Solsona, 9 d’octubre de 2012

RESUM ACCIONS “IV EDICIÓ JORNADA DE TRANSFERÈNCIA DE RESULTATS ADDENDA 2011” DIRECCIÓ GENERAL DEL MEDI NATURAL I BIODIVERSITAT

(DGMNB), CENTRE DE LA PROPIETAT FORESTAL (CPF) I INCAFUST

INDEX DE PROJECTES Addenda 2011 Número de pàgina BLOC 1: Dinamització i mobilització de productes forestals i millora de la competitivitat del sector: Reptes i

Oportunitats 1. Unci’Plus i Estudi de la fusta de roure (a càrrec de Marcel Vilches, INCAFUST) 2 2. Projecte DYNAFOREST (a càrrec de Narcís Ribes, CTFC) 5 3. Oficina tècnica de suport a projectes de biomassa forestal (a càrrec d’Ignacio López, GAFIB, CTFC) 8 4. Observatori forestal català (a càrrec d’Òscar Garcia, iBosc, CTFC) 11 5. Producció i diversitat de bolets a Catalunya (a càrrec del Dr. Juan M. de Aragón, ADB, CTFC) 15 6. Bases tècniques per a la regulació de l’aprofitament comercial d’espècies vegetals d’ambients forestals (a

càrrec de Roser Melero, APSB, CTFC) 19

7. Aprofitament ramader d’ambients forestals: el cas de les pastures i les pastures arbrades (a càrrec de

Marc Taull, Ecol. & Managem. of Silvolpast. Systems Lab., CTFC) 25

8. Projecte PIRINOBLE (a càrrec de Jaime Coello, AGS, CTFC) 31 9. ORGEST (a càrrec de Pau Vericat, AGS, CTFC) 34

BLOC 2: Gestió adaptativa d’ecosistemes forestals, conservació de la biodiversitat i prevenció de riscos naturals.

Reptes i Oportunitats 1. Lluita biològica del xancre del castanyer (a càrrec Dr. Carlos Colinas, ADB, CTFC) 38 2. Caracterització, delimitació i avaluació dels danys provocats per les nevades i ventades (2008-2010) en les masses forestals catalanes (a càrrec del Dr. Lluís Coll, FiDBOSC, CTFC) 45

3. CARTOBIO: Cartografia d’espècies de conservació prioritària de Catalunya (a càrrec de Daniel Villero, Biodiv. & Landsc. Ecology Lab, CTFC) 50

4. BIOSILVA: Ecologia i conservació de quiròpters forestals (a càrrec de David Guixé, Biodiv. & Animal Conservation Lab., CTFC) 54

5. Conservació d’espècies d’ocells esteparis (a càrrec de David Giralt, Biodiv. & Animal Conservation Lab., CTFC) 60

6. Seguiment de l’estat de la vegetació a partir de les imatges NOAA (a càrrec de Magda Pla, SIG & Teledetecció Lab., CTFC) 65

7. Redacció dels PCSB als espais naturals de protecció especial de Catalunya (a càrrec de Núria Pou, Biodiv. & Animal Conservation Lab., CTFC) 68

-2-

BLOC 1: Dinamització i mobilització de productes forestals i millora de la

competitivitat del sector: Reptes i Oportunitats

1. Unci’Plus i Estudi de la fusta de roure (Marcel Vilches, INCAFUST)

L’Incafust desenvolupa la seva activitat en base dos programes de treball: tecnologia de la fusta i construcció arquitectònica. El primer programa es centra principalment en la caracterització i estudi de les propietats tecnològiques de la fusta de les diverses espècies arbòries presents a Catalunya. El coneixement detallat de les propietats de la fusta ha de permetre trobar noves aplicacions pel material que n’incrementin l’ús i el seu valor afegit. Els projectes que es presenten en el marc de la jornada de transferència han comptat amb el suport de la Direcció General de Medi Natural i Biodiversitat i del POCTEFA. Pel que fa al projecte UNCI’PLUS, l’any 2011 es va determinar la impregnabilitat de la fusta de pi negre, establint la penetració, l’absorció i la retenció del producte protector. Els resultats mostren que l’albeca és totalment impregnable i el duramen poc impregnable. En el cas de l’estudi del roure català es van caracteritzar les propietats físico-mecàniques de la fusta lliure de defectes del roure de fulla gran, del de fulla petita i de l’africà. Segons l’anàlisi estadístic, la fusta del roure de fulla gran, la més comercial actualment, és més densa, dura, resistent i inestable als canvis d’humitat que la resta, però les diferències són tan petites, que la fusta del roure de fulla petita i de l’africà pot ser transformada en processos industrials anàlegs als del roure de fulla gran. IMPREGNABILITAT PI NEGRE

Penetració lateral en la secció transversal i avaluació de la penetració axial en el pla longitudinal

-3-

Espècie Tipus de

fusta Absorció (kg/m3)

Retenció (kg/m3)

Classe impregnabilitat

Observacions Pi neg

re f

rancè

s

Albeca 678,33 10,14 1 Impregnable

Duramen 422,87 6,02 4 No impregnable

Pi neg

re c

ata

là

Albeca 678,47 10,38 1 Impregnable

Duramen 539,58 8,26 4 No impregnable

-4-

ROURES CATALANS

Assaig físic o mecànic Norma UNE Característiques de la proveta

Secció (mm) Longitud (mm) Direcció de les fibres

Densitat 56531:1977 20×20 30 Longitudinal

Contracció volumètrica 56533:1977 20×20 40 Longitudinal

Higroscopicitat 56532:1977 20×20 40 Longitudinal

Duresa 56534:1977 20×20 Mínim 30 Longitudinal

Compressió axial 56535:1977 20×20 60 Longitudinal

Flexió estàtica 56537:1977 20×20 300 Longitudinal

Roure de fulla petita Roure de fulla gran Roure africà Pr>F Densitat 12% 916,03 956,93 840,63 < 0,0001

Contracció Volumètrica (%) 13,24 14,81 13,42 < 0,0001 Coeficient Contracció Volumètrica (%) 0,45 0,52 0,46 < 0,0001 Higroscopicitat (kg/m3) 0,0051 0,0046 0,0046 0,001

Duresa (mm-1) 7,21 6,98 5,11 < 0,0001

Resistència a Compressió (kg/cm2) 618,98 679,80 674,97 < 0,0001

Resistència a Flexió (kg/cm2) 1.231,90 1.423,34 1.275,16 < 0,0001

-5-

2. Projecte DYNAFOREST (Narcís Ribes, CTFC) L’UGS (Unió Gran Sud) dels municipis forestals (Aquitaine, Midi-Pyrénées, Languedoc Roussillon) te per missió escoltar les col.lectivitats locals, aconsellar i assessorar-les i formar i informar als polítics electes sobre tots els temes relacionats amb el bosc i les seves funcions productives. L’UGS garanteix alhora la instauració de l’esquema estratègic forestal del Massís dels Pirineus, vessant francesa, finançada per l’Estat i per les regions pirinenques i suportat també per “França Fusta Bosc”, estructura que reuneix tots els engranatges i parts del sector fuster francès. El CTFC (Centre Tecnològic Forestal de Catalunya) te per missió contribuir a la modernització i a la competitivitat del sector forestal, acompanyant aquest tipus d’iniciatives que contribueixen a consolidar la cadena forestal. Aquest tipus d’iniciatives es desenvolupen sota el marc i tutela del DAAM. Una de les iniciatives amb el bosc pirinenc públic comunal que va esdevenir fou el 2006 a través del Projecte Silvapyr (acció C3). A rel d’aquest projecte, es va detectar una forta component i necessitat política i tècnica vers les problemàtiques del sector fuster en ambdues vessants Pirinenques, essent els alcaldes i representants polítics els més interessats per aquesta qüestió. Així doncs, aquest projecte neix d’aquesta conjuntura i necessitat i es configura a través del DAAM (DGMNB), el CTFC, el CPF i el DPTOP de la Generalitat de Catalunya i d’UGS. Territoris geogràfics interessats: Estat francés: la part pirinenca de les regions d’Aquitaine, Midi-Pyrénées i Languedoc-Roussillon (departaments 66-11-09-31-65-64) Estat espanyol: la part pirinenca de la Comunitat Autònoma de Catalunya Partenariat: UGS (cap de fila del projecte); el Govern de Catalunya (DAAM (antic Medi Ambient i Habitatge i DPTOP) amb associació amb el CTFC, el CPF i suport del GEIE-FORESPIR Col·laboradors associats: Institucions i representants polítics de la cadena pirinenca. OBJECTIUS Promoure l’organització transfronterera per agrupar les estructures existents (UGS) o bé si és el cas, crear (per la part espanyola) la Unió de Massís franco-espanyola representativa del bosc públic pirinenc comunal. Impulsar, estructurar, promoure a nivell transfronterer una política de desenvolupament del bosc públic comunal pirinenc. Aquesta iniciativa te un caràcter exemplar de vertebració i estructuració, de transferència de coneixements tècnics entre França i Espanya, que té per objectiu impulsar accions de sensibilització concertades i transfrontereres. TASQUES DESENVOLUPADES La línies de treball del projecte eren: *) Acció 1: Suport a l’estructuració transfronterera i el desenvolupament 1.1. Creació de una associació catalana de municipis forestals, sota el model i en

relació amb l’UGS i llur experiència. Promoció d’una unió transfronterera dels municipis forestals pirinencs

1.2. Afavorir la cohesió entre els propietaris públics *) Acció 2: Sensibilitzar a la societat sobre la “multifuncionalitat dels boscos” (en particular als polítics electes i sector de primera transformació)

-6-

*) Acció 3: Comunicació La durada del projecte és fins al novembre de 2011 Les activitats realitzades aquest any 2011, que es el de la finalització del projecte, han estat satisfactoris i han permès acomplir la pràctica totalitat dels objectius previstos. En l’acció 1: Suport a l’estructuració transfronterera i el desenvolupament: L’associació ELFOCAT (Associació d’Entitats Locals Propietàries Forestals a Catalunya) creada el juliol de 2010, s’ha consolidat com un referent emergent, dins el sector forestal, de representació de les entitats locals propietàries de boscos, realitzant diferents juntes i una darrera assemblea, a part de la constitutiva. Ha executat el seu primer Pressupost i Pla d’actuacions, acomplint els seus objectius. Concretament el pla d’actuacions del 2011 d’ELFOCAT ha contemplat els següents punts, molts d’ells corresponents a les accions 1,2 i 3 d’aquest projecte: 1.- Legalització i posada en funcionament de l’associació ELFOCAT:

Realització dels tràmits de legalització, i de funcionament legal de l’associació: NIF, inscripció registre, obertura compte corrent, comptabilitat.

2.- Programa 200 calderes:

Disseny, promoció, desenvolupament i execució, si s’escau, d’una proposta d’instal·lació de calderes de biomassa a ens locals de Catalunya, per a promoure l’ús de la biomassa forestal com a energia al mon local.

3.- Difusió i comunicacions:

Disseny de la imatge institucional i divulgació dels objectius i les accions de l’associació als ens locals propietaris de boscos a Catalunya, als electes municipals, i a la societat. Creació d’una exposició itinerant sobre l’ús energètic de la biomassa forestal. Edició de material divulgatiu. Edició de plana web de l’associació amb plànol interactiu de els característiques de les forests de propietat d’ens locals.

4.- Programa de multifuncionalitat: Promoure els diferents usos i activitats de forma harmònica i sostenible, dins els terrenys forestals propietat d’entitats locals, en col·laboració amb l’Union du Grand Sud (UGS).

5.- Relacions amb l’administració, amb d’altres associacions i presència institucional:

Promoure les relacions externes, nacionals, estatals i internacionals, de l’associació; així com l’organització de jornades tècniques d’intercanvi d’experiències. Elaboració de la “proposta de millores administratives a les forests d’UP de propietat municipal”. Implicació als òrgans de control de la certificació forestal sostenible.

6.- Gerència i suport als associats Posada a disposició de l’associació a un enginyer forestal amb dedicació parcial, per a realitzar les tasques de gerència de l’associació. Posar a disposició serveis tècnics d’assistència als ens locals que ho requereixin per temes d’interès (biomassa forestals, aspectes legals...). Elaboració d’un dossier sobre la gestió de els forests de propietat d’ens locals adreçats als electes.

7.- Foment de la productivitat econòmica dels boscos de propietat d’ens locals: Elaboració d’un esborrany de diagnosi de la productivitat i els aprofitaments reals de les forests d’UP.

-7-

Legalment s’ha formalitzat la seva inscripció al Registre d’organitzacions associatives dels ens locals de Catalunya (Departament de Governació i Relacions Institucionals) amb el núm.: C023/11, i ha començat a gestionar-se a nivell contable i fiscal. També s’ha realitzat la signatura del protocol de la “Unió Grans Pirineus d’Entitats Locals Forestals” (formalitzada el 5 de desembre de 2011 a Puigcerdà, amb la signatura dels dos presidents i el testimoniatge del Director General del Medi Natural i la Biodiversitat i l’alcalde de Puigcerdà), que agrupa les associacions catalana ELFOCAT i la francesa UGS, amb voluntat de treballar pels interessos comuns i també d’incorporar-ne d’altres d’Andorra, Aragó, Navarra i País Basc a fi de vertebrar una estratègia de massís en els temes forestals. Totes aquestes accions han afavorit al cohesió entre els propietaris públics, sobretot pel que respecte a les entitats locals.

L’associació ELFOCAT ja es plenament operativa. Aquest és el seu logo.

En l’acció 2: Sensibilitzar a la societat sobre la “multifuncionalitat dels boscos”

S’ha insistit sobretot en els electes, editant una guia de suport i també, des de ELFOCAT s’ha editat un “manual d’electes”, en aquest cas amb el benefici d’un ajut del Servei de Boscos del DAAM. S’han realitzat diverses jornades d’intercanvi d’experiències entre electes d’una i altra banda de al frontera pirinenca (reunions a: Luchon, Llavorsí, Puigcerdà,..), i s’ha seleccionat com a tema l’ús de la biomassa per a energia de calor, amb l’edició d’un llibret informatiu (coordinat pel CPF) i organització de sessions temàtiques i visita d’experiències. També s’ha promogut un pla de dinamització de la biomassa forestal per a obtenció de calor, que promou la instal·lació de 200 calderes a infraestructures municipals de Catalunya.

En l’acció3: Comunicació.

S’ha desenvolupat la plana web: www.elfocat.cat, (a més de la del projecte: www.dynaforest.eu) a on s’hi ha penjat nombrosa informació d’interès als electes, i a on destaca la creació d’un plànol interactiu, amb diverses capes associades, on es detallen les característiques de les forests de propietat local. També s’han realitzat diferents accions de divulgació i comunicació, tant a nivell intern, pels associats, entitats locals i electes dels ajuntaments propietaris de boscos o amb interessos forestals, com externa, a la societat: com ara edició de tríptics, rodes de premsa, articles.. S’ha intentat incidir en la societat sobre l’important parer dels boscs públics de propietat municipals: un exemple ha estat la “Declaració de Llavorsí” que es va fer des de ELFOCAT, coincidint amb l’any internacional dels boscos.

-8-

3. Oficina tècnica de suport a projectes de biomassa forestal (Equip AFIB. projectes 2011 elaborats per: Isart Gaspà i Ignacio López (projecte traçabilitat) i Mireia Codina i Pere Navarro amb la col·laboració de Mario Beltran i Dra. Miriam Piqué (AGS), pel projecte Pi blanc Accions 2011:

- Fitxa tècnica sobre l’aprofitament de Pinus halepensis com a recurs

bionergètic, amb el següent contingut del document:

• Situació actual dels boscos de pi blanc a Catalunya

• Gestió del pi blanc

• Models de gestió del pi blanc per a biomassa

• Fases de l’aprofitament per a biomassa

• Energia de la biomassa de pi blanc

• Bibliografia

- Guia de la traçabilitat i la qualitat dels biocombustibles sòlids forestals a

Catalunya La realització d’aquest document sorgeix de la necessitat de normalitzar el mercat de l’estella forestal a Catalunya. Aquesta necessitat es deguda a l’elevada variabilitat en que es troba aquest producte en el mercat, tant a nivell econòmic, com de balanç mediambiental i en termes de qualitat. La proposta del Centre Tecnològic Forestal de Catalunya, és la de certificar un producte en origen, al llarg de la cadena de subministrament fins a l’usuari final, això mantenint un control sobre la qualitat del producte, perquè el client final conegui tant l’origen com les propietats del material que està comprant. Objectiu Dotar d’una eina de gestió, que faciliti el comerç eficient de l’estella forestal, traçable des de l’origen perquè el client final conegui la procedència del producte que compra, alhora que es potencia la gestió sostenible del bosc. Descriure els passos necessaris per que el productor / subministrador de l’estella, es pugui acollir a qualsevol certificació (Cadena de custòdia de PEFC, de traçabilitat del Biocombustible sòlid (BS), o d’assegurament de la qualitat del BS que manufactura amb els mínims de tràmits burocràtics possibles. Metodologia La primera part del document fa referència a la cadena de custòdia, és a dir, el seguiment del producte en les successives etapes, des de la producció o collita, la transformació al subministrador final. La segona part, te a veure amb l’assegurament de la qualitat del producte, la gestió del producte en els diferents punts de la cadena de subministrament, amb la finalitat de que l’usuari final disposi de un producte que satisfaci les seves necessitats i/o inquietuds.

-9-

Finalment, s’ha elaborat un manual perquè les empreses puguin complir, amb els mínims tràmits burocràtics, els requisits de la normativa, per tal d’assegurar la traçabilitat i la qualitat del producte Normativa de referència Aquesta guia està basada en la següent normativa

- UNE-CEN/TS 14778-1 EX:2005. Biocombustibles sólidos. Muestreo. Parte 1: Métodos de muestreo.

- UNE-CEN/TS 14780 EX:2008. Biocombustibles sólidos. Métodos para la preparación de muestras.

- UNE-EN 14961-1:2011. Biocombustibles sólidos. Especificaciones y clases de combustibles. Part 1: Requisitos generales.

- UNE-EN 14588:2011. Biocombustibles sólidos. Terminologia, definiciones y descripciones.

- UNE-EN 15234-1:2011. Biocombustibles sólidos. Aseguramiento de la calidad del combustible. Parte1: Requisitos generales.

- FprEN 15234-4:2011. Solid biofuels. Fuel quality assurance. Part 4: Wood chips for non-industrial use.

- NORMA INTERNACIONAL PEFC (PEFC ST 2002:2010). Requisitos para usuarios del sistema PEFC. Cadena de Custódia de Productos Forestales. Requisitos.

Definicions Les definicions es troben a la norma UNE-EN 14588:2011. Biocombustibles sólidos. Terminologia, definiciones y descripciones. Abast Els biocombustibles es classifiquen segons sigui el seu origen i la seva font, segons l’especificació Tècnica EN 14961-1:2010 Aquesta guia fa referència als biocombustibles sòlids d’origen forestal, en concret al maneig del biocombustible presentat en forma d’estella. Origen L’origen del combustible es classifica segons:

- Biomassa llenyosa. Biomassa d’arbres, arbustos i matollars - Biomassa herbàcia. Biomassa que no té una tija llenyosa i que es marceix

al final de l’estació de creixement - Biomassa de fruits. És la biomassa de les parts de la planta que

emmagatzemen els fruits - Conjunts i barreges. El terme conjunt fa referència al la barreja

intencionada de diferents materials, mentre que la barreja no té caràcter intencionat

Aquesta guia fa referència als BS forestals, per tant es considera només l’origen de la biomassa llenyosa. Fonts La font es el segon nivell de classificació de la norma EN 14961-1:2010 i indica principalment si la biomassa es un subproducte, o un residu industrial o si es material verge.

-10-

Biomassa llenyosa procedent del bosc

La biomassa llenyosa procedent del bosc, plantació i altres fustes verges només es pot sotmetre a reducció de mida, extracció d’escorça, seca o humidificació. Els cultius energètics llenyosos, estan contemplats com a biomassa llenyosa segons la norma EN 14961-1:2010:

“La biomassa llenyosa procedent de forest, plantació i altres fustes verges, inclou fusta de boscos, parcs i jardins, plantacions i boscos de creixement ràpid”

Llei 6/1988, de 30 de març, forestal de Catalunya Article 2.3. “Es consideren com a terrenys forestals temporals, amb una

durada mínima del torn de l’espècie, els terrenys agrícoles que circumstancialment són objecte d’explotació forestal amb espècies de

creixement ràpid. “

Article 3.1 D’acord amb aquesta Llei, no tenen la consideració de terreny forestal:

b) Les superfícies poblades d’arbres isolats o de plantacions lineals.

Taula 1: Extracte Llei 6/1988, de 30 de març, forestal de Catalunya

D’acord amb la llei 6/1988, es consideren terrenys forestals temporals els terrenys agrícoles que circumstancialment són objecte d’explotació forestal amb espècies de creixement ràpid, però no són terrenys forestals pròpiament dits.

-11-

4. Observatori forestal català (Òscar Garcia, amb la col.laboració de Silvia Busquet, Marc Cortina, equip de comunicació i serveis informàtics, CTFC) Amb l’objectiu d’adaptar els recursos humans del sector forestal, l’any 2006 en el marc del projecte ForestEqual, es va posar en funcionament l’Observatori Forestal Català (www.observatoriforestal), una plataforma digital on poder consultar qualsevol tipus d’informació relativa al sector forestal de Catalunya. Més de 1400 empreses i més de 1300 usuaris demostren que l’Observatori Forestal Català, és una eina de treball molt útil dins el sector. Durant el 2010 es va actualitzar la pàgina a nivell de disseny, accessibilitat, difusió i continguts, incorporant aspectes de web 2.0. El 2011 el que s’ha fet ha estat l’actualització final del disseny i funcionament de la web, fent-la més àgil i amena i s’hi han afegit dos d’apartats nous, el del mercat forestal i el del mapa d’aprofitaments. A més, s’ha seguit fent el manteniment, actualització i dinamització contínua. NOVETATS Disseny i organització S’ha canviat l’aspecte general de la web intentant-la fer més atractiva i intuïtiva i s’ha agilitzat la seva consulta posant desplegables amb accessos directes a cada apartat a més dels accessos directes als dos mapes, el d’empreses i el d’aprofitaments.

