pla director urbanÍstic de la conca d'Òdena ......capítol v. xarxes en els espais oberts...

PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DE LA CONCA D'ÒDENA (ANOIA)

Desembre 2008

E) NORMATIVA

1

DTUM A.06-540 V@ 17.12.08 ACR PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DE LA CONCA D’ÒDENA - ANOIA NORMATIVA

ÍNDEX

TÍTOL I. DISPOSICIONS DE CARÀCTER GENERAL

Article 1. Objecte i àmbit d’aplicació 004

Article 2. Naturalesa jurídica 004

Article 3. Marc legal 004

Article 4. Finalitats 004

Article 5. Determinacions 004

Article 6. Documentació 005

Article 7. Vinculació normativa de les determinacions 006

Article 8. Interpretació de les determinacions 006

Article 9. Obligatorietat 006

Article 10. Vigència 006

Article 11. Seguiment i actualització 007

Article 12 Modificació 007

Article 13. Circumstàncies justificatives de la revisió 007

Article 14. Adaptació 007

Article 15. Desplegament del Pla Director Urbanístic 007

Article 16. Instruments de cooperació i compensació territorial 008

TÍTOL II. ORDENACIÓ DELS ESPAIS OBERTS

Capítol I. Determinacions generals

Article 17. Definició 008

Article 18. Tipologia d’espais oberts 008

Article 19. Regulació normativa del sòl no urbanitzable en el PDU 009

Article 20. Sòls subjectes a riscos 009

Article 21. Ordenació del sòl no urbanitzable en el planejament urbanístic 009

Article 22. Precisió de límits 009

Capítol II. Espais de protecció especial Secció Primera.- Disposicions generals Article 23. Definició 009

Article 24. Tipología d’espais de protecció especial 009

Secció Segona.- Categories dels espais de protecció especial

Article 25. Sòl de valor natural i de connexió (PE-1) 010

Article 26. Espais d’especial interès natural ( PEIN ) i Xarxa Natura 2000 (PE-2) 010

Capítol III. Espais de protecció territorial Secció Primera.- Disposicions generals Article 27. Definició 010

Article 28. Tipología d’espais de protecció territorial 011

Secció Segona.- Categories dels espais de protecció territorial

Article 29. Zones inundables (PT-1) 011

Article 30. Ârea de recàrrega hidrològica (PT-2) 012

Article 31. Sòl de potencial interès estratègic (PT-3) 012

Article 32. Sòl d’interès agrari i/o paisatgístic (PT-4) 012

Article 33 Sòl amb protecció d’infraestructures (PT-4) 013

Article 33. Actuacions d’interès territorial 013

2

Capítol IV. Espais de protecció preventiva Secció Primera.- Disposicions generals Article 35. Definició 013

Article 36. Tipología d’espais de protecció preventiva 013

Secció Segona.- Categories dels espais de protecció preventiva

Article 37. Sòl agricola (o vacant) (PP-1) 013

Article 38 Sòl agrícola amb restriccions d’edificació (PP-2) 014

Article 39. Espais d’eventual transformació 014

Capítol V. Xarxes en els espais oberts Secció Primera.- Disposicions generals Article 40. Definició 014

Article 41. Tipología de les xarxes en els espais oberts 014

Secció Segona.- Regulació general de l’espai hidrogràfic

Article 42. Definició i finalitats 015

Article 43. Regulació de caràcter sectorial 015

Article 44. Condicions per a la implantació d’infraestructures 015

Article 45. Condicions de l’edificació 015

Secció Tercera.- Regulació general dels camins rurals

Article 46. Tipología 015




Capítol VI. Elements d’interès en els espais oberts Secció Primera.- Disposicions generals Article 50. Definició 015

Article 51. Tipología dels elements en els espais oberts 016

Secció Segona.- Regulació general dels elements d’interès patrimonial i entorn






Secció Tercera.- Regulació general dels elements d’interès geològic




Article 60. Condicions d’implantació de les infraestructures 018


Secció Quarta.- Regulació general dels hàbitats d’interès




Article 65. Condicions per a la implantació de les infraestructures 019


Secció Cinquena.- Regulació general de les zones humides




Article 70. Condicions per a la implantació de les infraestructures 019


Secció Sisena.- Regulació general de les infraestructures de serveis tècnics


3

TÍTOL III. ORDENACIÓ DELS ASSENTAMENTS URBANS Capítol I. Disposicions generals

Article 73. Criteris de compacitat en el desenvolupament urbà i de gradualitat i

Continuïtat física de les actuacions 020

Article 74. Condicions ambientals per als nous assentaments urbans 020

Article 75. Sectors d’ordenació 020

Article 76. Àmbits de desenvolupament urbanístic condicionat 020

Capítol II. Sectors d’ordenació

Article 77. Sectors d’ordenació en sòl urbà 021

Article 78. Sectors d’ordenació en sòl urbanitzable residencial 021

Article 79. Sectors d’ordenació en sòl urbanitzable industrial 022

Capítol III Espais d’eventual transformació

Secció Primera.- Àmbits de desenvolupament urbanístic condicionat.

Article 80. Caracterització 022

Article 81. Condicions pel desenvolupament dels Àmbits de desenvolupament

urbanístic condicionat, be sigui d’ús mixt o d’ús especialitzat 022

Secció Segona.- Àmbits de desenvolupament urbanístic condicionat d’ús mixt ( U.M.)

Article 82. Definició I característiques 022

Article 83.. Àmbits de desenvolupament urbanístic condicionat d’ùs mixt

supramunicipal 023

Article 84. Àmbits de desenvolupament urbanístic condicionat d’ùs mixt

municipal 023

Secció Tercera.- Àmbits de desenvolupament urbanístic condicionat d’ús especialitzat ( U.E.)

Article 85. Definició i caracteristiques dels Àmbits d’ús especialitzat 024

Article 86. Àmbits de desenvolupament urbanístic condicionat supramunicipal 024

Article 87. Àmbits de desenvolupament urbanístic condicionat municipal 025

Capítol V. Equipaments i parcs supramunicipals

Article 88. Ordenación i obtenció dels equipaments i parcs supramuncipal. 025

TÍTOL IV. ORDENACIÓ DE LES INFRASTRUCTURES Capítol I. Infraestructures de mobilitat Article 89. Ordenació de les infrastructures de mobilitat 026

Article 90. Principals elements nous que integren la xarxa de comunicadors 026

Article 91. Directrius per al Ferrocarril Transversal 026

Article 92. Directrius per a la Ronda Sud i prolongació de la C-15 026

Capítol III. Infraestructures sectorials


Article 94. Ordenació de les infraestructures sectorials 026

Article 95. Estudis d’impacte i integració paisatgística de les infraestructures 027

DISPOSICIONS TRANSITÒRIES

Ùnica Unitats de Pasatge 028

DISPOSICIONS FINALS

Primera Adaptació del panejament urbanístic general al PDU 028

Segona Aplicació directa i preferent de la normativa del PDU 028

4

TÍTOL I. DISPOSICIONS DE CARÀCTER GENERAL

Article 1. Objecte i àmbit d’aplicació

1. El present Pla Director Urbanístic ( en endavant PDU ) comprèn l’àmbit supramunicipal de la

Conca d’Òdena a la comarca de l’Anoia delimitat per:

a) Un sistema urbà central, integrat pels municipis d’Igualada, Òdena, Vilanova del Camí i

Sta. Margarida del Montbui ( St. Maure)

b) Un sistema urbà sud-est, integrat pels municipis de la Pobla i la Torre de Claramunt i el

municipi de Capellades.

c) Un conjunt de municipis externs: Carme i Orpí al sud, Jorba a ponent i Castellolí a llevant.

2. Per aquest àmbit el PDU estableix determinacions que han de ser respectades per les

actuacions de desenvolupament territorial, especialment pel planejament urbanístic general,

relatives al tractament del sòl no urbanitzable i protecció del patrimoni territorial, a les

infraestructures de mobilitat i a l’ordenació dels assentaments i activitats económiques.

Article 2. Naturalesa jurídica Aquest Pla té la naturalesa de Pla Director Urbanístic, d’acord amb el que s’estableix al Decret

Legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei d’Urbanisme ( en endavant

TRLU )

Article 3. Marc legal

1. Aquest Pla, s’ha redactat d’acord amb la legislació territorial, sectorial i urbanística vigent, així

com amb les restants disposicions legals que li son d’aplicació

2. Les determinacions del present Pla Director Urbanístic són coherents amb les del Pla Territorial

de les Comarques Centrals ( en endavant PTPCC ), les quals complementen i desenvolupen,

amb el benentès que les normes del PTPCC són també d’aplicació directe a l’àmbit del Pla

Director.

3. Tota referència a la “legislació territorial, sectorial i urbanística vigent” s’ha d’entendre que remet a

l’ordenament aplicable a Catalunya. Article 4. Finalitats

Aquest Pla Director Urbanístic, de conformitat amb els principis que regeixen l’elaboració del PTPCC, té

com a finalitats establir, amb caràcter general:

a) Les directrius per a coordinar l'ordenació urbanística del territori d'abast supramunicipal

corresponent a la Conca d’Òdena.

b) Les determinacions sobre el desenvolupament urbanístic sostenible, la mobilitat de persones i

mercaderies i el transport públic.

c) Les mesures de protecció del sòl no urbanitzable, i els criteris per a l'estructuració orgànica

d'aquest sòl.

d) La concreció i la delimitació de les reserves de sòl per a les grans infraestructures supramunicipals.

Article 5. Determinacions

1. El present PDU estableix en els seus plànols d’ordenació les diferents categories d’espais oberts,

dels sectors i espais d’eventual transformació en els assentaments urbans i de les

infraestructures.

2. El contingut propositiu dels diferents ordres de determinacions gràfiques completa la seva definició

en la normativa del PDU interpretada en el marc del conjunt de la seva documentació i en relació

als objectius previstos a l’article 56 TRLU.

3. Els límits dels diferents àmbits podrà ser justificadament ajustat pel planejament urbanístic

municipal que defineixi l’ordenació a escales més detallades, sempre que es tracti d’ajustos

puntuals i menors, no hi hagi disminució substancial de superfície de sòl protegit i que es tracti

5

d’adequar aquells límits a elements naturals o construïts conformadors de l’estructura territorial

(límits topogràfics, de l’estructura cadastral, traçats viaris... ).

4. El caràcter obert de l’estructura d’àmbits facilita que, mitjançant modificacions del PDU, es

puguin incloure nous àmbits amb les finalitats assenyalades o d’altres tipus. En concret, això

permet l’eventual incorporació al PDU de les directrius de paisatge corresponents a les diverses

unitats que definirà el Catàleg de paisatge que s’ultimi amb posterioritat a la seva vigència.

