PUNTS DE DISTRIBUCIÓ DEL BUTLLETÍPodeu trobar el Butlletí Estel Negre als següents llocs:

- Bars: Lòrien, Lisboa, Espanya, Tomate, Guirigall, Pinzell

I X J O R N A D E S L L I B E R T À R I E SBé, aquí teniu un monogràfic del Butlletí Estel Negre sobre les NovenesJornades Llibertàries que realitzarem aquest mes, entre els dies 12 i 20 demarç. Un butlletí que és el 150..., és a dir, 12 anys i mig fent aquestapublicació de la qual cada dia estem més contents.

Amics i amigues, la cita anual amb les Jornades Llibertàries ja haarribat... Enguany amb molt de retard... La veritat és que engegar unesjornades com aquestes porta molta feina (contactes, correus electrònics,telefonades, mal de caps, estressos, nirviades...) i si, a més a més, hiafegim el que costen, que no que valen, és a dir, el que hem d’afluixar eneuros (passatges d’avió, cartells, intendència...), la cosa fa por, esgarrifa.

No detallarem aquí el contingut de les Jornades; per a això tenimaquest butlletí monogràfic. El que sí direm és que pensem que són unesJornades d’allò més variades i interessants. Però sou vosaltres qui ho heude dir...

Només ens queda un desig, que tothom hi assisteixi i hi participi,perquè unes jornades llibertàries sense això, sense assistència de la genti sense la seva participació no són res; les jornades no les fa l’Ateneu, lesjornades les fa la gent que hi assisteix i hi participa. Ja ho sabeu d’altresanys, les jornades només són l’ocasió, l’excusa per obrir debats entorn dediferents temes, un espai obert a la participació. Per això sempredemanem a la gent el seu ajut: Com t’agradarien que fossin? Quins temestractaríeu? Coneixeu algú que hi vulgui participar?

Finalment, volem donar les gràcies, com cada any, a tothom que ha fetpossible aquestes jornades.

Bé, salut i fins l’any vinent!

--------------------------------------------------------------

- Llibreries: Signe, La rosa als llavis- Centres socials: S’Aixopluc, Loco Circo- Botigues: Runaway, Pasatiempos, La Pescadería- UIB: Delegació d’alumnes

Si voleu distribuir el butlletí, ja sabeu on som.

B U T L L E T Í E N P D FUs podeu descarregar aquest butlletí en pdf, per cortesia deTotMallorca.net, en la següent adreça electrònica:

http://totmallorca.net/pdf/estelnegre150.pdf

Enguany dediquem el concert de les Jornadesa la música dixieland-brass i a l’humor, amb elsdos grups mallorquins de referència, duesbandes que tenen molt en comú i que unim enuna primera actuació conjunta:

S’Arrual Jazz MortAquest grup es va formar fa uns 13 anys ambl’ànim de tocar una música fresca i divertida. Elseu repertori es basa essencialment en el jazzclàssic de New Orleans, o del Cotton Club,sense oblidar-se de versions de temes actualsi no oblidant mai les seves arrels mallorquines,ja que va començar com ungrup de ball i de revetlles.Van acompanyar en BielMajoral i li van atorgar unasonoritat mediterràniapropera a Nino Rota i almón màgic de Fellini. Eljazz ha tingut sempre per aells un swing molt personal,de color blau mediterrani, ifan servir les cançons deSisa o de Sting, delsBeatles o de SidneyBechet, o fins i tot delmateix Van Morrison, perfer ballar el personal ambfeeling i sentit de l’humor,ja que el seu «reciclatge»de lletres és per compixar-se. Si Woody Allen elsconegués, de ben segurque voldria tocar –hi. Endirecte, la intenció principaldel grup és la proximitatamb el públic, sensebarreres. Com que els seusinstruments sónpreferentment acústics, tenen la possibilitat derealitzar una part de l’actuació fora del’escenari, entre el públic... No passen penad’actuar a locals sorollosos o al carrer. Capdels vuit components del grup —Toni Isern,veu i kazoo; Biel Oliver, clarinet i saxo; JoanOliver, trombó; Toni Puigserver, trombó i tuba;Delfí Mulet, guitarra i banjo; Andreu Julià,contrabaix; Vicenç Fontelles, bateria; i Andreu

Burguera, teclats— viu exclusivament de lamúsica, toquen per gaudir, fet que no els haimpedit actuar en multitud de festivals de jazzarreu del nostre país. Tenen publicat un àlbumd’un concert en directe al teatre de Vilafrancaenregistrat per Blau-Discmedi (2002). Aquestconcert els servirà d’aperitiu ja que hand’actuar seguidament en el FestivalInternacional de Dixieland de Tarragona.

