programa d’actuaciÓ del districte de sant andreu

200

8-20

1120

08-

2011

PR

OG

RA

MA

D’A

CTU

ACI

Ó D

EL D

IST

RIC

TE

DE

SAN

T A

ND

REU

PR

OG

RA

MA

D’A

CTU

ACI

Ó D

EL D

IST

RIC

TE

DE

SAN

T A

ND

REU

PROPOSTA DE

PROGRAMA

D’ACTUACIÓ DEL

DISTRICTE INFORMAT

FAVORABLEMENT

PEL CONSELL

PLENARI DEL

DISTRICTE

PROPOSTA DE

PROGRAMA

D’ACTUACIÓ DEL

DISTRICTE INFORMAT

FAVORABLEMENT

PEL CONSELL

PLENARI DEL

DISTRICTE

!!!!

Sant Andreu CATALA 26/6/08 14:44 Página 1

Els set barris deSant Andreu—Navas, la Sagrera,el Congrés i elsIndians, el BonPastor, Baró deViver, la TrinitatVella i SantAndreu— confor-men un districtedivers, una carto-grafia a escala de la realitat física ihumana de la nos-tra ciutat.


1. INTRODUCCIÓ 5

2. EL TERRITORI: ELS SET BARRIS DE SANT ANDREU 11

2.1. EL BON PASTOR: el futur ja és aquí . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 122.2. LA SAGRERA: centralitat equilibrada . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .132.3. BARÓ DE VIVER: presència i protagonisme . . . . . . . . . . . . . . . . . . .152.4. NAVAS: serveis i equipaments nous per a un barri modern . . . . . . .162.5. LA TRINITAT VELLA: l’oportunitat del Pla de barris . . . . . . . . . . . . .172.6. SANT ANDREU DE PALOMAR: tradició i modernitat . . . . . . . . . . . .192.7. EL CONGRÉS I ELS INDIANS: la ciutat singular . . . . . . . . . . . . . . . .20

3. ESTAT DEL DISTRICTE. ALGUNES DADES 23

3.1. TERRITORI . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .243.2. POBLACIÓ . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .253.3. OCUPACIÓ . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .293.4. ACTIVITAT ECONÒMICA . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .293.5. HABITATGE . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .303.6. ATENCIÓ CIUTADANA . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .31 3.7. EQUIPAMENTS . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .32

4. LÍNIES ESTRATÈGIQUES D’ACTUACIÓ 39

4.1. COHESIÓ I INCLUSIÓ SOCIAL . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .404.2. HABITATGE . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .414.3. IGUALTAT, DIVERSITAT I CIUTADANIA . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .424.4. DESENVOLUPAMENT ECONÒMIC I OCUPACIÓ DE QUALITAT . . .434.5. SOSTENIBILITAT . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .444.6. DESENVOLUPAMENT URBÀ . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .454.7. EDUCACIÓ, CREATIVITAT I CULTURA . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .464.8. CONVIVÈNCIA I SEGURETAT . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .474.9. PROXIMITAT . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .484.10. CENTRALITAT . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .49

5. OBJECTIUS I ACTUACIONS PER ÀMBITS 51

5.1. EL MEDI URBÀ . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .525.2. LES PERSONES . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .565.3. L'ACTIVITAT ECONÒMICA . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .655.4. PREVENCIÓ I SEGURETAT . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .66

6. OBJECTIUS I ACTUACIONS PER TERRITORIS 69

6.1. EL BON PASTOR . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .706.2 LA SAGRERA . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .716.3. BARÓ DE VIVER . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .726.4. NAVAS . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .736.5. LA TRINITAT VELLA . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .746.6. SANT ANDREU DE PALOMAR . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .756.7. EL CONGRÉS I ELS INDIANS . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .77

PAD


PA

DSant Andreu CATALA 26/6/08 14:44 Página 4

INTRODUCCIÓ

1.


PROGRAMA D’ACTUACIÓ DEL DISTRICTE DE SANT ANDREU

6

1. INTRODUCCIÓ

Els set barris de Sant Andreu —Navas, la Sagrera, el Congrés i els Indians, el

Bon Pastor, Baró de Viver, la Trinitat Vella i Sant Andreu— conformen un dis-

tricte divers, una cartografia a escala de la realitat física i humana de la nostra

ciutat.

El districte de Sant Andreu, ubicat al nord de la ciutat, és una zona de fronte-

ra, un punt de trobada amb uns altres municipis del Barcelonès, una porta

d’entrada, de pas i de sedimentació de fets i realitats diferents i complexes.

Aquest districte es constitueix com una unitat administrativa entorn del seu

nucli més antic, el vell poble de Sant Andreu de Palomar, annexionat a

Barcelona a finals del segle XIX. Al voltant d’aquest nucli, hi veiem uns barris

diversos, amb una gran potencialitat i composicions i configuracions molt

variades.

Al districte de Sant Andreu, totes les vivències de la ciutat hi tenen cabuda i hi

han deixat empremta: des dels primers pobladors, passant per les onades

migratòries dels desenvolupisme, fins a les darreres migracions globalitzades.

Des de la primera industrialització, amb les màquines de vapor i el tèxtil, fins a

la industrialització contemporània, encara present en el polígon industrial del

Bon Pastor. Des de les comunicacions a petita escala fins a la futura arribada

de l’AVE a la Sagrera.

De la mateixa manera, i com un reflex, hi són totes les formes i trames de la

ciutat, des dels nuclis històrics, els eixamples i les barriades, fins a les diferents

formes de perifèries que, a poc a poc, se’n van eradicant.

Això ha conformat un cos social potent, compromès, que sempre ha tingut pre-

sència i protagonisme en la història de la ciutat, i que assumeix el repte de fer-

la dia rere dia, des de la seva vivència quotidiana individual i també col·lectiva.

Amb la complicitat, el debat i l’aportació dels ciutadans i les ciutadanes d’a-

quest districte, hem aconseguit redactar aquest document consensuat. Es trac-

ta d’un text fruit del debat, de l’escolta i del diàleg. És un exercici de correspon-

sabilitat i d’apropament que ha permès establir un equilibri entre els somnis,

els desitjos i la responsabilitat de prioritzar-los per fer-los viables.


PAD

7

El projecte de ciutat i de districte que proposem es construeix a partir de dife-

rents eixos vertebradors que emparen una política progressista amb voluntat

de crear proximitat i cohesió social.

D’una banda, la recerca de l’equilibri social i territorial des de la perspectiva de

la redistribució i el dret a fer un ús igualitari i just de la ciutat. Aquest equilibri

té com a eina la intervenció urbanística, la dotació de serveis i equipaments per

arribar a tots els ciutadans i ciutadanes en un context de gran transformació

urbanística per al proper període.

D’altra banda, apostem per la cohesió social, entesa com un element de reequi-

libri i d’igualtat d’oportunitats per garantir l’accés als serveis i a l’habitatge,

amb el repte afegit de la universalització dels serveis socials.

Afavorim el desenvolupament econòmic treballant i cooperant amb els seus ope-

radors: mercats, comerços, associacions d’empresaris i persones emprenedores.

Fomentarem l’accés a les noves tecnologies des dels equipaments del districte,

com un combat contra l’exclusió digital, que passa per oferir i obrir aquestes

eines a tothom.

A més, ubicarem el districte en la ciutat amb les noves infraestructures viàries

i socioculturals.

Assumim un compromís amb el futur per la sostenibilitat, promocionant mit-

jans de desplaçament alternatius al transport públic, l’ús d’energies renova-

bles, pacificant el trànsit en els nostres carrers i assolint i fent assolir els objec-

tius de l’Agenda 21 en els àmbits de les nostres competències.

Finalment, l’eix de la proximitat i la convivència garantides per la millora dels

canals i dels espais de participació, la cura de l’espai públic com a espai de ciu-

tadania, i la seguretat basada en la prevenció i l’efectivitat dels cossos policials

des dels mitjans del districte.

Aquest document ha estat construït amb realisme, basat en el Pla d’actuació

municipal i l’acord de govern de l’Ajuntament de Barcelona 2008-2011. S’hi han

tingut en compte les limitacions que imposa la legislació i el marc de compe-

tències dels districtes, els recursos econòmics, materials i personals que, sens



8

dubte, ens ofereixen els paràmetres als quals ens haurem d’ajustar. S’ha partit

d'un escenari de sortida i s'han analitzat les mancances i les potencialitats per

fer un cos de propostes viables i coherents. Finalment, cal explicar que aquest

document inclou un pacte implícit de flexibilitat i capacitat d’adaptació, per tal

que la rigidesa no comprometi el programa de futur.

Darrere d’aquest document, hi ha l’esforç i el consens d'entitats, grups polítics,

personal tècnic, serveis municipals, gent experta i altres persones que, a títol

individual, hi han volgut i hi han pogut fer les seves aportacions. D’ara enda-

vant, hi trobem el repte, el compromís d’acomplir-lo. No hi estalviarem esfor-

ços, no evitarem les dificultats ni les contradiccions que hi puguin sorgir.

Abordem el futur, prenem l’encàrrec amb tota la il·lusió.


PAD

9


PA


EL TERRITORI: ELS SET BARRIS DESANT ANDREU

2.



12

2. EL TERRITORI: ELS SET BARRIS DE SANT ANDREU

2.1. El Bon Pastor: el futur ja és aquí

L’origen del Bon Pastor és divers i complex. Les primeres mencions del territo-

ri que avui ocupa són del segle XII, fan referència a l’impuls que donà el Rec

Comtal a la indústria molinera i als conreus de regadiu. El barri del Bon Pastor

va créixer més tard en successives etapes mitjançant la unió del torrent de Sant

Andreu amb el d’Estadella. Durant molt de temps, se situava a cavall dels

municipis de Santa Coloma de Gramenet i Barcelona, i no va ser fins l'any 1945

que va quedar totalment integrat en aquest darrer.

Cada etapa del barri es caracteritzà per la formació de les diferents barriades que

l’integren i que ara constitueixen un tot. Són la barriada d’Estadella, la barriada

Sanchís i les Cases Barates (ara en procés de substitució). Recentment, s’hi ha

desenvolupat el nou sector de la Maquinista, amb un gran centre comercial i un

parc d’habitatges aixecats en els terrenys de la històrica fàbrica.

Un tret característic del barri és el manteniment de la seva tradició industrial,

tal com palesa el polígon empresarial, que ocupa una gran extensió a llevant i

una altra peça al sud. En aquest darrer indret, està previst, en els propers anys,

substituir-hi les indústries per un nou espai amb residència i activitats econò-

miques i productives.

La història i el desenvolupament d’aquest barri han estat marcats per un seguit

de dèficits estructurals, de serveis i equipaments i de comunicacions que anem

superant. La transformació des de l’arribada de la democràcia s’ha accentuat

en els darrers quinze anys, amb la dotació de nous equipaments públics com

ara el poliesportiu, el centre cívic, els recursos sanitaris o la biblioteca.

Un element molt important l'ha constituït el procés del pla de futur, el qual ha

estat una eina que ha donat cohesió i sentit col·lectius a bona part dels projec-

tes i les transformacions que han tingut lloc al Bon Pastor. La implicació del tei-

xit associatiu i de persones individuals que han volgut implicar-se en el futur

del barri, ha orientat les línies d’intervenció amb la realitat i alhora amb prou

ambició per poder fer una immersió en un procés de modernització i d’incorpo-

ració total a les dinàmiques positives de la ciutat.

El desenvolupament de la població i les noves exigències de formació han fet que

l’abordatge dels serveis educatius hagi estat un dels eixos primordials en la

millora de la igualtat d’oportunitats dels habitants del barri. Al llarg del darrer


PAD

13

mandat, es va inaugurar un nou equipament, l’Escola Bressol Les Quatre Torres.

Ara es proposa continuar en la recerca de fórmules que permetin millorar el con-

junt de l’oferta educativa, molt especialment en el sector públic, amb la coope-

ració i la col·laboració del sector concertat i de la resta d’agents socials del barri.

Un dels processos començats durant el mandat anterior i que manté la continuï-

tat és la substitució de les Cases Barates per un barri nou. És el projecte més

important i la suma d’habitatges i espai públic de nova construcció, que ha de

permetre millorar la qualitat de vida de les persones que hi viuen, al mateix

temps que es fa una aportació al conjunt del barri reformant integralment gaire-

bé la meitat dels habitatges, dels carrers i de les places. Per tot això i tractant-

se d’un procés que es desenvoluparà durant un llarg període, cal que els proce-

diments, la comunicació i el tractament amb les famílies afectades sigui acurat i

personalitzat en cadascun dels casos. Aquest procés es farà amb la implicació

de tots els agents i, en especial, del Patronat Municipal de l’Habitatge.

No menys important que totes aquestes transformacions és l’arribada del

metro al Bon Pastor. Després de molts anys de lluites i reivindicacions, la línia

9 del metro farà possible la connexió ràpida del transport públic del barri amb

el conjunt de la ciutat de Barcelona i amb els municipis veïns de Santa Coloma

de Gramenet i Badalona.

En definitiva, el barri del Bon Pastor es troba en un moment històric pel que fa

a la seva vinculació a les dinàmiques de la ciutat, com també pels reptes parti-

culars que, com a barri, ha d’afrontar en els propers anys. Cal aprofitar les

oportunitats per millorar la qualitat de vida dels seus veïns i veïnes des del

compromís amb el reequilibri i la vertebració del conjunt de barris del districte.

2.2. La Sagrera: centralitat equilibrada

La sagrera o cellera era l’espai sagrat que hi havia a l'entorn de les capelles con-

sagrades, dins del qual es construïen cellers o dipòsits per guardar-hi vins i sitges

de cereals. En aquest cas, es tractava de la sagrera de la capella de Sant Martí de

Provençals, que ara queda situada al barri i al districte d’aquest mateix nom.

El barri de la Sagrera ha viscut històricament entre dues aigües. D'una banda,

les dinàmiques de Sant Andreu de Palomar i, de l’altra, les de Sant Martí de

Provençals, que en fou el nucli originari.

Antigament, la terra era de conreu i se n’obtenien tota mena de cereals, verdu-

res, hortalisses i fruites. La industrialització dels segles XIX i XX va fer canviar



14

la fesomia de la zona. Les fàbriques més importants que hi havia eren la

Hispano Suïssa, després la Pegaso, la Fabra i Coats, coneguda com l'Espanyola,

sucursal de la fàbrica tèxtil que hi havia a Sant Andreu, Catifes Sert, la farine-

ra l’Esperança i posteriorment Inoxcrom, entre d’altres.

El barri té dues zones ben diferenciades: la part més nova, sobre la Meridiana,

i el nucli antic, al voltant de la plaça de Masadas. La remodelació recent de la

Meridiana ha permès que hi hagi més permeabilitat entre tots dos sectors.

La Sagrera ha estat sempre vinculada al paper que han tingut històricament

infraestructures com ara les vies del tren, unes de les quals va ser convertida

en l’avinguda de la Meridiana durant la dècada de 1960. Ha estat definida com

un barri territorialment complex i amb alguns reptes pendents.

En aquest context, el present i el futur immediat de la Sagrera la situen a l’epi-

centre de la transformació. Es tracta de l’arribada del tren d’alta velocitat, que,

en aquest barri, comporta un projecte de transformació i desenvolupament

urbanístic important per a Barcelona i cabdal per al conjunt de la regió metropo-

litana, pel que suposa des del punt de vista de les infraestructures del transport.

Davant d’aquest gran repte, l’acció de govern dels darrers anys ha permès avan-

çar al barri amb projectes d’un abast més reduït, però que afecten directament

la qualitat de vida dels veïns i les veïnes de la Sagrera. Cal destacar la tasca de

millora i consolidació del nucli històric en la qual es continuarà avançant.

S’ha treballat i es continuarà treballant en la preparació del territori consolidat

per afrontar els efectes de la gran transformació que s’ha de produir a l’entorn

del projecte de construcció de l’estació intermodal de la Sagrera.

Així mateix, l’acció de govern continuarà ampliant i millorant la xarxa d’equipa-

ments i serveis del barri de forma notable, amb actuacions que ens permetin

avançar oportunitats que el desenvolupament del conjunt del barri multiplica-

rà. Així, veurem dotacions noves d’habitatge i serveis també nous, com ara el

ja estrenat casal de la gent gran de La Palmera.

La Sagrera experimentarà un gran impuls de transformació urbanística i de

revitalització econòmica i d’activitats que suposaran el desenvolupament de tot

l’entorn de la nova estació intermodal de l’AVE (línies 4 i 9 de metro, rodalia,

autobusos urbans i interurbans i trens de gran recorregut). També hi haurà la

incorporació d’importants millores d’accessibilitat (intercanviador de trans-


PAD

15

ports de la Meridiana) i de dotacions residencials, terciàries, d’equipaments i

d’espais lliures que acompanyen l’operació.

2.3. Baró de Viver: presència i protagonisme

El barri de Baró de Viver era un dels quatre conjunts aixecats a Barcelona a final

de la dècada de 1920. Es va construir en terrenys comprats pel Patronat de

l’Habitatge a la marquesa de Castellvell. Inicialment, s’hi van fer 334 habitat-

ges unifamiliars de 43 m2 i el 1958 s’hi afegiren una vintena de blocs. Tant

aquells com aquests s’enderrocaren entre 1985 i 1999, i es van substituir per

edificacions noves, entre les quals hi ha el conjunt anomenat Gran Salons, obra

d’Emili Donato.

