revista b30 nº2, març 2008

S’ACTIVA EL CATALonIA InnoVATIon TrIAngLE /// 28

B30Antoni Soy, secretari d’Indústria i Empresa /// 6 Lluís recoder, president del CIT /// 32

n. 2 /// 7.03.2008Revista de l’eix empresarial B-30

7.03.2008ConSTrUInT LES BASES DEL DESEnVoLUPAMEnTLa B-30 i la seva zona d’influència continuen demostrant el seu creixent dinamisme econòmic i social. Aquest mes, la constitució del Catalonia Innovation Triangle i la Nit de l’Empresa de Rubí han estat dues bones representacions d’aquesta afirmació.En el cas del CIT, la voluntat de col·laboració demostrada per les tres administracions implicades només revertirà, sens dubte, en benefici de tots els agents econòmics i socials que integren aquest territori. També la nit de l’Empresa de rubí ha estat un exemple pràctic del que és capaç de fer l’empresariat vallesà i les seves empreses. Siguin grans o petites, la mostra representada a la nit empresarial de Rubí va ser l’aparador del treball ben fet, la innovació i la creativitat de les empreses.Aquest entusiasme no priva, com també es destaca en aquesta edició de la B30, que s’ha de continuar la reivindicació d’unes infraestructures molt més eficients, que millorin de forma substancial les actuals i afavoreixin l’activitat empresarial i econòmica del Vallès i dels seus habitants.

Antoni Soy, secretari d’Indústria i Empresa de la generalitat

CIT: preparant-nos per al futur LLUÍS rECoDEr ///PRESIDENT DEL CIT

S’ACTIVA EL CATALonIA InnoVATIon TrIAngLE

Marià galí, president de la Cambra de Comerç de Terrassa

L’economia de la felicitat

rADAr

6roTonDA

32

gAS A FonS

28 gPS

22

ÀrEA DE DESCAnS

40ESTACIÓ DE SErVEI

46Cinema de butxaca

3B30 DIVENDRES, 7 DE MARÇ DEL 2008 KM ZEro

EDITA: Corporació Catalana de Comunicació i Premsa Local Grup de Comunicació. PrESIDEnTS: Antoni Cambredó i Ramon Grau.

DIrECCIÓ EDITorIAL: Carles Flo i Pere Esquerda. DIrECTorA: Carmen S. Larraburu. SoTSDIrECTor: Josep M. Vallès. CoL·LABorADorS:

Ramon Aymerich, Elisabeth Bonshoms, Xavier Barba, Carme Colomina, Concha Forteza, Isabel S. Larraburu, Ivanna Vallespín.

ProjECTE grÀFIC: eixida.cat IL·LUSTrACIÓ PorTADA: Ivanòvitx. ProDUCCIÓ I MAqUETACIÓ: pecomunicacio.com. CorrECCIÓ: Susanna Turon.

ADMInISTrACIÓ: Anna Comella i Ivan Grau. IMPrESSIÓ: Rotocayfo. /// PrEMSA LoCAL SAnT CUgAT, carrer Sant Antoni, 42-44. Sant Cugat del

Vallès. (93 590 86 00). /// rEDACCIÓ: [email protected] PUBLICITAT: [email protected] DIPòSIT LEgAL: B-9826-2008

Montornès trasllada la Torre de l’Aigua

L’Ajuntament de Montornès ha comen-çat el trasllat, pedra per pedra, de l’emblemà-tic edifici modernista de la Torre de l’Aigua, perquè es veurà afectat per les obres de cons-trucció del traçat del TGV al seu pas pel mu-nicipi. L’alcalde de Montornès, Daniel Cortés, ha explicat que la Torre de l’Aigua “és un edi-fici singular i per això s’està traslladant pe-dra per pedra, en un procés que durarà uns sis mesos”. La Torre de l’Aigua està ubicada a la part posterior dels terrenys de la masia de Masferrer. Després d’haver fet un estudi so-bre l’estat actual de la torre, l’Ajuntament de Montornès ha decidit traslladar l’edifici fins a un nou emplaçament dins la mateixa finca de Masferrer i molt a prop d’on el Ministeri de Foment construirà un nou camí que unirà la masia amb la instal·lació de reciclatge de re-sidus del municipi.

Acord per enfortir l’economia de Sabadell

L’Ajuntament de Sabadell i la Jove Cam-bra Internacional (JCI) de Sabadell han signat un conveni que es fixa com a objectiu el des-envolupament d’accions conjuntes per enfor-

tir l’economia local adreçades tant a les em-preses com als treballadors. La regidora d’In-novació, Indústria i Promoció Econòmica, Montserrat Capdevila, diu que l’acord “té en-tre les seves línies d’acció principals les acci-ons adreçades a ajudar els emprenedors a po-sar en marxa el seu negoci i consolidar-lo”. En aquest sentit, s’ha acordat reforçar les acci-ons formatives que periòdicament s’organit-zen al Vapor Llonch adreçades a aquest col-lectiu. A més, el conveni també preveu que el consistori i la JCI duguin a terme accions conjuntes per formar persones en atur i co-brir així les demandes actuals del món laboral. L’acord entre les dues institucions tindrà una vigència de dos anys, renovable.

Reivindicació a Renfe pel servei de Vaca- risses i Viladecavalls

La Junta de Portaveus del Consell Co-marcal del Vallès Occidental ha acordat soli-daritzar-se amb les demandes dels veïns de Vacarisses i Viladecavalls per la manca de trens de Rodalies de Renfe que s’aturen a les seves estacions. La demanda se centra en un augment del nombre d’aturades dels trens de la línia C4, perquè el creixement demogrà-fic dels últims anys ha suposat un increment d’usuaris que no s’ha vist compensat amb una millora del servei. Actualment, només hi para un tren cada hora. La resta de trens que circu-

len entre Terrassa i Sant Vicenç de Castellet no fan parada a Vacarisses ni a Viladecavalls. Altres municipis que també reclamen millores en el servei ferroviari són les poblacions de Castellbell i el Vilar i Monistrol de Montserrat.

Terrassa aposta per una formació pro-fessional europea

La Cambra de Terrassa i l’Ajuntament de Terrassa, dins del marc del Pla de Treball del Consell de la Formació Professional, es plante-gen crear una xarxa de pràctiques empresarials a diversos països europeus i impulsar, d’aquesta manera, les pràctiques dels alumnes de forma-ció professional de la ciutat a l’estranger. L’acció forma part d’un projecte finançat per la Unió Europea per fomentar la cooperació entre els països de la Unió en formació professional. Per tirar endavant aquest projecte s’han seleccio-nat dos països en expansió, Bulgària i Romania, i un país com Alemanya, una de les economies més consolidades del continent. El director de serveis de la Cambra, Josep Beltran, té clar quin és el futur: “És imprescindible que els alumnes sàpiguen treballar en un entorn internacional, que coneguin altres mètodes de treball i puguin practicar idiomes. Aquest projecte contribui-rà a adaptar els alumnes a treballar en entorns globals”. Terrassa ja fa quatre anys que va crear unes beques perquè alumnes de la ciutat facin pràctiques a Alemanya i Bulgària.

Mollet

Barberà

UAB

Sant Quirze

Sant Cugat

Rubí

Montornès

Santa Perpètua

Sabadell

Cerdanyola

Terrassa

Vacarisses i Viladecavalls

El Papiol

1

2

3

4

1

2

3

4

rADAr B30

L’InDICADor

�B30 DIVENDRES, 7 DE MARÇ DEL 2008

rADAr

2MILEMPrESESAquestes són les empreses que estan ubicades als 10 polígons industrials que hi ha al terme municipal de Rubí. El potencial d’aquest sector de la ciu-tat es tradueix en el fet que dóna fei-na a unes 24.000 persones. Consci-ent del que suposa aquesta part del teixit econòmic de la ciutat, l’Ajunta-ment de Rubí ha celebrat recentment la tercera edició de la Nit de l’Empre-sa, un esdeveniment pensat per al re-coneixement de les empreses rubi-nenques. /// FOTO: CEDIDA

SIS-CEnTES

Molins de Rei

6 EnTrEVISTA B30 DIVENDRES, 7 DE MARÇ DEL 2008 7B30

DIVENDRES, 7 DE MARÇ DEL 2008 EnTrEVISTA

1 ///

Antoni Soy és doctor en ciències econòmiques i empresarials de la Universitat de Barcelona i catedràtic d’economia aplicada de l’Escola Universi-tària d’Estudis Empresarials de la Universitat de Barcelona. Ha estat professor de la Facultat d’Econòmiques i de l’Escola d’Estudis Empresarials de la Universitat de Barcelona (1973-2003).

És expert consultor i assessor de la Unió Europea, la Generalitat, altres comuni-tats autònomes i diversos ens locals en temes de desenvolupament local i regio-nal i avaluació de polítiques públiques.

