relats guanyadors autobiografia lúdica - cpnl.cat · autobiografia lúdica a què jugaves quan...
TRANSCRIPT
RELATS GUANYADORS
Autobiografia lúdica
A què jugaves quan eres petit?
Premi Abacus - Vilanova i la Geltrú
Guanyadora: Roxana Guanes Rivarola
ELS PROTECTORS
El meu nom és Roxana Guanes Rivarola, vaig néixer fa 40 anys en un barri del sud de
Buenos Aires (Argentina) i sóc la petita d'una família tipus, com la majoria de famílies
que vivien al barri.
En l'època de la meva infantesa el país provenia d'una dictadura i sortir al carrer (de la
qual cosa s’havia claudicat anys enrere), tant per a grans com per a petits, era
extraordinari.
Els sentiments i els actes eren unànimes. Les cadires eren fora de les cases, el "mate"
(infusió que s'assembla al te verd) acompanyava les converses de les dones i la ràdio
sonava al voltant del cotxe de torn que necessitava reparació (com si el carrer fos un
immens taller mecànic). De fet, el carrer era el gran pati comú: jocs, música i la canalla
corríem, saltàvem i fèiem disbarats per tot arreu.
El nostre era un barri modest. Les cases, de colors vius, tenien una sola planta i les
portes i finestres (sense cap reixa) sempre estaven obertes.
Les voreres estaven plenes d'arbres frondosos i grans. Enfilar-s'hi, fins i tot al més alt,
era la nostra passió, la dels nens, és clar.
Recordo un estiu d'allò més bo i peculiar que hi vàrem descobrir un niu. De seguida
ens vàrem convertir en els seus protectors. Cada tarda agafàvem les bicicletes, armats
amb pals, filferros i llaunes i anàvem a la recerca d'insectes. Després de recórrer
quilòmetres, quan hi tornàvem, posàvem les provisions al llarg d'una branca. De tant
en tant, hi posàvem els àpats que elaboràvem: tortells de fang amb fulles, formigues,
cucs i bitxos boles.
Per cert, gràcies a la tasca de cercar insectes vivíem milers d'aventures. A més, de la
mateixa manera que ens sentíem orgullosos d'haver-la feta, que fóssim "Els
Protectors" ens proporcionava una gran responsabilitat.
Feia goig de veure'ns. Tan bon punt escoltàvem "piu-piu" saltàvem d'alegria.
Habitualment jugàvem al carrer, però els dies de pluja anàvem a l’interior i fèiem
servir els daus, les cartes i el parxís. Però, sobretot, ens agradava escodrinyar els
armaris dels pares per a trobar la roba adequada que ens transformés en els cantants
de moda...
Quin tresor inesgotable és el joc. Per això, cal preservar aquesta joia també per al futur.
Continuem jugant, donem llibertat a la imaginació. Perquè amb el joc establim vincles,
proximitat, complicitat, alegria. Continuem sent infants. Juguem tots plegats.
RELATS GUANYADORS
Autobiografia lúdica
A què jugaves quan eres petit?
Premi Chacon Joguines - Vilanova i la Geltrú
Guanyadora: Lourdes Beatriz Sandoval Navarrete
El meu nom és Lourdes i soc del nord de Mèxic. Fa 11 anys que visc a Espanya.
Aquesta activitat m'ha fet reviure els inoblidables moments de la meva infantesa.
Com gaudia jugant! Tant si anava sola,
amb la meva germana gran, o al carrer
amb els amics. Sí, en aquests temps
encara es podia sortir sense perill. Amb
tots els amics de la quadra solíem jugar
al "Futbeis", és a dir, una combinació de
futbol amb beisbol. També ens agradava
el joc de "Les amagades" o "El venedor de colors", això era que cada noia o noi tenia un
color que li donava el que feia la venda, sense que el comprador ho sabés; si
endevinava quin era, el color havia de sortir corrent mentre que el comprador
"pagava" per després sortir espaordit cap a la seva "compra", si ho enxampava, ja la
tenia feta!
Al que més m'agradava jugar amb la meva germana era a les Barbies. Passàvem hores
els caps de setmana o quan es podia. Només en teníem unes quantes. Els noms de les
meves eren: Linda i Skate; i de la meva germana:
Nancy i Johana; això sí, no podien faltar els seus amics,
Richard i Derek. A més d'uns altres que vam anar
afegint: uns en forma de pallasso, uns altres que eren
del meu germà, un "fortachón", en fi, la qüestió era
ampliar la família de Barbie.
Quan s'acostava el Nadal muntàvem a la sala tota una
casa de Barbie, per rebre alguna nova noia o mobiliari.