La imatge de l’esquerra és l’antic format de la web i la de la dreta l’actual, més àgil, amè i intuïtiu Notícies del sector forestal català S’ha reduït l’apartat de noticies de la plana inicial, deixant només els titulars de les noticies més recents. Si es vol llegir la noticia sencera, només s’ha de clicar damunt el titular apareix el contingut del blog de l’observatori.

-12-

Guia forestal Es manté la possibilitat de buscar les empreses dins la base de dades (per comarca i per categoria) i directament en el mapa. Dins d’aquest últim, s’afegeix un filtre per a les diferents categories. Nou mapa d’empreses Les taules amb els llistats d’empreses s’han reduït, deixant el nom de l’empresa, amb l’accés a la seva web i l’accés al mapa d’empreses, i s’ha afegit un apartat de més informació (+info) on clicant-hi, s’obre un quadre amb tota la informació disponible de l’empresa. Aquest quadre és el mateix que s’obre si es busca l’empresa mitjançant el mapa. Nou format dels quadres informatius de les empreses A la guia també es continua mantenint el directori d’entitats del sector forestal. Les taules d’aquest directori funcionaran igual que les de les empreses. Borsa de treball Les taules de la borsa de treball també s’han simplificat. En el cas de les ofertes de feina, només apareix el nom de l’empresa que fa l’oferta, el lloc vacant, la població, la data de publicació i un apartat de més informació (+info), que és on, si s’hi clica al damunt, apareix tota la informació de que es disposa de la oferta. Les empreses poden publicar les ofertes omplint el formulari que està penjat dins el mateix apartat de la borsa de treball. En el cas de les demandes el que apareix a les taules és el nom de qui fa la demanda, la titulació, el contacte i un apartat de currículum. Els usuaris poden publicar el seu currículum omplint el formulari que està penjat a la borsa de treball.

-13-

Mercat forestal És l’antic apartat de productes forestals, però ampliat, afegint un espai per a la compra i venda de maquinària. Les taules també s’han reduït amb el sistema d’afegir un “+info” i fent que surti un quadre amb tota la informació. Aprofitaments Aquest apartat és la novetat més significativa d’enguany. Consisteix en un mapa dels aprofitaments forestals de Catalunya, on es penjaran i localitzaran els aprofitaments anuals dels boscos públics catalans i es donarà l’opció al propietari privat de poder penjar ell mateix els aprofitaments que vol realitzar a la seva finca.

Nou mapa d’aprofitaments de Catalunya

-14-

Quadre d’informació dels aprofitaments Altes Des de fa temps es creia necessària la creació d’un apartat privat per les empreses forestals, on elles mateixes poguessin gestionar les seves dades personals, penjar notícies, ofertes de feina i de productes, penjar fotos,..., però aquesta opció es va descartar per inviable, ja que suposava tornar-se a posar en contacte amb totes les empreses i aconseguir que es registressin totes. En comptes de fer aquest apartat, s’ha optat per automatitzar tant com s’ha pogut, les altes, baixes i modificacions de dades, tant de les empreses com de les ofertes i demandes de feina, de productes i d’aprofitaments.

Formulari més automatitzat que han d’omplir les empreses per registrar-se a al guia de la web

FEINES DE MANTENIMENT

- Manteniment de la web, actualització de dades de les empreses i solució de dubtes mitjançant el mail

- Promoció de la web (mailing i facebook) - Actualització del blog amb noticies vinculades al sector - Actualització de la base de dades d’empreses - Actualització de les entitats administratives dins la guia (s’ha adaptat la

informació a la nova estructura de govern) - Actualització, manteniment i promoció de l’apartat de licitacions

-15-

5. Producció i diversitat de bolets a Catalunya (Dr. Juan Martínez de Aragón, Àrea de Defensa del Bosc, CTFC) Catalunya és un país de boscos. Els dos milions d’hectàrees forestals (representa el 61% de la superfície) i la gran incidència que tenen en la tradició, la cultura i el paisatge catalans així ho avalen. Encara que Catalunya és un país clarament forestal, no ha estat capaç de valoritzar els recursos que els boscos generen. Per exemple, els boscos catalans presenten un creixement de 3,9 milions de m3 anuals de fusta, mentre l'extracció no arriba a un milió. Es tracta d'una extracció del 28%, realment baixa si es té en compte que la mitjana europea és del 67% i països com els nòrdics, del 75%. A més, segons les dades del Tercer Inventari Forestal Nacional, que va estudiar més d'11.700 parcel·les, el 91% d'aquestes parcel·les no presentava cap tipus de gestió. En aquest context és important revisar, replantejar i engegar noves accions per orientar i millorar així el sector forestal de Catalunya. Alguns dels handicaps que presenta el sector estan relacionats amb aspectes de gestió i planificació forestal de tots el productes tant forestals con no forestals, així com millora en la gestió de tràmits per a les empreses i una major coordinació dels agents del sector. Els aprofitaments forestals no fustaners apunten a ser reactivadors de la rendibilitat econòmica dels boscos, al poder proporcionar un valor de mercat interessant i en alguns casos un valor socioeconòmic associat al turisme que generen. En aquest sentit, la producció de fongs comestibles constitueix una important riquesa forestal que, en molts casos, supera a l’obtinguda per la fusta com podrà veure's a continuació. Segons estudis realitzats pel Centre Tecnològic Forestal de Catalunya (CTFC), durant els últims 14 anys, la producció de bolets silvestres en els boscos de Catalunya s'ha estimat de mitjana en 43 kg/ha/any. Considerant que un 24% d'aquesta producció de bolets correspon a bolets silvestres comercialitzables i que en el bosc solament es reculli un 50% del total de bolets comercialitzats (en ocasions perquè estan deteriorades o perquè no es recullen totes), s'estima una producció de 10,3 kg/ha de bolets silvestres comercialitzables. A partir d'aquesta estimació, i coneixent la superfície arbrada de Catalunya de 596.080 ha, s'obté una producció estimada anual de 2.903 t a Catalunya. A nivell econòmic, tenint en compte els preus mitjans al personal recol·lector de bolets silvestres dels últims anys, entre 3 €/kg - 5 €/kg (el preu varia en funció de l'espècie de bolet, del moment en la qual es recol·lecta i de la qualitat de les espècies), podem estimar el potencial del valor econòmic dels bolets a Catalunya en 8.709.948 – 14.516.580 €/temporada micològica de tardor. A nivell de comercialització, tenint en compte les dades del Ministeri d'Indústria, Turisme i Comerç d'Espanya, a Catalunya s'importen i s'exporten bolets per un valor monetari de 11.000.000 €/any i únicament al mercat majorista de Mercabarna, el principal proveïdor de mercaderies alimentàries de Catalunya, la mitjana anual del comerç de rovellons en els últims 14 anys ha estat d’aproximadament 287 t (arribant-se a un màxim de 517 t l'any 2009), amb un valor monetari mitja de 2.072.000 €/any. No obstant, existeix una gran incertesa de com s’ha de gestionar el recurs micològic degut a diversos factors: elevada variabilitat en la producció anual lligada a les condicions climatològiques, els carpòfors no s’acumulen al bosc degut al seu caràcter efímer -al contrari del que passa amb la fusta-, i existeix un gran desconeixement de la influència de les pràctiques silvícoles sobre la regeneració dels bolets, a més d’una manca de transparència del mercat fúngic. Però, aquesta incertesa no és recent ni exclusiva dels bolets. A l’antiguitat tampoc no es disposava de taules de producció ni de models de silvicultura per a cada espècie forestal, i van ser necessaris molts anys i molt d’esforç abans d’adquirir els coneixements actuals que, encara ara, continuen evolucionant. Els avenços científics dels últims anys permeten enriquir els models silvícoles responent a dues necessitats prioritàries del context: una necessitat lligada a la gestió del recurs micològic i una altra lligada a la gestió forestal.

-16-

OBJECTIUS • Quantificar la productivitat i la diversitat micològica a Catalunya en els boscos de pi roig, pinassa, pi blanc, pi pinastre i alzina al 2011. • Actualitzar la base de dades de productivitat micològica (xarxa de parcel·les permanents distribuïdes pels boscos catalans) de la qual conta el CTFC des de l'any 1995. • Seguiment micològic i manteniment dels dispositius de les actuacions mico-silvícoles realitzades durant el 2009 en pinedes de pi pinastre al PNIN de Poblet. • Desenvolupar noves eines per a integrar la productivitat micològica de les pinedes de pi roig, pinassa, pi blanc, pi pinastre i alzina en la gestió forestal tradicional. • Difusió de resultats. METODOLOGIA Per a la realització d’aquesta acció va ser necessari realitzar mostreigs micològics en 88 parcel·les permanents distribuïdes per les principals pinedes del territori Català, per a així, obtenir la productivitat micològica de les pinedes. Els inventaris van consistir en identificar i quantificar les diferents espècies no comestibles, comestibles i/o amb interès medicinal durant la temporada fúngica 2011. Els treballs han consistit en: • Replanteig de parcel·les en pinedes de pi roig, pinassa, pi blanc, pi pinastre i alzina: Les parcel·les es van establir en masses pures de Pinus sylvestris L. (pi roig), P. nigra (pinassa), P. halepensis (pi blanc), P. pinaster (pi pinastre) i Quercus ilex (alzina) a Catalunya i de manera aleatòria. El nombre de parcel·les van ser 88, amb una superfície fixa de 10 x 10 metres per a l'inventari micològic i de superfície variable (entre 0,04 i 0,16 hectàrees) per a l'inventari forestal. Les parcel·les de pi roig, pinassa, pi blanc i pi pinastre representen diferents condicions amb respecte al lloc i a la densitat, i a les pràctiques de gestió. • Quantificació de la producció de bolets silvestres: El mostreig micològic de cadascuna de les 88 parcel·les (100m2) es va a realitzar setmanalment durant la temporada de fructificació de bolets (agost – desembre) de 2010. Durant el mostreig de les parcel·les es van a recol·lectar tots els bolets, no comestibles, comestibles i rellevants des del punt de vista econòmic, ja sigui per les seves qualitats gastronòmiques i/o medicinals. • Tractament de dades: A partir de les dades de d’inventari forestal i dels mostreigs micològics realitzats en les 88 parcel·les de pi roig, pinassa, pi blanc, pi pinastre i alzina s'ha obtingut la informació necesaria per a poder estimar el potencial productiu i diversitat de bolets a Catalunya. La informació recol·lectada durant el any 2011 va ser integrada en la base de dades del CTFC amb 15 anys de presa de mostres, que serviran per a anar afinant els models predictius de producció i diversitat de bolets existents. Aquests models facilitaran al gestor la presa de decisió davant les diferents alternatives de gestió que se li presentin, per exemple la gestió conjunta de fusta i bolets. • Difusió de resultats: Un dels objectius del projecte és la difusió de resultats. S'han realitzat diverses xerrades, cursos, sortides micològiques, i difusió a través dels mitjans de comunicació, radio, premsa i TV. Aquestes activitats han permès reunir a nombroses persones de diferents col·lectius generant unes perspectives de negoci i de gestió forestal noves dintre d'aquest col·lectiu.

-17-

RESULTATS OBTINGUTS - TEMPORADA DE BOLETS 2011 Productivitat i diversitat micològica 2011 Els inventaris micològics setmanals a les 88 parcel·les van a començar la segona setmana d’agost. La temporada micològica de tardor de 2011 a Catalunya ha estat atípica, va començar la 1ª setmana de novembre i va finalitzar la tercera setmana de desembre (Fig. 1). Durant aquest període al Pirineu i Prepirineu s'han recol·lectat 71,28 kg ha-1 de bolets frescos, 5,42 kg ha-1 de bolets assecats i 29.032 carpòfors per ha i al PNIN de Poblet 25,01 kg ha-1 de bolets frescos, 2,24 kg ha-1 de bolets assecats i 19.006 carpòfors per ha. A Catalunya, de mitjana al 2011, s'estima una producció de 45,76 kg ha-1. Les produccions en pes fresc, pes sec i nombre de carpòfors han estat molt variables durant la tardor de 2011 (Fig. 1, 2 i 3). La comestibilitat ha estat classificada en 3 categories (bolets comestibles, bolets no comestibles i bolets de mercat) i estimada la seva producció al 2011: - Espècies de bolets de mercat: 9,18 kg ha-1 - Espècies de bolets comestibles: 32,94 kg ha-1 - Espècies de bolets no comestibles: 10,86 kg ha-1

-18-

-19-

6. Bases tècniques per a la regulació de l’aprofitament comercial d’espècies vegetals d’ambients forestals (Roser Melero, APSB, CTFC) OBJECTIUS El present treball pretén contribuir a la conservació de la flora silvestre recol·lectada amb finalitats comercials i a la diversificació de l’activitat forestal, a través de la millora de la gestió de l’aprofitament d’alguns recursos vegetals en concret. El treball contempla dos objectius: 1. Diagnosi de la situació actual de l’aprofitament de flora silvestre a Catalunya com a activitat econòmica, considerant el període 2005-2011 i un grup concret de recursos vegetals. 2. Proposta de mesures de gestió que garanteixin la sostenibilitat d’aquests aprofitaments. METODOLOGIA A demanda de la Direcció General de Medi Natural (DGMN), el treball s’ha focalitzat en els següents recursos vegetals i considerant la distribució natural de cada un d’ells: � Espècies aromàtico-medicinals: gençana (Gentiana lutea), àrnica (Arnica montana) i boixerola (Arctostaphylos uva-ursi). � Espècies de verd ornamental, incloent el verd nadalenc: vesc (Viscum album), molses, llentiscle (Pistacia lentiscus), arboç (Arbutus unedo) i marfull (Viburnum tinus). � Espècies per complements de jardineria: bruc (Erica sp.). El treball s’ha basat en la recollida de dades i anàlisi posterior de la informació recopilada. Per a la recollida de dades s’han emprat dues vies: � Entrevistes amb agents implicats en el sector. Inicialment s’han identificat els agents implicats en l’activitat recol·lectora, considerant tres categories diferents: recol·lectors, gestors del medi natural i empreses fabricants i comercialitzadores. Entre tots els agents identificats s’han seleccionat aquells que a priori podien aportar major informació objectiva. Les entrevistes a recol·lectors s’han realitzat per via telefònica. Les entrevistes a gestors i a empreses s’han realitzat via e-mail, telèfon i, en algun cas, visites personalitzades. S’ha contactat un total de 27 gestors i 19 empreses, dels quals s’han pogut obtenir dades qualitatives o quantitatives de 13 gestors i 16 empreses. Pel que fa als recol·lectors, només s’han pogut obtenir els contactes de persones vinculades a l’aprofitament d’espècies aromàtico-medicinals i no ha estat possible obtenir-ne dades. � Cerca de bibliografia. S’ha recopilat la informació del sector recol·lector, informació tècnica sobre les espècies, de mercat nacional i exterior i de normativa vigent aplicable. Un cop recopilada tota la informació s’ha elaborat un document amb dos apartats diferenciats: � Situació actual de l’aprofitament de flora a Catalunya, considerant únicament l’àmbit de treball del present estudi. � Informes dels recursos, per cada una de les espècies o grup botànic a treballar. Cada informe conté la següent informació: o Definició del recurs o Espècies botàniques recol·lectades o Descripció morfològica de les espècies recol·lectades o Mecanismes reproductius de les espècies recol·lectades o Distribució i valor ecològic de les espècies recol·lectades o Marc legal o Situació actual de l’aprofitament o Mètode de recol·lecció

-20-

o Impacte de l’aprofitament o Valor econòmic de l’aprofitament o Sostenibilitat de l’aprofitament o Proposta de mesures de recol·lecció sostenible o Altres amenaces potencials per a la conservació de les espècies o Proposta de seguiment de l’activitat recol·lectora o Mapa d’aprofitament RESULTATS Manca de dades A nivell de Catalunya, només es registren els aprofitaments regulats i/o que es duen a terme en boscos de titularitat pública i que formen part del Programa Anual d’Aprofitaments de les Forests Públiques. Les dades registrades permeten conèixer la producció planificada, la localització dels aprofitaments i el preu pagat(DAAM, 2008-2011). Pels aprofitaments que es duen a terme en boscos privats, les dades disponibles provenen d’algunes autoritzacions tramitades a demanda dels propis recol·lectors o bé de denúncies i decomisos d’aprofitaments realitzats sense permís del propietari. Aquestes dades són insuficients per poder valorar el conjunt de la producció provinent dels diferents aprofitaments, ja que no sempre es sol·liciten i/o es trameten les autoritzacions ni tampoc no tots els aprofitaments sense permís són denunciats. La manca de dades i de registre dificulta tant la valoració de la situació actual i evolució dels aprofitaments com la detecció de possibles efectes negatius d’aquests aprofitaments en la conservació del medi i de les espècies. En conseqüència, es perd capacitat d’actuació davant possibles problemes ambientals i el procés d’adopció de mesures correctores (per exemple, el desenvolupament de normatives reguladores) resulta més lent. Marc legal A Catalunya, l’aprofitament de les espècies d’estudi pot estar afectat per les següents normes: � Europea: o Reglament CE 338/97 i modificacions, la més recent CE 709/2010. Gentiana lutea, Arnica montana i Arctostaphylos uva ursi s’inclouen a l’Annex D. o Directiva 92/43/CEE (Habitats), transposada per la Llei 42/2007 del Patrimoni Natural i la Biodiversitat. Gentiana lutea i Arnica montana s’inclouen a l’Annex V, pel qual s’estableix que són espècies d’interès comunitari la recol·lecció i explotació de les quals pot estar sotmesa a mesures de gestió. Dues espècies de molses (Orthotrichum rogeri i Buxbaumia viridis) estan incloses a l’Annex II, pel qual són espècies d’interès comunitari per a la conservació de les quals és necessari designar zones especials de conservació. � Estatal: o Llei 42/2007 del Patrimoni Natural i la Biodiversitat. Gentiana lutea i Arnica montana estan incloses a l’Annex VI, d’espècies d’interès comunitari la recol·lecció i explotació de la qual pot estar sotmesa a mesures de gestió. o Llei 43/2003, de 21 de novembre, de forests estatals, modificada per la Llei 10/2006, de 28 d'abril. Per l’aprofitament de qualsevol producte forestal cal el prohibits pel propietari poden ser considerats una falta o furt. o RD 367/2010, que actualitza el Decret 485/1962 pel qual s'aprova el Reglament de forests. En matèria d’aprofitaments forestals només es manté el preu índex en subhastes d’aprofitaments en forests públiques. � Catalunya: o Llei 6/1988, forestal de Catalunya. Article 49. L’aprofitament de fruits, resines, plantes aromàtiques, plantes medicinals, bolets (incloses les tòfones), productes apícoles i, en general, els altres productes propis dels terrenys forestals poden ser sotmesos a llicència si poden malmetre l’equilibri de l’ecosistema del bosc o la persistència de l’espècie o bé si excedeixen les quantitats fixades per l’òrgan forestal competent.

