per a la interpretacio literaria de jacob xalabin-joan miquel ribera_article

8/13/2019 Per a La Interpretacio Literaria de Jacob Xalabin-Joan Miquel Ribera_ARTICLE

http://slidepdf.com/reader/full/per-a-la-interpretacio-literaria-de-jacob-xalabin-joan-miquel-riberaarticle 1/31



8 Jowl . 1 P i q u e Ribera L l o p i s

p o s s i b i l i t a t que e s t r a c t i d una ingerencia d e l copista queda palesa

amb l advertencia d A. P ach eco sobre e l f e t que aquesta constant tan

c o l s e s d o c u m e n t a b l e e n c a t a l a e n l a l t r e t e x t - H i s t d r i a d e l a f e l l a d e

1 e m p e r a d o r C o n s t a s t i - company6 de manuscrit El que i n t e r e s s a pero,

e s l a s e v a naturalesa morfologica l a s e v a presencia semantica. Ma i

n o ens semblaria de m s s i e n c o m p t e s d un ad v e r b i d afirmacio amb

SIC p e r etim, e s p e n s a e n un ACCU SIC > AIXI > S I analogic a

l a c c e p t a t ECCE-HOC > AIXO > ASO > SO. Le s dues solucions

e s on n a l manuscrit Pens e u t a m b e que A. A l c o v e r F . de B .

Moll a r r e p l e gu en e l r e g i m S I + V R equivalent a AIXI.Aqu e s t a

l e c t u r a s i e s b e n c e r t que n o elimina l a r e i t e r a c i o excessiva de l a

formula, e n j u s t i f i c a s e m p r e un s i g n i f i c a t adverbial, «d aquest a ma -

n e r a > > p e r e v i t a r l a r e f e r i d a manca de v a l o r .

La p r o p o s t a d A. Pa r a P a r t i c l e e sm e n t a t sobre e l valor copulatiu

coincident amb 1 e voluc16 r o m a n e s a de SIC > S I suposaria p e l que

f a a l a r e t o r i c a d e l t e x t l a presencia de polisindeton D una m a r c a de

m e d i e v a l i s m e expressiu a l a f i , contraria a possibles significacions

de l a valua d e l t e x t e n 1 e voluci6 d e l c a t a l a medieval a l c a t a l a d e l

quatre - cents sense encara, ca p exces c u l t i s t a Tin gueu present, t a n -

mateix, que no pocs c r i t i c s b a n l i m i t a t aquesta s i g n i f i c a c i o l i n g u i s t i -

c a com a r a M de Riquer. Tambe podria e s s e r un signe d o r a l i t a t .

La darrera p r o p o s t a que t e n i m f i n s avui e s l a de 1 a r t i c l e t a m b e c i t a t

de J . M. S o l a - S o l e . Aquest d a r t e r connectant amb aquella v i a de

c om p o s i c i o , p e n s a e n una v e u arabiga de valor adverbial equivalent

a «certament». Pe l que f a a l a s e v a presencia a l t e x t tan s o l s 1 e t i m

m allunya d aquest a s o l u c 1 6 . No l a seva s i g n i f i c a c i o .

I a r a a l t r e s p o s t i l l e s p e r a l l o que anomenava document d una

ex p e r i en cia D e i x a n t de b a n d a e l s usos i e l s abusos d e l c o p i s t a c a l

p r e gunt a r - s e -fascina fer-ho - p e l batec que l a H i s t o r i a ens d 6 n a d un

t e m p s d un espai h i s t o r i e s p o s s i b l em en t d un p e r f i l d a u t o r d auto-

3 A. ALCOVER F . de B . MOLL, D i c c i o n a r i c a t a l d - v a l e n c i d - b a l e a r Palma de

M al l o r c a Moll, 1959 , v o l . 9 p . 899.

4 . M. DERIQUER H i s t b r i a d e l a l i t e r a t u r a c a t a l a n a B a r c e l o n a Ariel, 1980 , v o l . u

p . 574; v i d . A . PA CIII: Co , H i s t o r i a e d . c i t p . 41 .



I n t e r p r e t a c i o - l i t e r d r i a - d e l a . H i s t o r i a d e Jacob Xalabin» 9

r i a o d e l perque d una t r a d i c i o oriental a ] mon c a t a l a La seva

geografia s e r i a l a que a ny obrint l a t a s c a de l a Companyia Catalana

1303-1460). No i n t e r e s s a aqui c ontinu ar aquesta c ro no lo gia , sing

c ontemplar e l s ingredients que ] a nodriren i veure com sobre l a p a -

r e l l cavalleresc exportat e l j o c de l a supervivencia obliga a l a practica

de l e s modificacions sobre e l s pressuposits d origen S a r r i b a , a i x i , a

j u s t i f i c a r I a l i a n c a amb e l t u r c , l a practica de l a p i r a t e r i a i e l c omers

amb r e l i q u i e s mentre l a mon arqui a c a t alano- ar agonesa patrocinava

expedicions a l a seva r e c e r c a . 5 Es t o t a aquesta un a practica multiple

de supervivencia portada end a v a n t com a mitja d instaHacio a l snous

t e r r i t o r i s per un a demografia retratada per A. Rubio i Lluch encerta-

dament i amb p l o m a impressionista . ° I per a l a qual l historiadorreconeix un basic component burges advertint que « . . . l a gran massa,

pero, d e l s colonitzadors fo u essencialment burgesa [ ] penes

entre aquests n o m b r o s o s cognoms t ro b em una do tzena de families

nobles». Des d aquesta plataforma e s va potenciar e l c i t a t c o H a b o r a -

cionisme, que t a m b e f a afirmar a A. Rubio i Ll uc h que uns i a l t r e s

« s e serveixen de g r e c s , de t u r c s i d albanesos » i que L l . Ni c o l a u

5 N. lorga R amon Muntaner i Plmperi B i z a n t i , Barcelona, Rafael Dalmau 1 961,

p s . 43-51) reconstrueix aquesta c ir cums t a n c i a a partir de t e x t s del cronista, expres-

s i o e s c r i t a d una r e a l i t a t exa c t a que e s po t comprovar en e l s diplomes editats per A.

Rubio Lluch Diplomat ori d e POrient c a t a l d [1301-1409] [Barcelona, I n s t i t u t d Estudis

Catalans, 1947]).

6 El que des del seu origen va esser un vertader exercit de mercenaris pactat

entre Frederic I I I i ndronic I I Paleoleg, segons revisio de F . C a b e s t a n y Expansio

c a t a l a n a per l a Mediterrania [Barcelona, Bruguera, 1967], p s . 35-36), a trague a l Mediter-

rani oriental un a po bl a c i o mol t concreta. A. Rubio i Ll uc h La Grecia c a t a l a n a . Des d e

1370 a 1377, Anuari de l I n s t i t u t d Estudis Catalanss, MCMXIII, XIV, p . 2 )

l a descriu com s un mon de veguers i castellans de mer cader s i emigrants, de

n o t a r i s , j u t g e s , b a t t l e s i a s s e s s o r s , de sindics i procuradors, de prelats i preveres, de

nobles a l t s g o v ernan t s , d esclaus i v i l a n s , d universitaris o comuns de l a t e r r a

gelosos de l l u r s franqueses I l i b e r t a t s , i de senyors feudals habitadors d encinglerats

c a s t e l l s ; en un a paraula, un mon d e po b la do rs de tota mena d estaments, que l l u i t e n

per l e s necessitate de l a v i d a . . . s .

7 A . RU O LLUCI I La p o b l a c i 6 d e l a G r A c i a C . a t a l m r a e n e l . a g l e GV Barcelona, I n s t i t u t

d Fstudis C a t a l a n s , 1933), p . 8 ; v i d t a m b e r e f e r e n c i e s de I a u t o r a La Grady Cataluna Des d e

1377 a 1 3 7 9 , «Anuari de l I n s t i t u t d Estudis Ca t alans, v o l . v i 1 9 2 0 ) , p . 2 3 .



0 joan Miguel Ribero L i o p i s

d Olwer documenta en 1 a c t u a c i 6 conjunta de p i r a t e s catalans t u r c s

i en e l s e r v e i d i r e c t e de t u r c s i turcoples a favor d e l l c a t a l a n s :

1 extrem d aques ta s i t u a c i o e l r e f e r e i x M. Setton recordant l e s

vendes de presoners c r i s t i a n s f e t e s p e l s p i r a t e s catalans i l e s c o n t i -

nues censures e c l e s i a s t i q u e s contra aquestes i a l t r e s actuacions; mes

enlla tan s o l s ens queda constatar un pacte p o l i t i c entre catalans i

t u r c s , l a n y 1364, durant e l regnat de M u r a t vertader e i x h i s t o r i c o -

espacial de l a H i s t o r i a .

Tota aquesta r e l a c i o aqui - gairebe- tremendisticament r e c o p i l a -

d a , t o un a intencio

obligar a compre nd re un mon turco occidentalinterrelacionat allunyat d e l s i d e a l s , creador d unes plataformes

oportunitats propicies a l e s tasques individuals Comptant sempre,

amb e l suport de 1 e s t r u c t u r a catalana inserida dins l i m p e r i - a i x i ,

l e s t a t c a t a l a independent de Gallipoli l principi d e l s e g l e xlV, e l s

comtats de l peninsula balcanica - e s f a c t i b l e pensa r en 1 e x i s t e n c i a

d individus q ue visqueren d aquestes dues estructures socio c u l t u -

r a l s , i entre aquestes amb un e s p e r i t uns i n t e r e s s o s m e r c a n t i l i s t e s .

Fins i t o t , c a l d r i a destacar l e s p o s s i b i l i t a t s com a m i t j a de comu

nicacio tambe l a u t i l i t a t - q ue p o g u e tenir l a llengua catala n a en

aquell mare Sense caure en un a v i s i o xovinista de l arr elament d e l

c a t a l a en aq uell a geograf ia e l s e g e l l d e l qual sembla reduir s e a uns

pocs patronimics e s podria parlar d una c e r t a d i g l o s s i a - per i n t e r e s -

s o s burocratics i economics tambe i n t e l l e c t u a l s p e l q ue f a a l a

p r es enci a d al gu ns traductors - en c e r t s estaments s o c i a l s .

D a v a n t aquella s i t u a c i o aquesta via comunicativa e s pot pens ar

q ue l a s i t u a c i o en q ue l e s tradicions sobre Ja co b Xa la b in s occidenta-

l i t z e n linguisticament i f o rma lment e s raonable S i b e n o p a r l em

d un autor individual davant d un de c o l l e c t i u s i q ue hem de fer-ho

8 . A. RUBIO LLUCI1, La Grecia Catalan. De s d e 1370 a 1377, e d . c i t p . 2 ; L l . N.

D OLWER L expansio d e Catalunya e n l a Mediterrdnia o r i e n t a l Barcelona P roa, 1974), p s .

108, 139; K. M SETTON Lo s c at al a n e s e n Grecia Barcelona Ayma 1975), p s . 44-45;

A. PACIIECO, H i s t o r i a , ed c i t p s . 152-153.

9 . Vid. A. RUBIO i LLUCII, Catalunya a Gricia

Estudis h i s t o r i e si

l i t e r a r i s Barcelona,

Biblioteca P o p u l a r de d Avenco, 1906), p s . 68-102; La Gricia Catalana De s d e 1370 a

1377, e d . c i t p s . 39-41; K. M. SETTON Lo s c a t a l a n e s e n Grecia e d . c i t p . 204.



