pla d’emergÈncia · pla d’emergÈncia sala el casino titular: ajuntament d’alpens...

PLA D’EMERGÈNCIA

SALA EL CASINO

TITULAR: AJUNTAMENT D’ALPENS

EMPLAÇAMENT: Carrer Ramal, número 3 – 08.587 ALPENS (Osona)

DATA: DESEMBRE 2017

TÈCNIC REDACTOR DEL PLA: FRANCESC XAVIER MASDEU NOU

Pol. Ind. Pont-Xetmar, Carrer I, 33 1ª 17844 Cornellà del Terri (El Pla de l’Estany) Tel.:972 573133 – E-mail: [email protected]

ÍNDEX

DOCUMENT 1: IDENTIFICACIÓ DE L’ACTIVITAT. INVENTARI, ANÀLISI I AVALUACIÓ DEL

RISC

1.1 Identificació de la Instal·lació

1.1.1 Identificació dels titulars

1.2 Emplaçament

1.3 Accessos a les instal·lacions. Accessibilitat per ajuda externa

1.3.1 Descripció dels accessos

1.3.2 Entorn i accessos pels vehicles

1.4 Descripció de la Instal·lació

1.4.1 Característiques constructives de les instal·lacions

1.4.2 Activitats de la instal·lació

1.4.3 Instal·lacions de l’edifici

1.4.4 Superfícies

1.5 Ocupació

1.5.1 Plantilla

1.5.2 Quadres de presència en les diferents hores del dia, de personal i ocupants

1.5.3 Estructura d’autoprotecció

1.6 Anàlisis de risc

1.6.1 Anàlisi històrica

1.6.2 Inventari i avaluació de riscos interns

1.6.2.1 Metodologia simplificada d’anilisi de riscos

1.6.2.2 Riscos interns

1.6.3 Riscos laborals

1.6.4 Riscos externs

1.6.4.1 Tempestes i Inundacions

1.6.4.2 Moviments sísmics

1.6.4.3 Nevades

1.6.4.4 Incendis forestals


1.6.5 Avaluació de les condicions d’evacuació

1.6.6 Avaluació de les condicions de confinament

1.6.7 Digrama de persones per zones

1.7 Plànols

DOCUMENT 2 : INVENTARI I DESCRIPCIÓ DELS MITJANS I MESURES DE PROTECCIÓ

2.1 Mitjans materials disponibles

2.1.1 Sectorització

2.1.2 Instal·lacions de detecció

2.1.3 Instal·lacions d’extinció d’incendis

2.1.4 Instal·lacions d’evacuació/extracció i depuració de fums

2.1.5 Equipaments per a la lluita contra sinistres

2.1.6 Senyalització d’emergències

2.1.7 Sistemes interns d’avís

2.1.8 Mobilització d’equips

2.2 Mitjans humans disponibles

2.3 Mesures correctores de risc i d’autoprotecció

2.4 Plànols

DOCUMENT 3 : MANUAL D’ACTUACIÓ

3.1 Objecte

3.2 Identificació i classificació de les emergències

3.2.1 En funció de nivell de les emergències

3.2.2 En funció del tipus de risc

3.2.3 En funció de l’ocupació i dels mitjans humans

3.3 Equips d’emergència45

3.3.1 Cap d’emergència

3.3.2 Responsable evacuació, intervenció i recolzament

3.4 Accions a realitzar per a cada situació de risc

3.4.1 Detecció i alerta


3.4.2 Activació del Pla emergència: Identificació de la persona que fa els avisos

3.4.3 Comunicacions

3.4.3.1 Centre d’atenció i Gestió de trucades d’Urgència 112 Catalunya

3.4.3.2 Centre de Coordinació Operativa de Catalunya (CECAT)

3.4.3.3 Comunicació a Municipis

3.4.4 Fi de l’Emergència

3.4.4.1 Comunicació posterior de les emergències i de les activacions

3.5 Fitxes d’actuació

3.6 Integració en plans d’àmbits superiors

3.6.1 Coordinació a nivell directiu

3.6.2 La Coordinació es durà a terme de la següent manera:

DOCUMENT 4 : IMPLANTACIÓ, MANTENIMENT I ACTUALITZACIÓ

4.1 Responsabilitat i organització

4.1.1 Responsables de la implantació

4.1.2 Planificació, coordinació i seguiment de les accions d’implantació

4.2 Programa de formació, capacitació i informació dels treballadors

4.3 Programa d’exercicis i simulacres

4.3.1 Registre de simulacres

4.4 Programa de manteniment

4.4.1 Manteniment instal·lacions i equipament

4.4.2 Manteniment del propi pla

4.4.3 Estudi i avaluació dels incidents i accidents

ANNEXES

ANNEX I: DIRECTORI DE COMUNICACIONS

ANNEX II: FORMULARIS PER A LA GESTIÓ D’EMERGÈNCIES.

ANNEX III: PLÀNOLS


5

INTRODUCCIÓ

El present pla d’emergència serveix per establir les actuacions a seguir pel personal en

el centre de treball en aquelles situacions que més endavant es definiran com

emergències, per a la protecció de persones i instal·lacions i per prevenir els possibles

impactes al medi ambient, evitant o reduint les conseqüències.

Descripció de les instal·lacions

Objecte

L’abast del Pla d’emergència queda limitat a les ocasions en que l’ajuntament

d’Alpens vulgui utilitzar el local objecte del Pla, com a sala de festes.

El funcionament normal del local es de bar-restaurant amb terrassa en regim de lloguer

per part d’un arrendatari privat, aquest també pot utilitzar el local com a sala de festes

com a iniciativa privada. L’arrendatari del local confeccionarà el seu propi pla

d’emergència en cas que sigui necessari i segons correspongui .

L’objecte del Pla d’emergència és establir el conjunt sistemàtic de normes de resposta

a la totalitat identificable de riscos que poden afectar tant a persones, instal·lacions o

el medi ambient.

L’abast del present pla d’emergència queda restringit a les instal·lacions localitzades a:

EL CASINO

Carrer Ramal, número 3

08.587, Alpens (Osona)

Telèfon contacte: 93 857 80 75

Correu electrònic: [email protected]


6

DOCUMENT 1:

IDENTIFICACIÓ DE L’ACTIVITAT. INVENTARI, ANÀLISI I AVALUACIÓ DEL RISC


7

Identificació de la Instal·lació

Identificació dels titulars

A la següent taula s’indiquen les dades d’identificació dels titulars i de l’emplaçament

de l’activitat. Tanmateix, s’identifica el nom del Cap d’emergències.

Raó Social

Nom Montse Barniol Carcasona

Raó Social AJUNTAMENT D’ALPENS.

NIF P0800400D

Direcció Plaça Major, número 15

Codi Postal 08.587

Municipi ALPENS

Telèfon 93 857 80 75

Correu electrònic [email protected]

Cap d’emergències

Nom i cognoms Montse Barniol Carcasona

Càrrec Alcaldesa

Telèfon 618745707

Correu electrònic [email protected]

Emplaçament

La sala de festes amb espectacle es troba situada a l’entrada de la població

d’Alpens. Al carrer Ramal, número 3.

Les coordenades UTM de l’escola, per al punt d’accés a l’establiment són les següents:

Coordenades de l’establiment

PROJECCIÓ UTM

UTM: X: 425.788

Y: 4.663.393


8

Accessos a les instal·lacions. Accessibilitat per ajuda externa.

Descripció dels accessos

L’evacuació de tota l’activitat quan funcioni conjuntament el bar-restaurant i la sala

de festes, es realitzarà amb l’adopció de quatre sortides en planta baixa directes a

l’exterior (veure plànols). A base de tres sortides formades per portes peatonals de

doble batent de 70 cm cadascun, que obrirà en el sentit de l’evacuació i dotades

amb mecanisme de fàcil obertura. També una porta peatonal de doble batent de 80

cm cadascun, que obrirà en el sentit de l’evacuació i que el mecanisme de

tancament no funcionarà durant el funcionament de l’activitat. Per evacuar la planta

primera es realitzarà per una escala descendent amb una amplada de 95 cm fins a la

planta baixa. A més a la planta baixa i planta primera hi ha finestres que permetrien

l’accés en cas de necessitat d’equips de rescat o extinció.

Entorn i accessos pels vehicles

Tres de les façanes de l’edifici donen a l’aparcament de l’activitat i a l’exterior. Des de

l’aparcament es te accés a la carretera BP 4654 amb una amplada d’uns 5,00 m, al

carrer de la Vinya amb una amplada d’uns 6,50 m i al carrer el Ramal amb una

amplada d’uns 4,00 m. Els vials d’accés tenen suficient pel pas de vehicles de gran

volum.

En quant a l’entorn es residencial.

Descripció de la Instal·lació.

Característiques constructives de les instal·lacions

L’establiment està situat en planta baixa i planta primera d’una edificació existent,

l’establiment es troba aïllat respecte els establiments veïns. L’establiment esta format

per tancaments portants d’obra de fàbrica de maçoneria de 45 cm de gruix. Les

divisions interiors estan formades per obra de fàbrica de 10 cm de gruix. Els acabats de

les parets son remolinats i pintats, els serveis higiènics van enrajolats. Pel que fa al terra

de les estances van amb terratzo. Els tancaments practicables de l’activitat son de

fusta i vidre. El forjat de la planta primera es unidireccional a base de biguetes

prefabricades de formigó, revoltó de formigó i xapa de compressió, amb un gruix de

30 cm. L’estructura de la coberta es a base de jàsseres peraltades de fusta, amb un

pendent del 30%. La coberta esta formada a base de biguetes i rastells de fusta, rajola,


9

aïllament i teula ceràmica. A la zona de la cuina on es manipulen els aliments, les

parets van completament enrajolades.

Activitats de la instal·lació

L’abast del Pla d’emergència queda limitat a les ocasions que l’ajuntament d’Alpens

vulgui utilitzar el local objecte del Pla com a sala de festes. Quan es vulgui realitzar

algun acte cultural, representació, actuació, etc... S’obrirà la sala de festes i el bar-

restaurant funcionarà per donar servei de menjar i beguda als assistents de l’acte.

Quan es realitzi un acte a la sala de festes amb espectacle, es preveu que l’aforament

de tota l’activitat serà de 750 persones com a màxim, que es inferior a l’ocupació de

l’activitat. Es prendran les mesures necessàries per tal d’adaptar l’activitat a

l’aforament.

L’activitat de bar-restaurant amb terrassa es desenvoluparà en planta baixa i planta

primera. En planta baixa hi ha la cuina, la barra, el rebost, un hall d’entrada amb una

escala que comunica amb la planta primera i el menjador on es serviran les begudes i

menjars a la clientela.

A la planta primera hi ha els serveis higiènics per homes i dones, un local d’estris de

neteja, un vestidor per als treballadors, el palco de la sala de festes, un despatx per a

la gestió de l’activitat i dues habitacions d’ús privat. Les diferents estances de la planta

primera estan comunicades per una zona de pas i l’escala d’accés.

Quan a la sala de festes es celebri un acte, l’entrada principal es farà a través del hall

on es realitzarà el control d’accés. La sala de festes es en planta baixa i planta altell,

en planta baixa es on hi ha la sala, l’escenari, el camerino, un magatzem d’estris, uns

serveis higiènics i una sala de màquines amb accés des de l’exterior i per personal

autoritzat. En planta altell hi ha el palco, que s’utilitzarà quan a la sala s’hi realitzin

representacions teatrals.

Quan es realitzi un acte a la sala de festes, les portes que comuniquen el bar-restaurant

i la sala a través del hall romandran obertes.



l’exterior (veure plànols). A base de tres sortides formades per portes peatonals de


10

doble batent de 70 cm cadascun, que obrirà en el sentit de l’evacuació i dotades

amb mecanisme de fàcil obertura. També una porta peatonal de doble batent de 80

cm cadascun, que obrirà en el sentit de l’evacuació i que el mecanisme de

tancament no funcionarà durant el funcionament de l’activitat. Per evacuar la planta

primera es realitzarà per una escala descendent amb una amplada de 95 cm fins a la

planta baixa.

Instal·lacions de l’edifici

L’edificació disposa de les instal·lacions necessàries pel seu bon funcionament:

telefonia, electricitat, sanejament, fontaneria, gas natural, calefacció i seguretat

contra incendis. Totes elles complien la llei que les regulava en el moment de la seva

construcció.

Superfícies i altura d’evacuació

PLANTA BAIXA

LOCAL SUP. ÚTIL

(m2)

SUP. CONSTRUÏDA

(m2)

Escenari 93,43 m² 107,36 m²

Sala 165,71 m² 179,58 m²

Camerino 6,09 m² 7,69 m²

Sala màquines 3,91 m² 5,69 m² Banys 13,15 m² 16,14 m² Magatzem 15,99 m² 19,83 m²

Hall 31,20 m² 37,05 m² Cuina 8,31 m² 12,60 m²

Barra 14,13 m² 24,16 m²

Rebost 17,66 m² 23,48 m²

Menjador 108,55 m² 128,45 m²

TOTAL PLANTA

BAIXA

478,13 m2 562,03 m2


11

PLANTA PRIMERA

LOCAL SUP. ÚTIL

(m2)

SUP. CONSTRUÏDA

(m2)

Vestidor 17,08 m² 20,98 m²

Habitació privada 1 13,56 m² 16,18 m²

Despatx 7,89 m² 11,14 m²

Habitació privada 2 9,92 m² 13,40 m²

Estris neteja 4,38 m² 5,04 m² Banys homes 12,00 m² 14,29 m² Banys dones 10,99 m² 14,04 m²

Escala 12,66 m² 14,35 m²

Pas 24,41 m² 29,32 m²

Palco 40,20 m² 48,24 m²

TOTAL PL. PRIMERA 153,09 m2 186,98 m2

TERRASSA EXTERIOR

LOCAL SUP. ÚTIL

(m2)

SUP. CONSTRUÏDA

(m2)

Terrassa exterior 182,01 m² -- m²

TOTAL EXTERIOR 182,01 m2 -- m2

La superfície total de l’activitat és 631,22 m2 de superfície útil, 749,01 m2 de

superfície construïda. Amb una terrassa exterior de 182,01 m2

Ocupació

Pel càlcul de l’ocupació de l’establiment, s’han seguit les pautes del punt 2 i valors de

la taula 2.1. de la Secció SI 3 del Document Bàsic SI (Seguretat en cas d’Incendi) del

Codi Tècnic de l’Edificació. S’ha calculat l’ocupació dels diferents recintes en funció

del seu ús i superfície útil. Aquest valor es el que ens permet definir el càlcul de les vies

d'evacuació. Amb caràcter general, es consideren ocupades simultàniament totes les

zones o recintes d’un edifici, excepte en aquells casos en què la dependència d'usos

entre ells permeti assegurar que la seva ocupació és alternativa.