-21-

o Decret Llei 3/2010, que modifica l’article 49.2 de la Llei 6/1988. Implica que qualsevol aprofitament que no consti en PO, PTGMF i PSGF de qualsevol producte citat anteriorment en la Llei 6/1988 i que no estigui sotmès a autorització prèvia cal que sigui comunicat a l’administració forestal competent acompanyada d’una declaració responsable. Els aprofitaments planificats igualment han de ser comunicats a l’adminsitració. A més, els aprofitaments que puguin malmetre l’equilibri de l’ecosistema del bosc o la persistència de les espècies queden subjectes a autorització. o Ordre 5/11/84. Gentiana lutea està inclosa a l’Annex 2, que recull les espècies la recol·lecció, tallada i desarrelament de les quals estan sotmeses a autorització prèvia en tot el territori de Catalunya. o Catàleg de flora amenaçada de Catalunya (Decret 172/2008) i PEIN (Decret 328/92). 9 espècies de molses estan protegides en diferents espais naturals i en alguns espais naturals protegits es prohibeix específicament la recol·lecció de molses o bé es requereix autorització per part de l’òrgan gestor en cãs d’aprofitaments comercials. o Ordenances municipals. Hi ha diversos municipis que han inclòs en les ordenances municipals la regulació o prohibició de la recollida de molsa. Alguns exemples són Barcelona, Corbera de Llobregat, Mataró, Sitges, Palamós i Vilanova del Camí. La normativa catalana relativa a la regulació del verd ornamental nadalenc i protecció de boix grèvol (Ordre de 28 octubre 1986) i al desarrelament d’arbres i arbustos (Decret 175/1996) no són d’aplicació en l’aprofitament de cap dels recursos vegetals estudiats. La modificació de la llei forestal pel DL 3/2010 pot esdevenir un primer pas per al registre i regularització dels aprofitaments de flora silvestre, sigui quina sigui l’espècie recol·lectada. No obstant, per poder conèixer les característiques dels aprofitaments no planificats, caldria que aquesta declaració responsable anés acompanyada d’un mínim d’informació tècnica de l’aprofitament: titular de la finca, localització de l’aprofitament i zones de recol·lecció (amb cartografia), data de l’últim aprofitament en la mateixa zona, espècie/s i part recol·lectada, mètode de recol·lecció, taxa de recol·lecció, estimació de l’abundància de les poblacions afectades (a partir del recobriment), estimació de les quantitats totals a extreure i mesures adoptades per a la conservació de l’espècie i hàbitat. Característiques dels aprofitaments 2005-2011 � Impacte ecològic: s’ha considerat que l’impacte ecològic és poc preocupant quan l’efecte en la conservació de l’espècie i/o hàbitat és mínim. Si aquest efecte és negatiu, s’ha considerat que l’impacte ecològic és preocupant. � Sostenibilitat: s’ha valorat el grau de sostenibilitat de l’aprofitament actual, considerant els principis suggerits en l’Estàndard Internacional per a la Recol·lecció Silvestre Sostenible de Plantes Aromàtiques i Medicinals (ISSC-MAP), desenvolupat pel IUCN -Medicinal Plant Specialits Group (MPSG) l’any 2007. � Característiques dels aprofitaments actuals i la seva potencialitat, a partir de l’estimació dels volums extrets, l’estimació de la superfície afectada i l’estimació del valor econòmic de l’aprofitament. L’estimació del valor econòmic de l’aprofitament s’ha realitzat a partir de dades de preu pagat al recol·lector i d’una estimació de la producció. En cas de no disposar d’aquesta informació, s’ha considerat el valor econòmic de la venda majorista o d’exportació, calculat a partir dels preus de venda i dels volums comercialitzats. � Tendència futura: s’ha determinat en base a la tendència de mercat i de la situació actual dels aprofitaments. Planta aromàtica i medicinal L’aprofitament de les tres espècies estudiades (gençana, àrnica i boixerola) es centra em boscos públics de les comarques pirinenques. Actualment només es manté l’aprofitament de boixerola, amb un únic recol·lector a Catalunya. En el cas de gençana, no s’han dut a terme aprofitaments comercials durant el període i l’última extracció es va fer l’any 2003. Per àrnica, els aprofitaments han estat sempre per a ús domèstic i l’aprofitament amb finalitats comercials a

-22-

Catalunya no es considera viable econòmicament a causa de la relativa escassetat del recurs (Melero & Cristóbal, en premsa). Verd ornamental La comercialització, i per tant l’aprofitament, de verd ornamental es centra en el període que va de Tots Sants a Nadal, tot i que per arboç, llentiscle la temporada de recol·lecció s’allarga pràcticament a tot l’any. Verd nadalenc L’aprofitament de vesc i molsa ha tingut una tendència a la baixa, pel fet que les vendes d’aquests productes es destinen principalment al mercat català, que ha registrat una disminució progressiva de la demanda. L’aprofitament d’aquestes espècies principalment té carácter privat, es fa amb o sense autorització administrativa i es centra en les províncies de Girona i Barcelona. Fullatge Durant el període 2005-2011, la tallada d’arboç i marfull s’ha destinat principalment al mercat català i ha anat a la baixa. En el cas del llentiscle, es destina a exportació i ha augmentat, tot i que no existeixen dades oficials de mercat. Aquests aprofitaments sempre es duen a terme amb finalitats comercials. de llentiscle, la recol·lecció s’ha anat desplaçant amb el temps al llarg de la zona de distribució de l’espècie: s’han registrat aprofitaments des de l’Empordà (puntuals) al Maresme, Garraf, Baix Llobregat, Vallès Occidental, Baix Penedès, Tarragonès i Terres de l’Ebre. Complements per a jardineria L’aprofitament de bruc és una activitat econòmica tradicional a la zona de les Gavarres i Ardenya-Cadiretes, on es concentra el 80% de la producció espanyola. Durant el període estudiat la demanda de tanques de bruc ha disminuït i per tant, l’aprofitament silvestre també ha anat a la baixa. La producció actual es considera que és un 60% respecte al 2006. No obstant, sembla que hi ha hagut un augment de fàbriques il·legals que produeixen tanques de bruc. Aspectes mediambientals Tot i que manquen dades tècniques per poder fer una valoració fiable, a priori semblaria que la majoria dels aprofitaments considerats en aquest treball permeten el manteniment de les espècies recol·lectades i per tant, es podria pensar que l’impacte en la conservació de les espècies és poc preocupant. Hi hauria dues excepcions: llentiscle i molses. L’aprofitament de llentiscle és molt poc selectiu i no es tenen en compte característiques reproductives pròpies de l’espècie (baixa regeneració per llavors). Les plantes recol·lectades de forma recurrent perden vitalitat i poden tenir menys capacitat de produir llavor (Verdú & García-Fayos, 2002). Amb les dades disponibles només es pot associar un cert impacte negatiu en el medi als aprofitaments de bruc, llentiscle, marfull i arboç. L’impacte està relacionat amb l’abandonament de restes vegetals, amb un increment del risc d’incendi en les zones recol·lectades. En les molses, no existeix informació suficient per determinar si la recol·lecció afecta positiva o negativament a la seva regeneració o a la d’altres espècies de molsa protegides o amenaçades. Aspectes socials L’aprofitament comercial d’algunes espècies, com molsa o àrnica, sovint és considerat molt negatiu per part de la societat en general, ja que es pensa que estan protegides. En boscos de titularitat privada l’aprofitament sovint no és conegut per part dels propietaris, o bé en tenen constància però el toleren sense donar permís escrit. Si l’aprofitament es duu a terme en zones properes a nuclis urbans o àrees altament freqüentades per la població local, l’activitat recol·lectora és també mal considerada (segons els informants “molesta”).

-23-

Aspectes econòmics Partint de les estimacions realitzades en el present treball, al Quadre 1 es pot veure que l’aprofitament que té major valor econòmic és el de bruc. Considerant l’aprofitament potencial, els aprofitaments de boixerola i gençana també tindrien un valor econòmic elevat. Per la resta d’espècies, els valors econòmics de l’aprofitament es poden considerar baixos. No es disposa de dades pel llentiscle. CONCLUSIONS 1. El registre de recursos i produccions provinents de la flora silvestre és escàs, poc constant i poc uniforme. 2. La manca de dades i de registre dificulta tant la valoració de la situació actual i evolució dels aprofitaments com la detecció de possibles efectes negatius en la conservació del medi i de les espècies. 3. La modificació de la llei forestal pel DL 3/2010 pot esdevenir un primer pas per al registre i regularització dels aprofitaments de flora silvestre, ja que implica que qualsevol aprofitament no planificat o no regulat específicament ha de ser comunicat a l’administració forestal a través d’una declaració responsable. En cas que l’aprofitament estigui planificat mitjançant pla d’ordenació o pla tècnic aprovat, també ha de ser comunicat. 4. Per poder conèixer les característiques dels aprofitaments no planificats, es recomana que aquesta declaració responsable vagi acompanyada d’un mínim d’informació sobre l’aprofitament a realitzar: titular de la finca, localització de l’aprofitament i zones de recol·lecció (amb cartografia), data de l’últim aprofitament en la mateixa zona, espècie/s i part recol·lectada, mètode de recol·lecció, taxa de recol·lecció, estimació dels volums extrets en verd, mesures adoptades per a la conservació de l’espècie i hàbitat. 5. Per a que aquest registre sigui efectiu, caldria preveure un tutoratge inicial als promotors dels aprofitaments (recol·lectors, propietaris, comercialitzadors o fabricants), a través de l’acompanyament a aquests promotors per part de personal tècnic de l’administració, visitant les zones que es volen recol·lectar i explicant in situ el significat de les dades requerides en el registre. 6. Els aprofitaments dels recursos estudiats s’han realitzat amb finalitats comercials durant el període 2005-2011. Excepcions: l’aprofitament d’àrnica és fa únicament per a ús domèstic; l’últim aprofitament comercial de gençana es va realitzar l’any 2003 i no es preveu que hi hagi cap més aprofitament a Catalunya; l’aprofitament de molses es fa tant amb finalitats comercials com per a ús domèstic. 7. Per a les espècies de planta medicinal, anualment es fa un únic aprofitament de boixerola en boscos de titularitat pública, amb llicència. Es preveu que aquest aprofitament es mantindrà. 8. L’aprofitament i comercialització de verd ornamental (vesc, molsa, arboç, marfull i llentiscle) es centra en boscos de titularitat privada i en el període que va de Tots Sants a Nadal, tot i que per llentiscle la recol·lecció es pot fer durant tot l’any. 9. L’aprofitament de vesc, molsa, arboç i marfull es destina al mercat català i a exportació. Es fa amb o sense autorització administrativa i es centra principalment en les províncies de Girona i Barcelona. La tendència d’aquests aprofitaments durant el període estudiat és a la baixa. 10. El llentiscle es destina a exportació i l’aprofitament es fa sense permís del propietari. S’han registrat aprofitaments al llarg de tota la seva àrea de distribució, amb una major incidència al Tarragonès. Amb la informació disponible semblaria que la tendència de l’aprofitament és a l’alça, tot i que manquen dades per confirmar-ho. 11. L’aprofitament de bruc és una activitat econòmica tradicional a la zona de les Gavarres i Ardenya-Cadiretes, on es concentra el 80% de la producció espanyola. La tendència de l’aprofitament durant el període estudiat és a la baixa. 12. A excepció del llentiscle i les molses, s’ha considerat que l’impacte de l’aprofitament en la conservació de les diferents espècies és poc preocupant, ja que a priori l’efecte de l’aprofitament no posa en compromís el manteniment de les

-24-

poblacions silvestres i es poden adoptar mesures senzilles que fàcilment millorin aquest impacte. 13. En llentiscle, s’ha considerat que l’efecte de l’aprofitament en la conservació de l’espècie és preocupant. El mètode de recol·lecció és molt poc selectiu i no té en compte les característiques reproductives de l’espècie i, a priori, podria no garantir la regeneració de les poblacions afectades per via germinativa. 14. En les molses, les dades disponibles són insuficients (no es coneixen les espècies recol·lectades) i per tant, no es pot determinar l’efecte de la recol·lecció en la regeneració de les espècies de molsa. 15. L’impacte dels aprofitaments en l’hàbitat està associat a la generació i abandonament de restes vegetals i altres deixalles. Cal adoptar mesures per a corregir aquests impactes, a través de la formació i sensibilització dels recol·lectors. 16. A nivell social, l’aprofitament silvestre comercial es veu com a una activitat negativa, sobretot si es duu a terme en zones properes a nuclis urbans o altament freqüentades per la població local. 17. Amb la informació disponible i durant el període estudiat, només es poden considerar sosteniblesels aprofitaments sotmesos a llicència (gençana i boixerola). Aquests aprofitaments complirien amb els principis de l’ISSC-MAP. 18. Per la resta d’espècies (àrnica, vesc, molses, bruc, llentiscle, arboç i marfull), manquen dades per poder avaluar la sostenibiliat de l’aprofitament. Tot i això, a priori es pot concloure que actualment cap d’aquests aprofitaments és sostenible, ja que en general no es compleix amb la normativa i molt sovint no es segueixen bones pràctiques de recol·lecció ni comercialització.

-25-

7. Aprofitament ramader d’ambients forestals: el cas de les pastures i les pastures arbrades (Marc Taull, Ecol. & Managem. of Silvolpast. Systems Lab., CTFC) - Acció I: TIPIFICACIÓ I POTENCIAL RAMADER DE LES PASTURES (Ana Rios, Marc Taull, Dr. Pere Casals) Les pastures de muntanya, altimontanes, subalpines o alpines, dominen una gran part del paisatge forestal de les comarques de Pirineu. Així, les pastures de muntanya representen un 3,2% de la superfície de Catalunya arribant a ocupar entre un 10% y un 25% de la superfície forestal a les comarques pirinenques. La planificació forestal en zones de muntanya comporta l’ordenació de l’aprofitament de pastures, la qual cosa implica reconèixer els tipus de pastura existents i el seu potencial farratger. Actualment no existeixen orientacions ni eines per a una tipificació de les pastures de muntanya amb objectius d’ordenació pastoral. La tipificació de un determinat rodal de pastura i una estima del seu potencial d’aprofitament ramader pot ser un primer instrument que contribueixi a la presa de decisions en l’ordenació i gestió forestal, així com també ho poden ser, a escala de forest, altres instruments que es poden obtenir a partir d’aquesta informació de base, com el coneixement de quines són le zones de la muntanya amb millor potencial, de la càrrega ramadera sostenible, o de les situacions de sobrepasturao infrapastura. Els objectius del treball són els següents:

- caracteritzar les tipologies de formacions herbàcies en funció de la composició vegetal i les característiques d’estació.

- Obtenir claus per a la identificació de les principals tipologies de pastura. - Estimar el potencial d’aprofitament ramader en funció de la qualitat d’estació

i el seu valor pastoral. - Elaborar orientacions per a la planificació del pasturatge en zones de

muntanya METODOLOGIA S’han realitzat diferents accions per a caracteritzar les pastures (Figura):

- tractament de les dades dels inventaris del Banc de Dades i Biodiversitat, - treball de camp per a la caracterització de diferents tipologies de pastures, - consultes bibliogràfiques i consultes a experts per a la determinació del

potencial d’aprofitament ramader de les pastures. RESULTATS S’està seguint el procès d’elaboració de fitxes descriptives de les pastures, seguint la metodologia explicada. A l’Annex es dona un exemple d’una fitxa ja obtinguda, per als llistonars calcícoles de terra baixa.

-26-

Com a exemple de determinació del potencial d’aprofitament ramader de les pastures, s’exposa una Taula amb les associacions que, desprès d’haver realitzat el buidatge del inventaris del banc de Dades de biodiversitat i el tractament de les dades, mostren una valoració qualitativa de la pastura molt bona (VP> 45). Unitat de llegenda CORINE

Associació VP promig

VP mediana

VP percentil 25

VP percentil 75

38B Tragopogono-Lolietum multiflori P. Monts. 1957 61,4 62,3 51,2 68,1

38B Ophioglosso-Arrhenatheretum P. Monts. 1957 55,2 58,7 43,2 61,6

38B Odontito-Trifolietum pratensis 49,3 44,4 37,5 58,5

38B Rhinantho-Trisetetum flavescentis Vigo 1984 48,4 48,7 40,9 55,9

38A Cynosuro-Trifolietum repentis O. Bolòs 1967 44,0 39,8 33,3 54,5

38B Gentiano-Trisetetum Vigo 1984 37,0 37,4 34,4 40,9

38D Triseto-Heracleetum pyrenaici Br.-Bl. ex O. Bolòs 1957 35,4 33,0 29,1 43,7

S’observa com aquests tipus de pastures corresponen a prats gestionats tradicionalment a través del dall. En el treball de camp, també s’ha detectat com aquest tipus d’hàbitat, normalment als estatges montà i altimontà, presenta una gran qualitat i potencial ramader, i actualment es pot considerar en la seva major part com a pastura, ja que pràcticament no es dallen. - Acció II: TALLER DE TREBALL SOBRE GESTIÓ FORESTAL I RAMADERA EN BOSCOS ADEVESATS (Marc Taull i Pere Casals) OBJECTIUS Els objectius de l’acció són els següents: - analitzar i discutir el potencial productiu dels boscos adevesats en zones de clima humit a Catalunya. - Aprofundir en el coneixement sobre la gestió forestal i raamdera dels boscos adevesats. - Determinar els instruments necessaris per a la planificació d’aquests espais. - Recopilar, ordenar i divulgar la informació obtinguda a la reunió per a les persones interessades en conèixer-ne els resultats. METODOLOGIA De forma conjunta entre el Servei de Gestió Forestal del DAAM i el grup d’Ecologia i Gestió de Sistemes Silvopastorals es va fer una selecció d’entitats i persones - tècnics d’Administració, d’empreses privades i associacions del sector- relacionats amb l’àmbit de la ramaderia extensiva i la planificació forestal. A aquest conjunt de persones se’ls hi va fer arribar un mail convidant-los a participar a la reunió de treball. La reunió – taller es va desenvolupar a la seu del centre Tecnològic Forestal de Catalunya, el dia 13 de setembre de 2011, des de les 10 h fins a 14 h del matí.

-27-

Assistents a la reunió Van assistir a la reunió 16 persones, entre tècnics d’empreses privades i associacions del sector agro ramader, tècnics relacionats amb l’Administració -DAAM i CPF- i Centres de recerca -CTFC-. Estructura del taller de treball La reunió es va estructurar en 4 blocs:

- Bloc I. Idoneïtat territorial de l’adevesament de boscos per a l’aprofitament ramader.

- Bloc II. Gestió ramadera en boscos adevesats. - Bloc III. Línies d’ajuts. Situació actual i reptes de futur. - Bloc IV. Gestió forestal en boscos adevesats.

El taller de treball es va dinamitzar amb la presentació d’un marc general per a cadascun dels 4 blocs per part del Grup d’Ecologia i Gestió de Sistemes Silvopastorals (veure Annex), amb exposició de resultats obtinguts als darrers anys en el Projecte Caracterització de l’aprofitament silvopastoral a Catalunya: Seguiment d’Explotacions demostratives i actuacions silvopastorals, promogut pel Centre de la Propietat Forestal. L’exposició de resultats de la presentació va donar lloc a l’intercanvi d’opinions i el debat entre els assistents. Per al Bloc I es van intentar respondre les següents qüestions:

- Quins són els principals tipus d’adevesament que podem trobar en zones de clima humit, segons factors com el tipus d’ús del sòl, la propietat del terreny, etc?

- Quin és l’àmbit geogràfic odoni pera obtenir bons resultats productius als adevesaments en zones de clima humit?

- Quins són els principals factors fisogràfics que determinen el potencial productiu d’un adevesament? Quines tipologies arbrades són les més adequades per a realitzar un adevesament?

Per al Bloc II la qüestió planjtejada fou la següent:

- Quins són els factors de la gestió ramadera que tenen una incidència directa sobre el potencial productiu d’un adevesament?

Al Bloc III l’objectiu fou analitzar quines són les actuals línies d’ajuts dintre de la Política Agrària Comuna (ajuts agroambientals, Indemnitzacions Compensatòries, etc) que es poden relacionar amb l’aprofitament ramader d’un adevesament. Al Bloc IV les qüestions de debat plantejada fou la següent: - Quines són les actuacions sobre l’estrat arbori i arbustiu que poden incidir sobre la millora de l’oferta farratgera d’un adevesament? RESULTATS Bloc introductori: variables descriptores de les actuacions d’adevesament. L’anàlisis de les principals variables de totes les actuacions d’adevesaments i transformacions a pastura realitzades en el marc dels Plans Tècnics de Gestió i Millora Forestal entre els anys 2004 i 2007 a Catalunya, permet arribar a caracteritzar aquestes actuacions Principals espècies objecte d’adevesament Les espècies objecte d’adevesament són dominades, indistintament, per pi roig (34 % de les actuacions) i roure (31 % de les actuacions). L’alzina també es una espècie objecte d’adevesament (20 % de les actuacions).

-28-

Objectiu de les actuacions d’adevesament En les actuacions d’adevesament es cita al Pla Tècnic l’objectiu pastoral. El fet que el diàmetre mig de les masses objecte d’adevesament es situï entre 14,8 cm (masses dominades per roure) i 18,7 (masses dominades per pi roig) indica que aquestes masses no presenten vocació fustenera. Zones on es realitzen més actuacions d’adevesament Del total de 650 ha adevesades entre els anys 2004 i 2007, 450 ha (més del 69 % del total) es concentren a la comarca d’Osona. Això es pot explicar degut a que la cabana ramadera d’aquesta comarca és gran (més de 9.000 caps de vacum de carn, la majoria a la part nord de la comarca; cens de l’any 2006, DAAM) i no hi ha pastures supraforestals a la comarca. Aquesta situació ha facilitat la planificació d’actuacions que permetin guanyar superfícies de pastura a les finques privades, mentre que dècades enrere es realitzava més la transhumància d’estiu, que tenia costos més baixos que actualment. En comarques veïnes, com ara el Ripollès, la cabana ramadera també és gran (15.000 vaques de carn), però la proximitat de les pastures supraforestals facilita el desplaçament a l’estiu cap aquestes pastures, circumstància que s’ha contrastat amb altres treballs (Diagnosi del la situació de la ramaderia extensiva a la comarca del Ripollès, 2008; Grup de Sistemes Silvopastorals, CTFC). Bloc 2. Gestió ramadera en boscos adevesats. Es va debatre sobre aspectes de la gestió ramadera que poden ajudar a optimitzar el rendiment productiu d’un adevesament. Entre aquests es pot citar els següents:

- pasturatge rotacional, que augmenta l’oferta farratgera anual d’una zona (tant la producció -kg MS ha-1 any-1-, com els paràmetres relacionats amb la qualitat nutritiva de l’herba.

- regulació de la càrrega instantània. En tancats de petites dimensions, es pot aconseguir que l’eficiència de l’aprofitament de l’herba sigui alta, minimitzant el rebuig de l’herba per apart dels animals, i aconseguint un pasturatge homogeni en tota la superfície de pastura.

Aquests dos aspectes són importants per als adevesaments en zones de domini de matriu bosc – conreus, normalment en finques de titularitat privada, ja que l’objectiu és obtenir uns bons valors productius. El nombre de períodes de pas que pot assumir una pastura en aquestes consicions oscil·la entre 3 i 5 a l’any.En adevesaments en zones d’alta muntanya, aquest aspecte no cal considerar-lo, ja que el pasturatge és lliure (els animals alternen zones de bosc i zones de pastures en grans superfícies, sense tancats petits que serveixin per regular la càrrega instantània), i el període d’aprofitament és de 4 mesos com a màxim (de juny a setembre), el que fa que a efectes pràctics només hi hagi un període de pas o com a màxim dos. Una altra recomanació respecte la gestió ramadera pot ser fer lots d’animals de petita dimensió poden facilitar el control de l’erosió en els passadissos de desplaçament del bestiar, zones de repòs o punts d’abeurada. Com a exemple pràctic, és millor dividir un ramat de 80 vaques en 2 lots de 40 vaques per aquestes qüestions i també perquè el maneig del bestiar és més fàcil. Bloc 3. Línies d’ajuts. Situació actual i reptes de futur. Les línies d’ajuts existents en el marc de la Política Agraria Comuna que es podríen relacionar amb l’aprofitament ramader dels boscos adevesats són les següents:

1) Ajuts per a la generació d’estructures de bosc adevesades: ajuts per a la Gestió Forestal Sostenible. Conceptes subvencionables: aclarida de millora i estassada de sotabosc.