Estudiós de l’economia catalana és tam-bé autor de diversos llibres i estudis so-bre aquesta matèria. Entre altres càrrecs públics va ser alcalde d’Argentona du-rant set anys.

Antoni Soy és també president del Parc Tecnològic del Vallès.

EL PErFIL

És cert que sovint els ciutadans són reti-cents a tenir aquest tipus d’obres prop de les seves ciutats, però sens dubte són abso-lutament necessàries per fer front al desen-volupament econòmic que es preveu per a aquesta important àrea. No tingui cap dub-te que els problemes existents a la B-30 són superables.

Pel que fa a les millores possibles, quines són les prioritàries?Al Vallès Occidental existeix molt de sòl in-dustrial de qualitat. Cal recordar que hi ha el Parc Tecnològic, la zona industrial de Rubí, el parc empresarial de Sant Cugat, on també se situarà Creàpolis-ESADE, i que està pre-vist que s’incrementi. Però moltes d’aques-tes zones són de construcció relativament recent. Per aquest motiu considero que és molt important millorar els polígons indus-trials més antics, que tenen greus mancan-ces en els serveis, la seguretat, la banda am-pla, les TIC, les comunicacions, etcètera. Aquí s’haurà d’actuar. De la mateixa manera que hi ha hagut un pla de barris, ens hem de plantejar un pla de polígons industrials.

Serà necessària una actuació ferma, amb l’avantatge, en aquest cas, que les despeses es podran repartir entre tres: la Generalitat, els ajuntaments i els propietaris de les in-dústries localitzades en aquests polígons. Si es fa com cal, tothom en podrà sortir bene-ficiat. Aquesta és una línia de treball impor-tant i prioritària. El Parc Tecnològic del Vallès es troba en aquests moments saturat. Vostè és el president del PTV, quins projectes es preveuen per a la seva ampliació?Hi ha la previsió per part d’Incasòl de posar al mercat més sòl industrial, en una quan-

És evident que la zona té problemes importants en aquest sentit que s’han de resoldre. Tanmateix, existeixen projectes importants per al territori, en els quals s’està treballant intensament. Un d’aquests és el del tren orbital, una proposta molt important que es proposa unir Mataró amb Vilanova. D’altra banda hi ha, també, el Quart Cintu-ró o la ronda del Vallès, que tindrà la mul-tifuncionalitat de ser una infraestructura útil per als llargs recorreguts i també dona-rà servei a les ciutats properes. La B-30 està saturada i necessita que existeixi aquesta alternativa.

presariat català de la pèrdua de pes i de po-der a Espanya. Argumenta que només cal veure com moltíssimes empreses d’arreu de Catalunya estan innovant, exportant i con-vertint-se en autèntiques multinacionals. “L’experiència de conèixer el territori des de la base em permet dir que aquesta imat-ge pessimista de l’empresariat català no és la real”. Tot i que és una zona de gran desenvolupament, el territori de la B-30 pateix problemes importants d’infraestructures, serveis, mobilitat i comunicacions.

Antoni Soy creu que l’empresariat català té una imatge pessimista que no és la real. A més, tampoc no considera aquest empresari el responsable de la pèrdua de poder a Espanya. TEXT: CARMEN S. LARRABURU /// FOTOS: CEDIDES

Des que va ser nomenat secre-tari d’Indústria de la Genera-litat, el desembre del 2006, Antoni Soy ha visitat més d’un centenar d’empreses i ha par-lat amb un gran nombre d’em-

presaris i treballadors. Aquest coneixement, juntament amb la seva llarga experiència do-cent universitària i els nombrosos treballs professionals realitzats sobre l’economia ca-talana, li ha proporcionat una visió sòlida i extensa del sector industrial de Catalunya.

Antoni Soy no comparteix el punt de vista d’alguns sectors que responsabilitzen l’em-

Antoni Soy

Antoni Soy /// Secretari d’Indústria i Empresa de la Generalitat de Catalunya

La B-30 serà una zona de gran desenvolupament econòmic

6 EnTrEVISTA B30 DIVENDRES, 7 DE MARÇ DEL 2008 7B30

DIVENDRES, 7 DE MARÇ DEL 2008 EnTrEVISTA

titat igual o fins i tot superior a la seva ex-tensió actual. Això no significa que el PTV es dobli, ja que en aquest espai també hi hau-rà habitatges. Arran del tipus d’indústria que s’instal·larà en aquests terrenys –tec-nològica i de valor afegit– és possible la co-existència amb àrees residencials. El que és cert és que es doblarà l’espai per a activitats productives. Encara s’està estudiant, però, quins usos tindrà exactament el nou espai.

La B-30 i la seva àrea d’influència serà una zona de gran desenvolupament econòmic, només cal veure tots els projectes que es-tan endegats en aquesta àrea i la seva vitali-tat. Aquests projectes la convertiran en una zona molt potent, des del punt de vista de què tant es parla ara, que és la col·laboració entre Administració, universitats i empre-ses. Un exemple n’és el projecte presentat recentment, Catalonia Innovation Triangle. Es tracta d’una proposta molt interessant i un exemple de col·laboració conjunta, amb la voluntat de portar a terme un projecte excel·lent, tal com han expressat els ajunta-ments de Cerdanyola, Rubí i Sant Cugat.

INDÚSTRIA DIVERSA I VARIADA

quina és la seva radiografia de la indústria catalana?A diferència d’altres comunitats autòno-mes i regions europees, tenim una indústria diversa i variada. Aquesta n’és una prime-ra característica. El teixit industrial català es compon fonamentalment de pimes, molt flexibles i molt capaces d’adaptar-se a noves circumstàncies econòmiques. Això és, sens dubte, positiu. Es pot dir també que les in-dústries catalanes estan altament qualifica-des per afrontar el procés d’internacionalit-zació i d’innovació. Moltes s’han convertit,

al llarg d’aquests anys, en multinacionals. Com és normal, hi ha empreses que van molt bé i d’altres que tenen més problemes, més dificultats. Entre aquestes hi ha les micro-empreses, amb menys de deu treballadors; sovint els seus problemes són de finança-ment i de necessitat de capital, que no els és gens fàcil de trobar.

Considero que la capacitat de creativitat i de talent és una de les característiques de l’em-presariat català. Això vol dir també que hi ha una gran capacitat d’adaptar-se, de reinven-tar-se. En tenim moltíssims exemples. Un dels més destacats és el del sector tèxtil, que va passar moments extremadament difícils; ara no és estrany, ni molt menys, veure em-preses tèxtils que s’han renovat i adaptat als nous temps i que són competitives. La rique-sa de l’estructura productiva industrial cata-lana, insisteixo, és molt gran. Però, segons els indicadors econòmics, la indústria perd pes. Això depèn de com s’interpretin les xifres. Hi ha un entorn molt important de serveis a l’empresa. És molt intensa la integració que s’està produint, cada vegada amb més força, entre la indústria i els serveis a les empre-ses, com els de consultoria, enginyeries, ser-veis de R+D, màrqueting, disseny, publicitat i altres. Molts d’ells estan molt vinculats a la indústria, i a l’inrevés, moltes indústries es-tan molt relacionades amb aquests serveis. Ja no es pot parlar de la indústria com es feia abans, o sigui, una indústria que es de-dicava a produir únicament. Hem de parlar d’una nova indústria, un nou model produc-tiu. En aquesta nova modalitat s’inclouen tots aquests serveis col·laterals que acom-panyen la producció. Hi ha qui parla de pèrdua de pes del sector

industrial, però s’han de tenir en compte al-gunes dades. Per exemple, en les d’afiliació a la Seguretat Social veiem que el pes industri-al no augmenta, però tampoc no es redueix, o sigui que manté el mateix nombre d’ocu-pats, al voltant dels 540 i 550 mil. Al mateix temps, creixen els serveis dels quals parlava, molt lligats a la indústria, cosa que cada ve-gada té més importància. La xifra de perso-nes que ocupa aquest sector gairebé s’acos-ta a la que té la indústria tradicional, o si-gui, és una xifra important. Si hem de parlar d’aquest nou conglomerat que represen-ta la indústria i el sector de serveis que por-ta incorporat, el pes que té a l’economia ca-talana resulta molt important. A partir d’ara tots haurem de parlar en aquests termes. La Unió Europea i l’OCDE ja ho fan, i els docu-ments que publiquen les dues institucions ja tenen en compte aquest nou model. Nosal-tres tenim encarregat un estudi que espe-rem que serà clarificador perquè cerca qua-lificar i mesurar aquest conglomerat que in-clou l’empresa tradicional i aquests serveis.

quin paper pot tenir la generalitat per fer front als problemes que afecten les infraestructures i els serveis de la B-30 i de la seva zona d’influència?Considero que al marge de qui tingui les responsabilitats de les carreteres, dels trens o de les comunicacions, s’ha d’avançar en la col·laboració amb l’Estat. Tot i que a l’Estat li costa molt d’acceptar totes les propostes que es fan des de Catalunya, de mica en mica es va ampliant el nivell de col·laboració. S’han fet molts acords, alguns amb més èxit que d’altres, per a la realització d’infraestructures a Catalunya. A la Secretaria d’Indústria i Empresa, la dificultat la tenim en el que fa referència a la dotació de recursos per als centres tecnològics i de recerca.

