programa - ajuntament d'artés | web municipal 57a...trobada de col·laboradors de...

PROGRA

MA

D’ACTES

SALUTACIÓ DE L’ALCALDE 5

CONSELL EXECUTIU 7

ELS PRIMERS TRENTA ANYS DE L’ARTESENC (1987-2017) 9

AL TROT PER LA HISTÒRIA DELS TRES TOMBS D’ARTÉS

UNA FESTA RECUPERADA I CONSOLIDADA 17

ENTREVISTA A DAMIÀ CASAS 25

JOSEP PUIGMARTÍ LUIS: INVESTIGADOR DE L’ETH DE ZURIC 39

ELS PALEOCANALS D’ARTÉS 53

CENTENARI DE LA REVOLTA DELS BUROTS 61

ARTÉS APPROP, LA NOVA APLICACIÓ PER A DISPOSITIUS MÒBILS 64

PROGRAMA D’ACTES 65

EXPOSICIONS I ALTRES ACTIVITATS 74

ACTES PARAL·LELS – PROGRAMACIÓ ESPORTIVA 75

CONCURS DE FOTOGRAFIA DE LA VEREMA 2016 76

FRANCESC BLANCHER: 14A CONVOCATÒRIA PREMIS DE POESIA 78

CONCURS DE CARTELLS FIRA 2017 82

44è CONCURS DE PINTURA RÀPIDA – 2016 84

45è CONCURS DE PINTURA RÀPIDA – 2017 85

RELACIÓ DE TROFEUS 87

COL·LABORADORS 88

TELÈFONS D’INTERÈS 96

HORARIS D’INTERÈS 97

ÍNDEX

Autora imatge Fira:Aina Girabal Pujol

FIRA D’ARTÉS 20173 FIRA D’ARTÉS 2017

C M Y CM MY CY CMY K

5

SALUTACIÓ ALCALDE D’ARTÉS

Benvinguts a la 57a edició de la Fira d’Artés! La Fira d’Artés és un dels esdeveniments més representatius i importants de la nostra vila És un acte que sempre he viscut amb molta intensitat: com a nen, com a jove, com a membre de la comissió organitzadora i, finalment, com a alcalde Quan era petit, passejava entre la maquinària agrícola exposada al passeig, enlluernat pels tractors i les màquines de segar De jove, m’agradava veure les novetats exposades, els últims models que presentaven les diferents marques de vehicles, i també les oportunitats de segona mà L’any 1991 vaig entrar a formar part de la Comissió de la Fira, i des de l’any 1992 també l’he viscuda com a regidor, participant en l’organització amb el propòsit d’aconseguir cada any un certamen més atractiu, tant per als expositors com per als visitants I ara, com a alcalde, estic orgullós de la feina realitzada per tots els companys de la Comissió de la Fira i per tots els col·laboradors, tot i que sóc conscient, al mateix temps, que sempre es pot innovar i millorar tant com sigui possible per fer que cada edició de la Fira sigui més i més reeixida I l’edició d’enguany serà molt especial per a mi, ja que serà l’última que viuré com a alcalde M’agradaria comentar-vos que aquest any s’han programat un seguit de canvis i innovacions per modernitzar el concepte Fira d’Artés: el material exposat estarà ordenat per sectors Al començament del passeig trobareu tota la maquinària agrícola, també hi haurà un sector dedicat a les energies renovables i a la tecnologia, i els vehicles, tant els nous com els de segona mà, s’ubicaran al sector habitual, i fins i tot és possible que l’exposició s’ampliï fins al carrer Balmes i Catalunya Aquesta nova disposició s’ha fet a partir d’un estudi realitzat l’any 2016 per una empresa especialitzada en la promoció de fires i esdeveniments, i tenint en compte una vella reivindicació per part de diferents expositors que aquest any, finalment, s’ha pogut portar a terme Aquest, segurament, serà un dels canvis més importants que veurem enguany a la nostra Fira, una novetat que beneficiarà a tothom i serà satisfactòria per a expositors i visitants Us convido a visitar la nostra Fira, que aquest any s’escau en un dels dies més importants de Catalunya, la Festa de Sant Jordi, i a gaudir de totes les activitats que per aquest motiu es programin paral·lelament Feu de la nostra Fira una cita imprescindible!Que tinguem una bona Fira!

Josep Candàliga FreixaAlcalde d’Artés

FIRA D’ARTÉS 2017

CONSELL EXECUTIU

Tinent d’alcaldeErnest Clotet i Berenguer

Tinent d’alcaldeElisabet Carracedo i Manyosa

Tinent d’alcaldeÒscar Vilarasau i Clotet

Tinent d’alcaldeMeritxell Bonastre i Arís

Agraïm la col·laboració de totes aquelles persones que han participat en l’organització d’aquesta 57a edició de la FIRA D’ARTÉS

Us recordem que si esteu interessats/interessades en participar en l’organització de la propera Fira, ho comuniqueu a l’Ajuntament, ja que la Comissió organitzadora és oberta a tothom


PresidentJosep Candàliga i Freixa

Regidor Enric Forcada i Valiente

RegidorIsrael Falcó i Martínez

RegidorRoger Genescà i Campí

RegidorFina Montañola i Cortina

RegidorManel Parreño i Jiménez

RegidorMarc Torras i Simón

RegidoraMercè Simó i Ribas

RegidorJosep M Artigas i Feliu

Els primers trenta anys de L’Artesenc (1987-2017)

Per commemorar els 30 anys de L’Artesenc, la comissió de la 57a Fira d’Artés ens ha ofert les pàgines d’aquest programa, perquè

expliquem breument el que ha estat la nostra trajectòria d’aquestes

tres primeres dècades Ho agraïm i així ho fem

El número 1 de la revista va aparèixer el mes de maig de 1987 Eren temps d’il·lusió i de compromís arreu de Catalunya, especialment als pobles Artés no quedava enrere; feia pocs anys que havíem estrenat la democràcia i érem conscients que vivíem moments històrics; per això vam creure que els havíem de reflectir i deixar-ne constància en un mitjà escrit que vam començar de manera molt precària, però que hem anat millorant de manera ininterrompuda –tant en continguts com en presentació–, paral·lelament a l’evolució del poble i del país

Durant aquest temps hem escrit centenars de pàgines de la nostra història, que estem segurs que serviran per donar-la a entendre a les futures generacions, de la mateixa manera que a nosaltres ens hi han ajudat les pàgines del Dos de Janer, Pàtria Nova, Gavarresa, Vincit, Veremall o Tot d’Aquí.

No ha estat un camí fàcil Hem passat per diferents etapes, amb moments de cansament i desencís, però que sempre hem superat amb il·lusió per anar endavant, convençuts que el que estàvem fent era necessari per a Artés L’accident mortal de la Remei Soler, que havia estat cofundadora de la revista, i tots els qui com ella ens han deixat durant aquest període ens han ratificat en el deure de continuar la tasca que havíem començat al seu costat

La primera (núm. 1) i la darrera portada (núm. 232)

de L’Artesenc.


La història de L’Artesenc es pot dividir en sis etapes força diferenciades: la primera, la dels inicis, entre el núm 1 (maig 1987) i el núm 112 (agost 1996); la segona, que comença amb el núm 113 (setembre 1996) i acaba al núm 176 (desembre 2001), correspon al moment que decidírem imprimir la portada en color; la tercera època és molt breu, s’inicia el gener del 2002 (núm 114) i acaba catorze mesos més tard, el març del 2003 (núm 189) En aquesta etapa es produeix un relleu generacional en l’equip de redacció, que passa a mans de gent molt jove Entre el març del 2003 i el desembre del 2004, L’Artesenc es va deixar de publicar Amb el núm 190 comença la quarta etapa, ara amb una periodicitat semestral, que s’allargarà fins al

mes de desembre del 2008 (núm 196) Durant la cinquena etapa (juny 2009 - setembre 2014) es recupera la freqüència trimestral i es decideix imprimir totes les pàgines en color El setembre del 2014 (núm 223) enceta la sisena etapa amb la inauguració de la pàgina web, la sortida a les xarxes socials i una important renovació dels continguts de la revista

Des de les pàgines de L’Artesenc, a més a més de les col·laboracions i opinions que han anat escrivint la història, també hem volgut treballar per a la recuperació i millora d’alguns


I Trobada d’Artesencs Fora Vila, celebrada el 22 de maig de 1988. Foto: Sebastià Plans.

Evolució dels cinc logotips de la revista (1987-2017).

11 FIRA D’ARTÉS 2017

aspectes que havien quedat oblidats: la reposició del bust del Pare Faura a l’entrada de l’església, mitjançant un procés participatiu; l’organització de tres trobades d’artesencs fora vila; la col·locació de la imatge de Sant Víctor a la capella del mateix carrer; la instal·lació d’un nou rellotge al campanar vell, també amb la participació de veïns, entitats i Ajuntament; i el suport a la nova etapa de l’Associació Pessebrista d’Artés A través de les pàgines de la revista, hem donat a conèixer també les mancances existents al poble —que d’altra manera, probablement, passarien desapercebudes—, per trobar-hi algunes solucions Hem mantingut el nostre compromís de denúncia contra l’abús dels serveis funeraris,

Mémora; problemàtica en la qual hem aportat documentació, alhora que hem mobilitzat l’opinió dels artesencs i d’alguns mitjans de comunicació de Catalunya

S’han publicat 420 revistes en cada edició, 70 de les quals per a subscriptors de fora de la vila S’han editat fins ara un total de 232 exemplars (març, juny, setembre i desembre), i L’Artesenc online: www lartesenc cat, amb més de 3 000 visites o consultes, gràcies a la reproducció de la premsa històrica i de tota la documentació antiga que hem pogut trobar Aquest és el resultat dels primers 30 anys de la nostra història

De cara al futur volem continuar la publicació amb les mateixes ganes de sempre, com a portaveu de les entitats que ho vulguin, de les opinions respectuoses i de nous col·laboradors

Col·locació de la imatge de Sant Víctor a la capella del carrer del mateix nom, l’1 de novembre de 2015. Foto: Ramon Creus.


Reposició del bust del Pare Faura, el 9 de juny de 1991. Foto: Sebastià Plans.


que possibilitin, quan calgui, la renovació de continguts Ens agradaria continuar sent «la revista del poble»

Volem agrair la col·laboració de tots els qui ens heu ajudat a recórrer amb èxit aquests 30 anys: els anunciants, especialment el comerç local —sense vosaltres no seria possible—; els subscriptors, els lectors i l’Ajuntament També a tots aquells qui heu estat al nostre costat durant tot aquest temps Moltes gràcies!

Trobada de col·laboradors de L’Artesenc, celebrada el mes de juny de 2014. Foto: Ramon Creus.

Reposició del rellotge del campanar vell, el dia 21 de setembre de 2016. Foto: Ramon Creus.



La Festa de Sant Antoni, tal com és concebuda actualment, és un homenatge a animals i traginers o persones que tradicionalment treballaven en el transport de mercaderies amb cavalls A Artés és coneguda principalment com els Tres Tombs, que fa referència a les tres voltes que donen els cavalls i les carrosses al voltant de l’església, des d’on es beneeixen els animals Cal recordar que els orígens de la festa es remunten al cristianisme amb la veneració del sant La benedicció era la manera de protegir una eina de treball fonamental en aquells temps, com eren els animals de càrrega

Els Tres Tombs són a Artés la vinculació entre la festivitat de Sant Antoni Abat i una llarga tradició que encara avui continua molt present entre els socis de la festa Els cavalls engalanats, les carrosses i els organitzadors vestits amb la brusa, el mocador i la gorra, són l’exemple més clar

Els orígens de la festa a ArtésTot i que es desconeixen els inicis d’aquesta festa, segons l’organització es poden datar a finals del segle XIX Les primeres fotografies de les quals es disposa, però, es remunten als anys 30 En aquestes s’evidencia —sobretot per la multitud de gent que envolta la plaça de l’Església— que es tractava d’una festa molt arrelada entre els artesencs, i no tan sols per l’expectació sinó també pels cavalls, que ja vestien de gala, tot i que en aquells temps només es guarnien els animals en actes estrictament rellevants Des de l’ inici, la plaça de l’Església es va coronar com a nucli d’aquesta comunió vital entre les persones i els animals

Tant les imatges com els records de Lluís Magem, veí del poble, corroboren que els Tres Tombs han esdevingut una de les tradicions més populars a Artés durant tot el segle XX Antigament se

Al trot per la història dels Tres Tombs d’ArtésUna festa recuperada i consolidada

Text: CRISTINA PLANS CLOTET / Arxiu fotogràfic: Comissió Sant Antoni

Celebració de la festa dels Tres Tombs a la plaça de l’Església.


celebrava el 17 de gener; és a dir, el dia de Sant Antoni Abat Al matí anaven a buscar l’abanderat —que havia estat guardant la bandera tot l’any— a casa seva, l’acompanyaven fins a l’església, i després es beneïa el bestiar A la tarda se celebrava la corrida de cavalls, i al vespre els participants acudien al ball de cerimònia

Tanmateix, la desvinculació majoritària del poble del món agrícola i la reducció d’animals de càrrega van disminuir tant el protagonisme de la festa que es va deixar de celebrar durant uns anys Les dates no són gaire clares, però la comissió organitzadora coincideix en el fet que hi ha un buit temporal entre la dècada dels 70 i 80

En el llistat d’entitats de 1984, que es va publicar en el programa de la XXIV edició de la Fira, ja hi consta l’Associació pro-altar de St Antoni, que tenia al seu càrrec l’organització de la festa i les curses de cavalls El responsable era Josep Roca Solergibert que, tal com explica, va implicar-s’hi conjuntament amb Jaume Planas, Josep Ramon Soldevila, Jordi Posas i Pere Bover a partir de la dècada dels 80, i gràcies a l’empenta de Josep Berenguer, Isidre Vila i Lluís Magem, que formen part del conjunt de persones que van decidir reactivar la festa dels Tres Tombs a Artés

Roca recorda que van ser uns inicis difícils Els caps de setmana, els membres de la comissió passaven casa per casa per intentar recuperar els antics socis i fer-ne de nous Era una tasca pesada que, a més, demanava molt de temps De fet, pels volts dels anys 90 la comissió