2) Ajuts per al manteniment de l’adevesament.

-29-

- Ajuts per a actuacions silvícoles: concepte subvencionable, “estassada de matoll”.

- Ajuts per al pasturatge: ajuts agroambientals (línia d’ajuts per al manteniment de prats i pastures; línia d’ajut per a millora de pastures de muntanya per a la protecció del paisatge); ramaderia ecológica; indemnitzacions compensatòries de muntanya.

En relació amb el manteniment d’estructures adevesades amb el pasturatges es detecten els següents problemes:

- necessitat de mantenir la superfície totalment lliure de recobriment arbustiu i no inclusió de la categoria del SIGPAC “pastures arbrades” per a la soliciitud dels citats ajuts agroambientals. Aquests requeriments fan molt difícil la inclusió dels adevesaments dintre l’ajut. Per això, els solicitants d’aquest línia demanen l’ajut per a prats de dall, ja que la seva mecanització assegura la no presència de matoll i es compatible amb l’ús del sòl subvencionat.

- Indemnització Compensatoria de Muntanya o Ramaderia Ecològica no estan relacionades directament amb l’ús del sòl pel qual es demana l’ajut. El requeriment principal és tenir una càrrega ramadera dintre de l’explotació que asseguri l’extensificació –per a totes dues línies- i pertànyer a un municipi de muntanya –per a la Indemnització Compensatòria-. L’extensificació es pot garantir justificant superfícies de conreus per al pasturatge, pastures, pastures arbustives, pastures arbrades o boscos, indiferentment.

El debat entre els assistents a la reunió es realitza sobre les esmentades línies d’ajuts i es detecta, de forma genèrica, que hi ha línies destinades a generar estructures adevesades i també per al seu manteniment amb treballs mecànics, però no per al seu manteniment mitjançant pasturatge. Es conclou que actualment seria més rentable per al ramader, des del punt de vista dels ajuts, la transformació de sòl forestal a agrari mitjançant rompuda quan això sigui possible, ja que li permetria poder demanar ajuts relacionat amb l’ús de sòl agrícola, que no pas el foment de pastures arbrades o boscos adevesats, ja que no hi ha línies específiques d’ajut per al seu manteniment amb pasturatge. El repte de futur seria aconseguir una línia d’ajut que fomentés el manteniment dels adevesaments amb pasturatge.

Bloc 4. Gestió forestal en boscos adevesats. Respecte l’estrat arbori L’objectiu seria assolir una estructura final amb un recobriment entre el 40 i 60 %, segons condicions (per exemple, zones planes a la banda baixa de l’interval, zones de pendent a la banda alta de l’interval proposat). Es proposen dos itineraris per assolir l’escenari final al realitzar un adevesament:

- una primera actuació suau, procurant no obrir molta llum a la massa. Si l’evolució de paràmetres relacionats amb l’estrat herbaci (recobriment i producció) i l’efectivitat en el control del matoll és bona, realitzar una segona intervenció arribant a les condicions finals.

- Realitzar tot el procès en una sola actuació. El debat entre els assistents arriba a la conclusió que es bó poder definir els dos itineraris per a les diferents tipus de boscos, tant per a adevesaments d’alta muntanya com per adevesaments en finques privades, però també s’expressa la idea que és millor l’escenari final s’assoleixi amb una sola intervenció. A aquest itinerari se li veuen més avantatges tant des del punt de vista del gestor (amb una sola actuació s’assegura assolir l’escenari final mentre que amb dos sempre hi ha l’incertesa de si la segona intervenció s’arribarà a produir), com del ramader que ho ha d’explotar.

-30-

Respecte l’estrat arbustiu La palatabilitat del matoll (capacitat d’ingestió del matoll per part de l’animal, que serà alta, baixa o nul·la) és un factor que condiciona el seu control. Un matoll d’alta palatabilitat és el rebrot de roure, un de mitja és el rebrot d’alzina i un de nul·la és el boix. Atenent, a aquesta circumstància, en zones de domini de nul·la palatabilitat es proposa realitzar actuacions conservadores (figura), per evitar el rebrot continu del matoll no palatable. També, el règim de pasturatge de l’adevesament. Així, en zones amb pasturatge rotacional s’aconseguirà eliminar el matoll palatable perquè l’aprofitament de la zona serà recurrent. En zones amb pasturatge ocasional (un o os cops l’any) amb càrrega instantània baixa és possible que el matoll palatable pel bestiar no arribi a ser controlat ja que en el període entre pas i pas del bestiar el matoll. Per això, en aquests casos en que el pasturatge sigui ocasional, pot ser bó deixar un recobriment de matoll d’entre el 20 i 30 % perquè l’alimentació combinada d’herba i matoll és superior que no en el cas d’herba sola, tal com indiquesn algunes referències, i perquè el matoll té més aportació en minerals que no pas l’herba. CONCLUSIONS De forma genèrica, es recomana la potenciació dels adevesaments en zones de clima humit, ja que el seguiment realitzat de diversos rodals mostra com el seu potencial productiu és bó, oferint una oferta farratgera que es sitúa en l’interval 1.600 – 2.600 UF ha-1 any-1. En zones que no siguin de clima humit, no es recomana la potenciació dels adevesaments des del punt de vista productiu. En aquestes situacions, caldria cercar una multifucncionalitat als adevesaments per a justificar-ne la realització: complement dels conreus en finques privades, prevenció d’incendis en zones estratègiques, apertura d’espais oberts per a la fauna, etc. Respecte als ajuts, es detecta la necessitat d’incloure en el proper Programa de Desenvolupament Rural una línia d’ajuts destinada a fomentar el manteniment de boscos adevesats amb pasturatge. Les línies d’ajut agroambientals actuals, relacionades amb prats i pastures, no permeten, per diferents motius, la solicitud de l’ajut per a pastures arbrades. Un maneig ramader acurat, potenciant el pasturatge rotacional, i amb càrregues instantànies altes, pot ajudar a optimitzar els resultats productius dels adevesaments. Seria interessant definir els itineraris silvícoles per assolir estructures adevesades amb un recobriment arbori final d’entre el 40 % i 60 %. Aquests itineraris podríen tenir una sola actuació o bé dues, per tots els tipus de masses, i tant en boscos d’alta muntanya com en finques priavades amb domini de conreus-bosc.

-31-

8. Projecte PIRINOBLE (Jaime Coello, Dra. Míriam Piqué, AGS, CTFC, Teresa Baiges, CPF)

Frondosas nobles para la restauración y revalorización en áreas rurales: innovación y transferencia en técnicas de plantación sostenibles - 2009-2012. Interreg 4a POCTEFA - 93/08

Socis del projecte:

El proyecto Pirinoble, proyecto cofinanciado con Fondos FEDER en el marco del Programa Operacional de Cooperación Territorial España- Francia-Andorra - POCTEFA 2007-2013, (Frondosas nobles para la restauración y revalorización en áreas rurales: innovación y transferencia en técnicas de plantación sostenibles) comenzó en septiembre de 2009, y tiene una duración de tres años. Este proyecto se desarrolla conjuntamente entre cuatro socios de España y Francia.

El objetivo principal es promover la utilización de frondosas productoras de madera de calidad por su interés económico y ambiental de áreas rurales del entorno pirenaico, mediante el trabajo coordinado en tres ejes temáticos:

• Eje temático A : Mejor conocimiento de la ecología y adaptación de las especies de frondosas productoras de madera de calidad.

• Eje temático B : Desarrollo y evaluación de técnicas de plantación más sostenibles y respetuosas con el medio

• Eje temático C : Innovación en modelos de gestión de plantaciones, para promover su valor productivo y ecológico

Cada uno de estos temas se estudia a nivel de bibliografía y publicaciones existentes, plantaciones experimentales - demostrativas y publicaciones técnicas y divulgativas

-32-

RESULTADOS Y PUBLICACIONES

En el marco del proyecto Pirinoble

• Eje temático A: Mejor conocimiento de la ecología y adaptación de las especies de frondosas productoras de madera de calidad

Autoecología de frondosas - Guía de lectura - publicado en Forêt-entreprise nº203 - Marzo 2012 (francés)

Autoecología del cerezo - publicado en Forêt-entreprise nº203 - Marzo 2012 (francés)

Ecología y selvicultura del fresno en Midi-Pyrénées - publicado en L'Écho des forêts nº61 - abril 2012 (francés)

Autoecología del fresno- publicado en Forêt-entreprise nº204 - Mayo 2012 (francés)

Autoecología del serbal - publicado en Forêt-entreprise nº205 - Julio 2012 (francés)

Autoecología del peral y el manzano - publicado en Forêt-entreprise nº206 - Septiembre 2012 (francés)

• Eje temático B: Desarrollo y evaluación de técnicas de plantación más sostenibles y respetuosas con el medio

(primeras fichas técnicas en agosto 2012)

• Eje temático C: Innovación en modelos de gestión de plantaciones, para promover su valor productivo y ecológico

• Informe técnico sobre el viaje realizado en la región de Midi-Pyrénées (Francia) por selvicultores españoles; 30 agosto - 1 septiembre 2011 (en catalán)

• Síntesis bibliográfica sobre frondosas productoras de madera de calidad

Publicaciones previas

• CTFC - CPF: Guia pràctica per a la producció de fusta de qualitat (2009)

-33-

En el marco del proyecto se establece una red de plantaciones de frondosas en España y Francia, con un doble objetivo:

• Experimental: puesta a punto y evaluación de la adaptación de diferentes especies, técnicas de plantación o modelos productivos y de gestión

• Demostrativo: las plantaciones albergan jornadas y sesiones demostrativas y de transferencia destinadas a propietarios y técnicos

La red de plantaciones se realiza en base a los tres ejes temáticos del proyecto:

• Eje Temático A: Plantaciones de adaptación y ecología de especies

8 plantaciones de 12 materiales vegetales en Cataluña Oriental

• Eje Temático B: Plantaciones de desarrollo y adaptación de técnicas de plantación sostenibles

Plantación de técnicas de lucha contra la vegetación competidora (España)

Plantación de estudio de diferentes modelos de protector y técnicas de lucha contra la vegetación competidora (España)

Plantación de técnicas de lucha contra la vegetación competidora (Francia)

Plantación de estudio de diferentes modelos de protector y técnicas de lucha contra la vegetación competidora (Francia)

• Eje Temático C: Plantaciones de innovación en itinerarios técnicos

Plantación mixta de chopo y nogal (España)

Plantación mixta de cuatro especies en diferentes combinaciones (España)

Escenarios de plantación mixta y pura - Dispositivo experimental 1 (Francia)

Escenarios de plantación mixta y pura - Dispositivo experimental 2 (Francia)

-34-

9. ORGEST (Dra. Míriam Piqué, Pau Vericat, Mario Beltrán, Teresa Valor, AGS, CTFC) ORIENTACIONS DE GESTIÓ FORESTAL SOSTENIBLE PER A CATALUNYA 1. Què són les ORGEST? Les ORGEST constitueixen un conjunt d’eines tècniques d’ajuda a la gestió forestal. Recullen un seguit d’elements de decisió, models i recomanacions de gestió, ajustats a les condicions catalanes que constitueixen un cos d’informació pràctica i actualitzada de gestió forestal. Tenen com a objectiu donar suport al gestor en el procés de presa de decisions pel que fa a l’assignació d’objectius preferents i a la planificació i l’execució de les actuacions de gestió. Al mateix temps, les ORGEST permeten implementar d’una manera efectiva la coordinació entre els instruments de planificació forestal a escala de forest i les figures de planificació a nivells superiors, especialment els plans d’ordenació dels recursos forestals (PORF). Una característica essencial dels sistemes forestals de Catalunya és la multifuncionalitat, és a dir, la prestació simultània de diferents funcions i la capacitat de proporcionar diferents béns i serveis a la societat. Entre els béns que generen els sistemes forestals podem citar la fusta i llenyes, suro, fruits (pinyons, castanyes, etc.) o pastures. Entre els serveis, cal esmentar la regulació hidrològica i qualitat de l’aigua, la conservació de biodiversitat, el paisatge, el patrimoni històric i cultural, etc. Evidentment, en un mateix rodal forestal no es poden donar totes les funcions simultàniament al màxim nivell. Per això, a l’hora de gestionar cal prioritzar una funció o algunes, tot garantint un nivell adequat de la resta. Aquesta priorització es tradueix en l’assignació d’uns objectius de gestió. Així doncs, entre els principals objectius que hom pot assignar als boscos catalans destaquen la producció de fusta, llenyes o suro, la prevenció d’incendis, la conservació de fauna, hàbitats i biodiversitat, l’aprofitament pastoral, les produccions forestals no fusteres (fruits, bolets, plantes aromàtiques i medicinals, apícoles, etc.) o els usos socials i qualitat del paisatge. L’èxit i l’eficiència en la consecució dels objectius depèn, en primer terme, d’una tria adequada dels objectius, que han d’ajustar-se a les característiques i restriccions del rodal. En segon lloc, caldrà emprar models silvícoles concebuts específicament per assolir de la manera més eficient possible un determinat objectiu preferent, tot considerant un grau notable de multifuncionalitat i un important component adaptatiu. El procés de canvi climàtic en què ens trobem immersos comportarà una evolució previsible cap a condicions ambientals en general més restrictives per al creixement del bosc, i un increment notable del risc d’incendi. En aquest context, la tria d’objectius haurà de ser més acurada que mai, i s’haurà d’ajustar a la capacitat productiva (qualitat d’estació) de la unitat de gestió. Caldrà també integrar el risc d’incendi i dirigir adequadament les dinàmiques de les diferents espècies presents.

-35-

En aquest sentit, la caracterització dels tipus de boscos (des del punt de vista de les espècies arbòries presents i la qualitat d’estació forestal) i del fenomen dels incendis forestals (en el seu vessant geogràfic i estructural), esdevenen una base imprescindible per desenvolupar els diferents models de gestió i, al mateix temps, una primera orientació a la presa de decisió per al gestor forestal. Aquesta informació, generada en el marc de l’elaboració de les ORGEST, ja ha estat posada a disposició dels gestors. Partint d’aquesta tipificació prèvia, les ORGEST proporcionen els models silvícoles i les recomanacions de gestió segons els diferents objectius, que poden ser:

- Objetiu producció fustera - Objetiu prevenció incendis forestals - Objetiu producció micològica - Objectiu producció silvolpastoral - ... - Combinació d’objectius (producció fustera + prevenció d’incendis

forestals) 2. Tipologies forestals: unitats de paisatge vegetal amb característiques homogènies de cara a la gestió, basades en uns atributs predefinits. Els Instruments de tipificació a nivell de rodal inclouen el tipus de coberta, aptitud productiva, vulnerabilitat als incendis forestals, etc.

Objetius  de  gestió    

Models  i  tractaments  silvícoles  per  tal  d’assolir-­‐los    

 Formació    forestal  

Qualitat  d’estació  

Tipologia  Forestal  Arbrada  (TFA)  

Altres  indicadors  i  paràmetres  rellevants  per  a  la  gestió:  vulnerabilitat  al  foc  forestal,  pastures,  valor  com  a  

hàbitat,  etc.    

Tipologies forestals ORGEST

-36-

Utilitat de les tipologies forestals: → Caracteritzar ràpidament rodals d’una manera suficientment precissa i focalitzada en els principals condicionants per a la gestió forestal → Sistematització de la informació, llenguatge unitari → Fixar objectius racionals de gestió a nivell de rodal, d’acord als condicionants existents → Identificar el/els models silvícoles adequats per tal d’assolir els objectius fixats → Asignació més eficient dels recursos 3. Models de gestió: model teòric que descriu els tractaments a aplicar a una massa forestal, desde el seu inici a la seva regeneració, per tal d’obtenir uns objectius predeterminats. Utilitat dels models de gestió: → Decisió dels tractaments òptims (cost-eficiència) per tal d’assolir els objectius fixats → Component a llarg termini de gestió → Assignació més eficient dels recursos

-37-

TASQUES REALITZADES ANUALITAT 2011:

1. Models de gestió per als boscos de roure de fulla petita i roure martinenc: producció de fusta i prevenció d’incendis forestals

2. Models de gestió per als boscos de pinassa: producció de fusta i prevenció d’incendis forestals

3. Models de gestió per als boscos de pi roig: producció micològica CONCLUSIONS. QUÈ ACONSEGUIM?

• Millora de la qualitat de planificació i gestió • Cost-eficiència en la fase de planificació a nivell de bosc • Eina d’implementació real de política forestal

-38-

BLOC 2: Gestió adaptativa d’ecosistemes forestals, conservació de la biodiversitat i prevenció de riscos naturals. Reptes i Oportunitats

1. Lluita biològica del xancre del castanyer (Dr. Carlos Colinas, Carles Castaño, ADB, CTFC) Actualment la metodologia de control biològic del xancre està completament desenvolupada. En general es considera que el control biològic ha estat un èxit a Europa mentre que als Estats Units aquest mètode va fracassar, possiblement per la alta diversitat genètica de les poblacions del fong allà presents (Bisiach et al. 1991; Vrot i Grente, 1985; Intropido et al. 1987; Grente i Berthelay-Sauret, 1978; Hoegger et al. 2003). L’objectiu del control biològic és provocar una expansió natural del caràcter hipovirulent als altres xancres i aconseguir així la cicatrització de la majoria d’ells. Actualment la gestió dels castanyers a Europa està implementada en masses on la hipovirulència està àmpliament establerta: ·Krstin et al. (2011) van observar percentatges d’hipovirulència variables a Eslovènia, amb valors que variaven del 11% al 72% i sota un context de diversitat genètica del fong relativament alta. ·A Itàlia, després d’anys de tractament amb soques hipovirulentes, els valors d’afectació oscil·len entre el 67% i el 99%. Tanmateix el percentatge de xancres cicatritzats representa el 70-88% mentre que el percentatge de xancres normals oscil·la entre el 8% i el 12,5%. Per altra banda, des dels mateixos autors es constata que la hipovirulència i baixos valors de mortalitat es mantenen després d’aplicar tractaments silvícoles, essent injustificades noves inoculacions en masses on la hipovirulència està establerta (Turchetti et al. 2008). Amorini et al. (2008) constaten la dominància de soques hipovirulentes a Itàlia i demostren l’efecte positiu de les aclarides en peus dominats o suprimits, així com l’eliminació de l’inòcul virulent. Els mateixos autors reporten la baixa mortalitat d’aquestes masses. ·Robin et al. (2010) han constatat que a França els valors d’hipovirulència oscil·len entre el 31 i el 90%. Tot i això, les inoculacions de França que es van fer en determinades zones únicament amb el subtipus víric Francès (CHV1-F1 i F2) no han persistit i actualment només el subtipus Italià (CHV1-I) domina clarament a les masses de castanyer. D’aquí a que aquests autors recomanin inoculacions amb CHV1-I. Tanmateix, els autors discuteixen la importància dels GCV en la dispersió dels virus. Finalment, constaten que al sud-est Francès la presència de CHV1 en perxades és del 70%. ·Hoegger et al. (2003) constaten la ràpida dispersió del subtipus italià (CHV1-I) en masses tractades a Suïssa, observant fins i tot aquestes dispersions en masses properes no tractades. Heiniger i Rigling, (2009) constaten que el tractament amb el subtipus Italià (CHV1-I) i el seu èxit venen determinats per la intensitat d’inoculació, l’edat dels arbres i els GCV. Tanmateix, els mateixos autors demostren la baixa presència de xancres actius una vegada realitzades les inoculacions amb soques hipovirulentes, amb valors de cicatrització que oscil·len en aquell país de l’ordre del 33% i el 75%. ·Lushaj et al. (2009) reporten també la presència d’hipovirulència després de greus mortalitats causades per la malaltia i han constatat gran eficàcia en el tractament d’arbres amb les soques hipovirulentes trobades a Albània.

-39-

Perlerou et al. (2009) reporten la detecció de masses amb hipovirulència en una zona concreta al sud de Grècia l’any 1986.Tanmateix, aquests autors van aplicar un programa de control biològic a d’altres zones de Grècia amb absència de soques hipovirulentes com el Mont Pelion o el Mont Athos, lluny de la zona on es va detectar hipovirulència. Els resultats en un context de inexistent diversitat genètica del fong varen ser de valors de dispersió de l’odre del 32,6 i el 73,3%, provant l’eficàcia de les inoculacions i la capacitat d’aquestes per afavorir o establir la hipovirulència a les masses. Respecte a les experiències fetes a França, Alain Soutrenon (2007) i des del CEMAGREF varen fer diferents experiències de seguiment del xancre en parcel·les tallades i aclarides. Les conclusions de l’autor varen ser que en el transcurs del temps l’aparició de noves infeccions no era dramàtica i les noves infeccions que podien succeir en aquestes parcel·les resultaven moltes d’elles en xancres cicatritzats en pocs anys.

2. Objectius

a) Realitzar un seguiment de l’evolució del xancre del castanyer en vuit parcel·les representatives de perxades tant per característiques intrínseques de les finques com per representativitat geogràfica del territori seleccionades pel DAAM. b) Realitzar un seguiment de l’evolució del xancre del castanyer en dues parcel·les representatives de plantacions de castanyers per la producció de fruits a la zona de Prades seleccionades pel DAAM. c)Implantació d'un Servei d'Extensió en Sanitat Vegetal per a la lluita contra el xancre del castanyer en propietats amb un valor productiu.

3. Seguiment de l’evolució del xancre del castanyer en diferents parcel·les tallades

Els objectiu de l’estudi son els d’observar i entendre millor la dinàmica de les soques hipovirulentes en masses on s’han aplicat tallades arreu i redactar o identificar una sèrie de bones pràctiques silvícoles per minimitzar l’impacte del xancre del castanyer en masses on s’han aplicat tallades arreu. Per a això, es van consultar les dades existents en parcel·les treballades, es van consultar mapes de tallades i es va contactar amb el Centre de la Propietat Forestal per buscar parcel·les interessants. En aquest sentit, des del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural es va fer el contacte amb el CPF per què se’ns proporcionessin aquestes dades juntament amb les del propietari. Les fonts consultades són el mapa de les tallades arreu dels últims 6-7 anys, l’estudi de la seva localització, límits i propietat i la informació de les parcel·les inoculades properes a les zones escollides El contacte es va fer via telèfon i organitzant 3 jornades de camp que consistien en la visita a les unitats d’actuació planejades i que podien ser d’interès.