El Quart Cinturó o la ronda del Vallès, que tindrà una multifuncionalitat, serà una infraestructura útil per als llargs recorreguts i també donarà servei a les ciutats properesÉs molt important millorar els polígons industrials més antics que tenen greus mancances en els serveis, la seguretat, la banda ampla, les TIC, les comunicacionsLes indústries catalanes estan altament qualificades per afrontar el procés d’internacionalització i innovació. Moltes s’han convertit, al llarg d’ aquests anys, en multinacionals

Per garantir el futur, l’Ajuntament es plante-ja augmentar l’edificabilitat del sòl dels polí-gons industrials passant d’un coeficient del 0,7 a l’1,4 i, alhora, donar més flexibilitat cons-tructiva i d’activitats. A la pràctica, això es tra-duirà en el fet de poder fer naus de més d’una planta, poder ubicar-hi noves activitats, com ara serveis per a les empreses, recreatives, hoteleres i comercials, i fer compatibles més d’una activitat en una mateixa nau industri-al. “Facilitem el pas de l’antic polígon indus-trial a la nova concepció de parc empresari-al”, va dir García.

L’alcaldessa també es va mostrar esperança-da en la manera com Rubí pot afrontar els can-vis econòmics i socials. L’eina escollida és “un pacte de tots” –ciutadans, administracions, empreses i treballadors– que, segons l’alcal-dessa, “té la pretensió de fer una anàlisi de la situació present, dels punts forts i febles de la nostra ciutat i dels sectors econòmics ac-tuals per preparar un escenari de futur que afronti els canvis de cicle i les oportunitats de nous sectors emergents”. Després d’una pri-mera declaració institucional ara fa poc més d’un mes, García va explicar que d’aquí a un any s’haurà donat forma a una voluntat polí-tica “per garantir que Rubí continuï sent una ciutat industrial i socialment cohesionada”.

/// REDACCIÓ

rubí atorga 9 reconeixements en la 3a nit de l’Empresa

Rubí va celebrar el passat 15 de febrer, al pavelló de Can Rosés, la tercera edició de

la Nit de l’Empresa, en què va atorgar fins a 9 reconeixements a les empreses que s’ubiquen als diferents polígons i zones industrials de la ciutat. Per l’alcaldessa de Rubí, Carme García, arribar a l’edició d’aquest any significa que “hi ha la voluntat, tant per part de l’Administra-ció com per part dels empresaris i sindicats, de mantenir una relació fluida per al bon fun-cionament del municipi”. La Nit de l’Empresa d’aquest any, a més, ha coincidit amb tres ele-ments que reforçaran la qualitat industrial de la ciutat i milloraran el desenvolupament eco-nòmic i social del municipi: la recent consti-tució del Consorci de la B-30– el Catalonia In-novation Triangle– amb els ajuntaments de Cerdanyola i Sant Cugat; la pròxima aprovació inicial del nou planejament urbanístic que di-buixarà la ciutat dels pròxims 15 anys, i la pre-paració de l’acord econòmic i social per pre-parar Rubí per als “canvis de cicle i les oportu-nitats dels nous sectors emergents”.

ELS PrEMIATS. La novetat d’aquest any era la categoria que premiava el foment de la igual-tat d’oportunitats entre homes i dones. Se-gons el jurat, l’empresa que millor ha sabut in-troduir mesures de conciliació entre la vida fa-miliar i la laboral, així com mesures d’igualtat entre homes i dones en els processos de se-lecció de personal i promoció interna, ha estat la centenària empresa química Abelló Linde. El premi més local, el que reconeixia l’arrela-ment a la ciutat i tota una trajectòria històrica, se’l van endur PJM Pujadas i Escofet Electri-citat. La pime química PJM Pujadas, creada el 1982, s’ha convertit en una firma capdavante-ra del seu sector i la seva plantilla estable està formada majoritàriament per veïns de Rubí. Escofet Electricitat va iniciar la seva activitat l’any 1956 amb Clemente Escofet. Ara són els seus fills els encarregats de continuar fent les instal·lacions elèctriques generals i industri-als d’aquesta empresa familiar.

El reconeixement a la promoció exterior de Rubí va recaure en la jove Edse Inventiva i

també en Bombas Elías. Edse Inventiva disse-nya solucions innovadores en mobiliari urbà, senyalització i altres sectors quotidians, men-tre que Bombas Elías, fabricant d’equips per al transport de combustibles, aigua, produc-tes químics i bombes d’engranatges, ha arri-bat des del 1975 a l’Àfrica, Amèrica del Sud, Eu-ropa i l’Orient Mitjà. La nova fase d’expansió de la companyia es troba al sud-est asiàtic i a l’Europa de l’Est.

L’agraïment municipal a la implicació de les empreses en projectes de tipus social i cívic es va traduir en el reconeixement a Intiam Ruai i CIPSA. La primera es dedica a la consultoria i la formació en energies renovables, mentre que la segona fabrica circuits impresos de do-ble cara i multicapa per a l’electrònica profes-sional. Totes dues han col·laborat en activi-tats culturals i esportives de la ciutat.

El premi atorgat per Caixa Terrassa i com a reconeixement a la sostenibilitat i la protec-ció del medi ambient va ser per a Elastrogran, una empresa especialitzada en la fabricació i el desenvolupament de sistemes de poliuretà i la comercialització de les matèries primeres del poliuretà adreçades als sectors de l’auto-moció, la construcció, la indústria del fred, els mobles, el calçat i els recobriments.

El guardó reservat a la promoció i al foment de la seguretat i la salut laboral, atorgat per Egar-sat, va premiar Inkator pel funcionament i el manteniment de la seva política de prevenció de riscos laborals, que implica tota la línia je-ràrquica de l’empresa, i per fer una inversió contínua en la reducció de riscos en els equips de treball que es dediquen a la forja i l’estam-pació de metalls.

EL FUTUr InDUSTrIAL A LA CIUTAT. L’alcal-dessa va explicar que la dependència de Rubí de l’activitat industrial ha baixat durant els últims anys, però que malgrat tot es con-tinuen necessitant noves activitats econò-miques que generin llocs de treball per als rubinencs.

En una festa al pavelló de Can Rosés, es premia per primera vegada el foment de la igualtat d’oportunitats entre homes i dones en les empreses locals

nIT DE L’EMPrESA/// RUBÍ

Carme garcía, alcaldessa de rubí, en el moment del seu parlament en la nit de l’Empresa /// CEDIDA

30.000rUBInEnCSAquesta és la xifra de veïns en edat de treballar. D’aquests, el ��% ho fa en empreses de la ciutat. Als polígons in-dustrials hi ha més de 2.600 empreses que donen feina a unes 24.000 perso-nes. De totes aquestes empreses, més de 600 són indústries —el 2,4% del to-tal de la demarcació de Barcelona— i ocupen més d’11.000 treballadors —el 2,7% dels assalariats de la demarcació.

García va utilitzar una metàfora per explicar les potencialitats de la ciutat: “Rubí és com aquella persona que té una bellesa natural, però que té una baixa autoestima, que per la seva for-mació i el context social ningú no li ha ensenyat a treure partit de les seves qualitats físiques, intel·lectuals o de caràcter. Però un dia fa balanç, mira amb què compta i com explotar les se-ves qualitats i a partir d’aquest mo-ment no té por de lluitar per millorar la seva vida”.

Els premiats de la nit de l’Empresa, amb la consellera de treball i l’alcaldessa de rubí /// CEDIDA

9B30 DIVENDRES, 7 DE MARÇ DEL 2008 rADAr

10 rADAr B30 DIVENDRES, 7 DE MARÇ DEL 2008 11B30

DIVENDRES, 7 DE MARÇ DEL 2008 rADAr

29 barris nous als dos Vallès i al Baix Llobregat

terrenys de 48,19 hectàrees situats entre la via del Llobregat i l’autovia A-2. Aquí s’hi faran 2.410 habitatges, 1.928 dels quals tindran un rè-gim de protecció oficial. Després del Camp de Tarragona, la comarca del Baix Llobregat és la zona on es construiran més pisos mitjançant les ARE.