I n t e r p r e t a c i d -literdria- d e l a R H i s t d r i a d e Jacob X a l a b i n » 1 1

d e l s transmissors p e l s quals va an ar P e n t - s e l a versio q u e e ns ha

a r r i b a t . Aqu e s t s o aquell vivien l a s i t u a c i o d i n t e r d e p e n d e n c i a r e f e r i -

d a l a viu en amb c ons ci en ci a d e c o e t a n e i t a t d e s del regnat d e Mu-

r a t I B a j a z e t . 1 0 P e r o aqui e s planteja que , d e s d o n e s l1anca l a

tradicio i pe r o n aques ta a na modificant-se, h i havia u n a urg en ci a

concreta. El possible i n t e r e s s a t o i n t e r e s s a t s , e s t a b l e r t s a 1 e s p a i t u r c ,

potser e n c a r a d e p e n i e n d e l a infrastructura c o m e r c i a l d o r i g e n c a t a l a

a l m o r n balcanic. Pe r aixo e s funcionalitza his to r i c am en t u n a narra-

c i o f e t a d e c o d i s f o l k l o r i c s i l i t e r a r i s p r e e s t a b l e r t s . Ve rsi o resultant

-empesa c a p e n d a v a n t pe r 1 e s p a i s o c i o - l i n g u i s t i c a b a n s e s m e n t a t -q u e n o e s a l t r a cosa sing u n a f a c t i b l e acusacio c on tr a qui va esser e l

d e s t r u c t o r d e l d a r r e r b a l u a r d s i g n i f i c a t i u d o r i g e n c a t a l a e n aquelles

contrades, B a j a z e t . E s aques t qui liquida l a dinastia d e Sa lo na (1394),

s e m p r e amb l a j u d a d e l s g r e c s . Ca l d r i a q u e s u n i s s i n e l s grecs d e

S a l ona amb e l s t u r e s » , explica A. R u b i o i Llu ch, r e f e r i n t u n a a l t r a

v e g a d a e l multiple c o l a b o r a c i o n i s m e p o l i t i c com a norma d e super-

vivencia d aquell m e d i . El f i n a l d e l a regent H e l e n a C a n t a c u z e i d e

l hereva M a r i a Fr e d e r i c, r e l a t a t pe r L l . N. d O lw e r , 1 2 e s e l d a r t e r

c a p i t o l d una gr a d u a l p e r d u a m a r c a d a pe r l a c a i g u d a d A t e n e s (1388)

N e o p a t r i a ( 1390 ) a mans d e l e s n o v e s potencies, florentins i

ve ne ci ans. El q u e aixo s i g n i f i c a d e p e r d u a d e p o d e r i parallelament,

d interessos pe r a l a c o r o n a d A r a g o , c o m p o r t a r i a u n a d e s c o n n e x i o

d aquells t e r r i t o r i s amb l a naci o d origen. De f e t , a l d i p l o m a t o r i

j a c i t a t d A. R u b i o i L l u c h n o h i t r o b e m c a p document d e l a

cancelleria c a t a l a n o - a r a g o n e s a s o b r e aquestes derrotes; s i q u e n h i ha

u n d e N e r i Acciajuoli a l seu g e r m a q u e d e n o t a e l s n o u s interessos

I t a l i a n s . S i a i x o n o s u p o s a v a r e s pe r a 1 occident c a t a l a , pe r a l s

1 0 . Vid. DE RIQUER H i st or i a d e l a l i t e r a t u r a c a t a l a n a e d . c i t v o l . v , p s .

572-573; N. IORGA, Ramon Munt a n e r i 1 I m p e r i Bizanti ed. c i t p . 58; Ll N. D OLWER

L expansid d e Catalunya e n l a Mediterrania o r i e n t a l e d . c i t p . 140.

1 1 . A. RUBIO I LLUCI 1 Catalunya a G r e c i a F i t u d i s h i s t d r i c s i l i t e r a r i s e d . c i t p . 1 8 .

1 2 . L I . N. D OLWER L expansid d e Catalunya e n l a Mediterrania o r i e n t a l , ed. c i t

p s . 104-105.1 3 . A . RUBIO I L L U C I I , D i p l o m a t a r i d e l O r i e nt C a t a l a (1301-1409 e d . c i t . d o c .

DCxliv, p s . 673-674.



12 Joan Miquel K ib er a L lo pis

catalans a r r e l a t s a l a Mediterrania o r i e n t a l aquesta er a un a s i t u a c i o

l i m i t l a H i r t o r i a funcionalitzant l a r e a l i t a t de K o s s o v o r a pi d ame n t

divulgada, llanqa l a darrera veu d alarma.

Aixi e s p ot c o nf ig ur a r h is t o r ic a me nt e l p e r f i l d e l rem o t autor o

l o r i g e n de l a t r a d i c i o t a n t s e v a l . Altres p o s s i b i l i t a t s em semblen

d ordre estrictament documentalista, com a r a l a de J M. Sola-Sole

en 1 a r t i c l e j a esmentat. To t acceptar l a c ad e n a de traductors e nde g ame n t s , c a l d r i a preguntar-se sobre l i n t e r e s l e s implicacions

que por taren l a t r a d i c i o a l mon c a t a l a . Arribats a l t r a volta a q u i

l a s p e c t e h i s t o r i c a b a n s delimitat em sembla un a p ro p o s t a i n t e r e s -

s a n t . Tanmateix, 1 e s t u d i de l e s possibles inexactituds historiques d e l

t e x t a l c o s t a t d e l s seus elements l i t e r a r i s ens pe rme te n considerar-lo

t o t un c o l l a g e d autoria diversa c o n f o r m a c i o o r a l . Aqui l a p r o p o s t a

de J M. Sofa-Sole e s fonamental. En l a seva t r a j e c t o r i a l a H i r t o r i a

p o t s e r a na a co mp lin t f i n a l i t a t s d i v e r s e s d e l pamflet a l a fabulacio

cortesana. En s hem r e f e r i t a t o t aixo en un a l t r e l l o c s o t a l e s

p o s s i b i l i t a t s d invest igacio obertes amb E . Po p ea n g a . Tambe a l l i e s

f a referencia a possibles v i e s d arribada de l a t r a d i c i o i/o d e l t e x t a

l l e v a n t .

I f o r a de p r o g r ama, em permetre unes t e r c e r e s postiHes que

m enc aminin a l s pu nts s e g i i e n t s . Deixant coneixer d aquesta m a n e r a

conjectures sobre e l t e x t l a t r a d i c i o que h i ha continguda, m inte-

r e s s a veure mes detin gudamen t l a b a s t de l a seva l i t e r a r i e t a t S e m p r e

s h a p a r l a t de s i n t e s i de fonts elements occidentals o r i e n t a l s des

de N. Iorga J Rubio enca, despres e s p e c i f i c a t s p er A. Pa c hec o)

Tanmateix, p er aquesta v i a 1 e d i t o r c r i t i c d e l t e x t t o t acceptar e l

t r i p l e material p o s i t i u recognoscible, e l d i s t r i b u e i x prioritariament respectivament p er a cad a un a de l e s f a c e s d e l t e x t . Unides p er un

e i x connectiu, e s c e r t e l de l a problematica s u c c e s s o r i a . Aquesta,

14. E. POPEANGA J . M. RIBERA S o b r e u n ot a de Nicolae Iorga, ((Revista de

Filologia Romanica>> vol.111 (1985), ps . 297 304.

1 5 . N. IORGA, RamonMunta ne r i l I m p e r i B i z a n t i e d . c i t p s . 58-59; J RUBlO,

Literatura c a t a l a n a dins H i r t o r i a g e n e r a l d e l a s l i t e r a t u r a s h i s p d n i c a s (Barcelona, Barna,

1953), v o l . m p . 854; A. PACIIECO, H i r t o r i a e d . c i t p s . 21, 3 7 .



I n t e r p r e t a c i o -literaria- d e l a ( i H i r t o r i a d e Jacob X a l a b i n ) ) 13

pero, em semb l a una estructuracio fo r c a hermetica. C ontra r i a a l a

c o m p r en s i o f l e x i b l e d e l l e l em en ts i n t e r l i t e r a r i s e n l a t r a d i c i o medi e -

v a l . A . P a c h e c o , que planteja c o r r esp ondenc i es amb l e s Mi l i una H i t s p o r t a l a c o r r esp ondenc i a amb l a t o p i c a cavalleresca f i n s a l contrast

amb P i e r r e s d e P r o v e n f a - al meu p a r e r , t e x t de factura mes ev o luciona-

da-, a n u l • l a amb aquell c r i t e r i t o t a una p o s s i b i l i t a t c r i t i c o -m e t od o l o -

g i c a . Aquella que o p t s pe r c o n t e m p l a r 1 e x i s t e n c i a de t r e s e l em en ts

c omp osi t ius l a se va p re se nc i a majoritaria e n un punt o a l t r e de l a

narracio. Sense a r r i b a r , p e r i l , a d i s s o c i a r - s e . A l l i o n l a f u s i o p r o p i c i a

progressio l i t e r a r i a , o n L . Badia ens parla de « contes de fadesr e v e s t i t s d una am b i en t a c i o l i t e r a r i a que e l s transforma e n n o v eH e t es

b r e u s » , t r o b o una p r op osta mes encertada. La que em f a v eure una

funcionalitat l i t e r a r i a -que j a no h i s t o r i c a , a b ans vista- o n e s desco-

breix una voluntat narrativa de l a u t o r , de l a t r a d i c i o p e r crear un t o t

c o m p a c t e . El que sotmet a modif i c a c i o e l s c o m p o n e n t s f o l k l o r i c h i s t o r i c a f a v o r de 1 i n t e r e s de l a f i c c i o e l que r e v e l a , pel que f a a l

component l i t e r a r i , l a c o r r esp ondenc i a de l t e x t amb estetiques codis s i s t e m a t i t z a t s e n l a cultura de l a seva llengua d expressio.

I I FOLKLORE DE MODIFICACIO DISTORSIO

Fins a l c a p i t o l V on l a v i s i t a a l a tomba de l a m a r e ( c a p . V , p .

98 e s j a un f a l l m o t i u f o l k l o r i c e n funcio d e l conjunt l i t e r a r i - e l

component f o l k l o r i c , mitjan^ant l a presencia de motius concrets,

m an t e una i d e n t i t a t fonamental, limitadora de l a seva funcionalitat

l i t e r a r i a p e l que f a a l conjunt de l a H i s t o r i a . A i x f , e l s motius amb

funcio simbolico-ritual -e l f e t g e com a e l e m en t salvador ( c a p . 1 p .

6 9 ; c a p . i i i p s . 78-79 , l a f i g u r a de l e m i s s a r i Al l Baxa, pare, e n

aquest c a s ( c a p s . 1 I I I f i n s p . 77 -, s em b l en e l s mes e s t r i c t e s amb

e l s codis mantinguts p e r l a t r a d i c i o . D a l t r e s , dins aquests marges, no

r eduei x en l a seva presencia sobre e l se u p r o t a g o n i sm e comencen a

1 6 . L . BADIA, H i s t o r i a , e d . c i t p s . 5 - 6 .



14 J oar 4 l i q u e l Kibera I J o p i s

t e n i r un c e r t abast dramatic. De s de l a r e l a c i o m a d r a s t r a - f i l l a s t r e

c a p . I p s . 52 s s f i n s a l a presencia d un a l t r e p e r s on atg e c o H a b o -

rador, l a up r ofe mb ra » e n aquest c a s c a p . I V , p 8 5 ) , e n s o n b on s

exemples . Aquest l i e u m a t i s , m o s t r a d una intencionalitat que p r en

uns elements d ona t s com a punt de partida pe r d inam i t za r-lo s , p er o ,

e n funcio de l f i c c i o construeix aquesta c o m p t a n t amb aquells

-veritables e l e m en t s estructurals-, obliga a r e v i s a r m o l t cautelosa-

ment e l t e x t e n e l s eu conjunt.

