Número 110 (segona època) gener de 2013

NOTES D’ECUMENISMEEls que hem sigut batejats en l’Església

Catòlica tenim dos escrits o documents bàsics per a conèixer i viure l’ecumenisme amb llibertat i esperança. Són les dues ales que necessitàvem per a volar lluny i sense por amb les nostres Esglésies germanes. El primer escrit és el document que redactà el Concili Vaticà II amb el títol “Unitatis redintegratio” per

a entrar en el moviment ecumènic iniciat, feia més de cinquanta anys, pels germans ortodoxos i protestants. Aquest document fou promulgat en sessió pública conciliar el 21 de novembre de 1964 presidida per Pau VI. Va ser aprovat per 2137 vots a favor i 11 en contra.

…continua a la pàgina 3

www.parroquiasantmedir.cat www.parroquiasantmedir.cat

Pedres Vivents

ANY NOU: VIDA NOVA?

Edita: Parròquia de Sant Medir Tirada: 500 exemplarsConsell de redacció: Enric Subirà, Ramon Freixas,Pepita Plana, Carles Muzás i Ramon Marin.Maquetació: Ramon MarinDisseny: Oleguer Forcades

Aquest és el primer número de la nostra revista de l’any 2013, recentment estrenat. Darrera ja hem deixat per a la història l’any 2012 del que, malauradament , no ens ha deixat bons records. Encetem, doncs, una nova caminada per la nostra història i el camí que tenim per endavant no profetitza suaus i planeres petjades. Se’ns presenta un futur que ens invita, a cada un de nosaltres, a assumir una actitud personalment constructiva de la nostra història, tant individual com col·lectiva, davant els reptes que se’ns presentaran.

Deixem darrera un any que no l’inscriurem en el nostre record com un període feliç. La corrupció ha sigut escandalosament palesa. Més de 300 polítics han sigut imputats en presunts casos de corrupció, segons ho explicant els mitjans de comunicació (vegis El País i El Periodico de Catalunya del dia 2 de gener). Assistim a una pèrdua general del sentit de la culpa i dels valors ètics. La premsa diària ens informa també que l’atur no pare de créixer amb la conseqüent creació de més pobresa. Un de cada quatre infants ja és mancat del necessari per al seu desenvolupament com a persona. I podríem continuar amb un llarg llistat de greuges contra la dignitat humana.

HA ARRIBAT, DONCS, EL MOMENT DE DIR PROU!

Hem de dir PROU a les retallades que els polítics ens anuncien per aquest recent any estrenat. No és més important el dèficit i la inflació que l’atur o el creixement humà. I hem de proclamar el més rotund prou a l’eliminació dels drets adquirits en ensenyament, sanitat i de tot allò que, durant una lluita de molts anys, hem conquistat en benefici del desenvolupament de les persones.

Hem de dir PROU als insults, mentides i coaccions que de tota mena i des dels estaments més reaccionaris intenten torpedinar el despertat de la llibertat dels nostre país. Ningú te cap dret a enterbolir la claredat dels nostres somnis. El dret a decidir és sagrat i innegociable doncs és el fruit de la llibertat dels pobles, tal com proclama la Declaració dels Drets Humans. Res, ni tan sols la Constitució amb que – ara que els convé - s’omplen algunes boques està per sobre d’aquesta llibertat que, no ho oblidem, és el do més preuat amb el que Déu ha signat la seva relació amb els éssers humans.

Hem de dir PROU a la corrupció d’alguns polítics i estaments financers determinants del fet que cada dia els rics siguin més rics i els pobres cada dia mes pobres.

Ara més que mai hem de tenir present allò que en el seu moment va dir M.L. Kimg: “No em preocupa el crit dels violents, dels corruptes, dels deshonestos, dels de sense ètica. El que em preocupa és el silenci dels bons”.

Que la nostra veu sigui l’expressió d’una insubornable insubmissió. Si callem, el nostre silenci pot ser culpable d’insolidaritat i d’omissió.

Ramon Freixas

No em preocupa el crit delsviolents, dels corruptes, delsdeshonestos, dels de senseètica. El que em preocupaés el silenci dels bons”

(Ve de la pàgina 1)

Mantenir la tossuderia delmonòleg, a què ens havienhabituat, no solament és forade temps i de lloc, no és ja nitan sols doctrina catòlica”

El 1995, trenta-un anys més tard, Joan Pau II publicà una encíclica amb el títol “Ut unum sint” evocant la pregària de Jesús al darrer sopar abans de la seva Pasqua. És el segon document.

