Recull de

Premsa

9estiu ara 20160728

Martirio celebra els 30 anys de carrera: “Hi haurà de tot: jazz, ‘copla’, flamenc i rock”

cultura

Roberto Bolle, el ballarí que vol ser una estrella de rock

cal·la i la setmana passada l’Arena de Verona amb 14.000 persones. “La gala neix fa 15 anys perquè vull treure la dansa dels teatres lírics, que no són accessibles a tothom. L’èxit fa que acabi en llocs tan espe-cials com la vall dels Temples d’Agrigento o el coliseu de Roma. A Itàlia ha atret molta gent que mai no havia vist dansa i s’ha convertit en un esdeveniment pop”. Ell la imagi-nava “com un concert d’estrelles del rock”. “Per a mi aquest és l’èxit més important”, afirma.

Acompanyat de nou ballarins de les grans companyies internacionals de dansa (del Royal Ballet de Lon-dres, la Scala de Milà, el Semperoper Ballett o l’American Ballet), Bolle ha seleccionat deu duets de diferents èpoques, des de clàssics com Don Quixote i Le Corsaire fins a coreogra-fies contemporànies de William Forsythe i Christopher Wheeldon. “He buscat primers ballarins que són els millors en les peces que ba-llen –assegura–. El més important són la qualitat de les interpretacions i la diversitat de les peces”. Fins i tot tanca l’espectacle amb una paròdia dels estereotips de la clàssica. “La dansa és massa seriosa”, diu.e

El ballarí Roberto Bolle és el més semblant a una estrella de rock a Ità-lia. Omple grans auditoris i protago-nitza campanyes de publicitat. La fa-ma del seu atractiu el precedeix: “Sí, segurament la bellesa, el físic i l’har-monia són valors importants en la dansa –afirmava ahir a Barcelona–. L’estètica és un valor en la societat de la imatge en la qual vivim avui. No ho nego. Però sense una gran deter-minació no pots mantenir bons re-sultats durant tants anys”. Bolle ha volgut jugar aquesta carta: creu que pot utilitzar la popularitat per gua-nyar nou públic per a la dansa. Sen-se anar més lluny, aquesta tardor tindrà un programa en prime time a la Rai 1. “Busco trencar les barreres que hi pot haver per als ballarins clàssics en tots els camps. Per això he col·laborat amb Annie Leibovitz, Peter Greenaway, Bob Wilson o Bruce Weber”, afirma.

Roberto Bolle and friends, la gala que presenta demà en el seu debut al Festival de Peralada, acaba d’om-plir dues nits les Termes de Cara-

BARCELONALAURA SERRA

Martirio i Maria del Mar Bonet s’estimen al Palau de la Música

Martirio i Maria del Mar Bonet, ahir al Palau de la Música. CÈLIA ATSET

l’Orient. És per això que conèixer el Mouslim va ser tan important i estic tan contenta de tocar amb ell”. Després del concert, Moslem tornarà a Síria, on continua vi-vint. “És un temps molt difícil per a la música al meu país”, admet.

Per la seva banda, Martirio re-passarà divendres temes de tota la seva carrera. “Hi haurà de tot: jazz, copla, flamenc i rock, can-çons per riure, plorar i estremir-se”, afirma. Deixarà al calaix els temes “que no han passat el filtre del temps” i tocarà els que enca-ra pot cantar amb sinceritat. Ma-ria del Mar Bonet no serà l’única convidada: també hi seran Sílvia Pérez Cruz –“la millor cantant del país”, diu– i el seu paisà, el cantaor Arcángel.e

La mallorquina inaugura avui el Mas i Mas Festival

Un al·lèrgic al pol·len no s’hauria de posar entre Maria del Mar Bonet i Martirio, perquè les dues cantants no paren de tirar-se floretes. Ahir l’excusa per a la trobada era la pre-sentació dels seus respectius con-certs al Palau de la Música en el marc del Festival Mas i Mas. Dues cites molt especials: Bonet inaugu-ra avui el festival amb l’espectacle Alenar Llull, que reuneix temes d’Alenar i Amic, amat, els seus àl-bums més emblemàtics; i l’endemà Martirio també mirarà enrere, però per celebrar els seus 30 anys de car-rera en un concert que tindrà com a convidada Maria del Mar Bonet.

“La Martirio és una artista molt gran en tots els sentits, amb una po-sada en escena única i una ironia que amb els anys ha anat transformant, i ha anat ampliant la gamma de regis-tres artístics –deia la mallorquina–. A més, som molt bones amigues, ja ni recordo com ens vam conèixer...” “Sí, dona, va ser a Galícia, davant l’Obradoiro –la interromp Marti-rio–. Però jo et coneixia per la teva veu perquè era addicta a Alenar, que em va acostar al català tot i no enten-dre’l. I des que ens vam conèixer som germanes d’amor a la música”.

Ramon Llul i l’Orient Alenar Llull ja s’ha presentat a Tar-ragona i Palma i també passarà per Sagunt i París, però només el con-cert d’avui comptarà amb Mouslim Moslem, el flautista siri que va par-ticipar en l’enregistrament d’Amic, amat, l’homenatge a Ramon Llull de Maria del Mar Bonet. “Llull m’agra-da en totes les seves versions –diu Bonet–. Viatger, místic, poeta... I so-bretot el seu desig d’anar a trobar

BARCELONAXAVI SERRA

Roberto Bolle va aterrar ahir a Barcelona. MIQUEL GONZÁLEZ / SHOOTING

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

ESTIU

108000

12978

Diario

302 CM² - 36%

1602 €

9

España

28 Julio, 2016

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

MI SICA FESTIVAL

HERMANADASPOR EL ((AMORA LA MUSICA))Martirio y Maria del Mar Bonet inauguranel festival Mas i Mas Festival con sendosconciertos en el Palau de la Mfisica

ANA MARIA D~VlLA BARCELONASe declaran fans la una de la otra.Admiradoras incondicionales deltrabajo de su colega y ((hermanasen el amor a la mfisica)>. Desde queAmancio Prada las pusiera frente afrente en la plaza del Obradoiro,cuando form6 ese ramillete musi-cal que fueron sus Rosas a Rosalia[de Castro], los caminos profesio-nales de Maria del Mar Bonet y

Maribel Quifiones Martirio, se hanvuelto a entrecruzar en m~s de unaocasi6n. Y ahora, el Mas i Mas Fes-tival las vuelve a reunir invitfindo-las a inaugurar su 14 edici6n.

Sergtn dos conciertos, hoy y ma-fiana, en el Palau de la Mfisica Ca-talana; el primero a cargo de Bonety el segundo, protagonizado porMartirio, pero con la mallorquinacomo invitada especial.

((Cuando escuch6 por primeravez a Maria del Mar Bonet yo nosabia nada de catalgtn, pero me hi-ce adicta a su disco Alenar, y aun-que no entendia las palabras, en-tendia su almw~, recuerda, ahora,Maribel Quiflones.

Y ese disco precisamente, edi-tado en 1977 y secto trabajo de latrayectoria de Bonet, ser~i uno delos dos pilares que sustentargt suespect/tculo. E1 otro, c6mo no, esAmic, Amat, dedicado a la obradeRamon Hull.

(~41enar forma parte de mi vidapersonal de una manera muy pro-funda. Es un disco que tiene quever con tantas primeras cosas. ALlull, en cambio, lo llevo dentrodesde siempre. I~1 siempre me dacosas nuevas y me hace avanzar,porque adem~is de gran misticofue un gran artista, apasionadopor el arte y con una gran tozude-ria por establecer di/dogos entreculturas. Y yo, como 61, tambi6nhe ido a buscar el Oriented), sefia-la Maria del Mar Bonet.

Bonet repasa suobra dedicada a Llully Martirio celebra30 aflos de carrera

Por eso, para la ocasi6n, la can-tante contar/~ con la colaboraci6nespecial del flautista sirio Mous-limMoslen, quien ya colaboraraen el disco Amic Amat y cuya pre-sencia en este concierto adquiere,en estos momentos, una especialconnotaci6n. ((Su presencia aquius un reclamo a muchas cosas,una adhesi6n a los refugiados yun rechazo a ese mundo de des-prop6sitos en el que estamos vi-viendo)), serial6 el director del fes-tival, Pere Pons.

((Hoy es muy dificil ser mfisicoen mi pais, porque los mfisicos nopodemos hacer nuestro trabajo)),reconoce Mouslim Moslem, ((pero

yo viajo por todo el mundo con unfinico mensaje: que la mfisica no sepuede matar)).

Tambi~n amplia presencia de co-laboradores tendr~ el espect/~culoque protagonizar~i Martifio, mafia-na viernes en el mismo escenario.Un concierto concebido como unfestejo para celebrar 30 afios detrayectoria artistica de la cantantede Huelva.

((Celebro treinta afios trabajan-do, con amor y vocaci6n, por la in-dependencia artistica, por la mfisi-ca de verdad, por la que trasciende,

por no tener dinero)),Maria del afirma Martirio queMar Boner y ofrecer/t un recorridoMartirio, por todas sus etapas.ayer en el ((Habr/~ canciones pa-Palau. SANTI ra reirse, para llorar,COGOLLUDOpara estremecerse,

para la memoria.. Ha-br~ jazz, copla, flamenco, boleros,rock, todo lo que he ido haciendo)),explica la cantante, que tendri~ co-mo c6mplices esc6nicos a su pro-pio hijo, el guitarrista Rafil Rodri-guez, que atraviesa un excelentemomento artisfico -((est~i plet6rico:dentro de poco se va de gira conJackson Browne y estg~ preparandoun nuevo disco propio))-; a su papsano, el cantaor de Huelva Arc~in-gel; a la catalana Silvia P6rez Cruz-((no creo que haya nadie que can-te como ella en Espafiw~- y, por su-puesto, a Maria de1 Mar Bonet.

