projectes biologia i geologia. projecte 3: som el que ... · projectes biologia i geologia....

12
Projectes Biologia i Geologia. Projecte 3: Som el que mengem -Pàgina 1- PROJECTE 3: PROJECTE 3: PROJECTE 3: PROJECTE 3: SOM EL QUE MENGEM SOM EL QUE MENGEM SOM EL QUE MENGEM SOM EL QUE MENGEM Història d'una malaltia (carta d'una lectora amb bulímia) Publicat el 24 de Febrer del 2006 per Pande. http://www.pandeblog.org/historia-de-una-enfermedad-texto-de-una-lectora-con-bulimia/ Mesure 1.68 i pese 71 quilos. Sempre he tingut complex de grossa. Però vull aclarir que no som unes vagues que vomitem per a no fer exercici. Jo he estat 7 anys fent karate dos dies a la setmana i m'agrada l'esport, però van tancar el gimnàs al mes que jo començara a vomitar. Tot va començar l'any passat a l'hora d'ara. Realment, no sé per què se'm va ocórrer vomitar, però vaig començar. Solia vomitar dos vegades al dia. Arribava de l'institut, em pesava sense roba, menjava, vomitava i em pesava per a assegurar- me que el meu estómac estava totalment buit. Quan em llavava les dents, em mirava a l'espill, somreia i pensava: Bé, ho estic aconseguint. Apuntava tot el que menjava en una llibreta i el resultat de les cinc vegades que em pesava al dia. Les vesprades que estava sola en casa solia donar-me fartades i després ho vomitava. Estava molt contenta perquè realment estava més prima però potser estaria també més irritable i tenia més ansietat per menjar. Em vaig fer dos ferides xicotetes en la mà pel fregament de les dents quan em provocava les arcades. Vomitar no és gens agradable, encara que t'acabes acostumant, però a mi en la primera arcada em sol fer mal el pit i he d'esperar un poc a què se'm passe. Després hi havia dies que me feia mal la gola i que quan menjava, em donaven arcades sense que me les provocara, les quals jo dissimulava, però, abans que res, en eixos dos mesos vaig ser feliç. Sabia que, quan aconseguira el que jo considerava el meu pes ideal (54 quilos), pararia. Desgraciadament, ma mare es va assabentar. Mai oblidaré la nit en què vaig haver de dir-los a mon pare i les meues germanes el que feia. La relació amb ma mare va empitjorar prou, no la suportava, la culpava a ella de tot i pensava que, de no haver sigut per ella, hauria aconseguit el meu pes i tot hauria acabat. Em van portar a un lloc per a perdre pes, però no va funcionar. Arribà l'estiu i, no sé com, però vaig engreixar 15 quilos. Imagineu-vos com em sentia, ja que m'horroritzava engreixar. Lògicament, mai vaig deixar de vomitar, però els meus pares no ho saben. No és fàcil deixar-ho d'un dia per a un altre, perquè es converteix en un costum i hi ha vegades que ho feia ja sense adonar-me. No ho feia amb tanta freqüència, però no passava una setmana en què no vomitara alguna vegada. Vaig anar al ginecòleg per a veure perquè no aprimava i em va dir que tenia ovaris poliquístics. Açò afavoreix l'augment de pes, però res més. Em va receptar unes pastilles i vaig tornar al mateix lloc per a perdre pes, però tampoc va funcionar esta vegada. Em van recomanar anar a l'endocrí per veure si era un problema d'hormones. Tampoc era això. D'allí em van enviar al psiquiatre, que em va posar una dieta de 1500 calories. … Però jo sé que res d'això és cert. Hui en dia, el físic és el més important per a tot el món i res canviarà perquè jo li diga al psiquiatre que odie el meu cos. Res canviarà perquè milers d'adolescents com jo estiguen tirant la seua vida per l'excusat per intentar

Upload: others

Post on 13-Mar-2020

13 views

Category:

Documents


0 download

TRANSCRIPT

Page 1: Projectes Biologia i Geologia. Projecte 3: Som el que ... · Projectes Biologia i Geologia. Projecte 3: Som el que mengem -Pàgina 5-3. I quant he de menjar? Ja que els aliments ens

