1. Xavier Balcells Eloi Canals Maria Diez Carlota Flores Marc Maci

2. EL REGISTRE FSSILs el conjunt de fssils i tots els objectes que els envolten Sn una de les proves ms evidents de l'evoluci Abasta des de fa 3.500 milions d'anys 3. ELS FSSILSRestes o senyals d'ssers vius Incrustats a roques sedimentriesespcie extingida 4. TIPUS DE FSSILS Nanofssils Microfssils Macrofssils 5. ELS FSSILSEls cientfics els utilitzen per a estudiar l'evoluci de les espcies William SmithPrincipi de successi de la fauna 6. ANATOMIA COMPARADASn les diferncies i semblances estructurals entre els animals 7. ANATOMIA COMPARADALes paraules homologia i analogia serveixen per designar diferents estructures dssers vius dunes zones 8. HOMOLOGIAs la relaci que existeix entre dos parts orgniques diferents en quant als seus gens tenen el mateix orgen evolutiu. 9. ANALOGIAAccenta les diferncies i semblances entre els rgans de diferents animals amb la seva mateixa funci 10. SIMETRES-Simetra esfrica -Simetra radial -Simetra bilateral 11. PLNOLS-Anterior -Posterior -Dorsal -Ventral -Medial -Lateral -Distant -Proximal -Pectoral -Pelvial 12. PLNOLSUn organisme es pot separar de diferentes formes en els plnols: -Frontal: parteix l'organisme de un animal de forma bilateral -Sagitari separa l'animal en forma vertical -Transveral:separa la part posterior i l'anterior 13. HISTRIALany 1976 amb un experiment de George Cuvier, que mitjanant les investigacions va elaborar una llei Correlaci que es basa en que cada os del nostre cos, pot fer la seva funci ,perqu est connectat amb els altres ossos ,que ens formen i estan conectats 14. PERSONATGES-Cuvier -Richard Owen 15. EMBRIOLOGIA COMPARADA 16. EMBRIOLOGIAEmbriologia estudia la morfognesi. Embriognesi s el desenvolupament i la formaci dun embri. 17. EMBRIOLOGIA COMPARADAs lestudi de les diferncies i de les semblances dels diversos organismes durant el seu perode de desenvolupament embriolgic. 18. PROVES EMBRIOLGIQUESConjunten les homologies amb les divergncies adaptatives que sn presents en el desenvolupament dels animals. 19. PROVES EMBRIOLGIQUESVan observar que els animals presentaves una gran quantitat dhomologies durant les fases de desenvolupament embrionari que en estat adult. 20. PROVES EMBRIONRIESAquestes observacions van afirmar que durant el desenvolupament embrionari es repetien les diferents etapes de levoluci. 21. PROVES EMBRIOLGIQUESGrcies a aquesta aportaci de lembriologia podem saber lexistncia de tipus dorganitzaci comunes a grups danimals que en estat adult podem veure un aspecte molt diferent i que sassemblen a quan sn embrions. 22. PROVES EMBRIOLGIQUESSha arribat a la conclusi, en els embrions i les larves, duns carcters corresponents a trets primitius dutilitat, i alguns altres adquirits duna manera secundria per necessitats adaptatives de lembri o de la larva 23. LA COMPARACI DEL DNA 24. L'ANLISI DEL GENOMA Surten a la llum les segents diferencies: 1.Tots els ssers vius comparteixen gens parallels als genomes de altres espcies que poden ser utilitzats per investigar les malalties humanes. 2.Moltes malalties sn causades per gens o protenes defectuoses. 3.Fins avui, el ratol ofereix la millor comprensi sobre les malalties humanes. 25. COMPARACI DEL DNA Els quatre organismes que sutilitzen com a model: el llevat, el cuc, la mosca i el retoli, comparteixen amb els humans un gran nombre de gens, protenes i fins i tot cadenes gentiques.El llevat : Una cllula viva individual amb tan sols 3 microns de dimetre. Es reprodueixen mitjanant gemmaci i es duplica cada 90 minuts. El seu genoma va ser desxifrat el 1990 6.000 gens, dels quals per lo menys el 30% tenen equivalncies humanes. 26. El cuc :EL ratol : EL nostre familiar mes prxim entre els organismes Un animal multicellular de 1 millmetrede llarg. Duraci de vida: 2 a 3 setmanes. Una novageneraci cada 3 dies. El seu genoma va ser desxifrat el 1998. 00 milions de parells de bases de ADN. 19.099 gens, dels quals el 40% tenenlequivalncia amb lhum.models, 120 millmetres de llarg. Duraci de vida: 2 anys. Una nova generaci cada 9 setmanes. Es va desxifrar la seqncia del seu genoma el 2001. Sestima que deu tenir 3 bilions de parells de bases de DNA(tal com els humans). Sestima que de tenir 40.000 gens(tal com els humans). Casi tots els gens humans tenen una contrapart en el ratol, i sha trobat que es impossible distingir entre alguns blocs de DNA desxifrat de ratol i les versions humanes. 