Al palco de la planta primera hi ha un banc fixat al terra. L’ocupació d’aquesta zona es de 40

persones.


12

PLANTA BAIXA

DENOMINACIÓ SUPERFÍCIE (m2)

DENSITAT OCUPACIÓ

(Persona/m2) NÚM. PERSONES

Escenari 93,43 m² 1 persona/ 10 m2 10

Sala 165,71 m² 1 persona/ 0,25 m2 663

Camerino 6,09 m² 1 persona/ 2 m2 3

Sala màquines 3,91 m² -- --

Banys 13,15 m² 1 persona/ 3 m2 5

Magatzem 15,99 m² 1 persona/ 40 m2 1

Hall 31,20 m² 1 persona/ 2 m2 16

Cuina 8,31 m² 1 persona/ 10 m2 1

Barra 14,13 m² 1 persona/ 10 m2 2

Rebost 17,66 m² 1 persona/ 40 m2 1

Menjador 108,55 m² 1 persona/ 1,5 m2 73

TOTAL PLANTA BAIXA 775

PLANTA PRIMERA


DENSITAT OCUPACIÓ

(Persona/m2)

NÚM.

PERSONES

Vestidor 17,08 m² 1 persona/ 10 m2 2

Habitació privada 1 13,56 m² -- --

Despatx 7,89 m² 1 persona/ 10 m2 1

Habitació privada 2 9,92 m² -- --

Estris neteja 4,38 m² -- --

Banys homes 12,00 m² 1 persona/ 3 m2 4

Banys dones 10,99 m² 1 persona/ 3 m2 4

Escala 12,66 m² -- --

Pas 24,41 m² -- --

Palco 40,20 m² 1 persona/seient 40

TOTAL PLANTA PRIMERA 51


13

L’ocupació de la planta primera segons les pautes de la taula 2.1. de la Secció SI 3 del

Document Bàsic SI del Codi Tècnic de l’Edificació, sense considerant el caràcter

simultani o alternatiu de les diferents zones de l’activitat, és de 51 persones. Realment

considerant les condicions d’utilització, simultaneïtat i del funcionament normal de

l'activitat, quan aquesta estigui en funcionament no hi haurà ocupació ni als vestidors

dels treballadors ni al despatx. Llavors realment l’ocupació màxima serà de 48

persones quan funcioni conjuntament el bar-restaurant amb la sala de festes.

TERRASSA EXTERIOR


DENSITAT OCUPACIÓ

(Persona/m2)

NÚM.

PERSONES

Terrassa exterior 182,01 m² 1 persona/ 1,5 m2 122

TOTAL TERRASSA EXTERIOR 122

Quan l’activitat es realitzi un espectacle i funcioni conjuntament el bar-restaurant amb la sala de

festes, l’ocupació total de l’activitat segons les pautes de la taula 2.1. de la Secció SI 3 del

Document Bàsic SI del Codi Tècnic de l’Edificació i considerant el caràcter simultani o alternatiu

de les diferents zones de l’activitat, és de 823 persones. 775 persones en planta baixa i 48

persones en planta primera. La terrassa exterior té una ocupació de 122 persones.

Plantilla

Les dades del personal que treballi a l’activitat varia en funció de l’activitat que s’hi

desenvolupi.

L’activitat complirà en especial amb el títol segon: Requisits i obligacions que ha de

complir els establiments, els espectacles i les activitats recreatives del Reglament

d’espectacles públics i activitats recreatives.

Les activitats recreatives musicals han de disposar durant tot el seu horari de

funcionament, d’una persona vigilant de seguretat privada a partir de 500 persones

d’aforament autoritzat. En actes puntuals que es superin les 500 persones d’aforament

es disposarà d’una persona vigilant de seguretat privada o alternativament, estan

exempts d’adoptar les mesures de seguretat regulades per aquest article les activitats

recreatives organitzats per un ens local, sempre que la seguretat de les persones


14

usuàries quedi garantida degudament per la policia municipal, policia local o guàrdia

urbana.

Tenen l’obligació de disposar de personal de control d’accés amb les funcions i

requisits regulats en aquesta secció les activitats recreatives musicals, a partir de 150

persones d’aforament autoritzat. Quan es realitzi algun esdeveniment a la sala es

disposarà de personal de control d’accés amb el mínim d’efectius descrits segons

l’aforament.

Quadres de presència en les diferents hores del dia, de personal i ocupants

Per la tipologia d’establiment les activitats que s’hi poden realitzar són molt variades.

En actes puntuals, si està previst superar l’aforament del local, es prendran les mesures

necessàries per tal d’adaptar l’activitat al nou aforament puntual. Mai es superarà

l’aforament màxim de 750 persones, que es inferior a l’ocupació de l’activitat.

Estructura d’autoprotecció

PERSONA QUE DETECTA L’INCENDI

RESPONSABLE D’EVACUACIÓ, INTERVENCIÓ I RECOLZAMENT

CENTRE DE CONTROL

CAP EMERGÈNCIA


15

Anàlisis de risc

Anàlisi històrica

Sinistralitat en anys anteriors

Risc intern – Antecedents de sinistralitat

Sinistres interns Descripció detallada del sinistre Data Intervenció Danys ocasionats Conats Cap D’alguna entitat Cap De certa entitat Cap

Inventari i avaluació de riscos interns

Metodologia simplificada d’anàlisi de riscos

Per fer l’anàlisi dels riscos hi ha diferents tipologies que es poden emprar. En aquest cas

hem seleccionat la Metodologia simplificada d’anàlisi de riscos, per considerar-la la

més apropiada ja que fa una execució molt detallada dels riscos.

A continuació es fa una descripció detallada del mètode de valoració.

A) Anàlisi d’amenaça

A partir dels següents punts, s’estableix una anàlisi i valoració dels factors i de les

condicions que influeixen sobre el risc potencial per a les persones i l’edifici, així com

dels productes tòxics i perillosos que intervenen en les activitats desenvolupades a

l’edifici, relacionant situació, activitat, processos desenvolupats i riscos de procedència

exterior que poden raonablement afectar-lo.

RISCOS / AMENACES I.P. I.C. I.R.

(1) (2) (3)

Índex de probabilitat (IP) Índex de conseqüència danys (IC)

1 Inexistent 1 Sense danys

2 Sense constància o menys d’una vegada cada 10 anys

2 Petits danys materials o al medi ambient,

sense afectats 3 Freqüència entre 1 i 10 anys 3 Petits danys materials o al medi ambient 1/o


16

algun afectat o víctima mortal.

4 Cada any o menys 4 Danys materials o al medi ambient i/o

alguns afectats o víctimes mortals.

5 Una o més vegades a l’any

5 Danys materials o al medi i/o nombrosos afectats amb la possibilitat d’algunes víctimes mortals.

6

Importants danys materials o al medi i/o nombrosos afectats amb possibilitat d’algunes víctimes mortals.

7

Greus conseqüències amb importants danys materials, al medi i amb múltiples afectats i víctimes mortals.

(1) Les dades de la taula serveixen per establir el criteri que determina l’Índex de

Probabilitat (IP). (2) En cas que el risc succeeixi, a partir de les dades de la taula, es determina l’Índex

de Gravetat de les Conseqüències (IC). (3) Amb les dades 1 i 2, es calcula l’Índex de Risc (IR), el valor del qual és el resultat de

multiplicar els dos índex anteriors.

Riscos interns

Incendi

Des del punt de vista d’Emergències, considerem l’incendi com un foc no controlat per

l’home, podent estendre’s per tot l’edifici i afectar les activitats desenvolupades, als

béns i a les persones.

RISC I.P. I.C. I.R.

Incendi 2 5 10

La instal·lació compta amb: - Extintors de pols polivalent ABC

- Extintors de CO2

- Polsadors d’alarma.

- Sectorització.

- Boques d’incendi.

- Sistema d’alarma.

- Llums d’emergència

- Pictogrames de senyalització

- Hidrant d’incendis a menys de 100m.

- Extinció automàtica aparells de cocció


17

Explosió

L’explosió pot estar originada a l’empresa per diferents causes i situacions:

La instal·lació receptora de gas natural de la cuina. En general, es tracta d’un fet no

desitjat, les conseqüències poden ser importants, tant en béns materials com en vides

humanes.

Respecte a la perillositat, direm que es tracta sempre d’actuacions i situacions

perilloses que solen tenir conseqüències dràstiques i fatals.

RISC I.P. I.C. I.R.

Explosió 2 3 6

És difícil predir quan hi haurà una explosió, en quina zona, situació, instal·lació o punt,

igual que la naturalesa dels danys causats per aquesta, però no obstant això, sí que és

fàcil prevenir front a aquests tipus de sinistres, de la mateixa manera que és fàcil

localitzar les zones, instal·lacions, materials i combustibles que són capaços de

provocar aquests tipus de situacions.

Fallada del subministrament elèctric

La fallada del subministrament elèctric pot venir provocada per diversos factors:

- Companyia subministradora: que provoqui una pujada de tensió o un tall.

- Tall per obres o manteniment.

- Averia.

RISC I.P. I.C. I.R.

Fallada en el subministrament elèctric 2 1 2

Avís de bomba

Els avisos de bomba, es realitzen amb l’objectiu d’alterar la normalitat de les activitats

desenvolupades i interferir en els processos de treball, al mateix temps que causar

danys i molèsties conseqüents a treballadors i alumnes.

L’avaluació del risc d’avís o conat de bomba, s’efectua a partir de dos paràmetres

fonamentals:


18

- Detecció de l’avís procedent del Terrorisme: En aquesta situació, s’ha de prendre les

actuacions i les possibles conseqüències com a greus o molt greus, ja que

probablement porti associada la detonació final de producte explosiu.

- Per determinar la magnitud del risc, s’ha de tenir present sempre la magnitud i abast

dels últims actes terroristes, ja que el grau d’intensitat i abast de l’explosió, sol anar

acompanyat de la situació política i social del moment.

Detecció de l’avís associat a persona o grup inconformista (com a actitud de resposta

contra l’empresa, el servei ofert, l’actuació professional, etc.): En aquesta situació,

normalment sempre es tracta d’una falsa alarma però mai no s’ha de menysprear, no

sol portar associada la detonació final de l’explosiu, ja que normalment no existeix com

a tal.

RISC I.P. I.C. I.R.

Avís de bomba 2 5 10

Atracament

Els atracaments directes en horari de treball, es realitzen amb l’objectiu de robar

principalment diners en metàl·lic.

El botí ha de ser lleuger perquè no impossibiliti una fugida ràpida.

L’avaluació del risc d’atracament, s’efectua a partir d’un paràmetre fonamental:

- Activitat desenvolupada en l’empresa: Com normalment sol anar associat aquest

tipus de delictes a l’obtenció de diners en efectiu, segons el perfil de l’empresa o per

l’activitat desenvolupada en la mateixa fa que es manipulin més o menys quantitats

de diners, el que atreu en certa mesura a la realització d’aquest tipus de delictes.

RISC I.P. I.C. I.R.

Atracament 2 3 6

Riscos laborals

L’accident laboral ha de ser identificat com un fracàs de la prevenció de riscos. Aquests

fracassos poden ser deguts a multitud de causes, entre les quals destaquen les de difícil o

nul control, per estar influïdes de manera important pel factor humà.


19

Una classificació dels mateixos, és:

A) Accident sense baixa laboral.

B) Accident amb baixa laboral.

C) Accident greu, molt greu o mortal.

RISC I.P. I.C. I.R.

Cops/xocs amb objectes mòbils 2 3 6

RISC I. P. I.C. I.R.

Agressions/Violència/Amenaça 2 4 8


Talls/ Cops amb objectes o eines 2 3 6


Caiguda de persones a diferent/igual nivell 2 3 6


Soroll 3 3 9


Sobreesforços 2 3 6

Riscos externs

Tempestes i Inundacions

El risc d’inundació es caracteritza per la participació simultània de fenòmens geològics i

meteorològics, ja que encara que habitualment és el fenomen meteorològic el que

origina l’esdeveniment, aquest no arriba a tenir lloc si la coberta litosfèrica no contribueix

amb la seva aportació.


20

El risc d’inundació és a causa de les crescudes de caràcter catastròfic fruit de la

convergència de factors de variada índole, com ara:

• La irregularitat interanual de les precipitacions. • L'elevada presència de materials impermeables. • L'especial configuració de la xarxa hidrogràfica. • El desmantellament antròpic dels boscos i bardisses, que ha afavorit l'erosió de

les terres. • La insuficient canalització de les rieres i la xarxa de clavegueram en moments

puntuals, que ocasionen inundacions en determinades zones del municipi.

RISC I.P. I.C. I.R.

Tempestes i Inundacions 1 7 7

Moviments sísmics

Es tracta del desastre intensiu per excel·lència, atès que la seva aparició és molt rara (pel

que fa a grans terratrèmols), la seva durada és molt curta, la seva extensió espacial

reduïda, la seva velocitat d’implantació molt ràpida, la seva dispersió espacial

concentrada i la seva espaiament temporal totalment aleatori.