VALLÈS oCCIDEnTAL. Sabadell i Caste-llar tindran dues ARE, mentre que Terras-sa, Cerdanyola, Montcada, Santa Perpètua i Barberà en tindran una. Els plans de la Ge-neralitat són urbanitzar 123,96 hectàrees per fer-hi 9.072 pisos. La zona escollida a Terrassa són uns terrenys de 17,3 hectàrees situats a la porta sud de la ciutat, a l’entorn del nou palau de justícia, al costat de l’Hotel Don Cándido, l’autopista C-58, el Parc de la Cogullada i tam-bé uns terrenys del barri del Segle XX entre la rambleta del Pare Alegre i l’avinguda de San-ta Eulàlia. En total s’hi faran 782 pisos prote-gits i 782 més de renda lliure. A Sabadell, s’hi faran dues ARE, però en el moment de tancar aquesta edició només se’n coneixien els de-talls d’una, la que s’ubicarà al barri de Torre-romeu. Es tracta d’un espai a tocar del parc fluvial del riu Ripoll, de 14,30 hectàrees i on es faran 1.039 pisos —520 dels quals seran de protecció oficial—. A Cerdanyola, l’indret on s’ubicaran els nous pisos està a tocar del Parc Tecnològic del Vallès i en bona part està quali-ficat com a reserva viària —per si es fa el túnel d’Horta—. Les previsions municipals són fer-hi entre 800 i 900 pisos. Els nous habitatges estaran situats prop de la ciutat ja construïda i molt pròxims al nou eixample que es farà al centre direccional. A Montcada, tot i que no s’ha fet públic el nombre d’habitatges previs-tos, sí que se sap que es faran a la zona de Mas Duran, amb l’objectiu de connectar aquest es-pai amb la urbanització de Can Pomada. Tot i que l’extensió d’aquesta zona que combina espais forestals i urbanitzables és de 400 hec-tàrees, la voluntat municipal és no urbanitzar més del 10% de l’espai. Del projecte previst a Santa Perpètua, se sap que es farà al sector de Can Taió, prop del castell del mateix nom, i que tindrà uns 800 pisos. De les dues ARE de Cas-tellar i de la que s’ha de fer a Barberà, no ha transcendit cap informació oficial.

VALLÈS orIEnTAL. Els municipis escollits per fer-hi àrees residencials estratègiques són Cardedeu, Granollers, la Llagosta, Montmeló, Parets, la Roca i Sant Celoni. En total, s’urbanit-zaran set ARE en una superfície total de 104 hectàrees per fer-hi 6.059 pisos. /// REDACCIÓ

en els casos en què els promotors assumei-xin la construcció dels equipaments que es determinin.

BAIX LLoBrEgAT. En aquesta comarca es fa-ran ARE als municipis d’Abrera, Cornellà, Es-parreguera, Esplugues, Martorell, Olesa de Montserrat, el Prat, Sant Boi, Sant Joan Despí, Sant Vicenç i Santa Coloma de Cervelló. En total s’ocuparan 277,87 hectàrees per fer-hi 15.713 pisos. De tots aquests municipis, fins ara només ha transcendit informació sobre el projecte de Cornellà. Es farà a les parti-des del Serrallo, el Torraró i les Salines, uns

La Comissió d’Urbanisme de Catalunya ha donat el vistiplau al document d’ob-

jectius i propòsits que permet a la Genera-litat impulsar un centenar de les anomena-des àrees residencials estratègiques (ARE) en 86 municipis de tot Catalunya per fer-hi 90.157 pisos.Onze municipis del Baix Llobregat, set del Vallès Occidental i set més del Vallès Orien-tal tindran àrees residencials estratègiques, una iniciativa impulsada des del Pla Nacional per a l’Habitatge. Les tres comarques gene-raran 29 nous barris amb un total de 30.844 pisos quan arribi el 2011. De tots els habitat-ges que s’han de construir, la Generalitat ga-ranteix que com a mínim la meitat seran de protecció oficial.Per tirar endavant les noves àrees estratègi-ques residencials, el Departament de Políti-ca Territorial i Obres Públiques (PTOP) ela-borarà dotze plans directors i n’agilitzarà la tramitació perquè el març de l’any que ve ja estiguin aprovats. Cal tenir en compte que qualsevol planejament urbanístic que pro-posa un ajuntament té una tramitació que difícilment baixa dels tres anys. La volun-tat de la Generalitat és guanyar temps, i per aquest motiu també està previst que la urba-nització dels espais i la construcció dels pi-sos i dels equipaments que hauran de tenir els nous barris –sanitaris, educatius, espor-tius...– es faci simultàniament. La densitat mínima d’aquestes cent àrees residencials serà de 50 habitatges per hectàrea. I per tal d’evitar la dispersió urbanística sobre el ter-ritori s’aixecaran al costat de barris ja exis-tents o previstos en un futur. Els propietaris dels terrenys hauran de cedir fins a un 15% de l’aprofitament urbanístic del sòl per constru-ir-hi els equipaments sanitaris, educatius o lúdics necessaris. La Generalitat només està disposada a permutar aquesta cessió de sòl

La Generalitat crearà 29 àrees residencials estratègiques en 2� municipis d’aquestes tres comarques per fer 30.844 pisos fins al 2011 dins del Pacte Nacional per a l’Habitatge

InFrAESTrUCTUrES /// VALLÈS I BAIX LLOBREGAT

Vista dels terrenys destinats als nous barris a Terrassa /// IVANNA VALLESPÍN

�0�,83HECTÀrEES DE SòLÉs l’extensió que s’urbanitzarà al Baix Llobregat, Vallès Occidental i Vallès Ori-ental per fer-hi els 30.844 pisos previs-tos. Segons les previsions de la Gene-ralitat, el març del 2009 els plans ur-banístics ja estaran aprovats i les obres podrien començar el 2010.

E l Consorci per l’Ocupació i la Promoció Econòmica del Vallès Occidental i el Ser-

vei d’Ocupació de Catalunya signaran abans del 30 d’abril un acord que permetrà a l’ens vallesà desenvolupar accions de polítiques ac-tives d’ocupació durant el període 2008-2009. El Consorci promourà mesures de conciliació de la vida familiar i laboral, accions d’apropa-ment al teixit empresarial, d’emprenedors i

empreses de nova creació, d’igualtat d’opor-tunitats, de millora de la qualificació i la sa-lut laboral, de promoció de la inserció, i d’im-puls de la societat de la informació i de la xar-xa d’observatoris, entre d’altres. Amb aquest acord, la Generalitat i els Fons Socials Euro-peus finançaran el 75% del cost de les accions. El pressupost del Consorci per l’Ocupació per al 2008 és d’1,6 milions, i fixa partides per a les

línies prioritàries establertes en el Pla Estratè-gic 2008-2013 que s’està elaborant.

MILLorAr LA TELEFonIA MòBIL. D’altra ban-da, el Consell Comarcal està treballant en l’ela-boració d’un projecte per millorar la cobertu-ra de la telefonia mòbil a diversos municipis vallesans, després que els incendis forestals del 2003 evidenciessin que els serveis de co-municacions presentaven deficiències. El cost d’aquest pla és de 572.000 euros, finançats un 50% pels fons FEDER, un 25% més per la Dipu-tació i el 25% restant pel Centre de Telecomu-nicacions i Tecnologies de la Informació de la Generalitat. Un cop en marxa, també suposa-rà millores en la recepció de la TDT i en la xar-xa d’internet. /// REDACCIÓ

El Vallès promourà polítiques actives d’ocupació

reunió del Consell Comarcal del Vallès occidental /// CEDIDA

TrEBALL///VALLÈS OCCIDENTAL



reunió del Consell Comarcal del Vallès occidental /// CEDIDA

El Parc de Salut de Sabadell s’iniciarà al Taulí

E l projecte del Parc de Salut de Sabadell, que impulsen l’Ajuntament de Sabadell,

la Corporació Sanitària Parc Taulí i la Funda-ció Parc Taulí, començarà a fer-se en una pri-mera fase al Pavelló Victòria Eugènia del Taulí, segons va anunciar la consellera de Salut, Ma-rina Geli. Amb aquesta decisió, les adminis-tracions públiques volen desencallar un pro-jecte que a la llarga s’ha d’ubicar a la caser-na de la Guàrdia Civil de Sabadell. Al Parc de Salut s’hi han de dur a terme activitats amb un alt component de coneixement i tecnolo-gia, orientades a millorar la salut i el benes-tar de les persones. Els seus àmbits de treball seran la docència, la recerca i la innovació, i els serveis d’alt valor afegit. L’element nucle-ar d’aquest ambiciós projecte és el Centre per a la Innovació en Noves Tecnologies Aplicades a la Medicina (CINTAM). Serà precisament el CINTAM la instal·lació que s’ubicarà als ter-renys que ara ocupa el Pavelló Victòria Eugè-nia, que s’enderrocarà per fer un nou edifici de 4.000 m2.

