QUADERN PER A L’EDUCADOR – I

EL PAISATGE RURAL

AMB EL SUPORT DE:

EL PAISATGE RURAL

3

EL PAISATGE RURAL

© Grup d’Estudis de la Naturalesa (GEN-GOB Eivissa)C/ Major, 20. Can Llaudis. Dalt Vila

07800. EivissaTel. 971 390674www.gengob.org

e-mail: gen@gengob.org

Disseny i maquetació: Ploka

Fotografia de coberta: Oliver Martínez

Dibuixos: Roig-Francolí

Revisió lingüística: Marga Torres i Carles Torres

Coordinació: Cristina Requena i Marià Marí

AGRAÏMENTS

El Grup d’Estudis de la Naturalesa (GEN-GOB Eivissa) agraeix la col.laboració prestada per a l’elaboració d’aquest material educatiu a les següents entitats, institucions i persones:

Fundació “Sa Nostra” Caixa de Balears, Oliver Martínez, Marga Torres, Carles Torres i Vicent Guasch.

ÍNDEX

7

COMPONENTSFactors físics, biòtics i antròpicsCaracterístiques visuals,sonores i olfactives

10

EL PAISATGE RURAL A EIVISSAElements bàsicsL’habitatge, l’espai de producció i els caminsPaisatges agraris

5FORMACIÓPer què el paisatge és important?

15LA VALL DE BUSCASTELLMitologia i creences

5CONCEPTE DE PAISATGE

18GLOSSARI i BIBLIOGRAFIA

EL PAISATGE RURAL

4

EL PAISATGE RURAL

5

CONCEPTE DE PAISATGE

FORMACIÓ

La vall de Sant Antonide Portmany des de laSerra de sa Font de saPega.

Font: Les Illes Balears.

Arxiduc Lluís Salvador.

Edició de SA NOSTRA

(...)Com un ventai magnífic, davant es balconatge,s’obri sa meravella d’aquest únic paisatge:s’horitzó de muntanyes, clapetjades de pins,sa planura florida, horts, casàlits, molins,un eixam de barquetes dins sa calma adormides,veles blanques que arriben o se’n van mar endins.

(...)

S’aufabeguera d’Isidor MacabichPer nostra Dona d’Agost de 1924

El concepte de paisatge és difícil de definir. Alllenguatge corrent, ve associat a una sèrie de sen-sacions o records que són complicats d’expres-sar amb paraules; més o menys, podríem dir quees tracta d’un concepte abstracte i intuïtiu.

El paisatge és molt personal i pot ser viscut enfunció de l’experiència, dels coneixements o de ladisposició de cada persona.També és un terme ambigu emprat per profes-sionals de diferents àmbits de les ar ts i de lesciències: pintors, poetes, geògrafs, geòlegs, paisat-gistes, arquitectes...

Per centrar el terme paisatge cal referir-se a tresenfocaments distints:

• El paisatge purament estètic, referit a la combi-nació de les formes i els colors del territori.

• El paisatge com a terme ecològic o geogràfic,referit a l’estudi dels sistemes naturals que elconformen.

• El paisatge com a estat cultural i escenari del’activitat humana.

El paisatge actual de les Illes Balears és el resultatde l’evolució natural i de la transformació produï-da per l’home des de fa més de 5.000 anys.

Així, a les nostres illes, la llarga intervenció humana haproduït moltes transformacions que han donat lloc auna gran varietat de paisatges en molt poc espai.

L’home ha transformat el paisatge de manera de-sigual, més intensament a les àrees de fàcil accés iamb disponibilitat d’aigua (que afavorien el seuassentament), i menys a les zones de difícil accés(per exemple, la costa des Amunts).

PER QUÈ EL PAISATGE ÉS IMPORTANT?Un paisatge conté molta informació. La que re-bem cada dia del nostre entorn és, bàsicament,informació paisatgística. Fomentar i millorar lescapacitats d’observació, anàlisi i interpretació delsnostres paisatges és una tasca necessària i forma-tiva, ja que la nostra cultura occidental, basada enla tecnologia, ha oblidat bona part dels vincles del’home amb la naturalesa.

El paisatge conté diferents dimensions. Una di-mensió estètica, ja que representa una font desentiments i sensacions.També conté una dimen-sió informativa, ja que representa la font inesgo-table i directa d’estímuls de la qual obtenim la in-formació bàsica per a la nostra supervivència.I una dimensió transformadora, ja que si el paisat-ge influeix en nosaltres, també nosaltres influïmen ell, modificant-lo amb les nostres accions.