La història recent de Baró de Viver és la història d’una transformació. Els

darrers vint anys han suposat la remodelació integral del barri, que ha passat

de tenir un entorn de cases barates i edificis degradats, a un espai d’habitat-

ges, carrers i places nous. En aquest sentit, podem dir que l’acció de govern

compromesa amb valors com ara el reequilibri territorial i la cohesió social, ha

permès realitzar un salt important en la qualitat de vida dels seus veïns i veï-

nes, que es consolida dia rere dia.

La comunicabilitat que ara li faciliten les rondes de Dalt i del Litoral que envol-

ten el barri, el soterrament de les línies d’alta tensió que anaven a la llera del

Besòs i la transformació de les seves ribes en un parc, la construcció de diver-

sos equipaments i serveis, així com l’arribada del metro, són alguns dels ele-

ments que, d’uns anys ençà, han canviat radicalment l’aïllament i les condicions

de vida dels habitants de la zona.

El Pla d’urbanització integral iniciat la legislatura passada ha permès dotar el

barri d'espais inaugurats recentment, amb la qual cosa s'han creat itineraris

cívics nous. Aquest pla tindrà la seva continuïtat en la millora d’espais que

necessiten una reconversió per als usos nous o que el temps ja ha degradat. Es

tracta de la millora i la urbanització d’un bon nombre de carrers, places i jardins.

El barri d’avui no és, ni socialment ni urbanísticament, el mateix de fa vint anys,

com ha mostrat el moviment ciutadà que ha propiciat un procés participatiu: el

Pla comunitari de Baró de Viver. A partir d’aquest procés de participació i com-

promís, els veïns i les veïnes, conjuntament amb les administracions, han fet una

reflexió al voltant dels equipaments i dels serveis públics i privats que existeixen

al barri, així com de la situació de la xarxa comunitària i associativa i dels nous

reptes i necessitats, per donar-hi solucions compartides i corresponsables.



16

Un cop assolits els grans objectius assenyalats col·lectivament com a barri, cal

repensar el conjunt de recursos de la xarxa comunitària, per tal de posar-los en

relació i revalorar-los, optimitzant els que funcionen i reconduint i potenciant

aquells que pateixen alguna mancança o que no generen prou valor social afe-

git. Cal, doncs, que ens ressituem, no en termes quantitatius de més serveis,

sinó en termes de millora qualitativa dels que ja existeixen.

Aquest mandat serà un dels temps més suggeridors i engrescadors per a

aquest barri. D’una banda, la seva imbricació en la ciutat amb la remodelació

del passeig de Santa Coloma, l’establiment de les bases i l’inici de les infraes-

tructures que permetran establir connexió amb el barri de Sant Andreu i, per

tant, la creació d’un continu urbà amb la resta del districte. D’altra banda, es

treballarà en la consecució d’una gran àrea educativa i formativa a l’eix de

Ferran Junoy. Tot això amb equipaments cívics i de promoció social nous i un

esforç d’habitatge protegit i dotacional que atraurà població forana.

2.4. Navas: serveis i equipaments nous per a un barri modern

A cavall del Clot i la Sagrera, el barri de Navas és el més jove del districte de

Sant Andreu, i la seva estructura urbana el defineix com una zona urbanística-

ment definida i consolidada.

El carrer de les Navas de Tolosa és la via principal del barri i la que li dóna el

nom. El centre neuràlgic és la plaça de Ferran Reyes, situada sobre la

Meridiana. Presideix la plaça l’església parroquial de Sant Joan Bosco, que des-

taca per l’originalitat de la seva coberta.

El barri de Navas és nou, ha anat guanyant personalitat amb el pas dels anys

sense l’ajut de les referències històriques d’altres barris, i ho ha fet gràcies a la

seva gent i a la creació d’importants espais públics com a elements emblemàtics

i reconeguts per tothom. En aquest sentit, l’actuació municipal ha anat sempre en

aquesta línia: ha pretès recuperar l’espai públic com a àmbit de desenvolupament

de la vida comunitària i com a referent fonamental de la identitat col·lectiva.

El barri de Navas és, urbanísticament, un barri molt consolidat i per això el

tipus d’actuació que s’ha de realitzar a l’espai públic que hi ha té molt a veure

amb la qualitat. El barri disposa d'una part constituïda pels carrers que conser-

ven una trama de l’eixample de Cerdà, mentre que una altra part la forma un

conjunt molt popular anomenat «cases del governador», que foren construïdes

per «Obra Sindical del Hogar» l’any 1944 en tres illes i tres illes petites més,

sobre el solar de l’antiga bòbila.


PAD

17

La manca d’espai lliure configura una intervenció complexa, a causa de les difi-

cultats en la gestió del sòl. La remodelació de la Meridiana i de la plaça d’Islàndia

han contribuït a renovar la imatge i la qualitat del barri i a refermar-ne la perso-

nalitat.

En aquest sentit, hem de destacar la recent obertura del nou casal d’avis i, com

una gran fita, l’adquisició de les casernes de les Navas de Tolosa, que perme-

tran dotar el barri de nous equipaments i serveis. A més, des de la intervenció

municipal, s’impulsarà la creació d’un eix educatiu.

També cal dir que s'hi continuaran fent les intervencions necessàries, les quals

no tan sols són importants pel seu abast sinó també per la incidència en la vida

quotidiana dels veïns i les veïnes, de manteniment i millora de les infraestruc-

tures i l'espai urbà. La renovació integral de l’enllumenat públic en un sector

molt important de la zona, la col·locació de semàfors en algunes cruïlles peri-

lloses i l’estesa de paviment sonoreductor a molts carrers, han comportat un

guany en tranquil·litat, comoditat i seguretat en indrets concrets del barri. Cal

seguir en aquesta línia i programar inversions com aquestes en aquells espais

que ho requereixin.

2.5. La Trinitat Vella: l’oportunitat del Pla de barris

El barri de la Trinitat Vella està assentat sobre el turó de la Trinitat. Fou cruïlla

de carreteres durant molts anys, i encara avui l’impacte de grans infraestructu-

res viàries delimiten les seves fronteres. La ronda de Dalt, l’avinguda de la

Meridiana, les vies del tren i les autopistes defineixen l’extensió de la Trinitat

Vella. No obstant això, les condicions de vida dels seus veïns i veïnes actuals

no tenen res a veure amb les dels primers pobladors que, pels volts de les dèca-

des de 1920 i 1930, començaren a ocupar els terrenys limítrofs a la carretera de

Ribes, accessibles i propers a la Barcelona de l’època.

En aquests moments, el barri de la Trinitat Vella afronta reptes importants. La

concessió dels ajuts del Pla de barris representa un estímul considerable de

superació dels dèficits estructurals i de suport a les estratègies de superació de

les noves necessitats, com ara la integració de la població nouvinguda. Es trac-

ta de poder dotar el barri d’una xarxa de serveis i equipaments de qualitat,

alhora que ha significat una millora important del seu espai públic.

De la mateixa manera que les infraestructures que envolten la Trinitat Vella han

suposat un cert aïllament de la resta de la ciutat, un cop esgotat el sòl a l’inte-

rior del barri i ja soterrades les línies d’alta tensió i definides les seves fronte-



18

res amb claredat, ha arribat el moment de fer front als processos de transfor-

mació necessaris per estendre la Trinitat cap a Sant Andreu, omplint de ciutat

els grans buits urbans ocupats per edificis industrials en desús o sectors des-

estructurats que dificulten la relació de la Trinitat Vella amb la resta de

Barcelona.

Parlem dels entorns de la plaça d'Andreu i Abelló i del sector del passeig de

Santa Coloma o de la connexió amb el barri de la Trinitat Vella. Aquests grans

àmbits de transformació han estat objecte de la deguda planificació, amb la

definició de sectors residencials, carrers nous, zones verdes i l'obtenció de sòl

públic per construir-hi equipaments. Posar en marxa aquestes transformacions

adequadament ha de ser un dels elements que permetin realitzar el salt enda-

vant que necessita el barri.

Així mateix, la planificació de l’espai ocupat per la presó també representa una

bona oportunitat de resoldre, des de l’interior del barri, alguns dels problemes

històrics que pateix. L’esponjament del teixit urbà, la millora de la connexió

interna i la construcció d’habitatge protegit que faciliti l’emancipació del jovent

de la zona, són factors importants per tal de situar al lloc que mereixen els ele-

ments que modificaran substancialment el barri des del punt de vista urbanís-

tic i social.

L’acció de govern dels darrers quatre anys ha coincidit molt amb el que ha estat

programat per a uns altres barris de la ciutat, on s'han fet zones de vianants

noves o se n'ha pacificat el trànsit.

La xarxa d’equipaments i serveis del barri és important, tot i que encara n'hi

manquen alguns de necessaris i que veurem durant aquest mandat, com ara la

futura biblioteca, el nou CAP o la construcció de l’Escola Bressol El Tren. En

aquest sentit, hi haurà una millora en la xarxa de serveis i equipaments, com

també en el transport públic d’accés al barri.

La qüestió de l’aparcament requereix una referència especial. La gran concen-

tració de vehicles i el reduït espai públic de què es disposa fan necessari plan-

tejar la construcció d’algun aparcament soterrani que doni solució a aquest

problema, com el que es farà al carrer de Galícia.

Aquest mandat realitzarà el condicionament integral de carrers com ara el de

Mireia i d’altres, així com la millora de la comunicabilitat interna mitjançant la

construcció d’escales mecàniques. Es recuperaran, per a ús cívic, espais valuo-


PAD

19

sos per al barri i la ciutat, com ara el Parc de la Trinitat, per aconseguir uns

espais públics de qualitat i evitar-ne possibles mals usos.

En definitiva, la Trinitat Vella s’inserirà geogràficament en l’àmbit físic de la

ciutat, superarà les desigualtats econòmiques i socials que pateix i guanyarà en

seguretat.

2.6. Sant Andreu de Palomar: tradició i modernitat

Sant Andreu de Palomar es torna a trobar, a començament del segle XXI,

davant de reptes d’abast tan importants com els que va afrontar al darrer terç

del segle XIX. Llavors va viure, com a protagonista principal del conjunt de

Barcelona, el procés d’industrialització que va modificar substancialment el seu

territori i la seva composició social. Va passar de ser un poble agrícola a con-

vertir-se en barri industrial, i va passar dels 4.000 habitants de començaments

de segle als gairebé 20.000 de l’any 1900.

Els diferents processos de creixement i transformació van anar definint un barri

com el que coneixem ara, amb un nucli històric potent i consolidat i uns eixam-

ples desenvolupats fonamentalment a l’entorn de dos grans vials: el passeig de

Torras i Bages i la rambla de Fabra i Puig-Onze de Setembre.

En aquests moments, els reptes que s’han d’afrontar com a territori són molts:

d’una banda, el creixement residencial de la zona de Tramuntana; d’una altra,

el projecte global de les casernes i la centralitat que comportaran els nous equi-

paments i serveis de la Fabra i Coats.

Aquestes fites han requerit una intervenció des del govern municipal, la qual ha

estat fonamentalment conduïda a enfortir el nucli històric, d’una banda, i, de

l’altra, a garantir una acurada planificació dels àmbits residencials creats

recentment, amb nous carrers i zones verdes, i plantejant equipaments nous o

replantejant molts dels que ja existeixen i que necessiten una millora, un canvi

o una adaptació a les necessitats del món actual.

A més, pel que fa a la vida quotidiana, s’han realitzat un seguit d’accions rela-

cionades bàsicament amb la pacificació del trànsit en amplis sectors. Han estat

reformes que van en la línia de valoritzar el teixit urbà consolidat, per tal d’a-

frontar el creixement des d’una posició forta i amb qualitat de vida, tot impul-

sant-ne la rehabilitació integral. Al llarg dels propers anys, cal seguir amb

aquest tipus de projectes, prioritzant els carrers amb infraestructures de clave-

gueram i xarxes de serveis més deficitàries o bé que presenten un grau més ele-

vat de deteriorament de voreres i calçades.



20

Continuarem potenciant els grans centres culturals del districte, com ara el Centre

Cultural Can Fabra i el SAT (Sant Andreu Teatre), recentment incorporat al Festival

Grec 2007, com a equipaments que han de generar un valor afegit a la vida cul-

tural i associativa del barri, molt més enllà dels serveis estrictament oferts. Hem

valorat que calia seguir avançant en aquest línia i fer créixer la xarxa amb equipa-

ments nous, com també ampliar i millorar els existents. En aquest sentit, hem

recuperat Can Galta Cremat i hem creat el Centre de Cultura Popular, que al llarg

d’aquesta legislatura ha d’engrandir la seva àrea d’influència i la seva projecció.

Al llarg dels propers anys, el barri de Sant Andreu viurà una gran transforma-

ció. L’ordenació dels entorns de l’AVE crearà extensos espais residencials i ter-

ciaris a banda i banda del traçat ferroviari, també permetrà connectar barris i

districtes separats pel tren durant dècades mitjançant un parc lineal de 3,5 km

que constituirà un nou eix vertebrador de tota la zona.

Es preveu que el barri de Sant Andreu gaudirà d'un futur prou interessant a

mitjà termini. L’equilibri entre els elements del passat, que en refermen la forta

personalitat, i els del futur, que dibuixen un escenari ple d’oportunitats que cal

que lliguem curt, és les premisses bàsiques per poder planificar el desenvolu-

pament dels elements de nova centralitat i de territori en transformació on es

concentraran els focus de l’atenció del conjunt de la ciutat de Barcelona.

2.7. El Congrés i els Indians: la ciutat singular

La zona del Congrés és, amb tota certesa, un d’aquells indrets emblemàtics i

irrepetibles de la nostra ciutat. Els carrers, els edificis, les places i els jardins

configuren un entorn de qualitat i amb una marcada personalitat. Pioner per

l’època en què fou concebut, el barri del Congrés està en plena forma i amb

alguns reptes per afrontar.

El perímetre actual del barri inclou també el veïnat dels Indians. Es tracta d’un

conjunt d’illes on aixecaren residències un cert nombre d’aquests emprenedors

en retornar de «fer les Amèriques».

El fet d’haver estat construït sencer en pocs anys, el situen en un moment his-

tòric on comença a superar-se l’envelliment d’aquella primera generació de

veïns i veïnes, ja que es dóna pas a famílies joves que estan apostant per la qua-

litat de vida que aquesta zona tranquil·la i ben comunicada ofereix al conjunt de

la ciutat. Aquest moment generacional de la història recent del Congrés ens

obliga a fer un impuls decidit per actualitzar el que, en moments passats, va ser

un model de ciutat jardí.


PAD

21

El seu origen el situa, però, davant dos reptes que estem afrontant en part:

d’una banda, la manca d’aparcaments als edificis i, per tant, el dèficit d’espais

d'estacionament a la via pública, malgrat els que s'han construït en els darrers

temps. De l’altra, la necessitat d’anar instal·lant ascensors al conjunt dels edi-

ficis. Aquest element esdevé cabdal per tal de completar una oferta atractiva

per a parelles joves que rejoveneixin el barri, i per millorar la qualitat de vida de

les persones grans que tenen dificultats per accedir al seu habitatge. És per

això que ens fixem l’objectiu de donar suport a les iniciatives de les comunitats

de propietaris per instal·lar ascensors als edificis que no en tenen.

El cas del sector dels Indians és força diferent. El seu entramat de carrers

estrets i, sobretot, la voluntat de la gent que hi viu, el fan, sense cap mena de

dubte, mereixedor d’una consideració especial. En aquest sentit, les especifici-

tats que comentàvem per la part estrictament de les Vivendes del Congrés no

són tan accentuades. Cal seguir prioritzant quins són els carrers d’aquest sec-

tor que requereixen intervencions, ja siguin de pacificació del trànsit, ja siguin

de conversió de carrers en zona de vianants.

Pel que fa als equipaments, la concepció del mateix barri el va dotar d’impor-

tants espais de vida comunitària que són referent per a una part important dels

veïns i les veïnes del Congrés. No obstant això, el Pla d’equipaments del distric-

te contempla la necessitat de dotar la zona d’algunes infraestructures que li

manquen. Els àmbits cultural i esportiu en són les prioritats, i la manca de sòl

disponible ha comportat l’adquisició del Canòdrom de la Meridiana per ubicar-

hi serveis i equipaments que donin resposta a aquests dèficits, d’acord amb les

indicacions d’entitats formades pels seus veïns i veïnes.


PA


ESTAT DEL DISTRICTE.ALGUNES DADES

3.



24

3. ESTAT DEL DISTRICTE. ALGUNES DADES

Un repàs de les dades del nostre districte i la comparació d’alguns indicadors

per a cadascun dels barris, ens ajuda a situar-nos davant la realitat que hi

podem trobar.

Sant Andreu està format per set barris, cadascun dels quals té una personali-

tat i un origen històric propis: la Sagrera, el Congrés i els Indians, Sant Andreu,

el Bon Pastor, la Trinitat Vella, Baró de Viver i Navas. Aquests barris coincidei-

xen amb la nova distribució aprovada per l’Ajuntament, «La Barcelona dels

barris», que s’haurà de desenvolupar durant aquest mandat.