Enca r a dins d a que st blo c de s u p o s a d a r i g o r o s i t a t f o l k l o r i c a ,

una a l t r a p re senci a desvetlla l a s e v a u t i l i t z a c i o . La d e Quir M o s s e ,pel q ue f a a l s successius presents q ue ofereix a J a c o b e l subse-

guent j o c de preguntes respostes f i n s a f e r - l i l a s e v a p r o p o s i c i o

c a p . p s . 62-63). La s e v a estructura r i t u a l p o d r i a fer-nos pensar,

una a l t r a v e g a d a , e n un m o t i u simbolico-ritual; l a s e v a funcionali-

t a t , t a n m a t e i x , ha distorsionat j a a ques t a s i g n i f i c a c i o . A i xO em

c o nf i r m a l a pr es encia e n e l t e x t d una retdrica c onsc ient o , a l -

m enys, c o n s t a n t m e n t d e s en v o lu pa d a . Al m at e i x t emps , m e t o d o l o -

g i c a m e n t , planteja l a necessitat d anar mes enlla d e l capitol V ,

que, a i x i t o t , e s un v e r t a d e r punt d e f l e x i o . m t o t e s l e s

a d v e r t enc i e s c on s i d e r a c i on s possibles a c c e p t a d e s a p r i o r i , e s

parteix d e l a p l i c a c i o a l t e x t d e l a taula d e funcions establertes pe r

a l conte p o pul a r pe r V. P r o p p . Obligats a l e s mati s aci on s, e s v e u

e l s eu ompliment d una manera parcial o absoluta, directa o

indirecta. es enlla de funcions e s t r i c t e s q ue a p a r e i x en a b a t i s l

c i t a t capitol V com aquelles d e I allunyam ent de l h e r o i , o l a

pr es encia del a d o n an t » o ajuda personificada, p a s s an t pe r l a mali-

f e t a com a e le me nt q ue d e s e n c a d e n a I aventura-, l p re senci a

d e s p i l l s mes o menys t r a n s f o r m a d o r s d a l t r e s funcions e s palesa a

l a r e s t a del t e x t . C o n s i d e r o o p o r t u traslladar l a s e v a r e l a c i o ,

p e r q u e e s extensa, a una not a. Tambe p e r q u e a l l o q ue aqui i n t e -

1 7 . V. PROPP, M o r f o l o g i a d e l c u e n t o (Ma d r id , Ed i c i one s IFun da m en t o s , 1971), p s .

3 7- 74 c i t a r e M o r f o l o g i a ) .

1 8 . S ass enyalen aquelles funcions q ue e s c o n s i d e r e n p a r c i a lm en t o absoluta-

ment a c o m p l e r t e s e n l a H i s t d r i a :

allunyament: p a r t ida d e J a c o b All Bax a f i l l de s del cap. I v ;



/ n t e r p r e t a c i o -literdria- d e l a u H i s t o r i a d e Jacob X a l a b i n » 15

r e s s a e s d e s t a c a r e l s m a rg e s diferenciadors mes extrems. Els que, a l a

f i caracteritzen r e t o r i c a d e H i s t o r i a .

S o b r e l e s q u ema d e l e s c o r r e s p o n d e n c i e s c a l a dv e r t i r d u e s q i e s -

prohibicio: l a m a d r a s t r a p r o p o s a un amor p r o h i b i t c a p . i u n amor proh i b i t e s

tambe e l d e Nerguis, j a promesa c a p . V ) ; a q u e s t e s d u e s p r o h i b i c i o n s c o m p o r t e n ,

t a nm a t e i x , m a t i s o s d i s t i n t s - t e m p t a c i o , s up e r a c i o - , I a b a s t dels q u a l s tindra

v alors d i s t i n t s ;

transgressio: l a s e g o n a p r o h i b i c i o e s t r a n sg r e d i d a f i n s a consumar a q u e s t a m o r .

En a q u e s t a fun cio, V. ropp f a ref eren cia a 1 entrada e n j o c d e s l a g r e s s o n > , q u e

a q u i s o l s e s p r e s e n t a r i a e n l a p r i m e r a p r o h i b i c i o sota l a f o r m a d e l s interessos

d Issa X a l a b i n a e l s e u e mi ssa ri o p e r s o n a l i t z a c i o e n Quir M o s s e , q u e tambe

a c a b a d e m o s t r a n t e l s seus c a p . I ;

interrogators: interrogatori d e Quir osse c a p . I ;

engany: f a l s a am ist a t d e Quir Mosse c a p . I ;

- malifeta: V. Propp c o n s i d e r a l e s s e t f u n c i o n s an teriors a a q u e s t a c o r n a p r e p a r a t o -

r i e s d a q u e s t punt, d e s d o n a r r e n c a l a i n t r i g a pe l q u a ] e l Con t e ent r a e n

m o v i r n e n t . Aixi passa amb l a p r o p o s i c i o d e Qu i r Mosse a l A m o r a t d e p r e n d r e e l

se u fetge o e l d e J a c o b c a p . i donant a i x i l ordre e n c o b e r t a d e m a t a r - l o m o t i v a n t - n e l a fugida;

mediacio o nt de t r a n s i c i o : dubtes d A l i Baxa pare solucio per pa r t d e l f i l l

c aps. I I I - i v ) ;

- principi d a c c i o contraria: J a c o b a c c e p t a ] a p r op o s t a d Ali Bax a f i l l c a p . I V ) ;

partida: e n l a H i s t o r i a e s dona d e s d el c api to l I v . S e g o n s V. Propp, h i a p a r e i x e l

o d o n a n t » o p e r s on a tg e propici: sense arribar a oferir a I h e r o i u n e l e me nt m a g i c

- a s p e c t e q u e e s c o r r e s p o n amb e l t o d e H i s t o r i a - , e s po t d e s t a c a r e l p a p e r d e l a

o p r o f e m b r a o c a p . I V , p . 84) l a m a t e i x a capacitat d Ali B a x a f i l l ap anyant -se - i e s

pe r a c o n s e g u i r d ine rs c a p . i v , p . 8 5 ) ;

- d e s p l a r a m e n t : po t c o r r e s p o n d r e amb e l viatged e J a c o b a l a c o r t d e Nerguis,

p a r t i c u ] a r m e n t amb I an ada a l a t o r r e , j a q u e s o t s e n a q u e s t moment t o c o n s c i e n -

c i a del q u e v a a b u s c a r c a p . v i i ) ;

reparacio: a q u i t o t s e s o l u c i o n a mitjancant ] a s t u c i a d Ali B a x a f i l l l a c a m b r e r a ,

r e p r e s e n t a n t s d e J a c o b N e rg ui s c a p s . v i i i - x i i i ) , c o s a q u e i n u t i l i t z a l aparicio

d a l t r e s f u n c i o n s p r e v i e s e n V. Propp, com ara e l combat l a v i c t o r i a ;

e l retorn: r e t o r n d e J a c o b Ali Bax a f i l l l e s s e v e s parelles c a p . xiv);

- a r r i b a d a d i ncognit: aparicio d e J a c o b a l a c o r t d e s o n par e quan s e l donava pe r

m o r t c a p . XIV);

p r e t e n s i o n s e ng any o s e s : V. ropp e s r e f e r i a a l e s r e i v ind i c a c i ons d u n f a t s heroi,

c o s a q u e e ns po dr ia f e r p e ns a r e n f u n c i o a n h i s t o r i c a d e Beseyt Be y 1 herencia

del regne c a p . xiv);



I n t e r f ) r e t a c i d -literdria- d e l a « H i s t o r i a d e J a c o b Xa l abin» 17

naturalesa magica, pres d e l a font f o l k l o r i c a . Ca l entendre , penso,

com u n component f o r t a m e n t l i t e r a t u r i t z a t , u t i l i t z a t corn a tensio

oculta a l I l a r g d e l a f i c c i o .

La H i s t d r i a va enc a r a mes I l u n y , pero, d a q u e s t a neg ac io d e l

p r o t a g o n i s m e sobrenatural. P e r q u e n o e s t r a c t a t an s o l s d e buit e n

aqu es t s e n t i t . Ca l d est aca r q u e aqu es t a mancan a e s o c u p a d a p e r uns

a c t a n t s d e signe m r d ment d i s t i n t . D a v a n t col•laboracions i n d e s c i r -

n i b l e s , a qui a pa re ix l a d e t a l l a d a r e l a c i o d e l e s a r t s humanes encobri-

d o r e s d aquelles carencies. Aix o e s ve u e n e l r a o n a m e n t d e l e s ajudes

r e b u d e s p e t s n o u s cavaliers e r r i v o l s , d e l a seva supervivencia. En

p r i m e r l l o c , l a presencia ab ans as s eny al a d a d e l a u pr of embr a». Ta l

com i n t e r e s s a c o n t e m p l a r - l a e n aquest punt, com a a c t a n t d e l a f i c c i o

r e m e t mes a v i a t a l a f i g u r a del b o n s amar i t a q u e a l a d e l a f a d a .

Potser c r i s t i a n i t z a c i o d e l e m e n t s m ag ic s o r i g i n a l s d e l a t r a d i c i o

o r i e n t a l , j o c s u b s t i t u t i u , aquest, normalitzat a l a narrativa m e d i e v a l .

P e n s e u t a m b e e n l a p o s s i b i l i t a t que, Iloada i i g n o m i n a d a , s i d e n t i f i -

qui amb l a Sancta V e n u s , medievalitzacio d e l a Venus c l a s s i c a ,

enc a r a q u e aqu i sense haver-hi peticions d o r d r e sentimental. Pe r o s i

q u e e ns t r o b e m , a l a f i encara, amb u n a ajuda ex t e rna - m i r a c u l o s a ,

p o t s e r , mes q u e m a g i c a - , h i ha u n c a s d e realisme mes e x t r e m a l

r e l a t . Es e l q u e protagonitza e l m a t e i x All B ax a, f i l l q u e recorre a l a

consecuc io d e a d i n e r s > > mitjangant l a c a r i t a t pe r c o m p r a r cose s t an

urgents pe r sobreviure com o . . . p a , e l e t e fruyta» c a p . I V , p . 8 5 ) ,

d a v a n t l a p a s s i v i t a t d e l h e r o i . A q u e s t a questio e ns transportaria a

parlar d un a a l t r a , s e m p r e a l voltant d e l a caracteritzacio d e l a nostra

narrativa c l a s s i c a , l a del r e a l i s m e - b u r g e s i s m e i v e r s e m b l a n f a . Sobre e l l a e n

aqu es t a l t r e s textos t i n c e s c r i t e s a lgunes cons id e r acions e n u n a l t r e

I l o c . 0 El q u e aqui interessa e s a c l a r i r e n q u i n a m e s u r a aqu es t a

practica equilibra l e n c a l c s d e l component f o l k l o r i c d e f o p s . P e n s e u

que, amb t o t , h i ha u n a s o r p r e n e n t i i n i a creixent e n e l d e s e n v o l u p a -

ment d e argument. A q u e s t a progressio va e s s e n t , t anmat e ix, con-

2 0 . RI B I 3RA LLOPIS, c c B l a n d i n d e C or nu al l a » ( f s . X I I I - s . XIV y l a m o d i f r c a c i d n

d e l c d d i g o c a b a l l e r e s c o Act e s del XVIII C . I.L.F.R. (1986 T u b i n g a , Max Niemeyer

Verlag, 1988 v o l . v i , ps 355-361.



1 8 Joan M i e l u e l Rihera L l o p i s

trolada pe r codis l i t e r a r i s c u l t e s . To t aixo -via a t r a v e s d e l a qual va

distorsionant-se l p r o t ag on i sm e pu r d e e l eme nt folkloric- em

porta a r e c o r da r u n a a l t r a v eg a d a l a c o n s i d e r a c i o f e t a pe r L . Badi a aqui arr ep l egad a a l f i d e l e s p o s t i l l e r o , s i e s vol pl ant ej ar aquesta

questio d es d e l s p lant e jam ent s f o l k l o r i s t e s , a p r o f i t a r - s e d e l catego-

r i a d e c o n t e s r e a l i s t e s e s a d i r , absents d i n t e r v e n c i o ns meravel l oses o

sobrenaturals, sense renunciar, pero, a cops d e f e c t e f u n c i o n a l m e n t

semblants, segons c a r a c t e r i t z a c i o d A. A r n e S Thompson.

Cal acceptar, pe r t a n t , q u e e l component f o l k l o r i c i n c l o s a l a

H i s t o r i a e s p l a n t e j a s o t a u n at r a j e c t o r i a t r a n s g r e s s o r a : p e l q u e f a a l a

seva funcionalitat l i t e r a r i a , s h i h a p r a c t i c a t u n a modificacio, f i n s t o t u n a d i s t o r s i o . Pe n s o q u e tan s o l s amb l c o n s c i e n c i a d aquesta

a m b i v a l e n c i a d e c onj unt e s possible detenir-se e n 1 e s t u d i d e c ad a

m o t i u concr et l a s eva pr es en ci a e n e l t e x t . Vegeu l s egu ent r e l a c i o ,

a i x i com l e s p o s s i b i l i t a t s d e c ome nt ar i:

a ) e l f e t g e com a e l e m e n t S a l v a d o r l H i s t o r i a ofereix u n e q u i l i b r i pales

entre ] a seva s i g n i f i c a c i o simbolico-ritual l l i t e r a t u r i t z a c i d d aquesta.