L’avaluació de la mida del sisme s’efectua a partir de dos paràmetres fonamentals:

• La seva magnitud, mesurada instrumentalment en termes absoluts i dependent de l’energia sísmica alliberada.

• Seva intensitat (que està en relació amb els efectes causats pel sisme) mesurada en diferents escales, encara que la més utilitzades és la MSK, amb dotze graus d’intensitat màxima.

RISC I.P. I.C. I.R.

Moviments sísmics 2 3 6

Nevades

Es tracta de riscos relacionats amb fenòmens atmosfèrics i comportament extrem del

clima, els quals poden donar lloc a situacions d'emergència.

La informació de precipitacions, temperatures, humitat, etc., es recull a través de les

estacions climàtiques, processant i sotmetent a tractament estadístic en els Centres

Meteorològics. L’institut Nacional de Meteorologia té establerta una densa xarxa


21

d’estacions climàtiques en les que s’obtenen dades diàries de precipitacions,

temperatures màximes i mínimes i informació referent a la insolació, nuvolositat, velocitat

del vent, humitat relativa, etc., en temps real.

Les nevades són ocasionades per precipitacions continuades de neu que s’acumulen en

capes ocasionant la incomunicació.

L’activitat no es troba en una zona d’alçada sobre el nivell del mar important ni amb una

densitat de població alta. Tot i això es consideraran els riscos ocasionats per nevades

abundants i sobtades que podran ocasionar danys i conseqüències als ocupants de

l’establiment

Incendis forestals

Des del punt de vista d’emergències, considerem l'incendi forestal com un foc no

controlat per l’home i que afecta la vegetació que cobreix els terrenys forestals, i pot

abastar diversos termes municipals, de la mateixa manera d’avançar cap a sectors

urbanitzats i en conseqüència de una manera indirecta afectar l’activitat desenvolupada

per l’establiment residencial.

Els incendis forestals tenen com a causes generalitzades:

• Un prolongat període estival sec i amb altes temperatures. • Un ús cada vegada més generalitzat d’aquests espais públics amb vegetació

com a zones d’oci i acampada.

RISC I.P. I.C. I.R.

Incendis forestals 2 3 6

Risc Radiològic

Des del punt de vista d'Emergències, considerem el risc radiològic com un agent

contaminant fruit d’una negligència o accident en alguna de les instal·lacions properes ,

afectades per la legislació.

RISC I.P. I.C. I.R.

Nevades 2 2 4


22

L’afectació del risc és originat per la tipologia d’activitat que utilitza aquest tipus d’agents

radiològics i perceptibles de contaminar a la població .

L’establiment es troba en un municipi que NO disposa d’instal·lacions radioactives,

municipi SENSE instal·lacions de vigilància radioactiva , municipi SENSE perill radiològic,

municipi SENSE zona de vigilància ambiental segons Mapa dels riscos de Protecció Civil

de Catalunya.

RISC I.P. I.C. I.R.

Risc radiològic 1 3 3

Resum de riscos i Planificació Municipal

L’objectiu final del pla és: fer front a les emergències generals, associades a riscos no

especials, que es puguin produir a la Població.

Concretament, es descriu la situació actual referent als aspectes següents:

• L’organització dels serveis i recursos de les administracions locals, en funció de la

seva disponibilitat. També es consideren els recursos d’altres entitats públiques i

privades.

• Les fases que es contemplen en funció de la tipologia de les emergències i de la

seva gravetat.

• Les actuacions necessàries per gestionar les emergències recollides en l’àmbit

d’aquest Pla i minimitzar les conseqüències sobre la població, el medi ambient i

els béns.

• L’estructura operativa de resposta: el comitè de direcció del Pla, els grups

actuants i els centres de coordinació.

• Els mecanismes per a informar la població afectada.

• Les actuacions necessàries per implantar i mantenir l’eficàcia del Pla.

RISCOS INTERNS I.P. I.C. I.R.

Incendis 2 5 10 TOLERABLE

Explosió 2 3 6 TRIVIAL

Fallada en el subministrament elèctric 2 1 2 TRIVIAL

Avís de bomba 2 5 10 TOLERABLE

Atracament 2 3 6 TRIVIAL


23

RISCO LABORAL I.P. I.C. I.R.

Cops/xocs amb objectes mòbils 2 3 6 TRIVIAL

Agressions/Violència/Amenaça 2 4 8 TOLERABLE

Talls/Cops amb objectes o eines 2 3 6 TRIVIAL

Caiguda de persones igual/diferent nivell 2 3 6 TRIVIAL

Soroll 3 3 9 TOLERABLE

Sobreesforços 2 3 6 TRIVIAL

RISCOS EXTERN I.P. I.C. I.R.

Tempestes i inundacions 1 7 7 TOLERABLE

Moviments sísmics 2 3 6 TRIVIAL

Nevades 2 2 4 TRIVIAL

Incendis forestals 2 3 6 TRIVIAL

Risc radiològic 1 3 3 TRIVIAL

Risc allaus NO AFECTA

Plagues NO AFECTA

RISCOS TECNOLÒGICS I.P. I.C. I.R.

Químic en establiments industrials NO AFECTA

Químic en conductes MM.PP NO AFECTA

Nuclear NO AFECTA

Radiològic NO AFECTA

Bèl·lic NO AFECTA

Contaminació marina NO AFECTA

RISCOS TRANSPORT I.P. I.C. I.R.

Transport ferrocarril NO AFECTA

Transport mercaderies perilloses NO AFECTA

Instal·lacions aeronàutiques NO AFECTA


24

Avaluació de les condicions d’evacuació

Espai exterior segur

La sortida permet que els ocupants de l’establiment puguin arribar a una via pública

possibilitant l’accés a l’edifici als medis d’ajuda exterior.

La sortida de l’edifici és un espai exterior segur amb superfície suficient per albergar els

ocupants de l’edifici.

Aquest espai exterior segur queda perfectament cobert dins els carrers d’accés a

l’activitat.

Compatibilitat dels elements d’evacuació

Les sortides i recorreguts fins a espais exteriors segurs són independents i exclusives per

aquesta activitat.

Avaluació de criteris del Document Bàsic de Seguretat en Cas d’Incendis

Càlcul d’ocupació Aspecte a avaluar Si No No procedeix Pel càlcul de l’ocupació de l’establiment, s’han seguit les pautes del punt 2 i valors de la taula 2.1. de la Secció SI 3 del Document Bàsic SI (Seguretat en cas d’Incendi) del Codi Tècnic de l’Edificació. En aquells recintes o zones no incloses en la taula s’han aplicat els valors corresponents als que siguin més assimilables.

X

A efectes de determinar l’ocupació, s’ha tingut en compte el caràcter simultani o alternatiu de les diferents zones de l’edifici, considerant el règim d’activitat i d’ús previst per a aquest.

X

Número de sortides i longitud dels recorreguts d’evacuació Aspecte a avaluar Si No No procedeix El càlcul del nombre de sortides, s’ha realitzat conforme a les especificacions contingudes al punt 3 i la taula 3.1 de la Secció SI 3 Document Bàsic SI (Seguretat en cas d’Incendi) del Codi Tècnic de l’Edificació, en el qual s’indica el nombre de sortides que ha d’haver en cada cas, com a mínim, així com la longitud dels recorreguts d’evacuació fins a elles .

X

Dimensionat dels mitjans d’evacuació Aspecte a avaluar Si No No procedeix Criteris que s’han seguit per a l’assignació dels ocupants.


25

Quan en una zona, en un recinte, en una planta o en l’edifici hi ha més d’una sortida, considerant també com a tals els punts de pas obligat, la distribució dels ocupants entres elles a efectes de càlcul s’ha fet suposant inutilitzada una d’elles, sota la hipòtesi més desfavorable.

X

Càlcul El dimensionament dels elements d’evacuació s’ha realitzat conforme al que s’indica conforme a les especificacions contingudes en el punt 4 i la taula 4.1 del DB-SI 3 del Codi Tècnic de l’Edificació.

X

El dimensionament de la capacitat d’evacuació de les escales en funció de la seva amplada s’ha realitzat conforme a les especificacions contingudes en el punt 4 i la taula 4.1 del DB-SI 3 del Codi Tècnic de l’Edificació.

X

Protecció de les escales Aspecte a avaluar Si No No

procedeix Per determinar les condicions de protecció que han de complir les escales previstes per evacuació, s’ha realitzat conforme a les especificacions contingudes en el punt 5 i la taula 5.1 del DB-SI 3 del Codi Tècnic de l’Edificació.

X

Portes situades en recorreguts d’evacuació Aspecte a avaluar Si No No procedeix Les portes previstes com a sortida de planta o d’edifici i les previstes per a l’evacuació de més de 50 persones són abatibles amb eix de gir vertical i el seu sistema de tancament, o bé no actua mentre hi hagi activitat en les zones a evacuar, o bé consistirà en un dispositiu de fàcil i ràpida obertura des del costat del qual provingui aquesta evacuació.

X

Es considera que satisfan l’anterior requisit funcional els dispositius d’obertura mitjançant maneta o polsador d’acord amb la norma UNE-EN 179:2009, quan es tracti de la evacuació de zones ocupades per persones que majoritàriament estiguin familiaritzats amb la porta considerada, així com en cas contrari, quan es tracti de portes amb obertura en el sentit de l’evacuació d’acord amb el punt 3 següent, els de barra horitzontal d’empenta o de lliscament d’acord amb la norma.

X

S’utilitzen els senyals d’evacuació definides en la norma UNE 23034:1988, conforme als següents criteris: a) Les sortides de recinte, planta o edifici tindran una

senyal amb el rètol “SORTIDA”. b) El senyal amb el rètol “Sortida d’emergència” s’ha

d’utilitzar en tota sortida per a ús exclusiu en cas d’emergència.

c) Han de disposar de senyals indicatius de direcció dels recorreguts, visibles des de tot origen d’evacuació des dels que no es perceben directament les sortides o les seves senyals indicatives i, en particular, davant de qualsevol sortida d’un recinte amb ocupació major que 100 persones

X


26

que accedeixi lateralment a un passadís. d) En els punts dels recorreguts d’evacuació en què hi

hagi alternatives que puguin induir a error, també es disposaran les senyals abans citades, de manera que quedi clarament indicada l’alternativa correcta.

e) En aquests recorreguts, al costat de les portes que no siguin sortida que puguin induir a error en l’evacuació s’ha de disposar el senyal amb el rètol “Sense sortida” en lloc fàcilment visible però en cap cas sobre les fulles de les portes.

Els senyals són visibles fins i tot en cas de fallada en el subministrament de l’enllumenat normal. Les fotoluminiscents compleixen el que estableix les normes UNE 23035-1:2003, UNE 23035-2:2003 i UNE 23035-4:2003 i el seu manteniment es realitzarà conforme el que estableix la norma UNE 23035-3:2003.

X

Evacuació de les persones amb discapacitat en cas d’incendi Aspecte a avaluar Si No No procedeix Tota planta de sortida de l’edifici disposarà d’algun itinerari accessible des de tot origen d’evacuació a la zona més accessible fins a alguna sortida de l’edifici accessible.

X

Característiques d’Evacuació – Vies d’evacuació

Tots els ocupants d’aquest edifici tenen una sortida propera, la qual comunica amb un

espai segur.

Tots els mitjans, circulació i mitjans d’extinció, estan degudament senyalitzats, facilitant així

als ocupants la localització i identificació de les vies d’evacuació, sentits d’evacuació,

portes d’evacuació, mitjans o instal·lacions de protecció.



l’exterior. Dues sortides situades a la sala, una al hall i una al menjador (veure plànols).

Formades per tres sortides formades per portes peatonals de doble batent de 70 cm

cadascun, que obrirà en el sentit de l’evacuació i dotades amb mecanisme de fàcil

obertura. També una porta peatonal de doble batent de 80 cm cadascun, que obrirà

en el sentit de l’evacuació i que el mecanisme de tancament no funcionarà durant el

funcionament de l’activitat. Per evacuar la planta primera es realitzarà per una escala

descendent amb una amplada de 95 cm fins a la planta baixa.

Amb la disposició de les sortides garantim que no quedi cap punt de l’interior de

l’activitat a més de 45,61 m de la sortida (al disposar d’una activitat amb mes d’una


27

sortida directes a l’exterior la longitud dels recorreguts d’evacuació han de ser inferiors

a 50 metres). La longitud del recorregut d’evacuació des de l’origen fins a arribar a un

punt on existeixin almenys dos recorreguts alternatius es inferior a 25 metres.

Amb aquestes obertures s’acompleix amb escreix amb el punt 4 i la taula 4.1 del DB-SI

3, la norma de càlcul que s’estableix l’esmentat reglament, que diu que l’amplada de

portes i passos ha de complir que A = P / 200 ≥ 0,80 m d’on A és l’amplada útil de la

porta en m i P el nombre de persones que es preveu la puguin utilitzar. Les escales no

protegides per evacuació descendent ha de complir A > P/160.

També es compleix el punt 4.1 Criteris per l’assignació d’ocupants de la DB-SI on diu

que quan en una zona, planta o edifici hagi d’existir mes d’una sortida, considerant

també com a tals els punts de pas obligatori, la distribució dels ocupants a efectes de

càlcul ha de fer-se suposant la inutilització d’una d’elles, sota la hipòtesis mes

desfavorable

Amplades mínimes i màximes:

L’amplada lliure en portes i passos previstos com a sortida d’evacuació és igual o

major que 0.80m. L’amplada de la fulla és igual o menor que 1,23m i en portes de dues

fulles, igual o major que 0,60m.