3.1 Presa de dades

3.1.1 Variables d’estudi

Per mitjà de transectes s’han estudiat diverses variables per tal de conèixer el grau d’infecció, tipus d’infecció i la mortalitat associada a la malaltia. Com a condició, aquestes finques recentment tallades havien d’estar situades en un context de massa adulta amb hipovirulència establerta. Com a segona condició, s’ha comprovat que les tallades arreu tenen edats compreses entre els 1 i els 7 anys. Així doncs, les dades a obtenir són: ·Nº de xancres/ nº de rebrots. Tal i com es farà en l’estudi de la hipovirulència fora de la tallada arreu, s’ha comptat el quocient entre el nº d’arbres que tenen xancres

-40-

i el nº d’arbres que no en tenen. Amb això, s’obté un valor d’incidència. S’han mirat els xancres presents al canó fins a uns 6 metres. ·Nº de xancres hipovirulents/ nº de rebrots. S’ha fet el quocient entre el nº de xancres hipovirulents entre el nº de rebrots. S’han classificat també els xancres intermedis. Amb això, s’obté un quocient d’hipovirulència. ·Nº de rebrots morts/ nº de rebrots. S’ha fet el quocient entre el nº de rebrots morts i el nº de rebrots sans. Aquesta serà una dada important ja que la virulència està relacionada amb la mortalitat. S’ha estudiat si la mortalitat s’ha produït aquest any o en d’altres. A totes les parcel·les es van marcar amb esprai les soques i el front d’avanç dels xancres, únicament en aquells on hi teníem accés.

3.2 Parcel·les seleccionades

Després de descartar vàries parcel·les es va decidir per fer el seguiment a les següents parcel·les per reunir les condicions necessàries: ·Collsabena. UA 15 i 20. S’han establert en aquesta finca 2 punts d’estudi en subunitats d’actuació d’uns 4 i 2 anys. ·Tortadès UA 17 i 18. S’ha establert un punt d’estudi, concretament una tallada d’uns 5 anys. ·La Riba. Solterra. En aquest cas s’han establert 3 punts d’estudi. Una primera subunitat té 4 anys, una segona té 7 anys i una última subunitat d’un any. ·Can Preses. Aquesta finca es va inocular l’any 2007 i 2008. En seguiments posteriors es va observar dispersió de soques hipovirulentes. A la unitat d’actuació If es va fer una tallada arreu de mitja hectàrea l’any 2007. La finca presenta gran quantitat de xancres hipovirulents en tota la massa adulta i per tant finalment s’incorpora a l’estudi. ·Finalment, cal tenir en compte que l’any passat es va incorporar una parcel·la situada a Anglès i que es va fer la tallada arreu. En aquesta finca es va comprovar que hi havia hipovirulència establerta.

3.3 Resultats obtinguts

En base als resultats obtinguts a camp (Consultar l’informe complet) s’han redactat una sèrie de conclusions. a) Les parcel·les adultes es caracteritzen per presentar altes incidències i altes severitats per efecte del xancre. Tanmateix, en totes les parcel·les adultes s’observa com els xancres hipovirulents son majoritaris. b)L’alta mortalitat que sovint s’observa en parcel·les adultes podria ser deguda a varis factors com per exemple un historial d’alta incidència i severitat per xancre virulent, degut a que molta de les mortalitat observada correspon a arbres que van morir força anys enrere i en aquests arbres morts s’observa el xancre. c) Als primers dos anys després d’una tallada no es produeixen infeccions importants a les parcel·les, amb percentatges d’incidència sovint nuls. d)És possiblement a partir del 4-5 anys quan les infeccions comencen a ser més importants, segurament degut a l’efecte de la selecció de tanys. Creiem que és a les aclarides quan es produeixen les infeccions per xancre més importants degut a les ferides que comporta i al moviment del material vegetal infectat. De totes maneres, la incidència als 4-5 anys en gairebé totes les parcel·les és pràcticament

-41-

nul·la i amb valors gairebé insignificants, inferiors al 10%, tot i que caldria incloure més parcel·les ja que en el cas de Can Preses l’afectació és més important. e) En base a aquestes observacions, creiem que la gestió del castanyer no es veu compromesa ni condicionada per la malaltia en un context d’hipovirulència establerta. Tanmateix, i en base a aconseguir el màxim d’establiment i el mínim de mortalitat, és possible que sigui interessant deixar els xancres hipovirulents en peu a l’hora de fer les aclarides, per tal que actuïn com a dispersadors de la hipovirulència. f)El moment més crític per l’explotació de l’espècie podria ser un cop feta l’última aclarida ja que els arbres que es deixen en peu haurien de créixer durant més de 10 anys. Per tant, tots els xancres que apareixen a partir de l’última aclarida haurien d’acabar esdevenint tots hipovirulents per tal de no comprometre la viabilitat de l’última tallada. g) El cicle de la malaltia en una unitat d’actuació començaria amb l’aparició d’infeccions virulentes que es podrien eliminar a la primera selecció de tanys. A partir de llavors s’observen noves infeccions algunes de les quals ja son hipovirulentes. En edats més avançades (4-5 anys) observem doncs que els xancres hipovirulents ja es comencen a establir-se a la massa i l’establiment de d’aquests xancres passaria abans per l’aparició de xancres virulents. h) El percentatge de virulència en perxades entre els 1 i els 7 anys està clarament per davall del 30% i inclús del 10%, excepte a la finca Can Preses, on es van observar valors del 33% de virulència, possiblement degut a la presència de ferides als arbres, a la petita extensió de la tallada i per trobar-se en un context on hi ha molt d’inòcul present, tot i que majoritàriament hipovirulent. Tot i això, aquesta parcel·la pot ser especialment interessant de fer-ne el seguiment ja que el percentatge d’hipovirulència és de l’ordre del 12%. i)Per detectar possibles necessitats i entendre millor la dinàmica de la malaltia, pot ser interessant continuar fent el seguiment d’aquestes finques al cap d’uns anys. Obtenir dades en el temps podria ajudar a elaborar un seguit de recomanacions o bones pràctiques per a la gestió del castanyer en un context d’hipovirulència.

4. Establiment d’un servei d’extensió agrària en el xancre del castanyer

4.1. Introducció

En vista a la necessitat de donar una resposta a les problemàtiques associades al xancre del castanyer, es va creure necessari crear una eina per donar cobertura i assistència tècnica a possibles propietaris interessats en aplicar inoculacions a les finques, en conèixer les mesures preventives, assessorar-los en les bones pràctiques silvícoles i atendre a possibles finques amb noves infeccions o infeccions en parcel·les encara no tractades.

4.2 Metodologia

A través de possibles jornades, visites a finques, l’ADV o altres associacions o tècnics, es va informar del servei. Tanmateix, es va aprofitar també l’assistència a jornades (II jornada tècnica del castanyer, Vilanova de Prades, 29 d’octubre 2011) per donar a conèixer aquesta activitat, o en visites a camp, facilitant un telèfon de contacte per mitjà d’unes targetes de presentació. Fins ara i encara avui dia, molts dels contactes son a través del tècnic de l’Agrupació de Defensa Vegetal de les Muntanyes de Prades o a través d’altres tècnics a nivell de Catalunya com es feia

-42-

fins ara, no obstant això, s’han començat a rebre consultes directament per mitjà de correu electrònic. En el següents punts hi ha les activitats desenvolupades durant aquests mesos. Per organitzar les peticions es prenien les dades del propietari i la finca en una plantilla prèviament dissenyada. ·En els següent apartat (5.) hi ha explicats els treballs d’assessorament fets durant aquests mesos. Tanmateix, està previst donar assessorament a propietaris que van manifestar-ne el seu interès aquest últim mes.

5. Seguiment en plantacions de fruit de castanyers de les Muntanyes de Prades.

5.1 Determinació dels GCV

Els mostrejos es van fer seguint la metodologia de Homs et al. (2001) tal i com s’ha anat fent fins al moment. Al laboratori, les mostres d’escorça es van aïllar segons la metodologia desenvolupada per Anagnostakis et al. (1986) tal i com s’ha anat fent fins al moment. La determinació dels GCV es va dur a terme segons la metodologia descrita per Anagnostakis, (1988), tal i com s’ha anat fent fins ara.

5.2 Resultat i conclusions de les visites. Discussió i interpretació dels resultats.

Els resultats obtinguts indiquen que és possible i fàcil introduir GCV no dominants a la zona degut a la importació de material. Aquestes pràctiques s’haurien d’evitar ja que compliquen el control biològic del xancre del castanyer. És el cas de la parcel·la Pol/parc 11/35 (Prades), on els GCV detectats no pertanyen a cap GCV dominant a Catalunya. En aquesta parcel·la doncs recomanaríem eliminar tots els arbres de nova plantació infectats. En una parcel·la nova es va detectar una infecció que va ser facilitada per l’ADV de les muntanyes de Prades i es va determinar del GCV EU-2. Una altre plantació recent (de poc més d’un any, situada a Vilanova de Prades), no va presentar infeccions i se’ls va informar de les bones pràctiques per evitar que això passi. En el cas de la parcel·la Cabaixals, Biern o Aubac d’en Sans, pràcticament recuperades a la seva totalitat, la dominància de EU-2 en les mostres mostrejades arribaria a pràcticament al 100%, cosa que explicaria la gran presència de soques hipovirulentes a la parcel·la. En el cas de les parcel·les Pol/parc 5/28 es van observar important dispersió de xancres hipovirulents, no obstant això, l’aparició d’infeccions secundàries virulentes va fer necessari un nou estudi de GCVs, cas similar al de Molí tot i que aquesta última en menor importància. En el cas de Pol/parc 5/28 es va observar dominància de EU-2 tot i que també es van detectar altres GCV diferent a l’EU-2 i que suposem que pertanyen als arbres que s’han infectat recentment.. Durant algunes visites es va observar certa mortalitat en parcel·les on la hipovirulència estava ben establerta, aquesta mortalitat estava associada en arbres no infectats i sense aparença d’altres patologies com la Tinta del castanyer o possibles barrinadors. La hipòtesi per explicar aquest fet durant les visites al setembre seria la pràcticament nul·la precipitació que hi va haver a la zona durant els últims 4 mesos.

6. Seguiment de l’estat de finques inoculades

Per al seguiment de les parcel·les es feia una categorització de la parcel·la en funció del seu estat i de la presència de xancres dintre i fora de la parcel·la i la seva morfologia. La categorització és la mateixa que en anys anteriors.

-43-

6.1 Resum de les finques seleccionades

En general s’observa que la majoria de parcel·les estudiades s’han recuperat satisfactòriament. En molts casos la dispersió de soques hipovirulentes és pràcticament completa al cap de 4-5 anys. Aquest any el seguiment s’ha centrat en parcel·les en les que no s’havia fet el seguiment anterior i en d’altres on havien sorgit problemes de dispersió, de recuperació de xancres tractats o bé parcel·les amb infeccions secundàries virulentes. Per tant, les parcel·les prèviament incloses a Classe IV (Per tant, plenament recuperades) no s’han visitat de nou perquè es va determinar que s’havien recuperat. Resumidament, 9 de les 13 parcel·les a les que se’ls va fer el seguiment considerem que s’han recuperat molt bé (entre Classe III i IV) amb alta presència de xancres hipovirulents. La majoria d’aquestes considerem que la recuperació de la finca és gairebé total, amb percentatges molt alts d’hipovirulència (del 70 al 100%). En una altre parcel·la considerem que es podia haver inclòs en Classe IV però creiem millor esperar un temps a que els xancres hipovirulents estiguin més clars, tot i la presència de clar símptomes de conversió en molts d’ells. En el cas de Pol/parc 5/28, la finca presentava xancres hipovirulents però amb infeccions secundàries virulentes, això creiem que és degut a treballs silvícoles de poda sense desinfectar les eines i en un context amb encara inòcul virulent present, per aquest motiu la finca va ser classificada en Classe I, tot i l’efecte positiu de les inoculacions i de la presència de xancres hipovirulents dispersats. En el cas de Molí la problemàtica era força semblant i és per aquest motiu que es van mostrejar ambdues finques. Finalment, una última finca va presentar problemàtiques en el sentit que es van inocular únicament dos xancres sense determinar-ne els GCV ja que era una finca molt petita i amb arbres molt decrèpits. La finca es classifica en Classe I sobretot degut al mal estat dels arbres. És el cas de Cuetes Curtes.

7.CONCLUSIONS. Recomanacions i manual de bones pràctiques

En base a les visites fetes i a la necessitat de prendre mesures preventives en el material més delicat, s’han redactat una sèrie de mesures a portar a terme per evitar problemes. Plantació ·La planta idealment hauria de ser feta a Catalunya a partir de llavor esterilitzada superficialment. Això podria prevenir també la introducció de la “vespa” del castanyer (Dryocosmus kuriphilus). ·En cas que s’importés castanyer, s’ha d’escollir una procedència d’una zona on els GCV coincideixin amb els de Catalunya i s’ha de demanar el seu passaport fitosanitari. S’hauria de deixar les plantes en quarantena durant almenys 6 mesos sota observació a Catalunya i en una zona sense castanyers abans de ser plantada. Poda -Realitzar correctament les podes de manera que no hi quedin monyons i de manera que es produeixi la formació d’un llavi de cicatrització. El tall ha de ser net. -Desinfectar les eines amb lleixiu al 50%. -Tapar les ferides de tall i les part podades amb màstic fungicida. -Evitar sempre fer ferides innecessàries que poden ser focus d’entrada del xancre. Empelts -Realitzar les podes preferentment a la primavera o bé a finals d’hivern ja que l’arbre pot cicatritzar més ràpidament les ferides. Podar en moments amb molta humitat ambiental facilita la dispersió del xancre. -Rentar les pues amb sabó, guardar-les a la nevera de 2 a 3 setmanes i desinfectar-les abans del seu ús amb lleixiu al 10%. -Tenir especial cura amb els empelts i fer-los preferentment en zones poc infectades pel xancre o bé en zones on hi ha hipovirulència establerta. Utilitzar màstic fungicida i desinfectar les mans i eines tal i com es fa a les podes. Altres mesures d’importància

-44-

-Eliminar les restes de poda o tall cremant-les ja que el fong pot sobreviure de manera sapròfita. La crema d’aquestes restes es farà allunyada dels castanyers. -No utilitzar tutors de castanyer com a guia per subjectar altres plantes de castanyer ja que aquests primers poden ser focus d’infecció per xancre. -Seleccionar en la mesura del possible els arbres/branques amb xancres hipovirulents. Si s’eliminen branques amb xancres virulents caldria retirar amb cura el material infectat o bé cremar-lo. Cal però una bona formació per distingir amb seguretat aquests xancres. ·Especialment important és no importar material vegetal infectat ja que això implica l’entrada d’una nova malaltia. En general creiem que la hipovirulència s’està dispersant molt ràpidament i moltes parcel·les presenten ja l’estat sanitari òptim i desitjable. A les parcel·les amb infeccions secundàries seria interessant fer noves inoculacions (sempre i quan hi hagi dominància del GCV EU-2) per avançar-ne la recuperació i retirar el màxim possible l’agent causant d’aquestes infeccions secundàries. Com a recomanacions, tal i com es manifesta a través de diversos tècnics i propietaris, seria interessant divulgar aquestes pràctiques sobretot en aquells casos on es vulgui continuar amb la gestió de castanyedes de fruit. Alhora, seria interessant formar a tècnics, treballadors i propietaris en el reconeixement dels diferents xancres.

8. Manteniment del laboratori

Paral·lelament a les activitats desenvolupades comentades, s’ha portat el manteniment dels inòculs, la comprovació que continuant estan infectats amb el CHV escollit, el manteniment de les soques Tèster, la recuperació de les soques hipovirulents i s’ha comprovat el manteniment de les soques criocongelades. En aquest sentit destacar que s’ha cultivat tot el material d’interès en Eppendorf i que serviran com a complement dels criocongelats per a la conservació del material adquirit aquests anys. Així doncs les feines de manteniment del laboratori han estat: ·Repicat de les 74 soques tèster Europees. ·Repicat de les soques hipovirulentes naturals detectades. ·Repicat dels inòculs. Cultiu en Cel·lofan. ·Comprovació que els inòculs continuen estant infectats per CHV (determinació molecular). Aquest punt encara està en procés de ser finalitzat. ·Recuperació i comprovació de la viabilitat dels criocongelats. ·Cultiu de totes les soques fúngiques i recol·lecció en Eppendorfs que seran més tard liofilitzats. Sembla ser que la conservació mitjançant liofilitzats permetrà mantenir les soques durant més temps.

9. ACTIVITATS DIVULGATIVES

Aquest any 2011 es va desenvolupar una activitat de divulgació destinada a propietaris de la zona de les Muntanyes de Prades. En vista als problemes sorgits i en vista a la voluntat per part dels mateixos de plantar i gestionar els castanyers, la jornada es va plantejar per donar a conèixer les bones pràctiques per evitar problemes sanitaris amb el xancre del castanyer. ·Bones pràctiques agrícoles en el control del xancre del castanyer. II Jornada tècnica del castanyer. Vilanova de Prades. Dissabte 29 d’octubre de 2011.

-45-

2. Caracterització, delimitació i avaluació dels danys provocats per les nevades i ventades (2008-2010) en les masses forestals catalanes (Manuel Garrido Alonso, FidBosc; Laura Juárez, Lab Tag; Magda Pla, Lab Tag; Dr. Lluís Coll, FidBosc, CTFC) Els danys associats a l’acció de les tempestes de vent i neu, representen una seriosa problemàtica per al desenvolupament i l’aprofitament de les masses forestals d’arreu del món. Si be sempre han existit tempestes que han generat danys als nostres boscos, en les darreres dècades s’ha constatat al continent europeu un increment més o menys continu d’aquest tipus de danys. En el còmput dels darrers anys, les tempestes són responsables de més del 50% dels danys als boscos europeus. A Catalunya s’han produït durant el període 2008-2010 diverses ventades i nevades extraordinàries que han generat danys importants en les masses forestals catalanes. En concret, cal destacar els 4 esdeveniments següents: - Nevada del 26 de desembre de 2008, que va afectar principalment les masses de les comarques de la Garrotxa, l’Alt Empordà, el Ripollès i la Selva. La superfície total afectada va ser d’unes 27.042 ha, essent les formacions més afectades els alzinars (Quercus ilex), les pinedes de pi roig (Pinus sylvestris), les suredes (Quercus suber) i les rouredes de roure martinenc (Quercus humilis). - El bufarut Klaus del 24 de gener de 2009, un mes després de l’anterior nevada, va afectar totes les demarcacions catalanes però especialment la de Barcelona, (2.029 ha sobre el total de les 2.766 ha afectades en tot el territori català). Els principals tipus de masses forestals afectades van ser les pinedes de pi blanc (Pinus halepensis). Val a dir que aquest temporal va causar greus danys en les masses arbrades franceses amb 45 milions de m3 afectats. La mobilització d’aquesta fusta va afectar seriosament el mercat català i va comportar una dràstica disminució del preu. - El temporal de vent Xynthia del 24 de febrer de 2010, va afectar els boscos de la Vall d’Aran, produint importants danys en unes 100 ha d’avetosa (Abies alba), i més puntualment en fagedes (Fagus sylvatica) i boscos de pi roig. - Finalment , la nevada extraordinària del 8 de març de 2010 va danyar 148.000 ha a tot Catalunya, de les quals 35.000 ha presentaven un nivell d’afectació greu (més del 50% del bosc afectat), i unes 113.000 ha un nivell d’afectació moderat (entre el 10 i el 50% de la superfície afectada). El principal tipus de formació forestal afectada foren les pinedes de pi blanc. El present informe es centra en aquestes quatre grans tempestes i presenta 4 objectius ben diferenciats:

1.- Recopilar, a nivell comarcal i per a cada esdeveniment, tota la informació existent sobre el tipus de masses forestals afectades, el nivell de danys, la localització d’aquests i les actuacions realitzades per les diferents institucions competents.

2.- Realitzar una anàlisi crítica de les mesures empreses pels organismes competents per fer front i respondre a aquest tipus d’esdeveniments i establir unes recomanacions d’actuació per futures pertorbacions de magnitud similar.

3.- Analitzar i testar l’ idoneïtat de l’anàlisi d’imatges satèl·lit com a eina per proveir una ràpida delimitació de la superfície afectada i una bona definició de nivells d’afectació de les pertorbacions provocades per les tempestes de vent i neu als boscos de Catalunya

4.- Dotar d’un primer contingut el registre de dades de danys abiòtics que la Direcció General del Medi Natural i Biodiversitat i el Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF) ha decidit emprendre recentment, amb la incorporació de la informació referent a les nevades i ventades del període 2008-2010 en les 4 comarques més afectades.

-46-

CONCLUSIONS:

∼ Es pot concloure que la metodologia proposada és vàlida per a la detecció de danys estructurals importants com els ocorreguts en les ventades del 2009 i el 2010 a Catalunya.

∼ En el cas de les nevades la metodologia proposada no és suficientment acurada per a detectar aquest tipus de canvis.

∼ La metodologia per a definir els nivells d’afectació també ofereix bons resultats, tot i que convindria fer-hi algunes millores (ex. en el cas del Portilhon cal extreure les vies de comunicació)

∼ Per a oferir uns resultats robustos és imprescindible realitzar una calibració i validació amb dades de camp recollides en dates properes a la data de la pertorbació.