Article 6. Documentació

Constitueixen la documentació integrant del PDU els següents documents:

VOLUM I

A) Memòria i plànols d'ordenació

B) Programació de les actuacions

C) Bases tècniques i econòmiques per el seu desenvolupament

D) Estudis justificatius i plànols d'informació

E) Normativa

VOLUM II

Memoria ambiental

DOCUMENTACIÓ GRÁFICA

Plànols d’ordenació:

1) Ordenació dels espais oberts:

▪ Ordenació dels espais oberts I: Espais de protecció especial,

territorial i preventiva 1/25.000 A1

1/50.000, A3

▪ Ordenació dels espais oberts II: Espais de protecció especial,

territorial i preventiva 1/25.000 A1

1/50.000, A3

2) Ordenació de les infraestructures de mobilitat:

▪ Ordenació de les grans infraestructures de mobilitat 1/25.000 A1

1/50.000 A3

▪ Hipòtesi de la xarxa intermunicipal d’autobusos (2026) 1/50.000 A3

3) Ordenació dels assentaments urbans:

▪ Ordenació dels assentaments urbans:

Sectors d’ordenació i d’eventual transformació 1/25.000 A1

1/50.000, A3

▪ Sectors de millora i reforma urbana. Subsistema centre 1/50.000 A3

▪ Àmbits en sòl urbanitzable residencial 1/50.000 A3

▪ Àmbits de desenvolupament urbanístic condicionat

d’ús mixt (U.M) 1/50.000 A3

▪ Àmbits en sòl urbanitzable industrial i desenvolupament

urbanístic condicionat (U.E) 1/50.000 A3

4) Ordenació dels equipaments i espais lliures:

▪ Equipaments i espais lliures locals i supramunicipals 1/25.000 A1

1/50.000, A3

5) Projectes estratègics:

▪ Projectes estratègics 1/25.000 A1

1/50.000, A3

▪ Espais lliures supramunicipals 1/50.000 A3

▪ Esquema d’ordenació per al creixement nord 1/15.000 A3

▪ Àrea de centralitat, antiga N-II 1/10.000 A3

▪ Esquema d’ordenació per a Sant Maure: eix cívic i creixements 1/10.000 A3

▪ Esquema d’ordenació per al creixement sud 1/10.000 A3

▪ Esquema d’ordenació per al creixement residencial

Nou Claramunt 1/10.000 A3

6

6) Síntesi de l’ordenació (nou fulls) 1/10.000 A1

1/20.000, A3

Plànols d’informació urbanística

Taules que acompanyen als planols d’ordenació i d’informació

Article 7. Vinculació normativa de les determinacions

1. A través del conjunt de la seva documentació, el PDU estableix normes que s’expresen a traves

del seu redactat o mitjançant la seva expressió gràfica.

2. Els plànols d’ordenació i la normativa són documents que han d’ésser interpretats amb el conjunt

de documents que integren aquest PDU.

3. Les normes del present PDU són d’obligat compliment pel planejament urbanístic, pels projectes

d’infraestructures i per les altres actuacions en el territori que són objecte de regulació.

4. La normativa del present Pla vincula tant als particulars com a l’administració, de manera que

qualsevol intervenció sobre el territori – de caràcter provisional o definitiva, d’iniciativa pública o

privada- haurà de conformar-se a les seves determinacions, d’acord amb allò previst en la

legislació vigent.

5. El PDU estableix determinacions per a ésser desenvolupades mitjançant plans especials

urbanístics que facin possible l'exercici de competències pròpies dels ens supramunicipals.

6. El planejament urbanístic que resulti afectat per les determinacions del PDU s'hi ha d'adaptar als

seus continguts.

7. En tot cas, el desenvolupament del PDU s’ajustarà a la legislació urbanística aplicable a

Catalunya. Les obres i els usos que excepcionalment es puguin autoritzar no contemplats en el

present PDU seguiran la tramitació legalment establerta i en cap cas podran constituir dispensa

singular.

Article 8. Interpretació de les determinacions 1. Les determinacions del PDU i concretament aquestes normes s’interpretaran en base a criteris

que, partint del sentit propi de les paraules en relació amb el context i els antecedents, atenent a

la seva unitat i coherència com a parts integrants del PDU; en l'acompliment dels objectius i

finalitats del Pla formulats a la Memòria, i a la realitat social de l'àmbit d'aplicació. En tot cas, es

tindran en compte els següents criteris:

a) En la interpretació dels plànols i representacions gràfiques, prevalen les determinacions

expressades en el plànol d'ordenació a escala 1/10.000.

b) Les Normes prevalen sobre els restants documents del PDU.

c) Els dubtes d'interpretació del planejament urbanístic per imprecisions de la cartografia o per

contradiccions entre documents d'igual rang es resolen d'acord amb el que estableix l'article

10 TRLU.

2. No obstant el que disposa l’apartat anterior, la delimitació de sistemes, àrees urbanes, reserves i

sectors de planejament assenyalats pel Pla, tenint en compte les toleràncies i imprecisions de la

cartografia, podrà ser precisada o ajustada en els documents de planejament que despleguin el

PDU. Les regles gràfiques d'interpretació que permeten aquests ajustaments son les següents:

a) No es podrà alterar la superfície de l’àrea delimitada en els plànols d'ordenació, segons la

interpretació literal, en més/menys un 5% si l'ordenació específica no estableix un altre

criteri.

b) No es podrà alterar substancialment la forma de l'esmentada àrea, excepte en aquelles

precisions que es derivin del necessari ajust gràfic entre el que estableix el PDU i el

planejament urbanístic municipal en relació a:

* La delimitació dels sistemes

* La delimitació del sol no urbanitzable.

* La delimitació de les diverses àrees urbanes en relació a la classificació i qualificació del

sol urbà i urbanitzable.

* La delimitació de les reserves per a infraestructures.

Article 9. Obligatorietat Les administracions públiques, les entitats que d’elles depenen i els particulars estan obligats a complir

les determinacions i disposicions que estableix el PDU..

Article 10. Vigència

1. El PDU entra en vigor l’endemà de la publicació de l’acord d’aprovació definitiva i de les seves

normes al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya i mantindrà la vigència, de manera indefinida,

7

fins que, degut a una revisió del Pla Territorial General de Catalunya o de les disposicions del Pla

Territorial Parcial de les Comarques Centrals, s’hagués de produir una adaptació del mateix

2. En el marc dels criteris del Programa de Planejament Territorial de Catalunya i de les seves

hipòtesi de desenvolupament econòmic i demogràfic s’estableix com a termini de previsió

temporal de les determinacions d’aquest PDU l’any 2026.

Article 11. Seguiment i actualització

El procés de seguiment i actualització del present PDU vindrà determinat pel Pla Territorial Parcial de

les Comarques Centrals.

Article 12. Modificació

1. Amb l’objectiu d’adequar les determinacions del PDU a circumstàncies no previstes que es

detectin en el seu seguiment i en els supòsits previstos reglamentàriament es podrà procedir a la

modificació del Pla, d’acord amb el procediment legalment establert

2. El projecte de modificació del Pla que es redacti, haurà de tenir el grau de precisió propi d’un Pla

director urbanístic i haurà d’anar acompanyat d’una avaluació que expliqui la incidència de les

noves determinacions en l’ordenació general establerta per aquest Pla, la seva adaptació als

seus criteris i objectius i els efectes sobre el planejament urbanístic i sectorial.

3. No tindran la consideració de modificacions:

a) La variació dels límits entre unitats de paisatge o entre àrees urbanes que persegueixin un

millor desenvolupament del PDU.

b) L'ampliació de les reserves de sol per a infrastructures, que millori el seu

desenvolupament i la seva integració paisatgística i aquella altra derivada de la legislació

sectorial vigent.

4. En qualsevol cas, el projecte de modificació del PDU haurà de donar compliment a l'article 94

TRLU, i haurà de tenir, com a mínim, el grau de precisió propi del PDU i haurà d’anar

acompanyat d’una avaluació que expliqui la incidència de les noves determinacions en

l’ordenació general establerta pel Pla, la seva adaptació als criteris i objectius inicials del Pla i els

efectes sobre el planejament urbanístic.

Article 13. Circumstàncies justificatives de la revisió Seran circumstàncies que justifiquen la revisió d'aquest PDU:

1. Si es constata que la regulació urbanística que es proposa no es eficaç en la protecció dels valors

ambientals , paisatgístics del territori.

2. L'aprovació d'un Pla Territorial Parcial o Sectorial que modifiqui substancialment la

xarxa d'infrastructures prevista.

3. L'esgotament de les àrees de creixement previstes pel conjunt en mes de les dues terceres parts.

4. El transcurs del termini de divuit anys previst per a la seva execució, comptats a partir de la data de

la publicació de l’acord d’aprovació definitiva del PDU. Article 14. Adaptació 1. Si el planejament territorial d’aquest àmbit es revisa o és objecte de modificacions que impliquen

alteracions respecte del contingut d’aquest PDU, es procedirà a la seva adaptació.

2. La formulació i tramitació de l’adaptació serà la mateixa que la de les modificacions, sense

perjudici de desenvolupar el procés de participació previst per a l’elaboració del Pla si, per la

naturalesa i l’abast dels canvis que comporta l’adaptació, es considerés necessari.

Article 15. Desplegament del Pla Director Urbanístic

1. Els Plans d'ordenació urbanística municipal desenvoluparan aquelles determinacions que

assenyali el PDU; aquelles que es vulguin detallar amb major precisió o aquelles que - per la seva

dimensió o circumstàncies- han de ser desplegades en aquest tipus de document.

2. Els Plans especials urbanístics de caràcter supramunicipal desenvoluparan aquelles

determinacions que estableixi el PDU.

3. Es podran redactar Plans especials de caràcter supramunicipal sense necessitat d'estar

assenyalats en el PDU si s'amplia o augmenta la protecció del medi i el paisatge.

8

Article 16. Instruments de cooperació municipal i compensació territorial

1. S’aplicaran els instruments de cooperació municipal i de compensació territorial que estableixi el

PTPCC per aquelles actuacions del present PDU que responguin a una lógica de caràcter

supramunicipal.

2. En aquestes actuacions supramunicipals tindrà una funció retllevant la Mancomunitat de

municipis de la Conca d’Òdena.

TÍTOL II. ORDENACIÓ DELS ESPAIS OBERTS

Capítol I. Determinacions generals

Article 17. Definició

1. El sistema d’espais oberts de la Conca d’Ôdena comprèn els terrenys qualificats com a espais

lliures, a més de tot el sòl classificat com no urbanitzable pel planejament urbanístic, i tot aquell

classificat com urbanitzable ( delimitat o no delimitat) en tant aquest no s’hagi desplegat.

2. Aquest PDU reconeix específicament dins d’aquest sistema d’espais oberts les diferents matrius

dominants o “ vocacions” del territori ( agrícola, forestal, agroforestal, fluvial...), fruit de les seves

característiques, a través de la definició d’un conjunt d’àrees.

3. Mitjançant el sistema d’espais oberts, el PDU assenyala aquelles parts del territori que, en principi,

han d’ésser preservades de la urbanització i, en general, dels processos que poguessin afectar

negativament els seus valors paisatgístics, ambientals, patrimonials i econòmics, sense perjudici

de les actuacions que es poden autoritzar en les circumstàncies i condicions que aquestes normes

estableixen.