Carrosses de masies d’Artés. Festa dels Tres Tombs. Festa dels Tres Tombs amb l’Agrupació musical d’Artés.


es va qüestionar la continuïtat de la festa, perquè la consecució d’un llistat de socis que assegurés una base econòmica sòlida no era gens fàcil La sort va ser que en aquella època la cultura popular estava molt arrelada al poble, i l’equip organitzatiu de la festa del Raval va aportar-hi l’embranzida que necessitava la junta en aquell moment

Una tradició que s’ha mantingut des dels anys 80 Amb els anys, la comissió de Sant Antoni ha intentat mantenir l’esquema tradicional de la festa Si bé és cert que s’ha perdut, per exemple, la corrida de cavalls per l’elevat cost que representava, els actes centrals continuen tenint el mateix significat que van adquirir el primer dia


1965. Festa dels Tres Tombs.

1993. Festa dels Tres Tombs. 1998. Festa dels Tres Tombs.


Com mana la tradició, doncs, el tercer cap de setmana de gener —ja que s’intenta no coincidir amb les festes de Navarcles i Puig-reig— se celebren els Tres Tombs a Artés La festa comença el dissabte, quan la comissió porta la bandera a casa de l’abanderat, perquè la pengi al balcó a la vista de tot el poble

El mateix dissabte a la nit se celebra el tradicional ball de Sant Antoni, que aquests últims 30 anys ha comptat amb l’actuació de l’Orquestra Rosaleda, tota una institució d’aquesta festa El ball de vetlla inclou el clàssic tortell de Sant Antoni i el sorteig d’una panera per entretenir el públic

Després de la revetlla, diumenge al matí comença l’acte central Els membres de la comissió i els grallers d’Artés van a buscar l’abanderat a casa seva, que desfila per tot el poble juntament amb els cordons, que són els dos acompanyants que presideixen la rua al costat de l’abanderat fins arribar a l’església

Els actes estrictament religiosos, com la missa i la benedicció dels animals, són encara dels més identificatius de la cerimònia Un cop celebrada la missa i venerat el sant amb l’ofrena dels socis, es reparteix la tradicional coca beneïda entre els assistents, i l’autoritat eclesiàstica consagra els animals mentre fan les tres voltes a la plaça La festa acaba amb una cercavila pels carrers d’Artés


2009. Festa dels Tres Tombs. 2017. Festa dels Tres Tombs.


L’abanderat: una figura de poder Avui dia l’abanderat continua essent un símbol de poder de la festa de Sant Antoni que se celebra a Artés Anteriorment s’escollia entre el llistat de socis, que aleshores superava els 300 inscrits, però des de fa uns anys el criteri ha canviat a causa de la disminució d’inscrits Actualment són tres generacions d’una mateixa família vinculada al teixit asociaciatiu d’Artés els qui representen els rols d’abanderat i cordons, amb la implicació d’un pare, un fill i un nét

Un recorregut més limitat Antigament la desfilada es feia per tot el poble, però quan la tradició es va anar perdent, també el recorregut es va haver de limitar Tot i això, els cavalls i les carrosses continuen desfilant tant per la zona del poble vell com del nou La rua ha incorporat la visita als cellers, bars i restaurants d’Artés, que ofereixen un piscolabis als participants

Guarnició d’Artés i per a ArtésPels volts dels anys 80 la comissió organitzadora va heretar uns guarniments per als cavalls que s’havien fet servir antigament: caràtules amb serrell, mantes, culeres decorades amb miralls, etc , i també la bandera que havia guardat el sr Piniella, siller del poble Es tracta


Fotografia de l’any 1934 amb l’abanderat i els cordons davant la plaça de l’Església d’Artés.

Fotografia de l’any 1933 amb veïns del poble i membres de la comissió que anaven a buscar l’abanderat.


d’una guarnició que van utilitzar durant vint anys, fins que a partir de la primera dècada del 2000 els organitzadors van proposar de renovar-la Va ser possible gràcies a la col·laboració de Josep Posas i Manel Alcalá, que estaven vinculats al món de la confecció Aquesta va ser la primera vegada que els guarniments de la festa s’identificaven amb les lletres daurades de “Sant Antoni Artés”

Una carrossa per a cada masia del poble Les carrosses són una de les principals novetats d’aquesta primera dècada del segle XXI Anteriorment, la desfilada dels Tres Tombs no incloïa cap tipus de remolc, però aquesta iniciativa de Manel Serra i Joan Pladevall va aportar un element nou a la rua D’aquesta manera, des de l’any 2008 la festa dedica un espai especial a les masies d’Artés i cada any se n’incorpora una de nova A dia d’avui ja formen part de la festa: la Sala, el Canet, les Torres, cal Soldevila, la Torre del Felipet, el Pujol Vell, Sant Hilari Vell, Can Vila i el Mas

La música: un element indispensable Des que els Tres Tombs se celebren a Artés la música hi ha tingut un paper molt rellevant, fins al punt que antigament, quan no hi havia recursos econòmics per pagar l’allotjament del músic, dormia a casa d’algun veí

Des que la festa es va recuperar als anys 80 la música també ha estat present, sobretot a la rua Primer, amb la participació de l’Agrupació musical d’Artés, que pujaven dalt d’un remolc i tocaven diferents instruments Més tard, l’Agrupació de grallers d’Artés ha estat l’encarregada d’acompanyar la desfilada


Abanderada de la Festa dels Tres Tombs.


ENTREVISTA A DAMIÀ CASASDamià Casas (Artés, 1947) diu que no té el cuc de la política, però en democràcia ningú s’ha passat tants anys com ell a l’Ajuntament Hi va entrar el 1983, com a regidor de l’oposició, en va sortir el 2011 com a alcalde, i enmig va conèixer totes les situacions que es poden viure en un Ajuntament: bones, no tan bones, i fins i tot dolentes En realitat, aquest període de vint-i-vuit anys de dedicació al poble forma part del mateix llarg capítol que ha marcat la seva vida de vinculació al teixit associatiu i cívic d’Artés El va començar a escriure de vailet —tenia gairebé set anys quan es va apuntar al Cor de la capella de mossèn Lluís—, i encara el continua redactant, ja jubilat, amb la cura de les nétes, però sempre amb tràfecs amunt i avall i amb la dèria d’ajudar a fer un poble millor

Ets nascut en aquesta mateixa casa del carrer Raval?

Sí… En realitat això són dues cases; jo vaig néixer on ara viuen els meus nebots Aquesta casa la van comprar els meus pares, era un espai ruïnós, però en el passat sembla que totes dues eren la mateixa casa perquè tenen el mateix número

A què es dedicaven els pares?

Al tèxtil El pare era fill de Sant Bartomeu del Grau; la mare, pubilla d’aquí a Artés El pare també portava la vinya i l’hort

Tot el dia treballant, suposo, com passava en aquella època.

I tant! Al principi, de petit, recordo que ho van passar de manera punyetera: l’àvia va estar onze anys paralítica i sense jubilació, la canalla era petita, el meu germà Sebastià, estava intern en una escola a Barcelona Llavors no hi havia ajudes del govern, només el suport i la col·laboració dels veïns Carrer Raval. Foto: Sebastià Plans.

Arxiu particular.

Text entrevista: Pere Rusiñol Costa


I els nens també s’havien d’arremangar, oi?

Sí, sí Quan va néixer el meu germà Frederic jo tenia 9 anys, i en bona part me n’havia d’ocupar jo L’havia de vestir, arreglar, donar-li l’esmorzar, acompanyar-lo a l’escola… Pensa que la mare treballava de les cinc del matí fins a les nou i de les dues fins a dos quarts de set del vespre La recordo a l’hora de dinar menjant l’escudella, moltes vegades dreta, perquè mentrestant havia d’anar fent altres coses abans de tornar a la fàbrica Jo molts dies rentava els plats enfilat dalt d’una cadira, i a la tarda, després d’escola, havia d’anar a encendre els fogons, que llavors eren de carbó, i posar l’olla al foc perquè quan els pares arribessin ja bullís

Sembla un altre món.

És que ho era! Ara els nens tenen de tot Abans amb prou feines hi havia la biblioteca de La Caixa per llegir uns llibres o contes molt concrets…i per fer els deures Ens passàvem el dia al carrer No hi havia gaires activitats Jo anava a assajar al cor de la Capella amb mossèn Lluís i allà teníem molts jocs Més endavant, i de més gran, als hiverns apreníem de solfa per cantar els oficis solemnes en llatí, a tres o quatre veus Hi vaig anar molts anys: des dels set, que vaig fer la Primera Comunió, fins que vaig anar a treballar fora

Tot i l’escassetat general, els records són bons?

Per sort, no vam passar mai gana En aquell temps, l’escudella era diària, tenies un munt de cigrons i patates de l’hort, es feien unes ollades enormes de patates xafades i un tallet de carn Ara més aviat és al revés: hi ha carn i una mica de patates d’acompanyament De postres, fruita del temps o pa amb vi i sucre Era el que hi havia, i punt

ENTREVISTA A DAMIÀ CASAS

Campanya electoral. Foto: Ramon Creus

Inauguració Eix Transversal, any 1996.Foto: Ramon Creus.


On vas anar a l’escola?

Primer a les monges, a l’actual Vedruna, fins a l’edat permesa als nois: els vuit o nou anys Després vaig passar al Casal —al Centro, en dèiem—, amb en Joan Pich Giralt, i després amb mossèn Antoni, que per mi era un autèntic revolucionari en mètodes d’ensenyament, molt avançat: anava més enllà del que deia l’enciclopèdia i podíem fer exposicions en català Fèiem competicions i puntuàvem per grups, era com una lligueta amb les diverses seccions

T’agradava anar a escola? Hi aprenies?

Sí, prou Ara es reivindiquen els vint alumnes per aula i em sembla molt bé, però nosaltres érem uns seixanta I els dissabtes, abans de sortir, tots a fregar la classe: serradures molles i tot net Però apreníem, i ens ho passàvem prou bé amb el que teníem Jugàvem sobretot a futbol i aquí es veien molt les diferències La majoria portàvem espardenyes de roba, i quan es trencava una beta hi lligàvem un cordill, mentre que altres amb més possibilitats ja anaven amb sabates, i et pots imaginar què passava quan xutàvem perseguint la pilota Però ho recordo tot sense gota d’angoixa; tots anàvem com podíem: espardenyes, pantalons apedaçats…

L’ambient general, el recordes molt opressiu?

No pas Però tampoc acabaves de lligar caps Per exemple: els campaments d’estiu els muntava la Falange i a mi el pare no m’hi deixava anar Deien que s’ho passaven pipa, tocant diana o pujant la bandera, però jo no hi podia anar Mai vaig preguntar el perquè El


Nucli antic. Foto: Sebastià Plans



1a Festa de la Verema. Any 1996. Foto: Ramon Creus


català no te l’ensenyaven a escola, però era la llengua de casa i del carrer, jo el llegia força bé, perquè a casa teníem números de la revista El Patufet, amb anècdotes de l’època de la República, i a més em regalaven llibres del Folch i Torres… No entenia per què el català no ens l’ensenyaven a escola, però tampoc hi donàvem gaire importància ni ens preguntàvem gaire els perquès Més endavant vaig anar a classes nocturnes

Quan comences a preguntar-te els perquès?

A 14 anys vaig començar a treballar a Caves Gibert, i allà l’avi Gibert ens explicava moltes coses d’anys passats Ell havia estat molt de la ceba durant la República Ens parlava de la República, de com eren les coses i de llibertat, de com les mancances que teníem no eren per atzar, sinó conseqüència del règim Jo al·lucinava perquè a l’escola no t’ensenyaven que hi havia una altra manera de viure, més democràtica, i a casa tampoc no se’n parlava

El pare havia anat a la guerra?

Ell explicava que, com que vivia a pagès, durant la guerra es va amagar al bosc, en una barraca a Osona

Què hi feies a Cal Gibert? No vas voler estudiar més?

Llavors, estudiar més no era una opció real per la majoria A 14 anys acabaves i anaves a treballar, com tothom A Caves Gibert hi feia de tot: lligava els fardos de xampany, fèiem anar la màquina d’etiquetar, el que convingués Hi estava prou bé, però les condicions eren les de l’època Recordo, per comparar, el sou setmanal: 150 pessetes; és a dir, menys d’un euro a la setmana per nou hores de feina diàries, de dilluns a dissabte

Hi vas estar molt temps?

Uns set o vuit anys Vaig tenir l’oportunitat d’anar al despatx de Can Berenguer, i més endavant, de treballar en un negoci d’accessoris


Presa de possessió com Alcalde, 1995. Foto: Ramon Creus.


de cotxes a Manresa Vaig dir que no, perquè ja hi estava bé, però alhora em vaig prometre que no deixaria passar cap altra oportunitat de canvi, perquè els anys passaven i tenia ganes de bellugar-me Al final va arribar l’oportunitat d’anar a treballar de viatjant a Nido Industrial SA, primer a Barcelona i després a la zona nord (Santander, Bilbao i Burgos) fins que, al conèixer la Maria, la meva dona, vaig demanar el trasllat i vaig passar a la zona del centre de Catalunya, Osca, Lleida i Andorra Van ser deu o onze anys molt fructífers, fins que vaig entrar com a autònom a l’Aneto SA, amb algunes altres petites representacions El més important és que era prop de casa, ja era casat i tenia el meu fill Jordi

I amb tants tràfecs sempre vas estar vinculat a una pila d’entitats del poble?

Jo de sempre he tingut ganes de fer coses, i com que a l’època no hi havia gaires possibilitats, doncs ens les havíem d’inventar Els esports no m’anaven gaire, i els dissabtes sortint de treballar anàvem al Casal a assajar sardanes amb un tocadiscos D’allà van sortir els Amics de la Sardana i en vaig ser president uns anys Sardanes, cant, pessebres, bastoners —alguna vegada encara surto a ballar-ne!—, cap de colla dels gegants, teatre…

Teatre?