EnFronTAMEnT. El Parc de Salut fa més d’un any que té enfrontats el govern de la ciutat (PSC) amb la majoria dels partits de l’oposi-ció (CiU, ICV-EUiA, Entesa per Sabadell i ERC), després que aquests partits presentessin un contenciós administratiu contra un conveni que l’alcalde, Manuel Bustos, i el ministre de l’Interior, Alfredo Pérez Rubalcaba, van signar el 2006. Aquest document fixava que l’Ajun-tament pagava 3 milions a la Benemèrita per abandonar les instal·lacions de la Gran Via i, a més, el consistori cedia un terreny de 5.000 m2 al costat de l’aeroport de Sabadell per fer-hi una nova caserna. Els partits del contenci-ós sostenen que la caserna ja és de la ciutat i que no cal pagar res en virtut d’un conveni que el 1998 es va signar amb la direcció gene-ral de la Guàrdia Civil, i que Bustos va reno-var el 2000.

Però el govern de Sabadell recorda que el con-veni del 2006 va ser fruit de la voluntat de tots els grups municipals del mandat 2003-2007, després que el Ministeri de l’Interior consi-derés nul el conveni signat amb la Guàrdia Civil el 1998. Des de la interposició del con-tenciós per al retorn de la caserna, el govern de Sabadell ha acusat els partits de l’oposició –menys el PP— de posar en perill la viabilitat del Parc de Salut. El gener d’aquest any, veient que el contenciós era admès a tràmit, l’alcal-de de Sabadell va encarregar a una comissió formada per tècnics municipals estudiar dife-rents propostes per fer viable el Parc de Salut. És a partir d’aquest moment quan es pren la decisió d’executar la primera fase del Parc de Salut a l’espai que actualment ocupa el Pave-lló Victòria Eugènia de la Corporació Sanitària Parc Taulí. L’anunci d’aquest canvi el va fer la consellera Geli, que va assegurar que aquesta solució obligarà a reformar el projecte execu-tiu que ja estava redactat –per ubicar-se a la caserna de la Guàrdia Civil– i que això retar-darà fins al setembre tornar-lo a tenir enlles-tit. La consellera va explicar que no tirar enda-

vant el Parc de Salut posava en perill dos mili-ons d’euros que s’havien aconseguit del fons europeu FEDER.

EL CInTAM. El Centre per a la Innovació en No-ves Tecnologies Aplicades a la Medicina (CINTAM) és considerat la joia de la corona del Parc de Salut. La seva missió és generar inno-vació derivada de l’aplicació de tecnologies

La Generalitat demana que es retiri un contenciós i els partits de l’oposició diuen que s’està creant alarmisme

SALUT /// SABADELL

específiques en el camp de les ciències de la salut i explotar-ne els resultats. I si aquesta és la pota de la innovació del Parc de Salut, les al-tres dues potes d’aquest projecte són la do-cència i els serveis de valor afegit. El Parc de Salut serà l’espai per oferir noves titulacions universitàries i postgraus que responguin a necessitats de camps com el del coneixement d’enginyeria biomèdica i el concepte de con-

verging technologies, i una escola d’inferme-ria. Dins del camp dels serveis de valor afegit, aquest projecte comptarà amb un laboratori de simulació, un centre avaluador de compe-tències professionals, una agència de salut pública, un institut de zoonosi, serveis de l’Ad-ministració Oberta de Catalunya i diverses ini-ciatives vinculades al sector farmacèutic o de productes biomèdics. /// REDACCIÓ


DIVENDRES, 7 DE MARÇ DEL 2008 rADAr12 rADAr B30 DIVENDRES, 7 DE MARÇ DEL 2008 13B30


La Fundació Barcelona Digital, per encàrrec del Pla Estratègic Metropolità de Barcelona, va estudiar exhaustivament la situació de les telecomunicacions a l’àrea metropolitana

els preus estan per sobre de la mitjana euro-pea. Pel que fa a les xarxes d’àrea local (LAN), estan implantades en el 70% de les empreses catalanes, significativament per sota del grau d’implantació de l’accés a internet. En con-junt, les dades indiquen que la gran majoria de les empreses han percebut clarament la ne-cessitat i els avantatges de connectar-se a la xarxa d’internet, però que en canvi un percen-tatge significatiu (un 30% de les empreses) no han percebut els avantatges d’interconnectar els ordinadors de l’empresa.

PErCEPCIÓ DE LES EMPrESES. La implanta-ció de l’accés a internet a les microempreses (46%) està molt per sota de la de les empreses de més de 10 treballadors. I la de la banda am-pla és del 40%. Entre les microempreses amb accés a internet, la banda ampla està més es-tesa que no entre la resta d’empreses.

Això probablement es deu al fet que la mi-croempresa ha adoptat internet més tard que la resta d’empreses, en un moment en què la banda ampla estava més implantada. Les empreses de l’AMB mostren una certa des-confiança i decepció amb les noves tecnologi-es de telecomunicacions, bàsicament a causa d’insatisfaccions en la qualitat del servei, al preu i també al desconeixement de les no-ves tecnologies.

Així, un 30% de les empreses es mostren in-satisfetes amb les tecnologies de telecomuni-cacions, i per al 80% la barrera principal per a l’adopció de noves tecnologies és el desco-neixement. En general, les empreses consi-deren que la qualitat (67%) és més important que el cost.

InFrAESTrUCTUrES TECnoLògIqUES. Actu-alment, la gran majoria de la població de l’AMB disposa de cobertura d’ADSL, i només en nuclis aïllats o polígons allunyats de nu-clis urbans no és possible disposar d’aques-ta tecnologia.

USoS I APLICACIonS. De l’observació dels valors percentuals es dedueix que majori-tàriament es fa poc ús de l’accés que les or-ganitzacions tenen contractat. Les empre-ses reconeixen una baixa utilització de la majoria de les aplicacions disponibles, a ex-cepció del servei de correu electrònic, que és àmpliament utilitzat (90%), seguit dels serveis financers (81%), la interacció amb l’Administració (61%) i la disponibilitat de web (54%).

De les dades analitzades destaca la gran dife-rència d’ús si es consideren les gestions com-pletes o no. El fet és que si només es consi-dera una tramitació completa, l’ús en aquest àmbit es redueix fins al 38%.

La resta de les aplicacions presenten usos in-feriors o molt inferiors al 40%. Són especial-ment significatius els valors d’ús associats a les compres (4%) i a les vendes a través d’in-ternet (3%). Per a les compres a través d’in-ternet, es consideren només les empreses el volum de compres de les quals per aquesta via hagi superat l’1% del total de compres fetes. La majoria de les empreses (80%) consideren que la principal barrera per a la implantació de noves tecnologies és que les desconeixen.

/// FuNDACIÓ BARCELoNA DIGITAL

tives de les solucions sense fils; les problemà-tiques associades al desplegament de xarxes (fixes i mòbils) i l’ús del domini públic; la man-ca d’adaptació d’algunes edificacions per re-bre les noves xarxes de comunicacions; la bai-xa oferta de serveis mòbils (Wi-Fi, LMDS, 3G) i els preus dels serveis de comunicació mòbil (3G, GPRS...), que sovint són dissuasoris per al gran públic. En definitiva, sembla que ni el mercat ni l’actuació de les administracions han permès assolir encara un nivell suficient pel que fa a l’ús i l’aprofitament de les teleco-municacions per part de les organitzacions i dels ciutadans de l’AMB.

DADES DE L’úS D’InTErnET A L’AMB. Un dels paràmetres més importants per mesurar la implantació de les TIC a les empreses és el percentatge d’empreses que disposen de con-nexió a internet i de banda ampla. Les dades corresponen al conjunt de Catalunya, atès que no hi ha dades específiques de l’AMB, i es refe-reixen a empreses de més de 10 treballadors. La implantació de l’accés a internet (94%) és molt alta, i la banda ampla (77%) està també ben implantada, per sobre de la mitjana de la UE-15, que és del 65%. Tanmateix, cal tenir en compte que les prestacions no sempre asso-leixen la qualitat (velocitat) esperada i que

L’ objectiu d’aquest informe era identifi-car les iniciatives i els projectes d’actua-

ció en matèria de telecomunicacions que, des d’un vessant pràctic i/o a través de normati-ves, permetin potenciar i aconseguir un millor desenvolupament social i econòmic a l’àrea metropolitana de Barcelona (AMB). Segons el director general de la Fundació Barcelona Digital, Vicenç Gasulla, el contingut d’aquest informe es va plantejar des de dos punts de vista: les infraestructures i els usos i aplica-cions existents. Afegeix Gasulla que actual-ment existeix una tecnologia molt avançada que, per diferents motius, no es fa servir i que cal fer un esforç important per enfortir la de-manda i l’ús de les TIC (tecnologies de la infor-mació i la comunicació). En l’estudi es propo-sa elaborar un mapa d’infraestructures i ser-veis de banda ampla a l’AMB; crear un segell de conformitat i qualitat per als contractes de serveis TIC, i fomentar les inversions en TIC a les empreses.