La interpretació, l’observació i l’anàlisi del paisat-ge ens pot aportar coneixements i recursos. En-tre d’altres:

• Ens demostra com es pot fer un ús sostenibledels recursos naturals, ja que reflecteix l’ús quese n’ha fet. Un paisatge que sobreviu al pas deltemps conté una informació molt valuosa per ala gestió futura d’àrees semblants.

• Dóna beneficis econòmics. És evident la im-portància econòmica del paisatge a les nostresilles, ja que actua com a reclam turístic. El paisat-ge és també el reflex de l’activitat econòmicad’un lloc.

• Ens ofereix espais oberts i escenaris culturals oestètics. Poder gaudir d’espais de qualitat on re-trobar la calma i altres beneficis no quantificables,és molt important en l’actualitat, ja que la majoriade la població viu a les ciutats.

• És font d’informació amb una gran quantitatd’elements patrimonials que formen part de laidentitat d’un poble.

El paisatge és un recurs natural que s’ha de con-servar i gestionar adequadament. Aquesta gestióha de tenir presents tant l’aspecte econòmiccom la pròpia planificació territorial. Per això, unacorrecta ordenació del territori, coherent ambun desenvolupament sostenible, ha d’incorporarl’estudi del paisatge.

EL PAISATGE RURAL

6

Can Gorra (pla de Corona). Foto: Vicent Guasch

Per poder analitzar i interpretar un paisatge hemde poder reconèixer els seus components. Hemde tenir en compte que la seua percepció variasegons la persona que el contempla, segons elsseus coneixements i actituds. Es diu que hi hatants de paisatges com persones.

FACTORS FÍSICS,BIÒTICS I ANTRÒPICSEls components del paisatge es defineixen comels elements del territori que els nostres sentitspoden percebre fàcilment i que es diferencien asimple vista. Els podem agrupar en:

• Factors físics o abiòtics - Són l’estructura bàsicadel paisatge: el relleu, les roques, el sòl, l’aigua i la mar.

• Factors biòtics - Són els elements vius: la vege-tació i la fauna.

• Factors antròpics - Són les transformacionsproduïdes per l’home: activitats agrícoles, rama-deres, obres públiques, la indústria, la urbanitzaciói les activitats turístiques i esportives.

CARACTERÍSTIQUES VISUALS, SONORES I OLFACTIVESAquests components tenen característiques vi-suals, sonores i olfactives. Ens proporcionen unapercepció àmplia del paisatge, però, com ja hemdit anteriorment, varien segons les condicionsparticulars de qui observa i percep l’entorn. Peraquest motiu, s’han establert uns criteris i parà-metres comuns a l’hora d’interpretar paisatges.

• Elements visuals - Són la forma, la línia, el color,la textura, l’escala i l’espai.

EL PAISATGE RURAL

7

Elements físics, biòtics i antròpics.

COMPONENTS

EL PAISATGE RURAL

8

La formaLa forma és el volum o la superfície dels objectesque apareixen al paisatge. Generalment, a un pai-satge natural, qui marca les formes són la vegeta-ció, el relleu i les làmines d’aigua.A un paisatge urbà predominen les formes regu-lars i polièdriques de les edificacions i els seuselements.

La líniaLa línia està formada pels múltiples punts de se-paració que hi ha entre els elements visuals: co-lor, forma, textura. Pot ser horitzontal, ver tical,ondulada i trencada. La seua presència defineix iorienta un paisatge.

El color El color és l’element que es capta amb major in-tensitat i que determina les sensacions que re-bem. No constitueix un element fix ni homogeni,ja que canvia segons la lluminositat i les estacionsde l’any.

La texturaLa textura és el resultat de la integració de for-mes o de colors d’una superfície més o menyscontínua amb irregularitats internes. Si observam,per exemple, un pinar a una certa distància nopodem distingir cada pi, sinó una superfície contí-nua amb més o menys irregularitats.

L’escalaL’escala estableix relacions dimensionals entre elsobjectes i el seu entorn. La percepció d’un paisat-ge varia segons l’escala en què s’observa. Qualse-vol paisatge no el veim igual a simple vista queamb prismàtics, per exemple.