4. El PDU considera el sistema d’espais oberts un component fonamental de l’ordenació del territori i,

per tant, cal considerar les determinacions que el regulen com a bàsiques per al desenvolupament

del Pla.

5. El sistema d’espais oberts esta delimitat en el planol d’ordenació del PDU a escala 1/25.000

Article 18. Tipologia d’espais oberts 1. Amb la finalitat de modular les normes de protecció en funció de les condicions de les diferents

àrees de sòl i dels papers que han de representar en el territori, el Pla Director s’ajusta als tres tipus

bàsics de sòl en els espais oberts que estableix el PTPCC:

a) Sòl de protecció especial

b) Sòl de protecció territorial

c) Sòl de protecció preventiva

2. Dins de cadascun d’aquests tipus de sòl, el present PDU distingeix subtipus en funció de la seva

naturalesa específica i de les mesures de protecció que convingui establir en cada cas.

9

Article 19. Regulació normativa del sòl no urbanitzable en el PDU

1. El present PDU assoleix en relació a la regulació normativa del sòl no urbanitzable un nivell alt

de definició. No obstant, els POUMs o els Plans especials d’àrees o sectors específics podran

aportar major precisió en la seva ordenació i major restricció respecte als usos i les condicions

d’edificació que les establertes per aquest PDU.

2. El PDU concreta en els sòls no urbanitzables indicats, els paràmetres de regulació de les obres,

usos i edificacions admissibles.

Article 20. Sòls subjectes a riscos

1. En funció del que s’estableixi a la legislació sectorial vigent en el seu moment, el planejament

urbanístic delimitarà amb precisió les zones de risc i determinarà les mesures específiques de

protecció i prevenció que siguin adequades d’acord amb l’ordenació.

2. El planejament urbanístic per tal d’establir les mesures adequades que permetin assolir uns nivells

suficients de protecció enfront dels riscs naturals i tecnològics, vindrà acompanyat dels estudis

geològics pertinents que avalin la preservació de la urbanització i l’edificació d’aquelles zones de

risc per a la seguretat i el benestar de les persones que, d’acord amb la normativa sectorial

aplicable, siguin totalment incompatibles amb llur urbanització o edificació, llevat que es prevegi

l’execució d’obres vinculades a la mateixa protecció i prevenció dels riscs.

3. Els sòls subjectes a riscos geològics o d’inundació quedaran exclusos de qualsevol destinació que

hagi de comportar risc greu per a les persones.

4. Quant al risc d’inundació s’estarà al disposat en l’article 6 del Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel

qual s’aprova el Reglament de la Llei d’Urbanisme i es regularà mitjançant l’adaptació del Pla al

corresponent planejament sectorial, on s’estableixin els usos admisibles que no hagin de

comportar risc per a la seguretat de les persones a les àrees inundables en funció del període de

retorn, com també de la fondària i la velocitat de l’aigua previsibles en cas d’inundació.

5. Quant a riscos d’incendis, s’atendrà especialment a les determinacions d’incidència urbanística de

la Llei 5/2003, de 23 d’abril, de mesures de prevenció dels incendis forestals en les urbanitzacions,

sense continuïtat immediata amb la trama urbana i el Decret 123/2005, de 14 de juny, que desplega

aquestes mesures.

6. Quant a riscos geològics, s’atendrà a les determinacions sectorials vigents en cada moment per

aquelles zones on s’hagi detectat un risc geològic per estudis específics i per a les zones on hi hagi

una pendent superior al 20%.

Article 21. Ordenació del sòl no urbanitzable en el planejament urbanístic

El planejament urbanístic haurà d’adscriure les diverses zones del sòl no urbanitzable a alguna de les

àrees definides en la present normativa del PDU i podrà complementar les mesures de protecció i la

regulació d’actuacions, usos i construccions que aquí s’estableixen.

Article 22. Precisió de límits Els plànols del PDU assenyalen a escala 1/25.000 i 1/10.000 els límits dels diferents tipus de sòls que

composen el sistema d’espais oberts. Aquests límits podran ésser precisats pels instruments de

planejament urbanístic que defineixin l’ordenació a escales més detallades, sempre que no hi hagi

augments substancials de superfície de sòl de menor protecció en detriment del de major protecció.

Capítol II. Espais de protecció especial.

Secció Primera.- Disposicions generals

Article 23. Definició S’inclouen en aquesta classe aquells sòls en què concorren valors que justifiquen un grau de protecció

altament restrictiu de les possibilitats de transformacions que els poguessin afectar. Comprèn aquells

sòls que formen part d’àmbits de protecció establerts en la normativa sectorial i aquells que el Pla

considera que cal preservar pel seu valor com a peces i connectors d’interès natural, o com a àrees

d’usos agraris i també per la seva funció específica en l’equilibri mediambiental.

Article 24. Tipología d’espais de protecció especial Els plànols d’ordenació del PDU distingeixen, dins dels espais de protecció especial diferents àrees:

10

PE-1 Sòl de valor natural i de connexió

PE-2 PEIN i Xarxa Natura 2000

Secció Segona.- Categories dels espais de protecció especial. Article 25. Sòl de valor natural i de connexió (PE-1)

Aquesta categoria d’espais compren aquells terrenys principalment forestals que per les seves

condicions naturals han de ser objecte d’especial protecció impedint les actuacions que puguin

pejudicar els seus valors forestals, paisatgístics i naturals que els caracteritzen.

Article 26. Espais d’especial interès natural ( PEIN ) i Xarxa Natura 2000 (PE-2)

1. En l’àmbit territorial del PDU de la Conca d’Òdena s’inclou dins d’aquesta categoria d’espais:

a) La Serra de Miralles – Queralt ( DOGC / 3098 )

b) El sistema prelitoral central ( codi ES5110015 LIC + ZEPA )

c) Les Valls de l’Anoia ( codi ES5110018 LIC + ZEPA )

d) La riera de Clariana ( codi ES5110023 LIC )

2. L’espai natural del PEIN de la Serra de Miralles – Queralt delimitat en el plànol d’ordenació dels

espais oberts ( escala 1/25.000 ) es situa geogràficament a la depressió central oriental de

ponent i tal i com descriu el PEIN, esta configurada per la successió de relleus muntanyencs,

orientats nord-est-sudoest separant les conques dels rius Anoia i Gaià.

Aquestes àrees inclouen també aquells terrenys forestals que per les seves condicions naturals

han de ser objecte d’especial protecció impedint les actuacions que puguin perjudicar els seus

valors forestals, paisatgistics i naturals que els caracteritzen.

3. La principal funció d’aquests espais és la conservació de la biodiversitat i la funció equilibradora

dels fluxos ecològics ( aire, aigua, sòl, biologia, etc. )

4. L’espai d’interès natural del PEIN i els espais inclosos a la Xarxa Natura 2000 queden subjectes

a la corresponent legislació sectorial vigent.

5. El planejament urbanístic tindrà en consideració les determinacions i recomanacions de les

directrius de la legislació sectorial per a la conservació de la natura, especialment alló previst en el

PEIN i en les directrius de gestió de la xarxa Natura 2000.

6. En casos necessaris i excepcionals es requerirà per la nova implantació d’infraestructures la

declaració d’interés general per part de la administració pública competent i l’avaluació d’impacte

ambiental i d’integració paisatgística per part de la Generalitat de Catalunya. En aquests espais

serà obligatòri que el projecte d’infraestructura asseguri la permeabilitat suficient de les vies en

funció de les característiques dels habitats presents.

7. No s’hi podrà fer cap actuació d’edificació, ni d’infraestructurao de transformació del sòl que pugui

afectar de manera substancial el sistema ecològic o el paisatge de l’espai d’interès natural.

8. Es prohibeix tota nova edificació no relacionada com a habitatge rural pel POUM.

9. Les edificacions existents en espais del PEIN o de la Xarxa Natura 2000 estaran subjectes a les

determinacions normatives del PEIN, a les directrius de gestió de la Xarxa Natura 2000 i a tota

aquella legislació o directrius que desenvolupin la protecció d’aquests espais.

Capítol III. Espais de protecció territorial


Article 27. Definició S’inclouen en aquest tipus de sòl aquells terrenys que sense assolir el grau de valors naturals, agraris i

mediambientals que tenen els sòls de protecció especial convé preservar, en principi, de la transformació

per algun dels següents motius:

a) Existència de riscos geològics, d’inundabilitat o d’altres afectacions que fan inadequat el seu

aprofitament urbanístic i que per la seva extensió o significació territorial convingui assenyalar.

b) Valor paisatgístic, identitari o d’estructuració territorial a regular pels catàlegs i directrius del

paisatge.

c) Valor de reserva estratègica per raons de localització, connectivitat i condicions de l’àrea.

11

Article 28. Tipología d’espais de protecció territorial Els plànols d’ordenació del PDU distingeixen, dins dels espais de protecció territorial diferents àrees:

PT-1 Zones inundables

PT-2 Àrees de recàrrega hidrològica

PT-3 Sòl de potencial interès estratègic

PT-4 Sòl d’interès agrari i/o paisatgístic

PT-5 Protecció d’infraestructures

Secció Segona.- Categories dels espais de protecció territorial. Article 29. Zones inundables (PT-1)

1. Aquesta categoria d’espais compren les zones inundables corresponents a la zonificació de

l’espai fluvial de la conca de l’Anoia del Pla de l’espai fluvial de les conques del Llobregat i l’Anoia

elaborat per l’Agència Catalana de l’Aigua.

2. D’acord amb el Pla de l’Espai Fluvial de la Conca de l’Anoia, la zonificació de l’espai fluvial

correspon a les quatre categories següents:

a) Llera: període de retorn de 2 anys i mig

b) Zona fluvial ( ZF ): període de retorn de 10 anys

c) Sistema hídric ( SH ): període de retorn de 100 anys

d) Zona inundable per episodis

extraordinaris ( ZI ): període de retorn de 500 anys

3. D’acord amb el Pla de l’Espai Fluvial de la Conca de l’Anoia dins la Zona Fluvial ( ZF )

s’admeten els següents usos:

a) Operacions per a millorar-ne la funcionalitat hidràulica i ambiental

b) Instal.lació d’infraestructures transversals sempre que es respectin la continuïtat ambiental

i hidràulica

c) Instal.lació d’infraestructures canalitzades sempre que es respectin la continuïtat hidràulica

i morfodinàmica.

Queda prohibida qualsevol tipus d’urbanització d’aquests terrenys així com les instal.lacions

dedicades al transport de matèries perilloses que suposin un risc de contaminació del medi

ambient.

4. D’acord amb el Pla de l’Espai Fluvial de la Conca de l’Anoia dins el Sistema Hídric ( SH )

s’admeten els següents usos

a) Els usos agràris sense que es pugui admetre cap instal.lació o edificació, ni tampoc

l’establiment de hivernacles ni cap tipus de tancament de les parcel.les.

b) Els parcs, zones lliures, zones enjardinades i usos esportius a l’aire lliure, sense edificacions

ni construcciones de cap mena.

c) Els llacunatges i les estacions de bombament d’aigües residuals o potables.

d) L’establiment longitudinal d’infraestructures de comunicació i transport, sempre que permeti

la preservació del règim de corrents.

e) La implantació d’infraestructures de serveis i canonades, degudament soterrades i

protegides i sempre que es preservi el règim de corrents i es garanteixi la no afectabilitat a la

qualitat de les aigües.

f) Aquells altres usos previstos per la legislació aplicable en matèria de domini públic hidràulic.