Això no obstant, les dades bàsiques que s’aporten en aquest document fan

referència a zones estadístiques grans (ZEG), agrupacions d’unitats bàsiques

creades pel Departament d’Estadística. D’aquesta manera, les taules que es

presenten no coincideixen en dos dels casos amb els barris tradicionals (i des

de la nova distribució de barris, oficials) del districte. Així, les dades del barris

de la Sagrera i Navas i les relatives al Bon Pastor i a Baró de Viver es presen-

ten conjuntament, si bé les notes aclaridores ens ajudaran a destacar les carac-

terístiques d’unitats inferiors a les ZEG i dels barris del districte.

3.1. Territori

Amb una superfície de 656 hectàrees, el districte de Sant Andreu és el tercer

més gran de Barcelona. Ocupa el 6,5% del terme municipal. El Bon Pastor és,

amb diferència, el barri més gran de tots els del districte (pràcticament n'ocu-

pa un terç de la superfície total), cosa que contrasta amb la quantitat de pobla-

ció que hi viu, que està per sota de la mitjana del districte. Aquesta circums-

tància és deguda, sobretot, a la grandària de la zona que ocupen grans i peti-

tes empreses i indústries. El segon barri en superfície és Sant Andreu, seguit

de la Sagrera i la Trinitat Vella, Navas, el Congrés i els Indians i Baró de Viver,

que, amb unes 15 hectàrees, és el barri amb menys superfície.

Extensió Barcelona Districte

Extensió (ha) 10.096,0 656,4

% respecte a Barcelona 100,0 6,5

Carrers 3.812,0 334,0

Total de m2 de calçades 11.017.549,0 852.732,0

Total de m2 de voreres 5.982.437,0 449.612,0

Superfície de parcs urbans (ha) 549,8 13,0

% respecte a Barcelona 2,4


PAD

25

Superfície del verd urbà (ha) 1.039,9 55,1

% respecte a Barcelona 5,3

Verd urbà/habitant 3,9

Sòl qualificat com a residencial (ha) 2.474,1 171,9

Sòl qualificat com a industrial (ha) 643,6 80,4

Sòl qualificat com a parc urbà (ha) 945,9 53,4

El districte té 13 hectàrees de parcs urbans, el 2,4% de les que hi ha a la ciutat

(549,8 ha). En aquest cas, cal destacar els tres grans parcs que trobem al dis-

tricte: el de la Pegaso, a la Sagrera; el de la Maquinista, al Bon Pastor, i el de la

Trinitat, a la Trinitat Vella. Aquest últim ocupa una superfície de 7,3 hectàrees

i, per la seva ubicació, és el més allunyat de la resta de barris del districte. En

la mateixa línia, el nostre districte té 55,1 hectàrees de superfície verda, el 5,3%

de la superfície verda de la ciutat (1.039,9 ha), amb una relació de 3,9 m2 de

verd urbà per habitant.

La Sagrera i El Congrés Sant El Bon Pastor i La Trinitat

Navas i els Indians Andreu Baró de Viver Vella

Extensió (ha) 145,1 40,4 74,9 212,0 84,2

% respecte al districte 22,2 6,2 26,7 32,4 12,9

% respecte a Barcelona 1,4 0,4 1,8 2,1 0,8

Superfície de parcs urbans (ha) 3,7 2,1 7,3

Sòl qualificat com a residencial (ha) 51,7 20,5 69,9 18,3 13,6

Sòl qualificat com a industrial (ha) 1,4 79,0

Sòl qualificat com a parc urbà (ha) 11,5 2,0 10,1 18,1 11,7

Quant a les qualificacions urbanístiques, cal destacar el nombre elevat de sòl

industrial respecte a la resta de Barcelona. Amb 79 hectàrees, el districte de

Sant Andreu, amb un 12,5% de sòl dedicat a la indústria, duplica el percentat-

ge d’aquesta qualificació de la ciutat (6,4%). Cal destacar-ne el Bon Pastor,

amb 79 hectàrees de sòl industrial d’un total de les 80,4 ha que el districte

dedica a aquesta activitat.

3.2. Població

Les grans tendències quant a la població de la ciutat tenen la seva correspon-

dència al districte de Sant Andreu. No obstant això, hi ha alguns indicadors que

ens assenyalen particularitats que cal tenir presents a l’hora de definir les prio-

ritats de l’acció de govern municipal.



26

Barcelona Districte La Sagrera Navas El Congrés Sant El Bon Baró La Trinitat

i els Indians Andreu Pastor de Viver Vella

Habitants 1.605.602 143.540 30.955 21.574 13.687 52.949 11.932 2.415 10.028

% respecte a Barcelona 100,0 8,9 1,9 1,3 0,9 3,3 0,7 0,2 0,6

% respecte al districte 100,0 21,6 15,0 9,6 36,9 8,3 1,7 7,0

Extensió (ha) 10.096,0 656,4 102,4 42,7 40,4 74,9 200,9 11,1 84,2

% extensió/districte 100,0 15,6 6,5 6,2 26,7 30,6 1,7 12,9

Densitat de població (hab./ha) 159,0 219,0 302,3 505,2 338,8 302,7 59,4 217,6 119,1

Homes 761.870 68.478 14.662 10.028 6.431 25.215 5.968 1.149 5.521

Dones 843.732 75.062 16.293 11.546 7.666 27.865 5.964 1.266 4.896

El districte de Sant Andreu té, l’1 de gener de 2006, 143.540 habitants, un

8,9% del total de Barcelona, que se situen en 1.605.603. Els barris que confor-

men el districte es preparen per a l’arribada de veïns i veïnes nous, amb les

importants promocions d’habitatge, lliure, protegit i dotacional, que comporta-

rà el desenvolupament del Pla Sant Andreu-Sagrera.

La densitat de població de Barcelona se situa en 159 habitants per hectàrea,

mentre que a Sant Andreu és de 219 habitants per hectàrea. En aquest sentit,

cal destacar els barris els percentatges dels quals són més del doble que el de

la ciutat (la Sagrera, el Congrés i els Indians i Sant Andreu) i, sobretot, Navas,

amb una densitat que pràcticament quadruplica la de la ciutat. Hi ha d’altres

que se situen per sota (la Trinitat Vella) o fins i tot representen quasi una ter-

cera part de la densitat de població de Barcelona, com ara el Bon Pastor, amb

uns 59,4 habitants per hectàrea (en aquest cas, cal tenir en compte l’extensió

del barri, com també la ja comentada gran àrea industrial de la zona en una part

del seu territori).

Seguint la pauta de la ciutat, el nombre de dones és superior al d’homes, amb

percentatges similars als de la mitjana de la ciutat.

Franges d’edat Barcelona Districte La Sagrera El Congrés i Sant El Bon Pastor i La Trinitat

i Navas els Indians Andreu Baró de Viver Vella

Petita infància (0-4 anys) 68.748 6.335 1.989 513 2.342 937 554

Nens i nenes (0-14 anys) 190.091 17.366 5.811 1.520 6.340 2.207 1.488

Gent gran (65 anys i més) 334.101 27.768 10.366 3.883 9.676 2.496 1.347

Gent que viu sola (més de 70 anys) 70.269 5.563 1.986 944 1.911 478 244

Índex d'envelliment 175,8 159,9 178,4 255,5 152,6 113,1 90,5

Índex de sobreenvelliment 52,3 50,3 48,7 59,1 50,2 47,2 43,9


PAD

27

De les franges d’edat, cal destacar-ne la gent gran (65 anys i més) i la petita

infància (0-4 anys). En el primer cas, un 19,3% dels habitants del districte té

més de 65 anys, mentre que la mitjana de Barcelona és del 20,8% —cal desta-

car-ne barris com ara el Congrés i els Indians i la Trinitat Vella, amb uns percen-

tatges del 28,3% i del 13,4%, molt per sobre i per sota de la mitjana del dis-

tricte i de la ciutat, respectivament—. En el segon cas, referent a la petita infàn-

cia, la mitjana del districte passa el de la ciutat en dues dècimes (el 4,4% sobre

el 4,2% a Barcelona). Per sota se situen la Sagrera-Navas, el Congrés i els

Indians i, molt per sobre, els barris de la franja (les ZEG corresponents al Bon

Pastor i Baró de Viver, amb un 6,5%, i la Trinitat Vella, amb un 5,5%). Cal tenir

presents els naixements dels darrers anys: el 2005, amb 1.253 nascuts al dis-

tricte respecte als 14.164 nascuts a la ciutat; el 2004, amb 1.263 nascuts al dis-

tricte respecte als 13.931 a la ciutat, i el 2003, amb 1.130 nascuts al districte res-

pecte als 12.605 a Barcelona.

La taxa de natalitat al districte, amb una proporció del 8,9 per mil, se situa en

una dècima per sobre de la de la ciutat, que és del 8,8 per mil. De nou, el

Congrés i els Indians se situa per sota de la mitjana, amb una proporció del 7,5

per mil. El 12,3 per mil del Bon Pastor i de Baró de Viver i l’11 per mil de la

Trinitat Vella se situen molt per sobre, i es poden considerar els barris més

joves del districte. En canvi, la taxa de mortalitat se situa per sota de la de la

ciutat, amb un 8,1 per mil (9,4 per mil a Barcelona). En aquest cas, el Congrés

i els Indians se situa per sobre de la mitjana, amb un 10,1 per mil, i Sant Andreu

i la ZEG de la Sagrera i Navas estan situats per sota, amb una proporció més

baixa.

Barcelona Districte La Sagrera El Congrés i Sant El Bon Pastor i La Trinitat


% formació insuficient 12,3 13,6 12,4 13,2 12,8 18,0 18,2

% titulació superior 14,2 8,1 8,8 9,4 8,8 4,5 4,0

Índex sintètic de desigualtat social 780 775 787 777 779 719 752

Respecte al nivell de formació, Barcelona té un 14,2% de ciutadans i ciutadanes

amb titulacions superiors, xifra més elevada que la del districte, amb un 13,6% de

persones amb aquest nivell d’estudis. El percentatge de població corresponent a

les ZEG dels barris de la franja representa la xifra més alta de persones amb for-

mació insuficient i, alhora, la més baixa de persones amb estudis superiors.



28



Estrangers 260.058 16.433 6.088 1.526 4.270 1.597 2.952

% respecte a estrangers a Barcelona 11,3 2,3 0,6 1,6 0,6 1,1

% respecte a habitants del barri 11,4 10,9 8 11 28,7

El districte té 16.433 estrangers, la qual cosa equival a un 11,3% de la població

del districte, una taxa per sota de la mitjana de la ciutat, que, amb 260.058

estrangers, representa un 16,2% de la població barcelonina. Respecte a les

nacionalitats, coincideixen les del districte i les de la ciutat, amb equatorians en

primer lloc, seguits de peruans i marroquins.

Rànquing de nacionalitats Barcelona Districte La Sagrera El Congrés i Sant El Bon Pastor i La Trinitat


Equador 31.423 3.082 1.148 234 784 391 525

Perú 16.115 1.976 1.063 158 408 81 266

Marroc 15.522 1.285 199 92 166 203 625

Colòmbia 14.616 1.033 459 80 277 118 99

Xina 11.632 901 373 88 297 104 39

Pakistan 14.251 891 65 19 106 102 599

Bolívia 11.495 732 253 96 206 119 58

Argentina 13.265 706 275 96 244 55 36

Itàlia 14.447 611 259 69 226 21 36

República Dominicana 7.697 547 253 60 127 17 90

Romania 5.052 392 111 79 95 49 58

Uruguai 3.711 352 154 46 101 23 28

Brasil 6.313 317 105 36 146 13 17

Rússia 3.718 237 93 28 80 11 25

Xile 5.966 214 94 38 60 5 17

França 9.061 209 84 25 79 14 7

No obstant això, tant la distribució de la població estrangera com la seva nacio-

nalitat varia considerablement segons el barri del districte. A la Trinitat Vella, amb

quasi el 30% de població estrangera al barri, la proporció d’estrangers és supe-

rior a la mitjana del districte i de la ciutat, amb una concentració important de per-

sones del Marroc i del Pakistan, que passen del 40% de la població estrangera,

seguit de persones de l’Equador. Equatorians i marroquins són els més nombro-

sos als barris de la ZEG del Bon Pastor i Baró de Viver. A la resta del districte, són

les persones d’origen sud-americà les que se situen en primeres posicions del

rànquing de nacionalitats, sobretot els vinguts de l’Equador, el Perú i Colòmbia.


PAD

29

3.3. Ocupació



# població activa 724.246,0 66.988,0 26.271,0 5.844,0 25.096,0 5.317,0 4.460,0

% població activa 48,6 49,4 50,9 44,2 50,3 43,8 52,0

% respecte a Barcelona 100 9,3 3,6 0,8 3,5 0,7 0,6

% ocupat 43,3 44,1 45,7 39,6 44,9 36,3 46,9

% aturat, busca 1a feina 12.880,0 1.126,0 444,0 80,0 402,0 146,0 54,0

% aturat 65.684,0 6.181,0 2.204,0 525,0 2.300,0 768,0 384,0

# població no activa 767.363,0 68.507,0 25.379,0 7.390,0 24.807,0 6.819,0 4.112,0

% població no activa 51,4 50,6 49,1 55,8 49,7 56,2 48,0

% jubilat o pensionista 18,7 17,1 16,0 25,1 16,2 18,7 13,9

% incapacitat permanent 2,0 2,2 1,8 2,5 2,0 3,8 2,4

% estudiant/escolar 16,8 17,0 17,7 14,4 17,7 14,3 16,9

% feines de la llar 8,6 9,1 8,7 9,1 9,0 11,1 9,8

% altres situacions 5,3 5,1 4,9 4,8 4,7 8,3 4,9

Amb dades de 2004, des d’un punt de vista estrictament proporcional, el per-

centatge de població activa del districte és similar al de la ciutat (49,4% i

48,6%, respectivament). Només caldria destacar, per sota de la mitjana de la

ciutat, la zona del Bon Pastor i Baró de Viver i la del Congrés i els Indians. La

taxa de població activa d’aquest últim, d’un 44,2%, va íntimament lligada a les

franges d’edat elevades (jubilats, pensionistes).

3.4. Activitat econòmica

L’oferta comercial als barris del districte és àmplia i heterogènia. Als tres mer-

cats municipals i un de privat, cal afegir-hi dos eixos comercials que constituei-

xen una oferta comercial organitzada i que es vertebren al voltant del carrer

Gran i la rambla de Fabra i Puig, al barri de Sant Andreu, i a l’entorn del passeig

de Maragall, als barris de Navas i el Congrés. Aquestes dues experiències nas-

cudes de l’associacionisme comercial constitueixen una bona mostra de la ido-

neïtat de l’organització del comerç del barri. Les xifres així ho demostren: les

2.261 empreses dedicades al comerç al detall representen el 25,3% d’aquesta

activitat dins els grans sectors (aquesta activitat representa el 19,1% a la ciu-

tat), concentrades, principalment, al llarg dels dos eixos comercials i al Centre

Comercial La Maquinista, aquest últim ubicat al Bon Pastor.



30

Grans sectors Barcelona Districte La Sagrera El Congrés i Sant El Bon Pastor i La Trinitat


Indústria 12.232 983 212 89 252 391 39

Construcció 12.427 191 69 15 72 24 11

Comerç al detall 35.839 2.261 725 224 881 349 80

Comerç a l'engròs 12.835 566 185 64 153 160 4

Serveis 73.435 3.370 1.253 374 1.211 378 154

Professionals 41.068 1.563 677 180 632 47 27

Total 187.836 8.934 3.121 946 3.201 1.349 315

Cal tenir molt en compte el polígon industrial del Bon Pastor, que, amb unes

quatre-centes empreses, genera ocupació per a més de 10.000 treballadors. El

seu pes queda reflectit a les dades que es presenten: si el sector de la indústria

a Barcelona, amb 12.232 empreses, representa un 6,5%, les del Bon Pastor

representen el 29% de tota la ciutat. La major part de les empreses que s’ubi-

quen al polígon industrial són les dedicades a la transformació de metalls, a l’e-

dició i al mobiliari.

El sector dels professionals és, en canvi, inferior a la mitjana de la ciutat (un

17,5% i un 21,9%, respectivament).

3.5. Habitatge

El parc d’habitatges del districte representa una xifra mitjana respecte a la ciu-

tat, amb 52.008 habitatges d’un total dels 594.452 de Barcelona. Això no obs-

tant, cal destacar el baix nombre de llars dins el Bon Pastor, tenint en compte

la superfície del barri (212 ha). I és que, de nou, cal recordar que en aquesta

zona del districte el sòl industrial està, comparativament, per sobre de la resta

dels barris del districte i de la ciutat. Els futurs grans processos urbanístics del

barri (nova zona residencial Estadella) i d’altres zones de Barcelona, faran aug-

mentar considerablement el parc d’habitatges en els propers anys. Les caser-

nes de Sant Andreu, les casernes de Navas, el Pla Sant Andreu-Sagrera, etcè-

tera, en constitueixen un bon exemple.