Seguint amb e l seu t o r e a l i s t a , I s s a X a l a b i n a passa p e l r econeix e rnent

detingut d e n o m b r o s o s m e t g e s c a p . 1 p . 5 9 ) , q ue e s r e p e t i r a q u a n

p a s s i a l e s mans d e Qu i r M o s s e c a p . 1 p . 6 0 ) . S o l s d e s pr e s d e

I acurada a n a l i s i l seva a s t u c i a pe ns a e n a l t r e s mo t i u s pe r a l

m a l a l t i a . Aixi a r r i b a a intentar a t r e u r e s J a c o b i d av a n t l a seva

i m p o s s i h i l i t a t , imagina u n a l t r e m i t j a pe r s a l v a r e l se u s t a t u s e n l a

c o r t . Un l l a r g episodi d e l c a p i t o l p s . 64-70) e ns s i t u a entre l e s

seves caviliacions malicia d e s t a r construint u n a tramoia. Falsedat

pe r l l r e c o n e g u d a i n t i m a m e n t que, e n pr i me r l l o c , e s consuma

sense coneixer-se e l canvi efectuat que, e n s e g o n l l o c , fun c i ona

literariament com a e s p e r o d e l a fugida i pe r t a n t , d e l a r e s t a d e l

narracio.

La funcionalitzacio manif est acio d e ortodoxia d e l motiu,

tanmateix, n o n anulia l a s i g n i f i c a t i v a presencia. Hi h a e n c ar a u n a

consci encia r i t u a l - e xt r a c c i o d uns mals e s p e r i t s , e l s d e ] a «xamx a»

2 1 . A . ARNB, S i I I OMPSO N, Th e T y p e s o f t h e f o l k t a l e I l e l s i n k i , 1 9 6 1 ) .



I n t e r p r e t a c i o - l i t e r a r i a - d e l a ( ( H i s t o r i a d e J a c o b Xalabin» 19

contraguda per I s s a Xalabina- d acord amb e l s canvis de s e n t i t

assenyalats per V. Propp. Aci e l canvi ha e s t a t e l de l a u t i l i t z a c i o

l i t e r a r i a , f o r a de 1 e s t r u c t u r a d e l conte meravellos, s e r v e i x , tanma-

t e i x , per c a r a c t e r i t z a r 1 a s t u t Quir Mosse. S i e l l , pero, recorre a

aquesta s o l u c i o , e s perque l a considera v i g e n t . Per aixo l a seva

acurada m i r e e n s c e n e per aixo ta m b e que -desconeixedor del doble

e n g a n y - ens documenti l a constancia d a q u e l l .

Al marge d aquestes consideracions, s o l s e s podria veure l a

s i g n i f i c a c i o antropologica d e l simbol. E l f e t g e e s tingut com a origen

d e l mal ca racter p si quic com a font v i t a l de l a b i l i s . 2 ; A mesd aquesta s i g n i f i c a c i o en l a H i s t o r i a - f i de I animositat d un personat-

ge q ue guarira l a malaltia de l a l t r e - , en e l t e x t s arrepleguen

com porta m ent s a n c e s t r a l s . A i x i , l a t r a d i c i o xinesa de menjar-se e l

f e t g e d e l s enemies. Formes r i t u a l s que transcendeixen l e s estructures

d e l conte f o l k l o r i c , V. Propp 2 ha r e v i s a t dues variants que son

r e f o r ^ o modificacio d e l motiu de 1 e x p u l s i 6 : en una d aquestes l a

madrastra ordena a un servent escanyar e l f i l l a s t r e durant e l passeig que l i presentin e l f e t g e o e l cor d e l mort. Fins a q u i , de nou, l e s

coincidencies p a r c i a l s per p a r t de l a H i s t o r i a . 1 , a p a r t i r d e l l e s , com

s havia v i s t , l a modificacio motivada per l a naturalesa l i t e r a r i a d e l

t e x t .

b ) 1 e m i s s a r i d e l a m o r t : aquesta f i g u r a e s complementaria de t o t a

estructura r i t u a l que s h a g i de con s u m a r mitjancant e l s a c r i fi c i . All

Baxa, p a r e , e s t r i a t com a executor, f i g u r a a c t a n t que e l l modifica per

l a d emissari de l a decisio de I Amorat. Ja missatger, com a a c t a n t

acomplira e l topic f o l k l o r i c de l a f i g u r a que posa en contacte e l s dos

pols de I a c c i o que p o s s i b i l i t a l a progressio n a r r a t i v a . Figura prime-

rament ca rre ga da de connotacions simboliques com a concelebrant

2 2 . V. PR O P P , Las r a i c e s h i s t o r i c a s d e l c u e n t o (Madrid, Ediciones undamentos

1979), p . 28 ( c i t a r e Las r a i c e s .

2 3 . Vid. J . CI m:v AI I ER , A. CnEFRBRAND D i c t i o n n a i r e d e s s y m b o l e s P a r i s , Robert

I . a f f o n t Jupiter, 1 98 2 , p s . 451-452.

2 4 . V . P R O r , M o r f o l o g i a e d . c i t . p . 4 4 .



20 Joan Miquel Ribera Llopis

de maxim p r ot ag oni sme en l acompliment d e l r i t u aqui h i ha un a

desnaturalitzacio de l a r q u e t i p Els dubtes l a l eg r i a amb l a qual

a c u l l l a idea d e l f i l l l apropen a l a resolucio del model b i b l i c

exemplificat p er braham i I s a a c .

Aquest t i p u s de solucio s a v e amb l a p o s s i b i l i t a t que V. P r o p p 2 1

anomena i n v e r s i d d e l r i t u L ap aricio d un element o personatge -el

dubitatiu All Baxa pare que tergiversa l acompliment r i t u a l en

aquest c a s , en que assenyala V. P r o p p el s a c r i f i c i su p o sen l a

insercio d un punt de v i s t a posterior a un moment remot en que l a

cerimonia er a j u s t i f i c a d a la victima s o f e r i a voluntariament.

c ) r e l a c i d madractra - f r l l a s t r e : motiu d origen f o l k l o r i c , j a literariament

expressat en l e s t r e s cultures informants d e l s continguts de l a H i s t o -

r i a : l a judeo - c r i s t i a n a episodi de 1 e s p o s a de Putifar l a c l a s s i c a

grega mite de Fedra ] o r i e n t a l L e s mil i una n i t s . D aquesta darrera

f a c t i b l e font hem de destacar l o r a l i t a t j a que l a s ev a tr aduccio

e s c r i t a en llengues occidentals e s d e l s e g l e X V I I I . Tanmateix, n o c a l

e s p e c i f i c a r aquesta influencia e s t r i c t a

C al ub ica r - s e dins l a influen-c i a global d e l s elements o r i e n t a l s sobre l a primera narrativa r om a -

n i c a .

d ) r e l a c i d J a c o b Xalabrn -Ali Ba xd f i l l : l a p a r e l l a res p on a l motiu

f o l k l o r i c del princep l acomp a n y a nt e l s ego n r es po n com a a c t a n t a

l a funci6 d a j u d a n t , f i g u r a que e s queda amb e l s n i v e l l s d actuacio

d a v a n t l a p a s s i v i t a t de l h e r o i com e s t a b l e i x V. P r o p p . 2 To t aixo

queda acomplert a la H i s t o r i a perb, en c o n s e g i . i e n c i a amb el seu

realisme, l acomp a n y a nt n o t o p as n i l a naturalesa n i l o r i g e n magic

i n d i c a t s p er V. Propp. - e n l l a de l a correspondencia amb e l

motiu f o l k l o r i c , p e n s o que n e x i s t e i x un a de s directa amb models

c l a s s i c s , com Castor PoHux, end rq at s amb matisos i acotacions s

perfilades A i x i , l ambiguitat en l a r e l a c i o de l a p a r e l l a masculi-

2 5 . V . PR OPP, L a s r a r c e s e d . c i t p s . 26-30.

2 6 . I b i d . , p s . 241-242.

2 7 . I b i d . p s 269-278.



I n t e r p r e t a c i o -literdria- d e l a ( ( H i s / o r l a d e Jacob X a l a b i n ) > 21

n a , p o s s i b i l i t a t apunt a d a a l H i s t o r i a que i m m e d i a t a m e n t s anuHa

e n una p o s t i H a .

Pel que f a a aquest motiu, pe nso que e x i s t e i x una p o s s i b i l i t a t

impo r t ant pe r a 1 e s t u d i d e l a c onfrontac i o entre m o t i u f o l k l o r i c mite partint d e c e r t e s c onside r a c i ons d e V. Propp.ZR n s o l s apun-

t a r - h o , j a que no s em b l a un aspecte essencial p e l que aqui i n t e -

r e s s a .

e ) f u g i d a i c a n v i d i d e n t i t a t : p a r t i n t d e l a desventura r e a c c i o c ontra

e l l a com a o r ig en constant d e l argument, e n e l c o n t e f o l k l o r i c

l immedi a t e s que l h e r o i s i g u i informat, a i x i com l a seva p a r t i d a : e l

moviment d e l h e r o i e n 1 e s p a i p o s s i b i l i t a l e x i s t e n c i a d e l a narracio,

d i u V. Propp, e l e me nt que passa estructuralment a 1 e p i c a a l

novella, a n o v e l l e s l i t e r a r i e s o s e m i f o l k l o r i q u e s mb un m a r g e d enota t iu d e

d i f e r e n c i e s . D entre a que st es d est ac a I e s t a t i s m e narratiu c o r n a

signe d esquematisme primitiu mes propi d e l conte, o n l a narracio

s elabora e n moments d e n o v i a t g e . S o b r e aquest m o t i u l H i s t o r i a

s i n s t a H a e v o lu c i on a d am ent. S i e s c e r t que apareix una formula

- « p a r t i n t - s e > > ( c a p . I V , p . 8 -, paraHela a l e s indicades pe r V. Propp,

e l s viatges inaugurats so n b e n d i s t i n t s . La t r a j e c t o r i a m a r c a d a pe r a

J a c o b e s me t i cu l o s am ent d e s c r i t a . Topografia, d i s t a n c i e s , j o r n s d e

viatge ornats mb qualsevol t i p u s d e s d ev en iments p a r a l l e l s , l a l l u -

nyen d e l l i n e a l i t a t r e f e r i d a . mpoc 1 h e r o i no gua r d a c a p objecte

totemic. S e m b l a p r e f e r i r < ( d o s b o n s p a l a f r e n s > > , « j o i e s > > , «tresaurs>

( c a p . I V , p . 8 1 ) , t anmat e i x e n so n d e s p o s s e i t s . I t o t perque aqui l a

c a m i n a d a j a no e s transumpte d e l mo t iu d e l viatge a ultratomba,

l a t e n t e n e l c o n t e f o l k l o r i c .

Qualsevol e l em en t subseguent a l a fugida e s igualment modifi-

c a t . A i x i , e l d e I o c u l t a c i o d e l e s transformacions. Aspe c t e que V.

P r o p p c onside r a tarda p e l que f a a l c onte f o l k l o r i c , 1 e volucionen

aquestes estructures n a r r a t i v e s , nomen es pe r l l semifolkloriques.

2 8 . I b i d . , p s . 3 0 - 3 5 .

2 9 . I b i d . , p s . 6 0 - 6 8 .

3 0 . I b i d . , p . 5 1 1 .