27. La mosca Un animal multicellular de comportamentcomplex, de 4 millmetres de llarg. Duraci de vida: 3 a 4 mesos. Una novageneraci cada 10 dies. El seu genoma va ser desxifrat el mars del2000. 165 milions de parells de bases de DNA. 13.600 gens, dels quals aproximadamentel 50% tenen equivalents humans.L'sser hum 5 a 6 peus daltura. Duraci de vida: Aproximadament 40 anysen els pasos en desenvolupament, 70 a 80 anys en els Estats Units i altres pasos industrialitzats. Una generaci cada 20 o 25 anys. El genoma hum va ser desxifrat el juny del2000. 3 bilions de parells de DNA. Aproximadament 40.000 gens. 28. GENS PARALLELS Exemples de la similitud entre els gens d'algunes malalties humanes i aquelles que han sigut desxifrades les seves seqncies en les mosques, els cucs i el llevat: Malaltia del parkinson Juvenil: mosca Cncer de tiroides: mosca Sordera hereditria: mosca, cuc, llevat. Leucmia: mosca. Fibrosis qustica: mosca, cuc. Malaltia de wilson (un trastorn del fetge): mosca, cuc i llevat. Cncer de rectal hereditari no associat a la poliposis( una em fermetat del colon): mosca, cuc illevat. Exostosis mltiple(trastorn dels ossos): mosca. Miopatia cardaca familiar(em fermedad cardaca heretada): mosca, cuc i llevat. Cncer pancretic: mosca. Distrfia muscular de Duchenne: mosca, cuc. Xerodrmia Pigmenteu-vos-em D (cncer de pell en fase inicial): mosca i llevat. 29. LES MUTACIONS DEL DNALes mutacions les quals afecten el DNA sn: Les mutacions que reemplacen una base per una altra ( per exemple una adenina per una guanina degut a un efecte de tnel del prot per acci de la llum raigs UV) es forma temporalment un tercer enlla i si la duplicaci del DNA succeeix abans que la seva reparaci, el canvi de base es converteix permanent). 30. La biogeografia 31. INTRODUCCI La biogeografia s la cincia que estudia la distribuci dels ssers vius La biogeografia s la cincia que estudia la distribuci dels ssers vius sobre la Terra aix com els orgens que lhan originat, que lhan modificat sobre la Terra aix com els orgens que lhan originat, que lhan modificat iique la poden arribar a destruir. que la poden arribar a destruir. 32. INTRODUCCI La biogeografia s la cincia que estudia la distribuci dels ssers vius La biogeografia s la cincia que estudia la distribuci dels ssers vius sobre la Terra aix com els orgens que lhan originat, que lhan modificat sobre la Terra aix com els orgens que lhan originat, que lhan modificat iique la poden arribar a destruir. que la poden arribar a destruir. 33. Qu estudia la biogeografia? La biogeografia no estudia noms la distribuci d'espcies iitxons La biogeografia no estudia noms la distribuci d'espcies txons de categoria superior, les seves rees, del que s'ocupa l'especialitat de categoria superior, les seves rees, del que s'ocupa l'especialitat anomenada corologia, sin tamb de la distribuci d'ecosistemes ii anomenada corologia, sin tamb de la distribuci d'ecosistemes biomes. biomes. 34. Tipus de biogeografiaA la biogeografia se la pot dividir en dos parts: A la biogeografia se la pot dividir en dos parts: -Ecolgica -Ecolgica -Histrica -Histrica 35. Biogeografia ecolgica Aquesta branca de la biogeografia estudia la biodiversitat en lespai ii Aquesta branca de la biogeografia estudia la biodiversitat en lespai el temps, destacant els factors ambientals com la temperatura, com el temps, destacant els factors ambientals com la temperatura, com la humitat iila salinitat; elements clau en la biogeografia ecolgica de la humitat la salinitat; elements clau en la biogeografia ecolgica de moltes espcies. moltes espcies. 36. Biogeografia histrica Aquesta branca de la biogeografia estudia la biodiversitat en lespai ii Aquesta branca de la biogeografia estudia la biodiversitat en lespai el temps, destacant els factors ambientals com la temperatura, com el temps, destacant els factors ambientals com la temperatura, com la humitat iila salinitat; elements clau en la biogeografia ecolgica de la humitat la salinitat; elements clau en la biogeografia ecolgica de moltes espcies. moltes espcies. 37. Preguntes?