Sí, sí…A més dels típics pastorets de cada any, fèiem un espectacle que en dèiem la «Revista blanca»: un explicava acudits, uns altres representaven un sainet, un altre cantava cançó espanyola, l’altre recitava poesies El Casal s’omplia per veure’ns, i també el representàvem pels pobles del voltant, fins i tot a Berga

Tota aquesta activitat era només d’esbarjo, o hi havia al darrere algun tipus d’intuïció política? El que després se’n va dir fer país?

La veritat és que era per divertiment i prou A mi el tema polític em va venir de formar part de les entitats, no al revés… I tot i així, de polític no me n’he sentit mai Em van venir a buscar i sempre he anat seguint, però realment de vocació política no n’he tinguda mai

Doncs imagina’t si n’arribes a tenir! Com es menja tot això si has estat 28 anys a l’Ajuntament?

És així! Fer coses pel poble, les que vulguis o puguis! Entro de regidor l’any 1983, que és quan guanya el Josep Paré, i jo ja volia plegar perquè anàvem a l’oposició Si era treballar pel poble, endavant, però per burxar des de l’oposició, cap ganes Llavors es va pactar i vam treballar en coalició, cosa que permetia fer coses concretes per al municipi, i això sí que em motivava Al cap i a la fi és com treballar des de les entitats, però a l’Ajuntament, i a vegades els papers es barregen Vull dir que per mi formar part de les entitats o a l’Ajuntament en el fons és com una mateixa cosa

Però algun cuc polític sí que el deus tenir, perquè també vas entrar a Convergència...

Tot va venir rodat, però una mica per casualitat A mi m’interessaven les coses del poble i em van venir a buscar els qui van venir Però fixa’t que perfectament hauria pogut anar a un altre partit, com Esquerra o els socialistes, si m’haguessin vingut amb el mateix plantejament Això no treu que a Convergència sempre m’hi he sentit bé, he fet bones amistats i ideològicament ja m’està bé

Com et sents, ideològicament?

Demòcrata i catalanista

I la política general no la segueixes ara? Tens fe en això que anomenen procés?

La vaig seguint, però m’hi poso molt nerviós Ho veig molt complicat, perquè hi ha el monstre de l’Estat al davant, que no fa ni deixa fer, i molts no són conscients de les dificultats Dec ser un pessimista, però és com ho veig Jo no havia pensat mai ser independentista, però amb l’Estatut, els pactes fiscals i el joc brut se’t remou l’estómac No contra Espanya, sinó contra els governants Però d’aquí a tenir la independència a tocar, em temo que no serà tan fàcil


Complex Cultural Cal Sitges. Foto: Sebastià Plans.


Quins records t’han deixat els anys d’alcalde? Val la pena tot aquest esforç?

Hi ha moltes vivències bones De vegades no és tant les coses que fas, sinó el dia a dia, el tracte amb la gent, les possibilitats d’ajudar encara que sigui una mica a qui ho necessita, de buscar solucions

Realment pot fer gaire un alcalde?

Sempre es poden prendre decisions i fer coses I si no hi arribes, sí que pots almenys ajudar a resoldre un dubte A alguna persona li havia donat diners de la meva butxaca per coses tan elementals com canviar la bombona de butà, per exemple Li deia: “te’ls deixo jo, el Damià, no l’Ajuntament Torna-me’ls i així un altre dia te’ls podré tornar a deixar ” I moltes vegades amb un simple gest es troba una sortida

I la família, com ha anat amb tants tràfecs?

La meva dona ja em va conèixer amb tràfecs amunt i avall quan feia de comercial al nord Estava tota la setmana a fora i sense telèfon, de manera que després d’això, qualsevol cosa pot ser una millora A casa hi havia molt debat cada vegada que em presentava, no els feia gaire gràcia, però ho acceptaven i em donaven tot el suport Quin remei! El 2003 vam guanyar, però ens van deixar a l’oposició, i jo tenia ben decidit que a l’acabar la legislatura plegava, i la família ho tenia coll avall Però després, molta gent em va insistir perquè ho tornés a provar, i vaig acabar repetint, tot i que amb una mica de debat amb la família Inesperadament vam aconseguir un resultat espectacular: 8 regidors de 13 Segurament va ser la més emocionant de totes les victòries

Has parlat en certa manera de pressions, però en el bon sentit. I en el mal sentit n’has patit?

Hi ha hagut moments molt complicats, sí D’estar a una taula com a mediador entre famílies o veïns… Déu n’hi do! A vegades pensaves: què hi faig aquí? He hagut de viure situacions fotudes que et sabien greu i no sabies com resoldre I fins i tot en alguns casos, més d’una amenaça


Recinte Complex Cultural Cal Sitges. Foto: Sebastià Plans.


Amenaça?

De gent amb problemes, moments de desesperació… A vegades trucaven el timbre a la nit amb drames complicats que excedien la meva responsabilitat com a alcalde Hi ha un cas concret que em tenia ben amoïnat, perquè sempre es presentava a casa a les nits, begut i amb amenaces Quan el veies de dia estava serè i t’abraçava i t’ho agraïa, però a la nit era terrible Vaig aguantar-ho molt temps, fins que un dia em va agafar pel coll i ho vaig tallar de soca-rel

De quin projecte et sents més orgullós?

Potser de Cal Sitges, que a més va anar molt ràpid Amb els tècnics vam anar a mirar si podíem comprar la nau de 2 000 metres, la de la part de dalt Un cop allà, algú va preguntar per l’altra nau i els terrenys adjacents, que tenien un aspecte ruïnós, però eren molts metres I al final vam contactar amb la junta de creditors i vam fer un tracte molt raonable per un espai de 7 000 metres al centre del poble, que va resultar a molt bon preu Això va permetre disposar d’un espai pistonut per la nova biblioteca, escola de música, sala d’exposicions, sala polivalent… I encara queden metres! Realment fa patxoca Però hi ha molts altres temes que penso, modestament, que van sortir bé: l’ampliació de l’institut, la millora

dels accessos al poble per potenciar el polígon… La veritat és que el poble té un nivell de serveis impressionant, que hem anat aconseguint entre tots —no dic pas que sigui mèrit meu—, i sense un gran endeutament, cosa també molt important

I algun mal regust de la gestió?

De vegades empipen les picabaralles amb els companys de l’oposició, o fins i tot amb els companys del mateix grup Sempre es busca el consens i el millor per al poble, però quan s’entra en una dinàmica de govern i oposició és molt més complicat Crema més En un


Biblioteca d’Artés. Foto: Sebastià Plans.


poble, el millor és treballar de consens pensant en el poble; fins i tot al marge dels interessos que pugui tenir el teu partit en l’àmbit nacional

En vas patir de pressions del partit?

A vegades arribaven consignes del partit, és clar, que tenien en compte interessos a escala nacional Però sempre els deia el mateix: «això és un poble i tenim altres dinàmiques Nosaltres farem el que sigui més just i millor i ens convingui Si de cas, n’haurem de parlar» Així de clar

I hi ha alguna cosa que et dolgui de no haver pogut resoldre millor?

Sempre hi ha molts temes, però el de la portada d’aigües potser és el que destacaria Ha estat un procés molt llarg i complicat I al final ens ha tocat assumir un cost més elevat del que preveia l’estudi tècnic inicial

I el tanatori?

És un servei per al poble que jo mateix vaig inaugurar I sempre que ha convingut alguna cosa per problemes socials, l’empresa ha estat molt receptiva Ara bé: segur que hi poden haver altres solucions, naturalment I s’ha de reconèixer que el servei és car Desitjo que es trobi una bona solució

Quin és el racó d’Artés que t’agrada més?

El nucli antic sempre m’ha agradat molt: pel turó, per la nostra història…

Però necessitaria un pla, amb inversions, per millorar-lo, oi?

Certament hi calen millores i vam tenir la possibilitat de sumar-nos al Pla de barris, amb ajuda de la Diputació i subvencions importants Però s’exigia també una aportació notable de l’Ajuntament durant cinc anys seguits, del 25% sobre el total Estava bé, però eren molts calers Teníem fins i tot el projecte fet i tot a punt Però recordo el tècnic de la Diputació,


Fotografia oficial de la Fira d’Artés. Foto: Sebastià Plans.




que tocava de peus a terra, perquè era un home molt experimentat, que ens va dir: «voleu un consell? No ho engegueu encara perquè ara vénen temps difícils És molt maco, però jo esperaria una mica» Ens va frenar, i penso que va ser un encert, perquè la despesa compromesa era massa important en temps de crisi com els que venien La satisfacció és que a Artés sempre hem tingut les finances municipals molt sanejades, i això dóna molta tranquil·litat

Quina relació tens amb la Fira? Hi havies col·laborat abans d’entrar a l’Ajuntament?

Sí, de molt abans, perquè hi anava en representació de les entitats Però, indirectament vaig participar fins i tot en la primera edició, perquè quan treballava a Caves Gibert hi vam muntar un estand, conjuntament amb el Sindicat i cal Quintana

I et sembla que l’impacte de la Fira ha estat important?

Moltíssim Tot el que hi he viscut ha estat boníssim Ha estat una eina de promoció increïble Ens permetia projectar-nos com a subcomarca i vendre i promocionar el poble de veritat En certa manera, després aquest paper l’hem pogut fer també amb la Festa de la Verema, que al començament va suposar un cert risc, però penso que ha donat també bons resultats Però l’impacte de la Fira ha estat excepcional, quant a visitants i expositors

Encara ara, tot i que els temps han canviat tant?

Encara ara, sí És veritat que els temps han canviat, els canals de venda s’han modificat, i a més, amb la crisi tot ha estat més difícil, i per això s’ha d’intentar mimar al màxim l’expositor Els temps excepcionals difícilment tornaran, però la Fira d’Artés continua sent potentíssima, un magnífic aparador del poble i esperem que per molts anys

Parlaves de subcomarca. El poble té el nivell adequat?

Vam tenir l’ocasió de fer un salt més important amb el desenvolupament frustrat dels Roquinyons, que preveia un munt d’ habitatges, entre cases i pisos El primer intent es va parar perquè els propietaris deien que l’ Ajuntament estrenyia massa en les cessions, tot i que proposava el que marcava la llei En el segon intent ja estàvem en plena la crisi i va ser tard Què hi farem! S’hauria anat fent de mica en mica, amb cases unifamiliars, pisos de protecció oficial, i tot plegat penso que hauria estat bo Però la situació ha canviat i ara ja serà molt més difícil

“Els científics intentem solucionar problemes de la vida quotidiana mentre ens divertim”Josep Puigmartí Luis va néixer el 1978 a Artés i treballa actualment a Suïssa, a l’Escola Politècnica Federal de Zuric (ETH, sigles en llengua alemanya), una universitat per on han passat una vintena de premis Nobel Últimament hem sabut que ha rebut un ajut ERC, un dels més importants i prestigiosos que dóna la Unió Europea a investigadors individuals de tot el món, per tal de finançar la seva recerca sobre la cristal·lització dels materials

Després de la seva formació a l’escola i a l’institut d’Artés, Puigmartí es va llicenciar l’any 2002 en ciències químiques a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), va cursar el màster en química i enginyeria alimentària a l’Institut Químic de Sarrià (IQS), i es va doctorar en ciències dels materials a l’Institut de Ciències de Materials de Barcelona (ICMAB), amb un treball sobre la síntesi i caracterització de nous materials conductors orgànics Per tant, en aquesta entrevista us presentem un científic d’Artés, en concret un químic, expert en àmbits que tenen noms una mica complexos d’entendre com la nanotecnologia o la microfluídica

Si a vegades costa trobar referències d’algú per fer-li una entrevista, en el teu cas n’he trobat una carretada a Internet: referències, articles, cites... Suposo que és molt important en el teu camp el fet de ser una persona tan citada i amb tantes publicacions.

És la feina! Una part molt important del treball d’un científic és el fet de divulgar la feina, d’explicar-la, perquè altres persones puguin continuar treballant en la recerca, o fins i tot millorar-la És un dels aspectes més


En Josep al despatx de l’ETH Zurich

Preparant una dissolució a la vitrina. Copyright foto: EUResearch.

JOSEP PUIGMARTÍ LUIS Investigador de l’ETH de Zuric

Text entrevista: DANIEL SERAROLS SANCHEZ / Fotografies: ARXIU PARTICULAR

importants per a un científic: escriure els propis treballs per posar-los en coneixement d’altres científics o persones

A més, últimament hi ha molt d’interès, especialment per part de les institucions europees, per fer activitats i divulgar-ne els resultats entre un públic que no pertany al món científic; és a dir, entre el públic en general

Penso que això és molt important Jo, per exemple, a les xerrades per a escoles de secundària, m’agradava projectar sempre les mateixes diapositives: un jugador de futbol, un pilot de fórmula 1 i científics coneguts que aquell any havien guanyat el premi Nobel, per exemple Llavors preguntava: «qui coneixeu de tots aquests?» Ja et pots imaginar que la resposta era clara; tothom coneix els esportistes, els actors famosos als mitjans de comunicació, i no són conegudes aquelles persones que, possiblement, estan fent una feina que tindrà molta més repercussió en la vida de cadascú que no pas un esportista, encara que aquest aporti grans moments de distracció i diversió

Sempre m’ha agradat fer aquest exercici amb científics coneguts i que, a més, encara són vius, perquè és evident que quan demanes el nom d’un científic rellevant, tothom recorda els qui ja no hi són

És clar, els primers que em vénen al cap són Einstein, Galileu, Newton... Tens la sensació que la ciència és poc valorada per la nostra societat?

No, no ho penso Crec que la gent corrent valora molt més la ciència que no pas els polítics De fet, fa poc hi havia una campanya a Change org per demanar que una part dels impostos de la declaració de la renda anessin destinats a la ciència, i la petició va rebre moltes signatures Crec que la gent sí que s’adona de la importància de la ciència

Foto al laboratori químic de Suïssa a l’any 2016. Copyright foto: EUResearch.