L’espaiL’espai relaciona el volum dels components delpaisatge amb els espais que queden buits. És unelement visual bastant complex.Podem parlar d’espais oberts (o panoràmics) id’espais tancats. Un espai obert no presenta, apa-rentment, un límit, per exemple la visió d’un plades d’un puig. Un espai tancat sí el presenta, perexemple, la visió d’un torrent encaixonat entredos puigs.

Altres factors que també influeixen en la percep-ció visual són: l’estació de l’any, les condicions at-mosfèriques i meteorològiques, la distància del’observador respecte del paisatge i la il·lumina-ció.

• Elements sonors i olfactius - Són aquells ele-ments que passen molt sovint desapercebuts,però que poden caracteritzar positivament o ne-gativament un paisatge.

Densitat

Gra

Formes Textures

Línies

VViicceenntt GGuuaasscchhAmetllers florits.

EL PAISATGE RURAL

10

Les formes de l’agricultura tradicional ja no exis-teixen a Eivissa, però sí hi són presents manifesta-cions derivades importants, especialment el pai-satge rural.El paisatge rural segueix present i el trobam ràpi-dament en allunyar-nos dels principals nuclis ur-bans. La seua bellesa ens parla de la lluita per lasubsistència, de la dura feina quotidiana i del de-senvolupament d’unes tradicions i d’una formade vida, en definitiva, de la nostra cultura popular.

Cal remarcar, que el paisatge rural que actual-ment tenim a Eivissa no és el mateix que existiaabans de l’arribada del turisme. Hem de tenir encompte que:

• Hi ha molta menys gent als espais rurals i, amés a més, la major part no es dedica a les feinesdel camp.

• Actualment hi ha moltes menys parcel·les cul-tivades que fa uns decennis i, per tant, les exten-sions de vegetació natural són molt més grans.

• Molts habitatges s’han abandonat i enrunat i,en canvi, han aparegut nuclis de població allà ons’ha desenvolupat el turisme.

Abans del canvi que ha suposat l’arribada del tu-risme en el model socioeconòmic de les Pitiü-ses, el poblament tradicional estava estructuratper una sèrie d’habitatges distribuïts per tot elterritori. Aquesta dispersió era una de les carac-terístiques més singulars del paisatge de les Pitiü-ses.

EL PAISATGE RURAL A EIVISSA

Paisatge rural a Sant Antoni. Al fons la badia de Portmany. Foto: Marià Marí

EL PAISATGE RURAL

11

ELEMENTS BÀSICSEl paisatge rural es defineix com el paisatge quel’home ha produït com resultat de la seuainstal·lació a l’àrea rural i les seues activitats agrà-ries. És, així, un fidel reflex de l’organització del’espai.Els elements bàsics, configuradors del paisatge,que conformen l’espai agrari són, principalment,de tres tipus:

• La instal·lació humana: els habitatges (casa-ment, nuclis rurals).• Els derivats de l’aprofitament econòmic de l’es-pai: els camps de conreu, les àrees de pastura i elbosc.• Els derivats de la vida de relació: els camins.

L’HABITATGE, L’ESPAI DEPRODUCCIÓ I ELS CAMINS“L’arquitectura eivissenca era una arquitectura demolt pocs elements, però molt ben utilitzats i d’unaforma humana. Aquesta arquitectura, a més, s’este-

nia per totes parts. Les cases de camp es perllon-gaven amb murs de pedra seca que generalmentes coronaven de blanc. És com si la casa tinguésarrels, quilòmetres i quilòmetres d’arrels de pedraque constitueixen un dels elements bàsics de l’ar-quitectura del paisatge de l’illa, perquè no hi ha úni-cament l’arquitectura de la casa, també hi ha l’ar-quitectura del paisatge”.

Josep Lluís SertEivissa 1973

L’habitatgeCom ja hem dit anteriorment, el poblament ruralera dispers. No hi havia nuclis rurals importants,excepte unes poques cases concentrades a SantAntoni de Portmany i a Santa Eulària des Riu.La major part dels centres parroquials tenien no-més l’església i alguna casa a les proximitats queproporcionava uns serveis elementals (botiga,bar). Els que eren cap de municipi tenien tambél’ajuntament, prop de l’església, i insinuaven unapetita plaça.Així, no és estrany que la casa pagesa, aïllada en-mig dels camps de conreu, sigui un element moltimportant en el paisatge rural de les nostres illes.