Amb aquests dos escrits els catòlics, que ens havíem tingut per propietaris absoluts de la veritat única i que acusàvem els altres cristians d’heretges, ens incorporàvem a la barca de l’ecumenisme mundial, avui hi som de ple, tot i les reticències d’alguns.

En el moviment ecumènic l’Església catòlica no és pas l’ única interlocutora. En les actuacions ecumèniques no hi hem de participar amb cap preferència ni privilegi ja que en el procés de la recerca de la unitat els participants de les diverses Esglésies hi som al mateix nivell. No voler reconèixer aquesta paritat seria sufocar l’esperit ecumènic. Mantenir la tossuderia del monòleg, a què ens havien habituat, no solament és fora de temps i de lloc, no és ja ni tan sols doctrina catòlica.

L’actitud dialogant permet de contrastar f raternalment d iverses formulacions doctrinals, sense cap intenció, però, de voler aparcar l’horitzó de la veritat. Aquesta actitud en les diverses Esglésies ha demostrat que ens pot ajudar a caminar llargament i conjuntament. S’ha bandejat d’una vegada per sempre la demagògia falsa, la caricatura de l’altre, el minimitzar virtuts a favor d’uns i pecats en contra dels altres, etc. Aquelles actituds e s p e r p è n t i q u e s , n e g a t i v e s i g e n s evangèliques, havien marcat distàncies en profunditat, odis i guerres. Oblidem-ho d’una vegada, per sempre, tot ha canviat en bé.

El document del Vaticà II no ha estat superat per cap altre, ni tan sols per la mateixa

encíclica de Joan Pau II que té, això sí, el mèrit transcendent d’haver reafirmat i recuperat la iniciativa conciliar tot afirmant que en el món catòlic romà el camí ecumènic iniciat pel Vaticà II és irreversible.

Tot amb tot, en el si del nostre catolicisme es detecten malfiances i resistències en persones i grups integristes i reaccionaris contra el corrent ecumènic, tampoc, pel que fan i diuen, no han acabat d’entrar en l’engranatge lubrificat conciliar. L’encíclica de Joan Pau II fou oportuna perquè quan les eufòries del Concili sanaven esmorteint anaren entrant a escena els partidaris de silenciar no solament el procés ecumènic sinó la mateixa orientació renovadora del Concili.

La unitat, fonamentalment, és obra de l’Esperit i nosaltres hi hem de participar amb la nostra humilitat, l’acceptació de l’altre, la pregària, el respecte i el diàleg. No oblidar, però, que la fidelitat a la pròpia Església garanteix el millor ecumenisme. Déu farà la resta. Anton M. Vilarrubias i Codina

NOTES D’ECUMENISME

ON VA EL MÓN?Un filòsof assegurava el món no va enlloc. Així s'oposava, des de la seva visió filosòfica, a tants d'homes i dones que, al llarg dels segles, han gosat no a esperar un futur millor, sinó un de nou.

On va a parar el món amb tant de dolor? Aquesta pregunta no és pas nova. L'han feta i repetida de mil maneres les persones en moments tràgics de guerres, quan pateixen el flagell de pestes terribles, al bell mig d'exilis o davant de grans catàstrofes naturals. Avui, altra vegada, cristians i no cristians se la plantegen des del fons de llur consciència: Cap on va el món?

No és una qüestió arbitrària. Tampoc no és una pregunta de caire científic que pretén de satisfer la nostra curiositat. De fet, é s u n i n t e r r o g a n t profundament humà, ja que d'una manera o altra intuïm que al seu darrera ens hi va la vida i el destí darrer de la humanitat.

La pregunta es desperta en nosaltres tan bon punt ens assabentem de la velocitat amb què es talen els arbres a les selves, o de la desertització de grans àrees de la terra; quan ens alerten dels danys irreparables dels accidents nuclears, o ens adverteixen dels afectes perillosos de determinats tipus de residus. Podem anomenar progrés a aquesta esbojarrada producció de béns que únicament beneficia a uns quants, mentre que provoca tant de mal a la major part de la humanitat?

Darrera de tot això hi ha l'ésser humà, que no acaba d'encetar com fer anar les coses per camins més segurs. Per això, la pregunta més concreta n'és una altra: On anirem a parar els humans deixant sense pa ni feina tanta de gent per tal d'aconseguir el benestar dels més

afortunats? On anirem a parar si continuem enfonsant en la fam i la misèria pobles sencers? Ens anem acostant així a cap fita digna de l'ésser humà? Anem avançant així vers alguna mena de plenitud?

