presentació del powerpoint - ajuntament de vic
TRANSCRIPT
EL POUM
-instrument d’ordenació integral del municipi
-planificació del desenvolupament del territori
-definició i ordenació de diferents aspectes de la ciutat (carrers, edificis, parcs i equipaments)
-qualificació de l’entorn rural
-concreció de la relació física amb els municipis veïns.
El POUM
Taules de debat, abril-maig 2016
Taules de participació
TAULA 1 Equipaments sanitaris i assistencials
DL 18 ABRIL
TAULA 2 Equipaments
culturals, educatius, universitaris i
esportius DL 25 ABRIL
TAULA 3 Entorn natural: paisatge,
qualitat ambiental i món rural
DC 27 ABRIL TAULA 4 Habitatge, equipaments socials i
cívics, espai públicDL 2 MAIG
TAULA 5 Infraestructures,
mobilitat, desenvolupament
urbà i activitat econòmica
DC 11 MAIG
Taula 4 – Habitatge, equipaments socials i espai públic
DADES
ESPAI PÚBLIC I EQUIPAMENTS CÍVICS I SOCIALS
HABITATGE
DADES POBLACIÓ I LLARS
Nombre de llars Osona (2015) 61.909
Increment 2001-2015 Osona 40,1% Mitjana Catalunya 27,6%
Increment 2001-2015 Vic 54,4%
Increment llars unipersonals Osona(el 64% de llars són de 2-4 persones)
28,8% Mitjana Catalunya 25,1%
A Osona disminueix el nº de persones per llar, però es manté la seva superfície
DADES SÒCIO-ECONÒMIQUES
RFBD OsonaVic
16.000 €15.700 €
Mitjana catalana 16.600 €
IRPF OsonaVic
18.398 €19.358 €
Mitjana catalana 20.724 €
Pensió no contributiva OsonaVic
937,20 €993,30 €
Mitjana catalana 998,90 €
37,60%
28,00% 28,10%
0,00%
5,00%
10,00%
15,00%
20,00%
25,00%
30,00%
35,00%
40,00%
% població de més de 75 anys que viu sola
% POBLACIÓ >75 ANYS QUE VIU SOLA
VIC OSONA CATALUNYA
1,00%
0,90% 0,90%
0,84%
0,86%
0,88%
0,90%
0,92%
0,94%
0,96%
0,98%
1,00%
1,02%
% famílies monoparentals
% FAMÍLIES MONOPARENTALS
VIC OSONA CATALUNYA
VIC-Projecció demogràfica
51.200
43.400
47.200
61.109
19,67%
29,94%
32.7
06
42.4
98
129.
455
154.
925
25,26%27,43%
projecció POUM 2010
Creixement Osona 2001-2015
Creixement Vic 2001-2015
Projecció demogràfica Vic 2015-2026
VIC
HABITATGES BUITS
CENS D’HABITATGES BUITS
Actualment l’oficina municipal d’habitatge està elaborant un cens d’habitatges buits, tot creuant dades de:
- Padró municipal- Subministrament d’aigua- Registre de la Generalitat d’habitatges buits inscrits al municipi (de bancs o grans tenidors)- Treball de camp- Estudi Diputació de Barcelona 2013
Amb aquestes dades es realitza el Mapa d’habitatges buits del municipi, i s’analitza elmotiu i l’estat de conservació i habitabilitat de cadascun.
Alguns resultats provisionals:
• Uns 2.000 habitatges buits al conjunt de la ciutat
• Uns 300 habitatges buits al centre històric
• 252 habitatges buits fruit d’execucions hipotecàries, dels quals uns 90 reuneixencondicions d’habitabilitat
L’HABITATGE SOCIAL DE LLOGUER – oferta actual
TOTAL HABITATGES PRINCIPALS (any 2011) 15.744
HABITATGE SOCIAL 1.553 9,86%
HABITATGES SOCIALS DE LLOGUER 713
HABITATGES DE PROTECCIÓ OFICIAL 283PISOS CONVENIATS AMB ENTITATS FINANCERES 17TOTAL 300
BORSA D'HABITATGES DE LLOGUER MUNICIPAL(PROPIETAT DE PARTICULARS) 221
HABITATGES SOCIALS GESTIONATS PER ENTITATS PRIVADES 192
GESTIONATS PER L'OFICINA LOCAL D'HABITATGE 521HABITATGES GESTIONATS PER ENTITATS PRIVADES 192
PLACES EN ALBERG 25
79
112
16
0
20
40
60
80
100
120
Sol·licitants 2014 Sol·licitants 2015 Sol·licitants 2016 (fins 1 de març)
EVOLUCIÓ REGISTRE DE SOL·LICITANTS
27 d’abril 2016
L’HABITATGE SOCIAL DE LLOGUER – demanda
13
43
56
EDATS DELS SOL·LICITANTS
Majors 60 anys
Menors 35 anys
De 35 i 60 anys
112 sol·licitants
27 d’abril 2016
L’HABITATGE SOCIAL DE LLOGUER – demanda any 2015
59%19%
21,20%
0,80%
NOMBRE DE MEMBRES
Membres 1-2 persones
Membres 2-4 persones
Membres 4-6 persones
Membres 6 -8 persones
8%
12%10%
14%
2,5%
16%
10%
13%
4% 4%2,5% 0
4%
02468
101214161820
1
INGRESSOS SOL·LICITANTS
Sense ingressos
1000 a 3000
3000 a 6000
6000 a 9000
9.000 a 12.000
12.000 a 15.000
15.000 a 18.000
18.000 a 21.000
21.000 a 24.000
L’HABITATGE
HABITATGE, CIUTAT I PLANEJAMENT URBANISTIC:
• L’habitatge digne depèn de l’urbanisme: morfologia, continguts socials, classes desòl, tipologies constructives, densitats, continus urbans.