Projectes Biologia i Geologia. Projecte 3: Som el que mengem

-Pàgina 1-

PROJECTE 3: PROJECTE 3: PROJECTE 3: PROJECTE 3:

SOM EL QUE MENGEMSOM EL QUE MENGEMSOM EL QUE MENGEMSOM EL QUE MENGEM

Història d'una malaltia (carta d'una lectora amb bulímia) Publicat el 24 de Febrer del 2006 per Pande. http://www.pandeblog.org/historia-de-una-enfermedad-texto-de-una-lectora-con-bulimia/

Mesure 1.68 i pese 71 quilos. Sempre he tingut complex de grossa. Però vull aclarir que no som unes vagues que vomitem per a no fer exercici. Jo he estat 7 anys fent karate dos dies a la setmana i m'agrada l'esport, però van tancar el gimnàs al mes que jo començara a vomitar.

Tot va començar l'any passat a l'hora d'ara. Realment, no sé per què se'm va ocórrer vomitar, però vaig començar. Solia vomitar dos vegades al dia. Arribava de l'institut, em pesava sense roba, menjava, vomitava i em pesava per a assegurar-me que el meu estómac estava totalment buit. Quan em llavava les dents, em mirava a l'espill, somreia i pensava: Bé, ho estic aconseguint. Apuntava tot el que menjava en una llibreta i el resultat de les cinc vegades que em pesava al dia. Les vesprades que estava sola en casa solia donar-me fartades i després ho vomitava. Estava molt contenta perquè realment estava més prima però potser estaria també més irritable i tenia més ansietat per menjar.

Em vaig fer dos ferides xicotetes en la mà pel fregament de les dents quan em provocava les arcades. Vomitar no és gens agradable, encara que t'acabes acostumant, però a mi en la primera arcada em sol fer mal el pit i he d'esperar un poc a què se'm passe. Després hi havia dies que me feia mal la gola i que quan menjava, em donaven arcades sense que me les provocara, les quals jo dissimulava, però, abans que res, en eixos dos mesos vaig ser feliç. Sabia que, quan aconseguira el que jo considerava el meu pes ideal (54 quilos), pararia.

Desgraciadament, ma mare es va assabentar. Mai oblidaré la nit en què vaig haver de dir-los a mon pare i les meues germanes el que feia. La relació amb ma mare va empitjorar prou, no la suportava, la culpava a ella de tot i pensava que, de no haver sigut per ella, hauria aconseguit el meu pes i tot hauria acabat. Em van portar a un lloc per a perdre pes, però no va funcionar. Arribà l'estiu i, no sé com, però vaig engreixar 15 quilos. Imagineu-vos com em sentia, ja que m'horroritzava engreixar. Lògicament, mai vaig deixar de vomitar, però els meus pares no ho saben. No és fàcil deixar-ho d'un dia per a un altre, perquè es converteix en un costum i hi ha vegades que ho feia ja sense adonar-me. No ho feia amb tanta freqüència, però no passava una setmana en què no vomitara alguna vegada.

Vaig anar al ginecòleg per a veure perquè no aprimava i em va dir que tenia ovaris poliquístics. Açò afavoreix l'augment de pes, però res més. Em va receptar unes pastilles i vaig tornar al mateix lloc per a perdre pes, però tampoc va funcionar esta vegada. Em van recomanar anar a l'endocrí per veure si era un problema d'hormones. Tampoc era això. D'allí em van enviar al psiquiatre, que em va posar una dieta de 1500 calories. … Però jo sé que res d'això és cert. Hui en dia, el físic és el més important per a tot el món i res canviarà perquè jo li diga al psiquiatre que odie el meu cos. Res canviarà perquè milers d'adolescents com jo estiguen tirant la seua vida per l'excusat per intentar

Page 2: Projectes Biologia i Geologia. Projecte 3: Som el que ... · Projectes Biologia i Geologia. Projecte 3: Som el que mengem -Pàgina 5-3. I quant he de menjar? Ja que els aliments ens