Justificació evacuació planta primera

Les mesures d’evacuació de la planta primera han de ser capaç d’evacuar 48

persones. Tota l’ocupació de la planta primera s’evacuarà per l’escala descendent

amb una amplada de 95 cm. Segons la taula 4.1 del DB-SI 3 l’escala d’evacuació

descendent ha de complir:

A > P/160

P= 48 persones

A>P/160 → A>48/160 → A>0.30 m


28

L’amplada mínima es la que estableix el DB SUA 1 Punt 4.2.2 taula 4.1, que per una

escala d’un local de pública concurrència amb una ocupació inferior a les 50

persones, l’amplada mínima serà de 0,90 metres.

Segons el punt 4.2 escales d’us general del DB-SUA 1 Seguretat enfront al risc de

caigudes. Els graons tindran una petjada mínima de 28 cm i un alçada de 13 cm com

a mínim i 17,5 cm com a màxim. També es complirà la relació de 54 cm mes gran o

igual a 2*C+H mes petit o igual a 70 cm. Siguent C l’alçada i H la petjada. L’escala

existent compleix amb el que s’ha esmentat.

Per tant amb l’adopció d’una escala interior d’evacuació descendent de 0,95 metres

d’amplada, es compleix amb escreix la norma per l’evacuació de la planta primera.

La longitud del recorregut d’evacuació des de l’origen fins a arribar a un punt on

existeixin almenys dos recorreguts alternatius es inferior a 25 metres.

Justificació evacuació planta baixa

Les mesures d’evacuació de la planta baixa han de ser capaç d’evacuar 823

persones. Segons el punt 4.1 suposem la hipòtesis mes desfavorable, que seria la

inutilització de la porta peatonal de doble batent de 80 cm cadascun i que tota

l’ocupació de la planta baixa i planta primera hagués d’evacuar per les tres portes

peatonals de doble batent de 70 cm cadascuna. Segons la taula 4.1 del DB-SI 3 les

portes d’evacuació ha de complir:

A > P/200

P= 823 persones planta baixa

A = P/200 ≥ 0,80 m → A = 823/200 → A = 4,12 m

Per tant amb la hipòtesis mes desfavorable, inutilització de la porta peatonal de doble

batent de 80 cm cadascun, es compleix amb escreix la norma per l’evacuació de la

planta baixa amb tres portes peatonals de doble batent de 70 cm cadascuna. Amb

una amplada total de 4,20 metres.

La terrassa exterior es considera espai exterior segur, no hi ha cap tancament i està

comunicat amb la via publica. Els passos existents que comuniquen amb la via publica


29

compleix amb escreix l’amplada per evacuar les 122 persones. Segons la taula 4.1 del

DB-SI 3 les portes d’evacuació ha de complir:

A > P/200

P= 122 persones planta baixa

A = P/200 ≥ 0,80 m → A = 122/200 → A = 0,61 m

Per tant amb es compleix amb escreix la norma per l’evacuació amb els passos de 100

cm i 190 cm d’amplada, i l’escala descendent de 400 cm d’amplada. Amb una

amplada total de 6,90 metres.

Les sortides d'evacuació obriran en el sentit de la sortida, prohibint-se l'estacionament

de vehicles al seu davant. A la seva part interior estaran degudament assenyalades

amb pictogrames.

Característiques d’Evacuació – Senyalització d’emergència

En aquest edifici s’utilitzen els senyals de sortida, d’ús habitual o d’emergència, definides

en la norma UNE 23034:1988, seguint els criteris:


30

Característiques d’Evacuació – Enllumenat d’emergència

El centre disposa d’enllumenat d’emergència que, en cas de fallada de l’enllumenat

normal, subministra la il·luminació necessària per facilitar la visibilitat a els usuaris de

manera que puguin abandonar l’edifici, eviti les situacions de pànic i permeti la visió dels

senyals indicatives de les sortides i la situació dels equips i mitjans de protecció existents.

Les senyalitzacions que necessiten d’una font d’energia disposen d’alimentació

d’emergència que garanteix el seu funcionament en cas d’interrupció d’aquella, llevat

que aquest risc desaparegui amb el tall de subministrament, com diu el RD.485/1997.

Evacuació

L’evacuació s’ha de dissenyar en funció del succés, el seu origen, les seves

conseqüències i la seva evolució previsible. Cal però, fer les següents recomanacions:

- En el possible, prefixar zones de risc i procedir d’acord amb elles. Un incendi, o un

succés semblant, té una evolució previsibles. Basant-s’hi, cal identificar unes zones

de risc amb exigència d’evacuació preferent i per això establir un principi

d’evacuació progressiva.

- Diferenciar aquells ocupants capaços d’evacuar pels seus mitjans, d’aquells altres

amb dificultats prominents de les seves pròpies capacitats (manca de mobilitat,

impediments..).

- Assegurar-se que l’evacuació és completa ( no hi ha endarrerits o oblidats) i

d’impedir, i controlar, que ningú pugui tornar cap al focus de risc o cap al sinistre.

Punt de reunió en cas d’evacuació:

Punt de reunió:

Zona d’aparcament que llinda amb la carretera BP 4654

Desprès el cap d’emergència esperarà als equips d’emergència exterior.

Tots els evacuats seran dirigits i guiats als punt de reunió previstos. Cal portar un control

dels desallotjats i la indicació del seu estat. En cas de ser evacuat o enviat fora de l’àrea

(hospital..), s’anotaran totes les dades possibles per a la seva localització i causa.


31

Avaluació de les condicions de confinament

Una mesura de protecció de les persones davant d’un accident o emergència, consisteix

en tancar-se en un local (sector) protegit, prou aïllat de l’exterior i romandre en aquest

espai confinats fins que les condicions a l’exterior siguin segures.

En l’acció de confinament, s’han d’obturar amb cura les obertures, incloses les entrades

d’aire, després d’haver aturat les instal·lacions de climatització i ventilació, garantint la

qualitat de l’aire interior de l’espai confinat.

Pel tipus d’activitat no es preveu cap circumstància en la que es faci necessari el

confinament dels ocupants. No obstant, en cas de ser requerit per les autoritats

competents, s’evitaran els locals de risc.

Avaluació de criteris del DB de Seguretat en Cas d’Incendis per la propagació interior

Compartimentació en sectors d’incendi Aspecte a avaluar Si No No procedeix Aquest edifici es compartimenta en sectors d’incendi segons les condicions que s’estableixen al punt 1 i la taula 1.1 del DB SI 1 del CTE

X

És un únic sector d’incendis

La resistència al foc dels elements separadors dels sectors d’incendi satisfan les condicions que s’estableixen al punt 1 i la taula 1.2 del DB SI 1 del CTE

X

Locals i zones de risc especial Aspecte a avaluar Si No No procedeix Els locals i zones de risc especial integrats en aquest edifici es classifiquen segons els graus de risc alt, mitjà i baix segons els criteris que s’estableixen al punt 2 i la taula 2.1 del DB SI 1 del CTE. Els locals i les zones així classificats compleixen les condicions que s’estableixen al punt 2 i la taula 2.2 del DB SI 1 del CTE.

X

Els locals destinats a albergar instal·lacions i equips regulats per reglaments específics, com ara transformadors, maquinària d’aparells elevadors, calderes, dipòsits de combustible, comptadors de gas o electricitat, etc. Es regeixen, a més, per les condicions que s’estableixen en aquests reglaments.

X

Reacció al foc dels elements constructius, decoratius i de mobiliari Aspecte a avaluar Si No No procedeix Els elements constructius compleixen les condicions de reacció al foc que s’estableixen al punt 4 del DB SI 1 del CTE

X

Les condicions de reacció al foc dels components de les instal·lacions elèctriques (cables, tubs, safates, regletes, armaris,etc.) es regulen en la seva reglamentació específica.

X


32

Digrama de persones per zones

L’ocupació ja es troba identificada en el punt 1.5. a continuació s’adjunta la ubicació

habitual.

zona persones

Planta baixa 775 persones

Planta primera 48 persones

Terrassa exterior 122 persones

Plànols

A l’annex 3 s’adjunta plànols amb les instal·lacions contra incendis de l’activitat.


33

DOCUMENT 2:

INVENTARI I DESCRIPCIÓ DELS MITJANS I MESURES DE PROTECCIÓ


34

Aquesta secció recull el conjunt de mesures utilitzades, tant per reduir la probabilitat de

que tingui lloc una emergència com per reduir les seves conseqüències.

Un bon desenvolupament i adequació d’aquestes mesures redueix el risc de qualsevol

emergència, fent que una emergència que podria ocasionar accidents, finalment es

desenvolupi d’una manera controlada sense comportar cap risc greu.

El local objecte d’aquest pla, compleix amb les disposicions mínimes en matèria de

seguretat i prevenció d’incendis, segons la normativa que li és d’aplicació, en aquest

cas, Document Bàsic de Seguretat en Cas d’Incendi del Codi Tècnic de l’Edificació.

Mitjans materials disponibles

Sectorització

L’edifici constitueix un únic sector d’incendis.

Els elements estructurals garanteixen un R-90 mínim per la planta baixa i altell.

L’estructura principal de coberta té una resistència mínima al foc de R-30.

Resistència al foc: els tancaments separadors de diferents usuaris garanteixen una

resistència al foc REI-90.

Instal·lacions de detecció

Es disposa de polsadors d'alarma d'incendi propers a les sortides d'evacuació de

l’establiment, a mes la distancia màxima a recórrer des de qualsevol punt del sector

fins el pròxim polsador serà inferior a 25m.

El sistema de comunicació d’alarma permeten transmetre un senyal diferenciat entre

alarma parcial o alarma general. Els sistema de comunicació d'alarma ha d'estar

dotat d'un sistema visible quan el soroll superi els 60 dBA. Tots dos nivells, l'acústic i

l'òptic han de ser percebuts en tot l'àmbit de cada sector d'incendi on estiguin ubicats.

En els plànols de planta es pot veure la seva situació.

Instal·lacions d’extinció d’incendis

Els extintors d’incendi utilitzats, s’ajusten al “Reglament d’aparells a pressió” i a la seva

Instrucció tècnica complementària MIE-AP5.

L’emplaçament dels extintors, que s’especifica en els plànols adjunts, permet que

siguin fàcilment visibles i accessibles, estan situats propers als punts on s’estimi major

probabilitat d’iniciar l’incendi, i propers a les sortides d’evacuació.

Preferentment s’han situat sobre suports fixats a paraments verticals, de manera que la

part superior de l’extintor queda, coma màxim, a 1,70 metres sobre el terra.


35

Hi ha instal·lades boques d’incendis equipades de 25 mm a l’activitat. Les boques

d’incendi equipades instal.lades compleixen, amb les normes UNE23.402 i UNE23.403.

S’han muntat sobre un suport rígid de manera que el centre quedi, com a màxim, a

1,50m del terra, o a més altura si són de 25mm, sempre que la vàlvula d’obertura

estigui situada a l’altura esmentada. S’han situat com a molt, a menys de 5 metres de

les sortides, mirant que no entorpeixin el pas.

El nombre de boques s’ha determinat de forma que no quedi cap zona sense protegir,

la distància màxima entre elles serà de 50m i la distància des de qualsevol punt del

local protegit fins la BIE més pròxima no serà superior a 25 metres.

Els cabals mínims seran de 100 litres/minut per boques de 25mm i de 200 litres/minut per

boques de 45mm.

Instal·lacions d’evacuació/extracció i depuració de fums

NO APLICA

Equipaments per a la lluita contra sinistres

El centre ha de disposar de farmaciola totalment equipada, almenys amb el següent

contingut:

- aigua oxigenada, alcohol de 96º, tintura de iode, mercurocrom, cotó hidròfil,

gasa estèril, benes, esparadrap, banda elàstica per a torniquet, guants

esterilitzats, xeringues sol ús, termòmetres clínic, apòsits adhesius, tisores i pinces.

Senyalització d’emergències

Els mitjans de protecció contra incendis d’utilització manual (extintors, boques

d’incendi..) estan senyalitzats mitjançant senyals definides en la norma UNE 23033-1.


36

La forma i els colors dels senyals de panell estan definides en el punt 3 de l’annex III del

Reial Decret 485/1997. D’una manera resumida, es pot trobar en la taula 3 de la norma

UNE-1115-85.

Els senyals seran visibles fins i tot en cas de fallada en el subministrament a l’enllumenat

normal.

Els senyals foto luminiscents, les seves característiques d’emissió lluminosa compleixen

amb el que estableix la norma UNE 23035-4:1999.


37

Sistemes interns d’avís

Els ocupants, davant d’una situació d’emergència, es comuniquen immediatament

entre sí directament entre ells de forma oral, transmetent qualsevol tipus d’incidència

directament o per via més ràpida al director del Pla d’emergència, per que es

responsabilitzi i faci càrrec de la situació, adoptar les mesures oportunes.

Com a norma prioritària es tindrà en compte trucar al telèfon d’emergències:

112

Mobilització d’equips

En termes generals, els equips ajudaran a mantenir la calma i serenitat, en cas

d’emergència, a facilitar l’evacuació, a intervenir immediatament per fer front de les

situacions de crisi, així com preparar la intervenció en cas que fos necessari per a

l’actuació dels equips de Bombers o Protecció Civil.

Des del Centre de comunicacions de l'establiment, i en funció de la informació que li

faciliti el Cap d'emergències sobre l'evolució de l'emergència, enviarà a l'àrea

sinistrada les ajudes internes disponibles i recaptarà les externes que siguin necessàries

per al control de la mateixa. A pesar que en aquest cas es podria prescindir de la seva

figura en tractar-se d'un ús amb un nivell de risc Mitjà-Bai.

Mitjans humans disponibles

Mitjans externs:

Una còpia d'aquesta Fulla del Directori de Mitjans Externs deurà estar permanentment

actualitzada i col·locada al costat dels diferents telèfons existents.