∼ La disponibilitat d’imatges SPOT5 gratuïtes és limitada, a través del PNT només es pot obtenir una imatge per any de cada una de les passades. Això fa que, en la majoria dels casos ha transcorregut més de mig any des de la pertorbació. El temps transcorregut afavoreix que les branques i arbres trencats deixin de tenir activitat fotosintètica o hagin estat retirats. Malgrat que aquest fet pot afavorir la detecció de les zones afectades, també cal tenir present que el pas del temps afavoreix la regeneració de la vegetació herbàcia i/o arbustiva, que pot tenir una resposta espectral important i introduir soroll en els càlculs subestimant els danys.

PROPOSTES METODOLÒGIQUES PER A LA DELIMITACIÓ DE PERTORBACIONS FUTURES I COSTOS ECONÒMICS ASSOCIATS De cara a millorar la delimitació dels danys abiòtics causats per a pertorbacions com les fortes ventades i així oferir informació objectiva com a eina de suport a la gestió post-pertorbació en la línia de la informació generada per a les pertorbacions històriques descrites anteriorment (ex. dissenyar les actuacions posteriors o dirigir les subvencions per als propietaris) es proposen nous escenaris d’actuació basats amb tècniques de teledetecció. S’ha realitzat un anàlisis de les metodologies més adequades i assequibles per a poder realitzar aquestes tasques. A continuació es descriuran les propostes metodològiques que s’han considerat més oportunes en l’àmbit de Catalunya, tant per a informació que aporten com per a disponibilitat de la informació. La selecció d’una o altra proposta seria en funció de la naturalesa de la pertorbació, l’àmbit afectat i el pressupost existent.

-47-

Aquestes propostes van enfocades a poder fer els càlculs de superfície afectada i nivells d’afectació just després de la pertorbació, amb un temps útil (de 1 a 2 mesos) per a poder obtenir informació objectiva de qualitat per a la gestió dels boscos després d’una forta pertorbació.

Metodoloties proposades i costos associats aproximats.

Mètode Descripció Tipus de pertorbació

Cost aproximat

IMATGES SPOT5 Compra d’imatges SPOT5 a petició, processament d’informació espectral amb processos semi-automàtics i criteri expert. Requereix validació a camp.

Fortes ventades i grans incendis

- Compra imatges SPOT5: 12.000 € 1

- Personal tècnic (1 tècnic 2 mesos): 6000€

FOTOGRAMETRIA Contractació d’un vol amb càmera fotogramètrica DMC. Realització del vol i restitució fotogramètrica per avaluar els danys. Requereix validació a camp i/o un molt bon coneixement de la informació que es vol aconseguir.

Fortes ventades i grans incendis (nevades)3

- Obtenció imatges: entre 2000€ i 3000€ 2 - Persona tècnic (1 tècnic 2 mesos): 6000€

LIDAR Contractació d’un vol amb sensor Lidar. Realització del vol i processament d’informació Lidar. Requereix validació a camp.

Fortes ventades i grans incendis (nevades)3

- Obtenció imatges: entre 5000€ i 6500€ 2 - Persona tècnic (1 tècnic 2 mesos): 6000€

LIDAR+DMC Contractació d’un vol amb sensor Lidar i càmera mètrica digital (DMC). Realització del vol i processament de les dues fonts d’informació. En aquest cas però, la informació procedent de la càmera DMC seria una informació complementària molt valuosa a les dades LIDAR. Requereix validació a camp.

Fortes ventades i grans incendis (nevades)3

- Obtenció imatges: entre 5500€ i 7500€ 2

- Persona tècnic (1 tècnic 2 mesos): 6000€

HELICÒPTER Vol d’helicòpter disponible per avaluar qualitativament la zona afectada.

Fortes ventades, nevades i grans incendis

Desconegut

1 font: http://www.spotimage.com/web/es/337-listas-de-precios.php els preus però no són molt concrets. S’ha anotat el cost mínim de dues imatges pancromàtiques (no queda clar si també inclou les multiespectrals, si no les inclogués el cost podria augmentar més de 5000€) 2 costos aproximats calculats a partir de pressupostos del ICC en zones de la Cerdanya i Vall d’Aran. El preu però pot augmentar si les zones a volar tenen fortes pendents o pot disminuir si la zona és més propera Barcelona. 3 El cas de les nevades està indicat entre parèntesis perquè en funció del grau d’afectació a la massa arbòria podria ser més o menys detectable i la metodologia LIDAR pel cas de les nevades no ha estat del tot consolidada.

-48-

∼ REGISTRE DANYS CREAF

Després de les ventades del 2009, i les nevades de 2010, es va decidir crear (per part del CREAF i la Direcció General del Medi Natural i Biodiversitat) un registre de danys abiòtics (o mecànics) per tal d’unificar i homogeneïtzar la informació provinent d’aquestes pertorbacions, georeferenciar-la en un entorn SIG i mantenir d’aquesta manera un registre històric de danys.

Captura de pantalla del Registre de Danys Abiòtics en els seus apartats d’identificació i localització, i desenvolupament del reconeixement (ventada Vall d’Aran).

-49-

Captura de pantalla del Registre de Danys Abiòtics en els seu apartat dibuix del polígon (ventada Vall d’Aran).

En el context d’aquest treball s’ha dotat al registre d’una primera informació relativa als esdeveniments que s’han analitzat (4 comarques més afectades). El disseny i la configuració d’aquest registre, fa possible l’ompliment tant si es disposa d’informació a nivell regional/comarcal, com si és té informació més detallada provinent de mostrejos a camp a una escala local o a nivell de parcel·la o rodal, sempre que l’extensió no sigui inferior a una hectàrea, i l’afectació total sigui com a mínim sobre el 20% dels arbres. Al nostre cas hem realitzat un ompliment amb informació regional-comarcal, ja que el fet de no tenir dades més precises ens ha impedit aprofundir més. S’han realitzat quatre fitxes per a les quatre pertorbacions descrites a la memòria. 1) fitxa a la Garrotxa per la nevada de 2008, 2) fitxa al Baix Llobregat per la ventada de 2009, 3) fitxa a la Vall d’Aran per la ventada de 2010 (figura 7) i 4) fitxa al Bmpordà per a la nevada de 2010.

-50-

3. CARTOBIO: Cartografia d’espècies de conservació prioritària de Catalunya (Dani Villero, Dr. Lluís Brotons, Àlex Franquesa, Laura Juarez, Francesc Sardà, Magda Pla, Núria Pou, Biodiv. & Landsc. Ecology Lab, CTFC)

La cartografia d’espècies de conservació prioritària de Catalunya (CARTOBIO) és un projecte del Departament de Medi Ambient i Habitatge desenvolupat pel Centre Tecnològic Forestal de Catalunya que pretén recopilar i sistematitzar la informació existent sobre la distribució de determinades espècies de conservació prioritària de la fauna i flora de Catalunya, amb l’objectiu principal de generar cartografia temàtica d’alta resolució.

Des de fa un temps, el Servei de Protecció de Fauna, Flora i Animals de Companyia del Departament de Medi Ambient i Habitatge està dedicant esforços per tal de procedir al recull cartogràfic d’informació sobre les espècies de conservació prioritària de Catalunya. Malgrat el pas endavant que representa aquesta tasca, la resolució emprada en la major part de les cartografies específiques realitzades és sovint massa grollera per la seva utilització en molts àmbits de la planificació territorial i de la gestió quotidiana d’aquestes espècies. Aquesta informació recopilada té, però, un gran potencial si s’integra en un marc més ampli de desenvolupament de productes cartogràfics en el camp de la biodiversitat.

En aquest sentit, el CARTOBIO planteja la incorporació de noves metodologies en el camp de la cartografia de la biodiversitat i la seva integració d’una manera estructurada amb la finalitat de disposar d’informació espacial de caràcter quantitatiu d’espècies de conservació prioritària (identificació de zones amb diferent importància per a les espècies) i a resolucions adaptades a la gestió i planificació territorial (variables entre 20 m i 2 km depenent del rang de mobilitat de l’espècie). El projecte CARTOBIO pretén doncs, coordinar la recopilació sistematitzada de la informació disponible sobre les espècies d’interès preseleccionades i la seva posterior transcripció sobre una base cartogràfica mitjançant la utilització de diferents models matemàtics fonamentats en les relacions que s’estableixen entre les espècies i l’hàbitat que utilitzen. El producte final generat a partir d’aquest procés és el d’una sèrie de cobertures digitals amb la distribució territorial de les diferents espècies. La idea del projecte és anar actualitzant la base a mesura que es disposi de noves dades procedents de censos o del seguiment de les poblacions de les diferents espècies analitzades.

El projecte CARTOBIO pretén estructurar la recopilació de dades georeferenciades adients per a la generació de mapes específics i integrar-la en la resta de projectes de generació d’informació ambiental actualment en curs a Catalunya. OBJECTIUS

Els objectius principals del projecte CARTOBIO són:

• Caracterització i homogeneïtzació de la informació de base de les espècies d’especial interès per al Departament de Medi Ambient i Habitatge.

• Estructuració i desenvolupament d’una base de dades de variables ambientals.

• Síntesi dels mètodes de modelització de la distribució de les espècies.

• Definició dels productes cartogràfics resultants amb la informació necessària per ajudar al gestor a entendre-la i utilitzar-la correctament.

-51-

• Generar diferents productes cartogràfics per a espècies d’especial interès.

METODOLOGIA La present proposta té com a fita la recopilació d’observacions georeferenciades i d’informació biològica adequada al desenvolupament de models d’hàbitat d’alta resolució. Aquestes dades han de servir per generar cartografia temàtica per les diferents espècies d’especial interès de conservació a Catalunya a resolucions de treball apropiades per tasques de conservació de la biodiversitat, gestió local i planificació territorial. Així, el projecte CARTOBIO s’estructura en tres eixos principals:

1- Recopilació d’informació biològica i ambiental de base

2- Generació de cartografia d’espècies prioritàries

3- Guies per a una correcta interpretació i utilització dels mapes

Actualment el CARTOBIO genera cartografia a partir de dos tipus de models principals:

1. MODELS ESTÀTICS: són models de qualitat d’hàbitat fonamentats en la teoria del nínxol ecològic, que assumeix que l’espècie modelitzada es troba en equilibri amb el seu entorn i només prospera sota determinades combinacions de la variabilitat ambiental existent. Entre els mètodes que s’utilitzen per generar relacions entre la informació biològica i ambiental disponible, trobem dos grans grups de models: els estadístics i els conceptuals. El desenvolupament d’uns o altres dependrà, fonamentalment, dels objectius concrets de l’exercici de modelització i, sobretot, de la informació disponible sobre l’espècie estudiada. Els models estadístics cerquen la relació estadística entre l’espècie i les variables ambientals que determinen la seva distribució a partir de la generació de funcions de caràcter matemàtic identificant així quines variables són ecològicament més rellevants.

2. MODELS DINÀMICS: Els models dinàmics de qualitat d’hàbitat per a espècies en expansió es basen també en la teoria del nínxol ecològic i utilitzen els mateixos mètodes estadístics (MAXENT, GLM). Però en aquests models, a les variables ambientals utilitzades s’hi incorpora informació relacionada amb el procés d’expansió o canvi en la distribució de l’espècie estudiada. Aquesta informació, en els casos treballats en el marc del projecte CARTOBIO (mosquit tigre i llop) s’ha tractat de dues maneres diferents:

- Incorporant variables ambientals relacionades amb la capacitat de desplaçament de l’espècie en el territori.

- Incorporant variables amb un fort component temporal i rellevants en la dinàmica poblacional de l’espècie. Un exemple d’aquest tipus d’informació són les condicions climàtiques anuals en espècies que depenen fortament de les condicions climàtiques per a completar el seu cicle biològic.

- Models de qualitat d’hàbitat: es desenvolupen a partir de les dades originals sobre distribució de les espècies, i inclouen un mapa que representa, amb un índex quantitatiu, la qualitat d’hàbitat per a l’espècie (o probabilitat d’aparició quan les dades originals són de molta qualitat) i una fitxa descriptiva que resumeix les principals característiques dels models,

-52-

incloent informació sobre les variables utilitzades, els mètodes de modelització emprats, així com tota la informació necessària per a la interpretació dels resultats obtinguts.

- Documents de discussió: quan les dades originals no ofereixen qualitat suficient per al desenvolupament de models, els documents de discussió recullen les anàlisis preliminars de la informació, i ofereixen propostes metodològiques concretes per millorar la qualitat de les dades i assolir els objectius plantejats.

- Mapes derivats dels models de qualitat d’hàbitat: són productes cartogràfics obtinguts a partir d’un procés analític basat en els mapes de qualitat d’hàbitat, els quals representen, de forma qualitativa o quantitativa, algun atribut de l’espècie (p.ex. zones d’interès, connectivitat, etc.). Aquests productes també van acompanyats d’una fitxa descriptiva que orienta la seva interpretació i recull els aspectes metodològics més rellevants per a l’obtenció de la cartografia.

Proporcionar informació que permeti la correcta interpretació dels mapes generats s’ha considerat un punt clau perquè els models de distribució siguin utilitzats de manera correcta alhora d’utilitzar-los en la gestió i la planificació. Cal oferir informació complementària al mapa generat que inclogui la descripció del procediment seguit, les limitacions i les perspectives principals a considerar en la seva utilització. Així doncs, tots els productes cartogràfics generats en el marc del CARTOBIO van acompanyats d’un fitxer adjunt que documenta tots els elements del procés de modelització, així com les seves particularitats, interpretació general i limitacions. No es pot interpretar ni utilitzar un mapa elaborat en el marc del CARTOBIO correctament sense tenir en compte la informació que conté la seva fitxa corresponent. L’objectiu principal de la fitxa descriptiva és explicar de manera clara i sintètica el procés seguit en la creació del mapa corresponent i aportar les claus necessàries per entendre millor la informació ecològica i fer-ne un bon ús. Els mapes resultants es lliuren en format MMZ de MiraMon amb les metadades completes i la fitxa descriptiva associada. Aquest mapa es pretén que sigui l’eina de consulta i treball del tècnics. Per altra banda també es lliura en format KMZ de Google Earth (només amb la fitxa ajunta). Aquest mapa és una eina de consulta general per a veure, a grans trets, els resultats del model directament sobre el territori. Es pot obrir des de qualsevol terminal només disposant de connexió a Internet i el software Google Earth instal·lat.

-53-

APLICACIONS DELS MODELS GENERATS Els productes del CARTOBIO tenen com principal objectiu ser útils per a la planificació i gestió del patrimoni natural i, en efecte, estan sent utilitzats per a la gestió del territori per part del DMAH. Un objectiu complementari d’aquest, és actuar coordinadament amb els tècnics del DMAH per tal que els productes derivats del projecte s’adaptin, de la millor manera possible, a les necessitats de la gestió diària. Les principals aplicacions dels models resultants es poden resumir en els següents punts :

• Detecció de noves possibles zones a prospectar per conèixer millor la distribució real de les espècies amenaçades(p. ex.: ermini, , llangardaix pirinenc i espècies de ratpenats).

• Recolzament en la descripció i càlcul de l’hàbitat disponible per a cada espècie. (ermini, ós bru, tortuga mediterrània, gall fer i mussol pirinenc)

• Complementació de las mesures de protecció dels Parcs Nacionals, Parcs Naturals, Zones PEIN, Xarxa Natura 2000 i altres figures de planificació territorial (ós bru, gall fer i tortuga mediterrània).

• Investigació dels processos d’expansió i/o colonització d’espècies causants potencials de conflictes amb l’activitat humana o de conservació (llop i mosquit tigre).

• Utilització dels models en processos d’identificació de conflictes en la conservació i l’activitat humana (ós bru, abellerol). Aquestes aplicacions es fonamenten, principalment, en la zonificació de les àrees més favorables per a les espècies objecte d’interès i el seu creuament amb aquelles zones on les amenaces o impactes sobre l’activitat humana poden ser més probables.

RESULTATS OBTINGUTS EL 2011 Durant el 2011 s’han continuat consolidant els principals productes en el marc del CARTOBIO, incloent també les activitats de comunicació i difusió. En aquest sentit, enguany s’ha mantingut el nivell de producció de productes cartogràfics generats, amb una important aportació dels productes relacionats amb la zonificació a partir de models ja existents. També s’ha consolidat la base de dades com una eina de gestió de tota la informació relacionada amb el projecte (dades i productes). El nombre total de productes generats es resumeixen a la Taula 1. La Taula 2 recull els productes i activitats desenvolupades l’any 2011 i la Taula 3 detalla els fitxers associats a cada producte. Pel que fa al compliment dels objectius plantejats, cal posar en relleu que l’objectiu primer es cobrir les necessitats d’informació relacionades amb la presa de decisions del Servei de Biodiversitat. En aquest context, s’han realitzat la majoria dels productes cartogràfics inicialment plantejats i alguns de nous promoguts des del Servei de Biodiversitat per donar suport a processos de presa de decisions. Entre aquests cal remarcar el mapa d’abundància de l’abellerol i la col·laboració amb l’Estudi tècnic de Suport a la designació de les ZEC de la regió alpina Catalana. Pel que fa als productes que no s’han pogut dur a terme, el principal motiu que ha limitat la consecució d’alguns d’aquests productes ha estat la manca de disponibilitat d’informació biològica i/o ambiental. Aquest ha estat el cas dels models d’hàbitat de mostela (Mustela nivalis) o llangardaix ocel·lat (Timon lepidus), dels models dinàmics de llop (Canis lupus) i dels mapes de risc d’atropellament.

-54-

4. BIOSILVA: Ecologia i conservació de quiròpters forestals (Dr. Jordi Camprodon, David Guixé, Gerard Berengueras, Ferran Broto, Biodiv. & Animal Conservation Lab., CTFC) ACCIONS PER A ESPÈCIES AMENAÇADES 2011 ECOLOGIA I CONSERVACIÓ DE QUIRÒPTERS FORESTALS INTRODUCCIÓ I OBJECTIUS Des de l’any 2001 l’Àrea de Biodiversitat del Centre Tecnològic Forestal de Catalunya ha anat treballant amb el Servei de Protecció de Fauna, Flora i Animals de Companyia del Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya en estudis sobre conservació de fauna amenaçada i gestió forestal. Aquests estudis s’emmarquen en una de les línies bàsiques del Departament de Medi Ambient sobre boscos, biodiversitat i conservació del medi natural. La finalitat d’aquest programa o conjunt de projectes de biodiversitat forestal és, en primer lloc, obtenir la informació necessària per a la conservació d’espècies de fauna amenaçades i la millora de la diversitat biològica en relació amb la gestió forestal i altres usos del territori. En segon lloc, aquest programa vol oferir orientacions tècniques als gestors per la gestió sostenible del medi natural i modelitzar com pot respondre la diversitat biològica en futurs escenaris de planificació territorial. Els resultats obtinguts es poden traduir en tots els casos en una sèrie de directrius i manuals pràctics dirigits a gestors i administracions competents en matèria de biodiversitat i medi natural, amb l’objectiu de millorar l’estat de conservació de la fauna de forma integrada amb la gestió forestal en els diferents hàbitats forestals de Catalunya. Els objectius del 2011 s’han centrat en dues espècies amenaçades de la fauna catalana: el nòctul gran i el nòctul mitjà i la seva relació amb l’estructura i gestió de l’hàbitat. Al respecte, s’han seguit amb emissor dos nòctuls mitjans a Lleida i tres nòctuls grans a la Garrotxa. S’ha continuat amb el seguiment de la ocupació de les caixes refugi repartides per fagedes, rouredes, pinedes de pi negre i de pinassa. S’ha continuat també al control dels ratpenats marcats amb xip. Enguany s’han anellat els individus enlloc de xipar-los, com a part de l’estudi que dirigeix el Museu de Granollers sobre l’impacte sobre la condició física dels dos mètodes de marcatge (xipat i anellat) sobre el quiròpters. La comunitat de ratpenats compta amb una diversitat molt elevada d’espècies d’alt interès de conservació. Al continent europeu hi viuen 34 espècies de ratpenats o quiròpters, de les quals 30 espècies crien, estan de pas o hivernen a Catalunya (Flaquer et al. 2010, dades inèdites). En els últims decennis s’ha constatat una davallada de les poblacions europees de determinades espècies (Dann 1980; Roer 1982; Gaisler et al., 1982). Una part d’aquesta dinàmica cal atribuir-la a l’activitat humana, que provoca la desaparició o alteració dels refugis diürns, la minva de preses per l’ús d’insecticides i l’alteració dels hàbitats. Alhora, són un bon indicador de l’estat de conservació dels hàbitats. Això mateix els fa molt vulnerables a les actuacions forestals. Recordar que 17 espècies es consideren amenaçades (En Perill o Vulnerable) a Catalunya, de les quals 8 es consideren d’hàbitat forestal (taula 1). Bona part de les espècies de ratpenat amenaçades tenen hàbits forestals, com ara el nòctul gran (Nyctalus lasiopterus) i el nòctul mitjà (Nyctalus noctula) que es consideren Vulnerables (VU) a partir de l’estat actual de coneixement. Per tant és clara la importància de treballar en el coneixement de la seva biologia i ecologia per tal de poder establir criteris de gestió i mesures de conservació adequades a nivell català.

-55-

RESULTATS PRINCIPALS Els resultats d’aquest any han aprofundit en la biologia i conservació dels nòctuls a Catalunya: a) s’han pres dades biològiques de la colònia de nòctul mitjà i s’ha establert els primers indicis de dominis vitals i tipologia de refugis que utilitzen (Camps Elisis de Lleida); b) s’ha avançat en el coneixement de la biologia, dominis vitals i tipologia de refugis que utilitza la única colònia estable de nòctul gran (fageda d’en Jordà); c) s’han aportat noves dades sobre la conservació de quiròpters forestals a partir de les dades anteriors i del seguiment de caixes-refugi i ràdioseguiment de nòctul petit, espècie indicadora de l’estat de conservació dels boscos. De forma complementària s’ha participat en l’estudi sobre l’impacte sobre la condició física dels quiròpters dels dos mètodes habituals de marcatge (anellat i xipat), liderat pel Museu de Granollers. De les dades anteriors s’extreuen les conclusions següents: Nòctul gran (Nyctalus lasiopterus)

1) El nucli de la colònia de nòctul gran està emplaçat en la zona amb més densitat de cavitats a l’interior de la fageda d’en Jordà. No obstant, poden explorar cavitats situades a la perifèria, sovint en arbres poc conspicus. Això indica un coneixement minuciós del terreny.