Queda prohibida cap nova edificació o construcció ni cap ús o activitat que suposi una modificació

sensible del perfil natural del terreny, que pugui representar un obstacle al flux d’aigua o alteració

del règim de corrents en cas d’avinguda. També queda prohibida la instal.lació de zones de

camping i de instal.lacions dedicades al transport de matèries perilloses amb risc de contaminació

del medi ambient.

Nomes es podran destinar a usos diferents quan el planejament urbanístic amb informe favorable

de l’administració hidràulica, prevegi l’execució de les obres necessàries per tant que les cotes

definitives resultants de la urbanització compleixin les condicions de grau de risc d’inundació

adequades per a la implantació de la ordenació i usos establerts per l’indicat planejament.

5. D’acord amb el Pla de l’Espai Fluvial de la Conca de l’Anoia dins la Zona inundable per episodis

extraordinaris ( ZI ), s’admeten els següents usos:

a) Els usos admesos dependran de si els terrenys es troben en una de les tres categories

següents en funció dels paràmetres hidràulics disponibles de calat i de velocitat de

l’avinguda:

• Zona de inundació greu

• Zona de inundació moderada

• Zona de inundació lleu

b) En funció d’aquesta classificació els usos admesos son:

12

• La zona amb risc d’inundació lleu: no està subjecte a limitacions del usos admissibles

fins a la cota mínima a la del risc d’inundació moderat.

• La zona amb risc d’inundació moderat: es permeten els usos industrials,

d’emmagatzematge, i comercials fins a la cota mínima a la de risc d’inundació greu.

Nomes es podran destinar a usos diferents quan el planejament urbanístic, amb informe

favorable de l’administració hidràulica, prevegi l’execució de les obres necessàries per tant que

les cotes definitives resultants de la urbanització compleixin les condicions de grau de risc

d’inundació adequades per a la implantació de la ordenació i usos establerts per l’indicat

planejament.

6. En qualsevol cas, s’estarà la que disposa l’article 6 del Decret 305/2006 i alló que s’estableixi a

la legislació sectorial vigent en cada moment.

7. En qualsevol cas que s’hagin de realitzar obres dins del sistema hídric s’haurà de preveure les

actuacions necessàries per a la adopció de les mesures de protecció front als riscos d’inundació.

El planejament urbanístic general podrà condicionar les actuacions de transformació dels usos o

reimplantació d’usos preexistents a l’execució, a càrrec de l’actuació, de les infraestructures

necessàries que adeqûin el risc d’inundació a l’ordenació urbanística.

8. En els parcs fluvials que poden comportar riscos d’inundació, s’haurà de tenir en compte aquests

riscos en establir l’ordenació d’usos del sòl d’acord amb els criteris previstos en els apartats

anteriors.

Article 30. Àrea de recàrrega hidrològica (PT-2)

1. Aquesta àrea esta conformada per terrenys que fan la funció de recàrrega dels aquïfers protegits,

en aplicació del Decret 328/ 1988, d’11 d’octubre, pel qual s’estableixen normes de protecció i

addicionals en matèria de procediment en relació a diversos aquïfers de Catalunya. El Mapa

d’Aquïfers Protegits del DMAH delimita els aquïfers protegits de les conques internes litorals

com a interpretació del Decret esmentat.

2. L’Area de recàrrega hidrològica es troba delimitada en el PDU en el plànol d’ordenació dels

espais oberts, ( escala 1/25.000 )

3. La principal funció d’aquests espais és la conservació de la biodiversitat i la funció equilibradora

dels fluxos ecològics ( aire, aigua, sòl, biologia, ect. )

4. L’àrea de recàrrega hidrològica del PDU estarà subjecta a la corresponent legislació sectorial

vigent.

5. En casos necessaris i excepcionals es requerirà per la nova implantació de infraestructures la

declaració d’interès general per part de l’administració pública competent i l’avaluació d’impacte

ambiental per part de la Generalitat de Catalunya.

6. No s’hi podrà fer cap actuació d’edificació, ni d’infraestructura o de transformació de sòl que pugui

afectar de manera clara, l’àrea de recàrrega hidrològica.

7. Aquesta àrea tindrà la màxima permeabilitat. Les operacions de millora de les infraestructures i

camins, així com dels espais adoptats per les activitats agrícoles, ramaderes, productives i

urbanes, en general, hauran de garantir la menor mineralització possible del sòl per tal de no

interferir en la principal funció de recàrrega hidrologíca d’quests sòls.

Article 31. Sòl de potencial interès estratègic (PT-3)

Sòn aquells sòls amb valor de reserva estratègica per raons de localització, connectivitat i condicions de

l’àrea que venen delimitats pel Pla Territorial Parcial de les Comarques Centrals.

Article 32. Sòl d’interès agrari i/o paisatgístic (PT-4)

1. Els sòls d’interès agrari i/o paisatgístic es troben delimitats en el PDU en el plànol d’ordenació

dels espais oberts ( escala 1/25.000 )

2. La finalitat que estableix el present PDU per aquests espais és la preservació d’aquests sòls

agraris per tal d’assegurar la continuïtat dels usos agrícoles i dels cultius de la zona, atès el seu

valor econòmic, social i cultural.

3. Els criteris emprats en el present Pla per a la delimitació de sòl d’interès agrari i/o paisatgístic,

d’acord amb el PTPCC son els següents:

a) Valor productiu: relacionat directament amb la productivitat agrícola del sòl, ja sigui pel

rendiment, per l’alta rotació de cultius o per zones agrícoles amb denominació d’origen o

indicació geogràfica protegida.

b) Valor ecològic: relacionat amb aspectes ecològics i paisatgístics, i especialment amb

produccions ecològiques. Els valors de funcionalitat ecològica poden venir doncs

bàsicament per tres motius: funció de connectivitat ecològica, interès paisatgístic, i per

funció de tampó d’àrees urbanes i/o industrials.

13

c) Valor cultural: relacionat amb aspectes socioculturals de les àrees agrícoles, que fins i tot

poden incloure elements històrics ( construccions tradicionals agrícoles i/o ramaderes..). i

/o construccions relacionades amb l’agricultura.

4. En casos necessaris es requerirà per la nova implantació de infraestructures la declaració

d’interès general per part de l’administració pública competent i l’avaluació d’impacte ambiental i

d’integració paisatgística per part de la Generalitat de Catalunya.

5. S’haurà d’evitar el risc de desenvolupament de nuclis de població i edificació dispersa. Així

mateix, en aquest espais només seran autoritzades edificacions i instal.lacions lligades a les

activitats agràries.

6. En aquests espais es tindran especialment en consideració els marges i feixes en relació a la

seva preservació, de forma compatible amb l’activitat agrària.

Article 33. Protecció d’infraestructures (PT-5)

1. Comprèn aquells espais situats a l’entorn dels sistemes territorials o urbanístics i d’espais lliures

públics ( hidrològic, vies rurals, parcs, serveis tècnics, connectors ecològics ), que tenen per

finalitat protegir els sistemes generals.

2. Les àrees de protecció d’infraestructures es troben delimitades en el PDU en el plànol

d’ordenació dels espais oberts, ( escala 1/25.000 ) d’acord amb la vigent Llei de Carreteres i el

seu Reglament, així com segons s’estableix a la resta de legislació sectorial corresponent a cada

tipus d’infraestructura.

3. La principal funció d’aquests espais és la seguretat de les persones i dels bens.

4. Les determinacions especifiques per al sistema de protecció d’infraestructures venen establertes

a la legislació sectorial vigent.

5. Aquests espais de protecció de sistemes tindran naturalesa de sistema general urbanístic.

6. No s’hi podrà fer cap actuació d’edificació o de transformació del sòl que pugui afectar de manera

clara al sistema de protecció d’infraestructures.

Article 34. Actuacions d’interès territorial

En el suposit d’actuacions puntuals amb un elevat interès territorial que afectin determinades peces de

sòl de protecció territorial, sera d’aplicació l’article 1.14 de la normativa d’ordenació territorial del PTPCC.

Capítol IV. Espais de protecció preventiva.


Article 35. Definició S’inclouen en aquest tipus els sòls classificats com a no urbanitzables en el planejament urbanístic que

no hagin estat considerats de protecció especial o de protecció territorial.

Article 36. Tipología d’espais de protecció preventiva Els plànols d’ordenació del PDU, dins dels espais de protecció preventiva estableix les següents àrees:

PP-1 Sòl agricola (o vacant)

PP-2 Sòl agrícola amb restriccions d’edificació

Espais d’eventual transformació: àmbits de desenvolupament urbanístic condicionat

• Supramunicipals d’us mixt (UM) o d’ús especialitzat (UE)

• Municipals d’ús mixt (UM) o d’ús especialitzat (UE)

Secció Segona.- Categories dels espais de protecció preventiva.

Article 37. Sòl agrícola (o vacant) ( PP-1)

1. Inclou els terrenys en sòl no urbanitzable de protecció preventiva on el present PDU preten la

consolidació de l’activitat agrària com a element bàsic per a contribuir a l’assentament de la

població rural i millorar les condicions en què aquesta activitat s’exerceix,. Es objectiu del Pla per

aquests sòls el manteniment i dinamització de les explotacions productives existents pel tal que

esdevinguin un sector economic competitiu i de qualitat, fent compatible aquesta activitat agraria

amb el respecte dels valors naturals i paisatgístics del territori.

14

2. El caràcter multifuncional d’aquests sòls agricoles ve regulat pel present PDU, per la legislació

sectorial que afecti a les diferents activitats agraries que en ells es desenvolupen i per la

legislació urbanística, ambiental i paisatgística en relació als usos que es puguin dur a terme, a

les condicions per les edificacions , construccions, instal.lacions i infraestructura agraria i a les

mesures de conservació dels elements d’estructuració d’aquest territori rural.

Article 38. Sòl agrícola amb restriccions d’edificació (PP-2)

Dins la categoría d’espais de protecció preventiva, el plànol d’ordenació dels espais oberts ( escala

1/25.000 ) delimita aquells terrenys agricoles que poden continuar amb la seva activitat agrària però

que tenen restringida l’edificació a l’actualment existent en el moment d’aprovació inicial del PDU amb

la finalitat del seu valor de reserva.

Article 39. Espais d’eventual transformació

1. Inclouen el sòl no urbanitzables ordinari de protecció preventiva que poden classificar-se pel

planejament urbanístic municipal com a sòls urbanitzables sempre i quan compleixi les

condicions establertes en el present PDU.