Habitatges principals 594.452 52.008 19.607 5.535 19.181 4.538 3.147

Preu estimat €/m2 habitatge 1a mà 419.300,0 3.581,0

Preu estimat €/ m2 habitatge 2a mà 3.672,0 3.206,0 3.329,0 3.324,0 3.360,0 3.052,0 2.583,0

Preu estimat lloguer €/m2 mes 10,7 8,9 8,8 9,5 8,8 8,5 8,8


PAD

31

En els darrers anys, s’ha portat a terme una iniciativa important per promoure

la rehabilitació d’edificis a través del Programa de rehabilitació, dins el marc

d’accions previstes en el Pla de l’habitatge 2004-2010, i amb subvencions

importants que se centren en els barris de Sant Andreu i la Trinitat Vella (en

aquest últim punt, fonamentat en els ajuts de la Llei de barris).

La notable concentració futura de projectes de construcció podrà justificar par-

cialment el sensible augment de llicències d’obres majors que hauran de ser

aprovades en els propers anys, fet que comportarà una pujada de l’oferta d’ha-

bitatges nous al conjunt del districte.

3.6. Atenció ciutadana

Les dues oficines d’atenció al ciutadà (OAC) de què disposem al districte de

Sant Andreu, constitueixen el punt d’accés immediat i el graó del sistema d’in-

formació més proper als ciutadans i les ciutadanes. Estan situades a la seu del

districte i al Centre Garcilaso.

OAC 2002 2003 2004 2005 2006 Evoluc.‘02-’06

Oficines 2 2 2 2 2 2

Usuaris 63.518 89.163 117.678 129.863 102.204 38.686

Mitjana usuaris dia Orfila 197 299 355 430 326 129

Tràmits població 65.199 81.067 83.935 103.071 115.454 50.255

Consultes realitzades 40.987 46.925 19.613 63.656 80.167 39.180

Tràmits registre general 20.579 22.320 25.512 21.855 26.508 5.929

Tràmits targeta rosa 8.558 8.218 9.381 10.595 10.810 2.252

Tràmits Urbanisme 709 809 817 4.087 5.471 4.762

Tràmits Hisenda 12.790 14.214 17.001 12.679 40.721 27.931

Altres tràmits no registrats al RAT 21.829 26.178 27.944 32.391 41.869 20.040

Total tràmits 170.651 199.731 184.203 248.334 321.000 150.349

El nombre d’usuaris de les OAC pràcticament s’ha duplicat en un interval de cinc

anys (de 63.518 l’any 2002 a 102.204 l’any 2006). Aquesta situació s'ha repro-

duït pràcticament en la totalitat de tipologia de tràmits. En el terreny de trami-

tacions, les referents a població han tingut un augment accentuat, atès, sobre-

tot, el fenomen de la immigració i els nous residents del districte —promocions

d'habitatges nous a l’entorn de la Maquinista, Berenguer de Palou i Colorantes.



32

S’ha de destacar, però, la tramitació de gestions relacionades amb l’urbanis-

me. En aquest sentit, l’inici de la tramitació de les llicències d’obres a les OAC

des de l’any 2004 ha suposat un salt quantitatiu molt important respecte als

anys anteriors.

Per tant, el clar increment de les tramitacions que es realitzen des de les OAC

evidencien una consolidació de l’ús que fa la ciutadania d’aquestes oficines.

Cal destacar que la simplificació i la millora dels tràmits administratius han aju-

dat a mantenir la plantilla durant aquests anys.

3.7. Equipaments

Els serveis de proximitat es despleguen al territori a través dels equipaments.

Es tracta d’activitats i de recursos dirigits a la comunitat a través de l’atenció a

les necessitats socials i la promoció del desenvolupament de les persones.

L’objectiu, en tots els casos, és procurar una qualitat de vida millor i una cohe-

sió social efectiva.

L’estratègia es basa en la participació activa de tots els protagonistes directes

i indirectes (usuaris, familiars, amics, veïns) i en la complicitat del teixit asso-

ciatiu i dels agents socials.

Districte La Sagrera El Congrés i Sant El Bon La Trinitat Baró Navas

els Indians Andreu Pastor iVella de Viver

Biblioteques i sales de lectura 5 1 1 1 1 1

Escoles bressol 6 1 2 1 1 1

Escoles d’educació infantil i primària 17 4 2 5 1 2 1 2

Centres d’educació especial 6 2 2 1 1

Instituts d’educació secundària 6 1 1 1 1 1 1

Centres cívics i culturals 15 2 1 8 1 2 1

Altres serveis educatius 3 2 1

Casals i espais de gent gran 8 1 3 1 1 1 1

Espais joves, casals, punts d'informació 2 2

Casals infantils i ludoteques 4 1 1 1 1

Equipaments esportius 11 1 4 2 3 1

Centres de serveis socials 3 1 1 1

Altres serveis i equip. serv. socials 8 2 1 4 1

Resid. gent gran, centres

de dia i altres serveis 4 1 2 1

Mercats municipals 3 1 1 1

Altres equipaments de salut 9 3 1 3 1 1


PAD

33

Els equipaments públics han anat augmentant en els darrers anys. Així, i com

a exemple, s’han creat escoles bressol noves, casals de gent gran nous, biblio-

teques, diversos CAP, i s’han renovat uns altres equipaments (centres de ser-

veis socials, arxiu...). Les biblioteques i sales de lectura s’han consolidat com a

equipaments culturals, amb un alt volum d’usuaris, una oferta que haurà

d’augmentar en els propers anys (la Biblioteca del Bon Pastor ha representat

un pas més en l’extensió de la xarxa de biblioteques al nostre districte).

Grans esdeveniments culturals conformen l’oferta del districte en aquest

àmbit, com ara «Música i paraules», «Fica’t al SAT!», «7 de teatre», les festes

majors...

El conjunt de l’oferta esportiva al nostre districte és àmplia i estesa per tot el

territori. En aquest sentit, la xarxa d’instal·lacions públiques i privades configu-

ren un mapa divers, on el pes de les instal·lacions municipals és predominant.

En són referents fonamentals les millores i la creació d'equipaments nous, com

ara el gimnàs del poliesportiu de la Trinitat Vella i les instal·lacions de la zona

de la franja del Besòs.

La consolidació dels usos que les entitats realitzen als centres cívics és un indi-

cador que reflecteix molt bé l’excel·lent moment que travessa la relació entre

aquests serveis municipals i el seu entorn social i associatiu (més de tres-cen-

tes entitats conformen el teixit associatiu del nostre districte).

Els equipaments són, en molts casos, seu de propostes innovadores, com ara

les iniciatives de dinamització juvenil o d’altres col·lectius.



34

EQUIPAMENTS DEL DISTRICTE DE SANT ANDREU

Oficines municipals

Seu municipal del districte i oficina d’atenció al ciutadà Pl. Orfila, 1

Oficina d’atenció al ciutadà Juan de Garay, 116

Guàrdia urbana Sagrera, 179

Oficina d'Habitatge Joan Torras , 4

Comissaria dels mossos d'esquadra Pg. Torras i Bages, 129-145

Equipaments escolars públics

Escola Bressol El Mar Castellbell, 1

Escola Bressol Palomar Malats, 45

Escola Bressol El Tren Via Barcino, s/n

Escola Bressol Caminet del Besòs Quito, 2

Escola Bressol Les Quatre Torres Augusto César Sandino, 9

Escola Bressol El Parc de la Pegaso Portugal, 60

CEIP Baró de Viver Tucumán, 1

CEIP Bernat de Boïl Mollerussa, 1

CEIP Dr. Ferran i Clua Manigua, 43

CEIP El Sagrer Costa Rica, 26

CEIP Emili Juncadella Juan de Garay, 12

CEIP Eulàlia Bota Palomar/Gran de Sant Andreu

CEIP Rosa dels Vents Açores, 1-3

CEIP L’Estel Felip II, 54

CEIP Mestre Gibert i Camins Irlanda, 15

CEIP Octavio Paz Mallorca, 677

CEIP Pompeu Fabra Olesa, 19

CEIP Pegaso Dublín, 5-15

CEIP Ramon Berenguer III Via de Bàrcino, s/n

CEIP Ramon i Cajal Mare de Deu de Lorda, 25

CEIP Sant Pere Nolasc Guardiola i Feliu, 9

CEIPM Turó Blau Gran de Sant Andreu, 2

CEIPM Ignasi Iglesias Pg. Torras i Bages, 108

IES Dr. Puigvert Pg. Santa Coloma, s/n

IES Joan Fuster Pl. Ferran Reyes, 2

IES L’Alzina Ptge. Salvador Riera, s/n

IES Príncep de Viana Torroella de Montgrí, 6-18

SES Cristòfol Colom Mollerussa, 71-75

SES Josep Comas i Solà Via de Bàrcino, s/n


PAD

35

Altres equipaments educatius públics

Escola d’Adults Bon Pastor Mollerussa, s/n

Escola d’Adults Pegaso Segadors, 2

Escola d’Adults La Trinitat Vella Madriguera, 38

Escola de Música Sant Andreu Segadors, 2

Escola Superior de Disseny i Art La Llotja Pare Manyanet, 40

Centre d'Educació Especial Municipal Pont del Dragó Sagrera, 179

Altres serveis educatius

Equip d'Assessorament Psicopedagògic (EAP) Bascònia, 17

Centre de Recursos Pedagògics (CRP) Fraga, 23-25

Espai Familiar del Bon Pastor Pg. Enric Sanchis, 12

Centres cívics i culturals

Centre Cívic La Trinitat Vella Foradada, 36

Centre Cívic Bon Pastor Pg. Enric Sanchis, 12

Centre Cívic Baró de Viver Pg. Santa Coloma, 110

Centre Cívic Sant Andreu Gran de Sant Andreu, 111

Centre Cívic La Sagrera-La Barraca Martí Molins, 29

Centre Garcilaso Juan de Garay, 116

Centre Cultural Can Fabra Segre, 24-32

Centre Municipal de Cultura Popular Pl. Can Galta Cremat

Sant Andreu Teatre (SAT) Neopàtria, 54

Casal de Barri Caliu Congrés Acàcies, 26-28

Casal de Barri Can Portabella Virgili, 26

Altres serveis culturals

Les Golfes de Can Fabra Segre, 24-32

Hotel d’Entitats Cuba, 2

Punt d’Informació i Atenció a les Dones Foradada, 36

Centre de Normalització Lingüística Residència, 15

Biblioteques i sales de lectura

Biblioteca Ignasi Iglesias-Can Fabra Segre, 24-32

Biblioteca Garcilaso Juan de Garay, 116

Biblioteca Bon Pastor Estadella, 62

Sala de Lectura La Trinitat Vella Foradada, 36

Sala de Lectura Baró de Viver Pg. Santa Coloma, 110



36

Equipaments per a la gent gran

Casal de Gent Gran La Palmera Av. Meridiana, 315

Casal de Gent Gran Baró de Viver Pg. Santa Coloma, 104 (int.)

Casal de Gent Gran Bon Pastor Mollerussa, 3

Casal de Gent Gran de Navas Capella, 10

Casal de Gent Gran Bascònia Bascònia, 42

Casal de Gent Gran Mossèn Clapés Gran de Sant Andreu, 467

Casal de Gent Gran de Sant Andreu Gran de Sant Andreu, 20

Casal de Gent Gran La Trinitat Vella Madriguera, 38-42

Equipaments per a la infància i la joventut

Casal Infantil Bon Pastor Mollerussa, 1

Casal Infantil Baró de Viver Pg. Santa Coloma, 110

Servei de Dinamització Juvenil Franja Besòs Pg. Santa Coloma, 110

Biblioludoteca La Trinitat Vella Foradada, 36

Sala de Joves Baró de Viver Pg. Guayaquil, 53

Ludoteca Casa Bloc Lanzarote, 42

Equipaments esportius

Complex Esportiu Municipal La Trinitat Vella Via de Bàrcino, 84-86

Complex Esportiu Municipal Bon Pastor Costa Daurada, 12-16

Piscina Municipal Sant Andreu Santa Coloma, 25

Poliesportiu Municipal Francisco Calvo Virgili/Riera d’Horta

Poliesportiu Municipal Ignasi Iglesias Palomar, 48

Camp Municipal de Futbol Bon Pastor Santander, 120

Camp Municipal de Futbol La Trinitat Vella Pg. Torras i Bages, 136-148

Camp Municipal de Futbol Narcís Sala Santa Coloma, 2

Pista Poliesportiva Municipal La Sagrera Hondures, 2

Pista d'Aeromodelisme Rec Comtal Parc de la Trinitat

Instal·lació Municipal La Pèrgola de Baró de Viver Pg. Guayaquil/Clariana

Centres de serveis socials

Centre de Serveis Socials Franja Besòs Estadella, 64

Centre de Serveis Socials Sant Andreu Paixalet, s/n

Centre de Serveis Socials Garcilaso Juan de Garay, 116


PAD

37

Altres serveis i/o equipaments de serveis socials

Equip d’Atenció a la Infància i a l'Adolescència (EAIA) Paixalet, s/n

Equip d’Atenció a la Dona (EAD) Garcilaso, 23-27

Centre de Dia Casa Bloc Almirall Proixida, 1

Centre de Dia La Trinitat Vella Madriguera, 38-42

Residència per a Gent Gran i Centre de Dia La SagreraBerenguer de Palou, 102

Apartaments per a la gent gran Joan Torras/Cinca

Menjador Social Navas Av. Meridiana, 238-240

Centre Residencial d’Acció Educativa (CRAE) Camp del Ferro, s/n

Centre Residencial d’Acció Educativa (CRAE) Gran de Sant Andreu, 388

Centre Residencial d’Acció Educativa (CRAE) Vallès, 51

Centre Residencial d’Acció Educativa (CRAE) Alexandre, 6-8

Oficina de Benestar Social Rbla. de Fabra i Puig, 13

Altres serveis i/o equipaments de salut

Equip de Salut Escolar Av. Meridiana, 428

Centre de Salut Mental d’Adults Sant Andreu Sagrera, 179

CAS de Drogues Pegaso Sagrera, 179

Unitat de Drogodependència (alcoholisme) Acàcies, 27-31

CAS de Drogues Casa Bloc (només Il·legals) Lanzarote, 40

CAP Bon Pastor Mollerussa, s/n

CAP Sagrera Garcilaso, 1-9

CAP Sant Andreu Av. Meridiana, 428

CAP Via de Bàrcino Via de Bàrcino, 75

Mercats municipals

Mercat Municipal Sant Andreu Pl. Mercadal, s/n

Mercat Municipal Felip II Felip II , 118

Mercat Municipal Bon Pastor Sant Adrià, 156


PA


LÍNIESESTRATÈGIQUESD’ACTUACIÓ

4.



40

4. LÍNIES ESTRATÈGIQUES D'ACTUACIÓ

El districte de Sant Andreu, porta nord de la ciutat de Barcelona i punt de tro-

bada amb els municipis del Barcelonès nord i del Vallès, està format per set

barris amb una forta personalitat i un alt orgull de pertinença. L'heterogeneïtat

del seu territori en configura la personalitat, marcada per la transformació per-

manent, amb un present i un futur immediat plens d’oportunitats. Tots aquests

factors garanteixen un nou escenari de centralitat metropolitana que permetrà

la vertebració territorial del conjunt del districte, alhora que enforteix el teixit

social dels barris consolidats. La cohesió social, la vertebració territorial i el

lideratge institucional constitueixen la base del projecte municipal i el compro-

mís amb els ciutadans i les ciutadanes com a projecte compartit.

4.1. Cohesió i inclusió social

El districte de Sant Andreu és un territori que s’ha transformat força pel que fa

a l’aspecte urbanístic. Ha millorat el seu espai públic i ha adquirit un estàndard

de qualitat equivalent al de molts altres barris de la resta de la ciutat. És per

aquest motiu que ha arribat el moment de posar l’accent en les polítiques

socials. En aquesta línia, cal estendre els serveis i els equipaments que garan-

teixin la mateixa qualitat de vida per a tothom.

La societat d’avui dia és més complexa que mai. Ja no es pot parlar de la famí-

lia en general, ja que hi ha diferents models de famílies, cadascun dels quals té

unes necessitats específiques. Cal, doncs, definir quines prestacions i quins

serveis s’ofereixen a les llars. Tot això des d’un model de proximitat i facilitant

un accés senzill a l’assessorament.

Les famílies monoparentals de gent gran o aquelles que tenen cura d’una

persona dependent són cada cop més habituals i requereixen una atenció

especial. El desenvolupament de la Llei de promoció de l’autonomia personal

i atenció a les persones en situació de dependència i la futura Llei de serveis

socials estableixen la universalització dels serveis adreçats a aquestes perso-

nes i els recursos suficients per atendre-les. En aquesta línia, hem d’avançar

en la prestació de serveis des del districte, en especial en el servei d’atenció

domiciliària i en la teleassistència, d’acord amb el Pla d’inclusió social de

l’Ajuntament de Barcelona.

Per garantir l’autonomia de les persones, és molt important garantir uns

espais, uns transports i uns equipaments públics totalment accessibles. En els

darrers anys, s’ha avançat molt en aquest terreny, però sempre queda alguna


PAD

41

barrera per superar. El districte de Sant Andreu ha d'incidir en les polítiques

necessàries per tal de minimitzar els problemes d’accessibilitat.