Amb aquest horitzó no fa estrany caure en el pessimisme i en actituds derrotistes. Per això

resulten tan sorprenents les paraules amb què l'àngel anuncia a Maria el naixement del Salvador i que, al capdavall van adreçades a tota la humanitat: Alegra't... el Senyor és amb tu. Cert és que l'horitzó pot semblar ombrívol, l'ésser humà pot destruir el món i provocar la seva pròpia destrucció. Però no està s o l . D é u é s a m b nosaltres. Ës possible la salvació.

Aquesta fe és la que sosté el creient en l'esperança i l'anima a treballar per un món més humà. Dia arribarà en què, segons les paraules de l'Apocalipsi, Déu mateix eixugarà les llàgrimes dels seus ulls, i ja no hi haurà mort ni plor, no hi haurà crits ni fatics, perquè el món vell ja haurà passat (Ap. 21,4). És aquesta la promesa de Déu als homes. I els creients hi confiem. Maria, la mare del Salvador, és el nostre model.

José Antonio Pagola

On anirem a parar els humansdeixant sense pa ni feina tantade gent per tal d’aconseguirel benestar dels més afortunats?”

Només al

tota l’actualitat de Sant Medir

opinió

Normalment quan parlem de religió la vinculem a l’església. Vostè pensa que l’església catòlica, que es la que ens queda més a prop, necessita netejar la seva imatge?Sí, jo sóc creient però no sóc partidari de la jerarquia eclesiàstica que normalment no representa la nostra manera de pensar.Podríem concloure que la religió està en crisi? No ho crec. Crec que a mesura que la gent se senti més lliure i sigui capaç d’expressar-se lliurement, sense cap tipus de prejudici, a les preguntes essencials, al misteri de l’existència humana, les religions baixaran però la religiositat pujarà. La gent no pot deixar de pensar en els orígens i en la pròpia naturalesa de l’existència.Davant la situació actual de crisi econòmica, i com a ex-membre d’un executiu, creu que el govern de Rajoy està prenent les decisions adequades?No, al contrari, i no és que sigui el govern de Rajoy. Ell és particularment inoperant, perquè va prometre unes coses que no les està posant en pràctica. És una crisi d’un sistema, el neoliberal. Un sistema que a més, no és del món. Parlem de la crisi com si fos mundial, però a l’Amèrica Llatina estan tirant endavant i a l’Índia i a molts llocs també. A l’Occident estem malament, l’Obama ja s’està distanciant, però Europa és un desastre. En aquest moment, hem acceptat 27 països una unió monetària, hem començat la casa per la teulada, sense unió política ni unió econòmica. A més, França hagués pogut ser la contrabalança de la Merkel, però no ha estat així. Potser l’Hollande ho fa millor. Per tant, no ens enganyem, fins ara les coses han anat per Europa malament i aquí, han anat particularment molt malament. Me’n recordo quan vaig tornar de la UNESCO l’any 2000, vaig veure un senyor a la televisió que deia que a España es produïen el major número de vivendes que a la resta de la Unió Europea. Jo no sóc economista però soc científic i vaig dir “això és un disbarat com una casa”. Hem acceptat coses molt greus, hem acceptat substituir els principis i els valors ètics pels que hem estat lluitant: la justícia social, la solidaritat, la llibertat. Estàvem d’acord en això als anys 80, quan els líders d’aquells moments vam acceptar el que deien la senyora Thatcher i el senyor Reagan i ens van canviar aquests principis ètics per les lleis del mercat. A més van separar les Nacions Unides i van nomenar el G6, després el G7. No pot ser que grups plutocràtics dirigeixin el món de 196 països. Occident ha sigut el responsable de tot això que no pot durar molt més.Vostè ha impulsat la plataforma “Stop Llei Wert”, per aturar l’avantprojecte de llei de Millora de la Qualitat Educativa (LOMCE). Com a ex-ministre d’Educació, com definiria aquesta reforma?

