7.7 Els paisatges agrarisLes activitats agràries transformen el paisatge natural i originen una diversitat de paisatges agraris. Aquesta diversitat és fruit de la combinació de diversos elements:Els elements agrícoles que defineixen els paisatges agraris són:

-les parcel·les: porcions de terreny en què es divideix l’espai agrari i que pertanyen a un propietari. Presenten diferents formes i extensions: ● Camps oberts o openfield (paisatge agrari dominat per grans parcel·les independents sense separació entre si). Aquest paisatge predomina a la Meseta sud d’Espanya.● Camps tancats o bocage (paisatge agrari dominat per petites parcel·les tancades, és a dir, que tenen límits ben marcats com tanques, parets...). Els agricultors viuen a cases aïllades o en poblats petits. És comú de les zones de muntanya i humides (Espanya i Europa atlàntiques)-els sistemes de conreu: la forma com s’obté la producció:● en una agricultura intensiva se cerca aprofitar al màxim la terra utilitzant tècniques de conreu modernes que proporcionen un alt rendiment. Als països pobres l’aprofitament intensiu de la terra s’aconsegueix fent ús de mà d’obra abundant●en l’agricultura extensiva es deixa una part de les parcel·les en guaret (en descans, sense sembrar) per facilitar la recuperació de la fertilitat de la terra. Es practica tant en els països desenvolupats (amb mecanització i productivitat altes) com en els subdesenvolupats (baixa productivitat)També es distingeixen dos tipus d’agricultura en funció de l’ús d’aigua per regar:●de secà: on els conreus reben només l’aigua de pluja●de regadiu: en què l’agricultor aporta l’aigua que necessiten els cultius mitjançant diferents sistemes artificials de reg (per inundació, aspersió, degoteig..)-les varietats dels conreus: poden ser :●policultura: pràctica agrícola que consisteix amb el conreu de diversos espècies alhora; es dona en parcel·les de mida reduïda i amb una producció destinada al consum de la família pagesa (minifundi)●monocultura: quan en una explotació es conrea només un sol producte; té per objectiu obtenir la màxima producció al mínim cost. Es practica en grans explotacions (latifundis)

Altres usos: els tipus de ramaderia i els boscs modelen també el paisatge agrari:-la ramaderia: la ramaderia intensiva requereix instal·lacions adequades (estables); mentre que l’extensiva necessita pastures.-l’explotació forestal: L’explotació forestal necessita instal·lacions pel tractament de la fusta i l’emmagatzematgeL’hàbitat rural: també forma part dels paisatges agraris i és la manera en què els assentaments humans es distribueixen al camp. Pot ser de dos tipus:-hàbitat dispers: els habitatges estan dispersos pel camp, envoltats de terres de conreu i pastures (típic de zones de muntanya)-hàbitat concentrat: els edificis estan agrupats i formen pobles o llogarets (propi de les zones planes)A l’espai rural predomina normalment l’hàbitat concentrat perquè facilita l’ús de serveis comuns. No obstant, és freqüent també trobar edificacions disperses en un hàbitat concentrat.La integració de l’hàbitat rural amb el medi i l’activitat econòmica és visible en diferents aspectes:

en els materials utilitzats en la construcció,

en l’adaptació de les edificacions a les funcions que acompleixen, en les cases: que poden ser dissociades, és a dir, formades per diversos

edificis (la possessió mallorquina); o poden ser cases bloc (una sola peça)Als països desenvolupats les activitats i funcions considerades pròpies de les ciutats s’han traslladat al camp (indústries, polígons, centres comercials i d’oci...); per això cada vegada resulta més difícil establir el límit entre l’espai rural i l’espai urbà.

Els paisatges agraris a EspanyaQUADRE DE DOBLE ENTRADAELS PAISATGES AGRARIS D’ESPANYA

LOCALITZACIÓ HÀBITAT TIPUS D’EXPLOTACIÓPAISATGE ATLÀNTIC Franja cantàbrica i gran

part de GalíciaSol ser dispers Predominen les àmplies praderies dedicats a la

ramaderia extensiva i les petites parcel·les (minifundis) tancades (bocage)

PAISATGE DE MUNTANYA

Les àrees amb més altitud de la Península

Sol ser dispers Caracteritzada també pels prats (pel bestiar), les explotacions forestals i els minifundis en bocage (abunden els bancals i les parcel·les dedicades a la policultura)

PAISATGE MEDITERRANI D’INTERIOR

La major part de l’Espanya interior, la Meseta i la depressió de l’Ebre

És concentrat Parcel·les petites a les conques del Duero i de l’Ebre. A les zones més àrides destaquen l’openfield i els latifundis de secà amb predomini de la trilogia mediterrània (blat, vinya i olivera)Les deveses occidentals són latifundis de dedicació agropecuària i forestal

PAISATGE MEDITERRANI LITORAL

El litoral mediterrani i sud-atlàntic, la vall del Guadalquivir i les Balears

L’hàbitat tradicional és concentrat

El secà a la vall del Guadalquivir i a les àrees del prelitoral on dominen la trilogia mediterrani i l’ametler.A la resta hi trobam el regadiu dedicat a les hortalisses i fruites (cítrics)

PAISATGE CANARI L’arxipèlag canari A les àrees litorals hi predomina un conreu destinat a l’exportació (plàtan, patata, tomàtiga) i plantacions tropicals (mango, avocat,pinya)A les zones mitjanes i altes de l’interior es dona una agricultura tradicional en bancals

7.8 Altres activitats del sector: la pescaDefinició i conceptes : és la captura de peixos i altres animals en mars, rius i llacs. Es concentra en caladors (són zones on abunden més els peixos, com les plataformes continentals) La legislació vigent permet als països costaners que es reservin el dret d’explotació de la zona que s’estén des de les seves voreres fins a 370 km mar endins, és la denominada zona econòmica exclusiva.Molts països han posat en marxa l’aqüicultura, que és la cria en captivitat, o en un ambient controlat, d’organismes animals i vegetals aquàtics. (suposa un 36 % de la producció total pesquera) Tipus de pesca:Costanera : es realitza prop de la costa, amb embarcacions petites i mitjançant mètodes artesanals. Les captures es destinen a l’autoconsum i la venda en el mercat localLitoral: es practica a la costa, però més lluny que la pesca costanera, amb embarcacions mitjanes, normalment amb bodegues (per conservar les captures durant una jornada) i les captures es destinen al mercatPesca d’altura: es practica en alta mar durant setmanes o mesos amb vaixells de gran tonatge (autèntics vaixells factoria) equipats amb tecnologia moderna (sónar, congeladores...). És la pesca més cara i productiva

La pesca espanyola: El sector pesquer espanyol es caracteritza per:-un sector modernitzat (amb grans vaixells factoria)-líder de la UE (el 1er en flota pesquera i el 2n en captures)-necessitat d’acords pesquers (per pescar en altres països)