WonderbrassWonderbrass és la única brass band existent aMallorca, l’unic grup de música compost

exclusivament per instrumentsde vent i percussió. Elrepertori es mou entreclàssics de dixieland i swingcom When the Saints goMarchin’ In o Just a Gigolo,temes més moderns d’airesfunky (The Chameleon) ibandes sonores de cinema (Elllibre de la selva, ElsPicapedra). A més,Wonderbrass té una divertidaposada en escena tant per laseva actitud com pel vestuari(estil anys 30). Elscomponents tenen unatrajectòria individual ambmolta d’experiència, i si hiafegim que la banda ha actuata molts clubs, festes privades,marching band (cercaviles) irevetlles podem dir quel’espectacle està garantit. Elsseus components són NachoVegas (clarinet, saxo tenor iveu), Néstor Casas (trompetai veu), Chema Bestard (tuba) i

José Luis García (bateria).

A més a més tindrem les actuacions dels DJsdel moment: Retromagneto (Retro Music) i DonManolo Pinchadiscos (hip hop, funky, jungle...);els xeremiers Pere Rialles i Joan Trompi; i labanda de batucada-murga L’Alegre Rebel·lia.

Festa garantida!

D I S S A B T E 1 2 D E M A R ÇConce r t Jo rnades L l ibe r tà r i es

Brass-dixieland, DJs, xeremies, batucada i humorF a c t o r i a d e S o ( 2 2 h o r e s ) ( 5 € )

S’Arrual Jazz Mort

Pepe Rodríguez (Tortosa, 1953) és llicenciaten Ciències de la Informació i especialista enperiodisme d’investigació, matèria de la qualha estat professor a la Universitat Autònomade Barcelona i actualment prepara la seva tesidoctoral en Psicologia. Expert en tècniques depersuasió coercitiva i problemàtica sectària desde 1974, àmbit en què assessora diferentsadministracions i afectats, és director del’Equip Multidisciplinar per a l’Assessorament iAssistència en Problemes Sectaris. En aquestcamp, ha estat ponent en diverses comissionsparlamentàries d’estudi sobre sectes. En 1980es va infiltrar en la secta Moon, amb el propòsitd’obtenir dades per a la seva investigació, iarribà a ocupar el càrrec d’assessor demàrqueting en una de les seves empreses. Haguanyat més de cent processos entaulatscontra ell per distintes sectes a causa de lesseves tasques periodístiques. Ha participatcom a assessor, denunciant i testimoni en lamajoria dels judicis contra sectes al Regned’Espanya i les proves que ha aportat hanservit per empresonar diversos agents. Lapolicia va descobrir que figurava en la llistad’«enemics a controlar» de la Cienciologia. Harebut nombroses amenaces i un intentd’atemptat contra sa vida. També ésespecialista en religions comparades.Actualment porta l’acció popular contra doscardenals i tres bisbes per encobriment d’unaxarxa de corrupció de menors. És assessord’advocats en la selecció de jurats. Ha estatponent en diferents congressos nacionals iinternacionals sobre el món de les sectes, lestoxicomanies i la problemàtica del menor. Ésautor d’una vintena de llibres, traduïts a moltsidiomes, entre els quals cal destacar: Laconspiración Moon (1988), El poder de lassectas (1989), ¿Qué hacemos mal connuestros hijos? (1993), Tu hijo y las sectas(1994), Periodismo de investigación (1994), Lavida sexual del clero (1995), Mentirasfundamentales de la Iglesia católica (1997),Pederastia en la Iglesia católica (2002). El seuúltim llibre és 11-M: mentira de Estado (Lostres días que acabaron con Aznar) (EdicionesB. Barcelona, 2004), que és el que enscomentarà en aquestes Jornades.

El dijous 11 de març de 2004, els cruelsatemptats perpetrats a Madrid per terroristesislàmics, van sumir tothom en el dolor, laconsternació i la indignació. Però més enllà dela tragèdia i de les víctimes, ens vam haverd’enfrontar amb un altre fet terrible: l’obstinaciódel Govern d’Aznar a deformar la realitat totculpant ETA de la matança mentre totes lesevidències apuntaven vers el terrorismeislàmic. En el llibre de Pepe Rodríguez esdocumenta, seguint un relat cronològic, quinesdades es coneixien en cada moment sobre elsresponsables de l’atemptat i quina informacióes donava —o s’amagava— des d’un Governque, obsessionat per guanyar les eleccions, vamaniobrar en contra de la veritat, des de moltsfronts, amb la finalitat d’imposar una fal·làciaque el beneficiava políticament. Al migdiad’aqueix dijous, les dades disponibles jadonaven prioritat a la pista islàmica, i dematinada es va confirmar la responsabilitatislamista. No obstant això, des del Govern delPartit Popular es va seguir inculpant ETA idescartant el terrorisme islàmic al llarg deldivendres i del dissabte, fins i tot després deser detinguts els primers implicats de la cèl·lulaterrorista islamista. Aquest llibre mostra comdes del Govern d’Aznar —directament i através dels mitjans de comunicació propis iafins— es va desinformar; analitza l’erròniapolítica de comunicació que va portar elGovern a perdre la seva credibilitat i el PartitPopular, a la derrota electoral; i evidencial’important paper que van tenir la premsaindependent i la ciutadania en general en ladefensa de la veritat.