22 l o a n . 1 l u p i e l K i , e r a I J o / ) i s

Aquesta progressio l a marca l a perspectiva r e a l i s t a , s i be h i ha

una certa tendencia a mantenir l a cadena de transformacions,

aquestes no comporten canvis d i d e n t i t a t . Aquest e s e l cas de

Jacob Al l Baxa f i l l fugats mb t o t luxe de mitjans, captaires

despres d un robatori a l f i n a l , cavaliers e r r a n t s . Tot aixo entes

com a motor de l a i n t r i g a , no com a motiu folkloric e s t r i c t e , sing

literariament evolucionat.

f r e c e r c a d e lafama: I h e r o i e l seu coHaborador, en e l doble motiu

a n t e r i o r , acompleixen un r i t u d i n i c i a c i 6 que permet l a seva configu-

r a c i 6 d e f i n i t i v a . Translaci6 a ] f o l k l o r e d e l s r i t u s p r i m i t i u s , o primer

exemple en que e s poden contemplar e l s i n i c i a t s , l conte f o l k l o r i c

esquematitza l a v i a de possessi6 de l a v i r i l i t a t , documentada per l a

presencia d e l matrimoni en e l vertex f i n a l d una gran p a r t de l e s nar-

r a c i o n s .

El r e f l e x d aquest esquema en l a H i s t o r i a e s prou f i d e l . Cal

acceptar, tanmateix, que l a r e t o r i c a que e l mo ul remet a codis

l i t e r a r i s . Heroi acompanyant passen d intentar sobreviure a perse-

guir l a fama. n co p 1 han trobada e s particularment dignificada

perque ho ban f e t sense e l s mitjans connaturals a persones de l a seva

p o s i c i 6 . Aquesta t r a j e c t o r i a no e s a l t r a que l imposada per l a

c a v a l l e r i a , en que, a l cadena de transformacions practicada p e l s

personatges de l a H i s t o r i a , s o l s c a l a f e g i r l a categoria d herois atem-

p o r a l s . Aquest a s p e c t e , e l de 1 a t e m p o r a l i t a t , I a n u l l a e l p a r t i c u l a r t o

narratiu d e l r e l a t .

g ) un a l t r e p e r s o n a t g e c o l l a b o r a d o r . l presencia d aiudants p a r a l l e l s a

1 a j u d a n t primordial de 1 h e r o i e s p r o j e c t a des a e l conte f o l k l o r i c ,

com r e v i s a V. Propp, mb una tendencia a transformar-se, e l s uns e l s a l t r e s , en v i r t u t s f o r c e s ataviques. Pero s i en l a H i s t o r i a , f i n s t o t ,

e l collaborador primordial ha e s t a t r e d u i t a l a f i g u r a de c r i a t -

company, no c a l esperar a l t r e s presencies sorprenents. Fins e l c a s j a

assenyalat de l a uprofembra» e s quasi un brevissim l e i v m o t i v que

impulsa 1 a c t u a c i 6 racional d Alf Baxa f i l l .

3 1 . I b i d . p s . 274-277.



I n t e r f ) r e t a c i d -literaria- d e l a l i s t o o r i a d e Jacob X a l a b i n » 23

Pe r aquests m a rg e s de modific a c i o c a l c o m p r e n d r e l a presencia,

s i g n i f i c a c i o , e n l H i s t o r i a d e l component f o l k l o r i c . El s a b a n s o r d e -

n a t s s o n e l s e l em en t s q u e mantenen u n a c o n n ex i o mes C l a r a amb

m o t i u s o r i g i n a l s i pe r aixo p e rm e t e n d e s t a c a r - l a . Uns a l t r e s so n

d abast mes reduit o q u e d e n j a m a s s a allunyats de l a seva f o n t .

Re sp e c t i v am en t , pe r exemple, e l j o c pregunta-resposta entre Qu i r

Nlosse J a c o b , q u e d e l f o l k l o r e veurem a va nga r c ap a estructures

l i t e r a r i e s me d i e v a l s com a r a e l s d e b a t s ; e n e l s e g o n c a s , u n q u e e s

c o n v e r t e ix e n f a l s m o t i u f o l k l o r i c , e l de l a v i s i t a a l a tom de l

mar e. V. P r opp ` d o n a t o t a l a inf o rma c i o possible sobre l a m e t a m o r -

f o s i d e l s pares com a a c t a n t s d esser vius a esser m o r t s i e l su b s eguent

c u l t e a l s m o r t s com a o r a c l e . La v i s i t a de N e r g u i s a l a t o r r e o n j a u s a

m a r e c a p . V a c ompliri a aquests continguts s i no f o s q u e e l l a n o

pr oc ur a c ap consell n i informacio. V o l anar-hi p e r q u e a l l i 1 e s p e r a

J a c o b va disposada a c o n s u m a r l a seva unio. S i s accepta com a

variant d e l m o t i u f o l k l o r i c e l prec de ] a m a r e difunta d e s s e r vetllada

e l j o r n a b a n s de l e s noces, N e r g u i s e s t an rapida o e s t an i r o n i c e l t o

de l a Historia- q u e c o n v e r t e ix l a tomba e n talem. M od if i c a c i o ,d i s t o r s i o , f i n s t o t t r a n s g r e s s i o , s o n l e s u n i q u e s f o rm e s d a n o m e n a r

c o m p r e n d r e e l q u e e s u n t r a c t a m e n t r e t o r i c c on stan t e n l a H i s t b r i a

p e l q u e f a a l component f o l k l o r i c . To t aixo e n p r o f i t d e l conjunt

c o m p a c t e d e l t e x t .

I I I HISTORI I FICCIO: eLITER LIT T»

S i e l component f o l k l o r i c deixa demos t r a t s u ns m a r g e s modifica-

dors q u e r epercut e ix en e n l c a r a c t e r i t z a c i o autonoma d e l t e x t , e l s

a l t r e s n i v e l l s c ompos i t i us d i g u e m - n e d ordre c u l t e - no fan sing

a c c e n t u a r g r a d u a lm e n t ine l ud i b l ement aquest a r e a l i t a t Pe l q u e f a

a l component d o c u m e n t a b l e a q u e s t e s c onc ent ra e n e l s c a p i t o l s I xv-1v111. P a t r o n i m i c s i t op o n i m s - ampliats a l c a p i t o l IV - e n u n

m a r e h i s t o r i c majo r i t a r i ament v e r i f i c a b l e i u n a c r on ol og ia q u e e r r a

3 2 . I b i d p s 212-218.



24 Joan , S i i q u e l Ribera L l o p i c

l a dataci6 de l a b a t a l l a de Kossovo d e l setembre de 1387 a l juny de

1389 c a p . XV, p . 1 4 1 ) . To t a i x o , tanmateix s i e s t r a c t a d aquella

b a t a l l a precisament s i n o som davant u n a reelaboraci6 parahistorica

a p a r t i r de fonts multiples La imprecisi6 de l a H i s t o r i a p e l q u e f a a l

l l o c de l a b a t a l l a l apar e nt p r e c i s i 6 amb q u e q u e d e n r e f e r i t s e l s f e t s

a l se u voltant e ns f a questionar l a f i a b i l i t a t h i s t o r i c a d e l t e x t . So n

alguns d aquests aspectes a l s quals e ns hem r e f e r i t e n P a r t i c l e s i g n a t

amb E . Popeanga.

es e n l l a de polemitzar sob re a qu est es questions de d e t a i l i n t e -

r e s s a l a perspectiva des d on e s c o n t e m p l a aquella r e a l i t a t .On

l amenaca b e l - l i c a e s « l o c r e s t i a Burga r» c a p . XV, p . 139) e s revela

u n a a l t r a vegada l a ubicaci6 d e l s i n t e r e s s o s de qui impulsa-

impulsaren l a versi6 catalana d aquells c o n f l i c t e s . Ar a b e , l a t r a d i c i 6

e ns parla des d aquella p a r t de l a frontera - sense deixar s e e n d u r pe r

f a i r e de c roada q u e c o n t a m i n a l a p r i m e r a narrativa r o m a n i c a - , pero

h o f a pe r a individus occidentals, a c i o a l l i biog ra f icament l o c a l i t z a t s .

R e c o r d e u a l l o q u e hem esbossat e n l e s p o s t i l l e s s e g o n e s Pe l q u e a r a

i n t e r e s s a aixo obliga a u n s u b t i l i d o b l e realisme de f o n s , a u n

e x e r c i c i de recreaci6 q u e d 6 n a a l component h i s t o r i c u n abast

l i t e r a r i e vegades d ordre costumista d a l t r e s d ordre e s t r u c t u r a l .

Tambe d ordre antropologic Vull advertir tanmateix, i com a

l e c t o r , q u e l a t e s i d una font casolana d ordre pe n i nsu l ar p r e se n t a d a

a l c i t a t a r t i c l e de V. Escriva ens f a t r o n t o l l a r s mes, d acord

t a m b e amb e l q u e hem exposat a P a r t i c l e compartit amb E . Pop ea n -

ga. T a n m a t e i x aixo n o va contr a l a consideraci6 e s t r i c t a de l a seva

funci6 narrativa e n e l t e x t .

L e x i c a m e n t e l t e x t e s mostra respectu6s amb l e s d e n o m i n a t i o n s

d e carrecs i vestiments q u e n o pot traduir a l c a t a l a , confiant p o t s e r ,

e n e l r e c o n e i x e m e n t d i r e c t e d e l s primers c o ns um id o rs de l a t r a d i c i 6 ,

e l s Catalans a l l i i n s t a H a t s e I Amora t B e l , Quir, Baixa a a f a ^ o b > ,

u a l a c h a s » , passant pe r l a malaltia anomenada axamxa», e l t e x t n o f a

si n6 i mi ta r g r a f i c a m e n t i f o n e t i c a m e n t l e s veus tur ques A r a b s . Pc l

3 3 . E. POPP.ANGA, M. RIBHRA, S o b r e una n o t a d e N i c o l a e l o r g a , e d . c i t

p . 302.



I n t e r p r e t a c i o i -literdria- d e l a H i s t o r i a d e J a c o b X a l a b i n ) ) 25

que f a a l s seus d i s c u t i t s etims, s e m b l e n mol t oportunes l e s aporta-

cions d e M. Sola-Sole V. Escriva a l s seus t r e b a l l s e sment a ts.

I a n s o l s e n un cas e s pr e t en una visualitzaci6 d e l a p e c c a anomena

d a : referint-se a aquella amb l a qua] e l s guerr e rs turcs e s cobrien

e l p i t s u t i l i z a e l t e r m e <<mandib> c a p . I V , p . 91; cap. XVii, p . 148),

sinonim catala d e «davantai>. En a l t r e s casos e s recorre a denomi

na t i ons g e ne r i q ue s -<ligars», a v e l > > - ; d o m in a , pero, e l d e t a l l i sm e ,

que f a parlar d « a n a f i l s > > , aatzemares>> o <alcandora>>. Correspo-

nent-se amb aquest, l e s e x c l a m a t i o n s realitzades pe r turcs u t i -

l i t z e n l a ve u <Uda>>, d a v a n t e l narra do r, que e x c l a m a <D eu>,<Senyor», entre reconsideracions que r e m e t e n a 1 e s p e r i t c r i s t i a

mitjan^ant al•locucions identificables p . e x . , cap. I V , p s . 79-80).

Aquest esperit pot have r - lo portat a con t e m p l a r l a t r a j e c t o r i a d e

I h e r o i , turc pero, Jacob sota l a proteccio del eu c r i s t i a c a p . I V ,

p . 8 0 ) . D aquest a manera e l l e x i c j u s t i f i c a e l doble p r i s m a cultural

sobre e l qual e s construeix l a t r a d i c i o . En funcio d ai xo m a t e i x

penso que e s pot j u s t i f i c a r l a citacio d e sant Mateu c a p . p . 7 0 ) ,

que no hauria d e s e r una interpolacio, com s ha afirmat.