Les famílies més joves es troben amb el repte de fer compatible la seva tasca

professional amb la seva vida personal. Un dels obstacles seriosos per tal de

fer assequible aquest repte és el de la cura dels infants que tenen entre zero i

tres anys. Cal donar un impuls decidit a l’oferta de places en escoles bressol,

així com garantir un ajut a aquelles persones que necessiten aquest servei, però

que no troben lloc a la xarxa pública.

Per tal de garantir la cohesió social dels nostres barris, també cal atendre aque-

lles persones que es troben en risc d’exclusió social. Raons molt diverses poden

generar situacions en les quals les persones arriben a una situació on la inter-

venció dels serveis socials del districte és indispensable per mantenir el seu

nivell mínim de benestar, la convivència a l’espai públic i els drets dels seus

veïns i veïnes. Per aquests motius, s’han de reforçar els serveis socials del dis-

tricte i aquelles polítiques adreçades a la lluita contra la pobresa.

4.2. Habitatge

L’habitatge és uns dels drets reconeguts a la ciutadania i, per tant, el districte

de Sant Andreu té la voluntat ferma de facilitar-hi l’accés a les persones que

pateixen més dificultats per trobar-ne un.

La transformació que viu el nostre districte permetrà aconseguir sòl per fer una

gran quantitat de promocions públiques que es destinaran tant a lloguer com a

venda de manera equilibrada. Es continuarà amb les promocions d’habitatge

dotacional que facilitin l’emancipació del jovent, també es procurarà ajudar la

gent gran a accedir a un pis econòmic, accessible i amb els serveis necessaris

perquè pugui mantenir una vida autònoma. Per fer un model més equilibrat de

ciutat, promourem el planejament adequat que faciliti la construcció d’habitat-

ge públic i privat en el mateix indret.

Però no tota la política d’habitatge ha de basar-se en la construcció nova. Es

potenciarà la creació d’una borsa de lloguer amb llista única mitjançant la qual

la gent pugui realitzar les seves operacions amb totes les garanties necessàries.

Hem d’ajudar a aconseguir que les persones que viuen en habitatges amb man-

cances estructurals puguin millorar la seva situació. Cal fer un èmfasi especial en

la continuació de la renovació dels habitatges de les Cases Barates de Bon

Pastor. També en aquest aspecte es facilitaran els ajuts necessaris per instal·lar-

hi ascensor i per rehabilitar-ne les zones comunes. Igualment, es farà una vigi-



42

lància especial a la sobreocupació i a l’assetjament immobiliari. S’aplicaran fór-

mules noves de tinença i ús de l’habitatge, de manera que les edificacions que

es duguin a terme es facin únicament en règim de lloguer i en dret de superfície.

4.3. Igualtat, diversitat i ciutadania

En una societat moderna, és necessari que tothom tingui les mateixes oportuni-

tats per tal que pugui portar a terme els seus projectes o per accedir als matei-

xos coneixements i serveis que qualsevol altra persona. Perquè aquesta màxima

sigui real, cal que es facin polítiques adreçades a aquells col·lectius que es poden

veure exclosos d'alguns àmbits. Fomentarem espais de diàleg i reflexió per

afrontar amb èxit les noves situacions de la vida quotidiana: conciliació entre la

vida personal i la laboral, les noves relacions familiars, les persones soles, etc.

L’emancipació dels joves i les joves constitueix un repte personal que moltes

vegades és bastant complicat. Cal una bona formació, un treball de qualitat i

estable i un accés més fàcil a l’habitatge. També és cada cop més important

que se'n garanteixi l'accés a la cultura, al transport, als serveis i a la salut. Per

facilitar-los un bon assessorament que els permeti aconseguir aquestes fites,

es crearà una xarxa de centres d’informació juvenil, es potenciarà la col·labora-

ció entre entitats juvenils i es replantejaran els serveis que se’ls ofereixen.

La igualtat real entre homes i dones encara té algunes fites importants per

assolir. El districte de Sant Andreu vol estar lliure de violència de gènere i, per

aconseguir-ho, ha d’ajudar a proporcionar els serveis necessaris a les dones

afectades. També cal continuar amb els programes de promoció de les dones

en aquells col·lectius on el paper que fan elles és lamentablement secundari i

facilitar-ne la integració laboral.

També s'ha de recórrer un important camí perquè les persones siguin tractades

de la mateixa manera, independentment de la seva orientació sexual. El distric-

te donarà suport a totes aquelles accions necessàries per difondre el respecte

vers l’orientació sexual de les persones en qualsevol àmbit quotidià.

L’esperança de vida de la nostra gent gran i la seva vitalitat són cada cop més

elevades. Per tant, s’han d’impulsar polítiques que donin protagonisme en la

vida ciutadana a aquest col·lectiu i que li garanteixi l'accés a serveis i a activi-

tats que fins ara li eren aliens. D'una manera especial, ens referim a la cultura,

l’esport i l’oci actiu. De la mateixa manera, facilitarem la seva presència i expe-

riència com un valor en la vida social i participativa del districte. Dins d’aques-

tes polítiques, s’hauria d’incidir en la millora i en l'extensió de la xarxa de casals


PAD

43

de gent gran. S’ha d’assolir el repte de l’assistència als avis, tant en el seu

domicili, com mitjançant habitatges dotacionals, residències o centres de dia.

Tot això, en el marc del desenvolupament de la Llei de promoció de l’autono-

mia personal i atenció a les persones en situació de dependència i la futura Llei

de serveis socials.

La salut és un dels drets universals de les persones. El districte de Sant Andreu

demanarà a les administracions competents que executin els compromisos que

ja estan presos a l’actual mapa sanitari i que facin les inversions addicionals

perquè cap barri del districte pateixi una manca de qualitat en el servei.

El districte de Sant Andreu es caracteritza per tenir una de les xarxes d’entitats

més riques de la ciutat. Aquest és un valor molt important, creador de ciutada-

nia i cohesió social, de gent que s’estima el seu carrer i que col·labora a crear

ciutat. Per aquest motiu, s’han d’impulsar les polítiques participatives

ampliant la implicació del moviment associatiu i la seva corresponsabilització,

amb el repte afegit d’incorporar-hi activament les persones nouvingudes.

4.4. Desenvolupament econòmic i ocupació de qualitat

El districte de Sant Andreu ha evolucionat molt pel que respecta a l'activitat

econòmica. El pes del sector industrial s’ha reduït i cada cop hi adquireix més

importància el sector serveis. En aquesta transformació, l’important és que

s’ha creat més ocupació i que les condicions laborals són més bones. Aquesta

línia ascendent ha de continuar i ha de rebre l’impuls que permeten les impor-

tants inversions de què gaudirà el districte en aquests anys.

El Pla Sant Andreu-Sagrera generarà una zona d'atracció d’activitat econòmica

de gran abast en el sector serveis i del transport que es veurà complementada

amb una iniciativa educativa important basada en el ferrocarril i els autobusos,

per tal de garantir uns excel·lents professionals del sector.

Els agents econòmics tindran una participació activa en la presa de decisions

relatives a canvis de mobilitat i obres, ja que participaran en les comissions de

seguiment.

Una de les característiques del districte de Sant Andreu és la potent xarxa de

comerç de proximitat que posseeix. Es potenciarà el teixit comercial a tots els

barris, es donarà suport a les iniciatives que es prenguin en zones amb una xarxa

més feble i es renovarà la qualitat de serveis dels nostres mercats municipals,

que han de convertir-se en el centre dinamitzador del comerç de l’entorn.



44

Potenciar l’accés a les noves tecnologies de la comunicació en els equipaments

municipals i trencar amb la fractura digital serà una de les prioritats d’aquest

districte.

Per últim, cal garantir el compromís de l’Administració municipal de fer les con-

tractacions amb empreses i entitats que apliquin la normativa de prevenció de

riscos laborals per als seus treballadors i treballadores.

4.5. Sostenibilitat

El districte de Sant Andreu ha d’estar compromès amb la sostenibilitat i el

canvi climàtic. Som una peça més en el trencaclosques del planeta i no podem

fallar; som tan importants com qualsevol altra, per tant, això ens exigeix

accions que ens permetin reduir consums, emissions i residus. En aquesta línia,

s’hauran d’estendre els objectius de l’Agenda 21 a tots els barris.

En matèria d’energia, s’impulsaran polítiques de reducció de consum, com

també de generació d’energia mitjançant sistemes renovables, d'una manera

especial amb plaques solars tèrmiques i fotovoltaiques i amb l’extensió de sis-

temes centralitzats de fred i calor. També es continuaran soterrant línies elèc-

triques aèries de baixa tensió.

La pacificació dels nostres carrers és un aspecte necessari per augmentar la

qualitat de vida dels ciutadans i les ciutadanes del districte, però també esde-

vé imprescindible per eliminar emissions de gasos i sorolls. Es potenciarà el

transport públic amb la millora de les freqüències i amb la posada en marxa de

més línies de metro, l’ús de la bicicleta i la creació de més places d’aparcament

soterrani. Per últim, es continuarà amb la progressiva implantació del paviment

sonoreductor als principals carrers del districte i s’hi estudiarà la col·locació de

pantalles acústiques.

L’aigua és un bé cada cop més escàs. Barcelona, i en concret el districte de Sant

Andreu, és rica pel que fa a recursos freàtics i cal avançar en la manera d'apro-

fitar-los per poder-los utilitzar en la neteja i el regatge. D'altra banda, és neces-

sari reforçar una xarxa de fonts correcta a tots els barris i que afavoreixi un

consum responsable.

La minimització i el tractament dels residus és un dels altres capítols impor-

tants. Cal millorar-ne la recollida selectiva, estendre la recollida amb el sistema

pneumàtic fins allí on sigui possible i fer més accessibles el punts verds a tots

els ciutadans i les ciutadanes del districte. També és molt important l’activitat


PAD

45

divulgativa per fer més responsables les persones envers els residus que gene-

ren. En aquest sentit, el districte i la seva Administració continuaran amb els

hàbits de responsabilitat ambiental.

Un altre aspecte necessari pel que fa a la nostra qualitat ambiental és el d’am-

pliar la superfície de verd als nostres barris. La gran transformació de la trinxe-

ra de vies de ferrocarril en un llarg parc lineal, previst en el Pla Sant Andreu-

Sagrera, juntament amb unes altres transformacions d’espais recuperats i amb

moltes petites actuacions de reurbanització de carrers on es plantaran arbres

nous allí on hi havia voreres molt estretes, permetrà augmentar l’espai verd de

manera important.

4.6. Desenvolupament urbà

El districte de Sant Andreu es caracteritza perquè té set barris amb una perso-

nalitat pròpia molt marcada, això es tradueix en la configuració dels seus

carrers. Però si una cosa tenen tots en comú és la transformació progressiva

que estan experimentant els seus espais públics per tal de guanyar lloc per als

vianants i per assolir els estàndards de qualitat que hi ha a la resta de la ciutat.

Serà una prioritat d’aquest districte continuar amb aquestes actuacions que

fan més amables i confortables els nostres carrers i que permeten que passe-

jar-hi sigui un plaer que convidi tothom a fer-ho.

D'altra banda, s’iniciaran els tràmits per a la modificació de Pla general metro-

polità (MPGM) del Torrent de l’Estadella, la qual cosa permetrà transformar

activitats empresarials obsoletes en indústries compatibles amb l’ús residen-

cial de l’espai i que seran pioneres en recerca, innovació i disseny.

Però, en aquest període, el districte de Sant Andreu té en marxa tota una sèrie

de projectes de gran envergadura que transformaran els nostres barris i que

permetran que hi hagi una qualitat de vida millor. Això s'aconseguirà creant

espais públics de més qualitat, pensats per al vianant, amb l'augment de zones

verdes i, sobretot, amb la construcció de més equipaments que donaran ser-

veis nous i més bons a la ciutadania.

No hi ha cap barri del districte que no tingui algun pla emblemàtic que ajudi a

resoldre els dèficits que pateix. Estan en marxa el planejament de les casernes

de Sant Andreu, la Llei de barris de la Trinitat Vella i la substitució de les Cases

Barates del Bon Pastor. Properament, començaran a posar-se en marxa uns

altres projectes tan importants com la Fabra i Coats, la caserna de Navas, el

canòdrom o els plans associats al Pla Sant Andreu-Sagrera: entorns de la



46

Sagrera, Colorantes II i Can Portabella. D'altra banda, Baró de Viver veurà com

es fa realitat la connexió de la seva zona amb Sant Andreu i el Bon Pastor, amb

la qual cosa es posarà fi al tradicional aïllament que ha patit. I, per últim, una

gran aspiració ja està a punt d’arribar: l'any 2008, començarà el procés de tras-

llat de la presó de la Trinitat Vella i, per tant, la transformació dels seus entorns.

El nucli històric de Sant Andreu és un dels més emblemàtics de la ciutat i la

seva preservació esdevé fonamental per mantenir el caràcter d’aquest barri.

S’impulsarà la desafectació dels seus carrers per tal de preservar la trama

urbana actual i evitar-hi l’obertura de grans escletxes. A més, es continuarà

amb el projecte d’ajuts addicionals per reformar els habitatges d’aquesta zona,

així com també els de la Trinitat Vella.

Al nostre districte, hi estan en marxa o pendents d'engegar alguns plans espe-

cials de reforma integral que són importants per transformar zones del barri

que necessiten actuacions per millorar l’entorn. Es continuarà amb aquests

processos per guanyar més qualitat de l’espai públic amb la participació de la

ciutadania.

Per accelerar aquests processos de transformació dels nostres barris, el distric-

te de Sant Andreu presentarà la seva candidatura a la Llei de barris de la

Generalitat de Catalunya, amb l’objectiu d’aprofitar els recursos que aquesta

atorga per tal de beneficiar alguna de les zones que encara no gaudeixen d’a-

quest programa.

4.7. Educació, creativitat i cultura

La millor eina per garantir la igualtat d’oportunitats i la cohesió social és l’edu-

cació. El districte de Sant Andreu vol garantir una oferta pública d’ensenya-

ment completa per a tots els seus barris. Per aquest motiu, s’han de fer totes

les gestions necessàries per acomplir els objectius del mapa escolar vigent i

ampliar-lo, a fi de donar resposta a aquelles necessitats que han sorgit després

d'haver estat aprovat. Quant a l’educació de zero a tres anys, l’objectiu del dis-

tricte és el de doblar l’oferta de places públiques d’escola bressol. També hi ha

el compromís de renovar els espais on s’ubiquen centres d’ensenyament, reglat

o d’altre tipus, que no reuneixen les condicions mínimes de qualitat. Es posarà

en marxa un centre de formació professional públic, per tal d’oferir aquest tipus

d’estudis al districte. Per últim, es faran les gestions oportunes perquè, com a

mínim, una escola per barri obri les seves instal·lacions fora de l’horari lectiu, a

fi que el seu entorn veïnal hi pugui realitzar activitats.


PAD

47

També afrontarem, amb la comunitat educativa, la nova convivència a les aules

i els problemes com ara l’absentisme i el fracàs escolar.

Un altre punt d’interès ha de ser el de la pràctica esportiva. Tota persona dels

nostres barris ha de poder tenir accés a un centre esportiu de qualitat proper i,

per tant, s’han de planificar noves instal·lacions per cobrir-ne el dèficit que

existeix en alguns territoris, així com realitzar millores en algunes de les que ja

estan en funcionament.

La cultura ha de ser una de les apostes principals del districte. Som una zona

propícia per realitzar aquesta activitat, atès que hi ha moltes entitats que tre-

ballen en aquest àmbit i amb una tasca ben reconeguda arreu. El districte de

Sant Andreu disposa d’espais adients per albergar algunes de les fàbriques per

a la creació que s’impulsaran a nivell de ciutat. L’objectiu principal és que l’ac-

tivitat creativa i de difusió del nostre districte entri dintre de la programació de

ciutat, en especial en els casos del SAT i de la Nau Ivanow.

Quant als equipaments culturals més propers, cal completar la xarxa de biblio-

teques de barri, ubicar com a mínim un centre cívic a cada barri del districte i

ampliar l’oferta de casals de barri. Per últim, s’ha de garantir un espai prou

ampli per a l’escola de música del districte, per tal que pugui impartir les seves

classes amb la qualitat que s’exigeix.

Les entitats, el districte i els nostres equipaments generen una gran quantitat

d’activitats al llarg de la temporada. Hem de continuar fomentant aquesta

tasca, així com generar projectes nous que enriqueixin l’espectre cultural de la

zona. També és necessari establir algun espai comú de col·laboració i coneixe-

ment entre les diferents entitats culturals del districte i millorar la difusió exter-

na de les activitats que realitzen.

4.8. Convivència i seguretat

Un espai públic de qualitat no és l’únic requisit necessari per tal de disposar

d’un entorn agradable del qual pugui gaudir la ciutadania. També és important

que s'estableixi la conjunció de diferents interessos de diversos grups de per-

sones que en vulguin fer ús. Per tant, la convivència a l’espai públic és impres-

cindible per tal que aquest esdevingui un entorn d’alta qualitat de vida.

La realitat social dels nostres barris s’ha anant modificant i ha esdevingut més

complexa. Les diferents cultures que trobem als carrers han de conformar una

societat realment intercultural i permeable a cadascun dels grups.