D I L L U N S 1 4 D E M A R Ç1 1 - M : M e n t i r a d e E s t a d o

Presentació del llibre del mateix títol a càrrec del seu autor, el periodista Pepe RodríguezC a s a d e C u l t u r a ( 2 0 h o r e s )

ENS HO HAN ROBAT TOT !Varem convertir ses cales i ses muntanyes engigantescs poals de fems. Varen aplanar els hortstapant-los de ciment per a qué els avionspoguessin emverinar ses fruites que restaven.Varen sotmetre an es pagés fent-li creure que eral’amo de ses seves podres quarterades... fent-lisadorar sa propietat privada... fent-li creure que samisèria era es seu orgull i s’expoliació obligatòriasa llei necessária.

ES VA LEGALITZAR ES ROBOPerqué s’Estat que governa tots els pobles no seconforma mai. No satisfet amb dictar lleis queretgeixen lo que és sa nostra vida, es dedica aviolar arbitrariament lo que enes llibres figura com a«nostres drets».

Varen repetir an esnostres avis que sa propietatprivada era sagrada però pera cruzar per Mallorca sescarreteres que avui gasten elsautocars turístics es feren tottipus d’expropiacions contraes pagés peró mai contra es«butifarras». Perque ells –esMarch, es Nigorra, es Salas,Abel Matutes...– també sónl’Estat Espanyol. Ells són elsintermediaris... es que es fanrics pagant poc an es pagés icobrant molt an es ciutadá.

«Tant tens, tant vals».Aixó, repetit sigles i sigles anes nostre poble posa enevidéncia que sa «justicia» de s’Estat ésimpossible. Justícia implica llibertat i s’Estats ésun régim d’esclavitud. I tots som esclaus dequalque senyor.

ESTAM TOTS EMBARGATS

Aquest text, un bocí d’un pamflet delcol·lectiu anarquista Terra i Llibertat quehem reproduït tal qual va ser editat, tégairebé trenta anys. Les preguntes quese’ns plantegen tot seguit són evidents: «Notenim davant un text actual?», «Què hacanviat d’aleshores ençà?», «Aquelles

lluites van ser útils?», «Aquelles accions vanservir?», «Què queda de tot allò?»...

L’any 1977 un grup de peluts lluitavacontra la urbanització d’una petita illamediterrània; ara, l’any 2005, tot un poblelluita contra la destrucció d’un arxipèlag.Això és el progrés...

Volem parlar de tot això, del passat i delpresent, de lluites antigues que sónmodernes, de lluites modernes que es fanantigues; d’intents de «revisionismes»històrics que intenten fer veure que tot allò

que va passar durant la«Transició» no va passarcom va passar. Volemveure quines són les lluitesactuals, quins són elsproblemes de la nostraterra, per on ens fotenaquesta gent, la desempre, els de sempre.

Vam pensar que unataula rodona sobre el temade l’ecologisme i l’acciódirecta era una bonaexcusa per debatre totaixò. Hi tindrem personesque han viscut de ben aprop aquestes lluites:Basilio Baltasar i FelipEsteva, dos dels ocupants

de sa Dragonera (1977); Manel Martorell, dela plataforma Salvem la Real; CarlesSerrano, de la Plataforma Antiautovia, i IvanMurray, geògraf i autor de l’estudi Lapetjada ecològica, que farà de moderador.

AGERMANATS¡¡:DESTERRAU S’IMPERI DE SA POR¡¡NO TENGUEU POR D’ES DECRETS:

SON DE PAPER¡¡Sa lluita per alliberarnos está prohibida. Perquéenganyarmos? Sa vertadera llibertat és il.legal pernaturalesa.

AGERMANATS¡¡: TERRA I LLIBERTAT¡¡

D I M A R T S 1 5 D E M A R Ç19 77 : Sa lvem sa Dragonera !

2 0 0 5 : S a l v e m s e s I l l e s !Taula rodona: Ecologisme i acció directa

C a s a d e C u l t u r a ( 2 0 h o r e s )