Esta tambi6n tiene muy vivossus primeros recuerdos de la onu-bense. ((Cuando empez6 a salir los escenarios, con su estilo, suvoz,y su puesta en escena tan dife-rente a todo lo que habia visto, medi cuenta que estfibamos ante unaartista muy grande)), afirma Bonet,que a su vez tuvo como invitada aMartirio cuando celebr6 su propio30 aniversario artistico en el PalauSant Jordi, en 1997. ((Tenerla Sant Jordi fue un privilegio. Lareacci6n de la gente cuando sali6fue una demostraciSn de lo muchoque se la quiere aqui. Y ahora, es-tar a su lado en un escenario comoel del Palau es una perla, una au-t6ntica maravillw~, afiade.

Naturalmente, la admiraci6n esreciproca. Tanta, que Martirio con-fiesa que ((por ella, me atrever6 cantar en catal~im). E1 tema encuesti6n, no quieren anticiparlo,aunque si anuncian queen el re-pertorio conjunto estargtn TrigalesVerdes y Margarida.

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

UVE

32000

8047

Diario

580 CM² - 56%

3444 €

48

España

28 Julio, 2016

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

4 ELPAÍS Jueves 28 de julio de 2016

CATALUÑA

“Hay toda una cultura integradade consumoydependencia.Dehe-cho, tendrían que aumentar máslos tratamientos por alcohol por-que muchos no son conscientesde su problemática. Nosotros sóloatendemos al 20% de los alcohóli-cos reales”, indicó ayer el subdi-rector general de Drogodepen-dencias, JoanColom. La edadme-dia de tratamiento por adicción aesta sustancia es 46 años.

La adicción a la cocaína sigueal alcohol como la causa más co-mún de inicio de tratamientos.En 2015, 2.473 personas (el 17,9%)entraron a un centro de la XADpara desintoxicarse de esta sus-tancia, 134 menos que en 2014.

Donde sí se ha registrado unpequeño repunte es en los iniciosde tratamiento por consumo abu-sivo de cannabis. Los casos poradicción a esta sustancia pasaronde 1.763 en 2014 a 1.903 el añopasado. La edad media de los

usuarios es de 27 años, la más ba-ja con respecto a otras drogas.

La heroína, que se estabilizaen cuarto lugar, es la sustanciaquemás seha reducido en los últi-

mos años. Mientras que en los 90era la responsable del 90% de losinicios de tratamiento, en 2015 seha reducido al 12,2% (1.683 ca-sos). Los expertos achacan la re-ducción en la prevalencia de estaadicción a todas las estrategiaspreventivas de Salud. El año pasa-do, 7.452 personas estaban den-tro del programa de manteni-miento con metadona, que actúacomo sustitutivo de la heroína.También se ha reducido el consu-mo por vía intravenosa, que es elmás peligroso. Con todo, en lassalas de venopunción, que garan-tizan el consumo higiénico y su-pervisado, se han realizado100.000 consumos. Los expertosaseguran que, pese a los repuntesen países extranjeros, en Catalu-ña no se ha detectado un aumen-to de consumo de heroína. “Novemos un incremento relativo nien las encuestas ni en los observa-torios de calle”, apuntó Colom.

El Parlament dio ayer luz verdepara que la Iniciativa Legislati-va Popular (ILP) para regularlas asociaciones cannábicassigue su tramitación en la cáma-ra. Todos los grupos rechazaronuna enmienda a la totalidad delPP y permitieron que se debatala ILP, que propone fijar elmarco legal de estas entidadessobre el consumo, cultivo ytransporte del cannabis.

El caso Palau empieza a vislum-brar el horizonte del juicio. El juz-gadodeBarcelonaque lo ha inves-tigado durante los últimos sieteaños ha resuelto los últimos for-malismos y trámites burocráticos—que habían embarrancado elproceso— y ha remitido el caso ala Audiencia de Barcelona. Esteórgano debe iniciar ahora los trá-

mites para decidir a qué tribunalle corresponde dirigir el juicio, talcomo avanzó ayer El Periódico. Elúltimo paso será buscar fecha pa-ra sentar al expresidente del Pa-lau de la Música, Fèlix Millet (en-tre otros) en el banquillo de losacusados. Todo apunta a que, co-momínimo, la vista oral no se ce-lebrará hasta el año que viene.

La investigación sobre el expo-

lio de la institución y sobre la fi-nanciación irregular de CDC aca-bó en 2013. Los investigadoresconcluyeron queMillet y Montullse apoderaron de 30 millones delPalau y que el partido nacionalis-ta cobró 6,6 millones en comisio-nes de Ferrovial a cambio de laadjudicacióndeobra pública. Des-de entonces, distintas estrategiasprocesales de las partes habían re-trasado el fin de la instrucción.Los últimos escollos, tal como pu-blicóELPAÍS, fuerondos: la impo-sibilidad de encontrar a unas em-presas que deben responder co-mo responsables civiles; y la peti-ción de la acusación particular (laFAVB) de llevar el caso por el su-mario, lo que obligaba a abrir unprocedimiento distinto.

Luz verde a regularlas asociacionescannábicas

El juez desencalla el‘caso Palau’, que aúnno tiene fecha de juicio

El 47% de los tratamientos dedesintoxicación son por alcohol

CORPORACIÓN ECONÓMICADELTA, S. A.

Por acuerdo del consejo de administración se convoca junta general extraordinaria de accionis-tas para su celebración en la calle Rosselló número 515 de Barcelona el día 29 de agosto de 2016a las 11:30 horas en primera convocatoria o, si procede, en segunda convocatoria el día siguien-te a la misma hora y en el mismo lugar, con el siguiente orden del día:Primero. Modificación de los artículos 11º, 27º y 31º de los estatutos sociales.Segundo. Modificación del artículo 21º de los estatutos sociales, fijación del límite previsto en sunueva redacción y ratificación.Tercero. Aprobación de la disposición de la totalidad o una parte de los valores negociables yactivos financieros que componen las inversiones financieras a largo plazo de la Sociedad con-forme al artículo 160 (f) de la Ley de Sociedades de Capital con la finalidad de amortizar, refinan-ciar o garantizar su pasivo financiero por un importe máximo de seiscientos millones de euros.Cuarto. Delegación de facultades en el consejo de administración para el desarrollo, interpreta-ción, subsanación y ejecución de los acuerdos de la junta general.Quinto. Lectura y aprobación, en su caso, del acta de la junta.Todos los accionistas pueden examinar en el domicilio social el texto íntegro de las modificacio-nes estatutarias propuestas y el informe de los administradores justificativo de las mismas a quese refieren los puntos primero y segundo del orden del día, así como pedir la entrega o el envíogratuito de dichos documentos.Para asistir a la junta se requiere poseer, al menos, acciones representativas de por lo menos el0,5 por 1.000 del capital social y tenerlas inscritas en el registro contable de anotaciones encuenta con al menos cinco días de antelación a la fecha de celebración de la misma; los titula-res de menos acciones de las anteriormente indicadas podrá agruparse, hasta reunir por lomenos dicha cantidad de acciones para designar entre ellos a una persona que les represente.

Barcelona, 26 de julio de 2016. El secretario del consejo de administración, Pau Furriol i Fornells

El expresidente del Palau de la Música, Fèlix Millet. / ALBERT GARCIA

JESÚS GARCÍA, Barcelona

JESSICA MOUZO, BarcelonaEs la drogamás consumida, la más aceptada social-mente y también la que provoca más entradas acentros de desintoxicación: casi la mitad de losinicios de tratamiento por drogodependencias enCataluña son por alcohol. De las 13.779 personasque en 2015 comenzaron una terapia de deshabi-

tuación, el 47% lo hicieron por consumo excesivode alcohol. Los inicios de tratamiento registradosen la Red de Atención a las Drogodependencias(XAD) del Departamento de Salud también revela-ron que los casos por cocaína bajan con respecto alaño pasado, los de heroína se estabilizan y repuntaligeramente la atención por adicción al cannabis.

Un sanitario supervisa a una usuaria en una sala de venopunción. / A.GARCIA

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CATALUÑA

119000

20657

Diario

339 CM² - 30%

3225 €

4

España

28 Julio, 2016

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

CATALUÑAJUEVES 28 DE JULIO DE 2016

Catalunya@elpais.es | ccaa.elpais.com/ccaa/catalunya.html | elpais.cat

Cuando en 1997, Maria del MarBonet celebró en un recordadoconcierto en el Palau Sant Jordide Barcelona sus 30 años de ca-rrera musical, entre los invitadosque subieron con ella al escena-rio estuvo Martirio. Pues 19 añosdespués, es la cantante andaluzaMaría Isabel Quiñones Gutié-rrez, Martirio, quien celebra sustres décadas de profesión y esella la que propone ahora a lama-llorquina que la acompañe en suconcierto especial, mañana vier-

nes en el Palau de laMúsica Cata-lana de Barcelona y en el marcodel XIVº Mas i Mas Festival.

“Estar con ella en un escena-rio como el Palau es una perlamaravillosa”, asegura la cantan-te nacida en Huelva en 1954, quesiempre ha mostrado admira-ción por la música y la puesta enescena de Bonet. Martirio hablade la cantante catalana como per-la de un collar del que formaránparte también Sílvia Pérez Cruz,el cantaor Arcángel, el Cigala yalgunos de los músicos que han

estado a su lado desde 1986,cuando publicó su primer disco,Estoy mala.

Flamenco y rock se mezcla-rán en la propuesta de Martirio,que reinterpretará buena partede las canciones de su ya notablee histórico repertorio. Algo pare-cido a lo que habrá hecho hoyBonet, que abre el Festival Mas yMas presentando Alena Llull, enel que, bajo feliz pretexto del AnyLlull, aunará y revisitará dos desus trabajos más emblemáticos:Alemar i Amic amat.

La investigación se dirige, porprevaricación y fraude, contraOriol Puig y los responsables decuatro empresas que cobrarondistintas cantidades por estu-dios jurídicos e informes am-bientales que, según la CUP, notenían ninguna justificación. Elorigen de esos contratos es elproyecto para construir un cen-trometeorológico en la cima delamontaña del Turó de l’Home,en Barcelona. El objetivo eracrear una nueva instalacióncientífica —bautizada comoCentro de Referencia de la Me-teorología de Cataluña, CR-MC— que sustituyera al viejoobservatorio. El proyecto no havisto la luz.