Projectes Biologia i Geologia. Projecte 3: Som el que mengem

-Pàgina 2-

Esteu preparats? A soles teniu 7 sessions! I moltes tasques per davant

aconseguir a tota costa eixe cos 10 que la societat ens imposa. Res canviarà??? Cada vegada som més els que caiem en aquest món, gent de totes les edats que pensem que l'únic camí per a triomfar en la vida és estar prim. Això del psiquiatre va ser al desembre. Al gener vaig tornar al psiquiatre i a l'endocrí i havia aprimat 2 quilos en un mes, però ara m'he estancat i no perd més pes, així que el dilluns, després de la temporada més llarga sense cap vòmit (un parell de mesos o tres), vaig vomitar novament.

Si vos sóc sincera, quan he trobat esta pàgina no buscava precisament ajuda… Però crec que els vostres comentaris m'han servit i, de moment, hui no he vomitat. Espere que la meua història, que no és de les més alarmants ni de bon tros, els servisca i que la societat sencera es done compte del que està passant i que la solució no és criticar i qualificar-nos a tots de malalts mentals. No. Som la conseqüència d'una societat superficial, no la causa. Si nosaltres ens vam ficar en aquest infern, no va ser per voluntat pròpia. Quan era més xicoteta em feia gràcia estar grosseta, era feliç.

Però llavors vaig comprendre que la gent no pensava el mateix, perquè m'ho demostraven amb els seus comentaris. No et posen una pistola en el pit perquè vomites, és la pressió social la que t'obliga.

Crec que les úniques persones que poden ajudar-se de veritat són les que han passat o estan passant pel mateix problema, així que si algú vol posar-se en contacte amb mi, per favor, feu-lo perquè m'encantaria

QÜESTIONSQÜESTIONSQÜESTIONSQÜESTIONS::::

1. Per què l’autora de la carta es produeix el vòmit després de menjar? 2. Per què diu que el seu pes ideal és 54 quilos? Hi ha forma de calcular-lo? 3. A quins metges s’adreça per a solucionar el seu problema i per què? 4. A qui culpa l’autora de la seua situació? 5. Per a què penses que escriu aquesta carta al blog? 6. Busca informació sobre la bulímia i explica els mètodes que s’empren per a curar-la. 7. Escriu una carta contestant a aquesta persona. Què li recomanarieu?

INTRODUCCIÓINTRODUCCIÓINTRODUCCIÓINTRODUCCIÓ:::: Ja sabem que si volem mantenir-nos vius hem de prendre aliments de l’exterior. A

més, si no els prenem en la quantitat adequada, podem patir malalties greus que

afectaran a la nostra qualitat de vida. Però no tots els aliments són iguals.... sabem

que hem de prendre’ls variats i no excedir-nos amb alguns d’ells per a que el nostre

cos funcione adequadament. Però ... què contenen els aliments exactament? De

quines substàncies es composen? Com hi ha que prendre’ls? Què ocorre si no els

prenguem adequadament?

En aquest tercer projecte haureu d'investigar:

� Què tenen els aliments

� Com hem de prendre’ls: la dieta

� Quines malalties poden produir-se per una alimentació

inadequada

Page 3: Projectes Biologia i Geologia. Projecte 3: Som el que ... · Projectes Biologia i Geologia. Projecte 3: Som el que mengem -Pàgina 5-3. I quant he de menjar? Ja que els aliments ens

Projectes Biologia i Geologia. Projecte 3: Som el que mengem

-Pàgina 3-

ESCENARIESCENARIESCENARIESCENARI::::

Voleu anar-vos de viatge de fi de curs, i, per a traure

uns diners, la Direcció del Centre us ha oferit

encarregar-vos de algunes tasques de la gestió del

menjador de l’institut. Però heu de demostrar que teniu

els coneixements adequats en relació amb l’alimentació

per a adquirir aquesta responsabilitat, i per això heu de

investigar primer tot el relacionat amb els aliments i la

nutrició, per a finalment fer la prova final (producte)

que la Direcció us ha encomanat.

Esteu preparats?