Entre el 19 i el 21 de juny de 2003 es va dura terme a Tessalònica (Grècia) la CimeraEuropea de Caps d’Estat. Durant aquestsdies, moltes persones van sortir al carrer amostrar el seu rebuig vers aquesta políticaneoliberal i aquest Nou Ordre Mundial. Eldia 21 va ser una jornada de lluita dura iintensa; l’objectiu era clar, impedir que unaminoria decidís el futur de tota la poblaciómundial... D’una banda, els manifestantsamb pancartes i crits; d’altra, l’Estat amb laseva policia i les seves armes... Resultat:130 persones detingudes; moltes van seridentificades, intimidades i alliberades.Víctimes d’un muntatge policíac, 29 vansortir amb càrrecs de delictes greus (danys,resistència a l’autoritat, desordres públics,alteració de la pau pública, incendis,possessió i ús d’armes...). Vuit van serportats a la presó: Suleiman (Castro)Dakduk, un «sensepapers» d’origen siri;Simon Chapman, britànic; Jonathan, nord-americà, alliberat el mes següent per lespressions ianquis; els grecs Spyros Tsistas,Michalis Trikapis, Dimitris Friouras; i CarlosMartín Martínez, militant de la CNTd’Aranjuez, i Fernando Pérez Gorráiz,llibertari amb passaport espanyol. Set,doncs, van quedar empresonats: «els 7 deTessalònica». Després de més de sis mesosde presó (de maltractes i de vexacions) i de53 dies en vaga de fam, «els 7 deTessalònica» van ser alliberats en esperade judici. El company Fernando Pérez,protagonista dels fets —quan el van detenirportava a la motxilla una màscara de gas, elvan acusar de llançar còctels molotov, i livan canviar la motxilla per una amb untiraxines; durant la detenció el van copejar, iarribaren a trencar-li una dent, i a provocar-liproblemes de respiració i dolors al pit—, enscontarà amb pèls i senyals tota la històriad’aquest muntatge policíac i quina és lasituació actual dels processos.

El 28 de maig de 2004 es va fer aGuadalajara (Mèxic) la III Cimera de Capsd’Estat de Llatinoamèrica, Europa i el Carib.I més del mateix: manifestacions, repressió,detinguts, presó... Una de les detingudes aGuadalajara va ser Mar Rodríguez,simpatitzant i col·laboradora de l’AteneuLlibertari Estel Negre. Mar, barcelonina ifotògrafa de professió, ha fet feina amb lescomunitats indígenes d’Oaxaca i vaparticipar en l’ocupació de l’Auditori Che dela universitat mexicana, a més de prendrepart en les activitats de diversos col·lectiusanarquistes de la ciutat de Mèxic. Ella estrobava a la primera línia de la batalla deGuadalajara fent el que sap fer, fotos. Lapolicia va carregar i ella va ser copejada idetinguda quan volia ajudar una companya.Un cop deportada porta a terme unacampanya informativa i de solidaritat ambels companys mexicans amb la finalitat derecaptar fons per pagar les fortes fiancesque l’Estat mexicà exigeix per al’alliberament dels detinguts.

D I M E C R E S 1 6 D E M A R ÇR e p r e s s i ó a l m o v i m e n t

an t ig loba l i t zac ióProjecció del vídeo Tessalònica 03 i debat,

ggamb la participació dels activistes antiglobalització Fernando Pérez i Mar RodríguezC a s a d e C u l t u r a ( 2 0 h o r e s )

DISSABTE 12 DE MARÇ

CONCERT JORNADES

Amb les actuacions deS’ARRUAL JAZZ MORT

WONDERBRASSRETROMAGNETO

DON MANOLO PINCHADISCOSPERE RIALLES I JOAN TROMPI

L’ALEGRE REBEL·LIAFACTORIA DE SO22.00 HORES (5 €)

DILLUNS 14 DE MARÇ

11-M: MENTIRA DE ESTADO

Presentació del llibre del mateixtítol a càrrec del seu autor, el

periodista Pepe Rodríguez

CASA DE CULTURA20.00 HORES

DIMARTS 15 DE MARÇ

1977: SALVEMSA DRAGONERA!

2005: SALVEM SES ILLES!

Taula rodona:Ecologisme i acció directa

Hi intervendran: Basilio Baltasar,Felip Esteva, Manel Martorell,Carles Serrano, Ivan Murray

CASA DE CULTURA20.00 HORES

DIMECRES 16 DE MARÇ

REPRESSIÓ AL MOVIMENTANTIGLOBALITZACIÓ

Projecció del vídeo Tessalònica 03i debat, amb la participació dels

activistes antiglobalitzacióFernando Pérez i Mar Rodríguez

CASA DE CULTURA20.00 HORES

DIJOUS 17 DE MARÇ

LA RESISTÈNCIALLIBERTÀRIA AL

CASTRISME

Xerrada a càrrec d’Octavi Alberola,membre dels GALSIC

CASA DE CULTURA20.00 HORES

DIVENDRES 18 DE MARÇ

EL CAS GRANADO IDELGADO, CRÒNICA D’UNA

INJUSTÍCIA HISTÒRICA

Octavi Alberola, exresponsable deDefensa Interior, ens parlarà dels

esforços per recuperar la memòriahistòrica dels dos anarquistes,executats pel règim franquista

CASA DE CULTURA20.00 HORES

EXPOSICIÓ PERMANENTXILE, AHIR I AVUI

Una mirada fotogràfica al Xile delsúltims 30 anys.