Probablement no és així en el cas dels polítics A Espanya hi ha la tendència a creure que ja s’ha fet prou inversió durant molts anys —i és cert—; sovint es pregunten quins resultats n’han obtingut i si són tants com esperàvem, i aleshores es valora que no té gaire sentit dedicar més diners a la ciència És una perspectiva totalment diferent de la que tenen altres països del nostre entorn, i encara més als Estats Units, on hi ha persones que han estat estudiant en una universitat, i quan posteriorment han aconseguit l’èxit, inverteixen en aquella universitat, perquè saben que de cada tres milions que s’inverteixen en investigació, un d’aquests donarà resultats i estimularà un camp de recerca que aportarà beneficis deu vegades superiors

Però això a Espanya no es fa És difícil trobar persones disposades a invertir en ciència A vegades, parlant amb amics, t’adones que és una situació contradictòria, perquè, d’una banda, es valora la importància de tenir un col·lectiu de científics, però de l’altra, les institucions hi donen un suport molt limitat, i la gent amb poder econòmic o polític que podria invertir-hi, tampoc no ho fa

Per la teva feina suposo que cal molta preparació, per començar, idiomes. Ara treballes a Suïssa però també ho has fet a Bèlgica i a altres llocs. Gairebé em fa por preguntar-te quants idiomes saps parlar?

No, no, no en parlo pas tants! Només domino l’anglès, que és molt necessari, i ara l’alemany La veritat és que mentre cursava el postdoctorat, no en vaig aprendre gens, d’alemany, perquè no em feia falta: l’ETH és un centre molt internacional, i d’altra banda, tampoc no tenia temps per anar a una escola a aprendre’n

Quan vaig tornar per segona vegada a Suïssa, vaig treballar en un centre que era nacional (suís), i allà alguns tècnics del laboratori no parlaven anglès, així que vaig haver de començar a aprendre l’alemany, que no el parlo com l’anglès; però bé, em faig entendre

Així, quant temps fa que ets a Suïssa?

Hi vaig anar per primera vegada el 2008, però vaig tornar a Catalunya el gener del 2012; gairebé hi vaig estar quatre anys Vaig tornar a Catalunya amb una ajuda Ramón y Cajal, però al cap de dos anys, el febrer de 2014, vaig tornar a Suïssa; o sigui, ara fa tres anys




I el centre on treballes, l’Escola Politècnica Federal, què és exactament?

El sistema funciona una mica diferent a Suïssa Hi ha les universitats, però també hi ha escoles tècniques superiors de nivell universitari, però vinculades a camps específics L’ETH és un centre molt prestigiós, no solament a Suïssa sinó a tot el món Crec que aquest any ha estat considerat un dels deu primers centres del món en autoritat científica: vint-i-un premis Nobel han passat per aquesta universitat; entre aquests, Albert Einstein o Wolfgang Pauli

Al sud de Suïssa hi ha una altra escola tècnica superior, l’EPFL (École Polytechnique Fédérale de Lausanne), que també és un dels centres més reconeguts mundialment, i després hi ha les universitats de Zuric, Berna, etc , tal com les coneixem a Catalunya

El mes de gener es va publicar la notícia a Regió 7 en què s informava que havies estat guardonat amb un dels ajuts que dóna la Comissió Europea per a un projecte de recerca científica sobre microcristal·lització. En què consisteix aquest ajut?

És un finançament per al meu projecte sobre Micro-CrystFact Es concedeixen diferents tipus d’ajuts per a projectes europeus: l’Starting (que m’ha estat concedit), el Consolidator i l’Advanced La diferència és que l’Starting el donen a científics que fa set anys que han acabat la tesi; després dels set anys, han de sol·licitar el Consolidator, i a partir dels dotze, l’Advanced

La veritat és que és un sistema bastant competitiu, i vaig tenir sort D’entrada, cal presentar un projecte breu, d’unes cinc pàgines, i un de llarg, d’unes vint El projecte breu és enviat a avaluadors externs o professors d’altres països Si l’avaluació és positiva, et conviden a fer-ne la presentació a Brussel·les Abans, però, ja han enviat el projecte més llarg


Visita a un jardí de Praga.


a altres avaluadors A Brussel·les has de defensar el projecte davant de professors de tot el món En el meu cas, hi havia divuit professors de tot arreu: Holanda, Espanya, Alemanya, Estats Units, Israel , alguns dels quals ja havien llegit el meu projecte

És com defensar una tesi?

Sí Hi ha un temps limitat per a la presentació; només cinc minuts, i no es poden sobrepassar Ho has de portar tot molt ben après Després, hi ha un temps d’entre 20-25 minuts en què qualsevol professor et pot preguntar el que vulgui sobre el projecte, tant si és dels qui l’han llegit com tots els altres

Posteriorment, a partir de les avaluacions, les presentacions i de com has respost als problemes que t’han plantejat, decideixen a qui concediran l’ajut

I tot això està finançat per la Comissió Europea; és a dir, per la Unió Europea? Veig que són projectes molt importants econòmicament, el teu és d’1,8 milions d’euros en cinc anys...

Sí, és dins l’ European Research Council; per això d’aquests projectes en diuen ERC La quantitat pot semblar molt important a Catalunya però no ho és gaire M’explico: aquí

a Suïssa el sou dels estudiants és molt més alt A Catalunya amb un equip de sis persones, es poden fer moltes coses; però aquí, contractaré només dos estudiants de postdoctorat És una gran diferència Jo tinc companys que han aconseguit aquest any un ERC a Espanya, a València, i sé que contractaran postdoctorats i estudiants Però no em queixo pas, perquè crec que aquest projecte és una gran oportunitat

Equip de futbol d’Artés.



Explicaves que l’ajut era important perquè s’havia de comprar un microscopi o un espectròmetre. La veritat, a mi em faria por de tocar una màquina tan cara!

És un microscopi Raman, que permet fer l’anàlisi química de materials dels quals farem la síntesi De fet, ja he comprat els microscopis amb què treballarem i hem començat a muntar els laboratoris He contractat un postdoctorat, que ja és aquí, treballant amb mi, i l’altre arribarà a l’abril Espero posar-ho tot en funcionament aquest any

També hi ha dos estudiants més, finançats per un projecte nacional suís, amb qui continuo la feina que ja fa dos anys que estem duent a terme Espero que amb l’ERC tot sigui molt més dinàmic i puguem aconseguir tot el que proposava el projecte

Em podries explicar en què consisteix això de la “microcristal·lització”, en termes que siguin fàcil d’entendre per als qui no dominem la matèria?

És molt més simple del que pot semblar Et poso un exemple: a tota la nostra estructura òssia hi ha carbonat de calci La resistència d’aquest material ve definida per la forma com s’organitza, que és en forma de cristalls És a dir, si ets capaç de controlar els processos de cristal·lització, pots controlar la forma com s’organitzen les molècules o els àtoms, i no tan sols podràs canviar les propietats mecàniques del material, sinó moltes altres coses

Si parlem, per exemple, de conductors orgànics, podríem arribar a convertir en conductor d’electricitat un material que en principi no ho és, modificant-ne l’organització cristal·lina

El que passa és que la natura pot fer això de manera molt simple i pot organitzar els mateixos materials de forma molt diferent Però fins ara nosaltres, els humans, no tenim aquesta

En Josep jugant a la terrassa de la masia de cal Sobrevals, el TIN.



facilitat, no sabem com fer-ho Hi ha moltes persones del món científic que s’han passat tota la vida intentant entendre això: com podem controlar la cristal·lització dels materials i com ho podem fer perquè els materials que cristal·litzen ho facin de la manera que ens interessa És un aspecte que no s’entén com es produeix, i si no ho entenem, no ho podem resoldre

Això és el que nosaltres estem investigant No aspirem a resoldre el problema, que ha estat des de sempre sobre la taula, però sí que creiem que amb la tecnologia que estem utilitzant, la microfluídica, podem arribar a generar materials que no s’han descrit encara, i és això el que volem demostrar

I suposo que això pot tenir moltes aplicacions pràctiques...

Els cristalls són a tot arreu Molts medicaments que prenem, per exemple, no deixen de ser cristalls Si fóssim capaços de fer que aquests medicaments es presentessin en cristalls molt més petits, possiblement seria més fàcil que el cos els pogués absorbir i amb menys quantitat farien més efecte

Les aplicacions són múltiples, però també he de dir que no sóc biòleg El meu projecte no està centrat en la biologia perquè no és la meva especialitat Ara bé, hi ha persones amb qui col·laboro que hi poden tenir interès Com a químic, he treballat molt més en la ciència dels materials; és a dir, amb materials conductors, amb materials que tenen propietats elèctriques, o propietats magnètiques El que estem fent va més dirigit a aquest tipus d’investigació No obstant, com que volem treballar en col·laboració amb altres grups, també hi podem incorporar aspectes de l’àmbit de la biologia

El treball ha rebut finançament per cinc anys. Quins resultats esperes obtenir? Com es valorarà l’èxit de la investigació? A qui correspon aquesta valoració?

El més important per la Comissió Europea és que ha donat una quantitat de diners per dur a terme un projecte que considera interessant El que cal fer, sobretot, és donar a conèixer els resultats, que els resultats obtinguts estiguin a l’abast de tothom, que tothom qui vulgui aprofundir en aquest tema tingui la possibilitat de fer-ho Per això els treball i articles redactats seran de Open-Access



Bàsicament, com deia abans, la manera d’avaluar un investigador —que ni jo ni altres persones compartim—, és a partir del nombre de publicacions fetes Algunes vegades hem sentit a dir que algú que estava sotmès a la pressió per publicar un determinat nombre d’articles en revistes de prestigi ha acabat fent coses que no eren ètiques, però és la forma com són avaluats els investigadors Una forma fàcil d’avaluar un projecte és sabent quants articles s’han publicat amb el finançament concedit

És una manera que no comparteixo, perquè mentre dura la recerca es poden observar altres aspectes també importants, i que no es fan públics perquè encara no els entenem No es pot publicar sobre una cosa que no entens! És com en totes les professions, suposo, no tot és blanc o negre; hi ha coses bones i coses que no agraden tant

Sovint tinc la impressió que els articles científics nord-americans fan plantejaments molt espectaculars, amb grans titulars que es van repetint un i altre cop al llarg del text. És diferent de com es treballa aquí?

Sí, això és habitual, no tan sols en els articles Els europeus —i també aquí a Suïssa— són més humils Quan defensen una feina, van explicant què han fet: «hem provat això, hem provat allò » Però, en canvi, els nord-americans caminen diferent, arriben a l’escenari i presenten tot el que han fet: «aquests són els meus èxits», i ho fan amb seguretat i una certa superioritat Crec que són actituds diferents Als Estats Unit, de ben petis, ja els ensenyen a creure que ells són els millors

Parlem ara una mica més de tu, si et sembla. Vas néixer a Artés?

Jo vaig néixer a Manresa De fet, però, ja vivíem a Artés, al carrer Terrassa Jo no me’n recordo, però així m’ho explica la meva mare De ben


Primer carnestoltes d’en Josep a la guarderia d’Artés.


petit, vaig anar a viure a la masia de cal Sobrevals, coneguda com El Tint, que es troba després de passar el pont de la riera, just darrere la fàbrica de Can Berenguer Allà vaig viure fins que vaig començar la tesi doctoral i em vaig traslladar a Rubí amb la parella que tenia

Després vaig anar a fer el postdoctorat a Bèlgica; vaig marxar a Alemanya, després a Suïssa —com ja t’he explicat—, vaig tornar a Catalunya, i ara sóc de nou a Suïssa

Però tornes a Artés bastant sovint, encara?

A Artés sempre que puc hi torno Sí, potser un parell de cops l’any Però, és clar, la meva dona també vol estar amb la seva família, i ens ho hem de repartir La seva família té una casa a Extremadura i sempre procurem anar-hi, com a mínim, una setmana a l’estiu

Què recordes de l’escola?

Vaig anar a l’escola Doctor Ferrer i me’n recordo molt dels professors que tenia: l’Àngels Crusellas, el senyor Regué, l’Àngels Sanmiquel, la Carme, en Josep Girabal i molts d’altres En general, en tinc molt bon record, de l’escola

Després, vaig cursar fins a 3r de BUP, que era el que es feia aleshores, a l’institut Miquel Bosch i Jover Allà tenia la Teresa Obradors, que també recordo molt L’escola de primària era com una família i, en canvi, a l’institut era diferent: et senties més gran, hi havia alumnes d’altres pobles i va ser una experiència enriquidora

I ja t’agradava la química quan estudiaves a Artés?

Si t’haig de dir la veritat, de primària a 3r de BUP no recordo haver fet gaire química Crec que vaig començar a estudiar-ne seriosament a COU, a l’institut Pius Font i Quer de

En Josep corrent la milla d’Artés.



Manresa I allà sí, m’agradava molt la química, i m’agradava portar sempre els deures fets, i treia bones notes Per això, sovint sortia a la pissarra a fer els exercicis, i tot plegat em feia quedar com el repel·lent de la classe !

Quan vaig deixar de fer els deures, la professora em va dir: “tu vas començar molt bé, però últimament això que fas tindrà conseqüències en la teva nota final ” Vaig començar amb unes notes d’ excel·lent i quan vaig acabar, vaig tenir un bé de nota final! Fins i tot em vaig queixar al cap d’estudis, perquè la mitjana havia de ser més alta

Amb aquesta nota em vaig presentar a Selectivitat Jo havia triat cursar ciències ambientals, que era una carrera de nova creació, com a primera opció Després de l’examen, disposava encara d’un dia o dos per canviar les preferències I aleshores vaig pensar que en el fons el que més m’agradava era la química Això de poder fer molècules, com tu vols, i crear-ne estructures diferents Això és fascinant!