Puig sabía de antemano,siempre según la denuncia dela CUP, que el proyecto no po-día salir adelante. Entre otrascosas, porque la cima del Turóde l’Home forma parte de unplan especial de protección delMontseny y está sujeta, por tan-to, a importantes restriccionesurbanísticas. Pese a ello —deahí el presunto delito de preva-ricación que le atribuye la for-mación anticapitalista— “pro-movió trámites administrati-vos” para “beneficiar a empre-sas a fines”.

Oriol Puig fue nombrado di-rector en 2011, durante el pri-mer gobierno de Artur Mas ymientras su hermano FelipPuig ejercía de consejero de In-terior. Dos años más tarde, en2013, el Servicio Meteorológicode Cataluña —órgano que de-pende de la Generalitat— y laDiputación de Barcelona firma-ron un convenio de colabora-ción para impulsar el proyecto.De la partida presupuestariadestinada a ese fin (248.000 eu-ros), una parte fue a parar ama-nos de cuatro empresas paraque elaborasen una serie de es-tudios que avalaran el proyec-to. Esas adjudicaciones direc-tas —se trataba de contratosmenores— fueron “arbitrarias eilegales”, según la CUP; másaún, si se tiene en cuenta quiénhay detrás de las empresas.

Una de las firmas beneficia-das fue Entorn SA, la consulto-ra de Pere Pujol Ferrusola queha ganado contratos de diver-sas administraciones públicas.Entorno realizó el informe deevaluación ambiental. Hasta elaño pasado, Carles SumarrocaCoixet ejercía como presidentade la sociedad.

La segunda firma implicadaes UBBU Arquitectura, un estu-dio del arquitecto Marc Paré.Este último coincidió en el con-sejo de administración de AeriaInversiones Aeronáuticas conOriol Puig, que ejerció el cargohasta su nombramiento comoalto cargo de la Generalitat.

Los otros dos contratos fue-ron a parar a Engiteam Engin-yeria y a Ingenieros Consulto-res Barenton, a quienes se lesadjudicó “unas ficticias necesi-dades de estudios”, según laCUP. El partido considera queen este caso ha habido “despla-zamientos patrimoniales ilíci-tos” y que Puig y que las decisio-nes “están tomadas al margendel procedimiento administrati-vo”.

Maria del Mar bonet y Martirio, ayer en el Palau de la Música. / MARTA PÉREZ (EFE)

Oriol Puig, hermano delexconsejero y hombre fuer-te del nacionalismo catalánFelip Puig, se vio envueltoel año pasado en otro tran-ce judicial del que salióairoso. Un juez de Barcelo-na le imputó por blanqueode capitales por ayudar aotro hermano, Jordi Puig—exsocio de Jordi PujolFerrusola— a entrar dinerodel extranjero de origendudoso. El juez, finalmente,archivó el caso porque,aunque persistían las dudassobre el origen del dinero,no había “quedado debida-mente justificado” el delito.

Martirio y Maria del Mar Bonet,dos amigas en el escenarioLas cantantes ‘monopolizan’ hoy y mañana el Palau de la Música

Segundo trancejudicial paraOriol Puig

» FOMENTO SE REÚNE CON VUELINGDirectivos de Vueling y representantes deFomento se reunieron ayer para revisar elplan de contingencia de la compañía paralas próximas semanas en Barcelona-ElPrat, donde se prevé un gran tráfico.

El fiscal investigaa un alto cargo porlos contratos a unhijo de Jordi Pujol

» MUERE UN TORO EN SANT CARLESUn toro murió ayer al golpearse la cabezade forma fortuita durante las fiestas orga-nizadas con motivo del 15 aniversario dela Peña Ràpita, lo que ha avivado el enfren-tamiento entre animalistas y taurinos.

EL PAÍS, Barcelona

JESÚS GARCÍA, BarcelonaLa fiscalía investiga a un alto cargo de la Generalitat por loscontratos que adjudicó a empresas vinculadas a la familia Pujol yafines a Convergència. Tras examinar una denuncia de la CUP, elministerio público aprecia indicios de irregularidad en los infor-mes que el Servicio Meteorológico de Cataluña —dirigido porOriol Puig, hermano del exconsejero nacionalista Felip Puig—encargó, entre otras, a una consultora controlada por Pere PujolFerrusola, uno de los hijos del expresidente catalán Jordi Pujol.

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

PORTADA

119000

20657

Diario

678 CM² - 60%

7650 €

1

España

28 Julio, 2016

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

DIJOUS18 28 DE JULIOL DEL 2016

La Fiscalia de Barcelona ha obert diligències per investigar si el di-rector del Servei Meteorològic de Catalunya, Oriol Puig, germà de l’exconseller i exdirigent de CDC Felip Puig, ha comès prevaricació i frau a l’haver adjudicat contrac-tes a quatre empreses afins, una d’elles vinculada a Pere Pujol Fer-rusola, fill de l’expresident Jordi Pujol. La denúncia contra l’alt càr-rec va ser presentada davant la fis-calia a principis de juliol per la CUP i el que és habitual en aquests casos és requerir els expedients so-bre les contractacions. Els anticapitalistes conside-ren que des de l’arribada d’Ori-ol Puig al Servei Meteorològic de Catalunya s’han anat succeint «actuacions per afavorir empre-

DENÚNCIA DE LA CUP

La fiscalia investiga un germà de Felip Puig

J. G. A.BARCELONA

ses amb les quals comparteix in-terès lucratiu, així com per ide-ar projectes que ja de forma inici-al eren clarament inviables, però que tenien com a finalitat despla-çar diner públic cap a determina-des societats mercantils». Entre aquests projectes figura el que preveia la construcció d’un cen-tre meteorològic al cim del turó de l’Home, tot i tractar-se de l’àm-bit del pla especial de protecció del Montseny. La CUP sosté que Oriol Puig, fins i tot sabent que el projecte no podia materialitzar-se, va pro-moure tràmits administratius per justificar «desplaçaments pa-trimonials il·lícits». Segons la de-núncia, el 2013 havia subscrit un conveni amb la Diputació de Barcelona que va comportar que més de 248.000 euros anessin a parar a Ubbu Arquitectura (vin-culada a un membre del consell d’una firma administrada pel mateix Puig), Entorn (de Carles Sumarroca Coixet i Pere Pujol Ferrusola), Enginyeria i Serveis, Engiteam Enginyeria i Ingenie-ros Consultores Barenton. H

Els cupaires acusen Oriol Puig d’afavorirempreses afins

EL SAQUEIG D’UNA INSTITUCIÓ

El jutge desencalla ara el‘cas Palau’ i l’envia a judici

J. G. ALBALATBARCELONA

Després de mesos als llimbs per tràmits burocràtics, el procés pel saqueig del Palau de la Música en

l’època en què Fèlix Milllet era el seu president i el presumpte pagament de comissions de la constructora Ferrovial a l’antiga CDC, a través de l’entitat cultural, s’ha desencallat. El jutjat de Barcelona que durant set anys ha investigat el desviament de fons acorda ara remetre la causa a l’Audiència de Barcelona perquè aquest òrgan judicial iniciï els trà-mits per a la celebració de judici. Ai-xò no significa que la vista pel supo-sat frau es realitzi en dates pròxi-mes, ja que encara falten alguns requisits previs i les agendes dels magistrats estan saturades. La data de celebració, per tant, és una incòg-nita, tot i que, com a molt aviat, serà el 2017. EL PERIÓDICO va publicar diu-menge passat que la investigació pròpiament dita pel saqueig de l’en-titat, el registre de la qual es remun-ta al 23 de juliol del 2009, estava aca-bada des de feia, almenys, dos anys, però que s’estava a l’espera que algu-nes de les empreses declarades res-ponsables civils subsidiàries (se’ls re-clama que tornin els diners) presen-tessin els seus escrits de defensa. La dificultat radica en el fet que algu-nes d’elles no existeixen o estan en concurs de creditors. Al final, aquest inconvenient s’ha resolt. El jutjat d’instrucció número 30 de Barcelona, que s’ha encarre-gat d’instruir el procés, va acordar dilluns passat, 25 de juliol, remetre la causa a l’Audiència de Barcelona, a l’haver rebut, segons les fonts ju-

Un tribunal haurà de decidir les proves que s’accepten i fixar la data de la vista

Després de setanys d’investigació,el procés arriba a l’Audiència de BCN

dicials consultades per aquest diari, els escrits de defensa que faltaven. Per tant, el cas entra en la seva recta final a l’espera de quan es pugui ce-lebrar el judici. REPARTIMENT I ADMISSIÓ DE PROVES / L’Audiència haurà de decidir per re-partiment a quin tribunal compe-teix enjudiciar el saqueig del Palau. Després d’això, els magistrats als quals els toqui el cas hauran d’acor-dar quines proves sol·licitades per la fiscalia, acusacions i defenses adme-ten i quines no. I, finalment, fixarà la data del judici. Està previst que la vista, per la seva complexitat, quan-titat d’imputats, testimonis i pro-ves, duri bastants dies. Per tant, els jutges hauran de buscar en la seva atapeïda agenda el forat per poder celebrar un judici d’aquestes mag-nituds. Per aquest cas, ni Millet ni la seva mà dreta, Jordi Montull, han trepit-jat la presó (sí que van estar 13 dies a la presó pel procés obert pel frustrat projecte de l’hotel, tot i que després

van ser absolts). La seva confessió, el setembre del 2009, en la qual tots dos reconeixien que s’havien apro-piat de fons del Palau de la Música per a fins particulars, i la dilació a l’hora de citar-los a declarar (el 19 d’octubre) els va salvar de passar per presó. La seva avançada edat juga a favor seu a l’hora de la celebració del judici. El fiscal Emilio Sánchez Ulled re-clama en el seu escrit d’acusació set anys i mig de presó per a l’extreso-rer de Convergència, Daniel Osácar, i quatre anys de presó per a dos di-rectius de Ferrovial. I al partit naci-onalista, que té 15 seus embargades judicialment i que també seurà al banc dels acusats com a responsa-ble civil, 6,6 milions d’euros per «co-missions il·lícites» suposadament a canvi de l’adjudicació d’obres públi-ques, com la línia 9 del metro. Els que fossin màxims responsa-bles del Palau, Millet i Montull, s’en-fronten a una pena de 27 anys i mig de presó cadascun. I la filla del se-gon, a 26 anys de presó. H

33 Fèlix Millet, amb Jordi Montull, a l’Audiència de Barcelona, l’abril del 2014.

FERRAN NADEU

Les empreses neguen totes les acusacions en breus escrits

33 Els últims escrits de defensa presentats per tres empreses declarades responsables civils subsidiàries poden considerar-se més que simples. Mail Rent ocupa un full i repeteix la frase: «No d’acord amb el correlatiu del ministeri fiscal». Per finalitzar, reclama l’absolució. New Letter també ho nega i incideix a dir que no s’ha «beneficiat dels guanys procedents de cap delicte, i no és veraç que les factures emeses per aquesta mercantil a la Fun-dació Privada Orfeó Català-Pa-lau de la Música ho fossin per sostreure fons del Palau en be-nefici de CDC». Letter Graphic nega el delicte i l’autoria en dos fulls.