ATENEU LLIBERTARI ESTEL NEGRE

DISSABTE 19 DE MARÇ

LA RUTA DE LA VERGONYAUn recorregut amb autobús per la

Palma FranquistaActe coorganitzat amb la Llista de la

Memòria Històrica de MallorcaÉs imprescindible preinscriure-s’hi

SORTIDA: PLAÇA DE CORT10.00 HORES (5 €)

DIUMENGE 20 DE MARÇ

FESTA DE CLOENDA

Amb les actuacions deL’HAM AMB FAM

BUFFON’S TEATREMANUEL LOZANO (LA VEREDA)

UROBOROSANARQUINHOS

CAFÈ TEATRE AIRE21.00 HORES (ENTRADA LLIURE)

ADRECES DELS LOCALSA T E N E U L L I B E R T A R I E S T E L N E G R E :

P a l a u R e i a l , 9 , 2 o n ( P a l m a )C A S A D E C U L T U R A :

R a m o n L l u l l , 3 ( P a l m a )C A F È T E A T R E A I R E :

V a l l d a r g e n t , 2 9 ( P a l m a )F A C T O R I A D E S O :

P o l í g o n d e S o n L l a ü t ( S a n t a M a r i a )

NOVENES JORNADES LLIBERTÀRIESPALMA (MALLORCA) · 12-20 DE MARÇ DE 2005

HO ORGANITZA:ATENEU LLIBERTARI

ESTEL NEGRE

El company Octavi Alberola Surinach, vanéixer a Alaior (Menorca) el 1928. Fill d’unafamília de forta tradició llibertària —son pare, elmestre racionalista José Alberola Navarro, vaser conseller d’Instrucció en el Consell d’Aragódurant la Guerra Civil—, es va fermilitant de les Joventuts Llibertàriesi es va haver d’exiliar a França als11 anys, ingressat en camps deconcentració. Després va seguir laseva família fins a Mèxic, on vaestudiar enginyeria i milità en lesjoventuts llibertàries mexicanes —que el duran a la presó en 1946— ien les Juventudes EspañolasAntifranquistas. Participa en laRevolució cubana en la lluita contrala dictadura de Batista i amb elsgrups 26 de Julio, Directorio RevolucionarioEstudiantil i Frente AntidictatorialLatinoamericano. Milita activament en elMovimiento Español 59, preparant accions deguerrilla amb García Oliver. En 1960 éssecretari de defensa de CNT per a Amèrica.En 1961, amb la unificació confederal de laCNT (Congrés de Limoges) que posaria fi a ladivisió que patia des de 1945, es va crearDefensa Interior (DI), un organisme llibertariclandestí per a la lluita activa contra elfranquisme i Alberola va ser un dels companysencarregats d'organitzar-lo (juntament ambGarcía Oliver i Cipriano Mera) i l’únic quequeda viu. En els anys 60, amb l’anarquistaGrupo Primero de Mayo, participa en accionsviolentes contra el franquisme, com ara elssegrests d’Alberto Ullastres, ambaixadorespanyol davant la CEE, i monsenyor MarcosUssía, conseller eclesiàstic de l’ambaixadaespanyola davant el Vaticà, fets que elportaran a la presó a Bèlgica. Tambéparticiparà en el segrest de Baltasar Suárez,director del Banc de Bilbao a París, quepenarà amb nou mesos de presó. És l’èpocaen la qual el seu nom apareix lligat al Grupo deAcción Revolucionaria Internacionalista(GARI). Exiliat a Lieja (Bèlgica), treballarà com

a educador en un institut mèdicpsicopedagògic fins a 1974, que retorna aFrança clandestinament. Des de 1975treballarà de maquetista en un diari fins a laseva jubilació (1994). En iniciar-se la

reconstrucció de la CNT a l’Estatespanyol escriurà en multitud depublicacions llibertàries (El TopoAvizor, Askatasuna, Bicicleta, Cenit,CNT, Tierra y Libertad, El ViejoTopo...). Quan es va produir l’escissióde la CNT, a causa de la seva fortaoposició a l’esgleisme, va seguir elspassos dels escindits. Des de fa mésde deu anys col·labora en RadioLibertaire de París amb un programaper a Llatinoamèrica. Actualment ésun dels promotors dels GALSIC. És

autor, entre altres, del llibre escrit amb la sevacompanya Ariane Gransac El anarquismoespañol y la acción revolucionaria (1961-1974)(Ruedo Ibérico. París, 1975), reeditatrecentment per l’editorial Virus (Barcelona,2005).

Octavi Alberola ens parlarà del MovimientoLibertario Cubano i del GALSIC (Grupos deApoyo a los Libertarios y SindicalistasIndependientes en Cuba), del qual és un delsresponsables, i de com va passar de ser undels partícips de la Revolució cubana a ser undels crítics de la dictadura castrista.

La intensificació i enduriment de larepressió de la dictadura castrista contra ladissidència i l’aparició de llibertaris isindicalistes disposats a lluitar per unaalternativa sindical independent del règimcastrista o del que li succeeixi va incitar ungrup d’exiliats del Movimiento LlibertarioCubano, el setembre de 2003, a crear un grupde suport als llibertaris i sindicalistesindependents de Cuba. El GALSIC difon laseva xarxa d’ajut a l’interior de Cuba (suport ales biblioteques independents i als sindicalistesperseguits) i a l’exterior, des de París (difusiódel butlletí Cuba Libertaria i d’altresinformacions per Internet).