2. Els àmbits que configuren els espais d’eventual transformació son els següents:

2.1 Àmbits de desenvolupament urbanístic condicionat supramunicipals:

a) D’ús mixt (U.M.)

b) D’ús especialitzat ( U.E.)

2.2 Àmbits de desenvolupament urbanístic condicionat municipals:

a) D’ús mixt (U.M.)

b) D’ús especialitzat ( U.E.)

3. Els espais d’eventual transformació, en tant no reuneixin les condicions pel seu

desenvolupament urbanístic mantindran el règim jurídic i la classificació de sòl no urbanitzable.

4. En els plànols d’ordenació del present PDU s’assenyalen de manera detallada aquells elements

(cursos d'aigua, marges, arbrat, configuracions paisatgístiques específiques, elements amb valor

històric i cultural, etc.) que hauran de conservar-se o integrar-se en l'ordenació urbanística dels

espais d’eventual transformació.

5. La regulació específica dels espais d’especial transformació es determina en el Títol III d’aquestes

normes del PDU que conté els preceptes relatius al sistema d’assentaments urbans.

Capítol V. Xarxes en els espais oberts


Article 40. Definició Son aquell elements linials existents en els espais oberts que formen part de la xarxa del sistema

hidrogràfic i de la xarxa de camins rurals i vies pecuàries, i que es superposen a les àrees definides per

aquest Pla com a espais de protecció especial, territorial i preventiva.

Article 41. Tipología de les xarxes en els espais oberts Els plànols d’ordenació del PDU distingeixen, dins dels espais oberts, les següents xarxes:

a) Sistema hidrogràfic

b) Camins rurals

Secció Segona.- Regulació general del sistema hidrogràfic Article 42. Definició i finalitats 1. En els terrenys de les lleres dels rius, torrents i rieres i al seu àmbit d’influència es delimita l’espai

fluvial, segons criteris geomorfològics i ambientals. Aquest espai forma part del sistema general

hidrogràfic que comprèn l’espai de domini públic hidràulic i els seus entorns.

2. El sistema hidrogràfic es troba delimitat en el PDU en el plànol d’ordenació dels espais oberts (

escala 1/25.000 ).

3. Les rieres i torrents del sistema hidrològic constitueixen el sistema estructurador del paisatge, amb

comunitats i hàbitats d’interès ecològic que s’han de protegir i restaurar, donat que actuen com a

corredors ecològics per a moltes espècies.

15

Article 43. Regulació de caràcter sectorial 1. Les determinacions del sistema hidrogràfic venen establertes a la legislació sectorial vigent.

2. Atès el paper fonamental de les rieres i els torrents en el sistema d’espais oberts, el tractament

específic que hauran de rebre, inclosos els treballs de neteja i manteniment s’haurà de

desenvolupar a través dels mecanismes de programació que les administracions competents

acordin per fer compatible la funció ambiental amb la pertinença al sistema hidràulic territorial.

Article 44. Condicions per a la implantació d’infraestructures

El planejament que desenvolupi els diferents sectors haurà d’establir les mesures que siguin

necessàries per tal de preservar-ne la continuïtat i el bon manteniment d’aquests espais, en tant que

es tracta d’elements fonamentals dins del sistema de corredors biològics del territori.

Article 45. Condicions de l’edificació

No s’hi podrà fer cap actuació d’edificació, ni d’infraestructura o de transformació del sòl que no vagin

encaminades a la seva principal funció hidrològica.

Secció Tercera.- Regulació general dels camins rurals

Article 46. Tipologia La xarxa de camins rurals que es grafia en el present PDU estan formades per:

a) Camins rurals GR

b) Ronda rural PR-C119

Article 47. Regulació de caràcter sectorial 1. Les determinacions de la xarxa de camins rurals venen establertes a la legislació sectorial

vigent.

2. Tanmateix, les determinacions per els camins rurals venen enunciades amb caràcter general en

els preceptes del PDU que regulen les diferens àrees dels espais oberts.

3. Per altra banda, aquest PDU defineix com a pistes forestals aquelles vies de terra o pavimentades

connectades amb els camins rurals i forestals, i de característiques similars, construïdes

primordialment per al transport dels aprofitaments forestals i per la prevenció d’incendis.

S’estableixen per a les pistes forestals les següents determinacions:

a) La conservació de les pistes forestals es promourà des de les administracions públiques

actuants en el territori, dins del marc de les mesures de foment.

b) No es poden obrir noves pistes forestals que no estigui prevista en els Plans d’Ordenació

Urbanística Municipal , en els Plans Especials que en sòl no urbanitzable poden

desenvolupar-lo, en els Plans de Gestió Forestals o Programes de l'Administració

d'Agricultura, amb l'informe previ corresponent de la Direcció General del Medi Natural del

Departament de Medi Ambient i Habitatge.

c) Si estan previstos en els esmentats Plans o Programes, l’obertura, modificació de traçat o

variació del perfil longitudinal o transversal de les pistes forestals necessiten una llicència

municipal prèvia. A la memòria del corresponent projecte de sol·licitud, cal justificar la

necessitat i conveniència de la nova pista forestal o de la modificació proposada, així com

també la integració del nou traçat dins del paisatge i la no producció d’efectes degradants al

medi.

d) L’amplada dels camins rurals no superarà els quatre metres (4 m.) amb una separació a la

tanca de quatre metres (4 m.) més des de l’eix i desis metres (6 m.) més de separació a

l’edificació.

e) Bàsicament per a prevenció d’incendis i en el supòsit de camins d’accés a les finques on es

dugui a terme una explotació agropecuària, es podrà autoritzar una amplada superior a

quatre metres (4 m) i inferior a sis metres (6 m).

f) Les pistes forestals han de tenir la base en bon estat i ser convenientment senyalitzats.


El planejament que desenvolupi els diferents sectors haurà d’establir les mesures que siguin

necessàries per tal de garantir l’accessibilitat i el bon manteniment d’aquesta xarxa de camins rurals i la

seva continuïtat, sense interrupcions ni fragmentacions.

16


No s’hi podrà fer cap actuació d’edificació o de transformació del sòl en les zones d’afecció establertes

per la legislació vigent.

Capítol VI. Elements d’interès en els espais oberts


Article 50. Definició Son aquell elements significatius i d’especial interès, que es troben localitzats dins dels tres tipus

d’espais protegits, i que s’han tingut en compte per a la ordenació proposada del territori

Article 51. Tipología dels elements en els espais oberts Els plànols d’ordenació del PDU distingeixen, dins dels espais oberts, els següents elements:

a) Elements d’interès patrimonial i entorn

b) Elements d’interès geològic

c) Hàbitats d’interès

d) Zones humides

e) Infraestructures de serveis tècnics

Secció Segona.- Elements d’interès patrimonial i entorn Article 52. Tipologia 1. Els elements d’interès patrimonial del present PDU son:

a) Els monuments historics declarats Béns Culturals d’Interès Nacional ( BCIN )

b) Elements d’interès etnològic ( altres masies, com a elements arquitectònics lligats a l’espai

rural i molins )

c) Els jaciments arqueològics i paleontològics.

d) Els elements del patrimoni arquitectònic rural ( aljubs, barraques de pedra seca, bordes,

casetes d’estris, corrals, eres, pletes, pous, sèquies...)

2. Dins dels elements d’interès patrimonial, el present PDU recull els següents monuments històrics (

BCIN ):

• Castell de Castellolí

• Recinte emmurallat – Portal d’en Vives i la Font Maj

• Igualadina Cotonera

• Esglèsia de Sant Jaume Sesoliveres

• Esglèsia de Santa María

• Castell de Jorba

• Castell de Claramunt

• Castell de la Torre de Claramunt

• Castell d’Òdena

• Casstell d’Orpí

• Castell de Montbuí

• Castell d’Ocelló

• La Casa Gran

2. Dins dels jaciments i zones d’interès arqueològic i paleontològic, el present PDU incorpora

parcialment en la seva documentació gràfica alguns d’aquests elements, tot i que el Pla preserva

la totalitat de jaciments i zones d’interès arqueològic i paleontològic que s’estableixen en els

corresponents Inventaris del Patrimoni Arqueològic i del Patrimoni Paleontològic d Catalunya.

Article 53. Definició i finalitats 1. Els elements d’interès patrimonial que inclou aquest PDU s’adequen a la definició de patrimoni

cultural de Catalunya, a les categories , tipologíes i finalitats que s’estableixen a la Llei 9/1993, de

30 de setembre, del patrimoni cultural català.

2. Els Ajuntaments inclosos en el àmbit territorial del PDU redactaran els corresponents catàlegs a

partir dels Inventaris del patrimoni cultural, etnològic, fonts, arqueològic i paleontològic del

municipi per tal de completar la relació d’elements d’interès inclosos en el present Pla.

L’Inventari del patrimoni de cada municipi establirà els següents nivells diferents de protecció

segons les característiques particulars de cadascun dels elements a protegir, per tal de concretar

les condicions especials de protecció de cadascun dels elements:

a) Nivell 1 - Béns culturals d'Interès Nacional tindran el nivell de protecció integral que els

assigna la Llei 9/1993 de 30 de setembre del Patrimoni Cultural Català i que correspon amb

la dels béns d'interès cultural definida a la Llei del patrimoni històric espanyol.

17

b) Nivell 2 - Edificis i elements d'interès. Elements catalogats sotmesos a les condicions

generals de protecció que aquestes normes determinen per al precatàleg.

c) Nivell 3 - Àrees arqueològiques i paleontològiques - jaciments arqueològics. Quedaran

protegits per un radi de 50 m, o en el seu cas, per una delimitació específica. Les llicències

d'obres dins d'aquest radi hauran de ser objecte d'informe previ del Àrea de Coneixement i

Recerca de la Direcció General del Patrimoni Cultural, que podrà dictaminar la realització

de sondeigs arqueològics, per tal de delimitar el jaciment i decidir posteriorment l'actuació

més adient.

3. Els elements d’interès patrimonial es troben delimitats en el PDU en el plànol d’ordenació dels

espais oberts ( escala 1/25.000 ).

Article 54. Regulació de caràcter sectorial Els elements d’interès patrimonial establerts pel PDU queden subjectes a la Llei 9/1993, de 30 de

setembre, del patrimoni cultural català, al Decret 78/2002 del Reglament de protecció del Patrimoni

arqueològic i paleontelògic de Catalunya, i a la corresponent legislació sectorial vigent en cada moment


El possible aprofitament urbanístic així com la possible implantació d’infraestructures restarà

condicionada en qualsevol cas a la preservació del patrimoni paleontològic i arqueològic, d’acord amb

la legislació sectorial respectiva.


1. La reconstrucció i la rehabilitació de les edificacions rurals s’ajustarà a les determinacions del

Decret Legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei d’urbanisme.