Mai se sap! Els llits eren de caixes de sabates amb les
seves grans capçaleres fetes de retalls de roba, amb els
quals també confeccionàvem els vestits. Alguns mobles
del saló els fèiem amb formes de gel sec (porexpan),
fins que Santa Claus ens en va portar un de preciós de fusta, això sí que era una sala!
Ah! També vam tenir una nevera.
No puc deixar d'esmentar a Vinicio. Més que una
joguina, era una companyia, sobretot per abraçar a les
nits. Era el meu ninot favorit que va arribar un Nadal i
el qual vaig conservar per molts anys. Desafor-
tunadament no el vaig poder portar amb mi quan vaig
venir per primera vegada, i quan vaig tornar a casa ja
no hi era, els meus nebots no el van cuidar com jo ho feia, al final es va fer malbé.
Els beneficis de jugar
Considero que amb els jocs expressem els nostres sentiments. Amb els amics discutim,
riem, ens acontentem, convivim, la qual cosa serveix per enfortir els llaços d'amistat, si
és que són forts, és a dir, per saber amb qui podem comptar. Tenir a la meva infància la
meva germana i el meu germà, els primers amics que un coneix, ha estat el millor regal
que van poder donar-nos els nostres pares. Això es recorda i s'enyora sempre. Jugar
sols també és molt bo, et permet aclarir la teva ment, respondre't les teves pròpies
preguntes, somiar despert, que en realitat, subconscientement, és crear-nos metes per
aconseguir.
Recordar és tornar a viure
D'adults, cal donar-nos temps per jugar, potser ja no podem córrer com a nens o
asseure'ns hores a jugar a les nines o cotxets, però ara amb la tecnologia podem gaudir
de gairebé aquests mateixos jocs a millor color i amb la comoditat d'estar a la nostra
sala. Recordem que amb els nostres fills podem compartir la nostra bella infància,
parlar-los de jocs que potser ni tan sols havien sentit a parlar. Estic segura que ho
gaudiran, com ho fa la meva nena, que curiosament també li agrada moltíssim jugar a
les barbies i a mi amb ella. Per què serà?
RELATS GUANYADORS
Autobiografia lúdica
A què jugaves quan eres petit?
Premi Imaginarium - Vilanova i la Geltrú
Guanyadora: Asmaa Khairoun
Em dic Asmaa Khairoun, sóc del Marroc i tinc 29 anys.
Sóc d’un petit poble al nord del Marroc, situat a uns 80 km de Ceuta. És un poble molt
tranquil i té molta naturalesa. Tots els seus carrers estan pintats de color blanc i blau,
és molt relaxant. Vaig viure allà fins al 2007. Va ser difícil per mi abandonar les meves
amigues i el meu poble. Vaig tenir una infància divertida i molt alegre amb les meves
amigues, que eren per a mi com si fossin les meves germanes i fins avui en dia tinc
contacte amb elles. M’agradava jugar a avioncito i a soga. Cada tarda sortíem a jugar
fins a les 10 o 2/4 d’11 de la nit, o fins que començaven les mares a cridar “que no
entreu, avui, o què?”. Em fa molta tristor recordar aquests moments tan agradables i
inoblidables. Trobo molt a faltar la meva infància i les meves amigues.
Avui en dia, els nens no saben què és la infància, perquè amb tanta tecnologia es
perden moltes coses divertides i són menys feliços, perquè no surten i no juguen tant
com feien els nens d’abans. El seu interès és el mòbil i hi ha poquets nens que tenen
amics.
RELATS GUANYADORS
Autobiografia lúdica
A què jugaves quan eres petit?
Premi Juguettos - Vilanova i la Geltrú
Guanyadora: Imane Kechaoui
De petita jugava
Em dic Imane. Tinc 20 anys i sóc d'Algeria. Estic aprenent català al CPNL.
Quan era petita acostumava a jugar amb la corda, a la xarranca. A la nit
m'agradava jugar a cuit i amagar perquè era més divertit, o al dòmino o al
tutifruti. Normalment jugava al pati de casa meva amb els cosins o els amics.
De tots els jocs que he compartit, el meu preferit era el futbol. Jo era molt
diferent; quan les nenes jugaven a nines, jo jugava a futbol amb els meus cosins.
Encara que no els agradava jugar amb una nena, havien de fer-ho perquè la
pilota sempre era meva, i així vaig aprendre a jugar a futbol. Ara encara hi jugo
per divertir-me.
Dins de cadascú hi ha un nen petit; per tant, recomano que l'hem de cuidar per
sempre, perquè amb l'innocent d'infància trobem les millors solucions. I el món
serà tan guai com és als ulls dels nens.