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

POLITICA

490000

87909

Diario

680 CM² - 64%

12355 €

18

España

28 Julio, 2016

ORFEO CATALA; PALAU DE LA MUSICA CATALANA

19DIJOUS, 28 DE JULIOL DEL 2016

cosa més. Si agafes la cartellera de qualsevol diari qualsevol dia, sempre hi trobaràs un monolo-guista. El festival ha de ser algu-na cosa més: un punt de trobada amb una certa tesi, encara que si-gui mínima, que doni sentit al conjunt. És menys mediàtic, sí, però li dóna pes específic.

–Això costa més. ¿Compensa? –Sí, costa més, però és més grati-ficant... Quan ens trobem tots els còmics i passem les nits junts a l’hotel –cada un a la seva habita-ció...– està molt bé. Leo Bassi em va dir l’any passat: «Gràcies per ajuntar-nos, ningú ens ajunta, ens contracten i ens en anem, i aquí estem una estona junts i parlem de les nostres coses». I és un regal ajuntar-nos en un en-torn com Sant Feliu de Guíxols... A veure... Això és un regal. El que és dur és una altra cosa.

–El Singlot ocupa diversos espais de Sant Feliu de Guíxols. ¿Acabarà sent un festival amb entitat pròpia, fora del de la Porta Ferrada? –Sincerament, vigilo perquè no vagi més de pressa del que toca; ja tinc coses que estan obligades a funcionar, com programes de tele i ràdio. El protegirem. Si té sentit que creixi, creixerà, però anem a poc a poc. Ja em van dir el primer any que sortís de gira. És un reflex de l’època actual, molt ansiosa, buscadora de pro-ductes contínuament, que es cremen... Tranquils. És com el nen petit d’El Terrat. S’han de vendre entrades, però no volem que li passi res al nen petit. S’ha de planificar i veure si pot créi-xer en dies. Està viu, i això és l’important.

–Ara que vénen les vacances, al-menys descansarà una mica de si mateix, ¿oi? –Me’n vaig un mes, però tornaré amb molta energia al setembre, amb Late motiv [canal #0 de Mo-vistar+], del setembre al juliol i, amb Nadie sabe nada, el progra-ma de ràdio setmanal amb Berto Romero, amb qui improviso a la SER els dissabtes. Però sempre em guardo un 20% d’energia per a coses que van sorgint però no tinc previstes.

–I per pintar, és clar. –Sí, és clar. Amb les activitats ín-times no paro però no ho ense-nyo per no fer-me pesat. «Tens molta vida interior», em diuen. Doncs sí, no paro quiet, sempre estic fent coses. H

Germanes de cantMaria del Mar Bonet i Martirio, protagonistes de l’inici del Mas i Mas Festival

JORDI BIANCIOTTOBARCELONA

Les veus femenines de cate-goria creuen camins en l’inici del 14è Mas i Mas Fes-tival. Maria del Mar Bonet

obrirà la cita avui al Palau de la Mú-sica amb el recital Alenar Llull i demà Martirio oficiarà el seu 30è aniversa-ri de carrera a la mateixa sala, amb la col·laboració de la cantant mallor-quina, així com de Sílvia Pérez Cruz i Arcángel. El festival acosta així du-es cantants que, apunta Martirio, són «bones amigues i germanes en l’amor a la música». A Alenar Llull, el recital de Bonet, es fondran els repertoris de dos dis-cos, Alenar (1977), i Amic, amat (2004), aquest últim a partir de l’obra de Ramon Llull. Els dos treballs «tenen a veure amb les primeres coses im-portants de la vida», apunta la can-tant mallorquina. Alenar, per la seva

vitalitat juvenil, i Amic, amat, per la «tossuderia creativa de Llull, com-promès a conèixer els filòsofs i mís-tics del nord de l’Àfrica i a dialogar amb altres cultures».

BUSCANT L’ORIENT / Bonet sempre ha mi-rat de «buscar l’Orient» en la seva música i al Palau es retrobarà amb un col·laborador essencial d’aquell disc, el flautista sirià Mouslim Mos-lem, del Cham Ensemble de Damasc, a qui va conèixer quan buscava com-plicitats per al projecte a la capital si-riana. Un altre convidat anunciat, el guitarrista Paco Cepero, no hi serà per un imprevist personal. Muslim recorda que, quan va conèixer la can-tant mallorquina, la va veure «una mica trista» perquè no estava tro-bant els suports esperats. «Més que trista, dolguda», precisa Bonet. Però Amic, amat va agafar forma i Mouslim va tenir ocasió de veure en ella «una

veu que arribava al cor d’una mane-ra molt oriental». La creadora mallorquina destaca l’esforç de Mouslim al traslladar-se a Barcelona des de Síria. El músic viu a la localitat costanera de Latakia, a uns 50 quilòmetres de la frontera tur-ca. En una molt relativa calma. «Cada vegada que torno a casa, després d’una gira, tinc problemes per reco-nèixer la carretera correcta», explica. «Sí, vivim temps difícils a Síria, però ningú podrà matar la música», sub-ratlla amb serenitat. La relació de Martirio amb Bonet

ve de lluny. L’episodi més sonat va ser quan la mallorquina la va invitar al Sant Jordi, al recital d’El cor del temps (1997), encara que Martirio feia anys que l’escoltava. «Jo no sabia català pe-rò la seva veu em va acostar a aquesta llengua. La vaig veure cantant Alenar a Sevilla, amb Lautaro Rosas i Paco Cepero, i m’hi vaig fer addicta. Em de-ien: ‘¿Però tu entens el que canta?’. I responia: ‘¡Jo entenc l’ànima!’». Quan Martirio va aparèixer en l’escena, als 80, Bonet la va veure com «una artista diferent de tot, amb una veu de vellut i una ironia que amb el temps ha anat transfor-mant». La cantant de Huelva recorre-rà al Palau tots els seus registres, «cançons per riure i plorar, per estre-mir-se i per a la memòria, amb jazz, copla, flamenc, bolero, rock...». Músi-ca que compartirà amb els seus con-vidats i que, augura, «transcendirà per fer-nos millors persones». H

TROBADA AL PALAU DE LA MÚSICA

La cantant mallorquina Maria del Mar Bonet i la de Huelva Martirio, al Palau de la Música, ahir.

FERRAN SENDRA

La mallorquina obre avui la cita i demà la de Huelva celebra 30 anys de carrera amb la seva «gran amiga»

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

VERANO

490000

87909

Diario

680 CM² - 64%

15749 €

19

España

28 Julio, 2016

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

EL PUNT AVUIDIJOUS, 28 DE JULIOL DEL 201628 |

Cultura i Espectacles

La catorzena edició delMas i Mas Festival celebra-rà, entre les més de 200actuacions programadesfins al 4 de setembre, unsquants aniversaris. Endestaquen dos, el primerés avui mateix, a les 21 h alPalau de la Música, l’es-pectacle Alenar Llull, ambquè Maria del Mar Bonetcelebra a l’avançada els 50anys com a professional.

La cantant mallorquinava debutar el 21 de desem-bre del 1966 i presenta unconcert en què uneix dosdels seus discos més esti-mats, Alenar (1977) iAmic, Amat (2004), dedi-cat a l’obra de Llull.

Martirio, una cantantsempre personal i eclècti-ca, celebra els 30 anys delseu debut amb el disc Es-toy mala (1986). Ho fa de-mà, també a les 21h i al Pa-lau de la Música, amb laparticipació de Sílvia Pé-rez Cruz, el cantant Ar-cángel i la mateixa Mariadel Mar Bonet, i acompa-nyada de la seva banda ha-bitual, dirigida pel seu fill,Raúl Rodríguez (guitar-ra), i amb Jesús Lavilla(piano), Reiner ElizaldeNegrón (contrabaix) i Gui-llermo McGill (bateria).

Pere Pons, director ar-tístic del festival, desprésd’excusar l’assistència deJoan Mas per un problemad’última hora, va denun-ciar: “Fa catorze anys queomplim la ciutat de músi-ca en viu, tot i que les pla-ces públiques sembla queno estan obertes a la cultu-ra, per això no podem pro-gramar en un espai tanmàgic per a tothom, peròen particular per a la Ma-ria del Mar i la Martirio,com ho és la plaça del Rei.”

Quan els van preguntarquan, on i com es van co-nèixer, Maria del Mar Bo-

net va deixar anar un sin-cer “ai, fa tants anys queno ho recordo”, que ràpi-dament va ser corregit perMartirio: “Sí, a Galícia, al’Obradoiro... Jo et conei-xia d’abans, com a fan. Noentenia el català i m’hi vaigacostar a través teu.” “Elcatalà és preciós per can-

tar”, va afirmar la cantantde Huelva.

I totes dues van donarespai a l’intercanvi d’elo-gis. “La Martirio és una ar-tista molt especial que haanat ampliant moltíssimla seva gamma interpreta-tiva, mantenint sempreuna veu de vellut i jugantamb l’humor.” “Em cau labava sempre que la veig”,va confessar Bonet.

Martirio va ser més con-cisa: “Jo admiro tant laMaria del Mar i l’estimotant, que m’atreviré a can-tar en català... si us semblapoca cosa?!”