2. El present PDU estableix per a les Masies i edificacions rurals d’interès que cal preservar i/o

recuperar per raons arquitectòniques, històriques, paisatgístiques i d’identitat les següents

determinacions:

a) Es permet reconstruir i rehabilitar les Masies i edificacions rurals que calgui preservar i/o

recuperar per raons arquitectòniques, històriques, paisatgístiques i d’identitat, o que hagin

estat incloses en l’Inventari corresponent. La reconstrucció i la rehabilitació s’ajustarà a les

determinacions del Decret Legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, pel qual s’aprova el Text Refós

de la Llei d’Urbanisme.

b) La reconstrucció i la rehabilitació de les Masies i edificacions rurals han de respectar el

volum edificat preexistent i la composició volumètrica original prèviament determinats.

c) Si no s’alteren les característiques originals de l’edificació, se’n pot admetre la divisió

horitzontal, amb les limitacions que siguin establertes pel planejament urbanístic i d’acord

amb la normativa reguladora de les condicions objectives d’habitabilitat.

3. Es podrà promoure el turisme rural i l’agroturisme tant a les masies i edificacions rurals d’interès i a

les edificacions rurals, destinades als usos associats al concepte de turisme rural d’acord amb les

determinacions següents:

a) Les condicions d’ordenació i d’edificació hauran d’assegurar la integració al medi rural en

que s’emplacin.

b) Les condicions de l’activitat i els usos admesos hauran de ser coherents amb les

determinades de la legislació sectorial vigent.

4. El present PDU admet en les masies i edificacions rurals les cases de colònies, els albergs, les

granges escola i les aules de natura d’acord amb les següents definicions:

a) Les cases de colònies son aquelles edificacions i instal·lacions que permanentment o

temporalment es destinen a donar allotjament a grups d’infants o de joves participants en

activitats educatives en el temps lliure, cultural i de lleure.

b) Els albergs son aquelles edificacions i instal·lacions com a lloc de pas, d’estada o de

realització d’una activitat, a joves en forma individual i col·lectiva, i també en determinades

condicions a famílies, adults i grups d’infants.

c) Les granges escola son aquelles cases de colònies que ofereixen equipaments suficients i

adequats per al treball didàctic amb infants o joves amb tècnic agràries i ramaderes.

d) Les aules de natura son aquelles cases de colònies que ofereixen equipaments suficients i

adequats per al treball didàctic amb infant o joves per al coneixement del medi natural i en

l’educació ambiental.

Totes aquestes edificacions i instal·lacions hauran d’adequar-se a la normativa sectorial vigent.

18

Secció Tercera.- Regulació general dels elemements d’interès geològic

Article 57. Tipologia Els elements d’interès geològic existents en el sistema d’espais oberts del present PDU, d’acord

amb l’Inventari d’espais d’interès geològic a Catalunya ( DES/2001) son:

a) La Tossa de Montbui ( codi 222)

b) Sant Procopi – Els Mollons ( codi 331)

Article 58. Definició i finalitats 1. Es considera Patrimoni Geològic el conjunt de recursos naturals no renovables de valor científic,

cultural o educatiu que permeten reconèixer, estudiar i interpretar l’evolució de la historia de la

Terra i els processos que l’han modelat. L’Inventari d’Espais d’Interès Geològic de Catalunya (

IEIGC) selecciona aquells afloraments i llocs d’interès geològic que en conjunt testimonien

l’evolució geològica del territori català, i que cal preservar com a patrimoni geològic.

2. Els espais d’interès geològic es troben delimitats en el PDU en el plànol d’ordenació dels espais

oberts ( escala 1/25.000 ).

3. La principal funció d’aquests espais és la conservació de la biodiversitat i la conservació del

patrimoni geològic.

Article 59. Regulació de caràcter sectorial 1. Els espais d’interès geològic del PDU queden subjectes a la corresponent legislació sectorial

vigent.

2. La normativa dels Plans d’Ordenació Urbanística Municipal haurà de delimitar i establir les

determinacions específiques necessàries per a la protecció bàsica dels espais geològics, és a

dir, per garantir l’existència d’un règim jurídic que permeti fer front a les causes de degradació

més importants o comuns en aquests espais.

3. S’establirà una estratègia coherent per a la conservació del Patrimoni Geològic, i l'elaboració d'un

Inventari de llocs geològics d'interès en els diferents POUMs.


La implantació d’infraestructures en el subsòl estarà condicionada en qualsevol cas a la no alteració dels

espais d’interès hidrogeològic, d’acord amb la legislació sectorial respectiva.


No s’hi podrà fer cap actuació d’edificació, ni d’infraestructura o de transformació del sòl.

Secció Quarta.- Regulació general dels habitats d’interès Article 62. Tipologia Els hàbitats d’interès existents en el sistema d’espais oberts del present PDU son aquells hàbitats

naturals d’interès comunitari presents en el territori de la Conca, amenaçats de desaparició, la

conservació dels quals suposa una especial responsabilitat per a aquesta a causa de la importància de

la proporció de la seva àrea de distribució natural inclosa en el seu territori.

Article 63. Definició i finalitats

1. Els habitats d’interès comunitari es troben delimitats en el PDU en el plànol d’ordenació dels

espais oberts ( escala 1/25.000 ).

2. La principal funció d’aquests espais és la conservació de la biodiversitat .

Article 64. Regulació de caràcter sectorial Els habitats d’interès comunitari inclosos en el present PDU queden subjectes a la corresponent

legislació sectorial vigent en cada moment.

19


1. La nova implantació de infraestructures requerirà la declaració d’interès general per part

l’administració pública competent i l’avaluació d’impacte ambiental per part de la Generalitat de

Catalunya.

2. La implantació d’infraestructures en el subsòl estarà condicionada en qualsevol cas a la no

alteració dels espais d’interès hidrogeològic, d’acord amb la legislació sectorial respectiva.


No s’hi podrà fer cap actuació d’edificació, ni d’infraestructura o de transformació del sòl que pugui

afectar de manera negativa el sistema ecològic dels diferents habitats.

Secció Cinquena.- Regulació general de les zones humides Article 67. Tipologia Les zones humides existents en el sistema d’espais oberts del present PDU es concreten al que

s’estableix en el Inventari de Catalunya.

Article 68. Definició i finalitats

1. Les zones humides es troben delimitades en el PDU en el plànol d’ordenació dels espais oberts

(escala 1/25.000 ).

2. La principal funció d’aquests espais és la conservació de la biodiversitat .

Article 69. Regulació de caràcter sectorial Aquesta zona humida present en el PDU queda subjecte a la corresponent legislació sectorial vigent.


La nova implantació de infraestructures requerirà la declaració d’interès general per part l’administració

pública competent i l’avaluació d’impacte ambiental per part de la Generalitat de Catalunya.


No s’hi podrà fer cap actuació d’edificació, ni d’infraestructura o de transformació del sòl que pugui

afectar de manera negativa a aquesta zona humida.

Secció Sisena.- Regulació general de les infraestructures de serveis tècnics Article 72. Tipología Comprèn les instal·lacions i els espais vinculats a l’estalvi energètic mitjançant la reducció, la reutilització i el

reciclatge dels residus, i també d’investigació i divulgació d’aspectes relacionats amb la protecció del medi ambient.

Formen part d’aquests serveis, a més dels serveis de les companyies, les estacions depuradores d’aigües residuals,

les instal·lacions de reutilització i reciclatge de residus, etc. i tot aquells serveis i activitats destinades al foment de

l’educació ambiental.

20

TÍTOL III. ORDENACIÓ DELS ASSENTAMENTS URBANS

Capitol I. Disposicions generals Article 73. Criteris de compacitat en el desenvolupament urbà i de gradualitat i continuïtat

física de les actuacions

1. El PDU determina l’ordenació dels assentaments a partir de criteris de compacitat en el

desenvolupament urbà, i prioritza el reompliment i la rehabilitació de les trames urbanes en front

de la nova ocupació de sòl.

2. Les revisions del planejament urbanístic dels municipis s’adaptaran a les estratègies de

desenvolupament que el Pla estableix per a cada àrea urbana o especialitzada del territori. Així

mateix, el planejament urbanístic municipal establirà mesures per tal que el creixement per

extensió es produeixi de manera gradual i contínua respecte a l’assentament existent i es

mantingui una proporcionalitat entre l’extensió de les àrees en procés d’urbanització i l’àrea

urbana consolidada.

Article 74. Condicions ambientals per als nous assentaments urbans

1. Els nous creixements urbans hauran de cumplir amb els maper de zonificació acústica i lluminosa,

en compliment de la normativa sectorial vigent en cada moment, Aixi com amb els criteris de

minimització energètica establerts en la legislació vigent sobre ecoeficiencia.

2. En el moment d’incorporar els nous creixements establerts en el PDU al Pla d’Ordenació

Urbanistica del municipi corresponent, caldrá justificar que es disposa de la capacitat necessaria

en relació amb l’abastiment d’aigua i energía, així com en la xarxa de sanejament i en el

tractament dels residus. Article 75. Sectors d’ordenació

1. Els sectors d’ordenació en sòl urbà que el present PDU delimita son els següents:

1.1 Àmbits de conservació i millora

1.2 Àmbits de transformació:

a) Front de l’Anoia

b) Front de l’antiga N-II a Igualada

c) Eix cívic de Vilanova

1.2 Àmbits de renovació i millora puntuals

d) Polígon industrial INUR

2. Els sectors d’ordenació en sòl urbanitzable que el present PDU proposa son els següents:

2.1 Àmbits de manteniment de l’ordenació

a) Sòl urbanitzable residencial

b) Sòl urbanitzable industrial

2.2 Àmbits de modificació de l’ordenació

a) D’ús industrial a residencial

b) D’ús industrial a terciari

c) D’ús residencial a equipament

d) D’ús residencial a espai lliure

e) Ajust de límits d’industria en sòl no urbanitzable

2.3 Àmbits de modificació del règim urbanístic

a) D’ús residencial a sòl no urbanitzable

b) D’ús industrial a sòl no urbanitzable

Article 76. Àmbits de desenvolupament urbanístic condicionat

Dins dels espais oberts actualment classificats com a sòl no urbanitzable, es proposen uns determinats

espais que poden ser classificats com a sòls urbanitzables i esdevenir Àmbits de desenvolupament

urbanístic condicionat. Aquests espais poden ser:

1. Àmbits de desenvolupament urbanístic condicionat supramunicipal:

D’ús mixt ( U.M. )

D’ús especialitzat: terciari- industrial ( U.E.)

Equipament

2. Àmbits de desenvolupament urbanístic condicionat municipal

D’ús mixt ( U.M. )

D’ús especialitzat: terciari-industrial ( U.E.)

Equipament

21

Capitol II. Sectors d’ordenació Article 77. Sectors d’ordenació en sòl urbà

El PDU proposa els següents àmbits de conservació, millora i reforma urbana:

1. Respecte al sòl urbà del Subsistema Centre, el PDU proposa els sectors que es volen conservar

i millorar, així com aquells on es planteja la seva transformació cap a noves activitats.

2. Es proposa quatre sectors principals de reforma urbana:

a) Transformació del Front de l’Anoia

En aquest sector d’Adoberies els usos seran mixtos (terciari, habitatge, equipaments)

sobre una xarxa viària i d'espais verds que s'integren en el parc fluvial de l'Anoia i

connecten amb el futur creixement cap al sud.