D I J O U S 1 7 D E M A R ÇLa res is tènc ia l l i be r tà r i a

a l c a s t r i s m eXerrada a càrrec d’Octavi Alberola, membre dels GALSIC

C a s a d e C u l t u r a ( 2 0 h o r e s )

En ple franquisme triomfal, a les portes de lacelebració dels «25 años de paz», joves llibertarises van llençar a realitzar accions contra elscentres motrius del règim. El moviment llibertariespanyol, amb seu principalment a França, haviaposat en marxa la Defensa Interior (DI) i sen’s’havia nomenat responsables GerminalEsgleas, Vicenç Llansola, Cipriano Mera, AcracioRuiz, Juan Jimeno, Octavi Alberola i Joan GarcíaOliver. El DI va coordinar les accions contra elfranquisme que, a partir de 1962, va incrementar-se amb l’esclat d’artefactes explosius a Madrid,València, Barcelona, San Sebastià, el «Valle delos Caídos» i interessos oficials espanyols arreudel món. Aquestes accions anaven determinadesa combatre la dictadura i a denunciar la contínuarepressió del règim. Els fets que van portar al’execució de Granado i Delgado van tenir lloc el29 de juliol de 1963, en dues accions, a laDirecció General de Seguretat i a la seu delsSindicats verticals (CNS). L’explosió prematuradels artefactes va provocar una vintena de ferits,sense que n’hi hagués cap de consideració. Dosdies després, Carlos Arias Navarro, directorgeneral de Seguretat, comunicava la detenció deFrancisco Granado Gata i Joaquín DelgadoMartínez, com a únics executors dels actes.Malgrat l’urgent campanya del moviment llibertariper demostrar la innocència dels dos detinguts, la«justícia» franquista amb només disset dies jutjà,condemnà i executà els dos joves llibertaris, l’únic«delicte» dels quals era, com Sacco i Vanzetti,ésser anarquistes.

Francisco Granado, de 30 anys, estava casatamb Pilar Vaquerizo i tenia tres fills; emigrat aFrança amb els seus pares, tenia nacionalitatfrancesa. Joaquín Delgado, també de 30 anys,havia nascut a Cardona. El 1949 s’havia exiliat aFrança amb els seus pares, vells militantsde la CNT; des de ben jove milità a lesJoventuts Llibertàries.

Contra la injustícia franquista i per larecuperació de la memòria històrica, elsfamiliars i els companys de Granado iDelgado van iniciar fa uns anys un llargprocés que els ha portat pel laberint de laburocràcia judicial. Ara tres veteransmilitants llibertaris, Octavi Alberola, LluísAndrés Edo i Vicenç Martí, han enviat unacarta al ministre de Justícia, Juan FernandoLópez Aguilar, perquè faci arribar al Govern

de José Luís Rodríguez Zapatero una «decisióinstitucional que anul·li les sentènciespronunciades pels tribunals repressius delfranquisme». La carta forma part de la campanyaque duen a terme des de fa temps els familiars iels antics companys dels activistes anarquistes,Francisco Granado i Joaquín Delgado, executatspel procediment del garrot vil, la matinada del 17d’agost de 1963 a la presó de Carabanchel,perquè es revisi el judici. Granado i Delgadosempre van defendre la seva innocència del’acusació d’haver col·locat els explosius, però laseva paraula no fou suficient i foren condemnatsa mort. El 1996, altres dos activistes llibertaris,Antonio Martín i Sergio Hernández, van declararla seva responsabilitat davant notari i en undocumental realitzat per Lala Gomà per Arte-TVE.La Sala Militar del Tribunal Suprem rebutjà lapetició de 1999, però haurà de reobrir-se el casdesprés que el Tribunal Constitucional, amb data11 d’agost de 2004, hagi emparat els sol·licitants.Alberola, Andrés Edo i Martí encoratjats per ladecisió del TC i amb el suport del sindicat CGT,sol·liciten al Govern espanyol una «rehabilitacióinstitucional» que vagi més enllà de la«rehabilitació moral i jurídica». La decisió del TCcrea un precedent que obre la porta a lesrevisions dels casos afins com són els delsconeguts Joan Peiró, Julián Grimau, SalvadorPuig Antich i el del president Lluís Companys. Lareobertura d’aquest cas hauria de fer canviar lapolítica de la transició respecte als processos delrègim anterior, fent possible l’anul·lació de lessentències dels tribunals repressius durant ladictadura. Això comportaria la rehabilitació moral iel reconeixement oficial de tots aquells que vanlluitar contra el franquisme.