El subsector de les telecomunicacions –se-gons indica l’informe– s’enfronta, com la res-ta de representants en les tecnologies de la in-formació, a diversos reptes com a conseqüèn-cia de la seva proximitat amb el que encara s’associa a les “noves tecnologies”.

No sols es troba que ha de ser més àmpliament conegut i aprofitat per ciutadans i corporaci-ons, sinó que també ha de superar certes des-igualtats en el seu desplegament territorial, que permeti més accés a les infraestructures de banda ampla des del punt de vista dels usu-aris potencials.

En tot cas, els reptes vénen acompanyats de beneficis per a totes les parts implicades, i així cal recordar que per a les empreses ubicades a l’AMB, tal com es reflecteix també en l’àmbit internacional, les solucions que el sector de les telecomunicacions posa a l’abast són ab-solutament clau per incrementar la producti-vitat empresarial i, en conseqüència, la com-petitivitat davant el mercat globalitzat.

En aquest sentit, cal destacar, entre d’altres, factors de mercat, com són els retards en el desplegament d’infraestructures de banda ampla a la globalitat de l’AMB; els dèficits de serveis relatius a les solucions ADSL; la man-ca de confiança davant dels riscos per a la se-guretat; la necessitat de clarificar les expecta-

TELECoMUnICACIonS /// BARCELONA

Les telecomunicacions a l’àrea metropolitanade Barcelona

30%D’EMPrESESLa gran majoria de les empreses han percebut clarament la necessitat i els avantatges de connectar-se a la xarxa d’internet, però en canvi un percentat-ge significatiu (un 30% de les empreses) no han percebut els avantatges d’inter-connectar els ordinadors de l’empresa

grÀFICA DE LA noTI




només el 55% de les microempreses disposen d’ordinador

U na altra tecnologia d’accés, coneguda com SHDSL (evolució de l’ADSL) es tro-

ba en una fase important de creixement, i té una cobertura estimada del 15-30% del ter-ritori de l’AMB. Respecte a la fibra òptica, en 23 municipis (dels 36) de l’AMB l’han des-plegada operadors alternatius a l’operador dominant, si bé no en tenen identificada la capil·laritat ni, per tant, les zones de cober-tura real. En qualsevol cas, darrerament el desplegament de noves xarxes de fibra òpti-ca s’ha minimitzat.

La cobertura de telefonia mòbil de segona ge-neració o 2G (GSM) i 2.5G (GPRS) és gairebé del 100% a tota l’AMB, llevat potser d’alguns nuclis o polígons aïllats amb una orografia que en dificulta la connexió. Per aquestes ra-ons, hi ha força àrees de l’AMB que no dis-posen en aquests moments de cobertura 3G (UMTS), amb la qual cosa la connectivitat de dades mòbils queda limitada a la tecno-logia GPRS.

Per altra banda, la cobertura de la telefonia de tercera generació (UMTS) es troba en pro-cés d’expansió, ja que el desplegament de les infraestructures necessàries per part de les operadores és més lent del previst, en part per uns resultats comercials per sota de les previsions i en part per les traves adminis-

tratives a la instal·lació de noves antenes. Com ja s’ha comentat, la implantació de l’ac-cés a internet (94%) és molt alta a les empre-ses de més de 10 treballadors. La banda am-pla (77%) està també ben implantada, per sobre de la mitjana de la UE-15, que és del 65%. En canvi, només el 46% de les micro-empreses disposen d’accés a internet, i en el 87% d’aquestes empreses l’accés és per ban-da ampla (40% del total de microempreses). Cal tenir en compte també, per interpretar aquestes dades, que només el 55% de les mi-croempreses disposen d’ordinador.

La implantació de les LAN (xarxes d’àrea local) és alta: del 90% a les empreses de més de 250 treballadors i del 79% a les que tenen entre 50 i 250 treballadors, però cau per sota del 60% a les empreses que tenen entre 10 i 50 treballa-dors. Les LAN sense fils tenen una implanta-ció molt menor: es troben en el 39% de les em-preses amb més de 250 treballadors, en el 19% de les empreses d’entre 50 i 250 treballadors i en el 9% de les de 10 a 50 treballadors.

L’estudi afirma que un 22% de les empreses de l’AMB fan servir la transmissió de dades mit-jançant la xarxa de telefonia mòbil, i en el 50% dels casos el terminal preferit per a l’accés és l’ordinador portàtil connectat al mòbil. ///

FuNDACIÓ BARCELoNA DIGITAL

Un 22% de les empreses fan servir la transmissió de dades mitjançant la xarxa de telefonia mòbil

TELECoMUnICACIonS/// BARCELONA

/// CEDIDA

14 rADAr B30 DIVENDRES, 7 DE MARÇ DEL 2008 1�B30

DIVENDRES, 7 DE MARÇ DEL 2008 rADAr14 rADAr B30 DIVENDRES, 7 DE MARÇ DEL 2008 1�B30


Projecte del Consell Comarcal per a la millora de la telefonia mòbil

E l Consell Comarcal del Vallès Occiden-tal està treballant en l’elaboració d’un

projecte per millorar la cobertura de telefo-nia mòbil a diversos municipis de la comar-ca. El ple del Consell ha aprovat dos convenis de col·laboració per complementar el finan-çament del projecte. D’aquesta manera avan-cen els treballs previs per millorar la cobertu-ra a diferents punts on es va detectar que ca-lia una millora dels serveis de comunicacions arran de les dificultats durant els incendis fo-restals de l’estiu del 2003. El Consell Comarcal compta amb una subvenció dels Fons Euro-peus de Desenvolupament Regional (FEDER) per un import de 286.000 euros per a l’execu-ció del projecte. Aquest import suposa el 50% del cost de l’actuació i és per això que tam-bé es compta amb altres administracions per complementar aquest finançament.

El ple ha aprovat, d’una banda, un conveni amb el Servei de Parcs Naturals de la Diputa-ció de Barcelona, per acordar i regular l’exe-cució del projecte i el règim de cofinançament de l’actuació. El Servei de Parcs Naturals es compromet en aquest acord a fer l’aportació econòmica corresponent al 25% del total del pressupost.

Paral·lelament, el ple del Consell també ha aprovat avui un acord amb el Centre de Tele-comunicacions i Tecnologies de la Informa-ció de la Generalitat de Catalunya (CTTI) per-què aquest també participi en el projecte i es puguin reduir les deficiències de cobertura en alguns municipis. El CTTI finançarà el 25% restant del total del pressupost, mitjançant la inversió en infraestructures i, si escau, en equipaments. El CTTI serà el responsable de

redactar el projecte i lliurar-lo al Consell Co-marcal per tal que es puguin fer els procedi-ments oportuns per executar-lo.

La posada en marxa de les noves infraestruc-tures permetrà l’accés a la telefonia mòbil però també servirà de punt per universalitzar l’accés a la resta de noves tecnologies, com la televisió digital terrestre, i un millor accés a la xarxa d’internet. Tot aquest projecte s’està portant a terme treballant conjuntament amb els ajuntaments de la comarca i atenent les se-ves necessitats.

ZonES AïLLADES DE LA CoMArCA. Arran dels greus problemes de comunicació detectats du-rant els incendis forestals del 2003, des del Consell Comarcal es va iniciar una línia de tre-ball per millorar la cobertura de telefonia mòbil al Vallès Occidental. Es va fer el disseny d’una proposta de treball per a l’ampliació de la co-bertura de telefonia mòbil a aquelles zones aï-llades de la comarca amb menys facilitats per accedir als serveis de comunicacions.

L’objectiu de la proposta ha estat impulsar la millora de les infraestructures i els serveis tecnològics del territori, i ampliar i comple-tar la cobertura en els serveis bàsics de telefo-nia mòbil, de forma que això permeti als ciuta-dans gaudir d’una comarca internament ben comunicada.

D’aquesta manera es pretén també afrontar més coordinadament les possibles emergèn-cies en una comarca que, per les seves carac-terístiques geogràfiques, està considerada com a zona d’alt risc d’incendi. /// CoNSELL

CoMARCAL

Per a l’execució d’aquests treballs compta amb 286.000 euros del FEDER, el �0% del seu cost total

TELECoMUnICACIonS /// VALLÈS OCCIDENTAL

Construcció d’una planta potabilitzadora a Barberà

L’Ajuntament de Barberà del Vallès cons-truirà una planta potabilitzadora d’ai-

gua al riu Ripoll, que suposarà una inversió d’1,5 milions d’euros, segons han informat fonts municipals.

La nova planta potabilitzadora, el finança-ment de la qual és a càrrec íntegrament de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), perme-trà que la meitat de l’aigua que es consumeix al municipi, entre ús industrial i domèstic, si-gui de caràcter propi, amb la qual cosa aug-mentarà considerablement el grau d’autosu-ficiència hídrica.