Maria del Mar Bonet se-rà acompanyada per DaniEspasa (piano), VicensSolsona (guitarra), TobalRentero (arxillaüt), Jordi

Gaspar (contrabaix), An-tonio Sánchez (percussió)i Aleix Tobias (bateria).Estava prevista la partici-pació del guitarrista PacoCepero, que al final no po-drà actuar, però sí el flau-tista sirià Mouslim Mos-lem, present en la roda depremsa i amb qui Bonet vaenregistrar Amic, Amat el2004. “Ara és molt compli-cat fer música a Síria.Quan torno d’una tempo-rada de concerts per Euro-pa, ja no sé quins carrerssón menys perillosos, peròsí que sé que mai ningú po-drà matar la música”, vadeclarar el músic.

“Alenar forma part dela meva vida, té a veureamb tantes primeres co-ses... N’he triat cançons

que d’alguna manera te-nen a veure amb la poesiade Llull. Amb les cançonsde Llull he anat a buscarl’Orient, incorporant-lo.Sempre que llegeixo Llullem fa tirar endavant, perla seva passió per l’Art, perla seva tossuderia per es-tablir diàlegs entre cultu-

res”, va resumir Bonet.Es dóna la circumstàn-

cia que el 1997 Martirio vaser un dels molts artistesconvidats al concert al Pa-lau Sant Jordi amb què Bo-net va celebrar els 30 anysde carrera. Ara és ella laconvidada de Martirio,amb qui cantarà, en cata-là, La mort de na Margali-da, i alguna sorpresa més.

Martirio, que es va des-fer en elogis cap a SílviaPérez Cruz, va anunciarque espera que “el concertsigui com una dutxa perdins, que tothom en surtiamb un somriure i ganesd’estimar. Seran cançonsper riure i per plorar, perestremir-se, per a la me-mòria... i de tots els gène-res musicals”. ■

La 14a edició del Mas i Mas Festival celebra a l’avançada els 50 anys de carreraprofessional de Maria del Mar Bonet i els 30 del debut de la cantant Martirio

Dues grans damesLluís LlortBARCELONA

Martiro i Maria del Mar Bonet fa molts anys que s’admiren com a artistes recíprocament i que mantenen una relació d’amistat ■ JUANMA RAMOS

Maria del MarBonet presentaun espectacleen què uneix elsdiscos ‘Alenar’ i‘Amic, Amat’

Martirio tindràde convidats enel concert dedemà SílviaPérez Cruz,Arcángel i Bonet

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

130000

23138

Diario

1073 CM² - 100%

6842 €

28

España

28 Julio, 2016

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

| Punt de Vista | 3EL PUNT AVUIDIJOUS, 28 DE JULIOL DEL 2016

http://epa.cat/c/gnryiv

Conseller delegat: Joan Vall i Clara.Gerència Comercial: Anna Maria Ribas.Direcció Comercial: Eva Negre (El Punt Avui), EduardVillacé (Agències), Maria Àngels Taulats (Setmanaris), Jo-sep Sánchez (L’Esportiu) i Carles Gri (Serveis al Lector).Webs i Sistemes: Josep Madrenas (director), Marc Mas-sot (Programari), Joan Sarola (Sistemes) i Ramon Buch(Disseny). Recursos Humans: Miquel Fuentes. Admi-nistració: Carme Bosch. Producció i Logística: LluísCama. Distribució: Concepció Casals.

Accedeix alscontinguts del webEdita: Hermes Comunicacions SA

http://www.elpuntavui.catCentraleta Girona: 972 18 64 00Centraleta Barcelona: 93 227 66 00Atenció al client: 972 18 64 80Redacció Girona: Güell, 68. 17005Redacció Barcelona: Diputació, 284, 4t. 08009

Director: Xevi Xirgo i Teixidor.Directors adjunts: Jordi Grau (Girona), Pepa Masó (Societat), Joan Ventura (Informació Cultural), Xevi Sala (Opinió,Formats Especials i coordinació amb El Punt Avui Televisió), Ramon Roca (L’Econòmic i Informació econòmica), Mi-quel Riera (Presència, Tancament i Informació internacional), Joan Rueda (Ciutats i Informació local), Lluís Martínez(coordinació amb El Punt Avui Televisió).Caps de secció: Toni Brosa (Opinió), Pilar Esteban (Europa-Món), Anna Serrano (Política), Carles Sabaté (Societat),Jaume Vidal (Cultura), David Castillo (Suplement Cultura), Andreu Puig (Fotografia), Quim Puigvert (Llengua), JordiMolins (Disseny), Montse Martínez (Apunts), Carme Torns (Documentació), Antoni Dalmau (Tancament), Susanna Oli-veira (Barçakids), Jaume Batchellí (Producció), Montse Oliva (delegada a Madrid), Pere Gorgoll (Necrològiques), Gem-ma Busquets (Comunicació), Narcís Genís, Tura Soler, Xavier Castillón i Anna Puig (Comarques Gironines).

Podràs gaudir per un dia delsavantatges del web amb aquestcodi QR o entrant a

La majoria independentistadel Parlament de Catalunya

va aprovar ahir les conclusions del’estudi del procés constituentapel·lant a la sobirania de la cam-bra. La decisió, que representa unacte de desobediència al TribunalConstitucional Espanyol, va serprecedida per un debat molt tens iva ser finalment aprovada amb elrebuig de tota l’oposició, tant delPSC i de Catalunya Sí que es Pot,com de Ciutadans i el Partit Popu-lar, formacions, aquestes últimes,que van abandonar el ple en senyalde protesta.

D’acord amb les conclusionsque ahir van rebre el vistiplau de lacambra, el procés constituentconstarà de tres fases. Una primerafase participativa, una segona dedesconnexió amb l’Estat espanyolque dugui a la convocatòria d’uneseleccions constituents i a la posadaen marxa d’una assemblea consti-tuent que redacti un projecte deconstitució, i una tercera per a la ra-tificació de la constitució a travésd’un referèndum. Ahir mateix el go-vern espanyol va reaccionar anun-ciant que demanarà la intervenciódel Tribunal Constitucional contraun acte que considera il·legal. Unsarguments que va expressar des dela tribuna parlamentària el dirigentdel PPC Xavier García Albiol, que vaarribar a qualificar l’acord d’acteantidemocràtic.

Mobilitzar l’aparell judicial con-tra un acord legítimament adoptatper una majoria sorgida de les ur-nes no representa cap novetat, pe-rò torna a posar de manifest el con-cepte deformat que el govern espa-nyol té de la democràcia. I serveixper demostrar novament la nul·lapredisposició a buscar una sortidapolítica a les justes aspiracions so-biranistes sorgides de la societatcatalana.

L’acord d’unParlamentsobirà

EDITORIAL

i alguna cosa va quedar clara ahiral ple del Parlament va ser aques-ta: si el Tribunal Constitucional

es reuneix un bon dia, amb un ple for-mat per membres caducats i amb bai-xes per cobrir, i decideix carregar-seun Estatut que prèviament havia estataprovat pel Parlament de Catalunya,pel Congrés dels Diputats espanyol,pel Senat, i que ha estat aprovat tam-bé en referèndum pel poble de Catalu-nya, d’això se’n diu democràcia. I si elple del Parlament de Catalunya, com-plint escrupolosament el seu regla-ment, decideix incloure en l’ordre deldia un punt per poder parlar de lesconclusions de la comissió consti-tuent, això, això tan i tan greu, és unacte del tot antidemocràtic. I que se-gons els líders del PP, Xavier García, iCiutadans, Inés Arrimadas (que ahirsemblava que competien a veure qui ladeia més grossa), es mereixen tots elscàstigs divins. “Esto no les va a salir

S “El TC i elConsell de Ministreses passaran ara lapilota uns quantsdies fent l’únic quesaben fer: amenaçargratis”, va advertir el sheriff Albiol,mentre Arrimadas disparava al pianis-ta advertint Forcadell que estava co-metent no sé quantes il·legalitats. Ice-ta, amb el seu habitual somriure, feiaallò fàcil que fa que és dir i repetir queestem “més a prop del conflicte” i, la-mentablement, el revolucionari Cos-cubiela va fer el paper de la trista figu-ra advertint tothom que això de la in-dependència “no és bufar i fer ampo-lles”. Com si no ho sabéssim, senyor

Coscubiela, que ahir ens vas tornar adeixar clar que CSQP és a Podemosallò que el PSC és al PSOE. Per estal-viar-li una certa vergonya aliena, joara aquí no li repetiré allò de la “caga-rel·la” que ja li va dir Jordi Turull. Totplegat ho va resumir molt bé la diputa-da Gabriela Serra amb allò de “totadesobediència és unilateral” perquè sino, és clar, no seria desobediència. AMadrid avui tots els diaris interpreta-ran que el Parlament ha fet un acte dedesobediència, un desafiament i no séquantes coses més. I ara el Constitu-cional i el Consell de Ministres s’ani-ran passant la pilota l’un a l’altre du-rant uns quants dies perquè en el fonsno saben ben bé què fer més enllàd’amenaçar-nos i tornar-nos a amena-çar, que és el que ja fan des de fa anys.Cansen, senyors. I sàpiguen que ahir,ni desafiament ni desobediència ni resde res. En tot cas, obediència al 27-S iun pas més cap a la independència.

Desafiament? CapXevi Xirgo / xxirgo@elpuntavui.cat

A la tres

DesclotVicent Sanchis

Desafiamento pessic?

squerra Republicana i el Partit Demòcrata Català erenpartidaris de desobeir d’un colp sec al final de

legislatura amb l’aprovació de les tres lleis de desconnexió ila proclamació de la voluntat majoritària al Parlamentd’enfilar cap a l’Estat català. La CUP defensava, per contra,una desobediència a pessics. O a glopets. A partir delmoment en què la mateixa cambra havia aprovat unadeclaració d’hegemonia pròpia i va proclamar que noacataria ni les instruccions ni les sentències del TribunalConstitucional. S’ha imposat la CUP. Junts pel Sí vaassumir ahir els riscos de mamprendre la volada quan

encara no s’han consolidat lesestructures d’estat ni hi ha la certesad’haver eixamplat les bases del’independentisme. Setanta-dosdiputats, que corresponen als dosgrups parlamentaris, van aprovar lesconclusions de la comissió del procésconstituent. A partir d’ara pot passar

de tot. Encara que els déus són tolerants amb els audaçosper pur sentit de l’humor. Lloat sigui l’Olimp! El PP,Ciutadans i el PSC han alertat la majoria parlamentària del’arribada de les deu plagues bíbliques. El govern espanyolha proclamat que l’acte de rebel·lia del Parlament deCatalunya és molt greu i que actuarà en conseqüència.Soraya Sáez de Santamaría va traure de nou ahir el posatllepat d’amenaça. Doncs, sigui. Si l’Estat espanyol es prenla votació del Parlament de Catalunya com un pessic, non’hi haurà per a tant. Si se’l pren com un desafiament,comença el joc de debò. Doncs, a totes.