Ferran Aisa

D I V E N D R E S 1 8 D E M A R ÇE l c a s G r a n a d o i D e l g a d o

Octavi Alberola ens parlarà dels esforços per recuperar la memòria dels anarquistesGranado i Delgado, executats pel règim franquista

C a s a d e C u l t u r a ( 2 0 h o r e s )

Un passeig per la ciutat de Palma amb unmínim de coneixement històric suposa avuidia un exercici empegueïdor. Oficials isoldats feixistes, monuments als «caídospor la patria» i fins i tot el «Generalísimo»mateix omplen els carrers de la nostraciutat. Emperò, qui busqui referències a lesvíctimes de la repressió sistemàtica que elfranquisme mallorquí va aplicar sense pietatho tindrà molt més difícil... gairebé noexisteixen. De tot això hem de concloureque:

AVUI PALMA FA HOMENATGE ALSBOTXINS I S’OBLIDA DE LES VÍCTIMES

Els diferents batles que han anat ocupant elcàrrec a Cort, ja siguin del PSOE o del PP,han demostrat no tenir una clara voluntat deposar fi a aquesta injustícia històrica. S’hoimpedeixen els seus compromisos signatsen una Transició que ens van vendre com a

«exemplar», però que va servir per garantirla impunitat dels responsables de desenesde milers d’assassinats i de desaparicions il’oblit de les seves víctimes. Un pacte, firmattambé pel PCE i els sindicats denominats«majoritaris», sota el lema de no «reobrir»unes ferides que, per a molts, mai no es vantancar i que seguiran obertes mentre pous icunetes segueixin albergant les fossescomunes d’aquells que es van oposar a lanit feixista.

Avui, 19 de març de 2005, gairebésetanta anys després del començament dela repressió a Mallorca i trenta anys més dela mort del seu responsable màxim, ensveiem obligats a posar en marxa aquestaRuta de la Vergonya per exigir al’Ajuntament de Palma que posi fi a aquestainfàmia i per reivindicar la memòria de totsaquells que van pagar un alt preu per creureque altra societat era possible.

D I S S A B T E 1 9 D E M A R ÇL a R u t a d e l a V e r g o n y a

Un recorregut amb autobús per la Palma franquista (carrers, places, monuments...)amb aturades als camps de concentració i presons on es va exercir la repressió més ferotge.

Ens acompanyaran supervivents de la tortura franquista i historiadorsS o r t i d a : P l a ç a d e C o r t ( 1 0 h o r e s ) ( 5 € )

I com tot esdeveniment que es preï,aquestes IX Jornades Llibertàriescomptaran amb una interessantfesta de cloenda amb les actuacionsdel trio jazzístic L’Ham amb Fam —format per les dues guitarres deTomeu Sorell i Pep Toni Brotons, ila magnífica veu de Coloma Bujosa,amb un reportori de jazz clàssic(Gershwin, Billie Holliday) i altresstandars de la Bossa Jazz Pop—,l’espectacle crític de Buffon’s Teatre—companyia de teatre habitual enles nostres Jornades, fundada el1998 a Palma i que ha estrenat unapila d’espectacles, com araEntremeses (2001), de Cervantes;Teledeum (2001), d’Albert Boadella;Politiclowns (2002); Misterio Bufo(2003), de Dario Fo; o Provoactores,obra de Joan Carles Montaner i GoriArtieda, estrenada el 2002, i que haaconseguit el premi al millor actorprincipal, al millor grup teatral i elprimer premi del públic en elConcurs Nacional de TeatreAmateur Premi Ciutat de Tàrrega—,el folk celta d’Uroboros, la músicade Manuel Lozano de La Vereda, iles bufades sonores dels gaiteirosAnarquinhos.

Una festa que, ben segur, prometfer les delícies de la penyaassistent.

Us hi esperem!

D I U M E N G E 2 0 D E M A R ÇF e s t a d e c l o e n d a

Teatre, folk celta, pop-rock, jazz, gaiteiros...C a f è T e a t r e A i r e ( 2 1 h o r e s )

E n t r a d a l l i u r e

En aquestes imatges vull deixar testimonidel que va ser la dictadura pinochetista; tot ique és cert que una imatge val més que milparaules, en aquesta ocasió cal dir queaquestes són les imatges menys doloroses ique van ser seleccionades per no danyar lavista i els sentiments dels qui les veuen; noés una qüestió de censura, sinó de tenir encompte el dolor que a molts de nosaltresens provoca el fet de mirar-les. Així podremveure part de la història de Xile i de la sevalluita per la llibertat a través de les imatges.

Majoritàriament, les fotografies aquíexposades van ser fetes per MiguelHerberg, periodista, documentalista icineasta de la CNT, asturià de naixement,que en aquella època tenia trenta i pocsanys. Ells se les va apanyar per aconseguirun permís de vol signat per AugustoPinochet, president de la Junta Militar, pervisitar amb avioneta la zona nord del país,adduint que realitzaria un reportatge sobreel desert d’Atacama. Amb el permís es vapresentar davant el general Lagos, quedirigia el camp de concentració deChacabuco, i fins allà el van portar amb unhelicòpter de la Força aèria xilena; la sevatasca va consistir a filmar els presoners,demanant-los el nom, la filiació política, ladata i el motiu de la detenció. Com quetrobava que encara no n’hi havia prou, varepetir la feta al camp de concentració dePisagua. Aquells presos, entre els qualsm’hi trobava, el miràvem amb un certmenyspreu i desconfiança; unadesconfiança que era encara major entre elsmilitars... Però un permís és un permís i aixòobria les portes, encara que el documentcitava explícitament «sense visita adetinguts». Acabades les entrevistes es vaentrevistar a Santiago amb FedericoWilloughby, portaveu del règim, que vaassegurar que a Xile no hi havia camps deconcentració ni desapareguts. El reportatgeva ser difós per tota Europa i va demostrar