L’execució i gestió d’aquests treballs és a càr-rec de l’empresa municipal Sabmesa i, se-gons les previsions inicials, les noves instal-lacions podrien entrar en servei en el termi-ni de mig any.

El projecte preveu la recuperació dels aqüí-fers de les zones Nicolàs i Sant Feliu, i mitjan-çant un sistema de canalitzacions s’enviarà a la planta potabilitzadora, que s’encarregarà, una vegada que se n’hagi efectuat el tracta-ment corresponent, de fer-la arribar als do-micilis particulars per al seu consum.

Amb aquesta mesura, i segons les estima-cions fetes per l’Ajuntament de Barberà del Vallès, es calcula que al voltant de la meitat dels 3 milions de metres cúbics d’aigua que es gasten anualment al municipi procedi-ran dels aqüífers del subsòl de la població.

/// EFE

Projecte de la planta potabilitzadora ///AJ. BARBERÀ

MEDI AMBIEnT /// BARBERÀ DEL VALLÈS

Un 77% dels viatges a la corona metropolitanasón privats

U n estudi de l’Agrupació de Municipis amb Transport Urbà (AMTU), amb 55

ciutats a la segona corona metropolitana, revela que el 77% dels viatges en aquesta zona són privats, en molts casos per falta de transport públic o per servei insuficient. Es tracta del primer estudi de mobilitat in-terurbana en l’àmbit AMTU que no està re-collit dins de l’Enquesta de Mobilitat Quo-tidiana, elaborada el 2006 per encàrrec de l’Autoritat del Transport Metropolità i el De-partament de Política Territorial i Obres Pú-bliques de la Generalitat. L’estudi, que ha redactat l’Institut Opinòme-tre durant la tardor del 2007 entre una mos-tra de 7.200 individus, destaca un canvi de tendència en els desplaçaments dels habi-tants de les onze comarques de Catalunya que abasta l’àmbit AMTU. L’informe conclou que actualment el 57,9% dels viatges interurbans en dies laborables dels residents en munici-pis de l’AMTU tenen com a destí altres muni-cipis d’aquesta mateixa zona i un 36,4% són en direcció a la primera corona metropolita-na, especialment Barcelona. /// EFE

TrAnSPorT /// BARCELONA

Santa Perpètua creix en empreses per sobre de la resta de la comarca

L a publicació de les darreres dades d’afi-liació a la Seguretat Social correspo-

nents al primer trimestre de l’any (març del 2007) situen la xifra oficial d’empreses a San-ta Perpètua en 1.029, el nombre d’assalariats en 15.042 i els treballadors autònoms en 1.875. Si comparem aquestes dades amb el mateix trimestre de l’any anterior, observem que les empreses al municipi han crescut un 1,98%, xifra superior a l’1,86% d’increment registrat a la comarca. D’altra banda, el nom-bre d’assalariats ha crescut un 2,94%, valor molt per sobre de l’1,75% corresponent al Vallès. Pel que fa a l’ocupació autònoma, aug-menta la seva presència a Santa Perpètua un 3,99%, un increment que torna a situar-se per sobre del 3,23% experimentat pel conjunt de la comarca. Les xifres de l’INSS únicament tenen en compte els centres de treball amb seu social al municipi. Així, aquelles delega-cions d’empreses amb seu fora de Santa Per-pètua no són computades a Santa Perpètua, motiu pel qual les xifres presentades són “a la baixa”. En aquest sentit, el Cens d’Empre-ses Municipal registra 1.400 empreses i 18.200 assalariats. /// AJ. SANTA PERPÈTuA

EConoMIA ///SANTA PERPÈTUA

/// CEDIDA

14 rADAr B30 DIVENDRES, 7 DE MARÇ DEL 2008 1�B30

DIVENDRES, 7 DE MARÇ DEL 2008 rADAr14 rADAr B30 DIVENDRES, 7 DE MARÇ DEL 2008 1�B30


E l govern de la Generalitat ha posat en marxa el Sistema d’Informació dels Po-

lígons Industrials de Catalunya, que té com a objectiu constituir un directori de polígons industrials a Catalunya caracteritzat per ser el primer i l’únic a abastar tot l’àmbit ter-ritorial de Catalunya, a més de pel seu ca-ràcter continu i dinàmic, ja que se’n garan-teix el manteniment, i centralitzat i oficial, ja que integra les dades dels departaments implicats i les entitats col·laboradores.

En el projecte hi participa el Departament d’Indústria i Empresa –a través de la seva Secretaria–, juntament amb el Departament de Política Territorial i Obres Públiques –a través de la Secretaria de Planificació Ter-ritorial– i el Departament de Governació i Administracions Públiques –a través de la Secretaria de Telecomunicacions i Societat de la Informació–. El Pacte Industrial de la Regió Metropolitana de Barcelona (PIRMB), l’Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC) i la Diputació de Barcelona han estat incorpo-rats des del primer moment a la iniciativa. Es preveu, així mateix, la incorporació d’al-tres entitats addicionals.

Aquest sistema permetrà: la creació d’un directori únic de polígons industrials de Catalunya; l’actualització de les dades geo-espacials dels polígons; l’actualització de da-des referents als seus serveis, equipaments, dotacions, i altres indicadors que permetran conèixer-ne l’estat d’adequació.

La iniciativa, a més d’involucrar els munici-pis i les comarques en el seu desplegament, oferirà una visió supralocal del polígon ne-cessària per impulsar més coherència en les polítiques públiques en matèria de sòl i des-envolupament industrial, així com de dispo-nibilitat de serveis de xarxes electròniques. Aquest sistema d’informació també perme-trà vehicular les relacions entre el govern i les diferents entitats en matèria d’anàlisis i estudis referents a polígons.

L’antecedent d’aquest projecte es remunta a la signatura d’un conveni per a l’elabora-ció de la base de dades geoespacial dels po-lígons industrials de Catalunya, amb l’objec-tiu que la poguessin utilitzar tots els agents territorials en les seves activitats.

Signada el novembre del 2006 pels alesho-res departaments de Medi Ambient i Habi-tatge i Treball i Indústria, l’ICC i el PIRMB, aquesta base de dades es va realitzar a par-tir de la suma d’iniciatives, estudis, anàli-sis i propostes d’inventaris de polígons tant de l’àmbit català, com de la regió metropo-litana de Barcelona, o projectes locals, rela-cionant els respectius indicadors amb la base de polígons mitjançant la seva codifi-cació. /// GENERALITAT DE CATALuNYA

Primer directori amb informació contínua de polígons industrials

TECnoLogIA /// CATALUNYA

Caixa Terrassa obté beneficis de 71,9 milionsCaixa Terrassa ha registrat el 2007 uns resul-

tats nets de 71,9 milions, xifra que significa un 10,2% més que el 2006, mentre que els resul-tats consolidats abans d’impostos han augmen-tat un 10,1% i se situen en 97,7 milions d’euros, en relació amb el mateix període de l’exercici passat, segons ha explicat l’entitat bancària, que també ha dit que els recursos administrats han estat de 19.438 milions. A més, l’empresa ega-renca ha fixat les bases per començar a impul-sar el Pla Estratègic 2008-2010, amb l’objectiu d’impulsar el creixement de l’activitat i dels re-sultats de la caixa. /// M. S. Seu de Caixa Terrassa /// LLuÍS LLEBoT

rESULTATS/// TERRASSA




FINS AL 14 DE MARÇ

KRAHN. TRAJECTÒRIA D’UN DIBUIXANTPrimera exposició antològica d’aquest dibui-xant per mostrar-ne l’evolució del treball des dels primers dibuixos publicats a Santiago de Xile fins als últims treballs, segons una se-lecció feta pel mateix artista.

LLOC: ESCOLA SUPERIOR DE DISSENY ESDI (Marquès de Comillas, 79-83) SABADELLMÉS INFO: www.obrasocialcaixasabadell.org

PAnELL InFo

7 DE MARÇ - 19 HTALLER: ESTRÈS, EINES PER A L’AUTOCONTROLA càrrec de Montserrat Garcia Pallarols i Roser Batlló Segura

LLOC: AUDITORI EDIFICI RUBÍ+D (rambleta Joan Miró, s/n)ORGANITZA: Espacio Financiero CV RubíMÉS INFO: www.ajrubi.net

7 DE MARÇ - 9.30 HCANADÀ I CALIFÒRNIA: DOS GRANS MERCATS PER EXPLORARSessió informativa adreçada a les em-preses sobre les pràctiques comercials i les oportunitats de negoci que ofereixen aquests dos mercats.