E

Si l’Estat s’hopren com undesafiament,comença eljoc de debò

Les cares de la notícia

La cantant mallorquina celebra aquest any elsseus cinquanta anys de carrera professional, i ahiren va fer un tast amb un concert al Palau de laMúsica en què va unir dos dels seus discos mésestimats: Alenar (1977) i Amic, Amat (2004), de-dicat a l’obra de Llull.

COMISSARI D’AFERS ECONÒMICS DE LA UE

50 anys a l’escenari

Amenaçar amb la multa i perdonar-la. La UE hatriat ser incoherent per no posar més llenya al focde la crisi política espanyola i donar un baló d’oxi-gen al govern Rajoy, tot i haver actuat manifesta-ment en contra de les recomanacions europeesper evitar l’excés de dèficit.

-+=

-+=

La primera candidataHillary Clinton

Baló d’oxigen a RajoyPierre Moscovici

-+=

Maria del Mar Bonet

Clinton va completar ahir a Filadèlfia la penúltimaetapa en la cursa a la Casa Blanca amb la nomina-ció com a candidata del Partit Demòcrata. Per pri-mer cop una dona pot arribar a ser presidentadels EUA. L’últim pas, el duel amb el candidat re-publicà, Donald Trump, al novembre a les urnes.

CANDIDATA DEMÒCRATA A LA CASA BLANCA

CANTAUTORA

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

PUNT DE VISTA

130000

23138

Diario

214 CM² - 20%

1642 €

3

España

28 Julio, 2016

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

CATALUÑA

Carlos SALA - Barcelona

Cuando los contrarios se atraen, la energía que se genera es tal que el resultado es un brillo cegador y una explosión de creatividad que afecta inexorablemente a todo el que esté cerca. Martirio y Maria del Mar Bonet tienen, en principio, pocos puntos en común, pero lo cierto es que cuando se unen, pa-rece crearse una tercera persona capaz de hipnotizar a cualquiera. Para todos aquellos que crean que sólo vale lo homogeneo y sólo se unen con sus iguales, quizá debe-rían replanteárselo y desfrutar de la fricción creativa que genera la diferencia.

Tanto Maria del Mar Bonet como Martirio son las protagonis-tas absolutas del arranque de la catorce edición del Festival Mas i Mas, que volverá a llenar Barcelo-na de conciertos en agosto. En to-tal, serán más de 200 actuaciones en un centenar de producciones diferentes que han conseguido dejar para la historia aquella ciu-dad desértica en la que no pasaba nunca nada.

Integrado en el Any LlullLa inauguración del festival será esta noche en el Palau de la Músi-ca, donde Maria del Mar Bonet recuperará trabajos como «Ale-nar» y «Amic Amat», para celebrar el 700 aniversario del ilustre Ra-mon Llull. Encuadrado dentro de los actos del llamado Any Llull, Bonet estará acompañada por el fl autista sirio Mouslim Moslem , que también relaciona el concier-to con el drama de los refugiados. «Encontrar el grupo de Muslim fue una alegría muy grande por-que me permitió incorporar Oriente a los poemas de Llull», remarcó ayer Bonet, que volvió a recordar que la fi gura del fi lósofo mallorquín es el ejemplo más claro de los bienes de la búsqueda

constante del diálogo intercultu-ral y del respeto por las culturas ajenas.

Por su parte, un día después, Martirio llevará también al Palau

La

Ra

zó

n

El Festival Mas i Mas vuelve a llenar Barcelona de conciertos en agosto con Maria del Mar Bonet y Martirio como estrellas de la inauguración

Música abierta por vacaciones

MARIA DEL MAR BONET INAUGURA EL ANY LLULL Y MARTIRIO CELEBRA SUS 30 AÑOS SOBRE EL ESCENARIO

el concierto con el que quiere celebrar su 30 aniversario sobre los escenarios. Para ello no estará sola y la acompañarán, como no Bonet. Se da la circunstancia que Martirio participó en el concierto del 30 aniversario de Bonet en el palau Sant Jordi, así que era de rigor que participase en el de la cantante andaluza. Además, mar-tirio cantará, entre otros, con Sil-via Pérez Cruz, Arcángel y Diego el Cigala, entre otros.

La cantante recuperará los hitos de su trayectoria y viajará del fl a-menco al rock sin pausa alguna. «He trabajado mucho por no per-der mi independencia y hacer la música que quería, una música trascendente, trabajando por amor y vocación», aseguró Marti-rio.

El festival arranca asíc on fuer-za, pero tendrá muchas otras jo-yas por el camino, como el tributo a la desaparecida Amy Winehouse

por parte de Zalon Thompson & The Gramophone All Stars. Será el 23 de agosto en el Palau. Otra de las estrellas será Raphael Guala-zzi, el nuevo fenómeno del jazz y la canción italiana, que también visitará el Palau el 4 de agosto. Estrellas del jazz como Peter King o Ray Gelato. En clásica, tendrán pianistas como Min-Sung Lee o Daniel Ligorio, que homenajeará a Enrique Granados en su cente-nario el 8 de agosto.

TRES IMPERDIBLES DEL MAS I MAS

El Jamboree acogerá hoy uno de esos conciertos imperdibles para los grandes afi cionados. Ellis Marsalis, el patriarca de la gran familia del jazz contemporáneo. Otras de las citas destacadas será el homenaje a George Harrison por parte de la Barcelona Gospel Messengers el 5 de agosto en el Born y la clausura de Manolo Sanlucar.

El Grec recupera el teatro documental con «Claudia», de La Conquesta del Pol Sud

La compañía La Conquesta del Pol Sud copia el formato de docu-mental escénico de su última obra «Nadia», que narraba la vida de una joven afgana explicada por ella misma, en el montaje «Clau-dia», protagonizado por una ar-gentina hija de desaparecidos. De esta forma, el Festival Grec acoge la historia real de Claudia Victoria Poblete Hlaczik, una ingeniera de sistemas afi cionada a la ciencia fi cción de Buenos Aires que, con veintidós años, descubrió que era hija de desaparecidos, que había vivido una vida inventada por sus falsos padres.

L. R. - Barcelona

La obra explica su experiencia vital que llegó a los oídos de su creador a través de «Las Madres de Plaza de Mayo», una asocia-ción argentina formada durante la dictadura de Jorge Rafael Videla con el fi n de recuperar con vida a los detenidos desaparecidos y enjuiciar a los responsables de los crímenes. «Al principio me pare-ció un poco imposible hacer un recorrido sobre mi experiencia pero valió la pena», reconoce la

protagonista, cuyo caso marcó un antes y un después en su país puesto que signifi có «el principio del fi n de la impunidad de los militares».

Pese a que nunca se había subi-do a un escenario, Claudia resume en la pieza su historia mientras interactúa con imágenes docu-mentales. La obra, dirigida por Carles Fernández Giua, es un poema escénico en formato de relato fragmentario sobre la me-moria, la justicia y la identidad que traspasa la experiencia perso-nal de esta mujer criada durante 21 años por una familia de milita-res. La obra se podrá ver en el CCCB hasta el 31 de julio.Claudia Victoria Poblete Hlaczik, la protagonista de esta historia real

Efe

6 Jueves. 28 de julio de 2016 • LA RAZÓN

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CATALUÑA

12000

Diario

621 CM² - 60%

2116 €

70

España

28 Julio, 2016

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

El veter~ mdsic dels Estats Units en un concert a Nova Orleans el mes de maig passat

El llegendari Ellis Marsalis debuta al Jamboreeal concert inaugural de la sala dins el Mas i Mas Festival

¯ ¯

patrlarca ] mestreE. LINI~SBarcelona

La pres4ncia d’Ellis Marsalisen qualsevol escenari 6s proumotiu per procurar d’anar-lo aveure i escoltar. Aquesta vega-da la possibilitat d’anar-hil’ofereix el Mas i Mas Festivala la jornada d’inauguraci6 ofi-cial, en qu6, a banda del con-cert que protagonitzarh Mariadel Mar Boner al Palau de laMflsica, la sala Jamboree aco-llirh una doble llig6 magistraldel venerable mfisic.

Era una aposta personal delsorganitzadors del cicle portara Barcelona al pare d’una deles families de mflsics mrsiHustres del panorama jazzis-tic mundial. I, tal corn PetePons (director artistic del fes-tival) va recordara la presenta-ci6 del festival, el concertd’avui constituirh la seva estre-na al tamb6 venerable soterra-ni de la plaga Reial. Marsalis,que amb la seva actuacid obri-r~ la s6rie Jazz Masters delcertamen, oferir~ dos concertsaquest vespre (20 i 22 hores).

En la seva gira actual per di-ferents pffisos europeus, el pa-triarca del jazz per excel.16n-cia es presenta en format dequartet: a banda d’ell i el seupiano, estar~t acompanyat al’iHustre escenari per JesseDavis (saxo alt), Darryl Hall(contrabaix) i Mario Gonzi(bateria). Un grup de mflsicscompetents i m6s que contras-tats queen algun cas tamb6 re-ben la condici6 de deixebles,corn en el de Davis, que va es-

for Creative Arts sota el magis-teri de Marsalis.

Els altres dos acompanyantsmusicals no es queden curts, jasigali el bateria austrlac MarioGonzi, mflsic de sessi6 moltcotitzat que es va format ambArt Farmer, que va acompa-nyar fins que va morir, i que haarribat a formar part de laBarcelona Jazz Orchestra, oDarryl Hall, brillant contrabai-xista de PennsilvSnia amb unfull de serveis en qu6 aparei-xen coHaboracions amb HankJones, Christian McBride inombrosos jazzmen de l’esce-na francesa.