TASQUES:TASQUES:TASQUES:TASQUES:

1. Som el que mengem? Amb els aliments, incorporem al nostre cos una sèrie de

substàncies. Quines són eixes substàncies? Quina és la seua funció

en l’organisme? Estem fets del mateix que mengem? Investigueu

aquestes qüestions

TascTascTascTasca 1:a 1:a 1:a 1:

Què tenen els aliments? Busqueu informació en els links i feu una taula explicant què són, on es troben i la funció dels diferents components químics.

� http://www.isftic.mepsyd.es/w3/eos/MaterialesEducativos/mem/nutricion/indice.htm � http://recursos.cnice.mec.es/biosfera/alumno/3ESO/nutrisalu/contenido1.htm � http://www.xtec.es/~mserra14/salut/alimentacio.htm � http://www.isftic.mepsyd.es/w3/eos/MaterialesEducativos/mem/nutricion/ali.htm � http://es.wikipedia.org/wiki/Nutrient

Podeu prendre com a base per al vostre treball la següent taula:

Substància química (Nutrient)

Funció Exemples d’aliments que el contenen

Page 4: Projectes Biologia i Geologia. Projecte 3: Som el que ... · Projectes Biologia i Geologia. Projecte 3: Som el que mengem -Pàgina 5-3. I quant he de menjar? Ja que els aliments ens

Projectes Biologia i Geologia. Projecte 3: Som el que mengem

-Pàgina 4-

Tasca 2:Tasca 2:Tasca 2:Tasca 2: Després de revisar els links anteriors, penses que és el mateix nutrient que aliment? És el mateix alimentació que nutrició? Raona la teua resposta.

Tasca 3:Tasca 3:Tasca 3:Tasca 3: Comprova quina és la composició química de les nostres cèl·lules i compara-la amb la dels aliments. Som el que mengem? Raona la resposta.

Pots revisar els següents links per a ajudar-te en la resposta:

� http://www.escolares.net/descripcion.php?ide=722

� http://porm.blogspot.es/1235103300

2. Identifiquem els nutrients dels aliments al laboratori

Experiment 1: Identificació de midó en els aliments

Procediment: 1. Posa un tros de cadascun

dels productes de la taula

sobre una capsa Petri.

2. Afegeix unes gotes de lugol sobre

aquests.

3. Observa el canvi de color i completa la taula

Experiment 2: Identificació de fècules a l´embotit

Procediment: Ara que ja saps com es detecta el midó anem a detectar fècules (midó) en el

pernil dolç i els embotits: Tira unes gotetes de lugol damunt de la mostra

d’embotit, o encara millor en un tub d’assaig que continga l’embotit tallat en

petits bocins. Completa la taula següent:

Experiment 3: Identificació de greixos

Procediment: 1. Posa 2ml d’oli i 2ml d’aigua en un tub d’assaig i agita vigorosament.

i. Quin resultat has obtingut? ii. Per tant , Quina propietat general tenen els greixos?

2. Afegeix al tub unes gotes de Sudan III, agita’l, i deixa’l reposar fins que se separen l’aigua de l’oli.

iii. Quin color té ara l’oli? I l’aigua? iv. Com ho faries per a detectar la presència de greix en un altre aliment?

Pa Creïlla sucre Poma

Color inicial

color final

Midó

Aliments: 1: 2: 3: 4:

Color inicial

color final

Midó

Page 5: Projectes Biologia i Geologia. Projecte 3: Som el que ... · Projectes Biologia i Geologia. Projecte 3: Som el que mengem -Pàgina 5-3. I quant he de menjar? Ja que els aliments ens

Projectes Biologia i Geologia. Projecte 3: Som el que mengem

-Pàgina 5-

3. I quant he de menjar? Ja que els aliments ens proporcionen els nutrients que necessiten les

nostres cèl·lules per a donar matèria i energia al nostre cos, haurem de

prendre’ls en la mesura i quantitats adequades. I això quant és? Doncs,

la quantitat dependrà de cada persona, de la seua edat i necessitats

energètiques depenent del exercici o activitat física que realitze, però hi

ha unes recomanacions en relació a la quantitat de nutrients per a fer

el que s’anomena una DIETA EQUILIBRADA.