2) Tot i que el nucli central de la colònia ocupa una àrea reduïda, el conjunt de la fageda d’en Jordà i la seva perifèria immediata (rodals de fageda i roureda del camí del Triai i del camí de la Cooperativa a Fageda) és àrea susceptible a refugiar el nòctul gran. Només en un cas, un exemplar va reposar en una cavitat més llunyana (prop del llindar inferior de la fageda de Bassols, a la falda de la Serra del Corb a 2.713 m del nucli ocupat per la colònia). En fagedes de Hongria, es va determinar que les distàncies màximes entre cavitats utilitzades per l’espècie a l’estiu no superaven els 1.400 m (Estók et al., 2007).

3) Probablement existeix un nucli central on es concentren els mascles per aparellar-se. La resta de la fageda és apte per acollir mascles solitaris en i fora l’època d’aparellament. La distribució repartida d’individus a la fageda coincideix amb la dispersió de mascles (5-8) exemplars com a mínim i femelles (almenys 2, hivernant) trobats en caixa-refugi des del 2005. En el nòctul gran, s’observa que els mascles poden agrupar-se, com s’ha vist a Jordà a l’estiu i en canvi tendeixen a restar en solitari durant la tardor i l’hivern (Dietz et al., 2007).

4) La manca de dades de femelles en cavitat natural (només s’han trobat en caixa) no permet saber si fan una selecció similar als mascles. Una de les poques dades que sabem és que poden quedar-se a hivernar a la fageda. Però no sabem en quin nombre ni si ho fan de forma regular. Suposem que després migren cap a altres zones per criar (al nord dels Pirineus?), però per el moment no hi ha cap dada que ho confirmi.

5) Selecciona de forma preferent forats de picot. Els nous vells de picot, de dimensions més grans que els de picot garser gros (entre 6 i 8 cm de diàmetre de forat) són seleccionats positivament. Prefereix cavitats velles de picot, que segurament han ocupat durant anys. Aquest fet està ben documentat per altres autors que determinen que els nòctuls i altres espècies solen utilitzar més forats creats per picots que d’altres provocats per invertebrats o forces físiques (Kalcounis i Brigham, 1998, Pierson, 1998, Boonman, 2000). No obstant, això depèn molt del tipus de massa arbrada i de la competència per altres vertebrats. L’avantatge per als ratpenats és que l’època d’aparellament no coincideix amb l’època de cria d’ocells i

-56-

rosegadors, que és quan ocupen les cavitats amb major freqüència, i l’època de lactància sol ser unes setmanes posterior.

6) Tot i que els fajos i arbres vius són els més seleccionats, també componen més del 90% de la massa. Per tant, es pot concloure en una selecció positiva de roures i arbres morts. La selecció d’arbres morts pot ser desavantatjosa, al tenir menor aïllament tèrmic (Maeda, 1974) i ser més accessibles pels depredadors (Russo et al., 2004). Tant la selecció de roures com d’arbres morts es pot explicar per la baixa disponibilitat de cavitats aptes, la majoria de picots. La presència de troncs debilitats i branques gruixudes mortes en roures poden facilitar la selecció per part dels picots i, alhora, una major probabilitat de formar cavitats naturals que el faig.

7) Les cavitats en arbre d’origen natural (esquerdes i cicatrius de caiguda de branca) són menys utilitzats. No obstant, la selecció es deu segurament a un factor de disponibilitat, que condiciona tota la resta de variables. Les cavitats de picot són el 74,7% de les cavitats en tronc i branca gruixuda disponibles en el conjunt de la fageda. Així mateix, les variables dendromètriques i de vitalitat de l’arbre depenen dels peus escollits pels picots per construir els nius i no a una selecció positiva d’aquesta tipologia de peus per part dels nòctuls.

8) La majoria de cavitats s’emplacen en arbres de bon port a una alçada considerable (part alta del tronc o de branques principals) i en arbres de l’estrat dominant de la massa, semblant al postulat per altres autors (Estók et al., 2007). No obstant, poden escollir cavitats en arbres per sota la mitjana d’alçada (cas mínim a 4,5 m d’alçada). Habitualment escullen arbres en zones poc denses de capçades i peus. No obstant, poden ocupar cavitats en zones denses encerclades pel fullatge d’arbres veïns i que a priori no semblarien gaire òptims.

9) Els arbres amb cavitats aptes pel nòctul gran pertanyen a l’extrem inferior dels peus considerats grans a la fageda (classes diamètriques 35-45 cm). S’ha de senyalar que no necessàriament escullen cavitats en els arbres més grans, sinó allà on les torben. Com s’ha senyalat abans, aquesta selecció es probablement deu a la disponibilitat de cavitats aptes, i són les preferències dels picots el factor de selecció principal.

PROPOSTES DE GESTIÓ L’estatus actual de conservació del nòctul gran (Nyctalus lasiopterus) i el nòctul mitjà (Nyctalus noctula) a Catalunya és d’espècies Vulnerables, a partir de l’estat de coneixement fins al 2009, segons l’annex del borrador de decret de fauna amenaçada de Catalunya (2010). Els descobriments efectuats aquest any per aquest projecte i el seguiment que se’n pugui fer en el futur immeditat, permetran establir de manera més precisa l’estat de conservació d’aquestes dues espècies encara poc conegudes a Catalunya, així com les mesures de gestió a seguir per garantir la viabilitat de les seves poblacions. A continuació s’anomenen les principals recomanacions de gestió i conservació dels nòctuls i els seus hàbitats: Nòctul gran (Nyctalus lasiopterus) La conservació del nòctul gran passa per diferents prioritats:

1) Escala de rodal. Preservar el nucli de la colònia a la fageda d’en Jordà. Aquest nucli és la zona amb major concentració de cavitats de la fageda (2,2,5 ha).

a. No retirar la fusta morta i vetllar per l’estabilitat silvícola de la massa. No es considera adequat realitzar intervencions silvícoles en aquest rodal, a menys que es tracti d’una acció puntual de retirar un arbre concret que no tingui cavitats.

-57-

b. Les estaques són un recurs temporal, ja que la majoria estan en un estat avançat de descomposició i poden caure d’un moment a altre (de fet entre 2009 i 2011 han caigut 4 estaques al nucli de la colònia). Es poden apuntar estaques o plantar-ne a partir dels troncs caiguts, per així incrementar la disponibilitat de cavitats a la zona central, bàsica per l’aparellament i altres relacions socials de l’espècie. c. Preservar els roures acompanyants. Amb preferència els més grans, però també els de diferent edat, donada la seva escassetat, que asseguraran el recanvi. Són molt escassos en el conjunt de la fageda i són seleccionats positivament pels picots i ratpenats com a arbres refugi.

2) Escala de bosc. Tot i que el nucli central de la colònia ocupa una àrea reduïda, la colònia es refugia en cavitats del conjunt de la fageda d’en Jordà i la seva perifèria immediata. Per tant, la gestió de la fageda, tant de la part pública com privada, ha de tenir en compte la presència del nòctul gran. Preservar els arbres amb cavitats, en especial aquells ocupats per l’espècie o que presentin millors condicions per fer-ho (en tot cas no superaran els 10 peus/ha).

3) Escala de paisatge. Els dominis vitals del nòctul gran ocupen bona part de les planes i valls de la Garrotxa. Fàcilment podrien estendre’s per zones on no s’ha localitzat, com la Vall de Bianya. La planificació territorial que mantingui el mosaic de zones obertes agrícoles i de zones forestals, evitant una urbanització de les planes, permetrà mantenir els hàbitats de cacera d’aquesta espècie amenaçada.

Nòctul mitjà (Nyctalus noctula)

1) El nòctul mitjà és una espècie amenaçada en el conjunt Estatal, insuficientment coneguda a Catalunya (Flaquer et al., 2010), i amb una població molt petita a Lleida, la única coneguda fins ara a Catalunya i unes poques de l’Estat. Cal vetllar, per tant, per la seva conservació i la dels seus hàbitats (arbres on s’amaguen i àrees de cacera).

2) Seria recomanable que els Camps Elisis i la Mitjana de Lleida es declaressin arbredes d’interès monumental, i així gaudirien d’un nivell de protecció més ampli.

3) Es podria augmentar la disponibilitat de cavitats adequades pels nòctuls als rodals on és present l’espècie, ja sigui obrint o tancant forats existents o posant més caixes refugi.

4) En la mateixa línia, creació d’un protocol de seguiment de l’espècie per mesurar l’evolució del seu estat de conservació.

5) Millora del coneixement sobre les amenaces, impactes i els factors de canvi que afecten o poden afectar l’espècie.

6) Millora del coneixement sobre els seus moviments i rutes de migració i estudiar les possibles amenaces i impactes, com els parcs eòlics (Dietz et al., 2009).

7) Caldria estudiar l’alimentació de l’espècie per veure si contribueix en el control de plagues d’insectes, aspecte especialment rellevant en una comarca agrícola, amb una bona part dedicada a la producció fruitera de regadiu.

8) És molt important la conservació dels boscos de ribera al llarg i ample del riu Segre i gestionar-los per assolir un estat de madures òptim. Com s’ha vist, és un dels hàbitats principals de cacera de l’espècie (Dietz et al., 2009), podent-ho ser també com a zones de refugi. S’ha observat caçant al llarg de 7 km del riu Segre aigües amunt cap a altres masses arbrades importants de ribera, demostrant la importància de mantenir extensos boscos de ribera més enllà del Parc de la Mitjana.

-58-

9) Regulació de l’ús de pesticides als conreus del municipi de Lleida. És una espècie que caça insectes associats a medis agrícoles i que per tant pot patir l’efecte de la bioacumulació de substàncies tòxiques (Dietz et al., 2009).

Recomanacions generals En base al que s’ha observat en el cas de les dues espècies de nòctuls amenaçades, i de l’ús del nòctul petit com a espècie indicadora, es poden donar unes recomanacions generals de conservació de les poblacions de quiròpters i del conjunt de la biodiversitat animal forestal.

1) Deixar en peu els arbres amb cavitats naturals. Molt sovint les cavitats ocupades per quiròpters passen desapercebudes i són difícils d’observar, al tenir entrades estretes i en alçada, sigui en tronc o en branques gruixudes. Per aquesta raó es recomana deixar una certa densitat d’arbres grans (3-10 arbres/ha).

2) Els elements arquitectònics en el troc i branques gruixudes a ficar-se per prioritzar quins arbres deixar en peu per afavorir a la fauna cavícola són els següents:

1) Malformacions i podriments locals, que faciliten la formació de cavitats.

2) Cavitats per caiguda de branca que formin un forat prou fons (aproximadament de més de 20 cm) per descomposició de la fusta. S’identifica una cavitat d’aquest tipus per la cicatriu externa que ha deixat la branca trencada al tronc. No obstant, la majoria que s’observen no són viables i per assegurar-ho cal inspeccionar la cavitat, habitualment amb l ‘ajut del caviscopi o d’una escala.

3) Esquerdes provocades per llamps o accidents. Algunes solen ser bastant aparatoses i alteres més discretes però suficients per el refugi temporal d’un o pocs ratpenats. Sovint emplaçades en branques principals,

4) Troncs puntisecs o branques mortes dalt l’arbre d’almenys 10 cm de gruix. La fusta morta pot formar cavitats naturals per descomposició.

5) Troncs bifurcats a certa alçada (8 m en amunt). En algunes bifurcacions de troncs vells o debilitats l’aigua va formant una cavitat vertical.

6) Presència de nius de picot. Són essencials, sobretot per les espècies forestals grans, a causa de l’escassetat d’altre tipus de cavitat en tronc en la majoria de fagedes. Sovint un mateix peu pot presentar més d’un niu vell reutilitzable per ratpenats.

7) Arbres morts dempeus, preferentment si són vells i han perdut bona part del brancatge sec (estaques). El diàmetre normal (a 1,3 metres d’alçada del tronc) mínim es pot situar en uns 18 cm (mida mínima a partir de la qual un picot garser gros pot excavar un niu).

8) En cas de dificultat d’identificar peus amb cavitats, una opció orientativa és preservar almenys part dels arbres més grans de la massa i precisament aquells de pitjor port silvícola o amb parts de la fusta morta, que són els que tenen major probabilitats de formar cavitats naturals. A les fagedes el nombre de cavitats naturals s’incrementa significativament a partir dels 45-55 cm de diàmetre normal.

3) Preservar els arbres amb cavitats ocupades per quiròpters. Alhora, és interessant reservar de la tala un grup d’arbres grans, vells, morts en peu i amb abundància de cavitats en un radi al voltant de l’arbre ocupat (de forma ideal uns 200 m al voltant).

4) Formar petites àrees reservades de la tala on es concentrin cavitats. Orientativament aquestes reserves de cavitats poden tenir una superfície de 0,25 a 1 ha.

-59-

5) En els rodals on s’ha detectat presència de nòctuls gran i mitjà, seria interessant anellar alguns peus de diàmetre normal superior als 20 cm de diàmetre normal (si són de 30-50 cm encara millor). D’aquesta manera s’aconseguiria incrementar la fusta morta en peu i atraure l’atenció dels pícids, els quals prefereixen foradar aquesta fusta més tova i crear noves cavitats, molt adequades per als nòctuls.

6) Potenciar la mescla de roures en les masses pures de faig i a les pinedes. Els roures formen cavitats amb major facilitat que altres arbres, sobretot si contenen alguna de les característiques descrites al primer punt.

7) Vigilar que les cavitats siguin accessibles pels ratpenats al llarg de l’any. Aquest és un aspecte important a tenir en compte en parcs urbans, on les condicions d’accessibilitat poden variar amb el muntatge d’infraestructures per a festes, fires, concerts i altres esdeveniments.

8) La col·locació de caixes refugi és una mesura transitòria molt bona fins que s’aconsegueixi el grau de maduresa i l’abundància de cavitats suficient en el bosc. Per això, cal assegurar una bona distribució de caixes a les forests més defectives d’interès (com Regàs i Agudes al Montseny o Jordà a la Garrotxa) i en els parcs urbans.

9) Tanmateix, s’ha vist que és molt important per assentar una colònia de nòctuls, l’alta densitat de cavitats disponibles al rodal. En els rodals on s’ha localitzat exemplars de nòctul gran i mitjà, una mesura d’ajuda és col·locar més refugis. Al mateix temps s’aconseguiria un major control dels exemplars i seguiment.

10) Entre les caixes-refugi disponibles al mercat més adequades per al nòctul mitjà i nòctul gran és el model Schwegler 2FN. Es recomana penjar-les amb ganxo d’un branca, recolzades al tronc de l’arbre. Això evita haver de clavar-les o lligar-les al tronc i permet despenjar-les amb una perxa amb forqueta terminal des de la base del tronc, sense necessitat d’una escala.

11) Els boscos i rodals molt densos i amb capçades baixes són poc favorables pels quiròpters. Una tallada de millora o de selecció pot millorar l’estructura del rodal com a àrea de caça i per localitzar refugis.

-60-

5. Conservació d’espècies d’ocells esteparis (David Giralt, Rafel Bosch, Gerard Bota, Sergi Sales, Biodiv. & Animal Conservation Lab., CTFC) - Acció 1: Anàlisi de viabilitat de les taxes de retorn (supervivència i recaptura) i de la viabilitat poblacional del Xoriguer petit Falco naumanni a Catalunya Des de finals dels anys 80, tècnics del Departament de Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca i Medi Natural han dut a terme la reintroducció i posteriorment el reforçament poblacional del Xoriguer petit (Falco naumanni) a Catalunya. Fruit d’aquest projecte, l’espècie s’ha recuperat des de la seva extinció l’any 1986, fins a una població de 127 parelles l’any 2011 a tot Catalunya, repartides en diferents colònies i nuclis de cria a la Plana de Lleida i a l’Alt Empordà. Cal recordar que el Xoriguer petit està catalogat a l’annex I de la Directiva Aus 2009/147/CE, i és l’únic ocell reproductor de Catalunya catalogat com a vulnerable a escala mundial i, per tant, globalment amenaçat. Actualment es disposa de força informació sobre l’espècie dins i fora de Catalunya, sobretot en relació a l’ús de l’hàbitat, dieta, paràmetres reproductors, causes de depredació, etc., fruit de molts anys d’estudi i seguiment per part dels tècnics del mateix Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca i Medi Natural. Tot i això, hi ha aspectes cabdals menys estudiats, com són les taxes de retorn o de supervivència dels exemplars que formen les colònies de cria, i aquest és un dels principals objectius del present estudi. La taxa de supervivència dels individus, és una de les variables més importants per a estimar amb fiabilitat quina és la viabilitat futura de tota la població, és a dir per modelitzar la dinàmica poblacional i saber, per exemple, quin és el risc d’extinció. No només això, sinó que és important saber de quines variables depèn les taxes de supervivència i reclutament dels exemplars (edat, sexe, temps, zona de cria, etc.), si això permet orientar l’estratègia de conservació de manera més eficaç, destinant els esforços, per exemple, allí on la supervivència és més alta. Per tant, el present estudi neix de la necessitat, per part dels mateixos tècnics de l’administració, de conèixer aquests aspectes tant crucials per a la conservació i la gestió d’una espècie amenaçada com el Xoriguer petit. En definitiva, aquest estudi contribueix a una millora del coneixement de la biologia de l’espècie i de les eines de decisió alhora de dissenyar i orientar l’estratègia de conservació. OBJECTIUS El present projecte pretén aprofundir en el coneixement de les taxes de retorn i supervivència del Xoriguer petit a Catalunya a partir de les dades recopilades en els darrers anys pel Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca i Medi Natural. Posteriorment aquestes estimes s’utilitzaran per a realitzar un anàlisi de viabilitat poblacional del Xoriguer petit a Catalunya. Més concretament, els objectius són:

• Estimar la supervivència, la probabilitat de recaptura i la taxa de reclutament del Xoriguer petit a Catalunya en base a una sèrie de característiques dels exemplars: edat, sexe, mètode d’alliberament (en el cas dels polls), província d’alliberament i altres variables d’interès.

• Realitzar un anàlisi de viabilitat poblacional del Xoriguer petit a Catalunya

amb les noves dades obtingudes a partir del primer objectiu

-61-

CONCLUSIONS Estima de la supervivència, recaptura i reclutament A la Taula següent es mostra un resum dels resultats obtinguts mitjançant el programa informàtic Mark per a l’anàlisi de les dades de captura i re-captura del Xoriguer petit a Catalunya, en relació a la supervivència i al reclutament.

Model supervivència Model Reclutament

Paràmetre Valor Fracció població

Paràmetre Valor Fracció població

S adulta 60% R i NR = 57% R i NR S juvenil G-H 30% R i NR = 26% R i NR S juvenil LL-H

28% R i NR

= 23% R i NR

S juvenil Niu 45% R i NR = 42% R i NR P adulta 76% R i NR P juvenil Gi 54% R i NR P Gi 69% R P juvenil LL 44% R i NR P LL 78% R

A 1er hivern G

50% R

A 1er hivern LL

32% R

A 2on hivern 71% R

A >2on hivern

100% (obligat)

R

Promig interanual (1989-2011) de la supervivència, recaptura i reclutament segons els dos models realitzats i pels diferents grups obtinguts (S=supervivència; P=recaptura; A=reclutament; Gi-H=ocells alliberats per hàcking a Girona; LL-H: ocells alliberats per hàcking a Lleida; Niu: ocells nascuts en nius salvatges; R: reproductor; NR: No reproductor A continuació es llisten les principals conclusions d’aquest apartat: Model de supervivència 1. Els adults tenen una supervivència més alta (60%) que els joves (28-45%) 2. La supervivència adulta és la mateixa a Girona que a Lleida i no depèn de l’orígen de l’ocell (alliberat per hàcking o nascut en parella salvatge) 3. La supervivència juvenil fluctua molt més en el temps que no pas l’adulta, que és una mica més constant. 4. Els joves de hàcking tenen clarament menor supervivència que els joves de niu (28/30% i 45%) 5. La supervivència juvenil de hàcking, tot i que és significativament diferent entre Girona (30%) i Lleida (28%), ho és per només un 2%. Aquesta diferència des d’un punt de vista biològic, és inapreciable. De totes maneres, no només el promig és diferent, sinó que també les fluctuacions interanuals són diferents (figura 2, pg. 24), i això podria indicar que hi ha factors diferents que afecten una i altra població o que els mateixos factors tenen una resposta diferent en una província o altra. 6. De cara a la gestió realitzada mitjançant l’alliberament d’ocells de hàcking, és igual alliberar-los a Girona que a Lleida, ja que la seva supervivència és molt semblant.