La dimensid de Marsalis

La familia del veter mfisic de NovaOrleans inclouWynton, Branford,Jason i Delfeayo

-fill predilecte de Nova Orle-ans, una de les meques plane-t~ies del jazz- s’expandeix nonom6s com a mfisic -va ser undels primers de la seva ciutatque no es va decantar pel dixiei el rhythm and blues, corn gai-reb6 tots els seus coetanis, sin6per un jazz m6s contemporanii patriarca d’un cog~om refe-rencial, sin6 pel seu m6s quemerescut prestigi corn a edu-cador i formador musical. Totauna autoritat reverenciada a laseva ciutat natal de Nova Orle-ans (on va n6ixer fa 81 anys),

premta al New Orleans Centerfor Creative Arts, per6 tamb6 ala Universitat de Nova Orleansi a la Universitat Xavier deLouisiana. Pel seu tamb6 lle-gendari magisteri han passat alllarg dels anys noms de pescorn, entTe d’altres, TerenceBlanchard, Donald Harrison,Nicholas Payton i, com s’hadit, Jesse Davis, malgTat quela seva influ+ncia ha estatreconeguda per mflsics d’esti-llstica variada corn Harry Con-nick Jr.

Entre els beneflciaris m6sdirectes del seu art compositiui interpretatiu indiscutible hiha, 16gicament, quatre delsseus sis fills, fis a dir, Wynton,Branford, Jason i Delfeayo: untrompetista sangaini, un te-clista d’una versatilitat glorio-sa i brillant, un bateria deplenes garanties i un trombo-nista i productor d’una solide-sa flexible. Tots plegats, espe-cialment Branford i Wynton,sdn primerissimes figures del’univers musical des de faanys, i gr~cies a ells, parado-xalment, el gran pfiblic va aca-bar coneixent un progenitorque no nom6s posseeix nota-bles gens musicals, sin6 queatresora una carrera musicalprbpia de primer nivell.

La carrera de concertsd’Ellis Marsalis s’ha circums-crit majorithriament al mercatdels Estats Units -quan no esthde gira, actua regularment enuna cava jazzistica de la sevaciutat natal-, cosa que fa queles seves actuations al conti-nent europeu siguin molt

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

651000

131497

Diario

646 CM² - 57%

15960 €

32

España

28 Julio, 2016

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

2 LAVANGUARDIA S U M A R I DIJOUS, 28 JULIOL 2016

Hillary Clinton ja ha fethistòria en ser oficialment

la primera dona que un dels dosgrans partits nomina per acon­seguir la presidèn­ciadelsEstatsUnits,donant el cop defi­nitiu per esquerdarel “sostre de vidre”.PÀGINA 8

LA SEGONA

El risc de les dreceres

JACKKerouacvaescriureaOntheroad (Alacarre­tera)que“independentmentdecomesviatgi,delesdreceresqueesprenguin,delcomplimentonodelesexpectatives,unsempreacabaaprenent

algunacosa”.ElParlamentdeCatalunyavadecidiraccele­rarelseufullderutaala independència,aprovantelcamíunilateral idesobeintelTribunalConstitucional.Éspossi­blequebenaviat,comrecomanavaKerouac,hàgimdetreurealgunalliçódelquehapassat,peròtambédel’incertviatge,delperilldelesdreceres idel’excésd’expectatives.

ElParlamentvaviureunasessió intensa,crispada,dura.JuntspelSí i laCUPvanfervaler lasevamajoriaalaCam­bracatalanaperaprovar lesconclusionsdelacomissiód’estudidelProcésConstituent.LaCUPestàtraientunrendimentimpensabledelsseusdeudiputats, finsalpuntqueelsseussocis independentistesvanambelpascanviatdesdefanoumesos.Enaquesttempshemvistcomelsanti­capitalistesels forçavenaaprovarunadeclaracióindepen­

dentistael9­Nmalgratqueelsvotsfavorablesalaseparaciónovanassolirniel48%,comesfeienentregarelcapd’ArturMasperquèJuntspelSípoguésgovernaricomexigienllumverdaalaviaunilateralpertrencarambEspanyaa lesportesdelaqüestiódeconfiança.Iaraquè?L’estira­i­arronsaambelTribunalConstitucional tépoc

recorregut i lasevarespostaésprevisible.Caldràveuresiesquedaenl’anul∙laciódeldocumentdedesconnexióosideterminaràresponsabilitatsper lasevatramitació.Hihaquipensaqueelxocdetrensésaquí;elproblemaésquetotsviatgem alscombois iningúnoenshaadvertitdelesconse­qüènciesdel’accident.El27­Svadonarunamajoriaparla­mentàriaalssobiranistes,peròalesurnesnovanassolir lamajoriasocialquanhavienqua­lificat leseleccionsdeplebisci­tàries.Catalunyaésunpaís,perònopotserunsobresalt. I janohihadiasensevertigen.

v

ElConsorcidelaZonaFran­ca de Barcelona continua

facilitant la promoció d’habitatgesocial gràcies als seus acords ambl’Ajuntament. L’úl­tim és el que perme­trà seguir desen­volupant el barri dela Marina del PratVermell.VIURE

v

L’italià Roberto Bolle, unade les grans estrelles de la

dansa, aterra a Peralada amb al­tres grans ballarins europeus inord­americans perprotagonitzar unade les gales amb lesquals és capaç de re­unir milers de per­sones. PÀGINA 30

v

La cantant inaugura la 14aedició del Mas i Mas Fes­

tival al Palau de la Música i pre­senta l’espectacle Alenar Llull,emmarcat en l’AnyLlull, i que se cele­bra pocs mesosabans dels seus 50anys de trajectòriaartística. PÀGINA 33

v

L’última del candidat repu­blicà és demanar a Rússia

que pirategi el compte de HillaryClinton i faci públics els e­mails“desapareguts”, ge­nerant alarma entreelsdemòcratesperlapossible interferèn­cia estrangera en leseleccions.PÀGINA 8

v

RenovaciómercantilL’Ajuntament de Barcelonaha preparat una reformaintegral del mercat del’Abaceria, a Gràcia, peradaptar­lo al segle XXI: laplanta baixa es reconvertiràper allotjar un innovadorespai de 350m2 que acolliràcooperatives de productorsde proximitat i tambéun supermercat de 750m2.

Vila va perdre a Barcelona Retallades que surten cares

Santi Vila, conseller de Cultura, que recentmentva manifestar la seva intenció d’aspirar a l’alcaldiade Barcelona com a candidat del Partit Demòcrata

Català (PDC) –la formació substituta de ConvergènciaDemocràtica de Catalunya (CDC)–, no va aconseguirprecisament a la ciutat de Barcelona un bon resultat enles primàries en les quals aspirava a presidir el consellnacional del nou partit. De fet, les va perdre clarament:va obtenir 198 vots, el 35,68%, enfront dels 306, el 55,14%,deMercè Conesa, l’alcaldessa de Sant Cugat Vallès ipresidenta de la Diputació de Barcelona, que finalmentserà la presidenta del consell nacional del PDC. És bencert que en aquesta ocasió no s’estava elegint el candidatdel partit a l’alcaldia de Barcelona i que, per tant, aques­tes primàries no tenen res a veure amb les que en principise celebraran d’aquí un any, llavors sí específicamentper triar el substitut de Xavier Trias, però no deixen deser un indicador a tenir en compte.

L’ajuda a l’atenció a ladependència és rendible.Nohoésnomésperqüestions ètiques,morals i soci­als, sinó tambédesdel puntdevista econòmic.

Unestudi de laFundaciód’Estudis d’EconomiaAplicadadeixa clar que, desquees vanengegar la llei dedependèn­cia (2006­2007) i el sistemad’atenció a lapoblació afecta­da (SAAD), la despesa enels comptes sanitaris relatius al’hospitalització s’ha reduït, ja quehihahagutmenys in­gressos i hanestatmés curts.Ambel SAAD,hanbaixat un11%els costosd’hospitalitzacióde lapoblaciódependent,la qual cosa suposauns2.000milionsd’euros.Aquestaquantitat equival aun28%dels 7.000milionsque s’handestinat al sistemadedependència. L’estudi revela que,quan les retallades vanarribar a aquesta àrea, les despesesderivadesd’ingressoshospitalaris van tornar a incremen­tar­se.Aquest treball hauriade ser tingutmolt en compteperpart dels responsablespolítics quanesplanteginperon retallar i comaconseguir estalvis significatius.

EI web de

E­KONOMIA‘Superman’ Luis de Guindossalva Espanya de la multa deBrussel∙les.

NOTÍCIAAixí es construeix un moll de430 metres amb caixes flo­tants de 14mil tones.

“La policia judicial pot entraren qualsevol moment al Mu­seu de Lleida”, afirma l’advo­cat de Sixena.

EL DIVANPer què ens resulta tan difícilesperar i ho volem tot ja?

Internacional 3Política 14Opinió 20Tendències 24Necrològiques 28Cultura 30Cartellera 36Esports 39Anuncis classificats 44Economia 45

PÀGINES 64

Hillary ClintonNOMINADACANDIDATADEMÒCRATA

Jordi CornetDELEGATCONSORCI ZONA FRANCA

Roberto BolleBALLARÍ

Maria del Mar BonetCANTANT

Donald TrumpNOMINAT CANDIDAT REPUBLICÀ

ÍNDEX

ELS SEMÀFORS

PEL FORAT DEL PANY PENSEM QUE...

Màrius Carol DIRECTOR

Unaestrella nòrdicaaHollywoodAlicia Vikan­der es va fermundialmentfamosa enguanyar l’Os­car a lamilloractriu de re­partiment perLa noia danesa.