Xarxa Sanitaria

CAP Alpens 93 857 80 75

Carer Placeta, número 2

CAP Sant Quirze de Besora 93 852 90 54

TELÈFON GENERAL D’EMERGÈNCIES

112


38

Passeig de Ter, número 21

Hospital Comarcal Sant Bernabé 93 824 34 00

Carretera de Ribes, s/n Berga

Hospital general de Vic 93 889 11 11

Francesc Pla el Vigatà, número 1 Vic

Sanitat respon 24h 902 11 14 44

INFORMACIÓ TOXICOLOGICA 91 562 04 20

Serveis contra incendis i salvament

PROTECCÓ CIVIL 112

BOMBERS 112

Forces i cossos de seguretat

MOSSOS D’ESQUADRA 112


39

A continuació es detallen els mitjans disponibles per portar a terme les actuacions

previstes:

CAP D’EMERGÈNCIA Responsable Montse Barniol Carcasona Substituts Jordi Camprubí Rovira, Xavier Camprubí Rovira

Funcions

Desenvolupar i mantenir actualitzat el pla d’emergència. Assegurar-se que tots coneixen les seves tasques en cas d’emergència. Comprovar les emergències conjuntament amb el cap d’intervenció. Donar les ordres de demanar ajuda externa (bombers, ambulàncies...) Ordenar l’evacuació de les instal·lacions. Ordenar i dirigir la recerca i rescat en cas necessari. Decidir el trasllat dels ferits a l’hospital. Si hi ha altres mitjans externs com bombers, serveis mèdics,etc., quan arribin aquests, els hi haurà de transmetre tota la informació indispensable segons les seves facultats. En aquest cas, seran aquests qui dirigeixin l’emergència de forma coordinada amb els recursos humans i tècnics de l’activitat.

RESPONSABLE EVACUACIÓ, INTERVENCIÓ I RECOLZAMENT Responsable Jordi Camprubí Rovira Substituts Xavier Camprubí Rovira, Jordi Prat San

Funcions

Estar preparats per a la lluita contra el foc o altres emergències. En escoltar l’avís d’emergència, dirigir-se a la zona acordada per a la reunió, per rebre instruccions. Si l’emergència la detecten els mateixos equips, actuar immediatament, sense arriscar la seva integritat física. Evacuació de les persones ferides de les zones de perill. Col·laborar en les tasques generals d’evacuació del recinte.

Mesures correctores de risc i d’autoprotecció

Una vegada que s’inicia l’incendi, si no s’actua a temps i amb els mitjans adequats, es

produirà la seva propagació i passaran unes conseqüències amb danys materials i als

ocupants. Per determinar la magnitud de les conseqüències, els factors a analitzar són

les mesures de protecció contra incendis.

Aquestes mesures es divideixen en mesures de protecció passiva i mesures de lluita

contra incendis, també conegudes com de protecció activa.

Mesures de protecció passiva

• Situació, distribució correcta i característiques dels combustibles en els locals.

• Característiques dels elements constructius dels locals: Estabilitat al foc,

Resistència al foc, capacitat portant de les estructures (Criteris R, E, I).

• Exigències de comportament davant del foc dels materials utilitzats.


40

Mesures de protecció activa

• Organització de la lluita contra incendis.

• Formació del personal en actuacions de lluita contra incendis.

• Mitjans de detecció d’incendis.

• Transmissió de l’alarma.

• Mitjans de lluita contra incendis (extintors, BIE, etc..)

• Vies d’evacuació.

• Pla d’actuació davant aquest tipus d’emergències.

• Facilitat d’accés dels serveis d’extinció d’incendis exteriors.

• Manteniment dels sistemes de detecció, alarma i extinció.

• Realització de simulacres.

Precaucions i codi de bones pràctiques

• Neteja i ordre en els treballs.

• Eliminar flames nues (calefacció, cremadors,etc.)

• Prohibir l’acumulació de material combustible (paper, cartró, etc.) a prop dels

focus d’ignició.

• Prohibició de fumar i d’utilitzar altres focus d’ignició.

• Restringir el pas a les zones de perill només al personal autoritzat.

• Garantir que els cotxets dels nens no ocupen les vies d’evacuació.

Plànols

Els plànols es troben en l’Annex III.


41

DOCUMENT 3:

MANUAL D’ACTUACIÓ


42

Objecte

L’objectiu principal d’aquest Document 3: Manual d’actuació, és preparar l’activitat

davant un sinistre a la RESPOSTA.

Aquest Manual d’actuació constitueix l’element fonamental contra qualsevol situació

d’emergència que pugui donar-se, per evitar o dominar, en la mesura del possible, la

situació d’emergència, establint normes de comportament, perquè en lloc d’anar a

remolc dels esdeveniments, puguem avançar-nos als mateixos mitjançant la previsió, el

que sens dubte, reduirà les conseqüències dels fets que van originar l’emergència.

Al llarg del mateix anem a establir la seqüència d’accions a desenvolupar per al

control inicial de les emergències que poden produir-se, responent a les preguntes:

• Què s’ha de fer?

• Qui ho farà?

• Quan es farà?

• Com es farà?

• On es farà?

Estructura operativa i funcional de les emergències

ESTRUCTURA OPERATIVA I FUNCIONAL DE LES EMERGÈNCIES

AVÍS D’EMERGÈNCIA

CAP D’EMERGÈNCIA

GRUPS OPERATIUS

AJUDA EXTERIOR

L’ajuda externa té una qualificació professional i disposa de recursos que els capaciten

per a una intervenció especialitzada.


43

Cal requerir la seva presència quan l’organització i els mitjans operatius propis no han

estat suficients o no han estat capaços de mitigar i controlar el succés.

Per tant, resulten ser el graó dominant davant la resposta a un succés.

Malgrat la seva existència i disponibilitat, l’organització de la discoteca ha d’estar

capacitada per atendre qualsevol fet en l’àmbit de la mateixa, amb la limitació que

imposen la seva preparació, no especialitzada, i els mitjans disponibles. Però això no

excusa derivar les actuacions enfront de les emergències cap als serveis de l’ajuda

externa per sistema.

Davant de qualsevol sol·licitud realitzada a Ajut Extern, les organitzacions involucrades

acudiran amb promptitud amb eficàcia donada la seva experiència i capacitació.

L’ajuda externa la composen de manera comuna dels serveis següents:

A) Emergències de Protecció Civil:

Disposen d’autoritat, mitjans de comunicació i capacitat com per preparar

dispositius de llarg abast davant successos greus (catastròfics) o de localitzar i

posar a disposició recursos de qualsevol tipus.

B) Bombers:

La seva intervenció serà requerida per a l’extinció d’incendis i el rescat de

víctimes i atrapats.

C) Assistència sanitària:

Per a atenció primera o l’evacuació dels ferits, el trasllat i ingrés a centres

hospitalaris, etc...

D) Mossos d’Esquadra / Guàrdia Civil:

Manteniment de l’ordre públic, el control d’accessos, la protecció de persones

i béns o per a tasques pròpies com les de Policia Judicial.

E) Policia Local:

Es demanarà la seva presència per al control del trànsit, el suport a l’evacuació

o qualsevol altra tasca que necessiti de la seva col·laboració. Poden, si cal,

realitzar moltes de les tasques semblants dels cossos i forces de l’ordre públic.

De vegades, exerceixen les tasques d’enllaç amb altres serveis municipals.

Identificació del Centre de Coordinació d’Atenció d’Emergències de protecció Civil

112 EMERGÈNCIES


44

Identificació i classificació de les emergències

En funció de nivell de les emergències

Les emergències es classifiquen en funció de les dificultats existents pel seu control i les

seves possibles conseqüències:

Conat d’Emergència

• És l’accident que pot ser controlat i dominat de forma senzilla i ràpida pel personal i

mitjans de protecció propis de l’activitat, dependència o sector.

Emergència parcial

• També dit ALERTA. És l’accident que per ser dominat requereix l’actuació dels equips

especials d’emergència. Els efectes de l’emergència parcial quedaran limitats a un

sector o zona i no afectaran altres sectors confrontats ni a terceres persones.

• No cal la intervenció d’equips d’emergència aliens.

Emergència general

• És l’accident que precisa de l’actuació de tots els equips i mitjans de protecció i

l’ajuda de mitjans de socors salvament exteriors. L’emergència general comportarà

l’evacuació 1/o confinament de les persones en la totalitat o de determinats sectors.

Protocols d’actuació en emergències

En fase de Conat d’Emergència

1º Declaració de l’emergència

Una vegada es declari el conat d’emergència, s’emprendran les accions necessàries

per solucionar la situació, segons la formació rebuda i s’avisarà al Cap d’Emergències,

informant-lo de la situació.

2º Ocupació dels seus llocs


45

Si és necessari i només si el Cap d’Emergències així o ha indicat, i d’acord amb la

implantació, amb la informació rebuda sobre el succés i amb les instruccions

impartides.

3º Inici de l’evacuació

En els casos de conat d’Emergència, en general, no es pot parlar d’evacuació. En tot

cas parlem del desallotjament d’una zona determinada.

El desallotjament es durà a terme seguint les mateixes pautes que en l’evacuació en el

cas d’Emergència general, tot i que les condicions per aquest no siguin tan severes i es

pugui actuar de manera més relaxada.

Emergència parcial


Una vegada que el cap d’Emergències, declari la situació d’Emergències parcial, les

persones que componen l’Equip d’Alarma i Evacuació cessaran en les seves activitats

habituals i s’incorporaran a les tasques encomanades com a membres de l’equip.


D’acord amb la implantació i amb la informació rebuda sobre el succés i amb les

instruccions impartides, ocuparan els seus llocs com a membre de l’Equip d’Alarma i

evacuació.

3º inici de l’evacuació

Un cop ocupats els seus llocs, començarà l’evacuació, amb la realització de les

següents funcions:

• Revisar l’estat de l’ocupació (nombre de persones a evacuar, vies d’evacuació,

sortides, etc.).

• Elaborar una actuació coordinada de l’evacuació, igualment sobre la marxa.

• Predisposar els mitjans, recursos i instal·lacions a la disposició més favorable per a

l’evacuació.


46

4º Punt de Reunió

Els evacuats seran dirigits i guiats al punt o punts de reunió previstos, han de romandre

en el mateix fins que se’ls notifiqui la dissolució.

Emergència general


Una vegada que el cap d’Emergències, declari la situació d’Emergència General, les

persones que componen l’Equip d’Alarma i Evacuació cessaran en les seves activitats

habituals i s’incorporaran a les tasques encomanades com a membres de l’equip.


D’acord amb la implantació i amb la informació rebuda sobre el succés i amb les

instruccions impartides, ocuparan els seus llocs com a membre de l’Equip d’Alarma i

evacuació.

3º inici de l’evacuació

Un cop ocupats els seus llocs, començarà l’evacuació, amb la realització de les

següents funcions:

• Revisar l’estat de l’ocupació (nombre de persones a evacuar, vies d’evacuació,

sortides, etc.).

• Analitzar sobre la marxa la situació.

• Elaborar un Pla d’acció coordinada de l’evacuació.

En general és preferible prendre un cert temps, encara que sigui mínim, per a dissenyar

un pla d’acció; de ben segur s’evitaran errors a causa de la precipitació i oblits

lamentables.

• Predisposar els mitjans, recursos i instal·lacions a la disposició més desfavorable per a

l’evacuació.

4º Punt de Reunió


47

Els evacuats seran dirigits i guiats al punt o punts de reunió previstos, han de romandre

en el mateix fins que se’ls notifiqui la dissolució.

En funció del tipus de risc

Risc intern

Risc extern

Risc laboral

En funció de l’ocupació i dels mitjans humans

Horari diürn

L’incident pot ser detectat amb més facilitat, ja que sempre hi ha presència de

treballadors de l’empresa

Horari nocturn

L’incident pot ser detectat amb més dificultat ja que no hi ha presència de persones al

centre.

Equips d’emergència

Aquesta secció recull la cadena de comandament del sistema, les funcions i

responsabilitats dels diferents treballadors que integren els equips d’actuació enfront

d’emergències.

Cap d’emergència

Cap d’emergència Responsable Montse Barniol Carcasona Substituts Jordi Camprubí Rovira, Xavier Camprubí Rovira

Funcions dels responsables

És el màxim responsable de la gestió operativa en les situacions d’emergència.

En funció de la informació que se li faciliti sobre l’evolució de l’emergència, enviarà a l’àrea sinistrada les ajudes internes disponibles i demanarà les externes que siguin necessàries per al control d’aquesta. • Rebrà informació dels equips d’emergència (intervenció, evacuació i primers auxilis) i

valorarà la necessitat d’alarma general. • Gestionarà i coordinarà l’organització operativa prevista davant les emergències. • Acudirà al punt del succés en les situacions d’emergència parcial o emergència general

que ho necessiten. Avaluarà la situació i emetrà instruccions als equips operatius d’emergència.

• Ordenarà l’evacuació quan escaigui. • Exercirà com a interlocutor davant els serveis d’Ajuda externa, a qui pogués facilitar

l’exercici de les seves tasques. • Col·laborarà juntament amb els serveis d’ajuda externa en la direcció del control de


48

l’emergència. • Mantindrà operativa l’organització de l’emergència, de manera que es compleixin els dos

principis requerits: eficàcia i immediatesa en les respostes. En particular supervisarà que les persones designades en els equips d’emergència coneguin les seves funcions i es trobin en l’estat d’alerta adequat.

• Redactarà un informe de les causes, del procés i de les conseqüències de l’emergència.