48

La prioritat a l'hora de garantir la convivència a l’espai públic ha d’anar dirigida

cap a accions de prevenció i de coneixement mutu. Es potenciaran les pràcti-

ques d’educació social, mediació i elaboració de plans adreçats a aquella pobla-

ció que es troba en risc de generar actituds incíviques.

En l’àmbit de la seguretat, s’haurà de completar aquesta política amb accions

d’intervenció. Per ser eficients en aquest treball, s’incrementarà el nombre d’e-

fectius de la guàrdia urbana per tal de dedicar-los a tasques de proximitat. Es

continuarà en la línia de millorar la col·laboració entre la guàrdia urbana i els

mossos d’esquadra per tal d’optimitzar efectius i esforços. També s’incremen-

taran els recursos destinats a inspecció, per tal d’assegurar que l’activitat eco-

nòmica de les empreses i el comportament de les persones s’ajustin a les nor-

matives vigents.

S’implantarà la figura del comissionat per resoldre les controvèrsies entre veïns

que no pertanyen a l’àmbit del dret penal, però sí del dret administratiu.

4.9. Proximitat

La ciutadania és cada cop més exigent amb la qualitat de l’espai públic. Ja no

n'hi ha prou amb les reformes progressives dels carrers, sinó que ara s'exigeix

a l’Administració que les zones urbanes presentin una alta qualitat de mante-

niment i neteja.

L’altra demanda més ferma de la societat és la de tenir tots els serveis neces-

saris a prop de casa per gaudir d’una qualitat de vida més elevada. En aques-

ta línia, s’ha d’intentar garantir a tots els ciutadans i ciutadanes una mateixa

dotació de serveis. Per tant, s’avançarà en la construcció d’equipaments

públics que cobreixin els dèficits que es pateixen a cadascun dels barris del

districte.

Per tal que la tasca de govern esdevingui una acció compartida i de la qual

tothom se senti partícip, s’obriran espais de corresponsabilitat entre

l’Administració, la societat organitzada i la ciutadania. Per aquest motiu, a fi de

millorar la comunicació i fer-la més àgil, es potenciaran els processos comuni-

taris, la constitució dels Consells de Barri i s’assignarà un conseller a cadascun

dels barris del districte. El disseny i l'execució de les actuacions previstes al

territori es realitzaran mitjançant la participació dels veïns, els quals seran

degudament informats dels calendaris i dels canvis que hi pugui haver.


PAD

49

4.10. Centralitat

El districte de Sant Andreu ha assolit un grau de qualitat bastant acceptable

des del punt de vista social i d’entitats. És un districte força cohesionat, amb

personalitats molt fermes i amb un esperit creatiu ben reconegut a la resta de

la ciutat. Tot això, juntament amb les propostes presentades als apartats ante-

riors, permeten que es pugui fer un nou salt endavant i ambicionar un nou

paper de centralitat a la Barcelona metropolitana.

L’estació del tren d’alta velocitat i tot el Pla Sant Andreu-Sagrera situaran el

districte al cor de la regió metropolitana. Hem de saber aprofitar aquest poder

d’atracció per tal de portar al nostre territori importants equipaments culturals,

tant d’exhibició com creatius, per tal de poder gaudir d’activitats de primer

nivell sense haver de sortir dels nostres barris. Al mateix temps, ens continua-

rem esforçant perquè els nostres equipaments culturals vegin reconegut el seu

treball dintre dels circuits oficials de la ciutat. També és intenció del districte

captar o generar espais de debat que siguin d’interès en la difusió general.

Les entitats del nostre districte formen una xarxa molt forta i completa, i la

gran majoria estan ben consolidades. Per tant, ara és el moment d’atreure

col·lectius de la ciutat o de la resta de Catalunya perquè instal·lin la seva seu al

nostre territori i, d’aquesta manera, les entitats del barri hi puguin crear siner-

gies, a fi d'aconseguir que el seu creixement encara sigui més fort. Fer possible

que entitats de segon ordre, aglutinadores d’entitats més petites, vinguin al

nostre districte serà una de les prioritats bàsiques en tots els àmbits, però un

dels que més es vol reforçar és el de la solidaritat i la cooperació.

Referent als serveis públics, també hem de tenir al districte equipaments de ciu-

tat o supramunicipals que donin servei a un nombre elevat de població de l’en-

torn i als quals la nostra gent pugui accedir sense necessitat de desplaçar-se. El

districte farà tots els esforços possibles per aconseguir atreure centres universi-

taris, residències d’estudiants i centres de treball d’altres administracions.

L’objectiu final és que la població de l’entorn de la nostra zona ens conegui bé

perquè hagi de venir a casa nostra a gaudir de la cultura, a participar de les enti-

tats o a utilitzar els serveis públics que tingui a la seva disposició. Volem un dis-

tricte obert al seu entorn on es produeixin unes sinergies entre persones d'àm-

bits i de territoris molts diferents. Volem un districte cosmopolita.


PA


OBJECTIUS IACTUACIONSPER ÀMBITS

5.



52

5.1. EL MEDI URBÀ

Objectius generals

• Fer del districte de Sant Andreu un espai urbà de qualitat, comunicat, soste-

nible, amb equipaments, infraestructures i serveis accessibles i pròxims als

seus ciutadans i ciutadanes.

• Crear un espai de convivència, que faciliti la vida quotidiana i que permeti la

diversitat d’usos i la relació mútua entre les persones.

Objectius específics

5.1.1. Aconseguir un espai públic de qualitat

5.1.1.1. Recuperar espais per al districte, mitjançant la transformació dels

antics recintes industrials i d’altres.

5.1.1.2. Potenciar un planejament que faciliti la millora i l'adaptació dels barris

a les noves realitats.

5.1.1.3. Impulsar la transformació de les zones amb dèficits estructurals mit-

jançant els plans de barris, com el de la Trinitat Vella.

5.1.1.4. Millorar l’estat i de les intervencions al carrer i al mobiliari urbà.

5.1.2. Facilitar l’accés a l’habitatge dels ciutadans i les ciutadanes del dis-

tricte

5.1.2.1. La disponibilitat de sòl al nostre districte ha permès planificar-hi un

creixement residencial important. Ens proposem incrementar-ne les

dotacions de sòl per construir-hi habitatges protegits de lloguer, amb

dret de superfície i dotacionals.

5.1.2.2. Promoure habitatges públics protegits nous, de lloguer social, dotats

amb diverses formes: Porta Trinitat Vella, Ferran Junoy, caserna de

Sant Andreu, PERI Santa Coloma, Fabra i Coats, Sant Adrià, Can

Portabella, caserna de Navas, entorns de Sagrera i Colorantes II.

5.1.2.3. Tenir l’inventari de sòl disponible per fomentar l’habitatge públic.

5.1.2.4. Reservar a persones del districte un percentatge dels habitatges que

s’adjudiquin, segons els criteris de ciutat.

5.1.2.5. Continuar les fases següents de la reforma de les Cases Barates del

Bon Pastor.

5.1.2.6. Potenciar els ajuts a la rehabilitació i a la millora de l’habitatge del

districte.


PAD

53

5.1.2.7. Fomentar el lloguer en les promocions d’habitatge públic i incidir en

l’oferta i la demanda privada. Crear una borsa de lloguer a l’àmbit de

la ciutat.

5.1.2.8. Impulsar els plans urbanístics adequats per a la potenciació de la ins-

tal·lació d’ascensors als edificis.

5.1.2.9. Establir plans específics de lluita contra l’infrahabitatge, la sobreocu-

pació i l'assetjament immobiliari.

5.1.3. Crear infraestructures i equipaments nous de serveis a les

persones

5.1.3.1. Desenvolupar un pla d’equipaments que permeti ampliar i racionalitzar

la dotació d’equipaments, amb la confecció d’un pla d’usos que reguli

un accés igualitari, equitatiu i que impedeixi les fractures socials i les

asimetries territorials.

5.1.4. Millorar les infraestructures de comunicació

5.1.4.1. Desenvolupar les grans infraestructures de comunicació del Pla Sant

Andreu-Sagrera, amb l’arribada de la línia 9 del metro i dels vials

segregats per a vehicles.

5.1.4.2. Estudiar una nova pacificació de l’avinguda de la Meridiana.

5.1.4.3. Construir la nova estació de Sant Andreu Comtal amb criteris d’acces-

sibilitat i coberta.

5.1.5. Millorar la sostenibilitat

5.1.5.1. Promoure un acord cívic que permeti aconseguir un districte més net i

sostenible. Desenvolupar l’Agenda 21 del districte.

5.1.5.2. Instal·lar sistemes de pantalles acústiques a Baró de Viver i a la Trinitat

Vella.

5.1.5.3. Programar actuacions per a les situacions puntuals que generin molès-

ties relacionades amb el soroll, per tal de minimitzar-lo.

5.1.5.4. Millorar la gestió de la recollida selectiva dels residus urbans.

5.1.5.5. Instal·lar un nou punt verd.

5.1.5.6. Utilitzar el sistema soterrat pneumàtic als barris de la Trinitat Vella, el

Bon Pastor, les casernes de Sant Andreu i Colorantes II.

5.1.5.7. Potenciar la implantació d’energies alternatives.

5.1.5.8. Instal·lar una nova central fotovoltaica.

5.1.5.9. Potenciar l’aprofitament de les aigües del subsòl del districte, per fer



54

un ús més racional dels recursos hidràulics, amb la instal·lació de pous

nous d’extracció d’aigües freàtiques.

5.1.5.10. Posar en marxa al districte el nou programa de contaminació lumínica

de la ciutat.

5.1.5.11. Substituir progressivament la il·luminació de menys eficiència energè-

tica per una altra de baix consum.

5.1.5.12. Desenvolupar programes i material adreçats a difondre la cultura de

l’estalvi de recursos.

5.1.6. Millorar la mobilitat

5.1.6.1. Pacificar el trànsit amb la zona 30.

5.1.6.2. Elaborar plans de mobilitat.

5.1.6.3. Proposar un pla d’aparcaments específic en aquest mandat.

5.1.6.4. Aplicar mesures físiques per reduir la velocitat rodada en alguns

carrers del districte.

5.1.6.5. Avaluar noves ofertes de servei de bus de barri al districte.

5.1.6.6. Elaborar un mapa d’indrets adequats per instal·lar-hi marquesines.

5.1.7. Aconseguir accessibilitat total al districte

5.1.7.1. Fer el seguiment i la finalització del Pla d’accessibilitat del districte.

5.1.7.2. Incentivar les millores d’accessibilitat en l’àmbit privat i en els establi-

ments comercials i informar sobre aquestes millores.

5.1.7.3. Instal·lar escales mecàniques als carrers d’Ausona, Vinya Llarga i

Almassora al barri de la Trinitat Vella.

5.1.7.4. Vetllar per l’adaptació de tots els tipus de transport públic a les perso-

nes amb discapacitats.

5.1.7.5. Avançar en l’adaptació de les parades d’autobús eliminant el desnivell

de la vorera i omplint els escocells dels arbres.

5.1.8. Potenciar l’espai verd

5.1.8.1. Crear espais nous, com ara les Pistes Vèlia, el canòdrom, la Fabra i

Coats i la caserna de Navas.

5.1.8.2. Potenciar la conservació i la millora de l’espai verd existent, com ara la

plaça de Félix Rodríguez de la Fuente, els interiors d’illa de la zona del

Congrés, la plaça de Miquel Casablancas, la plaça de les Palmeres i els

jardins de la Casa Bloc.


PAD

55

5.1.8.3. Potenciar l’ús de la llera del Besòs com un veritable parc fluvial inte-

grat al districte i aconseguir les inversions necessàries de les adminis-

tracions competents per millorar-ne l'atractiu.

5.1.9. Optimar la neteja de l’espai públic

5.1.9.1. Millorar l’eficiència de la neteja dels carrers amb la nova contractació

de recollida i neteja.

5.1.9.2. Elaborar campanyes de sensibilització sobre neteja del carrer.

5.1.9.3. Promoure campanyes de tinença responsable d’animals, perquè no

embrutin l’espai públic.

5.1.9.4. Substituir progressivament els contenidors actuals d’escombraries per

uns altres de més accessibles i eficients.

5.1.10. Promoure la bicicleta com a transport individual

5.1.10.1. Implantar el transport públic individual, el bicing, a tots els barris del

districte.

5.1.10.2. Ampliar les places d’aparcament per a bicicletes de particulars.

5.1.10.3. Ampliar la xarxa de carril bici, de manera que es connectin tots els

barris entre ells i el districte amb la resta de la ciutat.

5.1.11. Desenvolupar el Pla de manteniment integral de l’espai públic

5.1.11.1. Garantir la millora contínua de la qualitat de l’espai públic, amb arran-

jament de voreres i places, enllumenat, etc., a fi de mantenir el benes-

tar ciutadà dins del barri, amb un concepte integral de gestió.

5.1.11.2. Pavimentar diversos carrers del districte, prioritzant-ne el cobriment

sonoreductor.

5.1.11.3. Incloure actuacions als carrers de la Ciutat d’Asunción, la plaça de

Rodríguez de la Fuente, el carrer de Felip II, la plaça de la Trinitat, el pas-

satge de les Filatures, el carrer del Pare Manjón, el carrer de Pérez del

Pulgar o la via de Bàrcino; urbanitzar els jardins de la Casa Bloc; recupe-

rar i enjardinar el Molí del Rec; enjardinar l’interior de les illes del Congrés,

i millorar paisatgísticament el mur de la Meridiana; entre d’altres.

5.1.11.4. Avaluar el manteniment dels equipaments i de la via pública.



56

5.2. LES PERSONES

Objectius generals

• Generar serveis i recursos adreçats a millorar la cohesió social, el benestar i

les condicions de vida dels ciutadans i les ciutadanes del districte.

• Incorporar la dimensió social a totes i cadascuna de les intervencions del dis-

tricte.

• Donar resposta a les situacions que provoquen exclusió social i garantir la

igualtat d’oportunitats i l’accés als recursos.

• Desenvolupar i posar en marxa la Llei de promoció de l’autonomia personal i

atenció a persones en situació de dependència.

• Promoure el desenvolupament cap a la universalització dels serveis socials.


5.2.1. Facilitar la cohesió i la inclusió socials

5.2.1.1. Serveis socials

• Desenvolupar accions contra la pobresa i la seva cronicitat.

• Crear un nou centre residencial d’acció educativa (CRAE) al carrer de

Fernando Pessoa.

• Fer el seguiment del Menjador Social de Navas i donar-hi suport.

• Donar suport a les accions de la Fundació Trinijove.

• Donar suport als centres de dia infantils concertats del districte (El Cel i Don

Bosco).

• Afavorir la inclusió de les minories ètniques presents al districte i millorar-ne

la qualitat de vida.

• Ampliar la cobertura del servei municipal d’atenció domiciliària.

• Garantir el servei de teleassistència a totes les persones més grans de 75

anys que ho sol·licitin.

• Potenciar la participació de les persones vinculades al programa del

Departament de Justícia de la Generalitat sobre compliment de penes alter-

natives amb treballs a la comunitat.

5.2.1.2. Salut

• Millorar el coneixement i la pràctica d’hàbits preventius per a la salut de la

població.

• Desenvolupar el mapa sanitari del districte per adequar-lo a la situació actual

i garantir la qualitat dels serveis propis de l’atenció primària amb la màxima


PAD

57

proximitat, mitjançant la construcció i/o la millora dels equipaments

següents:

• Equipament sanitari de casernes (CAP, salut mental d'adults i nens i centre

sociosanitari).

• Nou edifici del CAP de la Trinitat Vella.

• Ampliació de les urgències del CAP de la Meridiana.

• Planificar l’ampliació del CAP del Bon Pastor.

• Ampliar i millorar el contracte-programa amb l’Agència de Salut Pública de

Barcelona.

• Potenciar els programes de salut comunitària que es desenvolupen en el marc

de les competències municipals:

• Programa de detecció precoç del càncer de mama.

• Pla de drogues.

• Implementar el programa «Salut i escola» a tots els centres educatius de

secundària del districte.

5.2.2. Promoure la proximitat, la igualtat i el sentit de ciutadania

Objectius generals

• Fer de la proximitat el motor per desenvolupar programes propers a les dife-

rents realitats territorials i/o als grups de població i d’identificació amb les

intervencions concretes.

• Establir un seguiment periòdic de l’acompliment del PAD.


5.2.2.1. La participació i la proximitat

• Fomentar el desenvolupament dels diferents Consells de Participació del dis-

tricte com a instrument de proximitat i de participació de les entitats i dels

veïns i les veïnes que hi viuen.

• Posar en marxa els Consells de Barri per tractar sobre els temes dels seus

territoris.

• Crear Consells de Cultura.

• Crear el Consell d’Entitats Joves del districte de Sant Andreu.

• Garantir la implicació de les entitats en la capacitat d’incidència a l’hora de

desenvolupar polítiques concretes mitjançant comissions de seguiment.

• Incrementar el suport a iniciatives del teixit associatiu.

• Donar suport a les diferents iniciatives associatives per tal d’enfortir les

diverses xarxes que se superposen a cadascun dels barris del districte.

• Desenvolupar, a dos barris del districte, el programa «Temps de barri», per



58

tal de dinamitzar els centres educatius i les entitats de la zona a l’hora d’o-

ferir serveis al veïnat.