al món que els camps existien i on eren.Gràcies a Miguel Herberg sóc viu, ja que laseva denúncia va fer possible elreconeixement de la meva detenció aPisagua. Que sapigueu que cada cop quevegeu per la tele camps de concentracióxilens filmats en blanc i negre va ser MiguelHerberg qui va posar rostre i nom als presosi preses de Chacabuco i Pisagua, mentrePerter Hemlich, suant fel subjectava lacàmera.

L’exposició fotogràfica fa un recorregutdes de l’any 1973, any en el qual va serelegit president el socialista SalvadorAllende, en nom de la coalició UnitatPopular, passant pel cop d’Estat (11 desetembre del mateix any) amb fotos delbombardeig del Palacio de la Moneda i delscamps de concentració, continuant amb lesprotestes dels anys 80, fins arribar alperíode de l’anomenada Transició a lademocràcia, que no és altra cosa que unapolítica de continuisme de la dictadura.

La importància de l’exposició radica enquè la memòria història ha de seralimentada pels nostres records, malgratsiguin dolorosos, ja que recordar és tornar aviure els horrors de les dictadures feixistesal món, a fi i efecte que «Mai més» esreprodueixin les atrocitats passades: de laGuerra Civil espanyola, de l’horrornazifeixista, dels gulags soviètics i d’altresrègims comunistes, de les dictaduresmilitars llatinoamericanes...

Héctor Pavelic Sanhueza

E X P O S I C I Ó P E R M A N E N TX i l e , a h i r i a v u i

Una mirada fotogràfica al Xile dels últims 30 anys.Coordinada pel perseguit polític xilè Héctor Pavelic Sanhueza

A t e n e u L l i b e r t a r i E s t e l N e g r e

L O C A L :Palau Reial, 9, 2on (Ciutat)

P E R M A N È N C I E S :De dilluns a divendresde 19 a 22 hores

T E L È F O N : ( 9 7 1 ) 7 1 9 1 0 2 F A X : ( 9 7 1 ) 7 1 6 3 9 1 E - M A I L :

estelnegre@nodo50.org C O R R E S P O N D È N C I A :

Apartat de correus 156607080 Ciutat de MallorcaIlles Balears ATENEU LLIBERTARI ESTEL NEGRE

ANTI ©: Si t’interessa piratejar alguna cosa d’aquest butlletí, no te’ntallis! Això sí, no t’oblidis si és possible de citar-ne la font d’informació.

L’Ateneu Llibertari Estel Negre només es responsabilitza dels articlessense firma o dels signats expressament per aquest col·lectiu. Les altrescol·laboracions, personals o de grups, signades amb noms reals oficticis, són responsabilitat exclusiva dels seus autors.

LLEGEIX, AJUDA I DIFON EL BUTLLETÍ ESTEL NEGRE: Això que tens a lesmans no és cap objecte de consum. Si ja l’has llegit, no el llancis, passa’la algun o alguna col·lega. També us hi podeu subscriure per 12 númerosfent-nos arribar 6 € (o 12 € si voleu fer una subscripció de suport) inosaltres us enviarem el butlletí a ca vostra.

———————————————————————————————————

A S S E M B L E E SAteneu Llibertari Estel Negre: dijous a les 20 hores a l’Ateneu———————————————————————————————————

CNT-AIT: dimarts a les 20.30 hores a l ’Ateneu==============================================================U N A F O R M A D E C O L · L A B O R A REl Butlletí Estel Negre és obert a tothom. Desitgem i volem que tots i totes hi

col·laboreu amb articles, notícies, comentaris, dibuixos, etc.,i també en la seva distribució i difusió. Enrotlleu-vos-hi!

==============================================================A L T R A F O R M A D E C O L · L A B O R A RAmb aquest butlletí, i amb l’Ateneu en general, hi podeu col·laborar d’unaforma econòmica, imprescindible per al seu funcionament, ingressant les

quantitats que vulgueu en el compte corrent de La Caixa número2100-0150-66-0103123620.

Sabem que aquestes retxes seran ben acollides,per la qual cosa us adonem les gràcies per endavant. Salut!

L O C A L :Palau Reial, 9, 2on (Ciutat)

P E R M A N È N C I E S :De dilluns a divendresde 19 a 22 hores

T E L È F O N : ( 9 7 1 ) 7 2 6 4 6 1 F A X : ( 9 7 1 ) 7 2 6 4 6 1 E - M A I L :

estelnegre@nodo50.org C O R R E S P O N D È N C I A :

Apartat de correus 156607080 Ciutat de MallorcaIlles Balears