Tasca 4:Tasca 4:Tasca 4:Tasca 4: Busqueu informació sobre la DIETA EQUILIBRADA i les recomanacions per a una DIETA SALUDABLE. Feu un informe escrit de no més de 20 línies amb la informació obtinguda.

Pots trobar informació en els següents links: � http://www.isftic.mepsyd.es/w3/eos/MaterialesEducativos/mem/nutricion/die6p.htm � http://www.aula21.net/Nutriweb/dieta_equilibrada.htm � http://www.xtec.es/~mcatala6/alimsana/piramide.htm � http://www.zonadiet.com/nutricion/consejos.htm � http://www.xtec.es/ieslabisbal/salut/d_dietaequilibrada.htm

Activitats: 1. Calculeu les vostres necessitats energètiques en aquest link:

http://www.kelloggs.es/tablasnutricionales/ingestas.html

2. Analitzeu la vostra dieta d’un dia en aquest link: http://www.kelloggs.es/tablasnutricionales/tumenu.html

3. Realitzeu el següent test i apunteu quatre hàbits saludables i quatre no saludables de la vostra alimentació http://trabajoyalimentacion.consumer.es/documentos/cuestionario.php

4. Cas pràctic: Pere i Maria són dos germans de 14 i 15 anys respectivament. Per la seua alçaria, edat, sexe i activitats que realitzen al llarg del dia, Pere ha calculat que necessita 2800 Kcal diàries i Maria 2100Kcal. Durant un dia, han menjat el mateix. A la taula apareixen tant les quantitats com la distribució dels aliments al llarg del dia:

Desdejuni Mitjan matí Dinar Berenar Sopar 200 g de llet 15 g de sucre 15 g de margarina 50 g de pa

100 g de pa 40 g de pernil serrà

100 g de creïlles 20 g d’oli 125 g de carn de porc 100 g de tomaca 100 g d’encisam 150 g de taronges 50 g de pa 50 g de formatge curat

100 g de pa 50 g de xocolata

150 g de pèssols 100 g de creïlles 20 g d’oli 1 ou 50 g de pa 125 g de iogurt 10 g de sucre 150 g de poma

a) Creus que la dieta s’ajusta a les necessitats energètiques de Pere i Maria? Fes una taula com la que s’adjunta per a calcular el contingut energètic total dels

aliments:

Page 6: Projectes Biologia i Geologia. Projecte 3: Som el que ... · Projectes Biologia i Geologia. Projecte 3: Som el que mengem -Pàgina 5-3. I quant he de menjar? Ja que els aliments ens

Projectes Biologia i Geologia. Projecte 3: Som el que mengem

-Pàgina 6-

Investigació individual: Busca informació sobre la DIETA MEDITERRÀNIA i fes un article per a una revista en el que recomanes aquesta dieta pels seus beneficis per a la salut

(màxim 150 paraules)

Aliment Energia (Kcal) per 100 g

Quantitat al llarg del dia (g)

Total Kcal

Pa 255 350 892.5

Pots ajudar-te per a conèixer el contingut energètic dels aliments amb les taules de la

biblioteca d’aula o amb els links:

http://www.dietainstintiva.com/clasfali.htm

http://www.erecetas.com.ar/articulos/valor-calorico-de-los-alimentos/

b) Conté aquesta dieta tots els nutrients necessaris (glúcids, lípids, proteïnes i

vitamines)? Classifica tots els aliments de la dieta en funció del nutrient principal que contenen.

4. I si no mengem bé? El no alimentar-se adequadament comporta el desenvolupament de malalties greus

que poden comportar fins i tot la mort.

Tasca 5:Tasca 5:Tasca 5:Tasca 5: Investigueu les malalties més comunes que es poden produir per no alimentar-se adequadament i feu un breu informe sobre cinc d’aquestes.