M’ho vaig repensar, vaig canviar les opcions inicials i vaig fer la carrera de química; o sigui, no tenia pensat estudiar química, la vaig descobrir a COU

Però sí que recordo una cosa curiosa de quan feia vuitè a l’escola Doctor Ferrer Ens van proposar de fer un arbre, on tothom havia d’escriure allò que volia ser de gran Jo vaig posar-hi que volia ser doctor És curiós, perquè a Espanya, quan dius la paraula doctor tothom pensa en un metge No hi ha la visió que existeixen doctorats en molts camps diferents Però bé, vaig pensar que seria doctor: és a dir, metge, i ara de gran, sóc doctor, però en ciència dels materials

Vaig fer químiques a la Universitat Autònoma Ara és diferent; però en aquell moment, quan acabaves la llicenciatura, podies fer directament el doctorat, Viatge a Praga amb la Juani, la seva dona.



o un màster, un postgrau Ara el màster és obligatori, és part de la llicenciatura Vaig cursar un màster en enginyeria química, a l’Institut Químic de Sarrià

He de dir que els meus pares sempre em van ajudar molt en termes econòmics, perquè pogués estudiar Mai no m’han dit que no, i això sempre els ho agrairé Estic molt orgullós que ells hagin fet aquest esforç Ho dic perquè anar a estudiar a l’IQS no és barat Ells em van ajudar, però jo també treballava Durant un temps vaig treballar en una empresa d’estampacions metàl·liques, a Santpedor: començava a les cinc del matí, plegava a les dues, anava cap a casa, em dutxava, i a les quatre o les cinc havia de ser a l’IQS, a Barcelona, per començar les classes Així ho vaig fer durant un any, aproximadament

Acabat el màster, tenia l’opció d’entrar a treballar en una empresa o fer el doctorat M’ho vaig haver de plantejar, però vaig pensar que si entrava a treballar ja no faria el doctorat, per qüestió d’edat Vaig creure que era el moment de fer el doctorat, ja que més endavant seria molt més difícil A més, el tema que havia triat, la ciència dels materials, m’interessava molt

Quan et vas adonar que per dedicar-te al que t’agradava, t’hauries d’acostumar a moure’t i buscar feina per tot Europa?

Abans de començar ja m’ havien dit que hauria de viatjar molt, perquè la ciència funciona a través de col·laboracions entre centres En aquell moment, em va semblar molt engrescador, perquè de jove t’agrada viatjar Quan et fas gran i tens família, el fet d’estar lluny és més complicat Ara sóc aquí, amb la meva dona i els bessons, i és més difícil anar a algun lloc La mobilitat és més complicada

De totes maneres, abans de començar la relació amb qui ara és la meva dona, ja li vaig dir que no sabia on aniria a viure Qualsevol persona que es vulgui dedicar a la ciència ho ha de tenir molt present Vaig fer un intent de quedar-me a Barcelona, però no va ser en un Viatge a San Francisco l’any 2010.



bon moment: no hi havia projectes nacionals fins al cap de dos anys, i quan finalment en van concedir un per un 40% del pressupost demanat, ja havia decidit tornar a marxar Així, doncs, si volia dur a terme algun projecte, m’havia de moure Jo hagués anat a qualsevol lloc on s’apostés per la ciència: Singapur, Austràlia, Canadà , però la meva dona ja coneixia Suïssa perquè hi havia estat, i no suposava un canvi tan important Primerament, a Suïssa, i encara hi som!

Com és la vida a Suïssa, a Zuric?

Nosaltres vivim a Sankt Gallen Vaig arribar a Suïssa com a group leader; és a dir, cap d’un grup d’investigació, que era en aquesta ciutat Vaig treballar-hi un dos anys, abans de venir aquí a l’ETH, que és a Zuric Ens vam quedar a viure a Sankt Gallen per motius familiars: els meus fills van néixer prematurs i sovint havien de passar controls a l’hospital Ara estem mirant d’anar a viure més a prop de Zuric, perquè cada dia he de fer dues hores i escaig de viatge i és un temps que perdo per estar amb la família M’agradaria fer un trajecte més curt

Ara ja estan bé, els teus fills?

Sí, molt bé L’Andreu i la Jana el dia 11 de març compliran un any

Vivint a Suïssa, què és el que més trobes a faltar?

Et faràs un tip de riure: la platja I quan sóc a Catalunya no hi vaig! I encara menys des d’Artés Prop de Sankt Gallen hi ha Konstanz, que és a la vora d’un llac molt gran, el Bodensee, i hi anem sovint, perquè és com si fóssim al costat del mar És curiós, molta gent que viu a aquí diu el mateix

En Josep amb la seva àvia Maria.

Foto d’una festa de carnestoltes.



I de tot el que té Suïssa, què creus que podries portar a Catalunya o a Artés?

Hi ha coses molt bones a Catalunya que no sabem valorar prou, per exemple el clima, que és molt bo A Suïssa també hi ha moltes coses bones, però si les traslladéssim a Catalunya no seria el mateix; és una pregunta difícil Procuraria millorar les coses des de les institucions Ara bé, trasplantar el sistema democràtic suís a Catalunya tampoc no funcionaria, perquè la idiosincràsia, la manera de ser, és inherent al lloc on vius Copiar un sistema o una manera de fer no és cap solució Hem de prendre consciència del lloc on vivim i canviar el que no funciona adequadament

Abans explicaves que havies fet xerrades divulgatives a instituts. Com incentivaries els nois i noies perquè s’interessessin per la ciència, en general?

Crec que moltes persones no ho saben, però hi ha centres d’investigació com l’ICMAB —que dirigeix el manresà Xavier Obradors—, que ofereixen xerrades als instituts per explicar com és la vida dedicada a la investigació, el dia a dia en el món de la ciència i quins temes són actualment més rellevants Molts joves pensen que els investigadors són gent gran, amb ulleres gruixudes, cabells blancs embullats , i al final som gent corrent, gent jove, que fa ciència i que ens agrada la feina que fem Una vegada algú va dir una frase que comparteixo: «per a nosaltres els científics, fer ciència és continuar sent nens» Continuar jugant és una manera de ser nen, d’experimentar coses noves i de divertir-te Tampoc no vull dir que a la meva feina em passi el dia rient ni explicant acudits; també hi ha moltes frustracions, i a vegades, comportaments reprovables

Però hi ha l’opinió generalitzada que els científics són una mica bojos, fan coses estranyes No és així, els científics som persones que intentem resoldre problemes que existeixen a la vida quotidiana i, quan ho fem, ens divertim


ELS PALEOCANALS D’ARTÉSUn passeig per la nostra geologiaEn aquesta edició de la Fira d’Artés estrenem un itinerari geològic ben senyalitzat, condicionat i equipat amb plafons informatius que permetran a tothom gaudir de l’observació de les roques i adquirir nous coneixements Un detall remarcable és la seva proximitat al poble, ja que es tracta d’un indret molt freqüentat per persones a qui agrada caminar, tant si van a estirar les cames, a prendre el sol o a passejar els gossos

Els paleocanals (terme geològic que significa canals antics) són formacions rocoses que testimonien l’existència de rius de fa milions d’anys Se’n troben a molts llocs, però els de la nostra vila són ben coneguts pels aficionats a la geologia, i han estat objecte de visites d’estudi des de fa molts anys Pel seu interès científic han estat catalogats com a element del patrimoni geològic del Geoparc*, tal com s’explica en el llibre Paisatges geològics de la Catalunya Central *, d’on procedeixen els esquemes d’aquest text

Una porta oberta al passatL’observació de les roques és una porta oberta al passat del nostre planeta Per a entrar-hi, només cal tenir uns coneixements elementals i fer córrer la imaginació D’aquesta manera, al llarg del recorregut que aquí presentem, podrem entrar en una mena de túnel del temps que ens portarà a fer un viatge en el qual, sense moure’ns de lloc, ens traslladarem uns 34 milions d’anys enrere

El professor Josep M. Mata-Perelló en una sessió de geologia mostrant un paleocanal proper a Can Vila. Geolodia (dia de la Geologia), 7 de maig de 2016.


El món, Catalunya i Artés fa 34 milions d’anysEn aquella època, durant el període geològic anomenat Oligocè, la forma dels continents i oceans començava a ser com l’actual, però el clima era molt diferent Després de molts milions d’anys de clima tropical plujós a gairebé tot el planeta, les coses van començar a canviar L’Antàrtida, abans coberta de boscos, s’estava refredant, però a la resta del món encara hi feia calor

L’actual Catalunya Central formava part d’una gran conca que s’estenia al sud del Pirineu, el precedent de l’actual Depressió de l’Ebre Era una depressió sense sortida al mar que s’estenia des de l’actual Catalunya fins a Navarra; un territori totalment pla i de clima calorós i sec, amb una curta estació de pluges Cal remarcar que la zona entre Catalunya i les Balears era terra ferma

On ara hi ha Artés era un territori molt pla Si hi haguéssim viscut, hauríem vist muntanyes, però eren força lluny: al nord hi havia el Pirineu en procés de formació, no tan alt com ara, i mirant al sud hauríem vist les muntanyes conegudes com a Catalànids, que ja no existeixen i que ocupaven el que ara és Vallès, Penedès, etc En canvi, Montserrat i Sant Llorenç del Munt encara no s’havien format


ELS PALEOCANALS D’ARTÉS

El nord-est de la Península Ibèrica en dues èpoques diferents. En el mapa de fa 34 milions d'anys hi hem dibuixat les fronteres i les costes actuals. Hi podem observar un canvi en la direcció dels rius.

Representació de l'antic paisatge de la Catalunya Central: un país molt pla, amb rieres que baixaven de les muntanyes que hi havia al sud i algun llac a les parts més baixes.

Rius i rieresEls rius actuals no existien, sinó que hi havia petits rius i rieres que venien del sud, de les muntanyes situades on ara és el Vallès En general, tan sols portaven aigua a l’època de pluges Llavors, es podien desbordar inundant una gran extensió de la plana, que quedava coberta d’una capa de fang A la llera de les rieres, en canvi, l’aigua corria amb una certa força i arrossegava sorra i grava menuda Aquestes aigües no arribaven al mar, sinó que acabaven a les parts més baixes de la conca formant llacs efímers de poca fondària

Calor i sequeraLa plana enfangada s’assecava durant els mesos de calor i sequera A causa del contacte amb l’aire i del clima càlid, el ferro contingut a les argiles s’oxidava donant a aquelles terres un color vermellós Entretant, els llacs que s’havien format s’anaven reduint dia a dia per la forta evaporació i en bona part s’assecaven totalment

Després de llargs mesos de sequera absoluta, l’arribada de l’estació plujosa tornava a iniciar el cicle i una nova inundació deixava una altra capa de fang a la plana Aquest procés, repetit milers i milers de vegades, va deixar gruixos de centenars de metres de sediments vermells que ara veiem convertits en lutites i gresos (argila i sorra consolidades), unes roques que popularment anomenem tapàs, i que formen part del que en termes geològic es coneix amb el nom de Formació Artés

Els rastres de les rieres: els paleocanals (canals antics)Les rieres que recorrien la plana arrossegaven grava menuda que amb el temps es va consolidar formant una roca força dura anomenada conglomerat És fàcil de reconèixer, perquè s’hi distingeixen petits còdols (pedres de riu arrodonides) de diferents materials Una gran part d’aquestes pedretes són



Conglomerat típic dels paleocanals d’Artés, format per pedretes i sorra grisa. S’hi observen còdols de quars blanc, les “pedres fogueres”.

de materials de color fosc, però també n’hi ha de quars blanc, anomenades popularment pedres fogueres, que colpejant-ne dues formen espurnes ben visibles a la foscor Als llocs on hi ha aquest conglomerat podem assegurar que hi passava una riera

La curiosa història de la formació de paleocanals, pas a pasA continuació explicarem pas a pas el procés de transformació dels antics llits de rius en masses rocoses escampades pel nostre paisatge, situades a diversos nivells i, fins i tot, al cim de turons



1. Una riera discorre per la plana. Fa 34 milions d’anys. El llit de la riera està ple de grava menuda (a) En les revingudes arrossega la grava que hi ha al llit Quan les aigües surten de mare inunden una gran extensió de la plana cobrint-la de sorra fina i fang Quan acaba la inundació, els sediments de la plana s’assequen i s’oxiden, prenent un color vermellós

2. Passen els anys Com a totes les zones planes, el riu canvia d’emplaçament (b). Periòdicament, en les crescudes continua arrossegant grava i inunda la plana cobrint-la de sediments fangosos, com abans L’antic llit del riu va quedant colgat (a) pels nous sediments aportats en els desbordaments

3. El llit del riu ha tornat a canviar de lloc(c). En les crescudes continua arrossegant grava i omplint la plana de sediments fins Els antics llits del riu (a, b) van quedant cada cop més enterrats pels nous sediments

4. Ens acostem a l’època actual

Han passat milions d’anys La terra i la sorra fina s’han convertit en lutites i gresos, no gaire resistents a l’erosió La pluja se’ls emporta fàcilment cap als rius i al mar En canvi, la grava dels llits dels rius s’ha consolidat i s’ha convertit en un conglomerat més resistent que els terrenys de l’entorn Així, aquestes roques dures que havien estat graves s’erosionen menys i ara formen el cim de petits turons (a, b, c)



Com s’hi va?L’itinerari comença al mateix poble, a la cruïlla situada entre els carrers Montserrat Roig i Sant Cristòfol, d’on surt un corriol que ressegueix la part alta de la petita serra anomenada els Roquinyons, nom que pot fer referència als petits còdols que formen les roques Caminant sempre en direcció a ponent, trobarem diversos paleocanals, dels quals el més visible és el darrer El camí baixa cap al carrer Serra del Cadí, al costat de l’institut A la banda oposada d’aquest edifici, continuarem pel carrer Salvador Espriu fins a un tancat amb cavalls, des d’on seguirem el corriol que hi ha al costat de la tanca per anar a trobar el camí vell de Can Vila, i arribarem fins al peu de la casa Ben segur que reconeixereu els paleocanals que hi aneu trobant El mapa adjunt us pot ajudar



Paleocanal a l’extrem oest dels Roquinyons, un dels més visibles. El conglomerat en forma de grans blocs, descansa sobre el tapàs vermellós, més tou i, per tant, més erosionat, formant una petita balma.

* El Geoparc mundial UNESCO de la Catalunya Central (2011). Els seus principals objectius són la valoració, l’estudi, la protecció i la divulgació del ric patrimoni geològic i miner de la Catalunya Central.