Responsable evacuació, intervenció i recolzament

Responsable evacuació, intervenció i recolzament

Responsable Jordi Camprubí Rovira Substituts Xavier Camprubí Rovira, Jordi Prat San

Funcions dels responsables Els seus components realitzen accions encaminades a assegurar una evacuació total i ordenada del seu sector i/o edifici i garantir que s’ha donat l’alarma. • Assegurar-se que tots han rebut i escoltat l’alarma. • Garantir evacuació total i ordenada del seu sector. • Informar al cap de l’equip i esperar les seves ordres. • Col·laborar, si l’hi ordenen, en altres activitats d’evacuació o de confinament d’espais i

àrees. • Procediments propis del cas, com ara tancament de les claus dels tancs de gas,

cancel·lació de vàlvules d’aigua i tall d’energia elèctrica entre d’altres. Amb caràcter general els elements de l’Equip hauran de : • Estar permanentment en alerta i actuar ràpidament davant qualsevol indici de sinistre que

pogués presentar-se en l’immoble, d’acord amb els procediments específics, i notificar el seu superior immediat.

• Atendre les instruccions que en matèria de Protecció Civil li indiqui el cap d’equip, i executar les accions per les que prèviament va ser ensinistrat i capacitat.

• Participar en l’avaluació de les accions plantejades en el pla d’emergències. • Proposar al cap d’equip les activitats que complementin la confirmació del pla

d’autoprotecció. • Difondre davant del personal els coneixements adquirits en els cursos de capacitació, amb

el propòsit de conscienciar al personal. • Participar i motivar el personal en els exercicis de simulacres que es realitzin en un immoble,

com a part de les seves funcions del Pla d’Autoprotecció. • Col·laborar amb els altres membres de l’equip per executar les activitats en forma

organitzada. • Participar en la recollida de dades per dur a terme el diagnòstic de l’immoble i l’entorn, i així

determinar les necessitats i els recursos disponibles. • Participar en la capacitació. • Informar el cap d’equip de les activitats realitzades, així com de les necessitats detectades. • Assistir a tots els esdeveniments de capacitació com ara: primers auxilis, control d’incendis,

exercicis i simulacres d’evacuació, prevenció de riscos i tècniques de salvament i rescat. • Revisar periòdicament que l’equipament necessari, així com llanternes i piles de recanvi. • Atendre les instruccions que en matèria de Protecció Civil li siguin indicades. • Conèixer exactament la ubicació de passadissos i escales i inspeccionar per que no es troba

obstruïts per embalums, paquets, testos, etc. • Efectuar recorreguts freqüents amb el personal per les instal·lacions en general a efecte de

familiaritzar en el seu ús i distribució. • Les seves funcions seran d’acord a l’Equip, però en el moment de l’emergència la seva

funció estarà determinada coma multifuncional.


49

Accions a realitzar per a cada situació de risc

Detecció i alerta

A. RISCOS INTERNS

INCENDIS/ EXPLOSIÓ / FALLADA ELÈCTRICA / AVÍS DE BOMBA / ATRACAMENT

Detecció i alerta

Identificació de la persona que fa els avisos Qualsevol treballador del centre

Avís a realitzar

• Comunicar la situació als membres dels equips que cregui oportú i/o al Cap D’Emergències.

En cas de rebre l’ordre: • Mobilitzar als membres de l’Equip d’Intervenció,

d’Evacuació i recolzament

Comunicacions i Alarma

Com a norma general: primer alertar i després intervenir.

La comunicació de la situació d’emergència a tot el persona i equips, es realitzarà

prement l’alarma sonora.

Intervenció

El Cap d’Emergències, acudirà al punt del succés i avaluarà el sinistre. En cas necessari

avisarà a l’Ajuda externa, mentre s’han d’utilitzar els mitjans d’extinció previstos.

1. Intentar mitigar l’emergència mitjançant els medis de que es disposa (extintors

portàtils, etc..)

2. Mantenir la serenitat i obrar amb actuacions fermes, sabent sempre el que es

fa. Si és possible mai actuar sol.

3. Vigilar i protegir la retirada per si és necessari. Estar atents davant la possibilitat

de veure’s embolicat sobtadament per les conseqüències de l’emergència:

• Si hi ha i cal abandonar, contenir el foc tancant portes i finestres.

• Si hi ha fum: gatejar per sota de la capa de fum.

• Si és possible localitzar teixits (mai de fibra artificial) que podran aplicar-se sobre

les vies respiratòries per evitar la inhalació de gasos tòxic o per cobrir-se en cas

d’haver de travessar zones calentes.


50

• Si es queda atrapat pel fum o pel foc estirar-se a terra. Intentar localitzar teixits (

de cotó, mai de fibra artificial), humitejar en aigua. Tapar les escletxes en portes

per impossibilitar l’entrada de fums i gasos. Si és possible apropar-se a la finestra i

demanar ajuda, fer el possible per ser vist o sentit.

4. Abans d’obrir una porta: tocar amb la mà, si està calent, no obrir-la. Si està

freda, obrir-la amb precaució, a poc a poc, tractant de protegir-se de les

possibles flamarades. Si en obrir-se sent calor o pressió, tancar immediatament

abans que el foc penetri en el recinte en què es troba.

5. Davant d’una gran presència de fum en un recinte, trencar les finestres

segellades o amb cadenat. No obrir o trencar una finestra que estigui

directament sobre el foc.

6. El pànic és un factor emocional provocat per la por que en ocasions porta a

córrer un risc superior, el risc de pànic, i més si una persona ho estén a un

col·lectiu. La serenitat i la fermesa de les persones dels equips d’emergència

eviten situacions de pànic col·lectiu. En presència de grups convenen detectar

aquelles persones proclius als atacs de pànic.

Evacuació

En cas d’evacuació, anar al punt de trobada per confirmar l’evacuació segura i

efectuar el recompte.

Confinament

En qualsevol cas confinar la zona (de l’incendi, explosió) i dirigir-se cap a la zona

destinada al confinament .

Prestació de les primeres ajudes

Si no es pot controlar, s’alertarà immediatament la sol·licitud de l’Ajuda Externa.

Mentre arriben els equips externs, es tractarà d’evitar que el succés vagi a més.

L’Equip de Primers Auxilis s’encarregarà de prestar les primeres Ajudes als afectats.


51

Recepció de la primera ajuda externa

En la trucada telefònica requerint l’ajuda exterior, s’haurà especificat l’ajuda

necessària i el nombre de persones que requereixen l’ajuda, així com el tipus

d’intervenció (bombers, ambulàncies, etc..).

Una persona (el cap d’Emergències o persona en qui delegui ), ha d’anar a esperar o

rebre el servei d’urgència requerit, en el lloc especificat per telèfon, per guiar els serveis

exterior d’emergència al lloc apropiat, i que arribin el més aviat possible a fer-se càrrec

de les circumstàncies.

Formulari a omplir per amenaça de bomba

DADES ESSENCIALS:

HORA EXACTA DE LA TRUCADA:

HORA DE LA EXPLOSIÓ:

LLOC DE COL·LOCACIÓ:

FORMA DE L’OBJECTE:

� Maleta � Caixa � Paquet � Bossa � Altres: _____________________

MISSATGE ÍNTEGRE:

DADES COMPLEMENTARIES:

DE LA VEU: � Home � Jove � Dona � Ancià

DE L’ACCENT: � Nacional Regió: ________________ � Estranger País: _________________

DE L’ESTAT ANÍMIC: � Nerviós � Enfadat / agressiu � Embriagat � Llegeix el text

SOROLL DE FONS: (cotxes, tren, vaixell, etc.)

Altres:

Activació del Pla emergència: Identificació de la persona que fa els avisos

Quan es rebi un avís d’un possible accident o incident, el Responsable o persona en

qui delegui, valorarà la magnitud del mateix i, en funció de les seves conseqüències

(danys materials, possibles víctimes o alteracions del medi ambient), decidirà, si

s’escau, l’activació del Pla.


52

L’estat d’emergència (parcial o general) suposarà l’activació del Pla i la mobilització

de tots els mitjans de protecció disponibles a la Planta. Podrà requerir la sol·licitud

d’ajuda dels equips d’emergència externs.

Davant l’activació del Pla el Responsable haurà d’avisar al 112.

Comunicacions

Centre d’atenció i Gestió de trucades d’Urgència 112 Catalunya

La comunicació amb organismes externs (Bombers, Hospitals, etc.) es farà directament

a través del Centre d’Atenció i Gestió de Trucades d’Urgència 112 Catalunya.

El missatge de notificació s’ha d’exposar de manera clara i senzilla, incloent la següent

Informació:

Centre de Coordinació Operativa de Catalunya (CECAT)

El Responsable de coordinació haurà de comunicar l’accident o emergència, de

forma immediata, al CECAT, a través del telèfon (93.551.72.85).

A banda de la comunicació inicial, el Responsable de coordinació haurà de mantenir

un flux d’informació constant amb el CECAT mentre duri l’emergència.

Comunicació a Municipis

Davant l’activació del Pla d, el Responsable haurà d’avisar al municipi de forma

immediata a través del telèfon present a l’annex I del present manual. També es

comunicarà el final de l’emergència al municipi quan es doni per finalitzat l’episodi

que va provocar la situació d’emergència.

MISSATGE TIPUS

Us truco de .................................., hem tingut un accident de tipus ..INCENDI.......... El(s) producte(s) involucrat(s) es(son): ........................................... (1) La situació actual es ........................................................................... (2). Els efectes de l’incident són els següents ......................................... (3) S’han realitzat las següents accions................................................ (4) . La possible evolució de la situació és ............................................. (5). Direcció: ............................................................................................................... Nom i càrrec de la persona que dirigeix l’emergència: ........................................

1. Nom del(s) producte(s), si es que s’han vist implicades a l’emergència. 2. Descripció de l’accident (incendi, vessament, explosió, dispersió de vapors tòxics / inflamables,

etc.). 3. Número de ferits i morts. Danys materials lleus / greus. Danys lleus / greus sobre el medi ambient. 4. Descripció de les accions realitzades fins el moment. 5. Possible evolució de la situació


53

Aquesta comunicació haurà de contenir, com a mínim, les mateixes dades que les

indicades al punt 3.4.3.1.

Fi de l’Emergència

El Responsable serà el que decidirà, segons la valoració que realitzi de la situació

present, si dóna per finalitzada la situació d’emergència, sempre que per al seu control

no s’hagi necessitat ajuda externa.

Si per contra haguessin acudit mitjans externs (Bombers), la fi de l’Emergència serà

decretada pel Responsable de Coordinació, prèvia consulta amb els Bombers.

En cas de necessitat, s’establiran unes persones de vigilància per a una major garantia

de seguretat a la zona afectada.

Una vegada finalitzada la situació d’emergència i comunicada la fi de la mateixa, els

treballadors podran tornar als seus llocs de treball.

Des d’aquest moment podran començar els treballs de reparació i neteja.

El Responsable de Coordinació, analitzarà les causes, conseqüències i extensió de

l’incident, així com les mesures correctores necessàries a implantar. Redactarà un

informe que contingui, com a mínim, els següents punts:

Origen de l’incident.

Evolució de l’incident.

Inventari de danys.

Estat dels mitjans utilitzats en la lluita contra l’emergència.

Valoració de l’operativitat del PAU.

Aspectes a millorar.

Procediment de reposició dels mitjans.

El Responsable garantirà la ràpida reposició del material utilitzat en la lluita contra

l’emergència, així com la revisió de la totalitat dels mitjans no utilitzats, de manera que

un breu espai de temps, les instal·lacions pugui tornar a garantir l’autosuficiència

davant d’una altre emergència.

Comunicació posterior de les emergències i de les activacions

Conegudes les conseqüències i les possibles causes de les emergències, així com una

estimació de la població afectada per l’emergència, el Responsable, haurà de

trametre, un informe a la direcció general competent en matèria de protecció civil en

un termini màxim de set dies hàbils.

Aquest informe ha de detallar com a mínim els aspectes següents:

• Descripció de l’emergència i les seves causes.


54

• Cronologia de les actuacions reals i de les actuacions previstes al Pla.

• Mesures de protecció preses (confinament o evacuació dels i de les ocupants).

• Aspectes del Pla a millorar o modificar, com a resultes de l’experiència

derivada de l’emergència.

Fitxes d’actuació

Pictogrames, que descriuen de manera breu i clara els procediments que cal fer en

cas que hi hagi una emergència.

AACCTTUUAACCIIÓÓ EENN CCAASS DD’’IINNCCEENNDDII

S’HA DETECTAT UN INCENDI

CAP D’EMERGÈNCIA

Responsable de Coordinació

ACTUAR amb els mitjans extintors adequats sense posar en risc la

nostre integritat

SI NO

Comprovar la possible causa i corregir-la

Dirigir-se al punt de reunió

Tancar portes a mida que es va sortint, comprovant que ningú quedi enrere

AVISAR A

¿S’extingeix?

Avisar als Bombers

112


55

AACCTTUUAACCIIÓÓ EENN CCAASS DD’’AACCCCIIDDEENNTT LLAABBOORRAALL

HI HA HAGUT UN ACCIDENTAT

PROTEGIR l’accidentat si és possible

Aplicar primers auxilis

Situació controlada

Situació fora de control

Assistència urgent a l’hospital més proper

AVISAR A

Si l’accidentat es troba atrapat, avisar als Bombers,

112

CAP D’EMERGÈNCIA

Responsable de Coordinació

Tel:

Assistència al centre mèdic de la mútua per descartar lesions o

CAP (en cas de malaltia)


56

AACCTTUUAACCIIOONNSS DDEE PPRRIIMMEERRSS AAUUXXIILLIISS


57

Integració en plans d’àmbits superiors

Coordinació a nivell directiu

Davant de qualsevol situació d’alerta o emergència per u risc intern/extern, la

integració en plans de protecció civil d’àmbit superior es realitzarà, per part del cap

d’emergència i responsable de comunicació, rebent l’avís o comunicat l’emergència

al 112 i CRA.