Podeu investigar als següents links: � http://www.isftic.mepsyd.es/w3/eos/MaterialesEducativos/mem/nutricion/nut1p.htm

� http://www.isftic.mepsyd.es/w3/recursos2/e_padres/html/enfer-alimenta.htm

� http://es.wikipedia.org/wiki/Nutrici%C3%B3n#Nutrici.C3.B3n_y_salud

� http://tamcar.galeon.com/aficiones1698819.html

5. Què més porten els aliments? A l’any 2001, el programa televisiu Documentos TV va emetre un documental amb el nom “Somos

lo que comemos” en el que s’alertaven, entre altres, d’aspectes com

els següents:

• Els aliments cada vegada porten més additius que poden

produir al·lèrgies i altres patologies

• Els consumidors no sabem el que mengem

• Més de la meitat de les malalties actuals estan relacionades

amb l’alimentació

Page 7: Projectes Biologia i Geologia. Projecte 3: Som el que ... · Projectes Biologia i Geologia. Projecte 3: Som el que mengem -Pàgina 5-3. I quant he de menjar? Ja que els aliments ens

Projectes Biologia i Geologia. Projecte 3: Som el que mengem

-Pàgina 7-

Investigació individual: Agafa l’etiqueta de qualsevol producte que tinques en casa i investiga els

ADITIUS que conté. Indica què són, per a que s’afegeixen i si poden tenir

algun efecte per a la salut.

Pots ajudar-te als links:

http://milksci.unizar.es/adit/aditivos.html

http://intercambia.net/temas/index.php/lista-de-aditivos-alimentarios-

perjudiciales-para-la-salud-colorantes-edulcorantes-espesadores-

estabilizadores-antioxidantes-etc/

• Moltes substàncies que s’afegeixen a les llaunes de conserva i plàstics poden ser molt

perillosos per a l’èsser humà

TTTTasca 6:asca 6:asca 6:asca 6: Heu de repartir-vos entre els membres de l’equip les diferents parts del documental per a veure-les, i cada membre elaborarà una síntesi amb la informació més important que s’explica en el seu apartat (màxim 10 línies). Lliurareu un INFORME d’equip amb tota la informació on afegireu la vostra valoració personal del documental.

Recomanacions: � Apunteu a soles les dades més significatives � Heu de sintetitzar la informació: apunteu en forma de guions els apartats generals dels quals

es parla i les conclusions a les que s’arriba � Somos lo que comemos. DocumentosTV-part 1: http://video.google.com/videoplay?docid=-

784069113549376599#docid=7878994196463904705 � Somos lo que comemos. DocumentosTV-part 2: http://video.google.com/videoplay?docid=-

784069113549376599#docid=1279217365060417201 � Somos lo que comemos. DocumentosTV-part 3: http://video.google.com/videoplay?docid=-

784069113549376599#docid=2263448559915898201 � Somos lo que comemos. DocumentosTV-aprt 4: http://video.google.com/videoplay?docid=-

784069113549376599#docid=-2344605868454030757

RECURSOS: RECURSOS: RECURSOS: RECURSOS: A més dels links apuntats a les diferents tasqus, podeu consultar les següents pàgines web per a aprendre més del tema:

� http://contenidos.santillanaenred.com/jukebox/servlet/GetPlayer?p3v=true&xref=2006062017

42_PRE_0_-700830696&mode=1&rtc=1001&locale=es_ES&cache=false

� http://www.puleva.es/img/prog_9.swf

� http://www.educarchile.cl/UserFiles/P0001/File/objetos_digitales/odeas_ciencias/busqueda_ali

mentos/LearningObject/index.html

� http://www.isftic.mepsyd.es/w3/eos/MaterialesEducativos/mem2001/nutricion/

� http://www.slideshare.net/geopaloma/alimentacin-y-nutricin-ii

� http://www.slideshare.net/leobardo86/enfermedades-relacionadas-con-la-nutricin

Page 8: Projectes Biologia i Geologia. Projecte 3: Som el que ... · Projectes Biologia i Geologia. Projecte 3: Som el que mengem -Pàgina 5-3. I quant he de menjar? Ja que els aliments ens

Projectes Biologia i Geologia. Projecte 3: Som el que mengem

-Pàgina 8-

PRODUCTE:PRODUCTE:PRODUCTE:PRODUCTE: Recordeu que heu de demostrar que teniu els coneixements

adequats en relació amb la alimentació per a poder fer-vos

càrrec de les gestions del menjador de l’Institut i guanyar

uns diners per al viatge de fi de curs... esteu preparats?