Aquest realisme d e m p r e m t a l e x i c o - c u l t u r a l no e s correspon,

pero, amb l a d r a m a t i t z a c io d e l s e l e m en t s d origen h i s t o r i c . Vegeu

com e l s personatges que a l a f i accionen l i m pul s na rr a ti u no h a n

pogut esser v e r i f i c a t s historicament. P a r lo d I s s a X alabina d e Quir

Niosse p e l que f a a l seu impuls a mo ros a l seu e s t r a t a g e m a , r e s p e c t i -

varnent. La seva presencia e s funcionalment l i t e r a r i a i poc afegeix

alguna d r e c e r a ca p a l a seva persona. Sense e l l s , pero, Jacob no

h ague r a hagut d e f u g i r . En 1 a l t r e e x t r e m d e l a narracio, un perso-

natge h i s t o r i c ve u mo d i f i c a d a l a seva conducta e n f unci o d e p o s s i -

b l e s s e c t a r i s i n t e r e s s o s h i s t o r i e s . No s h a d o c u m en t a t e l doble

homic i d i d e s c r i t e n e l c a p i t o l XVI1I i a ] c o n t r a r i , l e s croniques

parlen d una s i t u a c i o be n d i f e r e n t . D. C an t e m i r amb l e s considera-

cions que avui e s puguin f e r a l a se va cr oni ca j a advertides e n

I a r t i c l e compartit amb E . opeanga ens r e l a t a :

3 4 . I b i d p 3 0 0 .



26 j o i n t I i q u r l Ribera L l o p t s

YACUB TCHELEBI f r i r e c a d e t d e J ZET m e c o n t e n t d e n e l u i t i t r e pa s

p r e f e r s , t a c h e d e s o u l e v e r l a r n r e e e n s a f a v e u n • mais o n n e l u i e n donne pa s l e

tem(p) s . Le n o u v e a u S u l t a n d e P a r i s d e G r a n d s , l e f a i t s t r a n g l e r a v e c un c o r d

d a r t .

En u n a d o b le n o t a s a c l a r e i x e l t i t o l d e Tchelebi, a i x i com e l t i p u s

d execucio. No h i ha gue , pe r t a n t , m o r t puni bl e a Beseyt Bey.

Aquesta acusacio, t a nm at e ix, d o c u m e n t a u n a d o ble f u n c i o n a l i t a t . La

h i s t o r i c a , l a d e l pamflet j a a s s e n y a l a t ; l a l i t e r a r i a , c o m p l i m e n t a d o r a

d e 1 esmentat t o f a t i d i c que e s viu de s d e l a introduccio. D a c o r d

amb aixo t a m b e amb e l c r i t e r i d e I . . B a d i a i d a v a n t d a l t r e s

opinions, n o v e i g aquest epileg com u n a f e g i t o i n n e c e s s a r i . L e s t r u c -

t u r a d e l t e x t e s presenta, a i x i , mss c o n s i s t e n t .

D i n s aquesta voluntat pe r c ons ol id a r e l c onjunt d e l t e x t , p e n s o

qu e c a l r e l l e g i r e l que norm lm nt e s pr e s e n t a com a e l e m e n t exotic

a n t r op ol og ic d e l t e x t . R e c o r d e m , pe r e x e m p l e , l a r e l a c i c i d e l

contracte m a t r i m o n i a l qu e n o ha d e c o n su m a r - s e f i n s a l retorn a l a

t e r r a d e l e s p o s d . c a p . V ) , l a referencia a l e x i s t e n c i a d e l e s t o r r e s

m o r t u a r i e s v o r a e l s c a m i n s c a p . V 1 , p . 1 0 0 ) , o a l c o s t u m d e l e s c l o n e s

d e t a p a r - s e l a cara c a p . vnl, p . 107; c a p . X , p . 1 1 3 ) . To ts aquests

a s p e c t e s , s u p o s a d a m e n t informatius, r ep e rc ut e ixen e n l a f i c c i o f a c i l i t e n l a s o r t d e l s a c t a n t s : l a d i l a c i o m a t r i m o n i a l p e r m e t qu e l a f a l s a

es p os a pugui f u g i r e n e l moment p r e c i s ; d e l a t o r r e , j a hem v i s t quin

u s a b us e n f a Nerguis; e l d e t a i l d e l v e l ajuda a ocultar l a v i r i l i t a t

d Ali B a x a f i l l , que, a mss, pe r a l e s seves mans « . . . tenia g u a n t m o l t

p r i m , c a p . X , p . 1 1 3 ) . Res, pe r t a n t , e s simple i nform ac i o, a l M a r g e

d e l a s i g n i f i c a c i o d aquesta.

3 5 . 1 . CANTENtIR, H i s t o i r e d e Plimpire O t h o m a n o h s e v o y e n t l e s c a u s e s d e s o n

a g r a n d i s s e m e n t e t s a d e c a d e n c e , traduit a l fr a nc es pe r M. DEJONCQuu?Rl s P a r i s , Nyon

1743), p s . 36, 46, 47.

3 6 . L . BADIA, H i s t o r i a , e d . c i t . p . 1 6 .

3 7 . Al m rg d aqu e s t a v a lo r a ci o e s tr i c ta m e n t l i t e r a r i a , l a i n f o r m a c i o c o n t i n-

g u d a e n l a H i s t o r i a c o n t i n u a essent a t r a c t i v a m e n t precisa, s o b r e t o t v i v a s i e s

compara amb a l t r e s textos d a m b i e n t a c i o Ilunyana. I . I lo ng r i a I Egipt e d I s t o r i a d e t o

F i y l a d e l R e y d U ng ria i Lo f i l l d e l S e n e s c a l d L R i p t e s o n espais t i p i f i c a t s c o r n a t e r r e s d e



l n t e r p r e t a c n i - l i t e r a r i a - d e l a A f i r t o i r i a d e J a c o b Xalabin» 27

ja en e l n i v e l l d e l s elements l i t e r a r i s , t o t e s aquestes p o s s i b i l i t a t s

no fan sing accentuar-se. Aixi e s revela t a n t l a intencio l i t e r a r i a d e l

t e x t , com l constancia for^a mantinguda d una r e t o r i c a compacta

q u e en aquest n i v e l l - n e x e condicionador d e l s a l t r e s , e s pot d i r j a -

s expressa palesament. Cal veure, per exemple, en aquest s e n t i t l

presentacio condicionada d e l s personatges. El j historicament d i s -

torsionat Beseyt Bey e s presenta com a u b a s t a r t > , oposat a l aledesma>

Jacob c a p . I p 5 0 ) , j o c d oposits inaugurador d un interrogant q u e

s o l s a c l a r e i x 1 e p i l e g . Tambe Qu ir Mosse e s lexicament d e l i m i t a t .

Metg e Ju heu c a p . 1 p . 59) e s u n arquetip per a l l i t e r a t u r a

sants eremites. El seu editor , R . Aramon Serra N o v e l l e t e s exemplars [Barcelona,

Barcino, 19341), parla del se u ointernacionalismes p . 5 ) c l u e , penso, f a c i l i t a crear

textos e standard i t z a t s . l i ha, tanmateix, a pu nts d u na primera captacio r e a l i s t a .

Aixi, e l f e t de tractar l a questio de 1 enteniment l i n g u i s t i c en l primera noveHeta

quan e l l a arriba a Marsella; o l e x e r c i c i de realisme e s t e t i c en l escena de c a c a a La

f e l l a d e l e n t p e r a d o r C o n t a s t i , de l a mateixa collecci6 companya de document de l a

H i s t d r i a . No s a r r i b a mai, pero, a l impuls d un realisme aut nom q u e aquesta

darrera documenta. El seu j o c e s projecta mes cl a ra ment sobre l estructura de

transposicions temporals del Curial e G u e f a . Pero m e n t r e q u e aquest ho f a r e t r o a c t i -

vament Tirant t o Blanch ho f a r a ut 6picament - i d aqui q u e l a seva geografia,

c oi n c i de n t a ml > l a de J a c o b , s i g u i ta n d i s t i n t a , pe r poc bizantina-, l a Hi t r i a e s mante

en l a cronologia immediata r e c r e a , pe r interessos e s t e t i c s , potser pe r necessitat

argumental. A q u e s t n i v e l l de recreacio f un cion a lment conscient e s e l q u e dona

significaci6 a l Hist ia da va nt de textos coetanis de cara a l s c l a s s i c s venidors.

l ambe sobre c i s anteriors a e l l a , com e s ar a l a Cronica de R. Muntaner en e l s seus

capitols l o c a l i t z a t s en l a Mediterrania oriental. Una a l t r a vegada, l a geografia

coincident motiva textos diferenciats. No e s passa aqui d una do ument io geogra-

f i c a correcta n i e s va mes enlla dun marge d exercic i descriptiu; no s a r r i b a a l a

recreacio d ambients. Obra b e l i i c a , c o l s e s dete a recrear batalles i aventures

heroiques, i en funcio d aquestes, c e n t s detallismes. El se u contingut e s llanca d u n

episodi b e l i i c a u n a l t r e i mentrestant, sembla q u e r e s no interessa e l cronista. A l l i

on pogues apareixer l a consideracio costumista, Muntaner ens d i u : of l o s cinc anys

visquem de renadiu, q u e anc r e s no sembram ne plantam, ne c av am. o Hi ha tambe

u n minim d informacio antropol6gica d una u t i l i t z a c i o del l e x i c cultural -sxoro,

oturcopleso, ocata»-, pero q u e no encalcen, n i ho pretenen, l funcionalitat l i t e r a r i a

q u e en l H i r t o r i a tenen e l s seus corresponents.



I n l e r g r e t a c i o -literaria- d e l a H i t k i r i a d e J a c o b Xa l abin» 29

Mes enlla del contrastiu u l e d e sm a » , r a p i d a m e n t presentat, e l

se u r e t r a t e s configur a amb e l e m e n t s d e cod i s e s p e c i f i c s , e l s d e l a

cortesia l a c a v a l l e r i a . El topic r e t r a t cortesa d e J a c o b c a p . p s .

74-75) e s c o m p l e t a c a v a l l e r e s c a m e n t ca p I V , p . 8 6 ) . Quan l e s

seves a ccions j a n o pugu in esser a l t r a cosa qu e ucavalleries», e l

m a t e i x J a c o b s au topres enta r a j u n t a m e n t amb Al l Baxa f i l l com a

cavalier c a p . I V , p . 8 7 ) . Pa r a l l e l amen t, l a seva a cc i o s e xpres sa

mitjanCant e l t o p i c d e l a f i n a m o r s d e l a nove l l a s entim enta l. El

d e s m a i d e l h e r o i N e r g u i s e s u n ho c comu qu e c e r t a m e n t t mbe

aqui e s distorsiona de spr es d expressat.

g a ny ot a de l J a c o ba...stramordit e fora d e seny» g u a r d a n t Al l Baxa f i l l c a p . V I I I , p .

106) j u s t i f i c a aquest a cons id e r ac io. Pe r esser r e spectuosos amb e l

codi t r i a t , aquest a a n o t a c i o s e m b l a sobrera. T a n m a t e i x , aquest e s

e l codi sota e l qual progressa l a c c i o . Des d e l a c o nf abu l a c i o d e

Ne rguis, amb l a seva «c am b r e r a », f i n s a l Il iur amen t de l « m a n d i l » a

J a c o b requerir-lo com a cavalier se u c a p . I V , p . 89-91), no e s f a

sing a v a n^ a r sobre t o p i c s . Aq u e l l s qu e J a c o b c o m p l e t a expressant

e l se u « j o i » pres entant-s e com a «...pobre s erv ent e sclau son seu»

c a p . i v , p . 9 3 ) .

Aque s t a p r a c t i c a , pero, t o u n toe d e persona l i sme qu e modifica

l a r e f e r i d a ortodoxia. Pe r e l l l a H i s t o r i a e s projecta u n a a l t r a v eg a d a

sobre e l qu e sistematitzaran e l s t i t o l s i m m e d i a t s d e l a narrativa

catalana d e l quatre-cents, u n a a l t r a v eg a d a c a l d r i a parlar d e l

r e a l i s m e - b u r g e s i s m e del t e x t . La ganyot a ab ans referida obri l a f i s s u r a .