Durant l’activació en fase d’emergència del pla d’autoprotecció, el cap

d’emergència estarà en permanent comunicació telefònica amb el CRA comentant

l’evolució de l’emergència. A més, el cap d’emergència (o la persona que s’hi hagi

designat), rebrà las grups actuants externs i els hi comunicarà la situació. El cap

d’intervenció i l’equip d’intervenció, quan arriba el grup d’intervenció extern, es

posarà a les seves ordres per realitzar totes les actuacions que siguin necessàries.

Davant d’un risc intern, difícilment s’activarà un pla de protecció civil d’àmbit superior,

no obstant, sempre caldrà mantenir informat al CRA perquè si ho creu oportú, d’acord

amb la gravetat de la situació i mitjans disponibles, activar el PAM (plans d’actuació

municipal) i/o PBEM (Plans bàsics d’emergència municipal).

La Coordinació es durà a terme de la següent manera:

• Informant correctament de la situació que ha provocat l’incident i de les

conseqüències que per la naturalesa dels productes, materials i instal·lacions, podria

originar, així com els imprevistos que poguessin sorgir durant la intervenció dels equips.

• Col·laborant en l’estudi conjunt d’aquesta situació i la proposta de mesures, mitjans i

recursos a utilitzar.

• Proposant solucions, idees, suggeriments i actuacions que es considerin més

apropiades.

• Facilitant la intervenció dels equips i l’accés les àrees o zones afectades i restringides.

• Posant a disposició de Protecció Civil els mitjans necessaris, la informació apropiada i

adequada, la maquinària i equips que permetin fer front a la situació.

• Estudiant els possibles plans alternatius d’intervenció i orientant l’actuació dels equips.

Protocols de notificació de l’emergència

Amb l’objectiu d’assolir l’eficàcia en les comunicacions efectuades a l’Ajuda Externa

es tindran en compte les consideracions següents:

• L’odre de les trucades es realitzarà atenent la gravetat de la conseqüència del

succés i d’acord a les necessitats de l’Ajuda Externa.


58

• Les trucades als serveis de l’Ajuda externa són processos de comunicació

encadenats, per la qual cosa cal dotar al interlocutor de l’Ajuda Externa de les dades

necessàries.

L’activació d’un pla d’àmbit superior de la Generalitat (SISMICAT, NEUCAT, INFOCAT,

PLASEQCAT, etc), significa la posada en marxa d’una organització de recolzament a

l’emergència que doni servei a la població afectada.

Per canalitzar eficaçment els mitjans de lluita, els plans d’àmbit superior contemplen un

conjunt de figures dins el PAU, que tenen com a missió, informar als responsables del

pla activat i participar en la coordinació de les activitats que es duen a terme.

El Responsable de coordinació, serà la persona encarregada de coordinar les

actuacions del PAU de la instal·lació amb la direcció del Pla d’àmbit superior de

Protecció Civil.

A nivell operatiu, es mantindrà l’organigrama d’emergències definit al punt 3.3.


59

DOCUMENT 4:

IMPLANTACIÓ, MANTENIMENT I ACTUALITZACIÓ


60

Responsabilitat i organització

Responsables de la implantació

Nom: Montse Barniol Carcasona Adreça postal: Carretera BP 4654 de Sant Quirze a Berga Municipi: Alpens Província: Osona Codi postal: 08587 Telèfon: 618745707

Planificació, coordinació i seguiment de les accions d’implantació

Divulgació del Pla d’emergència

• A tot el personal d’aquesta empresa de la manera:

• Anunciant al tauler d’anuncis de l’empresa

• Col·locació de cartells en punts visibles, on s’indiquen les mesures d’emergència i

autoprotecció en cas d’ocórrer un sinistre, així com les vies i itineraris d’evacuació.

• Fent una revisió anual per actualitzar les dades que hagin pogut variar respecte

l’última revisió.

Sistema de formació, informació i participació del personal

Formació: S’impartirà per personal especialitzat, els quals desenvoluparan formació

específica al equips perquè puguin desenvolupar les activitats

encomanades a aquests.

Informació: Mitjançant xerrades i reunions s’informarà als equips sobre la implantació i

el desenvolupament de les seves actuacions.

Participació: Mitjançant la realització de simulacres, els diferents membres dels equips

assajaran les seves actuacions i podran realitzar totes les propostes de

millora, permetent optimitzar el desenvolupament de les diferents activitats

encomanades.

Sistema d’informació al públic

Es divulgarà al públic aliè a aquesta empresa (visites, treballadors...)de la manera:

• Col·locació de cartells en punts visibles on s’indiquen les mesures d’emergència i

autoprotecció en cas d’ocórrer un sinistre, així com les vies i itineraris d’evacuació.


61

Programa de formació, capacitació i informació dels treballadors

4.2.1 Programa d’Implantació

Criteris per la implantació del Pla d’emergènciaó

El titular, haurà de donar validesa al Pla d’emergència mitjançant la seva implantació,

que comprèn:

• La divulgació del Pla pròpiament dit, donant una informació a tots els empleats sobre

el mateix, locals de risc, instal·lacions contra incendis i mitjans d’evacuació, així com

la informació dels equips constituïts i forma d’actuar.

• La formació i capacitació dels personal.

• L’establiment de mecanismes d’informació al públic.

• La provisió dels mitjans i recursos necessària per l’aplicabilitat del pla.

• L’avaluació mitjançant simulacres, que permetin comprovar la seva eficàcia.

• Un programa de manteniment i de revisions periòdiques.

Programa de dotació i adequació de mitjans materials i recursos

El manteniment de les instal·lacions de protecció, l’equipament d’emergència, de la

senyalització de seguretat i de la il·luminació d’emergència, és un factor estratègic en

l’empresa per incrementar la seguretat, i incideix de manera directa en

l’autoprotecció.

No obstant això, es requereixen d’altres recursos i mitjans materials, que permetran

optimitzar els resultats, com ara:

• Senyalització interior d’emergència i autoprotecció.

• Informació i formació de seguretat.

• Realització de simulacres.

• Adequació d’instal·lacions i equips d’emergència ( extintors, detectors, polsadors,

bies)

4.2.2. Programa de formació

Dirigit a tot el personal de l’empresa La formació mínima, que en matèria d’emergències ha de disposar tot el personal de l’empresa per poder fer front a una situació d’emergència és: 1.- SI ES DETECTA UN ACCIDENT Com actuar i prestar assistència als ferits. Alertar a l’Equip de primes auxilis. Donar part al director del Pla d’Emergències.


62

2.- SI ES DETECTA UN INCENDI Alertar la Centraleta Telefònica: Identificar Detallar el lloc, naturalesa i grandària de l’Emergència Comprovar que reben l’avís Utilitzar immediatament l’extintor adequat Indicar la situació del foc, al cap d’intervenció o membres dels equips d’intervenció. 3.- SI SONA L’ALARMA Saber escoltar i atendre i acatar les indicacions de l’Equip d’Evacuació. Conèixer la importància de guardar l’ordre en les evacuacions. Saber les actuacions a realitzar en cas d’evacuació davant la presència de fums i/o foc.

Detectar l’Emergència Qualsevol persona que detecti una EMERGÈNCIA ha de: AVISAR immediatament, personant-se en el lloc o per telèfon intern. AVISAR al Cap de l’emergència o al Cap d’Intervenció sobre la situació de l’Emergència i posar-se a la seva disposició.

Normes generals d’actuació i evacuació Mantenir la calma i evitar el pànic, sortir sense córrer ni cridar. No entrar mai a la zona de perill afectada per sinistre. No tornar mai cap enrere ni entretenir a recollir objectes personals. Ajudar en els desplaçaments als que necessiten atencions especials. Utilitzar sempre la via d’evacuació més ràpida i segura. Fer-se veure, en cas de no poder sortir del lloc on es troba. Seguir les instruccions del personal que s’encarregui de l’evacuació.

Desallotjament del centre de treball En cas de donar-se l’ALARMA D’EVACUACIÓ, s’ha d’actuar de la manera següent: Tancar les claus de pas de líquids i gasos, i desconnectar els aparells, màquines i equips elèctrics. Comprovar la presència de tots els que han d’evacuar el lloc. Tancar totes les aportacions d’aire possibles (finestres, portes, etc..) A la part d’oficines sobretot, qui surti l’últim ha de tancar la porta (sense clau).

Punt de reunió En cas d’evacuació, s’ha d’adreçar al punt de reunió per defecte, seguint els recorreguts d’evacuació assenyalats (cartells verds de sortida) i les instruccions del personal d’actuació contra emergències. Recordeu: En ser evacuat s’haurà d’anar obligatòriament al Punt de reunió. Haurà de romandre en el mateix fins el recompte de personal i que se’ls notifiqui la dissolució.


63

Maneig de l’Extintor 1ª- Triar l’extintor adequat, en funció del tipus de foc a extingir. En resum recordeu que: Foc classe A: Combustibles sòlids. Foc Classe B: Combustibles líquids. Foc Classe C: Combustibles gasosos Foc Classe D: Metalls 2ª- Treure el precinte 3ª- Proveu primer (pressionar fins al fons la palanca). Si és pols, colpejar suaument l’extintor contra el terra per desfer l’atapeïment de la pols. 4ª- Dirigir el raig a la base d’incendi. 5ª- Descarregar en ziga-zaga. 6ª- Posar-se a favor de l’aire (si s’actua a l’exterior). 7ª- Deixar lliure una sortida. 8ª- Tenir disposat un altre per continuar. Nota: En cas d’anhídrid carbònic (CO2), agafar la mànega per mànec previst per a això (l’agent extintor és expulsat a temperatures molt baixes i podria provocar cremades a la mà).

4.2.3. Programa de divulgació

A) Senyalització d’evacuació:

En aquest edifici, s’utilitzaran els senyals de sortida, d’ús habitual o d’emergència,

definides en la norma UNE 23034:1988. Tots els visitants han de conèixer i respectar la

senyalització:


64

B) Senyalització de protecció contra incendis:

Els mitjans de protecció contra incendis d’utilització manual (extintors, boques

d’incendi, polsadors manuals d’alarma i dispositius de tret de sistemes d’extinció) estan

senyalitzats mitjançant senyals definides en la norma UNE 23033-1:

B) Normes d’actuació dels visitants:

Actuació en situacions d’Emergència Normes d’actuació per els visitants

• En termes generals, és natural que davant d’una situació de risc o emergència, pugui tenir una sensació de por o inseguretat. Per això, primer de tot, aturi’s uns instants per recuperar la calma necessària que li permeti adoptar les decisions més aconsellables i oportunes.

• La serenitat i la reflexió són els millors aliats per afrontar una situació que comporti algun tipus d’amenaça o perill. A més, la tranquil·litat del seu comportament afavorirà la seguretat de les persones que estiguin al seu voltant.

• Comuniqui qualsevol tipus d’emergència que es produeixi en el centre de treball, i vostè hagi observat directament, al personal de l’empresa.

• Ajudi i sigui solidari amb aquells que per qualsevol causa tenen disminuïdes les seves facultats físiques.

• Eviteu la curiositat, i si la seva presència no és necessària no ha de romandre en zones de conflicte o evacuació.

• Utilitzeu les vies i portes d’evacuació que estan marcades i senyalitzades, seguint les indicacions i direcció senyalització. No circuli en sentit contrari ni obstrueixi el pas.

En cas d’incendi: - No s’aturi, mantingui la calma i segueixi la senyalització d’Emergència. - No utilitzeu els ascensors. - Si hi ha fums, romangui el més ajupit possible. L’aire fresc és a terra. Cobriu-

vos la cara amb un drap humit. - Si es queda bloquejada en una estada, deixi les portes tancades, obriu les

finestres i agitar els braços demanant ajuda.

En qualsevol cas, seguiu sempre les instruccions que li indiquen els equips d’evacuació.


65

Programa d’exercicis i simulacres

L’objectiu de la organització de simulacres es comprovar:

• L’esquema d’alerta i d’activació del Pla d’emergència.

• L’estat de preparació i coordinació dels diferents equips.

• El funcionament dels recursos materials d’emergència.

• L’ús gradual de medis interns y externs.

• Els procediments d’intervenció.

• El transport i evacuació de personal, etc.

• El recompte del personal de la instal·lació i contractat.

• Les comunicacions internes i externes.

El Pla d’Autoprotecció, un cop aprovat pel tècnic de prevenció, ha de ser assajat a

intervals de temps apropiats, que vindran fixats pel Responsable de coordinació.

En general es pot distingir entre exercicis parcials i simulacres generals. Un exercici

parcial consistirà a alertar únicament una part del personal.

Els exercicis tenen com a objectiu establir un nivell acceptable de familiarització dels

diferents grups i serveis amb els equips tècnics a utilitzar en cas d'emergència.

Els simulacres estaran dirigits a tot el personal que col·labora en l'emergència,

especialment a l’equip d'intervenció. En el simulacre d'accident, es realitzaran els

següents exercicis:

• Actuació i control de l'esdeveniment iniciador.

• Comunicacions telefòniques o verbals.

• Evacuació de personal aliè.

• Control d'accessos.

D'aquesta manera s'aconsegueix crear un clima de confiança entre el personal de les

instal·lacions i detectar possibles defectes al Pla.

A diferència dels exercicis pràctics, el simulacre d'emergència es prepararà sense

coneixement del personal que ha d'executar-lo. Ha d'estudiar-se prèviament, amb

detall, l'evolució que es convenient que adquireixi l'emergència, de manera que es

puguin introduir variacions previstes durant el desenvolupament del simulacre.

Pot ser convenient preparar el simulacre en col·laboració amb el servei de Bombers o

qualsevol entitat externa que pugui ser requerida en cas d’accident per fer-los

partícips, si és possible.

Es realitzarà, com a mínim, un simulacre a l’any.


66

Registre de simulacres

Després de cada simulacre haurà d'efectuar-se una avaluació que haurà de recollir-se

a un informe.