1. Feu un DECÀLEG per a difondre per l’Institut dels hàbits que considereu fonamentals entre els joves per a fer una dieta saludable.

2. Feu una DIETA per a una setmana (de dilluns a divendres) per al dinar del menjador de l’Institut.

Observacions:

� No és necessari posar la quantitat de l’aliment, a soles els plats dels què es composarà el menú i els aliments que portarà

� La dieta ha de ser equilibrada: no cal calcular exactament les quantitats de glúcids, lípids i proteïnes, però ha d’ajustar-se el més possible a les recomanacions

� Heu de fer cas de les recomanacions de la piràmide dels aliments, i reduir al màxim els aliments dels esglaons més alts

� Podeu ajudar-vos per fer les dietes en els següents links:

� http://www.dietas.net/tablas-y-calculadoras/tabla-de-composicion-nutricional-de-

los-alimentos/

� http://www.senba.es/recursos/pdf/tablas_comp_alim/1.2.%20Macronutrientes%2

0y%20Minerales.pdf

� http://www.dietasan.com/

AVALUACIÓ DEL PROJECTE:AVALUACIÓ DEL PROJECTE:AVALUACIÓ DEL PROJECTE:AVALUACIÓ DEL PROJECTE: Taula sobre els nutrients: Fins a 1 punt Informe sobre les malalties: Fins a 1 punt Informe sobre el documental: Fins a 2 punts Decàleg: Fins a 3 punts Dieta: Fins a 3 punts

Page 9: Projectes Biologia i Geologia. Projecte 3: Som el que ... · Projectes Biologia i Geologia. Projecte 3: Som el que mengem -Pàgina 5-3. I quant he de menjar? Ja que els aliments ens

Projectes Biologia i Geologia. Projecte 3: Som el que mengem

-Pàgina 9-

De segur que en aquest tema també descobreixes nous conceptes dels

quals hauràs d’aprendre la seua definició. Recorda sempre apuntar-la al

vocabulari

Page 10: Projectes Biologia i Geologia. Projecte 3: Som el que ... · Projectes Biologia i Geologia. Projecte 3: Som el que mengem -Pàgina 5-3. I quant he de menjar? Ja que els aliments ens

Projectes Biologia i Geologia. Projecte 3: Som el que mengem

-Pàgina 10-

Treball individual

¿COM ANEM?

Anem a comprovar com anem.... què sabem de l’alimentació?

1. Imaginarem per un moment que la dieta que sols ingerir diàriament s'ajustara a la següent: Desdejuni: res Mitja demà: una bossa de creïlles fregides i un chupa-chups Menjar: un filet amb creïlles fregides i una cocacola Berenar: xocolate Sopar: ous fregits amb creïlles

a) Fes una llista amb els nutrients que aportaries al teu organisme amb aquesta dieta b) Quins nutrients falten en esta dieta? Quina és la seua funció? Per tant, quins

processos fallaran, a la llarga, en el teu cos? c) Si eixes de casa sense desdejunar i tenint en compte que no menges res des de la nit

anterior, disposaràs de l'energia suficient per a rendir en l'institut? d) Per quines raons esta dieta no pot considerar-se equilibrada?

2. Indica a quins grups pertanyen els següents aliments: encisam, creïlles fregides, sardines, truita francesa, hamburguesa, pa, xocolata, mantequilla, mermelada, pollastre, tomaca, olives, cacaus, caramels.

Energètics

(rics en energia) Estructurals

(rics en proteïnes) Reguladors

(rics en vitamines)

3. En què es diferencia un aliment d’un nutrient? 4. Completa la frase:

Les creïlles, el pa i la mel són aliments amb un gran contingut en El pernil el peix i els ous són aliments amb gran contingut en Quan falten vitamines es produeixen La mantequilla es un aliment amb alt contingut de

5. El metabolisme basal és:

a) Les necessitats energètiques mínimes de l'organisme b) Les necessitats energètiques d'un dia normal de treball c) Les necessitats energètiques durant l'exercici d) La temperatura corporal

6. Luis, preocupat pel seu pes, decideix menjar només fruita, ensalada i iogurt descremat, perquè ha

sentit dir que no engreixen. ¿Què opines d'aquesta decisió?