L’he impulsat perquè crec, sincerament, a més he sigut durant dotze anys director general de la UNESCO, que d’educació alguna cosa he de saber. Per tant, el que penso és que són temes supra partit polític, hem de partir d’aquesta base. Encara que un tingui la majoria més gran, més absoluta, és inacceptable que es toquin temes com l’educació, el coneixement, la ciència i la salut, temes que son essencialment supra polítics. Jo sóc científic, pot comprendre que hem diguin si sóc un científic d’esquerres o de dretes? No, la ciència és la ciència i no té geometria política. El mateix amb l’educació. No podem acceptar que haguem de tenir una educació religiosa obligatòria i que els nens han d’anar amb els nens i les nenes amb les nenes... Què és tot això? Són qüestions molt series, jo no estic en contra de ningú i això podria portar a una objecció de consciencia. Hi ha d’haver un ensenyament on es respecti el principi de la llibertat de cada persona, a més a més, dels drets humans. Com a director general de la UNESCO he viatjat per tot el món presentant els punts de referència dels drets humans. Aquests diuen que l’educació s’ha de fer amb la ideologia o religió que els pares o tutors creguin oportuns fins l’edat d’emancipació. Vol dir que hi ha d’haver l’oferta però mai l’obligatorietat. Crec que aquesta llei el millor que poden fer és discutir-la, i no crec que s’hagi de fer una llei nova. Aquells aspectes que no estiguin bé, millorar-los amb un gran pacte nacional. Hi ha una altra cosa que cal modificar, la Constitució. Jo vaig viure aquell moment en què es va fer. Sé que el capítol vuitè, la vertebració de l’estat, es va deixar com a “simfonia inacabada”, com va dir l’Adolfo Suárez. Perquè estaven els sables (militars) i hi va haver un cop d’estat. No eren presumpcions pessimistes de Suárez. Per tant, hem de saber tenir les constitucions i les lleis on tots els representants se sentint representats.Aprofitant l’ocasió, no voldria deixar de preguntar-li sobre la voluntat del poble català. Vostè, català de naixement, defensa que els catalans decideixin el seu futur mitjançant un referèndum?Li contesto amb tota sinceritat, sóc molt català però en aquest moment a mi el que em preocupa és el món. Sóc un ciutadà que ha viscut a tot el món i ha visitat tot el món. Quan veig que tots els dies es moren de fam 65 mil persones, d’elles 35 mil nens i nenes, a mi el que em preocupa és això. En aquests moments, no crec que sigui aquesta la millor solució. Penso que podrien buscar-se altres fórmules polítiques, una confederació o una federació ben feta. Amb altres paraules, no ho he pensat. Respecto a tothom però el que em preocupa és pensar en els meus néts, que el nivell del mar s’està elevant, que estem produint diòxid de carboni i estem deixant tot un llegat desastrós a les noves generacions. Això es el que em preocupa. L’altre tema encara no m’ha preocupat.

El3.cat (10/01/2013)

ENTREVISTA A FEDERICO MAYOR ZARAGOZA

Tel. 93 298 19 19 - Fax 93 422 77 87

El Grup Cristià de Reflexió de Sant Medir va organitzar dijous al vespre a la Sala Nova de Sant Medir del barri de la Bordeta una conferència sota el títol “Les religions davant dels reptes del s. XXI”. El ponent va ser qui fou ministre d’Educació i Ciència i director general de la UNESCO, Federico Mayor Zaragoza. En la conferència, es va parlar de les religions, la religiositat i la fe, i les creences en general. També va opinar sobre la situació de crisi actual, la reforma educativa del ministre Wert i sobre el dret a decidir.

El Consell Parroquial de Sant Medir es va reunir el dia 18 de desembre de 2012, a la Sala Nova de la parròquia a les 20.30h, després de la celebració de la reconciliació.Feta la pregària de vespres i aprovada l’acta de la reunió anterior, es procedeix a tractar l’ordre del dia.En relació amb el Grup de manteniment parroquial, aquest explica que el projecte que s’havia comentat el darrer consell pel que fa a les possibles obres per posar una rampa d’accés al teatre, aquesta proposta

s’ha de continuar treballant donat que té un cost elevat i també s’han de demanar determinats permisos. Quan es tingui projectes i pressupostos, es faran arribar al Consell.S’expliquen les celebracions de Nadal que es faran a la parròquia. Des dels actes litúrgics als actes dels diferents grups parroquials, i la participació d’aquests en les celebracions. Es comenten extensament els diferents concerts que tindran lloc durant el temps de NadalSense altres assumptes, es celebra el Nadal.