Cases aïllades i camins recorren el camp pitiús. FFoottoo:: MMaarriiàà MMaarríí

EL PAISATGE RURAL

12

L’espai de produccióEl camp pitiús està molt fragmentat en parcel·lesde dimensions ben diferents. Aquestes parcel·lesqueden separades per talussos* de terra i pedrao per parets de pedra seca.També es veuen es-glaonades als vessants dels puigs.

La disponibilitat o no d’aigua és un altre elementdiferencial en el camp pitiús. La seua obtenció hagenerat tota una sèrie d’infraestructures i siste-mes de regadiu molt característics (sèquies*, re-gadores d’obra, safareigs*, sínies*, molins, canalit-zació de torrents).

Així, als camps de regadiu, els cultius i la verdor,són permanents. Als de secà, en canvi, la notapredominant és l’abundància d’arbres de terraseca (olivera, ametller, garrover i figuera).Aquests,

compartien l’espai amb diferents herbacis ques’alternaven amb períodes de guaret*.Els cicles vegetatius d’arbres i herbacis són elsque van donant els canvis de color al paisatge(els més notables són el blanc de les flors d’a-metller a l’hivern i la verdor de les figueres durantla sequera estival).També hem de tenir en compte el color de la te-rra, que és l’element més visible durant el guaret.

Les zones de més difícil accés quedaven abando-nades a la vegetació natural. De totes formes,aquestes zones boscoses estaven perfectamentintegrades en el món agrari. Eren àrees de pastu-res i explotació de les quals el pagès obtenia ele-ments bàsics per a la vida diària: carbó, calç, pe-ga*, llenya...

Pla d’Albarca. Foto: Marià Marí

(*) VEURE GLOSSARI

EL PAISATGE RURAL

13

Els caminsLa disposició dels casaments condicionaval’existència d’una xarxa de camins, que eren elselements indispensables per a la vida social.

De cada casa sortia un camí. Així, tot el territoriesta recorregut per viaranys de diferents grausd’utilització. Simples carreranys poden dur a lesparcel·les de cultiu i travessar boscos i puigs.Aquests carreranys es feien més amples quan estractava d’accessos a forns de calç, forns de pegai sitges*.Un poc més amples eren els camins que duien ales parròquies.Quan la pedra era abundant, el camins quedavenemmarcats per parets de pedra seca.

En la confluència d’alguns d’aquests camins, so-bretot prop de les vies que conduïen a Vila,trobàvem cases que tenien una funció elemental:eren petites botigues on el pagès podia trobar

allò més indispensable i senzill sense necessitatd’anar a Vila o al nucli rural més proper.

PAISATGES AGRARISEls paisatges reflecteixen l’organització espacialde l’explotació del territori. Així, a la nostra illapodem parlar de diferents paisatges agraris:

• Pla de Vila - Allí, l’àrea de ses Feixes tenia unaexplotació agrària intensiva. Era un espai guanyatper l’home al maresme*. Els cultius, amb tota va-rietat de productes de regadiu, rebien l’aigua delstorrents que baixen cap a la badia d’Eivissa. El reges realitzava amb un sofisticat sistema de canalit-zacions introduït pels àrabs. Aquest paisatge nopresenta habitatges, ja que el pagès del pla vivia ala ciutat. Podem trobar petites construccions quefuncionaven com a magatzems o corrals, i els sin-gulars portals de feixa.

Ses Feixes del prat de ses Monges. Foto: Marià Marí

EL PAISATGE RURAL

14

Una prolongació del Pla de Vila són elsplans de Sant Jordi i de Jesús, on les es-casses extensions del regadiu alternavenamb camps de secà.Al pla de Sant Jordi,cal destacar els molins que extreien l’ai-gua dels pous gràcies a la força del vent.A aquestes planes, sí trobam els habitat-ges dels pagesos.

• Planes de Sant Antoni, Santa Gertru-dis i Santa Eulària - A aquests plans, quedisposen de l’aigua que baixa per dife-rents torrents, inclòs el riu de SantaEulària, hi predomina el secà.Aquí hi po-dem trobar moltes sínies, casaments i al-tres estructures.

• Peus de vessant - Constitueixen, jun-tament amb les parts baixes dels puigs,un altre tipus de paisatge.Aquí les zonesde cultiu són terres de secà i estan es-glaonades. La terra és pedregosa, ambpoca profunditat i, a més a més, d’escas-sa fertilitat. Els casaments se situen alsvessants dels puigs, sovint vora una àreaboscosa.Excepcionalment, hem de destacar elspòlies* de Corona i Albarca (petitesplanes a l’interior des Amunts amb ca-racterístiques pròpies).