• Realitzar difusió de la campanya de subvencions a les entitats i assessorar-

les en el moment de fer-ne la sol·licitud.

• Dotar d’instruments de formació en el camp de la dinamització, la gestió i la

creació d’associacions.

• A fi de facilitar als ciutadans la resolució de les seves controvèrsies i de

donar-los la informació que es rep de l’Administració municipal, crear, en

l’àmbit del districte, una nova figura per ajudar-los i garantir-los l’exercici d’a-

quest dret, amb transparència i imparcialitat.

• Vetllar per la memòria històrica dels barris impulsant iniciatives que l'afavo-

reixin.

5.2.2.2. Gent gran

• Adaptar els diferents casals municipals que existeixen en el territori al Pla de

millora dels casals municipals per a la gent gran.

• Construir un casal municipal de gent gran al barri del districte on no n'hi hagi

cap de públic (el Congrés i els Indians) i acostar-nos a les ràtios recomanades

pel Programa municipal de gent gran.

• Promoure la construcció de casals nous de gent gran.

• Impulsar accions de coordinació entre els diferents casals i entitats de gent

gran i de treball en xarxa.

• Programar accions formatives en l’ús de noves tecnologies adreçades espe-

cíficament a la gent gran i implantar progressivament aules informàtiques als

casals.

• Promoure la participació de la gent gran en la vida activa del districte i poten-

ciar activitats de voluntariat.

• Programar activitats i sortides que fomentin un desenvolupament social i cul-

tural.

• Fomentar la pràctica esportiva entre el col·lectiu de gent gran.

• Construir noves residències assistides per a gent gran.

• Instal·lar espais en parcs públics perquè la gent gran hi pugui practicar

esport.

5.2.2.3. Joves

• Impulsar noves promocions d’habitatge dotacional per a joves (10 HJ): Porta

Trinitat Vella, casernes de Sant Andreu, Ferran Junoy, Sant Adrià, Fabra i

Coats i caserna de Navas.

• Crear el nou Punt d'Informació Juvenil al Centre Garcilaso, d'acord amb el

programa funcional de la Direcció de Joventut.


PAD

59

• Crear dos serveis de dinamització juvenil a Sant Andreu i a la Trinitat Vella

vinculats al Punt d’Informació de Garcilaso (carrer de Sant Adrià).

• Oferir suport a les entitats de joves i a la interrelació que puguin establir, ade-

quant els horaris a les necessitats que tinguin.

• Constituir el Consell de Participació de Joves del districte.

• Continuar i ampliar el suport que es dóna a les activitats i als projectes de les

taules d’iniciatives juvenils dels barris de la Franja del Besòs.

• Fomentar l’accés i l’ús de les noves tecnologies a tota la població, i especial-

ment als joves, com a instrument imprescindible per possibilitar la igualtat

d’oportunitats.

• Donar suport a experiències pilot d’oci nocturn durant els caps de setmana

amb ofertes culturals i sanes.

• Promoure programes d'educació sexual.

• Promoure la participació dels joves del districte en programes i projectes

europeus.

5.2.2.4. Infància i famílies

• Ampliar la cobertura del Casal d’Infants del Bon Pastor incorporant-hi la fran-

ja d’edat de tres a sis anys.

• Integrar el Casal Infantil i l’Espai Adolescent de Baró de Viver en el futur nou

casal de barri.

• Crear un punt d’informació per a les famílies del districte.

• Fomentar la participació de les entitats d’educació en el lleure i potenciar-ne

les activitats i la col·laboració.

• Impulsar accions que facilitin la conciliació del temps familiar i laboral.

• Ampliar l’oferta de la campanya municipal de vacances per a infants i joves.

5.2.2.5. Dones

• Impulsar polítiques d’igualtat.

• Assolir uns barris lliures de violència de gènere.

• Realitzar activitats de divulgació vinculades a la celebració del Dia

Internacional de la No-Violència contra les Dones (25 de novembre).

• Incidir amb programes de promoció en les dones en situació d’exclusió (dones

grans, membres de famílies monoparentals, immigrants...).

• Potenciar el recentment inaugurat Punt d'Informació i Atenció a les Dones

(PIAD) del districte (ubicat al barri de la Trinitat Vella) i el desenvolupament

dels seus programes.

• Fomentar la participació de les dones i de les seves entitats (programes de

dinamització i promoció).



60

• Impulsar la celebració del Dia de la Dona (8 de març) amb activitats i projec-

tes de difusió i conscienciació.

• Promoure la visibilització del paper de les dones en la nostra societat, comen-

çant per l'actuació municipal.

• Recuperar la memòria històrica de les dones del districte.

• Promoure la utilització del llenguatge no sexista.

5.2.2.6. Persones amb discapacitat

• Promoure activitats dirigides a la promoció i a l’atenció de les persones amb dis-

capacitat, ja sigui física, psíquica o sensorial, a fi que s'integrin socialment, per

aconseguir-ne el desenvolupament personal i la millora de la qualitat de vida.

• Fomentar les activitats culturals, educatives, de lleure i esportives del distric-

te, potenciant mesures de suport i integradores per a aquest col·lectiu.

• Adoptar, de manera gradual, totes aquelles mesures que els facilitin la inte-

gració a la vida social, comunitària i, en definitiva, de ciutat, i fomentar la seva

participació en les iniciatives que es promoguin.

• Promoure la correcta aplicació de les lleis destinades a facilitar la integració

social de les persones amb discapacitat, sobretot les municipals.

• Impulsar-ne l’accessibilitat, tant física com comunicativa.

• Implementar l’aplicació de la Llei 27/2007, de 23 d’octubre, en la qual es reco-

neix la llengua de signes i se'n regulen els mitjans de suport.

• Mantenir i impulsar els programes de millora de l’accessibilitat a la via públi-

ca i als equipaments municipals.

• Reservar habitatges públics per a persones amb discapacitat.

5.2.2.7. Immigració

• Fer front als nous reptes que planteja el fenomen de la immigració i fomen-

tar mecanismes que facilitin el coneixement mutu i el diàleg intercultural.

• Impulsar polítiques que incideixin en la integració social dels immigrants, tot

involucrant la població immigrada i l’autòctona.

• Potenciar polítiques de mediació als barris, en especial a la Trinitat Vella i la

Sagrera.

• Potenciar la participació dels immigrants per accedir als recursos culturals,

socials, esportius, etc. que ofereixen el districte i les seves entitats.

• Donar suport al punt d’acollida que hi ha al barri del Congrés i els Indians,

com també el de Trinijove, al barri de la Trinitat Vella.

• Incentivar programes de foment de la igualtat de gènere en els diferents

col·lectius de població immigrada.

• Impulsar un projecte que faciliti el reagrupament familiar entre els immi-

grants, abans que arribin les famílies.


PAD

61

5.2.3. L’educació, la cultura i l’oferta dels serveis de benestar

Objectius generals

• Transversalitzar la política de benestar en el projecte global del districte,

incorporant la dimensió social i educativa en la consecució del reequilibri terri-

torial i treballar per arribar a oferir una educació pública cada dia millor.

• Afavorir, en el marc de les competències municipals, una educació de quali-

tat que doni resposta a les necessitats educatives i de formació per al món

laboral.

• Garantir la igualtat d’oportunitats de benestar personal i col·lectiu mitjançant

l’accés als serveis i als equipaments culturals, esportius i de lleure.

• Potenciar una xarxa d’equipaments públics moderns i creatius, com ara

espais de relació i realització personal i cau d’iniciatives comunitàries.


5.2.3.1. Cultura

• Desenvolupar un programa de suport a l’activitat de les entitats culturals

basat en la cessió i l'intercanvi de recursos i espais i la seva difusió al distric-

te i a la ciutat.

• Potenciar les activitats culturals dels barris com a element de participació i de

implicació dels nous veïns.

• Impulsar l’establiment dels programes culturals municipals com a motors de

coordinació del teixit cultural del districte.

• Promoure i coordinar el teixit associatiu cultural del districte amb la creació

del Consell d’Entitats Culturals.

• Promoure el Centre Municipal de Cultura Popular de Sant Andreu.

• Facilitar el desenvolupament de les festes majors i de les festes tradicionals

dels barris com a sentit comunitari, de protagonisme i de pertinença dels

diversos nuclis de població.

• Incorporar la normativa de civisme i convivència a les festes majors dels barris.

• Donar suport al SAT com a teatre municipal de ciutat al districte, facilitant-ne

la gestió i la qualitat i fomentar-hi la participació puntual de les entitats del

districte.

• Construir les biblioteques del Camp del Ferro a la Sagrera, la de les casernes

de Sant Andreu i la de la Trinitat Vella.

• Construir el centre cívic de la caserna de Navas i iniciar el de les casernes de

Sant Andreu, el del canòdrom del Congrés i els Indians, el de Baró de Viver i

el de la Trinitat Vella.

• Construir el nou casal de barri del Congrés i els Indians i el de la Fabra i Coats,

i ampliar i millorar el de Can Portabella.



62

• Remodelar el xalet de Berenguer de Palou com a casal d’entitats.

• Centre cultural públic al carrer d’Hondures.

• Factoria de creació cultural a la Fabra i Coats.

• Espai polivalent a la Fabra i Coats.

• Impulsar un centre cultural a l’edifici del canòdrom.

• Dotar progressivament els equipaments municipals d’accés a la banda ampla

perquè les entitats la puguin utilitzar lliurement.

• Impulsar la vinculació del territori amb els grans esdeveniments culturals de

la ciutat.

• Comprometre's amb del manteniment i l'exhibició dels edificis i dels elements

d’interès de la Fabra i Coats amb la participació veïnal.

• Difondre la memòria històrica dels nostres barris.

5.2.3.2. Esports

• Desenvolupar el mapa esportiu del districte:

• Espai esportiu a les casernes de Sant Andreu.

• Complex esportiu al carrer d’Hondures.

• Potenciar la construcció d’un poliesportiu al canòdrom.

• Millorar la pista esportiva oberta del Baró de Viver.

• Impulsar l’ús del nou Espai Esportiu Polivalent Manigua en l’horari no escolar.

• Potenciar programes específics que acostin i que socialitzin la pràctica espor-

tiva al conjunt de sectors de la població.

• Impulsar programes específics que fomentin la pràctica esportiva de joves i

adolescents.

• Impulsar el Pla de l’esport en edat escolar al districte amb les diferents AMPA.

• Desenvolupar programes esportius adreçats a persones amb dificultats

físiques.

5.2.3.3. Educació

• Garantir la universalització de l’educació com un dels elements fonamentals

per assegurar la igualtat d’oportunitats a les persones.

• Afavorir una oferta educativa equilibrada en el territori i adequada a les

necessitats actuals.

• Impulsar l’obertura, fora de l’horari escolar, del pati d’un centre educatiu a

cada barri del districte.

• Xarxa d’escoles bressol:

• Caserna de Navas.

• Casernes de Sant Andreu.

• Fabra i Coats.

• Ferran Junoy.


PAD

63

• Carrer de Costa Rica, al barri de la Sagrera.

• Canòdrom.

• Nou edifici i ampliació de l’Escola Bressol El Tren, al barri de la Trinitat Vella.

• Xarxa de CEIP:

• Eulàlia Bota.

• Fabra i Coats.

• Zona Ferran Junoy.

• Ferran Torner (la Sagrera).

• Ampliació de l'Escola Ferran i Clua (cuina i menjador).

• Xarxa d'IES:

• Ferran Junoy.

• Fabra i Coats.

• Ferran Torner (la Sagrera).

• Ampliació de l'Escola L’Alzina (cuina i menjador).

• Altres equipaments educatius:

• La Llotja.

• Centre de Formació Professional Ferran Junoy.

• Serveis educatius integrals del districte a la Fabra i Coats.

• Escola Municipal de Música a la Fabra i Coats.

• Cessió de sòl per a la construcció del nou edifici de l’Escola d’Adults del Bon

Pastor.

• Promoure programes específics que potenciïn la imatge positiva de l’ensen-

yament públic i, en concret, de les escoles que tenen dèficit en la demanda de

matriculació.

• Impulsar la realització d’un pla educatiu ENTORN en els barris de Baró de

Viver i el Bon Pastor.

• Desenvolupar un procés de seguiment als centres de nova creació.

• Elaborar, amb la participació dels representants dels centres, un mapa de

camins escolars.

• Impulsar mesures per tal de reduir les taxes de fracàs escolar.

• Realitzar accions que afavoreixin la col·laboració entre l’àmbit formatiu i el

laboral.



64

5.2.4. Drets civils

5.2.4.1. Religió

• Treballar en el respecte per la llibertat de consciència i religiosa.

• Fomentar i impulsar el diàleg interreligiós, treballant amb els diferents col·lec-

tius, atesa la importància de les religions com a manera de comunicar-se de les

persones.

• Reglar els espais de culte en el marc de la llei.

5.2.4.2. Sexualitat

• Garantir el dret a la llibertat sexual i a la seva expressió emocional, excloent-

ne totes les formes de coacció i d’abusos.

• Garantir el dret al lliure associacionisme sexual.

• Promoure programes de formació en la sexualitat i en la salut sexual i reproduc-

tiva responsable, especialment en la població més vulnerable, com ara els ado-

lescents, els joves, els immigrants i/o els que es troben en precarietat social.

5.2.4.3. Minories

• Reconèixer l’existència dels diferents col·lectius que integren el districte.

• Fomentar el respecte per les diferents cultures i facilitar la integració dels

diferents col·lectius i minories socials i culturals presents al territori.

• En el marc del respecte mutu, donar suport a les pràctiques de cada cultura,

llengua i religió.

5.2.5. Solidaritat i cooperació

• Fomentar el suport als projectes de cooperació i solidaritat internacional en el

marc estratègic del programa «Barcelona solidària».

• Impulsar projectes i activitats de difusió i conscienciació, com ara «La tardor

solidària».

• Donar suport a accions que fomentin el comerç just.

• Ajudar les entitats que treballen en aquest àmbit i en especial les vinculades

al Consell de Solidaritat i Cooperació Internacional del districte de Sant

Andreu.

• Promoure les iniciatives d’intercanvi de temps als barris del districte.

5.2.6. Potenciació de l’ús del català com a llengua pròpia

5.2.6.1. Executar projectes de normalització lingüística al territori, mitjançant

la delegació a Sant Andreu del Consorci de Normalització Lingüística


PAD

65

de Barcelona, amb la finalitat de facilitar el coneixement, l’ús i la divul-

gació del català en tots els àmbits, especialment en el si de les organit-

zacions i les entitats dels diversos sectors en què s’organitza l’activitat

socioeconòmica, social i cultural del districte.

5.2.6.2. Prioritzar el treball amb les entitats relacionades amb el món de la

immigració, per tal de garantir l’acollida lingüística de la població nou-

vinguda i així afavorir la integració i la cohesió en el teixit social.

5.3. L'ACTIVITAT ECONÒMICA

5.3.1. Potenciació de l’activitat econòmica

5.3.1.1. Facilitar la senyalització dels eixos i dels carrers comercials que gene-

rin imatge de qualitat per al comerç de barri organitzat.

5.3.1.2. Impulsar la gestió col·lectiva de determinats serveis a les indústries del

polígon del Bon Pastor, com ara la gestió dels residus, la senyalització

viària o l’aparcament, són elements importants que han de millorar la

seva relació amb la resta del teixit urbà.

5.3.1.3. Aprofitar el desenvolupament dels projectes previstos dins del Pla

Sant Andreu-Sagrera per atreure activitat econòmica d’alt valor afegit:

• Oficines.

• Instal·lacions hoteleres.

• Activitat administrativa.

• Serveis.

5.3.1.4. Atreure esdeveniments que puguin millorar la imatge i el coneixement

dels nostres barris.

5.3.2. Comerç

5.3.2.1. Impulsar el comerç de proximitat als barris del districte, especialment el

comerç dispers, com a element important de vertebració de la societat.

5.3.2.2. Crear plans d’usos del districte.

5.3.2.3. Incrementar la seguretat i el control administratiu de comerços i ser-

veis, com també garantir el respecte i el compliment dels horaris

comercials.

5.3.2.4. Desenvolupar una àrea de trencament de càrregues en el transport de

mercaderies.

5.3.2.5. Impulsar els mercats municipals com a dinamitzadors del comerç de

l’entorn. Reformar el Mercat del Bon Pastor i fer actuacions de millo-

res al de Felip II.



66

5.3.2.6. Per tal de donar valor afegit a l’activitat comercial, seguir impulsant la

vertebració del teixit mercantil, ja que entenem que l’associacionisme

en aquest sector és una fórmula que ha reeixit en alguns col·lectius del

nostre districte.

5.3.2.7. Adequar les zones de càrrega i descàrrega i els aparcaments a la reali-

tat comercial de cada barri.

5.3.2.8. Crear taules de treball i de seguiment entre les diferents associacions

de comerciants i les administracions que realitzen obres importants a

l’espai públic, perquè la seva incidència sobre l’activitat econòmica

sigui la més baixa possible.

5.4. PREVENCIÓ I SEGURETAT

5.4.1. Prevenció

5.4.1.1. Implantar la figura del comissionat de l’alcalde per tal que faci de mit-

jancer en els conflictes que sorgeixin entre el veïnat. Disposarà de

capacitat sancionadora.