Per a això, serà necessari disposar d'un equip d'avaluació (format pel tècnic de

prevenció i les persones que es considerin necessàries, ja siguin personal propi de la

planta o extern) que tindrà com a finalitat l'observació crítica dels exercicis a fi de

detectar les possibles deficiències que es posin de manifest i que, en algun cas, poden

dur a la revisió del Pla.

Fitxes de preparació del simulacre

Preparació del simulacre

1. Tipus d’emergència suposada Simulacre d’incendi Simulacre d’evacuació Simulacre d’atemptat terrorista

Amenaça de bomba Moviments sísmics Altres (especificar)...............................

.......................................................... ..........................................................

2. Localitzat en: Aules Despatx

Magatzem Sala de màquines

.......................................................... ..........................................................

3. Detectat per:

Personal empresa Personal visitant

.......................................................... ..........................................................

4. Alarma a realitzar:

Restringida General

5. Equips a intervenir: Equip de 1ª intervenció Equip de comunicació

Equip de 1º auxilis Equip d’Alarma i Evacuació

Titular activitat Director del Pla d’Emergència

6. Ajudes exteriors No s’ha de recórrer als serveis

exteriors

Recórrer a: Protecció Civil

Bombers Serveis sanitaris

7. Evacuació a efectuar Sense evacuació Evacuació total Evacuació parcial

8. Personal de control de l’emergència

Equips per secció Equips control general


67

9. Temps estimat per la realització del simulacre

Data ......./......./........

Horari: Matins Tardes Nits

Descripció del Simulacre d’Emergència

1. Descripció del tipus de simulacre a realitzar

2. Objectius proposats

Resum de l’acció

Acció Personal Seqüència temporal

Detecció del sinistre

Alerta centraleta

Comprovació del sinistre

Equip de primera intervenció

Avís serveis d’ajuda externs

Alarma general

Lluita contra el foc/sinistre

Evacuació

Control personal exterior a l’Establiment en punt de reunió

Final de l’emergència

Reunió grups de control i millores


68

1. Informa final del simulacre

2. Propostes de millora

Data ....../....../........

Signat. D.: Programa de manteniment

Manteniment instal·lacions i equipament

El programa de Manteniment d’instal·lacions i equipaments té la finalitat següent: • Garantir que els mitjans disponibles per a l’Autoprotecció funcionen o estan

preparats per funcionar correctament. • Garantir el bon estat d’aquelles instal·lacions i equipaments que comporten, per

si mateixos, un risc. • Garantir que aquelles zones o locals identificats com a zones de risc, tinguin la

vigilància i el manteniment pertinent. • Garantir el manteniment d’altres instal·lacions o serveis que, si bé no

constitueixen un risc a considerar, la seva falta de manteniment si que pot suposar potencialment un risc.

La garantia d’aquest manteniment és la revisió periòdica realitzada per personal competent i és necessari que es reculli documentalment. El PAU indicarà els responsables d’aquestes revisions i les dates i freqüència amb que es duen a terme. Descripció del manteniment preventiu de les instal·lacions de protecció, que garanteix l’operativitat de les mateixes Manteniment La informació sobre les revisions i els manteniments a realitzar amb les instal·lacions, es presenta en forma de quadres, indicant les revisions establertes en el RD 1942/1993 de 5 de novembre en el qual s’aprova el “Reglament d’instal·lacions de protecció contra incendis”, i en l’Ordre de 16 d’abril de 1998. Independentment de les revisions periòdiques reglamentàries, els equips de lluita contra el foc haurien de ser contemplats també en les revisions periòdiques dels llocs de treball a realitzar pels responsables de les diferents unitats, a fi de detectar possibles


69

anomalies freqüents (localització i/o accés dificultós, absència d’equip, ubicació incorrecta, etc..). D’aquesta manera es pretén que aquests equips siguin considerats com quelcom propi de cada unitat funcional i, per tant, siguin controlats en primera instància pels responsables directes de les diferents unitats. Les operacions de manteniment recollides en les taules següents, les ha de fer personal del fabricant, instal·lador o mantenidor autoritzat per als tipus d’aparell, equip o sistema, o bé per personal de l’usuari, si ha adquirit la condició de mantenidor per disposar de mitjans tècnics adequats, segons el parer dels serveis competents en matèria d’indústria de la Comunitat Autònoma. Sistemes automàtics de detecció d’incendi El manteniment preventiu es durà a terme, seguint com a mínim les especificacions previstes. Manteniment mínim de les instal·lacions de protecció contra incendis del citat RD 1942/93: Els mitjans materials de protecció contra incendis es sotmetran al programa mínim de manteniment que s’estableix en la taula següent.

Programa de manteniment dels mitjans materials de lluita contra incendis

Equip o sistema CADA TRES MESOS CADA SIS MESOS Sistemes automàtics de detecció i alarma d’incendis

Comprovació de funcionament de les instal·lacions (amb cada font de subministrament). Substitució de pilots, fusibles,etc.. defectuosos. Manteniment d’acumuladors (neteja de borns, etc.).

Operacions a realitzar pel personal especialitzat del fabricant o instal·lador l’equip o

sistema o pel personal de l’empresa mantenidora autoritzada

Equip o sistema CADA ANY CADA CINC ANYS Sistemes automàtics de detecció i alarma d’incendis. S’han d’ajustar a les Normes UNE 23007/Parts 1,2,4,5,5 1º modificació, 6,7,8,9,10 i 14 El manteniment detallat s’ajustarà a la Norma UNE 23007/14

Verificació integral de la instal·lació. Neteja de l’equip de centrals i accessoris. Verificació d’unions roscades o soldades. Neteja i reglatge de relés. Regulació de tensions i intensitats. Verificació dels equips de transmissió d’alarma. Prova final de la instal·lació amb cada font de subministrament elèctric.


70

Sistemes manuals d’alarma d’incendi

Equip o sistema CADA TRES MESOS CADA SIS MESOS Sistema manual d’alarma d’incendis. Aquests sistemes consten de : Polsador d’alarma, central de control amb vigilància permanent i les fonts d’alimentació elèctrica segons la Norma UNE-23007/ parts 1,2 i 4. La distància des de qualsevol punt als polsadors serà com a màxim de 25m.

Comprovació de funcionament de la instal·lació (amb cada font de subministrament). Manteniment d’acumuladors (neteja de borns,etc.)

Operacions a realitzar pel personal especialitzat de l’empresa mantenidora

autoritzada

Equip o sistema CADA ANY CADA CINC ANYS

Sistema manual d’alarma d’Incendis

Verificació integral de la instal·lació. Neteja dels seus components. Verificació d’unions roscades o soldades. Prova final de la instal·lació amb cada font de subministrament elèctric.

Extintors d’incendi

Equip o sistema CADA TRES MESOS CADA SIS MESOS Han de complir el Reglament d’aparells a pressió i l seva ITC MIE-AP5. seran aprovats segons l’article 2º del Reglament d’instal·lacions de protecció contra incendis a efectes de justificar el compliment de la Norma UNE 23010/1,2,3,4,5 i 6. Seran fàcilment visibles i accessibles. Estaran propers a punts amb risc d’incendis a les sortides. La seva instal·lació serà preferentment en paraments verticals, amb la part superior, com a màxim a 1,70m del sòl.

Comprovació de l’accessibilitat, senyalització, bon estat aparent de conservació. Inspecció ocular d’assegurances, precintes, inscripcions, etc. Comprovació del pes i pressió en el seu cas. Inspecció ocular de l’estat extern de les parts mecàniques (filtre,vàlvula, mànega, etc).


71

Operacions a realitzar pel personal especialitzat del fabricant o instal·lador de l’equip o sistema o pel personal de l’empresa mantenidora autoritzada.

Equip o sistema CADA ANY CADA CINC ANYS

Han de complir el Reglament d’aparells a pressió i l seva ITC MIE-AP5. seran aprovats segons l’article 2º del Reglament d’instal·lacions de protecció contra incendis a efectes de justificar el compliment de la Norma UNE 23010/1,2,3,4,5 i 6. Seran fàcilment visibles i accessibles. Estaran propers a punts amb risc d’incendis a les sortides. La seva instal·lació serà preferentment en paraments verticals, amb la part superior, com a màxim a 1,70m del sòl.

Comprovació del pes i pressió en el seu cas. En el cas d’extintors de pols amb ampolleta de gas d’impulsió es comprovarà el bon estat de l’agent extintor i el pes i aspecte extern de l’ampolleta. Inspecció ocular de l’estat de la mànega, broquet o llança, vàlvules i parts mecàniques. Nota: en aquesta revisió anual no serà necessària l’obertura dels extintors portàtils de pols amb pressió permanent, llevat que en les comprovacions que s’esmenten s’hagin observat anomalies que ho justifiqui. En el cas d’obertura de l’extintor, l’empresa mantenidora situarà a l’exterior del mateix un sistema indicatiu que acrediti que s’ha realitzat la revisió interior de l’aparell. Com a exemple de sistema indicatiu de que s’ha realitzat, es pot usar una etiqueta indeleble, en forma d’anell, que es col·loca en el coll de l’ampolla abans del tancament de l’extintor i que no pugui ser retirada sense que es produeixi la destrucció o deteriorament de la mateixa.

A partir de la data de timbrat de l’extintor (i per tres vegades) es procedirà al retimbrat del mateix d’acord amb la ITCMIE-AP5 del Reglament d’aparells a pressió sobre extintors d’incendis. Rebuig: Es rebutjaran aquells extintors que, a judici de l’empresa mantenidora presentin defectes que posin en dubte el correcte funcionament i la seguretat de l’extintor o bé aquells per als quals no existeixin peces originals que garanteixin el manteniment de les condicions de fabricació.


72

INSPECCIONS I REVISIONS PERIÒDIQUES

INSTAL·LACIÓ NORMATIVA D’APLICACIÓ

DOCUMENT A PRESENTAR

JUSTIFICANT

PERIODICITAT DATA REVISIÓ

Instal·lació elèctrica de baixa tensió

Decret 2413/1973 de 20 de setembre

Certificat d’inspecció (OCA)

4 anys

Grup electrogen

Instal·lacions de protecció contra incendis

S. Automàtics de detecció i alarma d’incendis

RD 1942/93. Reglament d’instal·lacions de proteccions contra incendis DB-SI

Personal del titular Empresa instal·ladora

Tres mesos Anual

S. Manual d’alarma d’incendis


Tres mesos Anual

Extintors


Tres mesos Anual

Boques d’incendi equipades


Tres mesos Anual 5 anys

Hidrants

Personal del titular

Tres i sis mesos

Columna seca Personal del titular Sis mesos S.fixes d’extinció: ruixador,...


Tres mesos Anual

Manteniment del propi pla

Anualment es revisarà el Pla d’emergència de la instal·lació, i se’n elaborarà un resum on

hi constin els resultats de l’any anterior i els objectius per l’any entrant. La seva elaboració

correspon al director del Pla d’emergència o persona en qui delegui.

Programació anual de les activitats

Les activitats previstes a desenvolupar, al costat de les que es fixen en l’Informe anual

d’objectius conformaran el Programa Anual d’Activitats de l’empresa. Diferents aspectes

que s’han d’incloure:

• Identificació i revaluació de riscos.

• Inspeccions.

• Formació i ensinistrament.

• Simulacres.

• Revisió d’Emergències.

• Actuacions d’integració amb l’Ajuda Externa.

• Comprovacions dels equips de protecció contra incendis i d’evacuació i del seu

funcionament i eficàcia en la seva operativa.


73

• Programació anual s’adjuntarà, o es realitzarà en conjunt, amb la qual s’elabori

com a conseqüència de la gestió de la prevenció de riscos laborals.

Tota la documentació generada formarà part del Registre documental del Pla

d’emergència.

Estudi i avaluació dels incidents i accidents

Sempre que es produeixi una emergència, el Responsable de coordinació elaborarà

un informe de les causes i efectes de l’accident.

Banyoles a 11 de desembre de 2017

TÈCNIC ACREDITAT


74

DIRECTORI DE COMUNICACIONS

ANNEX 1


75

Xarxa Sanitaria

CAP Alpens 93 857 80 75

Carer Placeta, número 2

CAP Sant Quirze de Besora 93 852 90 54

Passeig de Ter, número 21

Hospital Comarcal Sant Bernabé 93 824 34 00

Carretera de Ribes, s/n Berga

Hospital general de Vic 93 889 11 11

Francesc Pla el Vigatà, número 1 Vic

Sanitat respon 24h 902 11 14 44

INFORMACIÓ TOXICOLOGICA 91 562 04 20

Serveis contra incendis i salvament

PROTECCÓ CIVIL 112

BOMBERS 112

Forces i cossos de seguretat

MOSSOS D’ESQUADRA 112


76

FORMULARIS PER A LA GESTIÓ DE LES EMERGÈNCIES

ANNEX 2


77

PROTOCOL DE NOTIFICACIÓ DE L’EMERGÈNCIA

Sr/a.

DNI

, NOTIFICA la situació d’un sinistre classificat com:

Conat d’Emergència

Emergència Parcial

Emergència General

Tipus de sinistre

I en virtut d’això, demana la presència de :

Emergències de Protecció Civil:

Bombers:

Assistència sanitària:

Mossos d’Esquadra:

Policia Local:

A acusa de:

Víctimes (persones afectades o en perill):

Circumstàncies que poden afectar l’evolució del succés:

Les mesures d’emergència interior adoptades i previstes són:

Les mesures de suport exterior necessàries per al control de l’accident i l’atenció dels afectats són:

Observacions:

Persona de contacte:

Punt de trobada i recepció dels serveis d’emergència:

Telèfon de contacte:


78

PLÀNOLS

ANNEX 3


79

Llistat de plànols:

• 01- Situació i emplaçament

• 02- Planta baixa

• 03- Planta primera

• 04- Secció A-A’ i B-B’

• 05- Secció C-C’

pla d’emergÈncia · pla d’emergÈncia sala el casino titular: ajuntament d’alpens...

Documents