HISTRIA D'EUROPA

Prehistria: Caadors i recollectors (paleoltic).Els primers habitants d'Europa eren nmades, s a dir que es traslladaven d'un lloc a l'altre sense un habitatge fixe, per mor que vivien de la caa, la pesca i la recollecci de fruits.

Prehistria: primers assentaments (neoltic).

Al perode anomenat neoltic l'home ja cria animals i conrea terres, apareixen els primers poblats. Menorca reb els seus primers pobladors.

La polis grega.

A Grcia apareixen les primeres ciutats d'Europa, les polis. A una d'elles, Atenes, hi apareix la democrcia: tots els ciutadans lliures i de gnere mascul tenien veu i vot en els assumptes de la ciutat i elegien els seus governants. Tamb hi ha un esclat cultural: grans escriptors, escultors, etc.

Roma: una ciutat que constru un imperi.

Roma s una ciutat italiana que acab conquerint tots els pasos que envolten la Mar Mediterrnia i bastint un enorme imperi. La seva llengua, el llat, es parlava arreu i la seva cultura ha impregnat tota la societat europea. L'imperi rom es va mantenir durant segles i Roma es convert el la major i ms important ciutat d'arreu del mn. Les calades romanes, carreteres enllosades, comunicaven Roma amb la resta de l'imperi.

ROMA

Els regnes germnics

Els pobles germnics, anomenats brbars pels romans, aconseguiren acabar amb l'imperi rom, el segle IV d. C., i formaren diversos regnes arreu d'Europa. La cultura decaigu i poc a poc apareixeren diverses llenges que sn avantpassades de les actuals. Comena la que s'anomena Edat Mitjana.

L'Edat Mitjana.

s l'poca dels castells i els cavallers. Europa estava molt dividida, la guerra entre els nobles que dominaven els diversos territoris era constant. Hi havia sovint poques de fam i malaltia que mataven gran part de la poblaci. Els castells com a forma de defensa apareixeren al llarg de tota Europa. La cultura noms es mantenia als monestirs on els monjos salvaren de la destrucci els llibres fent-ne cpies a m.

L'Edat Mitjana.

Renaixement i edat moderna.

S'anomena Renaixement a la recuperaci cultural que es va donar a Europa. Apareixeren grans artistes que recuperen la cultura grega i llatina. Els pasos europeus comencen a formar-se, els reis aconsegueixen posar ordre a les seves terres, sorgeixen rutes comercials que creen riquesa i possibilitats de futur. Es descobreix el continent americ i Europa comena a refer-se desprs dels segles ms durs. Comena l'anomenada Edat Moderna.

La revoluci francesa.

Durant molts i molts segles la desigualtat social era enorme, els nobles tenien tots els privilegis i gaudien de gran riquesa. La majoria de la poblaci vivia en condicions miserables. L'any 1789 esclat a Frana una revoluci contra aquest estat de coses, el rei de Frana fou executat i es proclam una repblica. La guerra es va estendre per tota Europa i canviaren molt les fronteres dels diferents pasos. Poc a poc les idees d'igualtat van anar arrelant.Durant els segles XVIII i XIX s'inventen mquines que s'empren a les fbriques i al camp, aix es produeix molt ms, s l'anomenada Revoluci Industrial.

La revoluci francesa.

La I guerra mundial.

L'any 1918 esclat la que ara s'anomena I Guerra Mundial que enfrontava als imperis alemany i austro-hungar a Gran Bretanya, Frana i l'imperi rus, la majoria de camps de batalla foren a Europa que qued destrossada. Desprs de la guerra, que perderen Alemanya i ustria-Hongria, sorgiren nous pasos europeus.

Estats totalitaris: feixisme, nazisme i estalinisme

Desprs de la I guerra mundial molts pasos d'Europa van caure en mans d'ideologies totalitries creant-se dictadures poltiques. El feixisme a Itlia, el nazisme a Alemanya o el comunisme estalinista a Rssia en sn uns exemples.A Espanya esclat una rebelli militar contra el govern republic que provoc tres anys de guerra civil (1936-1939) i que acab amb la victria dels militars que establiren una dictadura dirigida per Franco.

La segona guerra mundial.

Entre els anys 1940-1945 una altra guerra, la ms terrible que ha existit, va fer trontollar tot el mn. Alemanya, Itlia i Jap s'enfrontaren amb Frana, Gran Bretanya, Rssia i els Estats Units. Moriren milions i milions de persones i la destrucci fou enorme. Alemanya i els seus aliats foren derrotats. Dos fets a ms marquen aquesta poca: l'extermini organitzat de sis milions de jueus realitzada per l'Alemanya nazi i la primera bomba atmica que es llan sobre dues ciutats japoneses. Desprs de la guerra es va crear l'Organitzaci de Nacions Unides per evitar que exists una altra guerra.

La segona guerra mundial.

La guerra freda.

Desprs de la primera guerra mundial el mn qued dividit en dos blocs de pasos enfrontats per que no arribaren a declarar-se la guerra (per aix es diu guerra freda). Per una part Rssia -llavors es deia Uni Sovitica- i els seus aliats de sistema comunista, i per l'altra Estats Units i la resta de pasos capitalistes. Aquest estat de coses dur fins 1989. Durant els anys de la guerra freda apareix la Comunitat Econmica Europea, una organitzaci perqu els pasos europeus collaborin entre si.

L'actualitat

L'any 1989 els pasos comunistes europeu s'enfonsaren, aix provoc el naixement o recuperaci de nous pasos europeus. A ms la Comunitat Econmica es converteix en Uni Europea, una uni de pasos que elegeixen un Parlament i tenen instruments per treballar i viure junts.El 1975, a Espanya, mor el dictador Franco i es recupera la democrcia.