5.4.1.2. Realitzar un programa integral per als col·lectius en risc d’exclusió

social, així com per a la cohesió social i la immigració.

5.4.1.3. Potenciar programes esportius i d’oci adreçats a col·lectius socialment

vulnerables.

5.4.1.4. Afavorir els programes d’inserció laboral de les persones amb nivells

mínims de formació.

5.4.1.5. Prestar suport a entitats que treballen en el marc de la inserció de

col·lectius socialment vulnerables.

5.4.1.6. Impulsar programes de civisme per tal d'evitar comportaments

incívics.

5.4.1.7. Promoure un programa d’acompanyament per tal de facilitar la convi-

vència i la vida quotidiana dels veïns que es traslladin de les antigues

Cases Barates del Bon Pastor als nous habitatges.

5.4.2. Relació amb la ciutadania

5.4.2.1. Desenvolupar la policia de proximitat d’acord amb el pla dissenyat a la

ciutat de Barcelona.

5.4.2.2. Potenciar les patrulles ciclistes i les parelles a peu per facilitar la rela-

ció directa amb la ciutadania, així com la policia comunitària.


PAD

67

5.4.2.3. Mantenir reunions periòdiques amb els responsables de les associa-

cions de veïns i de comerciants dels diferents barris que conformen el

districte i, si escau, amb els col·lectius que pateixin alguna problemà-

tica concreta.

5.4.2.4. Afavorir que continuï i millori la participació de la guàrdia urbana en les

comissions de festes i en altres activitats ludicoculturals.

5.4.2.5. Incrementar la seguretat i el control administratiu a comerços i establi-

ments de concurrència abundant.

5.4.2.6. Donar suport a la creació d’un cos de voluntaris per tal que regulin les

entrades i les sortides dels centres docents.

5.4.3. Espai públic

5.4.3.1. Tenir presència puntual i fer seguiments específics segons les proble-

màtiques o les demandes concretes.

5.4.3.2. Seguir els objectius marcats en el Pla de control d’espais públics.

5.4.3.3. Desenvolupar un pla de seguretat integral a la Trinitat Vella.


PA


OBJECTIUS I ACTUACIONS PERTERRITORIS

6.



70

6.1. EL BON PASTOR

Objectius generals

• Fomentar el procés de transformació del barri i la seva vertebració territorial

per connectar-lo a la resta de la ciutat.

• Fomentar la cohesió interna del barri, millorar-ne la convivència veïnal i la

qualitat de vida.

• Optimar el parc d’habitatges i l'espai públic.

• Impulsar campanyes de civisme.


6.1.1. Millorar l’espai públic

Actuacions

6.1.1.1. Reurbanització del carrer del Barri Vermell.

6.1.1.2. Reurbanització dels entorns de les Cases Barates.

6.1.1.3. Desenvolupament urbanístic del Torrent de l’Estadella.

6.1.1.4. Reurbanització del carrer d’Augusto César Sandino.

6.1.2. Ampliar i millorar la xarxa d’equipaments i el parc d’habitatges

Actuacions

6.1.2.1. Construcció d’habitatges i equipaments i creació d’espais verds en

substitució de les Cases Barates.

6.1.2.2. Substitució del SES Cristòfol Colom.

6.1.2.3. Buscar un nou emplaçament per a l’Escola d’Adults del Bon Pastor.

6.1.2.4. Construcció d’una residència per a gent gran i un centre de dia al carrer

d’Augusto César Sandino.

6.1.2.5. Remodelació del Mercat del Bon Pastor i dels seus entorns.

6.1.3. Pacificar gradualment el trànsit

Actuacions

6.1.3.1. Construcció d’un aparcament soterrani al Mercat del Bon Pastor.


PAD

71

6.2. LA SAGRERA

Objectius generals

• Impulsar i completar la transformació urbana del barri immers en les actua-

cions del Pla Sant Andreu-Sagrera i potenciar-ne la nova centralitat.

• Ampliar i millorar la xarxa d’equipaments.

• Millorar la mobilitat per adaptar-la a les transformacions del barri.

• Recuperar el nucli antic i convertir diversos carrers en zones per a vianants.

• Potenciar la construcció d’habitatge públic.

• Pacificar el trànsit gradualment.

• Promoure un procés participatiu per decidir les ubicacions per a les entitats

del barri.



Actuacions

6.2.1.1. Reurbanització del carrer de Garcilaso entre el carrer de Concepció

Arenal i l'avinguda de la Meridiana.

6.2.1.2. Reurbanització del carrer de Costa Rica.

6.2.1.3. Obertura del carrer de Garcilaso entre l'avinguda de la Meridiana i el

carrer de la Sagrera.

6.2.1.4. Urbanització dels jardins del carrer de la Ciutat d’Elx i entorns.


Actuacions

6.2.2.1. Construcció d’habitatge públic als entorns de l’estació de la Sagrera.

6.2.2.2. Construcció d’una biblioteca al carrer del Camp del Ferro.

6.2.2.3. Diverses actuacions a les casernes de la guàrdia urbana: renovar-ne les

instal·lacions i millorar-ne la seguretat i l'accessibilitat.

6.2.2.4. Cessió de solar per construir un CEIP i un IES als carrers de Berenguer

de Palou i Ferran Torné.

6.2.2.5. Reserva d’espai per construir una nova escola bressol al carrer de

Costa Rica.

6.2.2.6. Acord de realització d’usos complementaris a l’actual edifici de l’Escola

Llotja.

6.2.2.7. Ubicació del Casal de Barri La Torreta al carrer de Berenguer de Palou.



72

6.2.2.8.Millora del Centre Cívic La Barraca.

6.2.2.9. Construcció d’un complex esportiu al carrer d’Hondures.

6.2.2.10.Ubicació, al Centre Garcilaso, de l’SDJ, el Punt d’Informació Juvenil i el

Viver de Projectes i Associacions.

6.2.2.11. Ubicació d’un nou centre cultural públic al carrer d'Hondures, d’acord

amb el PAM de la ciutat.

6.2.2.12.Definició del pla d’usos de les instal·lacions de l’AISS.

6.2.3. Pacificar el trànsit

6.2.3.1. Adequació com a zona de vianants de diversos carrers del nucli antic

de la Sagrera, com ara els carrers de Monlau i de Mossèn Juliana.

6.2.3.2. Impuls de la construcció d’un aparcament a l’entorn de l’estació de

l’AVE.

6.2.3.3. Construcció d’un aparcament al carrer d’Hondures.

6.3. BARÓ DE VIVER

Objectius generals

• Culminar la vertebració territorial del barri perquè pugui estar connectat amb

la resta de la ciutat.

• Millorar el parc d’habitatges amb la potenciació de la col·locació d’ascensors

i la rehabilitació de façanes.

• Construir nous equipaments públics al barri.

• Reduir la contaminació acústica.



Actuacions

6.3.1.1. Reurbanització de la plaça del Baró de Viver.

6.3.1.2. Reurbanització del passeig de Santa Coloma.

6.3.1.3. Reurbanització de l'accés al metro.

6.3.1.4. Col·locació de pantalles acústiques al passeig de Santa Coloma.

6.3.1.5 Promoció perquè es posi el nom de la senyora Pilar Miró a la plaça nova

que està situada davant de la Llosa.


PAD

73

6.3.2. Ampliar i millorar la xarxa d’equipaments

Actuacions

6.3.2.1. Construcció d’habitatge dotacional 10 HJ al carrer de Ferran Junoy.

6.3.2.2. Construcció d’un nou centre cívic a Baró de Viver amb ludobiblioteca,

espai adolescent, aula de noves tecnologies, casal de gent gran i enti-

tats del barri.

6.3.2.3. Nova oferta pública de cicles formatius al solar situat a la confluència dels

carrers de Ciutat d’Asunción, Potosí i Ferran Junoy (EBM, CEIP, IES, FP).

6.3.2.4. Ubicació d’un centre ocupacional a l’edifici del carrer de Tucuman.

6.3.2.5. Millora de les instal·lacions esportives de La Llosa.

6.3.2.6. Procés participatiu per decidir on se situaran els equipaments dema-

nats pels veïns i les veïnes.

6.4. NAVAS

Objectius generals

• Completar la xarxa d’equipaments.

• Millorar la mobilitat dins del barri.

• Millorar el parc d’habitatge dotacional.



Actuacions

6.4.1.1. Reurbanització del carrer de Biscaia, entre el de Sant Antoni Maria

Claret i el d'Olesa.

6.4.1.2. Reurbanització del carrer de Bofarull, entre el d’Espronceda i el de Felip II.


Actuacions

6.4.2.1. Construcció d’habitatge dotacional per a gent gran a les antigues

casernes de Navas.

6.4.2.2. Construcció d’habitatge dotacional per a joves a les antigues casernes

de Navas.

6.4.2.3. Construcció d’un centre cívic al solar de les antigues casernes de

Navas.



74

6.4.2.4. Construcció d’una escola bressol al solar de les antigues casernes de

Navas.

6.4.2.5. Dotació d’ús esportiu a la sala polivalent del Casal de Navas.

6.4.3. Pacificar el trànsit

Actuacions

6.4.3.1. Construcció d’un aparcament al carrer de Biscaia cantonada amb

Palència.

6.4.3.2. Construcció d’un aparcament a la plaça de la Mainada i reurbanització

de la plaça.

6.4.3.3. Construcció d’un aparcament a la caserna de Navas.

6.5. LA TRINITAT VELLA

Objectius generals

• Fomentar la convivència veïnal i el coneixement entre cultures per convertir el

barri en un exemple de convivència i d'integració, millorant la sensació de

seguretat.

• Dotar el barri d’una xarxa de serveis i equipaments de qualitat.

• Reduir la contaminació acústica.

• Fer la pacificació gradual del trànsit.

• Completar la vertebració territorial del barri per poder-lo connectar amb la

resta de la ciutat.



Actuacions

6.5.1.1. Enderroc de la presó i millora dels carrers de l’entorn. Inici dels estudis

sobre els usos del terreny amb la col·laboració de les entitats i de la

ciutadania del barri.

6.5.1.2. Reurbanització del carrer de Mireia, de Peníscola i de la carretera de

Ribas, i millora de la plaça de la Trinitat i del carrer de la Madriguera.

6.5.1.3. Reurbanització dels entorns de Porta Trinitat Vella.

6.5.1.4. Projecte d’una nova connexió entre la ronda de Dalt i l’avinguda de la

Meridiana.

6.5.1.5. Estudi per millorar la connectivitat entre la Trinitat Vella i la Trinitat Nova.


PAD

75

6.5.1.6. Construcció de tres escales mecàniques als carrers d’Ausona, de la

Vinya Llarga i d'Almassora.

6.5.1.7. Millora dels equipaments, el berenador, les pistes, els jocs infantils i els

serveis del Parc de la Trinitat.

6.5.1.8. Projecte de reordenació de la plaça Josep Andreu i Abelló.

6.5.1.9. Col·locació de pantalles acústiques a la zona del nus de la Trinitat i

l’autopista.

6.5.2. Ampliar i millorar el parc d’habitatges i la xarxa d’equipaments

Actuacions

6.5.2.1. Construcció d’habitatge públic a Porta Trinitat Vella.

6.5.2.2. Construcció d’habitatge dotacional a Porta Trinitat Vella per a joves i

per a gent gran amb aparcament públic.

6.5.2.3. Construcció d’una biblioteca al carrer de Galícia.

6.5.2.4. Renovació de l’Escola Bressol El Tren.

6.5.2.5. Ubicació d’un centre ocupacional a la Casa de les Aigües.

6.5.2.6. Construcció d’un nou edifici per al CAP Via de Bàrcino.

6.5.2.7. Projecte per construir el nou centre cívic a Trinitat Vella, que oferirà un

nou espai obert per a les entitats.

6.5.2.8.Ubicació de l’SDJ, el Punt d’Informació Juvenil i el Viver de Projectes i

Associacions a Porta Trinitat Vella.

6.5.2.9. Cessió de sòl per construir una residència per a gent gran a Porta

Trinitat Vella.

6.5.3. Pacificació gradual del trànsit

Actuacions

6.5.3.1. Construcció d’un aparcament soterrani al carrer de Galícia.

6.6. SANT ANDREU DE PALOMAR

Objectius generals

• Desafectar i conservar el nucli històric i les zones que presenten un interès

especial.

• Construir equipaments públics nous al barri.

• Millorar la neteja del barri i la qualitat dels espais públics.

• Potenciar la pacificació gradual del trànsit.

• Consolidar la cultura com un dels eixos de centralitat del barri respecte al con-

junt de la ciutat.



76


6.6.1. Recuperar i consolidar espais singulars i millorar l’espai públic

Actuacions

6.6.1.1. Reurbanització dels carrers del Doctor Balari i Jovany, de Joan Torras i

de Virgili.

6.6.1.2. Reurbanització dels entorns de la Fabra i Coats.

6.6.1.3. Reurbanització de la plaça de Can Portabella.

6.6.1.4. Arranjament de la plaça d'Orfila i voltants.

6.6.1.5. Reurbanització del passeig de Santa Coloma.

6.6.1.6. Reorganització de l’estació d'autobusos de Sant Andreu Arenal.

6.6.1.7. Obertura del carrer del Segre.

6.6.1.8. Reurbanització de la riera de Sant Andreu.


Actuacions

6.6.2.1. Construcció d’una biblioteca a les casernes de Sant Andreu.

6.6.2.2. Construcció de l’edifici definitiu del CEIP Eulàlia Bota a les casernes de

Sant Andreu.

6.6.2.3. Construcció d’una escola bressol a les casernes de Sant Andreu.

6.6.2.4. Construcció d’un nou CAP, un centre sociosanitari i un de salut mental

a les casernes de Sant Andreu.

6.6.2.5. Nova residència per a gent gran a les casernes de Sant Andreu.

6.6.2.6. Impulsar un nou centre cívic a les casernes de Sant Andreu.

6.6.2.7. Impulsar nous equipaments esportius a les casernes de Sant Andreu.

6.6.2.8.Nova residència per a estudiants a les casernes de Sant Andreu.

6.6.2.9. Nova residència per a persones amb discapacitat a les casernes de

Sant Andreu.

6.6.2.10.Ubicació d’una ONG a les casernes de Sant Andreu.

6.6.2.11.Construcció d’un IES, un CEIP i una escola bressol al solar de la

Fabra i Coats.

6.6.2.12.Trasllat de l’escola de música a la Fabra i Coats.

6.6.2.13.Nou casal del barri a la Fabra i Coats.

6.6.2.14.Ubicació d’una factoria de creació cultural a la Fabra i Coats.

6.6.2.15.Sala polivalent a la Fabra i Coats.

6.6.2.16.Edifici per a entitats culturals a la Fabra i Coats.

6.6.2.17.Ampliació de Can Portabella.


PAD

77

6.6.2.18.Ubicació de l’SDJ, el Punt d’Informació Juvenil i el Viver de Projectes

i Associacions als baixos del 10 HJ del carrer de Sant Adrià.

6.6.2.19.Millora i ampliació de les dependències de l’OAC.

6.6.2.20.Habitatge dotacional per a joves a les casernes de Sant Andreu.

6.6.2.21.Habitatge dotacional per a gent gran a les casernes de Sant Andreu.

6.6.2.22.Habitatge públic a les casernes de Sant Andreu.

6.6.2.23.Habitatges per a joves a la Fabra i Coats.

6.6.2.24.Habitatge públic al PERI Santa Coloma.

6.6.2.25.Habitatge públic a Can Portabella.


Actuacions

6.6.3.1. Adequació com a zona de vianants de diversos carrers del nucli antic

de Sant Andreu: Llenguadoc, Neopàtria, Vallès, Sant Ildefons i Sant

Sebastià.

6.6.3.2. Nou aparcament al solar de la Fabra i Coats.

6.7. EL CONGRÉS I ELS INDIANS

Objectius generals

• Millorar el parc d’habitatges amb la potenciació de la col·locació d’ascensors,

l'ampliació de la xarxa d’equipaments i l’optimació de l’espai públic.

• Augmentar gradualment la pacificació del trànsit.

• Millorar la neteja del barri i la qualitat dels espais públics.



Actuacions

6.7.1.1. Reurbanització dels entorns del canòdrom.

6.7.1.2. Reurbanització del carrer de Garcilaso, entre el carrer de Concepció

Arenal i el passeig de Maragall.

6.7.1.3. Reurbanització del carrer de Matanzas i el passatge Can Berdura.

6.7.1.4. Urbanització dels jardins de les Pistes Vèlia.

6.7.1.5. Posada en funcionament l’espai esportiu al carrer de Manigua.



78


Actuacions al canòdrom

6.7.2.1. Nou equipament cultural a l’edifici del canòdrom.

6.7.2.2. Construcció d’una escola bressol.

6.7.2.3. Residència amb centre de dia.

6.7.2.4. Construcció d’un casal per a la gent gran.

6.7.2.5. Construcció d’un centre cívic.

6.7.2.6. Construcció d’un centre esportiu.


Actuacions

6.7.3.1. Nou aparcament al canòdrom.


PAD

79


Edita: Ajuntament de Barcelona


programa d’actuaciÓ del districte de sant andreu

Documents