Rita Bofarull

Informació del Consell Pastoraldel 18 desembre de 2012

informació

MIJAC RETORNA A SANT MEDIREl MIJAC de Sant Medir ha decidit tornar-se a posar en marxa després d’una aturada de tres anys i de 25 més de trajectòria al barri de la Bordeta. Per celebrar-ho i donar-ho a conèixer al barri el passat dissabte van celebrar una festa infantil a la placeta de Sant Medir. “Va anar molt bé, ens vam trobar a les 11 i vam fer una gimcana recuperant els trets característics del Mijac que són el joc, els tallers, parlar del que ens preocupa...”, explica la Rita Bofarull, membre del grup. “Hem estat molt contents, hi van passar uns 20 o 25 infants”, diu. Tot i que potser no semblen gaires, la Rita Bofarull explica que és el que s’esperaven, no es tractava de fer un gran esdeveniment sinó que pretenien que infants de diferents escoles de la barriada, diferents realitats i diferents edats, entre 6 i 12 anys, compartissin una estona de lleure.

A partir d’ara, hi seran cada dissabte d’11 a 1 del migdia. “La idea és estar a la placeta, a la Pelleria, i fent activitats per fer convocatòria d’infants”, comenta. El MIJAC (Moviment Infantil i Juvenil d'Acció Catòlica) és un moviment de lleure vinculat a l’església i segons explica la Rita Bofarull “els infants són els propis protagonistes del que ells volen fer”. Ells decideixen què fer i com fer-ho, acompanyats dels educadors. En el grup hi participen nens i nenes de totes les edats tot i que per a fer les activitats fan grups més petits segons les edats. “Però les sortides, les activitats, les celebracions... les fem totes juntes”, diu. I afegeix: “També és molt bonic perquè els grans ajuden els petits i es creen sinèrgies molt maques”.

El3.cat (14/01/2013)

15 anys de ràdio a Sants-Montjuïcamb Sants 3 Ràdio

opinió

Sants 3 Ràdio va celebrar el passat divendres el seu 15è aniversari al teatre de Sant Medir acompanyats d’oients, col·laboradors, entitats i representants de les institucions. Al llarg de l’acte es va homenatjar a totes les persones que han fet possible que la ràdio local de Sants-Montjuïc s’hagi consolidat als barris del districte en aquests 15 anys: col·laboradors i voluntaris, oients, entitats, comerciants i institucions que els han donat suport.

El suport de les entitats també va fer-se explícit dalt de l’escenari a través de les actuacions de grups i artistes diversos, des de les alumnes de la Fàbrica dels Somnis, els pastorets més joves del Centre Catòlic de Sants, la Coral Sant Medir, la colla de sardanes Francesc Rubio, els Gegants de Sants, els cantautors Gonçal i Francesc Mir, i la Núria Feliu, que en aquesta ocasió va recitar uns textos de Pere Calders i d’altres autors catalans.

Entre actuació i actuació van projectar-se diversos audiovisuals que van repassar la història i el present de l’emissora, explicant tant els programes com les activitats en les que participa i es va tenir un record per aquelles persones que han passat per la ràdio però ja no hi són.

“Mossèn Francesc té la culpa de tot el que avui passa en aquesta sala, però venturosa culpa”, va dir Enric Subirà, actual rector de la parròquia de Sant Medir. Subirà va explicar com va ser que Sants 3 Ràdio acabés ocupant primer el vuitè i després també el setè pis del campanar de la parròquia bordetenca. Lluïsa Erill, presidenta del Secretariat d’Entitats de Sants, Hostafrancs i la Bordeta va felicitar

l’emissora i els va encoratjar a seguir endavant amb el suport de totes les entitats del districte: “No oblidem que són temps difícils, han començat atacant l’escola i segur que seguiran atacant els mitjans de comunicació”, va dir. “Com a regidor de Sants-Motnjuïc estic molt i molt satisfet de poder compartir aquest aniversari”, va dir en l’acte també Jordi Martí, regidor del Districte de Sants-Motnjuïc, que va destacar la importància dels col·laboradors i voluntaris.