SUMARI

INTERNACIONAL

Morir per la creuLa consternació per l’assassinatd’un sacerdot al nord de Françacontrasta amb les incomptablesmorts i atrocitats patides per lasecular població cristiana quehabita els territoris ocupatsdes de fa cinc anys per l’EstatIslàmic a Síria i l’Iraq. PÀGINA 6

POLÍTICA

Sense acord a la vistaAmesura que passen els diespren forma l’opció, abans consi­derada un despropòsit, d’unesterceres eleccions. PÀGINA 18

EDITORIALS

Els temes del diaLa votació al Parlament perdeterminar els passos cap auna possible independència deCatalunya, i la decisió de laComissió Europea de nomultarEspanya pel dèficit. PÀGINA 20

OPINIÓ

M’agrades quan callesLaura Freixas recorda els nom­brosos episodis en què la veude les dones ha estat menystin­guda, quan no directamentsilenciada, al llarg dels temps:“És que les dones són unesgarlaires. Xafardegen, comare­gen, cotorregen: tres verbs quesignifiquen “parlar de maneraexcessiva i sense dir res interes­sant”, segons el diccionari, ique el llenguatge associa al sexefemení (xafardejar deriva llu­nyanament de safareig, la coma­re és dona i cotorra és femení).Elles, vinga parlar”. PÀGINA 21

TENDÈNCIES

El plaer de la torturaL’alpinista Ferran Latorre narrael seu ascens al Nanga Parbat, elseu tretzè vuit mil, sense l’ajudad’oxigen. PÀGINA 27

CULTURA

Congelar la realitatBilbao acull una mostra d’escul­tura hiperrealista que ens per­met enfrontar­nos a figuresaparentment tan reals comqualsevol altra persona, pecesque poden incomodar i fins i totarriben a espantar. PÀGINA 35

ESPORTS

Tres anys de ‘Jefecito’Els mesos de dubtes i negocia­cions amb el Juventus italiàhan finalitzat amb l’anunci de larenovació del contracte de l’ar­gentí JavierMascherano amb elFC Barcelona per tres tempora­des més, assegurant així la pre­sència d’un jugador vital enels triomfs dels últims anyspel seu paper tant dins comfora del terreny de joc. PÀGINA 40

ECONOMIA

L’estafa dels segellsL’Audiència Nacional ha con­demnat a penes d’entre 2 i 12anys els responsables de labombolla filatèlica d’Afinsa, perrobar gairebé 200.000 inversorsmitjançant una “maquinacióenganyosa” consistent en unaestafa piramidal. PÀGINA 46

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

SUMARIO

651000

131497

Diario

204 CM² - 18%

5040 €

2

España

28 Julio, 2016

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

DIJOUS, 28 JULIOL 2016 C U L T U R A LAVANGUARDIA 33

ESTEBAN LINÉSBarcelona

M aria delMarBo­net és una per­sona d’esperitfort, directe igens donat a les

duplicitats de cap mena. Mallor­quina imediterrània finsa l’essèn­cia, la seva dimensió artística nonomés ha estat activa des que vanéixer professionalment, fa migsegle, sinó que l’ha anat engegan­tint finsaconvertir­laenunarefe­rènciade la cançóanivell interna­cional.Aquesta nit Bonet, que acabade

tornardeCuba,onhagravatunàl­bum, inaugura oficialment unanovaediciódelMas iMasFestivalamb l’espectacle Alenar Llull, unconcert en què uneix dos dels dis­cos més significatius de la sevaàmplia carrera, Alenar, una obrainnovadoraipersonalde fusiógra­vada el 1977, i Amic, amat, sobrepoemes, entre d’altres, de RamonLlull,del2004.Es tractad’uncon­cert que ja ha ofert a Palma i Tar­ragona (i després a Sagunt, París ipotser Alger) i que cal emmarcar

enelsactesde l’anyLlull,peròquepermetrà a la cantautora balear(Palma, 1947) recuperar algunsfragments musicals i vitals inten­sosdelasevavida.Estaràacompa­nyada dels seus músics habitualssota ladirecciódeDaniEspasa.

Com va néixer el projected’AlenarLlull?L’any passat els organitzadors delfestivalBlues&RitmesdeBadalo­na emvandemanar que revisquésel meu disc Alenar. Em va sor­prendre, perquè era gent jove quim’hoproposava.M’hovaigpensarbé i emva semblar formidable. Técançons molt boniques i és unaobra que té molt a veure amb el

meu primer pas per Barcelona, lameva joventut. Revivia una partde lameva existènciamolt impor­tant, importantíssima. El concertesva feral teatreZorrilladeBada­lona;vasermoltbonicilagents’hovapassarmolt bé.Elquevapassarés que aquell recital també l’haví­em de fer a les festes de laMercè,però quan va tocar fer­lo estavamolt afònica i es va haver de sus­pendre.Va ser frustrant.

Peròaraelpotrecuperar.D’una altra manera. Com queaquest any és l’any Llull, i és algúque jo admiro profundament enmolts aspectes, vaig pensar quepodia recuperar aquells poemes

seus que vaig gravar el 2004, i elshem ajuntat amb aquelles prime­res cançons meves sota aquest tí­tol d’Alenar Llull, que significarespirarLlull. Ésunaselecciódelsdos discos, però amb l’afegitó depoder proposar dos músics moltespecials per a mi que participes­sinenel concert.

Paco Cepero i MouslimMoslem.Exacte. Això m’ha suposat un en­tusiasmemés important. En Pacova ser el primer intèrpret que vatocar amb guitarra andalusa Ale­nar al disc, en aquell llunyaníssim1977. Després tambévavenir a to­car al concert que vaig fer al Palau

Sant Jordi el 1997, quan vaig cele­brar els meus 30 anys de carrera.Però desgraciadament, i malgratelsesforçosde totsperquèpartici­pés enel concert d’avui, al final noho podrà fer per raons personals.Una llàstima.

El flautista Moslem hi serà,no?Sí, i tocaràbastant.Lasevapresèn­cia per ami ésmolt important, i, amés amés, ha fet l’esforç de venir,cosa que no és gens fàcil, perquèell continuavivint aSíria.

Preparar aquest projecte quèl’ha fet reviure?Aquest repertori em situa en unespaide tempsmoltbonic.Tornar

a treballar aquestes cançons ésanaraunespaidetempsenquère­cordes moltíssimes coses de cadacançó...

Hihanostàlgia?No, gens ni mica. És simplementalegria, i, a més a més, aquestescançons tenen una mica de comsóc ara i, per tant, també són actu­alsper ami.

Aquest concert també es potveure comunhomenatge alMe­diterrani i una mirada sobre lasituacióaSíria?El fet és que l’enregistrament deldiscAmic, amat el vaig fer amb elCham Ensemble de Damasc, ungrup de sis músics sirians, i per a

mi aquella experiència va ser ex­traordinària. Trobar el grup d’enMouslim va ser una alegria moltgran, perquè va permetre, va faci­litar, incorporarOrient a la poesiade Llull. No podem oblidar queuna de les seves obsessions eratrobar i facilitar aquest diàleg in­tercultural.

Vaarribar a actuar aAlepperpresentareldiscel 2006?No. Vam estar a Alep, però va serimpossible,perquèhihaviaunasi­tuació dramàtica a la frontera, pe­rò sí que vamactuar dues vegadesaDamasc.

Éspessimistasobrelasituacióde lazona?Quan va aparèixer, la primaveraàrab em va motivar una esperan­ça, però, d’altra banda, ho vaigveurecomunperill. Jo ja coneixiaSíria, Egipte i Turquia, per exem­ple, i ja havia vist moltes coses, iaquells símptomes d’entonis aras’han agreujat. Però només li diréunacosa, iésquem’encantariapo­der tornar a cantar amb totsaquells músics als jardins de Da­masc en pau, com vam fer alesho­res. Que vingui un músic d’Amic,amat és una formidable, gairebéun miracle, però, a més a més, ésessencial,perquèambell recuper­emunamicaelsod’aquellenregis­trament.Iaixòjaésmotiudefesta.

Viuunaetapamolt intensaar­tísticamentúltimament.Sí, no empucqueixar gens. Acabode tornar de Cuba; fa quatre anysem van donar el premi Cubadiscopelmeu discBellver i em van pro­posarde recollir­lo i cantar amb laSimfònica de l’Havana. Hi vam

anar, evidentment, i vaig conèixerunmúsic comJorgeReyes i el seugrup de jazz llatí. I vaig aprofitarper cantar algunes de les mevescançonsmés rítmiques en aquellaclau. Va ser fantàstic. I també vaigconèixer un grup demúsica cam­perolaquevan tocarunapeçame­va. I emva encantar. I vaig pensarde fer un disc amb aquelles duesformacions. I un dia vaig sentirmúsica de José María Vitier enuna pel∙lícula i em va tornar a en­cantar.Ambaquestestres influèn­cies i amb lletres que he aportatpròpies i alienes hem fet un discque sorprendràmolt, a finals de latardor, quansurti.

Que seràquan ja celebrarà elsseus50anysdecarreramusical.Sí, però ho farem sense gransmuntatges. És un número moltbonic, i és important.

Ésunareivindicació?No, de cap manera. És una cele­braciódemoltsanysdemúsica,dediscos importantsen lamevavida,degentqueheconegut.

Comés laveuquehihadarre­red’aquellescançonsdesprésde50anys?No és que sigui millor o pitjor; di­guemque canvia ambels anys, i témésgreus.Tota lavidahe intentatcuidar la veu, en tots els sentits.c

MARC ARIAS

La cantantmallorquina a Barcelona dimarts passat

“Vull tornar a cantaren unDamasc en pau”

Maria del Mar Bonet, obre el Mas i Mas Festival al Palau de la Música

EL CONCERT

L’espectacle ‘AlenarLlull’ inclou cançonsdels seus discos‘Alenar’ i ‘Amic, amat’

EL REREFONS

L’obra recorda lasituació a Síria, onla cantantmallorquinava actuar fa anys

ENTREVISTA

MIG SEGLE DE CARRERA

“No faré gransmuntatges, peròel 50 és un númeromolt bonic”

PROJECTE CUBÀ

La cantant ha gravata Cuba un disc ambJoséM. Vitier, músicacamperola i jazz llatí

CONVIDAT SIRIÀ

El flautista sirià queva participar en el discoriginal d’‘Amic, amat’també tocarà al Palau

ABSÈNCIA

Malgrat els esforços,el guitarrista PacoCepero no hi seràper raons personals

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

651000

131497

Diario

1134 CM² - 100%

29800 €

33

España

28 Julio, 2016

PALAU DE LA MUSICA CATALANA