resum unitat 1
DESCRIPTION
Resum unitat 1 de catalaTRANSCRIPT
UNITAT 1: EL VOCALISME
LES PROPIETATS TEXTUALS:
-Les propietats textuals són l'adequació, la coherència, la cohesió i la correcció lingüística.
- Adequació: L'adequació és la propietat per la qual un text s'adapta a la situació comunicativa. L'adequació està en funció de la relació entre l'emissor i el receptor del missatge, del tema, del canal, del propòsit comunicatiu, etc.
- Coherència: Cal presentar la informació de manera clara i ordenada, acomodant-se a l’estructura peculiar de cada tipus de text i a la seva finalitat, i, sobretot, cal desenvolupar correctament el tema.
- Cohesió: És la propietat per la qual s’estableixen uns lligams explícits entre les diverses unitats que componen el text.
Conjuncons
Connectors
Preposicions
Signes de Puntuació Pronoms Conocordança
- Correcció lingüística : Un text és correcte quan respecta les normes ortogràfiques, prosòdiques, morfològiques i sintàctiques, i el lèxic s’utilitza amb el significat apropiat.
- REGISTRES:
És la variació del llenguatge en funció de la situació d'ús o context situacional, va estretament lligat a la precisió lèxica i es detecta segons la relació que tenen l'emissor i el receptor.
Cientificotècnic
Formal
Literari/Culte
Registres Estàndard Mitjans de comunicació
Col·loquial Correcte
Informal
Vulgar Incorrecte (insults, barberismes, etc)
- LA SIL·LABA:
Una Sil·laba es cada cop de veu que fem quan pronunciem una paraula, i té com a núcli una vocal.
-DIFTONG:
- Decreixent: La i o la u es troben després del nucli, amb el qual s'agrupen.
ai auei eu// iuoi ouui uu
- Creixents: La i i la u es troben abans de la vocal sil.làbica.
1. Qu + vocal Qua, Qüe, Qüi, Quo
Gu + vocal Gua, Güe, Güi, Guo
2. I/U entre vocals Cre-ient Ca-uen
3. I a principi de mot + vocal: io-gurt hie-na
-DIGRAF: Dues lletres amb un mateix so:
Se separen No se separenss Igrr llsc qul·l nyix gutjtgtx
-Apòstrof:
Masculins: S’apostrofen SEMPRE davant de la paraula començada en vocal
Femenines: No sapostrofen davant de I/U àtones
-Contracció:
( preposicio + article )
El: Al menjador El: pel carrer
A Per
Els: Als nois Els: pels camins
El: del peu El: per al noi
De Per a
Els: dels pares Els: Per als homes
El: cal Ferran
ca
Els: cals avis
LITERATURA:
DELS ORIGENS DE LES LLENGUERS VULGARS:
- Els romans desembraquen a Empúries el 218 dC
- El 476 dC cau l’Imperi Romà
Romanització: Imposar la cultura i la llengüa sobre les altres civilitzacións.
- Després de la caiguda de l’Imperi Romà, la llengüa evoluciona per zones fins convertir-se en llengües vulgars ( sobre el s. VIII )
- En el s.XII apareixen el primers textos escrits*:
Homilies d’Organyà: Anotacions que feia el capellà per el seu sermó Forum iudicum: Traducció al català de les lleis bisigotes
*No son literatura
LITERATURA:
Literatura: una obra Literaria té la única funció de causar plaer
La primera obra literaria va ser escrita per Ramon LLüll en el s. XIII
En el s. XII no hi havia literatura escrita amb català, per que es pasen a la llengüa veïna que era el occità:
-Proximitat Geografia
-Prestigi de l’Occità
-Semblança català/Oaccità
POESIA TROBADORESCA S. XII - XIII:
La poesía trovadoresca és poesía lírica ( amor ), que es recitaven amb música.
La poesía trovadoresca està en una societat estamental en la qual la dona pertany a la alta noblesa i està normalemnt casada i els trobadors no, per tan es un amor imposible, desigual i adúlter
VOCABULARI:
Nidons: el meu senyor / la meva senyora
Gilós: Marit
Lausengiers: espíes / acusadors
El señal: “Contrasenya” per que la dona s’apigua que la poesía va per ella.
Amor cortes: una altre manera de dir poesía trovadoresca:
GENERES TROVADORESCOS:
Cançó: Poema Amorós
Sirventès: Poema de crítica o burla algú
Plany: poema de lorança per la mort d’algú
Pastorel·la: Poema que parla de la relació amorosa entre una pastora i el trovador
Alba: poema que parla de la separació dels amants en fer-se de dia
Dona
Trobador
CVCV
CVCV