• Els fons de canal i les cales - Consti-tuïen petites zones d’agricultura margi-nal que aprofitaven les aigües subterrà-nies. L’aprofitament agrícola dels fons decanal ha suposat un gran esforç humà.L’orografia* del terreny en aquestes zo-nes ha fet necessària la construcció deparets de pedra, fortes i altes, que sub-jectaven la terra de conreu.

A les cales, si es disposava d’aigua, apa-reixien petites extensions on es cultiva-ven, sobretot, cítrics. En tot cas, les par-cel·les eren minúscules i marginals dinsel conjunt de l’explotació agrària. Aquí,generalment, no es troben habitatges.

Portal de feixa. Foto: Marià Marí

Casament al pla de Sant Jordi. Foto: Marià Marí

EL PAISATGE RURAL

15

LA VALL DE BUSCASTELLEl que podem observar a la vall de Buscastell ésrealment extraordinari. El seu paisatge agrariconté una molt valuosa informació sobre l’ús delsrecursos naturals i la capacitat transformadorade l’home.També, sobre la història, les creences,la mitologia, la cultura popular i, en definitiva, laidentitat de la seua gent.

Al fons de la vall, transcorre el torrent del mateixnom, torrent que ha afavorit els cultius durant se-gles gràcies a l’existència d’una font, es Broll deBuscastell. La font des Broll, l’aqüífer* més impor-tant i regular de l’illa, esta situada a la capçalerade la vall, i alimenta tot un sistema hidràulic d’ori-gen andalusí que encara avui funciona.Aquest sistema de regadiu ha suportat el pas deltemps i, encara que ha sofert modificacions, se-gueix fidel al seu origen. S’adapta completamenta la morfologia de la zona donant lloc a un espai

irrigat en terrasses allargades al fons de la vall imés amples i esglaonades als vessants, quan la valls’eixampla.Aquestes terrasses apareixen a bandai banda del torrent, delimitades per altes i fortesparets de pedra que retenen la terra de cultiu.S’han fet excavant par t de la falda dels puigs iaprofitant el llit del torrent. Després s’han omplitamb terra de cultiu, generalment por tada dellocs llunyans ja que aquí no abundava.

Malgrat l’abandonament de l’activitat agrícola quepateix l’illa, actualment aquestes terrasses se se-gueixen cultivant, tot i que no d’una manera tanintensa com fa uns anys.

La majoria dels propietaris dels horts ho són definques de secà adjacents a Buscastell o d’altresllocs més allunyats on tenen l’habitatge familiar.No existeix per tant, a Buscastell, una presència

Conreus a la vall de Buscastell. Foto: Marià Marí

EL PAISATGE RURAL

16

significativa de cases. Aquest fet es veu tambéafavorit per les característiques orogràfiques delterreny.

Als petits horts es produïa l’hortalissa necessàriaper al consum de la casa i un poc de farratge*per als animals de preu (cavalls, mules, ases).Tam-bé cal destacar el cultiu de la patata, el cànem i ellli, i a les terrasses més grosses els arbres fruiters(tarongers, cirerers, etc.).

Al llit del torrent es poden trobar espècies vege-tals típiques de llocs humits com el baladre (Ne-rium oleander), de fet, més avall, el torrent rep elnom de torrent des Baladres, i d’altres com la vi-driella (Clematis flammula), l’arínjol (Smilax aspe-ra) i l’esbarzer o braser (Rubus ulmifolius).Aquí i altorrent de Balansat podem trobar també el tin-ter o tenyidor (Coriaria myrtifolia).

L’aprofitament agrari de Buscastell ha suposat unvertader treball d’enginyeria i un extraordinari

esforç humà per a una gent que, sense disposardels mitjans actuals, construïren aquest espai em-blemàtic.

MITOLOGIA I CREENCESPerò Buscastell també és ric en cultura popular,en mitologia i creences. De fet alguns personat-ges mitològics són exclusius d’aquesta zona, és elcas dels crespells, les cuques, les llembres i lesllonganisses.