D’acord amb el planejament vigent, el sostre actual d’aquest sector es de 143.400 m2

aprox. que correspon a l’edificabilitat establerta el PGO d’Igualada per als equipaments

públics i els paràmetres definits per a la clau 17 d’ús industrial.

La delimitació d’aquest sector contenida en el present PDU té caràcter indicatiu i haurà de

ser concretada definitivament pel POUM d’Igualada i la seva ordenació pel planejament

derivat corresponent.

Aquesta operació de transformació haurà de contribuir a les càrregues urbanístiques

derivades de la transformació del tram frontal de l’Anoia en parc fluvial, en raó a la seva

proximitat i benefici.

b) Transformació del front sud de l'antiga N-II a Igualada

Aquest sector que es planteja com una nova àrea de centralitat, tindrà un ús mixt

predominantment terciàri (oficines, comerç, serveis) en estreta relació amb els fluxos que

generarà la ubicació de l'estació intermodal de passatgers al costat de l'hospital en

construcció.

L’edificabilitat d’aquest sector es de 316.225 m2 de sostre aproximadament, que correspon

a l’establert pel PGO d’Igualada per a les claus 3, 7, 8, 13, 14a, 17a i 18b respectivament,

a més del sostre dels subsectors I ( claus 19dVI, 19dVII ) i III ( clau X, 3f) establert per la

“Modificació Puntual del PGO a diversos subsectors situats al nord de l’Avinguda de

Catalunya ( antiga Carretera N-II ) i entre l’Avinguda de Montserrat i el carrer de Mossèn

Josep Forn”.

La proposta d’ordenació del present PDU te un caracter indicatiu, no vinculant.

c) Transformació de l'eix cívic de Vilanova

Amb la reconsideració del tram urbà del Ferrocarril de la Generalitat es genera l'oportunitat

d'ordenació del sector per un ús mixt, integrat a nous espais públics i equipaments,

representant la més decisiva oportunitat per a la modernització urbana.

El sostre fixat per aquest sector es de 97.750 m2 aproximadament, que correspon a

l’edificabilitat establerta pel POUM per a les actuacions en sòl urbà U-1, U-2, U-7 i U-11, a

més del sostre per al sòl edificable restant calculat segons la tipologia edificatòria.

En cas que es consideri per la Administració competent en materia ferroviaria l’alternativa de

funcionament com a tramvia en superfície, l’ordenació del sector i el tractament de l’espai

lliure i les edificacions previstes en el POUM, hauran de adequar-se a les noves condicions.

Per al càlcul del potencial d’aquests tres sectors de tranformació, es considerarà un 30% per a

futur sòl residencial amb densitat de 50 habitatges/ Ha, i un 70% per a ús terciari considerant 100

ocupats / Ha.

3. Es delimita un sector de renovació i millora puntual:

Renovació i millora puntual del polígon industrial de l'INUR.

Aquesta operació es planteja com un conjunt d'actuacions puntuals que optimitzen els solars buits

o les instal.lacions obsoletes, sobretot les més pròximes al nou centre urbà sobre l'antiga N-II, però

també en relació a l'eix viari cap a Òdena, per revitalitzar i integrar el sector a una estructura

urbana renovada d’ús mixt.

4. També, de manera general es determina la recuperació dels fronts urbans cap a les rieres-parc i

als eixos viaris principals.

5. En aquests àmbits, en tant no s’aprovin els Plans especials urbanístics, s’estarà al que determini el

planejament general vigent.

6. En el plànol “ Ordenació dels assentaments urbans ( escala 1/25.000) es delimiten els quatre

sectors de millora , transformació i reforma urbana.

Article 78. Sectors d’ordenació en sòl urbanitzable residencial

1. El PDU assenyala uns àmbits on es manté la ordenació dels sectors com a sòl urbanitzable

residencial, així com aquells àmbits on es proposa el seu canvi d'ús

2. En el plànol “ Ordenació dels assentaments urbans” ( escala 1/ 25.000) es determinen els sectors

de sòl urbanitzable on el present PDU grafia les propostes de manteniment o de modificació.

22

Article 79. Sectors d’ordenació en sòl urbanitzable industrial

1. El PDU estableix un creixement de les activitats econòmiques que necessàriament hauran de

diversificar-se, complementant els sectors tradicionals (tèxti, confecció, pell) amb activitats mes

dinàmiques.

2. En el plànol “ Ordenació dels assentaments urbans” ( escala 1/ 25.000) es determinen els

sectors de sòl urbanitzable on el present PDU grafia les propostes de manteniment o de

modificació.

Capítol III. Espais d’eventual transformació Secció Primera. Àmbits de desenvolupament urbanístic condicionat Article 80. Caracterització 1. Integren els Àmbits de desenvolupament urbanístic condicionat aquells àmbits del sistema

d’espais oberts, que tenen actualment la classificació de sòl no urbanitzable i que en el marc de

les condicions plantejades pel present PDU, poden ésser classificats com a urbanitzables pel

planejament urbanístic municipal.

2. El PDU contempla en aquesta categoria els àmbits de futur desenvolupament urbà, a curt, mig o

llarg termini, condicionats a l'execució de certes infraestructures (ferrocarril transversal, ronda

sud, accés des de la C-15, etc.), i a l’existencia de l’acord entre els ajuntaments afectats per el

seu desenvolupament en el cas de sectors intermunicipals.

3. En el present PDU s’assenyalen de manera detallada aquells elements (cursos d'aigua, marges,

arbrat, configuracions paisatgístiques específiques, etc.) que haurien de conservar-se o integrar-

se en l'ordenació en el cas que es desenvolupesin aquests terrenys com a sòls urbanitzables.

Article 81. Condicions pel desenvolupament dels Àmbits de desenvolupament urbanístic condicionat, be sigui d’ús mixt o com d’ús especialitzat

1. El desenvolupament urbanístic d’aquests Àmbits haurà de complir entre d’altres les següents

condicions:

a) La execució de certes infraestructures necessaries per el seu funcionament.

b) La existencia de l’acord entre els ajuntaments afectats per al seu desenvolupament, en el

cas de sectors intermunicipals.

En aquest suposit sera condició necesaria la constitució previa d’un consorci urbanístic o

una altra figura de cooperació intermunicipal.

2. En aquests àmbits es determinaran els instruments de cooperació intermunicipal i compensació

territorial per al millor repartiment dels beneficis i les càrregues generats per les diferents

actuacions urbanístiques i territorials.

Secció Segona. Àmbits de desenvolupament urbanístic condicionat d’ús mixt ( U.M.)

Article 82. Definició i característiques

1. Els àmbits de desenvolupament urbanístic condicionat d’us mixt es troben fora del que el

planejament vigent defineix com a sòl urbà i urbanitzable; tanmateix es proposen per a la seva

ubicació estratègica, per generar noves centralitats que satisfacin els escenaris de creixement

elevat plantejats, i a més per factors externs de traçats de noves infraestructures.

2. A tenor de la seva ubicació i al grau d’importància per al desenvolupament de l’àmbit en conjunt,

aquests sectors es classifiquen en:

a) Supramunicipals

b) Municipals

3. En el plànol “Ordenació dels assentaments urbans” ( escala 1/ 25.000) es determinen els àmbits

de desenvolupament urbanístic condicionat.

4. Els POUM i, en el seu cas, la planificació sectorial d’habitatge, preveuran quan sigui necessari, en

funció de les circumstàncies de cada municipi i del conjunt de l’àmbit d’aquest PDU, la ditació

d’habitatges amb protecció oficial en determinades intrevencions, per sobre dels mínims exigits

obligatòriament per la Llei d’Urbanisme vigent.

5. Es recomana que el planejament urbanístic i sectorial estableixi que el nombre d’unitats

d’habitatge amb protecció oficial arribi fins al 50% del total en els sectors de nova urbanització,

sempre que es doni alguna de les següents circumstàncies:

23

a) Municipis amb una dinàmica de creixement superior a la mitjana de la Conca d’Òdena

b) Municipis on la demanda pressiona el mercat a l’alça i el fa inabastable per a les noves

llars autòctones.

c) En els àmbits on el PDU proposa eixamples residencials o iniciatives liderades per

l’administració pública.

Article 83. Àmbits de desenvolupament urbanístic condicionat d’ús mixt supramunicipal 1. Els objectius i criteris d’ordenació per aquests sectors son els establerts a la Memoria del present

PDU.

2. Els paràmetres d’ordenació d’aquests àmbits seran els que determinin definitivament les normes

urbanístiques municipals tenint en compte els següents paràmetres bàsics orientatius:

Creixement Nord – extensió de ciutat

a) La densitat màxima d’aquest àmbit es de 50 hab/Ha.

b) La edificabilitat mitja es de 0,6 m²st/m²s ( incloent sostre per a altres activitats ).

Nou Claramunt: Pobla de Claramunt, Torre de Claramunt i Capellades

a) La densitat mitja d’aquest àmbit es de 30 hab/Ha.


c) Atès les característiques topogràfiques de la zona, el nou centre s'emplaçarà en l’àrea de

menor pendent, respectant al mateix temps les zones catalogades com a paisatgístiques i

boscoses, a les quals s'integraran les vies d'accés conformant recorreguts verds tant per a

cotxes i bicicletes com per a vianants. En cap cas es `podra superar l’ocupació de zones

amb pendent superior al 20%.

d) La priorització temporal en el desenvolupament dels creixements urbans i urbanitzbles

previstos pels diferents planejaments urbanistics municipals en la data d’aprovació

definitiva del present PDU queda garantida donat que el present Pla estableix la

obligatorietat que estiguin desenvolupats al menys el 75% dels citats creixements urbans i

urbanitzables locals abans de desenvolupar el sector Nou Claramunt , amb la salvetat

que es pugui establir un millor criteri per qualsevol dels municipis implicats.

Article 84. Àmbits de desenvolupament urbanístic condicionat d’ús mixt municipal 1. Els objectius i criteris d’ordenació per aquests sectors son els establerts a la Memoria del present

PDU.

2. Els paràmetres d’ordenació d’aquests àmbits seran els que determinin definitivament les normes


Creixement Sud



Sector Sant Maure

* Sector Oest – Ciutat Jardí:

a) La densitat mitja d’aquest àmbit es de de 20 hab/Ha

b) La edificabilitat mitja es de 0,25 m2st/m2s.

* Sector nova estació:

a) La densitat mitja d’aquest àmbit es de de 50 hab/Ha

b) La edificabilitat mitja es de 0,6 m2st/m2s ( incloent sostre per a altres activitats )

Altres creixements

A més d’aquests nous àmbits de desenvolupament condicionat i estratègic, el present PDU

determina altres àmbits que complementen el creixement de la Conca en els respectius municipis.

Jorba


b) La edificabilitat mitja es de 0,25 m²st/m²s

Vilanova


b) La edificabilitat mitja es de 0,60 m²st/m²s ( incloent sostre per a altres activitats )

24

Òdena



Castelloli



La Pobla de Claramunt



La Torre de Claramunt



Capellades



Secció Tercera. Àmbits de desenvolupament urbanístic condicionat d’ús especialitzat ( U.E.)