On e l t e x t s h a mos tra t escrupoios a l h o r a d e r e l a t a r l a s e s t a d e Jacob

All Baxa f i l l c a p . p . 7 5 ) , e s presenta proca^ pe l qu e f a a l e s

p a r e l l e s heterosexuals. La p r im e r a referencia verbalitzada - m e d i c a ,

e s ce r t - a aquestes relacions e s c a r a c t e r i t z a p e l se u detallisme brusquetat l e x i c a c a p . p . 6 9 ) . En a l t r e s ocasions e l d e t a i l e s

s u b s t i t u i t pe r f a l s a m o d e s t i a l a invitacio a l e s f a n t a s i e s del

lector-auditor c a p . I X , p s . 111-112). om l a ve u n a r r a d o r a t a m b e e n

t o l e s s e v e s , a l t r e s v eg a d e s e s mes e x p l i c i t e n crear qu a d r e s descrip-

t i u s c a p . I X , p s . 117-118). Sempr e amb u n t o d ironia qu e c u l m i n a

qu a n l e s d u e s a m a n t s e s c r e u e n amb l o b i i g a c i o d e plorar pe r l e s

v i r g i n i t a t s perdudes, a c t e d e l qual j a ab ans s e n s ha d i t qu e u n a no



30 J o a n A l i y u e l Kiberu I l o p i s

s e n penedia 1 a l t r a conclou qu e I i valdra e l mes a l t matrimoni

possible ( c a p . p s . 126-130 .

Cal acceptar qu e l a c a r a c t e r i t z a c i 6 d aquests episodis de u molt l

t o l i n g u i s t i c qu e e l s expressa. El t o coloquial i n s e r i t e n e l discurs

dissenya aquests dobles plans e n u n t e x t que, de ma n e r a c o n t r a r i a ,

hauria r e s u l t a t narrativament p l a , sense perspectiva i n t e r i o r . om

ocor r e, pe ro, amb a l t r e s recursos r e s s e n y a t s , aquest d e l c o l l o q u i a l i s -

me no e s propietat d e l s episodis e r o t i c s . Apar e i x dav ant qualsevol

s i t u a c i 6 qu e e l pugui u t i l i t z a r p e l s eu abast n a r r a t i u . Quan s e n s parla

de l a sospitosa ascensi6 de Q u i r Mos s e, de l a penible s i t u a c i o deJacob A l l Baxa f i l l o de 1 e s t a t de l f a l s a dama:

«E lavors veherets t o ju he u gr an senyor e t e n i r gran s t a t , pe r co com

havia t o t so qu e queria » ( c a p . 1 p . 6 2 ) .

[ e l l s ] qui e r e n hbmens d e l i c a t s e viscuts e n grans ayres » ( c a p . i v ,

p . 8 3 ) .

ugada e cascada » ( c a p . X , p . 1 1 3 ) .

P e n s o qu e aquest t o colloquial -molt b e n expressat e n l a cons-

trucci6 de d i a l e g s , qu e s e m p r e b an destacat e l s sews comentaristes-

no s h a de confondre amb 1 impres pe r l a f a c t i b l e composici6-

divulgac16 o r a l d e l t e x t , aspecte l qual e s poden deure t r e t s s

negatius, com l a r e i t e r a c i 6 d a r r e l s I e x i c a l s advertida pe r L . B a d i a . )

El qu e e s destaca aqui h o e s pe r l s e va funcionalitat t e x t u a l .

Aquella qu e h i incideix demostra qu e l a H i s t o r i a no e s tan c o l s

plasmaci6 o translaci6 documental. La tensi6 interna h i e x i s t e i x o ,

almenys, ha e s t a t cercada. mb elements qu e ens parlen de l a

i d e n t i t a t - i projecci6- r e t o r i c a d e l t e x t . mb a l t r e s qu e I agermanen

amb e l s mi tjans d e xpr e s si 6 c o e t a n i s . Multiples reconsideracions o

imprecacions l receptor qu e e ns parlen de l a r e f e r i d a o r a l i t a t o , mes

encara, e f e c t e s r e t o r i c s com e l plany l es peranca pe r l a s o r t de

l h e r o i ( c a p . I V , p s . 80-81 ; o l a j u s t i f i c a c i 6 de l a v e u narradora per l a

materia qu e t r a c t a r a l s e va urgencia argumental ( c a p . V , p . 9 5 ) . En

39 . L . BADIA, H i s i b r i a , e d . c i t p . 2 1 .



32 Joan Miquel Kibera I - l o p i s

seva voluntat de consistencia j u s t i f i c a d a des d e l seu i n t e r i o r que e l

dota, per l l e c t o r present d una l i t e r a r i e t a t autonoma creada a p a r t i r

d uns f e t s i un s codis j a remots.

I V . SOBRE TEORI DELS GENEKES HISTORI DE LITER TUR V LOR CIO DI CRONIC DEL TEXT

S o b re e l doble espai que envolta l a genesi i l a projeccio de l a

H i s t o r i a e s possible de c a r a c t e r i t z a r e l t e x t m it j an g an t g en ea lo g ie sd ordre o r i e n t a l occidental. P e i que f a a l a primera p o s s i b i l i t a t

p a r t i n t d una anotacio d A. Pacheco, J . M. Sold-Sole delimita l

cor respondencia amb e l genere c ra b d a l - s i r a p a r t i n t de l a descripcio

previa f e t a per A. Galmes de Fuentes . 4 Genere que pren per e i x l

t r a j e c t o r i a heroica d un p er s on a tg e his tb r ic a me nt s i n g u l a r e l seu

m i t j a de c o m p osi ci o e s l a incorporacio de llegendes i poemes p opu -

l a r s que, g r a d u a l m e n t i mitjancant l seva o r a l i t a t a d m e t e n elements

de fonts diverses La jueva l c r i s t i a n a afegeixen elements estranys

a l a t r a d i c i o c r a b a i x i com e l cavalleresc Aixb, P e i que aqui f a

j u s t i f i c a 1 a c u l t u r a c i 6 palesa en l H i s t o r i a ; p e l que f a a l s p l a n t e j a -

m e n t s de J . M. Sold- S o l e de l e s afirmacions d A. Galmes de Fuentes

aquella que mes l i i n t e r e s s a e s l practica divulgacio d e l genere a

l Espanya musulmana per j u s t i f i c a r l o r i g i n a l morisc catalano-

aragones per e l l pr opos at Tambe e s pot p l a n t e j a r pero sense

refutar l e s c o n ne xi ons amb 1 esment at gene re, que aquestes e s do n a -

ren dins e l mateix espai turco - m u s u l m a .

Ta n ma t ei x, g en ea lo g ic a me nt e l que mes i n t e r e s s a e s l corres-

p o n d e n c i a de Eons entre l a H i s t d r i a e l t e x t estudiat per A . Galmes

de Fuentes Libro d e b a t a l l a doc. del s e g l e XVI), o n aquest d a r t e r

« . . . n o o b s t a n t e l s v e s t i d u r a s n o v e l e s c a s [ . . . ] s e r e f i e r e a h e c h o s h i s t d r i c o s d o c u m e n -

4 1 . I b i d n o t a 1 p . 3 9 .

42. J . M SO [ . A-SOLE, La

H i s t d r i a d e Jacob Xalabrn ) > ie l

m d n drab e d . c i t . , p . 214;A . G LMES DE FUENTES l l i b r o d e b a t a l l a s Narraciones c a b a l l e r e s c a s ajamiado-moriscas

Oviedo Univer sid a d de Oviedo 1967), ps 14-16.



I n t e r p r e t a c i o -literdria- d e l a « H i s t o r i a d e Jacob Xa l a b i nn 33

t a d o s > , e s d esenvolupa equi l i b r a d am en t e l component mitic l a

na r r a c i o de l f e t r e a l : f i d e l i t a t a l succes h i s t o r i c , a l a t o p o n i m i a a

l onomastica , c a r a c t e r huma d e l ' h e r o i , i nf o r m a c i o sobre l a r e a l i t a t

quot i d i ana d e l s personatges, o r a l i t a t m a n t i n g u d a e n l espontaneitat

d e l s d i a l e g s , destacats pe r A . Galmes d e Fuentes,44 s adapten a l s

e l e m e n t s destacats e n l a H i s t o r i a e n l a mesu r a que aqui e s r e dueix

e n c a r a mes 1 ele ment m e r a v e l l o s i e s funcionalitza e l f i n a l h i s t o r i c .

Ar a h e , s i aquesta practica r e t o r i c a po t t e n i r g e n e a l o g i c a m e n t l a

seva empremta o r i e n t a l , l H i s t o r i a no e s desfa d e c o m p o n e n t s

d o r i g e n occidental, com ha que d a t r e v i s a t e n e l punt a n t e r i o r . El

que aqui e s vo l pl ant ej ar e s que pe r aquest component - a mes d e l s

que p r o v e n e n d e l s a nys d a pr e ne nt a t ge d e l c a t a l a o d e l l catalans que

l a c o n f o r m a r e n d ivulgar en -, e s possible pensar e n una c o n f o r m a -

c 1 6 occidentalitzada d e l a t r a d i c i o d e s d e l m a t e i x espai m e d i t e r r a -

ne o - or i e nt a l . J a a l e s p o s t i l l e s s ' h a f e t referencia a l a translacio a aquell

mon d e c o d is c u l t u r a l s occidentals. El se u r e s u l t a t mes directe e s

practica b a l c a n i c a d e l s seus m o d e l s l i t e r a r i s , mes enlla d e l a traduc-

cio l ' a d a p t a c i o , com ha r e v i s a t N. I o r g a . 4 5 Tan populars com a

( ' o c c i d e n t , e s d ivulgar en o r a l m e n t s interrelacionaren s intermo-

dificaren e n r e l a c i o amb propostes l i t e r a r i e s autoctones. La seva

resultant e n e l mon balcanic e s r e c o n e g u d a amb l a categoria d e I l i b r e s

p o p u l a r s , e n que l i mpuls popular equilibra e l c u l t e . 4 G

l o t a i x o , qualsevol d aquestes propostes que p o d e n reduir-se a

una p e l que f a a l interferencia d e g e n e r e s c u l t u r e s , e ns parla d un

hibridisme sup os a d am en t p r a c t i c a t des d e 1 ' e s p a i o r i e n t a l . Aquest

a n iv e l l am en t - N . Iorga parla d una f a u l a d o r i g e n oriental amb un

heroi prop] d un squ m narratiu-aventurer occidental, m e n t r e que

43. A. G , > - , , i f s DE FUENTES o p . C i t . P . 1 7 .

44. I b i d . p s . 57-69.

45. N. IORGA, Etudes Byzantines Bucarest, I n s t i t u t d E t u d e s B y z a n t i n es 1939),

p s . 287-297.

4 6 . 1 ' i d N. C RTO J AN , C a r t i l e P o p u l a i r e i n Literatura Romdneasca Bucarest, E d i tu -

r a E n c i c l o p e d i c a Romana 1 9 7 4 ) ( v i d M. MOR RU P o s t f a t a C a r t i l e Populare I n c e r c a r e

d e d e f i n i r e s t r u c t u r a l a p s . 4 81 - 519); Ch NIS RD H i s t o i r e d e s l i v r e s p o p u l a i r e s o u l a l i t t e r a t u r e

d e c o l p o r t a g e Paris Ch. Lahure, 1854), vo l i i cap. x i v p s . 4 1 1 - 4 1 5 .



34 J o i n t A l i r l u e l Ribera L l o p i s

A. Pacheco e s r e f e r e i x a un enriquiment de l e s t e c n i q u e s propies de

l a narrativa occidental amb elements d'origen oriental-4 aqui o a l l y

p r a c t i c a t , no e s a l t r e que e l que dinamitza 1'evoluci6 de l a narrativa

rom nica. I e n aquesta v i a c a l p l a n t e j a r - s e l a mateixa configuracio

genealogica de l'esquema i 1 e x p r e s s i 6 narratius romanics.

La H i s t o r i a e s troba mes enCa d e l punt t e o r i t z a t pe r P . Zumthor,^

e n que e l roman accelera e l proces de d escomprom is de l a p a r o l e

p o i t i q u e mitjangant l a consideracio estrictament l i t e r a r i a , s 'accedeix

a l r e c i t . La diferencia e n 1'evoluci6 d e l l gene r e s l a ma rca l a u t i l i t z a c i o

de l a prosa, urgent despres de l e s propostes l i m i t practicadesp e l

r o -

man.