• Els canvis en els models familiars, i les pautes de convivència demanen novesexigències en la concepció de l’habitatge i la ciutat.
• Es detecta una insuficiència dels sistemes dels instruments de planejament.
• El planejament derivat ha de tenir un grau de flexibilitat de manera quegarantint les condicions generals d’ordenació que constitueixen la ciutatdeixi prou marge.
• Introduir en el planejament instruments que permetin rectificar oredefinir predeterminacions inicials.
• Tràmits administratius àgils.
L’HABITATGE
HABITATGE I SOSTENIBILITAT:
• Tipologies noves, flexibles, adaptables, capaces de respondre a les necessitats delsnous usuaris.
• Edificis residencials amb usos més diversos i barrejats, que tinguin una relació ambl’espai exterior mes estreta i rica, que es puguin produir amb tecnologies que aportinuna millora econòmica i qualitativa i que resultin ambiental i socialment méssostenibles.
• Hem importat models caducs (cases en filera o aparellades) estranys a la nostracultura, en un món on el sòl cada vegada és més escàs.
• Tècniques constructives• Orientació i envoltant• Instal·lacions• Materials• Mobilitat• Paper de l’usuari• Col·lectivització de determinats serveis• Innovació des de la urbanització
L’HABITATGE
FACTORS SOCIALS:
• Es redueix la grandària de les unitats familiars però apareixen noves necessitats.
• La superfície constitueix un element important de flexibilitat.
• Hi ha una franja social que no pot accedir a l’oferta del mercat lliure i que quedaexclosa de l’accés a l’HPO. En aquesta franja de població és on apareixen novesmaneres de viure.
• La sanitat és un dret garantit, l’habitatge no.
L’HABITATGE
HABITATGE, TIPOLOGIA I NORMATIVA:El planejament és també un projecte urbà, que prefigura intencions i dóna pautesque permeten solucions diferents.La normativa urbanística s’ha de centrar no tant en el projecte d’edificació com en elprojecte d’espai públic, en què s’ha d’inserir l’edificació.La missió del planejament és determinar l’estructura bàsica i definir els gransobjectius.
Els paràmetres fonamentals han de ser:• Condicions d’assolellament• Regles de veïnatge• Assignar dotacions i serveis• Definir usos i ratis
Cal tenir en compte les següents qüestions:• Flexibilitat• Tractament de superfícies de terrasses i galeries.• No associar superfícies i ocupants• Monitoritzar per analitzar el cost energètic de
moltes solucions habitacionals.• Cost econòmic, cost ambiental, cost social.• Diferenciar el cost de construcció i el cost d’ús.
L’HABITATGE
• La definició de L’ESPAI PÚBLIC ha d’ésser el territori fonamental delplanejament, com articulador del teixit residencial amb què es construeixessencialment la ciutat.
• Cal reflexionar sobre quins són els NOUS INDEX CIENTÍFICS que regulinl’edificació més enllà de l’alçada i la profunditat màxima que es revelenexcessivament rigorosos.
• Cal pensar en l’escala intermèdia vinculada al projecte per alleugerir l’obsessiónormativa.
Taula 4 – Habitatge, equipaments socials i espai públic
L’ESPAI PÚBLIC I ELS EQUIPAMENTS CÍVICS I SOCIALS
ZONA NORD: ELS EQUIPAMENTS CÍVICS I SOCIALS
Habitatges socials
Habitatges socials CC Can Pau Raba
Habitatges socials
Punt jove
Adfo
CàritasCasal d’avis
Oficina d’habitatge Centre de dia i habitatges tutelats
Habitatges socials
Residència gent granHabitatges tutelats
Casal d’avis
Càritas
Creu Roja
Habitatges Socials
Centre Obert
CC Serradesenferm
CC Santa Anna
Habitatge social
CC Montseny
Centre de dia Sant Jordi
Llar juvenilHabitatge social
Casal avis Mn.J.GuiterasAdfo
Habitatge social lloguerEl TupíBanc d’aliments
Creu roja
CC La Guixa
CC plaça d’Osona
ZONA SUD: EQUIPAMENTS CÍVICS I SOCIALS
Parc amb jocs infantils
Parc amb pistes esportives
Zona verda
Zona verda
Plaça
ZONA NORD: L’ESPAI PÚBLIC
Parc
Parc amb jocs infantils
Parc amb jocs infantils
Plaça
Plaça
ZONA SUD: L’ESPAI PÚBLICParc amb pistes esportives