Article 85. Definició i característiques dels Àmbits d’ús especialitzat

1. Aquests àmbits d’activitat econòmica, igual que els àmbits d’ús mixt ( U.M.), es troben fora del que

el planejament vigent defineix com a sòl urbà i urbanitzable; tanmateix es proposen pel seu

potencial per a satisfer les demandes de creixement d'activitats econòmiques (indústria, terciari) i

generar nous llocs de treball.

2. En el plànol “Ordenació dels Assentaments Urbans” (escala 1:25,000) es determinen els àmbits de

desenvolupament urbanístic condicionat per aquestes àrees.

Article 86. Àmbits de desenvolupament urbanístic condicionat supramunicipal Els paràmetres d’ordenació d’aquests àmbits seran els que determinin definitivament les normes


Creixement Nord – plataforma logística ferroviària

Logística :

a) Parcel.la mínima: 2.500 m2

b) Ocupació màxima: 60 %

c) Edificabilitat neta sobre parcel.la: 0,75 m2st/m2s

Creixement Nord Parc Tecnológic i Empresarial (Jorba –Igualada)

1. Terciari / serveis ( 40 %)

a) Parcel.la mínima: 800 m2

b) Ocupació màxima: 75%

b) Edificabilitat neta sobre parcel.la: 2,0 m2st/m2s

2. Altres activitats ( 60 % )




Parc Aeronáutic

1. Petita industria ( 40 %)




2. Industria aïllada ( 60 % )




25

Article 87. Àmbits de desenvolupament urbanístic condicionat municipal

Els paràmetres d’ordenació d’aquests àmbits seran els que determinin definitivament les normes


Sector industrial riera de Castellolí

Industria aïllada ( mitjana i gran )



c) Edificabilitat neta sobre parcel.la: 0,98 m2st/m2s segons dades del Pla Parcial

Plans d’Arau II





Camp del Muntaner l’Ermenter

Terciari / serveis



b) Edificabilitat neta sobre parcel.la: 2.0 m2st/m2s

La Barquera





Poligon industrial – Pla de les Alzinetes





Capitol V. Equipaments i parcs supramunicipals

Article 88. Ordenació i obtenció dels equipaments i parcs supramunicipals

1. Els criteris d’ordenació dels equipaments i parcs supramunicipals seran els establerts a la Memòria

del present PDU.

2. El sòl destinat als equipaments i parcs de caràcter supamunicipal determinats pel present PDU

s’obtindrà per cessió mitjançant la delimitació de Poligons d’actuació urbanística en els Plans

d’Ordenació Urbanística Municipal, o en casos singulars per expropiació.

26

TÍTOL IV. ORDENACIÓ DE LES INFRAESTRUCTURES Capítol I. Infraestructures de mobilitat Article 89. Ordenació de les infraestructures de mobilitat

1. Els estudis i els projectes a que es refereix l’article 13.2 de la Llei 7/1993, de 30 de setembre, de

Carreteres de Catalunya, un cop aprovats definitivament, tenen la condició de xarxa viària

bàsica, als efectes de planejament urbanístic, i prevalen sobre les determinacions d’aquest,

d’acord amb les condicions de coordinació amb el planejament urbanístic establertes a l’article

12 de la citada Llei.

2. Simultàniament al tràmit d’informació pública d’un pla d’ordenació urbanística municipal o d’un

pla urbanístic derivat, caldra sol.licitar un informe als organismes afectats per raó de les seves

competencies sectorials, els quals el tenen que emetre en el termini d’un més, excepte que

alguna disposició autoritzi un de més llarg, d’acord amb l’article 83.5 del Decret Legislatiu 1/2005,

de 26 de juliol, pel que s’aprova el Text refos de la Llei d’urbanisme de Catalunya.

3. El present PDU esta afectat per la autovía A-2 i els seus ramals d’enllanç amb altres víes de

comunicació en la zona, pel que li serà d’aplicació el contingut del Capítol II de la Llei de l’Estat

25/1988, de juliol, de Carreteres i del Títol II, Capítol I del Reglament General de Carreteres R. D.

1812/1994, de 2 de setembre, en tot alló referent a les zones d’us i defensa de les carreteres.

4. La zona de domini públic no podra ser destinada a cap sistema viari ni adscriures a cap zona de

reserva ja que forma part de la carretera. La zona de servitud haurà de quedar totalment lliure de

qualsevol actuació inclús de sistemes de vialitat, d’acord amb la vigent Llei estatal de carreteres.

5. Caldrà respectar la línea d’edificació, segons contempla la Llei estatal de Carreteres i el seu

Reglament.

6. Els traçats infraestructurals proposats s’hauran de tenir especialment en compte les condicions

biofísiques al llarg del seu recorregut, així com les condicions d’inserció en l’entorn urbà on

s’implanten i el manteniment de la connectivitat ecològica.

Article 90. Principals elements nous que integren la xarxa de comunicacions

1. Ferrocarril Transversal

2. Ronda Sud i prolongació de la C-15

3. Millora del Ferrocarril de la Generalitat a Vilanova del Camí i prolongació per l'eix del Passeig

Verdaguer.

Article 91. Directrius per al Ferrocarril Transversal

Els traçats i les solucions ferroviàries del nou Eix transversal ferroviari que el PDU grafia en els plànols

expresen una proposta que s’adequa als requeriments tècnics ferroviaris, a les condicions del territori i

als objectius del PDU. Tanmateix, els traçats i solucions podran ésser objecte de variacions en les

següents fases de desenvolupament del projecte de l’Eix transversal ferroviari que es formalitzaran en un

pla director específic i en tot cas sense perjudici dels ajustaments propis dels projectes d’obra ferroviària.

Article 92. Directrius per a la Ronda Sud i prolongació de la C-15

El traçat proposat de la via haura de ser molt sensible a les condicions orogràfiques i mediambientals

dels terrenys que travessa, i haurà d'oferir unes condicions de secció i de relació amb l'entorn urbà

adequades.

.

Capítol II. Infraestructures sectorials Article 93. Tipologia

El present PDU determina les següents infraestructures sectorials:

a) Infraestructures medioambientals

b) Infraestructures energètiques

c) Infraestructures de telecomunicació

d) Infraestructures hidràuliques

Article 94. Ordenació de les infraestructures sectorials

1. En la ordenació de les infraestructures sectorial s’estarà al que determinin, amb caràcter general,

les respectives legislacions vigents en cada moment.

2. Els sistemes mediambientals que hagin de ser necessaris contra la emissió de fums, gasos,

sorolls, etc produïts pel tràfic de l’Autovia A-2 i els seus ramals d’enllaç, així com els que siguin

necessaris contra l’emissió de fums, vapors o altres substàncies volàtils emesses per les futures

27

edificacions i que puguin invaïr la calçada d’aquesta Autovía, reduïnt la visibilitat dels conductors

i augmentant el risc d’accidents, aniràn a càrrec dels promotors de les instal.lacions o, en el seu

defecte, dels corresponents Ajuntaments al que pertanyin les zones on es construeixi, tot aixó de

conformitat amb la Llei de la Generalitat de Catalunya 3/1998 de 27 de febrer, d’Intervenció

Integral de l’Administració Ambiental i el seu Reglament 136/1999, de 18 de maig.

3. Pel que fa a les infraestructures d’abastament i sanejament, cal tenir en compte les previsions

consegüents relatives a instal.lacions i infraestructures per a la gestió de l’aigua destinades a

atendre els possibles dèficits preexistents i les necessitats generades.

4. En el supòsit que, per manca de desenvolupament de la planificació sectorial o per altres motius

justificats, no resulti possible concretar algunes de les determinacions a que fa referencia el punt

anterior, el present PDU condiciona el desenvolupament de les diverses àrees d’expansió o de

renovació urbana a l’execució prèvia o simultània de les instal.lacions necessàries per atendre

les necessitats que generin. Aquesta mesura, que cal entendre-la com a fonamental, serà

requisit d’aplicació general a tots els sòls urbanitzables.

5. En relació a les servituts aeronàutiques, s’estarà al que estableix la Llei 48/60, de 21 de julio

sobre navegació aèrea i el Decret 584/72, de 24 de febrer, modificast pel Decret 2490/74, de 9

de agosts i pel Reial Decret 1541/2003, de 5 de desembre, així com la resta de legislació

sectorial vigent y en el seu cas, les seves modificacions.

Article 95. Estudis d’impacte i integració paisatgística de les infraestructures

1. A més dels casos previstos en aquesta norma, l’òrgan que hagi d’atorgar la llicència podrà

demanar un informe d’impacte i integració paisatgística en aquells casos en què ho consideri

convenient, com en els suposits de:

a) Plans especials urbanístics per a la ubicació de construccions de nova planta destinades a

activitats de turisme rural o de càmping a què fa referència l’apartat 6 e) de l’article 47

TRLU

b) Edificacions de qualsevol tipus en sòls urbans i urbanitzables que hagin de romandre

aïllades de manera indefinida, o ubicades en punts molt visibles, i per les seves

dimensions hagin de tenir una presència acusada en el paisatge. L’informe serà preceptiu

quan a més de la ubicació especialment visible, la construcció superi algun dels

paràmetres establerts a l’apartat b).

c) Canvis de paisatge rural motivats per concentracions parcel·laries que afecten un àmbit de

més de 100 ha.

d) Nous traçats de camins rurals, i les variacions de traçat dels existents, de més de 1000

metres de longitud.

e) Tanques de finques, parcel·les o àmbits d’activitats de més de 1000 metres de longitud.

f) Totes les construccions visibles que se situïn en les proximitats dels penya-segats, de les

riberes fluvials i de les làmines d’aigua de llacs o embassaments.

2. Tots els projectes que s’hagin de sotmetre a l’informe d’impacte i integració paisatgística

incorporaran l’estudi d’impacte i integració paisatgística

28

DISPOSICIÓ TRANSITORIA Única Unitats de Paisatge La delimitació de les unitats de paisatge en el present PDU tenen un caràcter indicatiu en tan no quedin

definides en el corresponent Catàleg del Paisatge.

DISPOSICIONS FINALS Primera. Adaptació del planejament urbanístic general al PDU

La planificació urbanística vigent en els municipis on sigui d’aplicació el present Pla s’adaptaran durant

els seus procesos de modificació i revisió del planejament a les determinacions d’aquest PDU.

Segona. Aplicació directa i preferent de la normativa del PDU

En tant no s’hagi produït el procès d’adaptació dels Plans d’Ordenació Urbanística Municipal, les

determinacions del present PDU seran d’aplicació directa i preferent. No obstant, quan les Normes del

PDU hagin establert que el desenvolupament d’algun dels seus preceptes s’hagi de realitzar

necessàriament mitjançant el planejament general o derivat, aquestes Normes s’aplicaran

subsidiàriament llevat que siguin més concretes i restrictives en quin supósit seran d’aplicació

preferent.

pla director urbanÍstic de la conca d'Òdena ......capítol v. xarxes en els espais oberts...

Documents