Per tancar l’acte Oleguer Forcades, director de Sants 3 Ràdio, va agrair la presència del públic i les felicitacions. “Han estat 15 anys on hem tingut moments de tot però sorprenentment ens n’hem anat sortint, de vegades amb més ajuda i de vegades amb menys”, va comentar en el discurs que va tancar l’acte i on va destacar la forta implicació de la barriada i les seves entitats en un mitjà de comunicació amb

vocació de servei públic.En finalitzar, a més del pastís que van oferir

els Gegants de Sants, de dins del qual va sortir el seu cap de colla, el Víctor Béjar, cantant Happy Birthday, hi va haver pastís de veritat per a tots els assistents que va preparar la Pastisseria Kessler-Galimany i que va acabar amb un sopar fred a la Sala Nova de Sant Medir.L'acte també va tenir la seva vesant solidària amb la recollida d'aliments pel Grup de Solidaritat de Sant Medir que es feia a l'entrada del teatre i on el barri va respondre de forma massiva.

El3.cat (17/09/2012)

Presentacions de llibresConferències

ReunionsveïnalsBall per persones amb disminució

Aula Oberta de la Bordeta

“La formació de la religió d’Israel” 1. La història primitiva i la monarquia 2. L’Exili i la fi de la monarquia: “La profetessa Hulda i la Dona del Càntic” 3. Israel sota el poder Hel·lenic i Romà: “Vaixtí i Esther” A càrrec de M. Assumpta Torrents i Gardela 18 i 25 de febrer i 4 de març TERCER SEMINARI “La teva fe t’ha salvat i jo no he fet res” A càrrec del Dr. Josep Rius i Camps Catedràticde la Facultat de Teologia de CatalunyaEscola Sant Medir

Aula Oberta a la Bordeta 28 de gener (dilluns) “Hi ha prou riquesa però està mal repartida” A càrrec d’Albert Recio, economista i Professor de la Universitat Autònoma 4 de febrer (dilluns) “Francesc Pujols Morgades, filòsof desconegur” A càrrec de Lleonar Armentano 11 de febrer (dilluns) “La Gent Gran com a persones consumidores” A càrrec de l’Agencia Catalana del Consum 18 de febrer (dilluns) “Segon centenari del naixement de Richard Wagner (1813-1883)” A càrrec de Albert Pérez Puig Horari: de 6 a 7 de la tarda Totes les sessions, a la Sala Nova

Grup Cristià de Reflexió 7 de febrer (dijous) 21 de febrer (dijous) Trobades, a la Sala Nova a 2/4 de 9 del vespre

Grup 4t. Dijous 21 de febrer (dijous) Trobada del Grup A 2/4 de 5 de la tarda Trobada, a la Sala Nova

Teatre 26 de gener (dissabte), a les 9 de la nit 27 de gener (diumenge), a les 6 de la tarda El Quadre Escènic Sant Medir Presenta: “Okupes de segona” Autor: Albert Capel Direcció: M. C. Márquez 24 de febrer (diumenge), a les 6 de la tarda “Lluna de maduixa” (Recital poetic) Autor: Fredi Bentanachs

Catequesi Per a Infants Horari: Dimarts de 6 (18h) a 7 (19h) de la tarda Al 2n. Pis del Pasatge Toledo, 10-14Escola Bíblica Ecumènica 28 de gener, 4 i 11 de febrer SEGON SEMINARI

Despatx parroquial:Misses:

Dilluns i dijous de 18 a 20 hores.

Feiners, a les 8 del vespre.Diumenges i festius, a les 11 del matí, 12 del migdia i a les 8 del vespre.

Después de molts anys d'esforç i

col·laboració per part de tots els membres que han

estat i formen part de la Comunitat Educativa de

Sant Medir, al llarg de l'estiu passat es va culminar

amb una important millora de restauració i

construcció d'obra nova que adequada les

instal·lacions de l'escola als requeriments actuals.

Per aquest motiu, d'especial orgull i joia per

l'escola, volem convidar a tothom que ho desitgi a

l'acte inaugural que tindrà lloc el dissabte 16 de

febrer pel matí, amb la següent programació:

10h. -CERCAVILA amb els Gegants de Sants

Lloc: concentració a la placeta de l'església de Sant

Medir.10:30h a 13:30h - ANIMACIÓ INFANTIL al pati petit. INFLABLES a la pista.11h. -INAUGURACIÓ OFICIAL - al vestíbul de l'edifici nou.

Durant l'acte, l’Excm. i Rvdm. Sr. Lluís Martínez Sistach, Cardenal Arquebisbe de Barcelona beneirá les noves instal·lacions. També actuaran els Castellers de Sants i la Coral de Sant Medir.12:30h. -PORTES OBERTES

Visita lliure a les instal·lacions del centre.14h. -CLOENDA