coincidir els tres carreres, sigui una crida a la gent ja que de vegades si és només un carrer el que està de festa no baixen”. Juanjo Ariño comenta que més enllà del calendari “l’important és que les tres festes majors hi hagi bon rotllo entre nosaltres” i reclama també que ja que els tres carrers fan la festa a la vegada l’ Ajuntament els tracti com un tot i hi hagi, per exemple, un cartell promocional de les festes de la Bordeta, igual que n’hi ha un per la Festa Major de Sants.

El3.cat (03/04/2013)

Recordant Mn. Vidal 22 d’abril (dilluns)

A les 8 del vespreCelebració Eucaristica en el 10è Aniversaridel seu traspàs.

Grup de Catequesi 27 d’abril (dissabte)

A les 12 h del migdiaPrimeres Comunionsde nenes i nensDe 2n. Curs de Catequesi.

Coral de Sant Medir 28 d’abril (diumenge)

A les 12,30 h.“Trobada de Mitjans i Grans del SCIC”A Sant Cugat del Vallès

Grup de Sortides 18 de maig (dissabte)

Anada a “Solius (Girona)”Por inscripcions al AcollimentDe dilluns a divendres de 6 a 8 de la tarda

Grup de Solidaritat Per informació, entra a la web de la parròquia http://www.parroquiasantmedir.catArxiu Històric de Sant Medir Tots els dimecres laborals d’11 a 13 hores Al 2n. Pis del campanar Obert per a consultesAcolliment De dilluns a divendres De 18,-- a 20,-- hores, A l’entrada del campanar Catequesi per a infants Horari: Dimarts de 18,-- a 19,-- hores Al 2n. pis del Passatge Toledo, 10-14Informació per al barri

Tots els diumenges , a les 5 de la tardaA la Sala NovaBall i berenar per a persones ambautonomia limitada

Aula Oberta a la Bordeta 22 d’abril (dilluns)

“Pere Quart o la filosofia de la rebel·lió”A càrrec de Rosa Vilalta, professora decatalà.

29 d’abril (dilluns)“La hipertensió i els hàbits saludables”A càrrec de Maria José Alonso,farmacèutica.

6 de maig (dilluns)“El futur de les nostres pensions”A càrrec del Col·lectiu Ronda.

13 de maig (dilluns) “Goya, cronista d’una època en crisi” A càrrec de Montserrat Lamúa, historiadora

de l’artHorari: de 6 a 7 de la tardaTotes les sessions a la Sala Nova

Grup Cristià de Reflexió 2 maig (dijous)

Trobada del GrupDel Grup

16 maig (dijous)Trobada del Grup

Trobades a la Sala Nova a les 20·30 h.Grup 4t. Dijous 25 d’abril (dijous)

A les 16·30 h.Trobada a la Sala Nova

Escola Bíblica Ecumènica 6 de maig (dilluns)

A 2/4 de 8 del vespre“Sessió extraordinària de cloenda”A la Sala Nova

Sants3Radio“Relats Bíblics”Tots els dissabtes A les 12·30 h.Per Francesc Combelles, Montserrat Cors iRoser Munté

Despatx parroquial:Misses:

Dilluns i dijous de 18 a 20 hores.

Feiners, a les 8 del vespre.Diumenges i festius, a les 11 del matí, 12 del migdia i a les 8 del vespre.