Així defineix Marià Torres, filòleg i expert en cul-tura popular, aquests éssers tant especials:

“... CrespellsEs crespells són una espècie de petits monstres queviuen dins una cova que rep aquest mateix nom, saCova des Crespells, situada a la part alta des Broll idavall del conegut Puig des Morrals.Allí viuen i apa-reixen a la nit els set crespells i el crespell gros.Hem arribat a tenir informació d’aquestos éssers

Baladre amb flors. Foto: Marià Marí

mitològics en el context de la literatura oral: quanels al·lots eren dolents i la mare els volia fer creure,els feia por amb els crespells, que rodaven la casa:els nens no podien estar fora de la casa a partir delsolpost, perquè apareixien els crespells i es menja-ven els nens petits.

Aquestos éssers tenien la pell plena de berrugues,arrugada, i d’aquí ve el nom; amb aspecterepel·lent, grunyen i treuen foc a través dels ulls....

Cuques i llembresMolt possiblement aquestos dos noms es refereixena una mateixa cosa. La gent de Buscastell els veu

com a cucs que surten a la nit damunt les paretsdels marges i feixes; hi ha persones que els relacio-nen amb les ànimes dels difunts.

Es tracta d’uns animals lluminosos ben identificatsper la zoologia:

Cuca:a) ou de poll del cap

b) cuca de llum (Lampyris nocticula), insecte co-leòpter de formes allargades i teguments a l’extremde l’abdomen. La femella és àptera i emet una fos-forescència de to verd més brillant, molt més inten-sa que la dels mascles i les larves...

Quant a les llembres, segurament tenen molta rela-ció amb els llambrins, i és el nom que reben, amb lavariant llèmena que es refereix a les cuques o ousdel poll del cap....

Encara podem parlar de les llonganisses, una espè-cie de botifarretes, uns cucs fosforescents.

En qualsevol cas tant les cuques i les llembres, comles llonganisses també han perviscut dins el mateixcontext que els crespells, i han quedat en la memò-ria del temps d’infància, quan la mare els feia poramenaçant amb aquestos éssers devoradors d’in-fants....”

Antropologia d’Eivissa i Formentera.Mitologia, creences, costums i festes.

EL PAISATGE RURAL

17

Crespell

EL PAISATGE RURAL

18

GLOSSARI BIBLIOGRAFIA

• Aqüífer : formació geològica que conté aigua.

• Farratge: nom específic d’algunes plantes usa-des com aliment del bestiar.

• Guaret: període de temps en que la terra deconreu es deixa de sembrar per què descansi.

• Maresme: costa baixa, que s’inunda sovint.Confluència d’aigües de la mar i d’algun riu otorrent que dona lloc a un espai de gran rique-sa ambiental.

• Orografia: relleu del territori. Part de la geogra-fia que tracta de les muntanyes.

• Pega: enquitrà. Substància viscosa que s’extreude la destil·lació de la reïna dels pins i/o altresarbusts.

• Pòlie: forma de relleu típica de sols calcaris.Depressió de forma arrodonida i omplerta d’u-na terra roja sedimentaria molt fèrtil.

• Safareig: dipòsit ar tificial d’aigua obert i ambdiferents usos.

• Sèquia: canal d’aigua per regar.

• Sínia: mecanisme per extreure aigua subterrà-nia amb l’ajuda d’un animal de tir (cavall, mula oase).

• Sitja: estructura realitzada amb llenya i terrad’on s’extreu carbó vegetal.

• Talús: inclinació d’un mur, d’un terreny, per evi-tar esfondraments o esllavissades.

Prats, E.; Ramón, F.; i Vallés, R. Geografia de les IllesBalears. Les activitats agràries. Institut d’EstudisEivissencs. Eivissa, 1984.

Unidades Temáticas Ambientales de la DirecciónGeneral del Medio Ambiente. El Paisage. MOPU.Madrid,1987.

Llabrés,A. El paisatge a les Balears. Quaderns d’e-ducació ambiental. Conselleria de Medi Am-bient, Ordenació del Territori i Litoral. GovernBalear. Palma, 1997.

Enciclopèdia d’Eivissa i Formentera. Consell Insulard’Eivissa i Formentera. Eivissa (en publicació desde 1995).

GEN-GOB Eivissa. Es Amunts d’Eivissa.Vida, cultu-ra i paisatge. Eivissa, 2004.

Torres, M. Antropologia d’Eivissa i Formentera.Mitologia, creences, costums i festes. EditorialMediterrània. Eivissa, 1998.

Bonet, I. Contarelles a la llum de la nit. Premi deNarrativa Infantil Ciutat d’Eivissa. Editorial Medi-terrània. Eivissa, 1996.

Albertí, S. Diccionari de la llengua catalana. Alber-tí Editor. Barcelona,1975.