Page 11: Projectes Biologia i Geologia. Projecte 3: Som el que ... · Projectes Biologia i Geologia. Projecte 3: Som el que mengem -Pàgina 5-3. I quant he de menjar? Ja que els aliments ens

Projectes Biologia i Geologia. Projecte 3: Som el que mengem

-Pàgina 11-

7. A Marisa li agrada molt el menjar italià, i la seua alimentació es compon bàsicament de pizza, pasta i carn. Quines conseqüències pot tindre aquest tipus d'alimentació?

8. Dels següents aliments que apareixen en el dibuix, assenyala aquells que són rics en glúcids,

en lípids o en proteïnes:

9. Completa el següent quadre:

Aliments Nutrients Funció Atmel·les

Tomaca

Macarrons

Prenil curat

10. Les persones necessitem energia per poder viure. Cal recordar que processos com el batec del cor, la transmissió dels impulsos nerviosos o el manteniment de la temperatura corporal depenen de l’energia que incorporem. L’energia que invertim quan duem aquests processos bàsics per al manteniment de la vida és el que s’anomena metabolisme basal.

El gràfic següent permet calcular, de forma aproximada, a partir del pes, el metabolisme basal dels joves (10-18 anys) en un dia de la seva vida.

a) Determineu el vostre metabolisme basal fent servir la línia blava en el cas dels nois i la vermella en el cas de les noies. b) Compareu els resultats obtinguts amb els d’altres companys i mireu d’explicar les diferències que observeu.

Glúcids Lípids Proteïnes

Page 12: Projectes Biologia i Geologia. Projecte 3: Som el que ... · Projectes Biologia i Geologia. Projecte 3: Som el que mengem -Pàgina 5-3. I quant he de menjar? Ja que els aliments ens

Projectes Biologia i Geologia. Projecte 3: Som el que mengem

-Pàgina 12-

11. Llegeix el text següent i contesta les preguntes: La dieta mediterrània és un exemple de dieta equilibrada i saludable, perquè, a més de

satisfer les necessitats energètiques, proporciona les quantitats ajustades de nutrients

minerals i vitamines. Partint dels ingredients naturals, com els tomàquets, els llegums, les

verdures, els pebrots, les carns de pollastre i conill, els peixos…, i tenint com a elements

comuns la farina, el pa i l’oli, els plats que es cuinen són equilibrats i amb un gran valor

nutritiu. Aquesta dieta conté un baix índex de greixos saturats, com també una elevada

quantitat de fibra. Per realçar els sabors, la dieta mediterrània utilitza herbes

aromàtiques, preferentment el julivert, l’alfàbrega, la menta i la farigola, o espècies.

Diversos estudis han posat de manifest que les poblacions

que respecten aquesta cuina tradicional gaudeixen d’una taxa menor de problemes

cardiovasculars i mantenen nivells controlats de colesterol com a conseqüència del poc

greix saturat que ingereixen.

a) Per què és important que la dieta no inclogui un excés de greixos saturats? b) Quin és el valor nutritiu de la fibra? En què radica la seva importància? D’on prové la fibra en la dieta mediterrània?

Tasca Complementària: Fabriquem un alimentTasca Complementària: Fabriquem un alimentTasca Complementària: Fabriquem un alimentTasca Complementària: Fabriquem un aliment

ElaborElaborElaborElaboració de iogurtació de iogurtació de iogurtació de iogurt

Procediment: 1. Aboca en un recipient uns 100ml de llet i afegeix-hi mitja culleradeta de iogurt natural.

Mescla’ls bé.

2. Col·loca el recipient en l’estufa de cultiu a 37ºC

3. Torna a fer el primer pas, però col·loca el nou recipient fora de l’estufa de cultiu.

4. Espera 24 hores.

Qüestions:

a. Que hi ha succeït?. b. Per què s’afegeix iogurt a la llet? c. Si mirares al microscopi una gota de iogurt , què veuries? d. Hi ha alguna diferència entre el iogurt del recipient que has col·locat dins de l’estufa i

el recipient de fora?