* Paisatges geològics de la Catalunya Central, de Josep Girabal Guitart. Editorial El Farell, 2016

Josep Girabal Guitart

61

Artés s’aboca a la celebració d’una efemèride que va marcar la nostra històriaCom ja deveu saber la majoria, aquest 2017 la vila d’Artés està commemorant el Centenari de la Revolta dels Burots, uns fets que van succeir el 1917 i que van significar un abans i un després en la nostra història Els fets del 2 de gener del 1917 van ser una lluita dels comerciants, de la pagesia i dels treballadors i, sobretot, de les treballadores de la fàbrica de Cal Berenguer contra el caciquisme imperant La Revolta va suposar un alliberament social i econòmic i la democratització de la política del moment

Així, doncs, aquesta celebració s’ha basat en unes activitats prèvies al 2 de gener, uns actes el mateix 2 de gener i unes activitats al llarg de tot el 2017 Les diferents activitats realitzades o programades es fan amb la coordinació de diferents entitats artesenques i la Comissió per al Centenari de la Revolta dels Burots

Algunes de les activitats que ja s’han realitzat són, per exemple, un concurs per a triar el logotip del Centenari, una sessió de memòria fotogràfica i dos tallers (un per a elaborar un “ninot de falla” que es va cremar el 2 de gener, i un taller de balls d’època) També s’ha gravat un documental que s’està editant encara i que esperem poder publicar durant aquest 2017

Els actes centrals del Centenari van ser al voltant del dia 2 de gener Es va fer una marxa de torxes, teatralitzacions d’alguns fets històrics pels carrers de la vila, es va col·locar una escultura, va haver-hi un tancament simbòlic del comerç local, un vermut i un sopar popular, el Ball de Gala, etc

Centenari de la Revolta dels Burots


62

A posteriori d’aquests actes del 2 de gener, s’estan realitzant diverses activitats, com per exemple, visites guiades pels escenaris de la Revolta, una xerrada sobre corrupció, un passi d’un documental, la Festa de l’Arròs, etc , però encara es tenen previstes un seguit d’activitats que es faran durant el 2017 La Comissió ha dividit el 2017 en trimestres amb una temàtica concreta cada un Es va començar dedicant el 1r trimestre al context polític del moment L’abril, el maig i el juny aniran sobre el món laboral de l’època, i ja s’han programat un seguit d’actes, començant per la presentació d’un nou llibre sobre els fets de la Revolta dels Burots El llibre es titularà “Dos de Janer de 1917: la Revolta dels Burots d’Artés” i la presentació es farà el dijous 20 d’abril i el 23 d’abril, coincidint amb Sant Jordi, hi haurà firmes del llibre Tots dos actes estaran emmarcats en la Fira d’enguany Durant el mes de maig hi haurà una exposició a Cal Sitges sobre “La dona al món industrial” i el mateix 1 de maig hi haurà una visita guiada amb Lluís Virós, doctor en història econòmica i un dels guionistes de l’exposició, a les 18 00 hores

Per concloure els actes del trimestre hi haurà una xerrada - concert titulada “Musiquem la veu de les Dones, el dia a dia de les dones d’Artés a la Fàbrica”, que serà una acte on escoltarem algunes veus femenines que van treballar al sector industrial i que s’intercalaran

amb música de l’Escola de Música d’Artés Això serà el 19 de maig

Els mesos de juliol a setembre, la temàtica del Centenari serà el món educatiu, cultural i l’oci, i el darrer trimestre es tractarà el món domèstic Més endavant podrem concretar més actes per a aquesta segona meitat de l’any

Finalment, durant el gener del 2018, es farà la cloenda del Centenari



63

Les novetats del Centenari de la Revolta dels Burots es podran seguir a través de la pàgina web www.revoltadelsburots.artes.cat i del compte oficial de Twitter http://www.twitter.com/revoltaburots . També us informem que les reunions de la Comissió que està treballant en la celebració del Centenari són totalment obertes a qualsevol que hi vulgui col·laborar Si hi esteu interessats o interessades ho podeu comunicar a través de la seva pàgina web



L’aplicació permetrà millorar la comunicació entre l’Ajuntament i la ciutadania, i viceversaDes de fa un dies, la regidoria de Noves Tecnologies i de Serveis ha posat a l’abast de les persones interessades una APP (aplicació per a telèfons mòbils i tauletes) destinada a millorar la relació i comunicació entre la ciutadania i l’Ajuntament, amb el propòsit de continuar avançant en el camí d’una administració més accessible, oberta i participativa, més dinàmica, transparent i eficaç

Aquesta nova aplicació, que es diu Artés APProp, està disponible tant per a aquells telèfons que facin servir el sistema operatiu IOS (Apple Iphone) com per a aquells que funcionen sobre Android, i la descàrrega és completament gratuïta i accessible des dels repositoris d’aplicacions de cada mòbil Mitjançant la nova app es poden consultar les notícies, l’agenda, informació d’interès i rebre notificacions push (missatges que s’envien de forma directa als dispositius mòbils), per estar informats de les últimes novetats L’usuari o usuària també pot utilitzar l’app per avisar d’incidències a la via pública i fer un seguiment de la seva alerta fins que aquesta quedi resolta El funcionament és molt senzill, un cop instal·lada, quan es detecti una incidència es pot crear un avís Cal seleccionar una categoria d’entre un llistat predefinit (enllumenat, jardineria, carrers, porta a porta ), introduir una petita explicació, adjuntar fins a quatre fotografies i geolocalitzar la posició de la incidència fent servir el GPS del mòbil Un cop fet això, l’avís s’envia a l’Ajuntament, que el processa i el reenvia al departament corresponent Un cop engegat el procés, l’Ajuntament notifica, a través de missatges al mòbil, la resolució o els canvis d’estat de la incidència a l’usuari que ha enviat l’avís

Amb aquesta app, es busca la implicació dels veïns en la gestió d’Artés, i a més es fomenta la participació ciutadana i s’estableix un nou canal de comunicació directe, eficient i gratuït Esperem que sigui una eina de gran utilitat per millorar l’efectivitat en la resolució d’incidències i la comunicació entre ciutadania i Ajuntament

64

Artés APProp, la nova aplicació per a dispositius mòbils


PROGRA

MA

D’ACTES


XERRADA “Una mirada a l’actualitat”A càrrec d’Antoni Bassas i OnievaUn dels referents del periodisme al nostre país que ens parlarà sobre l’actualitat social, política i comunicativa

PROGRAMA D’ACTES

ANTONI BASSASMolts anys més tard, davant l’escamot d’afusellament de l’Estudi General de Mitjans que donava les audiències de ràdio, el periodista Antoni Bassas (Barcelona, 1961) havia de recordar aquella tarda remota en què la seva mare li va aconsellar que fes oposicions i entrés a la Caixa Però el noi va començar a col·laborar Ràdio Joventut als 16 anys, i des d’aleshores, no ha parat: 14 anys de transmissions del Barça amb Joaquim Maria Puyal (1981-1995), 14 temporades ininterrompudes com a líder d’audiència dirigint “El Matí de Catalunya Ràdio” (1995-2008), 4 anys corresponsal de TV3 a Washington (2009-2013), presentador de concursos

televisius, guionista i creador de personatges de de ficció, de l’espai “Alguna Pregunta Més?”, director del talk show històric “Aquest any, Cent!” I des del 2013, director audiovisual de l’Ara on fusiona el diari amb el contingut audiovisual Bassas ha trepitjat el Despatx Oval, ha entrevistat Gorbatxov i el Dalai Lama, i ha conferenciat a London School of Economics, a Stanford i Cambridge Però, sobre tot, ha connectat amb la societat, intentant ser una certesa diària de credibilitat Ha guanyat el Premi Nacional de Periodisme (2001), i el de Comunicació, (2005), dos premis Ondas (1997 i 2014), dos premis de l’Associació Espanyola d’ Informadors de Ràdio i Televisió, un premi Protagonistas, un premi Òmnium Cultural, un i altre Ràdio Associació, entre molts d’altres, però diu que el seu comiat multitudinari a les portes de la ràdio, el juliol de 2008, és la distinció que més l’ha commogut

Divendres, 21 d’abril de 2017Al Complex Cal Sitges - A 2/4 de 9 del vespre

DIVENDRES, 21 D’ABRIL DE 2017

Al Complex Cal SitgesA 2/4 de 8 del vespreLLIURAMENT DE PREMIS14a CONVOCATÒRIA DE POESIA FRANCESC BLANCHERAmb la col·laboració de l’Escola de Música d’Artés

I seguidament,INAUGURACIÓ DE L’EXPOSICIÓ FRAGMENTSEXPOSICIÓ COL·LECTIVA DEL CACiS (EL FORN DE LA CALÇ)FRAGMENTS Recull una selecció dels artistes que han passat pel centre durant els 9 anys d’existència

Al Complex Cal Sitgesa 2/4 de 9 del vespreXERRADA: Una mirada a l’actualitatA càrrec de l’Antoni Bassas i OnievaUn dels referents del periodisme al nostre país que ens parlarà sobre l’actualitat social, política i comunicativa

DIJOUS, 20 D’ABRIL DE 2017

Al Complex Cal SitgesA les 8 del vesprePRESENTACIÓ DEL LLIBRE “DOS DE JANER DE 1917: LA REVOLTA DELS BUROTS D’ARTÉS”A càrrec d’Adrià Cases Ibáñez

PROGRAMA D’ACTES57a Fira d’Artés


DISSABTE, 22 D’ABRIL DE 2017

A l’Estand OficialA partir de les 8 del matíINSCRIPCIONS DEL CONCURS DE PINTURA RÀPIDA

A l’Estand OficialA les 11 del matíINAUGURACIÓ OFICIAL DE LA 57a FIRA D’ARTÉSAmb la presència d’autoritats, convidats i membres de la Fira

A la Sala d’Actes del Complex Cal SitgesA les 12 del migdiaEXISTEIX UNA ALTRA ECONOMIA, taula rodona organitzada per l’Ateneu Cooperatiu de la Catalunya Central Veure programes a part

A la carretera de SallentA les 4 de la tardaINSCRIPCIONS I EXPOSICIÓ D’ANDRÒMINES AL SEU BOXA partir de 2/4 de 5 de la tarda15a BAIXADA D’ANDRÒMINESDescens de la Plaça Vella fins a la carretera de Sallent, passant pel C HospitalCol·labora: El Cep

Al Complex Cal SitgesA les 5 de la tardaLLIURAMENT DE PREMIS DEL 45è CONCURS DE PINTURA RÀPIDA

Al Complex Cal SitgesA partir de les 5 de la tarda3a FIRA DE LA CERVESA ARTESANA



A la Sala 2 de Gener del Complex Cal SitgesA 2/4 de 6 de la tardaConcert “Música de tots”Organitzat per l’Escola d’Educació Especial Jeroni de Moragas d’AMPANS i l’Escola de Música Municipal d’Artés

Al Parc de Can CrusellesA les 6 de la tardaCLOENDA 28è CURSET DE SARDANES AMB XOCOLATADA I ENTREGA DE RECORDSA 2/4 de 7 de la tardaBALLADA DE SARDANES AMB LA COBLA CIUTAT DE GIRONAOrganitza: Amics de la Sardana d’Artés

Al Complex Cal SitgesA partir de 2/4 de 7 de la tardaACTUACIÓ CASTELLERA AMB SALATS DE SÚRIA I PICAPOLLS DE LA GAVARRESA

A les 9 del vespreTANCAMENT DEL RECINTE FIRAL



DIUMENGE, 23 D’ABRIL DE 2017

A les 10 del matíREOBERTURA DE LA FIRA AL PÚBLIC

Al Parc de Can CrusellesA partir de les 10 del matíDIADA DE SANT JORDI: PARADES DE ROSES I LLIBRESAmb autors que signaran en directe al Parc de Can Crusselas: Adrià Cases, Gerard Girbau, Josep Girabal, Pere Escámez, Camen Caro, Neus Cornellas, Gemma Bitriu, Rosa Maria Forcada, LLorenç Ferrer i Pol Huguet TROBADA DE PUNTAIRES I DEMOSTRACIÓ DE PUNTES DE COIXÍ FIRA D’ONG’s

A la plaça de l’Església A les 10 del matíTROBADA DE MOTOS ANTIGUES

Al Complex Cal SitgesA partir de les 10 del matí i fins a 2/4 de 9 del vespre3a FIRA DE LA CERVESA ARTESANA

A la Plaça Sant PelegríDe 10 del matí a 2 del migdiaDEMOSTRACIÓ DE TREBALLS FORESTALSOrganitza Associació Catalana de Talladors d’Arbres

A 2/4 de 12SORTIDA DELS BASTONERS i DELS GEGANTS D’ARTÉS de l’Estand oficial i amb recorregut pel recinte firal, Celler Cooperatiu d’Artés i Celler Solergibert



Al Complex Cal SitgesA partir de les 12 del migdiaExhibició GYM MIQUEL i GIMNÀS INNÈDIT

Al Parc de Can CrusellesA les 5 de la tardaESPECTACLE FAMILIAR: LA FADA DE DRINGUEN DINGUE amb MANELUTTI

Al Complex Cal Sitges A partir de les 6 de la tardaActuació de SWEET & SWING

A 2/4 de 9 del vespreTANCAMENT DEL RECINTE FIRAL



DISSABTE I DIUMENGE

SERVEI DE TRENRecorregut: des dels pisos de la Caixa al Polígon Industrial (des de les zones d’aparcament fins al recinte firal)Amb la col·laboració de la Unió de Botiguers d’Artés i la Diputació de Barcelona

ÀREA D’ACTIVITATS FAMILIARS: FUSTA I FUSTAA la plaça Sant Cristòfol

DIJOUS, 27 D’ABRIL DE 2017

A l’Espai Artium del Celler Cooperatiu d’ArtésA 2/4 de 9 del vespreNIT DE L’EXPOSITORDurant l’acte es procedirà al lliurament de premis de la 57a Fira d’Artés I també es lliuraran els premis del 2n sorteig de la Fira d’Artés

DIVENDRES, 28 D’ABRIL DE 2017A l’Estació de Servei d’ArtésA 2/4 de 4 de la tardaVISITA TÈCNICA: MANEIG DE LA VINYA A LA PRIMAVERALa visita es realitzarà a les vinyes de Can Vila d’Artés Per més informació, vegeu programes a part Organitza: Escola Agrària de Manresa i Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació



EXPOSICIONSI ALTRES ACTIVITATS

AL CARRER CATALUNYAMOSTRA D’AUTOMÒBILS DE COMPETICIÓ

PLAÇA SANT PELEGRÍEXPOSICIÓ DE TRACTORS CLÀSSICS organitzat pels Amics del Tractor d’Època del Bages

AL COMPLEX CAL SITGESEXPOSICIÓ DE PINTURA RÀPIDA 2017HORARI: Dissabte de 5 a 8 del vespre Diumenge de 10 a 1 del migdia i de 4 a 8 del vespre

AL KANALEXPOSICIÓ DE PATCHWORKDissabte i diumenge de 10 a 2 del migdia i de 4 a 8 del vespre

AL COMPLEX CAL SITGESEXPOSICIÓ COL·LECTIVA AL CACiS EL FORN DE LA CALÇ Del 19 d’abril al 22 de maigFRAGMENTSRecull una selecció dels artistes que han passat pel centre durant els 9 anys d’existència Llibres art de Clemente Calvode l’Aragó projecte MBCC47 – CACiS 2010

Ramon Brichsl’obra Esculpint l’esvorancde Catalunya – CACiS 2011

Rosa Gema DougthyEls estels de la memòria de Virgina – Estats Units – CACiS 2012

Angélica Chávez BlancoVersiones de una cicatrizde Chihuahua – Mèxic – de CACiS 2013

Cécile Hug / Versiones de una cicatrizde Paris – França – de CACiS 2013

Nina VivianaIlles imaginariesItalia – CACiS 2014

Miriam MartinezAutóctono e indígenad’Elx – realitzada entre Artés i CACiS 2014

Izabela OldakVersiones de una cicatrizde Rybna, Krakow - Polonia– de CACiS 2015

Jo Rogge / Viatgesde Namibia – de CACiS 2016


ACTES PARAL·LELSPROGRAMACIÓ ESPORTIVA

BÀSQUETDissabte 22 d’abrilDurant tot el matí: TROBADA D’ESCOLES DE BÀSQUET DE LA CATALUNYA CENTRAL16 30 Cadet masculí Promoció: CB ARTÉS – CB NAVÀS18 15 Sènior masculí Copa Catalunya: CB ARTÉS A – UE SANT CUGAT A

Diumenge 23 d’abril16 30 Sènior masculí Territorial: CB ARTÉS C – GLOBALCAT TELECOM ATLETIC SANT VICENÇ18 00 Júnior masculí B: CB ARTÉS – CLUB NOU BÀSQUET VILANOVA


FUTBOLDissabte 22 d’abril10 30 Prebenjamí B – La Salle Manresa10 30 Benjamí C – Pirinaica B12 00 Escoleta – Paidos Blau12 00 Prebenjamí A – Avinyó Verd16 00 Juvenil – Gimnàstic Manresa

Diumenge 23 d’abril10 30 Aleví B – Navàs BXVII CROS 1 DE MAIG

I CROS INFANTIL1 de maig de 2017A partir de les 9.15 del matí Al carrer Montserrat (al costat de les pistes de tenis)Inscripcions a la web: www amicsdelacursa orgOrganitzat per Amics de la cursa d’Artés amb la col·laboració de l’Ajuntament d’Artés i les AMPES de les escoles Dr Ferrer i Vedruna

76

concurs de fotografiaDE LA VEREMA 2016

PREMIS 13è CONCURS DE FOTOGRAFIA “FESTA DE LA VEREMA DEL BAGES”

El jurat, format per Josep Plans, Santi Bajona i Adelina Putellas, reunit el dia 27 de gener de 2017, va destacar la notable qualitat de les obres presentades en les dues categories del concurs

Després de deliberar, el jurat va acordar atorgar els següents premis:

CATEGORIA GENERALPRIMER PREMI: XAVIER BARAMBIO

SEGON PREMI: VÍCTOR BERRUEZO

TERCER PREMI: JOAN A CLOSES

CATEGORIA LOCALPRIMER PREMI: VICENÇ ROVIRA

SEGON PREMI: ARIADNA PUJOL

PRIMER PREMI GENERAL: XAVIER BARAMBIO


PRIMER PREMI LOCAL: VICENÇ ROVIRA SEGON PREMI LOCAL: ARIADNA PUJOL

SEGON PREMI GENERAL: VÍCTOR BERRUEZO

TERCER PREMI GENERAL: JOAN A. CLOSES

PREMIS 13è CONCURS DE FOTOGRAFIA “FESTA DE LA VEREMA DEL BAGES”

77

concurs de fotografiaDE LA VEREMA 2016


FRANCESC BLANCHER:14a CONVOCATÒRIA PREMIS DE POESIA

El jurat, format per Josep Ruaix, Josep Jiménez, Teresa Obradors, Patrícia Rodriguez, M Carme Altarriba, Carles Morell, Eli Carracedo i Marta Bou, reunit el dia 2 de març de 2017, vol destacar l’excel·lent qualitat d’algunes de les obres presentades en totes les categories i el ressò que el premi va adquirint arreu de les nostres comarques, com també que ha valorat especialment les composicions que reflecteixen l’actualitat que estem vivint

Després de deliberar, el jurat acorda per unanimitat donar un primer i un segon premi per a la categoria d’adults; un primer i un segon premi per a la categoria juvenil, i un primer i segon premi per a la categoria infantil Francesc Blancher

1r premi categoria d’adults:Síria

Dolors Dilmé Serra

2n premi categoria d’adults:Espill

Lleonard del Rio Campmajó

1r premi categoria juvenil:Inspiració

Martina Codina Altarriba

2n premi categoria juvenil:“Afanya’t, estem somniant”

Sònia Carné Ansón

1r premi categoria infantil:La lluna viatgera

Abril Benito Vall

2n premi categoria infantil:L’hivern

Pol Berenguer Olivé


SÍRIAJa s’atansa la niti el cel vestit de foscaamb silenci embolcalla tot l’espai,i als carrers veig ulls plensd’il·lusions perdudes Ombres de la mortque m’empresonenamb crits de llibertat Runes que jeuendamunt ciutats feridesque han sucumbiten la fredor dels mortstots convertits en cendres I l’hàlit de la pors’estén amb vol callat,tot negant-se en els cors d’aquells que hi resten La mort, volguda Síria,t’ha segat l’esperançaamb falç de Parca

La nit s’apropa, es fa fosci no s’hi encén cap llum!

Dolors Dilmé Serra1r premi categoria adults

ESPILL“… as formas se vestem de outra luz ”Teixeira de Pascoaes

L’ànima és com donzella enamoradaque s’aboca damunt d’un llac tranquil,cercant la seva imatge retratadaen l’aigua que dibuixa el seu perfil

És el fulgent espill que s’emmirallaen tot el que existeix, l’original La llum dóna caliu, s’hi embolcalla;les formes tenen vida terrenal

Un ventijol allisa l’aigua mansa L’estany emana efluvis com un plori una força subtil, en contradansa,emergeix en la imatge d’una flor

Ànima, estany, espill i ventijol;i el límpid embolcall d’un raig de sol

Lleonard del Rio Campmajó2n premi categoria adults



INSPIRACIÓ¿Heu estat mai inspiratsamb el cap ple de paraules,tots els dits paralitzatsfulls blancs sobre les taules?

Papallones, flors i violes,cants d’ocells i mal al cor,peus a terra, però voles,la poesia és el tresor

Cerco mots i frases dolcesper escriure’t la cançó,però renoi les papalloneshan fugit a l’horitzó!

Tot és negre, mans suades,mal de cap i tremolor,massa frases esborradesai, adéu inspiració!

Martina Codina Altarriba1r premi categoria juvenil

“AFANYA’T, ESTEM SOMNIANT”Aquella nit les flors, pansides pels desenganys,van tornar a brotar amb tal abundànciaque gairebé em prohibien respirar

I és que tan sols érem tu i jo,i un esquitx de lluna en la penombraque amorosia un mar d’estels

A cada sospir una ona trencada Dins els teus ulls entelatshi brillava una maragda mai trobada

Però tot es tornà miratge,i el temps, salvatge, no ens va esperar Llavors me’n vaig adonar

La fantasia s’esvaïai la realitat s’anava acostant “Afanya’t, estem somniant ”

Sònia Carné Ansón2n premi categoria juvenil



LA LLUNA VIATGERASón les meves aficionsvisitar moltes contradesper gaudir de les estadesdescobrint els nous racons

Coneixent altres culturesi l’idioma practicar,viure noves aventuresper poder-les recordar

Preparant un nou guiatge,llunyania o a la vora,ja espero que arribi l’horasomiant el nou viatge

Experiència per la vida,llibertat pels pensaments,agrupant els bons momentsde la ruta preferida

Com la lluna tafaneradona voltes sens parar,jo voldria imitarper ser bona viatgera

Abril Benito Vall1r premi categoria infantil

L’HIVERNUna bona llar de foc,ja tenim l’hivern a prop Cada esclat del tronc que cremafa del foc la llum extrema

Flocs de neu que van caientacompanyats d’un fort vent Nens baixant amb els trineusamb uns bons mitjons als peus

Una sopa amb mandonguillesi un toc picant de guindilla M’agraden els polvorons,però molt més els bombons

Pol Berenguer Olivé2n premi categoria infantil



82

CONCURS DE CARTELLS FIRA 2017

CATEGORIA GENERAL

1r PREMI: AINA GIRABAL PUJOLImatge de la 57a FIRA D’ARTÉS 2017

2n PREMI: JORDI BAÑEZA SOLER 3r PREMI: ROBERT ESPARÓ ALONSO


83

CATEGORIA INFANTIL

1r PREMI: CRISTINA MARTÍNEZ CASANOVA 2n PREMI: IRENE FLORES GONZALEZ 3r PREMI: GENÍS VILLAECIJA LLOPIS


CONCURS DE CARTELLS FIRA 2017

1r PREMI: JOAN JOSEP CATALÀ PAYSAN 1r PREMI INFANTIL: SERGI JIMÉNEZ TORRENT

GUANYADORS CONCURSPINTURA RÀPIDA 2016

CATEGORIA GENERAL1r premi: JOAN JOSEP CATALÀ PAYSAN2n premi: JOSEP PLAJA LÓPEZ3r premi: JULIO GARCIA IGLESIASReconeixement honorífic: NÚRIA RIBA BOSCH

CATEGORIA LOCALPremi de participació: NÚRIA SOLDEVILA FÀBREGAS Premi de participació: JOAN MAS SOLERGIBERT

CATEGORIA INFANTIL1r premi: SERGI JIMÉNEZ TORRENT2n premi: BJÖRN LLADÓ SOLDEVILA3r premi: ELNA CORNELLAS ESCAYOLA

84

44è CONCURS DE PINTURA RÀPIDA 2016


EDICIÓ 2017

PREMIS CATEGORIA GENERAL1r premi: 600 euros patrocinat per AJUNTAMENT D’ARTÉS

2n premi: 500 euros patrocinat per MAKPUL ARTÉS SL

3r premi: 400 euros patrocinat per ELECTRICITAT INDUSTRIAL SAUS SC

Premi Local: 200 euros patrocinat per AJUNTAMENT D’ARTÉS

PREMIS CATEGORIA INFANTIL FINS A 16 ANYS1r premi: MATERIAL ARTÍSTIC patrocinat per AJUNTAMENT D’ARTÉS

2n premi: MATERIAL ARTÍSTIC patrocinat per AJUNTAMENT D’ARTÉS

3r premi: MATERIAL ARTÍSTIC patrocinat per AJUNTAMENT D’ARTÉS

JURAT CONCURS PINTURA RÀPIDA 2017Carme Altarriba

Teresa Ciuró

Conxita Pladevall

Albert Soler

45è CONCURS DE PINTURA RÀPIDA 2017


1 - A LA MÀQUINA AGRÍCOLA DE MAJOR VALORTrofeu Excma Diputació de Barcelona

2 - AL VEHICLE ÚLTIM MODEL PRESENTATTrofeu Montepío de Conductors

3 - AL MAJOR VALOR EN AUTOMÒBILSTrofeu Plana Fàbrega

4 – AL MAJOR VALOR EN VEHICLES D’OCASIÓ EXPOSATSTrofeu Associació d’Empresaris del Polígon Sta Maria d’Artés (AEPA)

5 - AL VEHICLE O MÀQUINA INDUSTRIAL DE MAJOR VALORTrofeu Cambra de Comerç i Industria de Manresa

6 - A LA INNOVACIÓ TECNOLÒGICATrofeu Generalitat de Catalunya

7 - AL MILLOR ESTANDTrofeu Ambiens

8 – A LA INICIATIVA O PRODUCTE MÉS RESPECTUÓS AMB EL MEDI AMBIENTTrofeu Exm Ajuntament d’Artés

JURAT VALORACIÓ MAQUINÀRIAJoan Angla RocasalbasDiego Martínez TarifaJosep Antoni Muñoz MartínMarissa Trullàs Ledesma

Relació de trofeuS


COL·LABORADORS


ALUMINI Fines Confort - Anselm Clavé, 38 - Pol Ind - Tel 93 820 25 16

ARQUITECTESOctavi Vinyes Portí - Àngel Guimerà, 8-12, 2-5 (Manresa) - Tel 609 098 094

ASSEGURANCESEmi Vilaseca - Rocafort, 40 - Tel 93 820 21 19 - Fax 93 820 24 96

ASSESSORIESAfys - Passeig, 7 (Avinyó) - T 93 838 70 08 i Crta Vic, 147 (Manresa) - T 93 873 32 00Artés 2000 Assessors - Sant Pelegrí, 17 bxs - Tel i fax 93 830 63 23 - Mb 670 240 962Clotet Assessors - Pg Diagonal, 41 bxs - Tel 93 830 60 85