-62-

7. La recaptura d’adults (76%) és molt superior a la dels ocells de 1er hivern (44-54%). Aquesta relació segurament és indirecta, en el sentit que la probabilitat de recapturar un ocell depèn més aviat de si cria o no, ja que l’esforç de lectura d’anelles s’aplica en major grau sobre la fracció reproductora, fixada a les colònies, que no pas a la fracció no-reproductora. Com que la majoria d’adults es reprodueixen i la majoria d’ocells de 1er hivern no, el resultat és que aparentment, la probabilitat de recaptura depèn de l’edat. La prova d’això és que la model de reclutament, on només calculem la probabilitat de recaptura dels ocells reproductors, aquesta no depèn de l’edat. 8. La recaptura dels ocells de 1er hivern és superior a Girona que a Lleida. Això a es pot deure a un major esforç de lectura aplicat a Girona o a una dimensió menor de les colònies que pot permetre identificar més ocells que no es reprodueixen, etc. 9. Cal millorar l’estima de les supervivències incorporant més variables d’interès com són el sexe, la condició física dels ocells, la mida de les colònies, la qualitat d’hàbitat al voltant de les colònies, la distància entre colònies, etc. Model de reclutament 10. La recaptura dels ocells reproductors és molt alta, tant a Girona (69%) com a LLeida (78%) (adults +joves), fet que corrobora que la fracció reproductora es detecta en gran mesura. 11. El reclutament és major quan els ocells tenen 2 anys d’edat (2on hivern) (71%) que quan en tenen 1 (1er hivern) (32-50%), fet lògic que passa mb moltes espècies, degut a la inexperiència dels ocells més joves. 12. El reclutament dels ocells de 1er hivern és superior a Girona que a Lleida. Per algun motiu, és més fàcil començar a criar el primer any a Girona que a Lleida, fet que podria estar relacionat amb una menor saturació de les colònies a Girona. De fet, també havíem vist en el model de supervivència, que la recaptura juvenil era superior a Girona que a Lleida. Segurament la recaptura juvenil és superior a Girona, perquè una proporció major de joves es pos a criar el primer any, mentre que a Lleida han d’esperar més al segon any. 13. Des del punt de vista de la gestió mitjançant l’alliberament de polls de hàcking i tenint en compte no només els ocells que sobreviuen sinó també els que recluten, actualment és més eficient alliberar ocells a Girona que a Lleida, ja que a Girona s’incorporen a criar una mica abans que a Lleida. Caldria, però, veure de què depèn el reclutament (amb més detall), a nivell de les característiques de les colònies, per en un futur gestionar les colònies de cara a maximitzar el reclutament.

-63-

- Acció 2: Prospecció preliminar de la situació de la Terrerola vulgar a la Terra Alta

La població catalana de terrerola vulgar (Calandrella brachydactyla) es va estimar en 680-1080 parelles en l’Atles dels Ocells Nidificants a Catalunya realitzat entre els anys 1999-2002 (Curcó & Estrada in Estrada et al. 2004). Aquetes xifres representaven una reducció molt important respecte l’estima anterior existent, dels anys 1994-1995, que parlava d’una població de 16.000-22.000 parelles (Estrada et al. 1996). Tot i la més que probable sobrevaloració de la població que es va fer en aquest últim estudi esmentat, els efectius de terrerola vulgar els anys vuitanta podrien haver estat a prop d’aquestes xifres, fet que deixa palesa l’abundància de l’espècie fa només tres dècades, i que indicaria una reducció del 95% de la població en 20-30 anys.

Les dades del programa del Seguiment d’ocells comuns a Catalunya 2002-2010 (SOCC) (ICO, 2011) així ho confirmen, i encara accentuen més la dràstica regressió de la terrerola vulgar els darrers anys fins a valors d’una tendència promig negativa anual del 19% en el període 2002-2010 i una regressió del 59% del 2010 respecte el 2002. A més, la població catalana de terrerola vulgar presenta una població molt fragmentada, amb tres nuclis principals reproductors: un a la plana de Lleida (Zozaya et al. 2006, Martorell et al. 2007), un segon a l’Alt Empordà i un tercer al delta de l’Ebre. A la resta de Catalunya els seus efectius són molt minsos, mantenint poblacions més o menys estables i conegudes als aeroports de Barcelona i de Reus. Tanmateix, a l’Atles dels Ocells Nidifcants de Catalunya 1999-2002 (Estrada et al., 2004) s’identifica una altra població a la Terra Alta (6 quadrícules de 10x10 km), de la que es desconeixen els seus efectius actuals.

Atesa aquesta situació delicada de l’espècie a Catalunya, població petita, fragmentada i amb una forta tendència regressiva, la terrerola vulgar ha estat considerada com una espècie en perill d’extinció a Catalunya en el esborrany de Catàleg de Fauna Amenaçada. Per una altra banda, seguint les indicacions del pla d’actuació establert en el Pla de Recuperació de la Terrerola vulgar (Calandrella brachydactyla) (Raurell et al. 2006, Bonan et al. 2010), on s’indica que cal dur a terme censos específics per conèixer els efectius actuals de les localitats on se sap que l’espècie nidifica, i com a pas previ per poder establir una estratègia de conservació de l’espècie al territori de Catalunya, és fonamental conèixer la situació quant a distribució i estima de població d’aquest nucli poblacional del que no se sap pràcticament res.

Els objectius d’aquest treball van ser: realitzar una prospecció preliminar a la zona de la Terra Alta per avaluar, en la mesura del possible, la situació de l’espècie; i establir zones potencials per a la presència de la terrerola vulgar, en base a la distribució dels diferents hàbitats, per orientar prospeccions futures. Tanmateix, i donat el moment en que ha estat possible iniciar el gruix d’aquest projecte dins del marc del Contracte Programa, el període reproductor de l’espècie ja es trobava en les seves acaballes, i no es va poder proposar un mostreig intensiu.

RESULTATS En el 38,5 % de les quadrícules 1x1 km mostrejades a la Terra Alta es van obtenir contactes de terrerola vulgar. Cal dir que no es van obtenir contactes en cap de les 3 quadrícules on s’havia detectat l’espècie en el treball de camp de l’Atles dels Ocells Nidificants de Catalunya 1999-2002. CONCLUSIONS

-64-

- Tot i que l’Atles dels Ocells Nidificants a Catalunya (AONC 1999-2002) mostra la terrerola vulgar com a probable o segura a una gran part de la comarca de la Terra alta (6 quadrícules 10x10 km), tant els mostrejos de l’AONC 1999-2002 de quadrícules 1x1 km com els efectuats en aquest estudi posen de manifest que la distribució en aquesta comarca és molt irregular i localitzada. - Donat que el període reproductor de l’espècie ja es trobava en les seves acaballes en el moment en que va ser possible realitzar el gruix del mostreig de camp, i que no es va poder proposar un mostreig intensiu, la quantitat de dades obtingudes no va ser suficient per quantificar de manera precisa la població de terrerola vulgar a totes les àrees potencials. - Els efectius de terrerola vulgar que poden haver-hi a la Terra Alta, segurament es tracta d’algunes desenes d’individus, i per tant, d’una població no superior a la de Lleida, no canvien la situació dramàtica de l’espècie ni l’estatus global de l’espècie a Catalunya, sinó que més aviat corrobora la tendència de davallada poblacional. Malgrat això, tenint en compte el gran descens de la població a Catalunya, el qual també es dóna a la millor zona considerada per a l’espècie (secans de Lleida), a falta de més informació, s’hauria d’incloure el nucli de la Terra Alta també entre els principals per a l’espècie. - Els resultats d’aquest estudi indicarien que la terrerola vulgar a la Terra Alta està associada a vinyes i a zones abandonades de manera similar com en el nucli de l’Empordà. Atès això, a la Terra Alta pot ser cabdal el mosaic i l’estructura del paisatge que formen les parcel·les ermes, els guarets vells, i els prats i herbassars que queden intersticials entre els cultius actius, principalment de vinya. - L’àrea potencial per a la terrerola vulgar a la Terra Alta és petita i fragmentada, aglutinant la major part dels nuclis principals al voltant d’Horta de Sant Joan, Gandesa, Corbera d’Ebre, i a la plana entre Gandesa i Batea. Per avaluar quantitativament la situació de l’espècie a la Terra Alta caldria fer una estima de la població en aquestes principals àrees potencials.

-65-

6. Seguiment de l’estat de la vegetació a partir de les imatges NOAA (Magda Pla, SIG & Teledetecció Lab., CTFC)

OBJECTIUS

L’objectiu principal del projecte és el seguiment de l’estat i evolució temporal de la vegetació de cara a tenir més informació quantitativa per a tot el territori de per avaluar el risc d’incendi a partir de la informació sobre la superfície terrestre que ens aporta el satèl·lit NOAA. Per a complir aquest objectiu principal:

• S’elaboren diàriament productes derivats de les imatges NOAA sobre l’estat de la coberta terrestre.

• Els productes elaborats es posen a la disposició del SPIF via web.

A més, a partir del treball realitzat al llarg del 2010 d’aprofundiment en la informació obtinguda de les imatges així com les seves limitacions. Enguany s’ha plantejat optimitzar alguns aspectes dels productes a lliurar, pel que s’han plantejat els següents objectius concrets:

• Obtenir informació sobre l’angle de captació de la imatge de cara a tenir una dada objectiva sobre la seva qualitat.

• Introduir algunes millores en l’algoritme de detecció de núvols, incorporant informació de les dos bandes tèrmiques.

• Generar un nou producte que sigui únicament la màscara de núvols.

• Preparar una base de dades amb informació objectiva sobre la qualitat de cada una de les imatges en funció de l’angle de captació i la proporció de núvols detectats.

• Estructuració de la informació seguint l’arbre ambiental de directoris del Departament d’Agricultura.

• Optimització dels productes a oferir. Finalment es lliuraran:

o Imatges originals per l’àmbit d’estudi de totes les bandes rebudes

o NDVI i TS (amb i sense màscara de núvols)

o Màscara de núvols

o Vistes (quicklooks) de les composicions en color real, NDVI i TS.

• Incorporació d’informació objectiva sobre la qualitat de la sèrie històrica d’imatges. Concretament s’oferirà una relació de les dates vàlides o no en funció de l’angle de captació de les imatges del període 2002-2010.

PRODUCTES 2011 NDVI (Normalized Difference Vegetation Index) TS segons Melià

Algoritme d’emmascarament de núvols

El nou algoritme utilitzat es basa en la proposta fet per Taylor (2007) adaptant empíricament els nivells de temperatura a l’àmbit de Catalunya i a l’època de l’any. Per exemple al hivern és possible trobar superfície terrestre amb gelades i, per tant, el punt de tall de la temperatura que es pot considerar núvol o superfície terrestre és més baix.

-66-

El procediment es basa en passar tres filtres diferents a les bandes del vermell i del infraroig proper (bandes 1 i 2) i a la banda tèrmica 5:

• Filtre 1: a partir de la reflectància del les bandes 1 i 2, es considera núvol con la suma de la reflectància de les dues bandes és superior al 120%

• Filtre 2: a partir de la temperatura de la banda 5, es considera com a núvol si la temperatura de brillantor de la banda 5 és inferior a 15ºC a l’estiu o a 8ºC a l’hivern. S’han considerat com a estiu els mesos de gener a març i els mesos de octubre a desembre (tots inclosos). S’han considerat com estiu els mesos de abril a setembre (els dos inclosos).

• Filtre 3: es considera núvol quan la suma de la reflectància de les bandes 1 i 2 és superior al 80% i alhora la temperatura de brillantor de la banda 5 és inferior als 8ºC a l’hivern i als 15ºC a l’estiu. S’han tingut en compte com a estiu o hivern els mateixos mesos que en el filtre 2.

Informació sobre l’angle de captació de la imatge

Des de l’any 2010 s’obté informació sobre l’angle de captació. Una de les bandes que obtenim ofereix per a cada un dels píxels el seu angle de captació. Així doncs el 2011 s’ha pogut calcular per a cada imatge l’angle de captació mínim i màxim i oferir així un valor de la validesa de la imatge a partir d’aquest angle de captació. Tota aquesta informació es recull a la base de dades que es descriu més endavant.

Recuperació informació de l’angle de captació històric (2002-2010)

S’ha dissenyat un procediment automàtic de detecció de les distorsions en la mida de píxel degut a l’angle de captació. Aquest és un mètode indirecte a partir del quin es pot establir la fiabilitat de les imatges per a cada una de les dates disponibles. S’ha desenvolupat el següent mètode:

• Vectorització del producte NDVI, així els grups de píxels consecutius amb valors iguals conformen un únic polígon

• Càlcul del perímetre promig dels polígons

• Quan el valor promig del perímetre dels polígons està entre 4000m o 6000m o proper, ens indica que la majoria de polígons, i per tant de píxels originals, són quadrats.

• Quan el valor promig del perímetre dels polígons és superior a 6000m ens indica que la majoria de polígons són rectangulars i, per tant, els píxels originals tenen una distorsió deguda a l’angle de captació.

Base de dades imatges NOAA 2011

De cara a tenir tota la informacio generada correctament documentada s’ha generat una base de dades amb informació sobre les imatges de l’any 2011. Concretament s’ha incorporat la llista d’imatges disponibles al llarg de l’any i per a cada una d’elles es té la següent informació:

• Percentatge de núvols segons la màscara de núvols calculada a partir del nou algoritme millorat.

• Angle de captació mínim, màxim i promig de la imatge així com la seva fiabilitat en funció del valor promig de l’angle de captació. S’ha considerat que els angles superiors a 30º no són acceptables.

-67-

Arbre ambiental de directoris NOAA

La nova versió de productes generats a llarg del 2011 s’han preparat en el format acceptat al Departament d’Agricultura, format MiraMon i també en els formats tradicionals lliurats fins ara (ASCI) Tota la informació s’ha organitzat seguint una estructura de directoris ampliable i escalable que es pot integrar fàcilment a l’arbre ambiental del Departament d’Agricultura. S’han creat estructura replicades per emmagatzemar la informació en format MiraMon o format ASC.

CONCLUSIONS

De manera general, es pot concloure que les imatges NOAA ofereixen informació molt valuosa per al seguiment de la vegetació tant des d’un punt de vista espacial com des d’un punt de vista temporal.

• El NDVI és un producte molt adequat pel seguiment de la vegetació, a partir del quin es pot extreure informació útil pel control d’incendis. Malgrat tot és important fer una depuració intensa de les anomalies que s’han anat trobant alhora de construir una sèrie temporal consistent.

• El nou algoritme automàtic de detecció de aporta millores considerables disminuint els errors per omissió.

• Obtenir l’angle de captació de la imatge és informació molt valuosa per a conèixer la fiabilitat de la imatge. Els angles de captació per sobre de 20º o 30º resulten massa elevats i, segons fonts bibliogràfiques, no són recomanables.

• Al llarg de l’any hi ha un nombre no gens menyspreable d’imatges amb angle de captació promig superior a 20º i 30º.

• La metodologia automàtica per a l’anàlisi històric de la deformació de píxels degut als angles de captació elevat ha tingut bons resultats i, per tant es té una informació vàlida sobre les imatges històriques des del 2002.

• La base de dades elaborada facilita la gestió de les imatges i la seva informació associada. La seva estructura ampliable i escalable permetrà emmagatzemar la informació futura.

• La organització de la informació en una estructura de directoris ben ordenada, escalable i ampliable facilita la identificació de la informació, l’emmagatzematge i el seu intercanvi amb altres serveis i departaments.

• L’emmagatzematge en formats binaris de SIG i concretament el format de MiraMon permet tenir associades les metadades disponibles sobre cadascuna de les imatges així com la creació de mapes amb les composicions de colors que es desitgi.

• En general, les millores pel que fa la qualitat de la informació i a l’emmagatzematge i documentació associada, permeten tenir una base de dades històrica d’imatges NOAA suficientment consistent.

• S’ha detectat que les imatges d’anys anteriors no tenen un origen de malla proporcional a les imatges originals, això fa que hi hagi hagut un remostreig no controlat en els píxels per a tenir els valors en l’origen de malla que s’ofereix cadascun dels anys. Aquest fet, tot i que lleu pot ser una font de soroll en les dades històriques.

-68-

7. Redacció dels PCSB als espais naturals de protecció especial de Catalunya (Núria Pou, Lluís Brotons, Gerard Bota, Dani Villero, David Guixé, Biodiv. & Animal Conservation Lab., CTFC) El Programa de Conservació i Seguiment de la Biodiversitat (PCSB) en els Espais Naturals de Protecció Especial de Catalunya (ENPE) és un projecte del Servei de Parcs del Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural desenvolupat pel Centre Tecnològic Forestal de Catalunya. El PCSB pretén recopilar tota la informació disponible en quan a biodiversitat en els ENPE i a posteriori, mitjançant una metodologia sistemàtica – similar a la proposada en “El procés de planificació de la gestió” d’EUROPARC-España (2008b) – promoure la conservació d’aquells elements prioritzats en el Programa. En els Espais Naturals de Protecció Especial (ENPE) es realitzen constantment actuacions de gestió encarades a la conservació de la biodiversitat que no responen a una planificació global. El PCSB es defineix com un programa d’investigació i estudi, planificat i continu que permet conèixer la situació actual, detectar canvis i tendències al llarg del temps i, en conseqüència retroalimentar la sèrie que encadena consecutivament diagnòstic, objectius i gestió. Són objectius d’EUROPARC-España promoure el contacte, la realització de projectes comuns i la cooperació en termes de compartir informació entre els espais naturals protegits (EUROPARC–España, 2008a). En conseqüència, aquest Programa de conservació i seguiment es desenvolupa a partir d’una metodologia conjunta per tots els ENPE implicats dotant al territori d’una eina i uns objectius de gestió comuns. Els elements a conservar en un ENPE són molts i molt diversos, ja que no es poden abordar tots els elements simultàniament, es pren la decisió d’iniciar el Programa de Conservació i Seguiment centrat en la Biodiversitat, i prenent com elements bàsics els hàbitats i les espècies. En aquest document es presenta el resum executiu de la Fase III del PCSB, que és la fase desenvolupada durant el 2011.

Objectius

L’objectiu final del PCSB és la conservació de la biodiversitat des d’un punt de vista global, i per aconseguir-ho es planteja:

• Identificar el major nombre possible d’elements de biodiversitat en cada ENPE (Fase I).

• Reconèixer aquells elements que per la seva situació legal o estat de conservació – mesurat a partir d’indicadors concrets – s’ha de prioritzar la gestió per la seva conservació (Fase I, Fase II i Fase III).

• Establir objectius de conservació per cada element prioritzat (Fase IV).

• Determinar accions de gestió per cadascun dels elements prioritzats per poder assolir un bon estat de conservació(Fase IV).

Resultats obtinguts en la Fase III del PCSB

L’avanç de la Fase III del PCSB ha permès desenvolupar el Sistema de Priorització que ha de permetre escollir els Elements d’Interès Prioritaris (EIP). Com a resultat s’han pogut prioritzar 1500 EI, d’aquests s’han seleccionat 169 EI amb el màxim grau de prioritat (semàfor vermell), 238 EI amb el grau de prioritat mig (semàfor taronja) i 1093 EI amb el mínim grau de prioritat (semàfor verd). El treball ha presentat els diferents graus de prioritat per EI corresponents a cada ENPE i grup de biodiversitat així com per la totalitat de la Xarxa de Parcs (XdP).

-69-

Nombre d’Elements d’Interès segons el Grau de Prioritat i el grup biòtic en cada ENPE i pel total de la Xarxa de Parcs (XdP). Els colors del text es corresponen amb el color del semàfor al qual fa referència el nombre. Verd*: verd provisional ja que si en l’ENPE l’EI presenta límit de distribució o està aïllat biogeogràficament el semàfor resultant serà el color del semàfor de l’amenaça.

Grup

Grau de Prioritat

AEM

ALB

API

ASM

CAM

CCR

DEB

MON

POR

PRA

XdP

Algues

Vermell 0 0 0 1 0 0 0 0 0 0 1

Taronja 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0

Verd 0 0 0 1 0 2 0 0 0 0 3

Verd* 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0

Artròpodes

Vermell 0 0 0 0 2 0 2 1 2 0 7

Taronja 1 1 1 2 2 0 1 0 2 1 11

Verd 4 6 11 14 9 2 8 3 32 7 96

Verd* 0 0 0 0 0 0 0 0 1 0 1

Briòfits Vermell 0 0 0 0 0 0 1 0 0 0 1

Briòfits

Taronja 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0

Verd 0 1 3 9 0 2 0 0 0 0 15

Verd* 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0

Flora

Vermell 4 1 2 7 6 7 12 1 6 0 46

Taronja 4 3 12 10 6 4 18 3 19 6 85

Verd 13 14 15 19 7 5 4 15 19 7 118

Verd* 0 0 8 0 0 0 0 0 6 0 14

Fongs

Vermell 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0

Taronja 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0

Verd 2 1 1 0 0 2 0 0 1 1 8

Verd* 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0

Hàbitats

Vermell 1 0 6 1 5 1 3 0 3 3 23

Taronja 5 2 9 12 4 4 9 2 6 2 55

Verd 12 29 79 32 58 27 27 32 51 24 371

Verd* 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0

Invertebrats

Vermell 0 0 0 0 2 1 2 0 0 0 5

Taronja 0 0 0 0 2 0 0 0 0 0 2

Verd 3 2 1 1 6 1 5 0 5 2 26

Verd* 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0

Líquens

Vermell 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0

Taronja 0 0 0 0 0 2 0 0 2 1 5

Verd 0 0 0 1 0 3 0 0 4 2 10

-70-

Verd* 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0

Vertebrats

Vermell 9 3 9 4 13 3 39 1 4 1 86

Taronja 3 8 15 13 10 8 6 3 9 5 80

Verd 50 53 42 37 43 42 22 46 54 41 430

Verd* 0 0 0 0 0 0 0 0 1 0 1

Total

Vermell 14 4 17 13 28 12 59 3 15 4 169

Taronja 13 14 37 37 24 18 34 8 38 15 238

Verd 84 106 152 114 123 86 66 96 166 84

1077

Verd* 0 0 8 0 0 0 0 0 8 0 16

- “Fitxa: Informació per la Priorització”: s’ha elaborat una fitxa on es mostra informació referent a la Priorització dels EI tenint en compte la Representativitat i l’Amenaça. Mostra els semàfors resultants per cadascun dels components de la Priorització, així com la informació a partir de la qual s’obtenen.

Accions que es deriven de la Fase III del PCSB

Al finalitzar cada etapa del Programa, s’han identificat una sèrie d’accions estructurals i de coneixement a desenvolupar, i que permetran millorar el coneixement d’alguns elements, completar les fonts d’informació emprades o facilitar la integració de dades entre d’altres.