Una d'aquestes s i t u a c i o n s , P Z_umthor a l a contempla e n l a

confluencia de l i n i e s a c t a n c i a l s superposades, abans oposades - - f t n a -

m o r c / f a b l i a u - e n estructures encara desenvolupades e n vets i e n una

r e l a c i o interfuncional. Fet t e o r i a e l seu comentari e s t r i c t e sobre La

C h a t e l a i n e d e V e r g i , e l j o c d'oposicions recurrents -lexiques t a n t com

estructurals- provoca un ritme nou, d e l qual l a f i n a m o r s s u r t renove-

l l a d a . Proces p e l qual l a l e d'impuls l i r i c o cavalleresc esdev e i n -

transcendent; proces insalvable quan l'aventura-historia de l a q u e t e s e

substitueix p e l succes-anecdota -experiencia contra exemplaritat- i

p e l qual e l r e c i t accedeix a l a parodia d e l l m a t e i x . Dessacralitzada

l a v e n t u r a , v a s u b j e c t a n t - s e a estructures evolucionades des d e l c o n t e

e l s exempla l a f a b l e , caracteritzades pe r l a seva b r e v e t a t . La u n i t a t d e l

succes n a r r a t , l a r e l a c i o premisses-conclusio, l a importancia d e l

conjunt d e l t e x t i no d e l d e t a i l o episodi com e n e l roman i n t e r e s s a

a r a . D'aqui, i amb aquests elements c a r a c t e r i t z a d o r s , segons P .

Zumthor 5 s u r t l a n o u v e l l e , e l n o v e l l i n o , estructura que constata un mon

47. N. IOR Ramon Muntaner i Plmperi B i z a n t i , e d c i t . , ps 58-59; A. PACI IECO,

H i s t d r i a , ed. c i t p . 5 .

48. P . ZUMTIIOR Langue t e x t e , inigme P a r i s , Editions du S e u i l , 1975), p s .

241-245, 248.

4 9 . I b i d . p s 223-225, 2 2 9 .

5 0 . Vid. P . ZUMTIIOR Essai depoitique m e d i e v a l e Paris Editions

du S e u i l , 1972),

p s . 361, 380, 385.

5 1 . I b i d . p s 399-401.



n t e r p i r e t a c i c i - l i t e r c i r i a - d e l a ? ? H i s t o r i a d e J a c o b X a l a b i n , , 35

nou. Aquest repertori de caracteristiques -explicitat p e l desenvolu-

p ment r e a l i t z a t p er R . Dubuis 5 2 que n o repeteixo aquf- c o n d ue i x

a a constatacio d una r e t o r i c a o gr a ma ti c a propia, segons ] a d e n o m i -

n a c i o todoroviana, onsum d en a seva capacitat de sor pr esa - Ia

n o u v e l l e com a estructura de l a sorpresa de I a qual tambe ens p a r l a R .

Dubuis-,3 o n queda r e f l e c t i t aquell n o u mon aquella n o v a s o c i e t a t I autonomia del r e l a t .

Considero que I a H i s t o r i a e s correspon amb aquesta c o ncep c i o .

l e s c a r a c t e r i s t i q u e s abans a l l u d i d e s remeten e l s s e u s elements e s t r u c t u -

r a l s : a peripecia de Jacob e s tanca en u n parentesi temporal l i m i t a t ;

en aquest sorpresa a t z a r mouen ] ar gument; l impuls de l a q u e t e s e

s u b s t i t u e i x p er l a inventiva d e l company de I h e r o i ; d e t a i l s de c o m -

portament, comentaris i n c i s i u s inform ac io exotica comp leten I a c c i o ;

per a l mateix imperi t u r c r e s n o suposa e l v i a t g e de l h e r o i , l a seva

impo rtan c i a s o l s ho e s p er a l a seva p a r e l l a , potser p er a ] lector/

a u d i t o r , s o l s a e l l s pertany l a v e n t u r a ; t a m p o c n o suposa r e s e l seu

r e t o r n ; potser e s u n element desequilibrador per aixo s e r a eliminat;

s i l a t r a d i c i o volgue f e r d a questa m o r t modificada emblema de l atensio d una comunitat, n o en s a r r i b a r e s j a d aquella t a s c a perduda.

E l t e x t e s tanca amb u n a m o r t puntual despres de l a qual e l temps e s

d i s g r e g a . Aixi e n t e s , per a l l e c t o r occidental a qui a r r i b a I a H i s t o r i a p e ]

manuscrit, tambe per a l l e c t o r a c t u a l , aquesta e s u n a n o u v e l l e 0,

almenys, genealogicament, n a comp lei x I a f u n c i o .

Documentalment a i xo p l a n t e j a un a questio d ordre h i s t o r i c o -

l i t e r a r i que ajuda a c l a r i f i c a r c e r t s aspectes de 1 evoluci6 narrativa en

e l m a r c c a t a l a en e l r o m a n i c mes immediat, e l peninsular. Pel que

f a a l p r i m e r c a s d a v a n t a l t r e s mode ls fonamentals entre e l s s e g l e s

x 1 1 x l v -roman, f a b l i a u discurs allegorico-arturic-, exemplificats

respectivament p e l Blandin d e C o r n u a l l a , l e s c o d o l a d e s La Faula de

G u i l l e m de Torroella, I a H i s t o r i a n o presenta u n i c a me n t I a s u b s t i t u -

5 2 . R. DUBUIs, L e s Cent n o u v e l l e s e l I a t r a d i t i o n d e I a n o u v e l l e e n France a n

Moyen-Age Grenoble, Presses Universitaires de Grenob le, 1973), p s . 14-15, v i d ] a

a I a 2 a . p a r t .

5 3 . I b i d p s 1 2 5 , 5 6 3 .



36 Joan Miguel Ribera I _ l o p i s

cio formal de very per p r o s a sing l a d o cu me nta ci o d una tensio

narrativa n o v a que e s l a de l a n o u v e l l e

Aquesta p o s s i b i l i t a t narrativa en l e s Metres catalanes n o e s cons-

t a t a f i n s b en i n i c i a t e l s e g l e XV de m a n e r a i n c e r t a . Penseu en

1 adequat t i t o l que R . ramon Serra posa a l a seva edicio citada de

n o v e l l e t e s e x e m p l a r s . Texts a q u e s t s amb l e s sever limitacions e l seu

hibridisme entre e l c o n t e p i e u x l orn amentacio cortesana, que v e n e n

a d o c u m e nt a r e l parallelisme cronologic c a t a l a amb tradicions r o m a -

niques preferentment ultrapirinenques. Cal t e n i r en c o m pt e que l e s

mostres de l a r e s t a peninsular son tardanes fun cio n alment u t i l i t z a -

d e s j a s i g u i n l e s portugueses, com C o n t o s e H i s t o r i a s d e P r o v e i t o e

Exemplo 1575), de Go n C a l o Fernandes de Tran c oso , C o r t e na a l d e i a e

n i t e r d e i n v e r n o 1619), de Francisco R o dr igues Lo b o , o l e s c a s t e l l a n e s .

En aquest darter c a s l manca de c o n r e u d e l genere e s d o c u me n ta

en l b u i t que h i ha entre e l s l l i b r e s de c ontes exemples, forca

medievals per l a seva parquedat e s t r u c t u r a l El C o n d e Lucanor 1335),

de D. J ua n Ma n uel, Libro d e e j e m p l o s por a b c c 1400-1421), de

Clemente S a n c h e z de Vercial, o e l C o r b a c h o c 1438, ms. 1466, e d .

1 4 9 8 ) - c o m p t a n t amb l e s c o l - l e c c i o n s c a s t e l l a n e s de J o a n 1 i m o n e -

d a l e s N o v e l a s e j e m p l a r e s 1 613) de Miguel de Cervantes. El proleg d e l

n o v e l • l i s t a l seu t e x t a c l a r e i x l confusio que e x i s t i a en I e s c o l a

castellana sobre l e s formes de r e l a t . Al voltant d aquest moment e l

buit I ompliren e l s episodis inclosos en l e s novelies bizantines l e s

fo rmes en ev oluc io de l a p i c a r e s c a . Despres d e C er v an tes , Maria de

Zayas do ument amb l e s seves N o v e l a s e j e m p l a r e s y a m o r o s a s 1637) l

r i g o r o s i t a t del genere en que, en aquest c a s l voluntari realisme

e x p l i c i t a t en e l proleg s uneix l l e c t u r a de l n o v e l i i s t i c a i t a l i a n a per

p a r t de I a u t o r a .

En qualsevol c a s p e l que f a a l a produccio catalana, l e s n o v e l l e t e s

e x e m p l a r s serien e l document mes s i g n i f i c a t i u en aquest s e n t i t s i n o e s

tingues l a H i s t o r i a . mb l e s seves dependencies, t o un impuls mes

l u d i c . Questio de m a t i s . El que n o pot s orprendre e s que l a H i s t d r i a

aparegui en e l mate i x document amb l H i s t o r i a d e l f r l l d e 1 e m p e r a d o r

C o n t a s t i . Dins, cada t i t o l l a seva naturalesa l i t e r a r i a son f a c t i b l e s

textos de l e c t u r a esbargiment, amb caracteristiques basiques de l a



I n t e r p r e t a c i o - l i t e r a r i a - d e l a ( ( H i s t o r z a d e Jacob Xala bin» 37

n o u v e l l e mb e l l s , p o t s e r , e s va intentar c ompondr e, e s va i n i c i a r un

b r e u compendide

narracionsbreus a

1 e s t i lde l e s que de s d e l

D e c a r n e r o n e (1353) b o c ca c c ia a Les c e n t n o u v e l l e , n o u v e l l e s (m. d e l s e g l e

xv) e s c onvertiren e n miscellanies de l o c i durant aquesta centuria.

M os t r a de l a presencia forma ci o d un n o u p u b l i c , l a seva existencia

e n l e s p a i c u l t u r a l e a t a l a e s d o c um e n t a d a pe r l a traduccio anbnima

d e l Decamero (1429). mb l a urgencia d e l medi, un a narracio com

posta a mitges entre recursos propiament occidentals l i n f l u x h i s t o -

r i c o - c u l t u r a l o r i e n t a l , o cupa un l l o c de c o r r espondenci a plena amb

l a t r a j e c t o r i a progressiva de l e s estructures narratives romaniques.

En aquest s e n t i t c a l p l a n t e j a r , a m s de l a se va de sta ca ble

c o e t a n e i t a t , e l seu abast h i s t o r i c . Com queda b r e um e n t anotat, l a

H i s t r r i a exercita e n s i n t e s i l e s que seran bases de l a n o v e l • l i s t i c a

catalana c l a s s i c a . De I exot isme a l realisme t o t s poden hav e r e s t a t

ingredients circumstancials e n l a seva composicio, que condueixen,

pero, a patrons c l a s s i c s . Le s referencies de S B o s c h a l proces de

mitificacio de J a c o b e n r e l a c i o amb Tirant ofereix un a a l t r a possible

anella e n aquesta cadena. D a v a n t Curial e G u e l f a T i r a n t t o B l a n c h , l a

H i s t o r i a e s presenta com a punt de f l e x i o j a ineludible pe r c o n t empl a r

a p o s t e r i o r i l a configuracio d una t r a d i c i o . Tradicio que f r a c t u r a e l c os

narratiu medieval -impermeabilitzat e n e l j e a n F r o i s s a r t de Meliador

c 1365-1370), barroquitzat e n I Amadts d e Gaula c 1492, e d .

1508)- s a l t a n t sobre e l s e s p i l l s e s t e r e o t i p a t s d e l s e g l e XVI - n o u s

Amadis o s Palmerines-, reviu e n e l s e g l e XVII. En e l n o u s e g l e , s i

T i r a n t po t e s s e r un punt de ra o e n l e s f o l l i e s l i t e r a r i e s de on A l o n s o

Quijano, l a de J a c ob Xa la b in podria esser j a una d aquest es aventures

que ramifiquen espai discurs narratius e n e l Q u o t e .

JO N MIQU L RIBER LLOPIS

U n i v e r s i t a t Complutense de Madrid

5 4 . S . BOSCII, Le s f o n t s O r i e n t a l s d e l ( ( T i r a n t t o Bl a n c h oEstudis R om a n i c s o ,

19 4 9 -1 9 50, p s . 1-50 (45-48).

per a la interpretacio literaria de jacob xalabin-joan miquel ribera_article

Documents