BARS, FONDES, RESTAURANTS I PRECUINATSAl Punt Pizzeria-Restaurant - Pg Diagonal, 46 - Tel 93 830 65 27Frankfurt Tirolès - Diagonal, 16 - Tel 93 820 27 64Garbuix - menjar i beure - Pl de l’Església, 6 - Tel 93 830 54 52La Punta - Catalunya, 51 - Tel 93 830 65 27La Xicra - Diagonal, 57 - Tel 93 830 61 32Restaurant La Sardana - Rocafort, sn - Tel 93 830 57 50 - 93 777 08 87

CALÇATSCalçats Garrós - Barquera, 34-36 - Tel 610 877 052

CÀRNIQUES I CANSALADERIESAneto, SA - Pol Ind - Tel 93 830 50 26 - Fax 93 830 51 01Carnisseries i Xarxuteries Posas - Rocafort, 7 i Jaume I, 11 Artés - Tel 93 830 53 12 /54 13

CAVES I CELLERSCaves Gibert - Dr Ferrer, 10 - Tel 93 830 50 08Celler Cooperatiu d’Artés - Caves Artium - Rocafort, 34-36 - Tel 93 830 53 25Celler Solergibert - Barquera, 40 - Tel 93 830 50 84

COL·LABORADORS


CENTRES D’ENSENYAMENTEscola Dr Ferrer - Barcelona, 23 - Tel 93 830 53 77Escola Bressol Municipal - Ronda del Torrent, sn - Tel 93 830 57 57Escola d’Anglès Lluís Bach - Raval, 59 baixos - Tel 93 820 21 92Escola de Música - Les Parres, 44 Complex Cultural Cal Sitges - Tel 93 820 25 34Escola Vedruna - Carme, 16 - Tel 93 830 52 12

CONSTRUCCIÓConstruccions Secundí, SL - Sant Antoni Ma Claret, sn - Tel/Fax 93 830 54 10 - Mb 649 47 02 38Construccions Comallonga Casas, SL - Malla, 39 - Tel 93 830 59 92Construccions Valentí Altarriba - Indústria, 27 - Tel 93 830 60 76 - Mb 629 864 344Icart Obra Pública, SL - Arquitecte Gaudí, 125 - Tel 93 820 25 53 - Mb 667 560 677

ELECTRODOMÈSTICSPladevall - Balmes, 15 - Tel 93 830 52 70

ESTÈTICA I MASSATGEMima’t Estètica - Rocafort, 63 - Tel 93 820 38 42

EXCAVACIONS I CONTENIDORSExcavacions i contenidors Garrigasait - Sant Cristòfol, 31 - Tel 93 830 59 04

FERRETERIESFerreteria JP - Diagonal, 23 - Tel 93 820 23 23 - Fax 93 830 53 94

FORNS DE PACal Ton - Barquera, 12 - Tel 93 830 50 82Forn de pa Putxet - Ctra de Prats, 12 - Tel 93 820 20 75

FOTOGRAFIAEstudi Plans Fotògrafs, SL - Ctra Sallent, 4 - Tel 93 830 61 40

VINE A LA FIRA D’ARTÉS,T’HI ESPEREM!


COL·LABORADORS


FUSTERIESEstruga, SL - Callarís, 2 - Tel 93 830 61 28 Fusteria Coromina - Sant Pelegrí, 44 - Tel 93 830 51 67

GUIXAIRESVila Sala, Josep - Indústria, 24 - Tel 93 830 58 29 - Mòbil 629 93 26 75

JOIERIESEstrada - Rocafort, 7 - Tel 93 830 54 89

LLAUNERIA I ELECTRICITATElectricitat Sallent, SL - Pg Diagonal, 51 - Tel 93 830 51 56Saus Elec Ind - Pg Diagonal, 17 i Barcelona, 8 - Tel 93 830 52 92

MATERIAL D’ESPORTSSkis Rossignol de España, SA - Can Vila, sn - Pol Industrial - Tel 93 830 50 00

MOBLESJordà Prat, Ramon - també fusteria - Barquera, 27 - Tel 93 113 12 67 - Fax 93 112 02 40

NOVES TECNOLOGIESISVED, SL - Bruc, 43 - Tel 93 830 52 63

PASTISSERIESCal Quintana - Barquera, 31 - Tel 93 830 50 06

PERRUQUERIES D’HOME I DONA I ESTÈTICAAnna Maria - Barquera, 22 - Tel 93 830 53 38Estil Perruqueria - Pl Faura, 4 - Tel 93 830 68 75Mercè Perruqueria - Raval, 16 - Tel 93 820 22 59 - Mòbil 654 434 511Perruqueria i Estètica M Mas - Mig, 11 - Artés - Tel 93 830 59 76Perruqueria i Estètica M Mas - Plaça Major, 20 - Avinyó - Tel 638 33 28 57

COL·LABORADORS


QUEVIURES I BEGUDESBegudes Fluriach - Barquera, 25 - Tel 93 830 50 35Cerberus Artés - St Jordi, 62 Pol Industrial Sta Maria d’Artés - Tel i Fax 93 820 27 22

RECICLATGE I VALORITZACIÓ DE RESIDUSContenidors Vilà Vila - www contenidorsvilavila com - Tel 93 876 44 44Desferres Catalunya - Crta Artés-Avinyó, sn (B-431) - Turó de la Serreta - Artés - T 93 820 21 86

REPARACIÓ DE VEHICLESAuto-mecànica Bessa - Joan Maragall, 32 - Tel 93 820 21 82Autoreparació Robles - C/Manresa, 113 - Pol Ind Sta Maria (Artés) - Tel 93 830 55 61Motos Luna - Pg Diagonal, 71 - Tel 93 820 22 70Servei Oficial Seat-Audi-Volkswagen - Taller Diagonal - Pg Diagonal, 65 - Tel 93 830 54 04

ROBAArtigas - Rocafort, 14 (Artés) - Tel 93 830 52 86 - Pg De Ramon Vall, 32 (Navàs) - T 93 839 24 50Zero 12, moda infantil - Ctra De Sallent, 1 - Tel 93 820 24 89

SERVEIS DE TAXIFèlix Sanz - Artés - Mòbil 608 74 07 19

SERVEIS SANITARISCentre Dental - Barquera 21 - Barquera, 21 baixos - Tel 93 820 23 13Clínica dental d’Artés - Barquera, 33, baixos - Tel 93 820 22 65Centre podològic ARTÉS SALUT - Anna Ma Llumà - Barcelona, 54 - Tel 93 830 65 35Dietètica i Nutrició ARTÉS SALUT - Barcelona, 54 - Tel 93 830 65 35Elena Riba Costa, Podòloga - Rocafort, 38-40 (loc 4) - Tel 93 820 20 97 - Mòbil 610 08 77 47 Farmàcia Artigalàs - Rocafort, 60 - Tel 93 830 54 18 - Farmàcia Boixareu - Rocafort, 28 - Tel 93 830 52 65Fisioteràpia i Acupuntura ARTÉS SALUT - Barcelona, 54 - Tel 93 830 65 35L’Òptica d’Artés - Rocafort, 11 - Tel 93 830 53 26Logopèdia ARTËS SALUT - Barcelona, 54 - Tel 93 830 65 35Psicologia Adult ARTÉS SALUT - Barcelona, 54 - Tel 93 830 65 35

COL·LABORADORS

TALLERS MECÀNICSMecanitzats Escalé - Anselm Clavé, 39 Pol Ind - Tel 93 820 24 68 - Fax 93 820 26 05MEPSA - Diputació - Joan Vila del Solés, sn Pol Ind Sta Maria d’Artés - Tel 93 820 20 30 - Fax 93 820 22 52MAKPUL Artés, SL - Joan Vila del Solés, s/n Pol Ind - Tel 93 820 20 74

VIDRESVIDRES ARTÉS - Jaume I, 19 - Artés / Ctra Vic, 84 - ManresaT 93 874 84 88 / F 93 874 40 59

DIVERSOSAlarmes Matamala - Jardí, 20 - Tel 93 830 60 20 - Mb 617 405 157Estació Servei d’Artés - Rocafort, s/n - Tel 93 830 52 81Funerària Fontal - St Antoni Maria Claret, 13 - Tel 93 875 16 44 (24 hores)Gasoils Avel lí, SL - Ctra BV 1221, Km 35 - Navarcles - Tel 93 827 02 02Instalsud - St Jordi, 13-17 Nau C - Pol Ind Sta Maria (Artés) - Tel 93 830 65 75 - Fax 93 820 29 05Monforestal - Joan Llorà i Almeda - Terrassa, 31 - Tel 93 830 57 62 - Mòbil 608 006 304Transvinyot, SL - Àngel Morta, 7 - Puig-Reig - Tel 93 838 01 45Viladomat - Ofimàtica - Hoteleria - Pg Diagonal, 71 - Mòbil 678 650 300 - Fax 93 830 65 85

Sara GarcíaTanatori

EMOTIUSSabem assessorar en el darrer comiat a un ésser estimat, amb comprensió i respecte pels sentiments de les families.

Mémora, molt més que un servei funerari902 076 902

C

M

Y

CM

MY

CY

CMY

K

TELÈFONS D’INTERÈS

LA VILAAJUNTAMENTOFICINES MUNICIPALS Tel. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 93 830 50 01 Fax . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .93 820 20 49 A/e . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . [email protected] Web . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . www.artes.catBIBLIOTECA MUNICIPAL . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .93 830 50 02CENTRE CÍVIC . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 93 830 51 38DEIXALLERIA MUNICIPAL . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 93 820 38 18ESCOLA BRESSOL MUNICIPAL . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 93 830 57 57ESCOLA DR. FERRER . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 93 830 53 77ESCOLA MUNICIPAL DE MÚSICA . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 93 820 25 34ESCOLA VEDRUNA. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 93 830 52 12IES MIQUEL BOSCH I JOVER . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 93 820 21 93JUTJAT . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 93 820 38 19PAVELLÓ MUNICIPAL D’ESPORTS . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 93 830 61 53PISCINES MUNICIPALS . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 93 830 61 53PUNT D’INFORMACIÓ JUVENIL – EL KANAL . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 93 830 65 83RÀDIO TELEVISIÓ MUNICIPAL D’ARTÉS . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 93 830 62 31RECOLLIDA RESIDUS, MOBLES I TRASTOS VELLS . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 93 830 50 01RESIDÈNCIA D’AVIS FUNDACIÓ PATRONAT DE LA VILA D’ARTÉS . . . . . . . . . . . . . . . . . . 93 830 53 06RESIDÈNCIA D’AVIS SANT VÍCTOR . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 93 820 28 42

SERVEISCORREUS . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 93 830 64 11ENDESA (avaries) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 800 76 07 06GAS NATURAL (emergències) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 900 750 750SOREA (Servei Municipal d’Aigua) Oficina de Sallent . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 93 837 18 54SOREA (Servei de 24 hores) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 902 250 370 EMERGÈNCIESCENTRE COORDINADOR D’EMERGÈNCIES . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 112AMBULÀNCIES . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .061CAP Dr. Agustí Garriga . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .93 820 20 60 Per demanar hora . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .902 111 444 Web Salut . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . www.gencat.cat/catsalutFARMÀCIA D’ARTES. C. Rocafort, 26 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 93 830 52 65FARMÀCIA D’ARTÉS. C. Rocafort, 60 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 93 830 54 18POLICIA LOCAL Tel. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 670 70 66 70 A/e . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . [email protected]


HORARIS D’INTERÈS


OFICINES MUNICIPALSDe dilluns a divendres, de 8·00 a 14·30hDilluns, de 15·30 a 17·30h

SERVEIS TÈCNICS (hores concertades)ARQUITECTE MUNICIPALDilluns, de 12·00 a 14·00h i de 17·00 a 19·00hARQUITECTE TÈCNIC MUNICIPALDilluns, de 12·00 a 14·00hENGINYER MUNICIPALDilluns, de 12·00 a 14·00h

SERVEIS SOCIALSTREBALLADORA SOCIAL Dimarts i dijous, de 9.00 a 14·00h (hores concertades)EDUCADORA SOCIALDimarts, de 9·00 a 14·00 hores (hores concertades)

SERVEI LOCAL D’OCUPACIÓ (hores concertades)

SERVEI DE TINENÇA RESPONSABLE D’ANIMALS2n i 4t dilluns de cada mes, de 8·30 a 13·00h

SERVEI D’ATENCIÓ AL PÚBLIC DE SOREADimecres, de 9·00 a 13·00h

ALCALDE I REGIDORS (hores concertades)

JUTJAT DE PAUDe dilluns a divendres, de 16·30 a 17·30h

BIBLIOTECA MUNICIPALDe dilluns a divendres, de 15·30 a 20·30hDimecres i dissabtes, de 10·30 a 13·30h

DEIXALLERIAMatins: Dimarts, dijous, dissabte i diumenge: de 11·00 a 14·00hTardes: Dimecres i divendres: de 16·00 a 19·00hTel. 93 820 38 18 – C. Sant Jordi – Polígon Santa Maria – ArtésDEIXALLERIA MÒBILCruïlla c/ Balmes amb ps. Diagonal tots els dimecres, de 9·00 a 10·30

RECOLLIDA DEL PORTA A PORTARecollida de voluminosos i dubtes reciclatgeTel. 93 830 50 01 ext. 0 / [email protected]

MUSEU DE LA HISTÒRIA D’ARTÉSFONS PARE FAURADarrer diumenge de cada mes, d’11·00 a 13·00hLes visites organitzades es poden concertar al telèfon 646 58 56 53

SERVEI D’INFORMACIÓ JUVENIL CASAL DE JOVES EL KANALDe dilluns a dijous, de 17·00 a 20·00hDivendres, de 17·00 a 20·30hTel. 93 830 65 83

SERVEI DE PROMOCIÓ ECONÒMICADilluns, dimecres i dijous, de 9·00 a 14·00h (hores concertades)Tel. 93 830 50 01

CEMENTIRI MUNICIPAL: Obert tots els diesPrimavera i estiu, de 9·00 a 20·00hTardor i hivern, de 9·00 a 18·00h

ARTÉS 938 305 489 / NAVARCLES 938 310 900 / MANRESA 938 776 053 / [email protected]

programa - ajuntament d'artés | web municipal 57a...trobada de col·laboradors de...

Documents