LLOC: Cambra de Comerç de Terrassa (Blasco de Garay, 29-49) TERRASSAORGANITZA: Cambra de Terrassa i COPCAMÉS INFO: 93 733 98 37

10 DE MARÇ - 9.4� HSESSIÓ INFORMATIVA. ZONES DE LLIURE COMERÇ A AMÈRICA: RELACIÓ AMB LA UELLOC: Hotel Condes de Barcelona (passeig de Gràcia, 73-7�) BARCELONA ORGANITZA: COPCA

11 DE MARÇ - 19.30 HCAFÈ AMB LLETRESL’escriptor Alfred Bosch parla del seu llibre Inquisitio

LLOC: Espai Enric Granados (plaça d’Enric Granados, 1) CERDANYOLA DEL VALLÈSMÉS INFO: www.cerdanyolacultura.cat

13 DE MARÇ - 19 HNETWORKING A TRES BANDAS: SECTOR TIC + CAPITAL + EMPRESARIOS NO TIC

LLOC: Sala Archimboldi (Còrsega, 286, 1a planta) BARCELONAORGANITZA: Cambra de Comerç de Barcelona, Barcelona Activa i Tertulia DigitalMÉS INFO: www.cambrabcn.es

2� DE MARÇ - 17.30 HCIÈNCIA & FICCIÓ. CINEMA PER ABORDAR EL DEBAT CIENTÍFICLLOC: Sala de Cinema de la UAB (plaça Cí-vica) BELLATERRA-CERDANYOLAORGANITZA: Càtedra UAB “El cervell social”

26 DE MARÇ CAMPANYES PROMOCIONALS A INTERNETXerrada del Club CECOT Internacionalit-zació sobre eines eficients de campanyes promocionals a internet per a les petites i mitjanes empreses.

LLOC: CECOT (Sant Pau, 6) TERRASSAMÉS INFO: www.cecot.es

2 D’ABRIL - 9.30 HJORNADA DE PORTES OBERTES DE LA CECOTLLOC: CECOT (Sant Pau, 6) TERRASSAMÉS INFO: 902 93 40 60

DEL 4 AL 6 D’ABRILFIRA DEL TURISMELLOC: Recinte Firal de Sabadell (Tres Creus, 202) SABADELLMÉS INFO: www.firasbd.com

10 D’ABRIL - 13 HFÒRUM EMPRESARIAL SANTCUGATRIBUNAEl fundador i president de la cadena AC Hotels, Antonio Catalán, oferirà la xer-rada Riscos i oportunitats en els processos d’expansió internacionals.

LLOC: Teatre-Auditori (pl. del Centre Cultu-ral, s/n) SANT CUGAT DEL VALLÈSMÉS INFO: www.santcugatribuna.cat

La Mútua Egarsat reconeix la prevenció d’Inkator

LLa mútua ubicada a Sant Cugat Egarsat ha reconegut l’empresa Inkator, especialitza-

da en la forja i l’estampació de metalls, situada a Rubí, en la segona edició del Reconeixement Egarsat a la Promoció de Seguretat i Salut La-boral, pel seu compromís amb la seguretat i la salut laboral. Inkator ha destacat pel seu Pla de Prevenció de Riscos, per la inversió en la reduc-ció de riscos en els equips de treball, com sub-jeccions o projeccions. /// MARIoNA SAGALÉS

SEgUrETAT /// RUBÍ

La Cambra de Sabadell debatrà sobre l’energia nuclear

La Cambra de Comerç de Sabadell creu ne-cessari obrir un debat sobre l’energia nu-

clear com a font energètica, ja que “ha arri-bat el moment de parlar obertament, amb claredat i sense prejudicis sobre aquest tema”. Segons informen fonts de la Cambra de Sabadell, “es tracta d’un debat que pot ser polèmic i controvertit, en què existeixen un ampli ventall de sensibilitats a favor i en con-tra i amb posicionaments molt ben definits i diferenciats”.

No obstant això, l’entitat econòmica remar-ca que “només amb una visió àmplia i els coneixements necessaris es poden plante-jar noves estratègies que permetin afrontar les necessitats presents i futures de la nos-tra societat”.

Amb l’objectiu de desenvolupar aquesta inici-ativa, la Cambra de Comerç de Sabadell, a tra-vés de les comissions d’Indústria i Medi Am-bient, té previst organitzar al llarg d’aquest any diferents sessions informatives, col-loquis, conferències i taules rodones on s’ana-litzi en profunditat la utilització de l’energia nuclear com a font energètica. /// EFE

MEDI AMBIEnT ///SABADELL

La seu d’Egarsat /// LLuÍS LLEBoT




L a planta de fabricació de bombes Delphi Diesel Systems ha estat re-coneguda per l’Associació Espanyo-

la de Normalització i Certificació (AENOR), per la seva activitat en l’àmbit de la recerca, el desenvolupament i la innovació (R+D+i), que l’empresa nord-americana ha portat a terme els darrers dos anys.

CoMProMÍS En r+D+I

El Certificat 068/0376/08 atorgat per AENOR es basa en dos conceptes. En pri-mer lloc, en les auditories, les revisions i els controls que l’Associació Espanyola de la Certificació ha realitzat sobre la fi-lial que opera des del Parc Empresarial de Can Magí; en segon lloc, a conseqüència de l’estudi a fons de les memòries tècniques

fetes sobre el projecte titulat Desenvolupa-ment de noves bombes d’injecció per a mo-tors dièsel.

Des de Delphi s’han felicitat per aquest re-coneixement d’AENOR i han indicat que la voluntat de la casa matriu és que la plan-ta de producció santcugatenca continuï per aquest camí “els pròxims anys”, en el des-envolupament de la R+D+i.

Igualment, des de la planta local han asse-gurat que aquesta certificació oficial per-met acreditar formalment i en qualsevol fò-rum que la planta de Delphi a Sant Cugat “està i ha estat intensament involucrada en activitats de desenvolupament de produc-te i procés”. /// MARIoNA SAGALÉS

Els plans de la casa matriu són que la filial local es continuï desenvolupant en recerca i innovació

EMPrESA /// SANT CUGAT

El projecte ‘Desenvolupament de noves bombes d’injecció per a motors dièsel’ ha estat decisiu per al premi /// LLuÍS LLEBoT

Delphi obté l’AEnor per la seva tasca en r+D+i

La policia de l’Índia compra a una empresa catalana

U na empresa catalana ha venut diversos analitzadors moleculars a la policia cien-

tífica de l’Índia per investigar crims, explosi-ons, episodis de contaminació i altres delictes. L’empresa Konik-Tech, amb seu a Sant Cugat del Vallès i de capital familiar, ha venut set aparells cromatògrafs i espectròmetres de massa al Forensic Science Laboratory (FSL) de l’Índia, entitat estatal que col·labora amb la policia científica del gegant asiàtic.

Els set aparells s’utilitzaran per analitzar successos com incendis provocats, explo-sions, enverinaments i terrorisme mediam-biental, que afecten 120 milions de persones als estats de Karnataka, Caixmir i Kerala, que inclouen ciutats com Bombai o Bangalore.

Els aparells poden determinar la composi-ció exacta de tota mena de matèries i detec-tar qualsevol substància en aliments, begu-des, fàrmacs, drogues, productes naturals i de síntesi, aigua i aire. Així, es poden fer con-trols antidopatge i d’alcoholèmia, d’hormo-nes d’engreix, de residus d’explosius, de con-taminants, de perfums i cosmètics, etc.

Konik-Tech és la primera empresa del seu sec-tor a Europa i la setena del món, amb presèn-

cia a més de 100 països. Amb la venda dels sis últims aparells a l’Índia consolida la seva pre-sència al continent asiàtic, on ja ha instal·lat els seus cromatògrafs i espectròmetres a paï-sos com la Xina, el Japó o Corea del Sud.

La companyia va ser fundada l’any 1978 per Josep Maria Gibert, professor de química analítica de la Universitat Autònoma de Barcelona i que va fer el doctorat amb el ci-entífic català Joan Oró, a la Universitat de Houston, als Estats Units, on va ser investi-gador de la NASA per a l’anàlisi de mostres de la Lluna del programa espacial Apollo, des de la missió 11 fins a la 17, i del projecte Víking per a l’anàlisi remota de la superfície de Mart.

/// EuRoPA PRESS

CoMErÇ InTErnACIonAL /// SANT CUGAT

ESADE i Egarsat faran un estudi d’absentisme laboral

L’escola de negocis ESADE i la mútua d’ac-cidents de treball Egarsat han anunciat la

creació d’un baròmetre per conèixer les causes de l’absentisme laboral i com combatre aques-ta qüestió d’interès recurrent entre l’empresa-riat espanyol. L’estudi tindrà un abast estatal i es portarà a terme durant un any, amb una mostra que estarà formada per directors de recursos humans, responsables de salut i se-guretat a la feina i treballadors.

El Baròmetre Egarsat buscarà conèixer qui-nes són les actituds davant d’aquest fenomen, tant dels responsables de les empreses com dels treballadors, i descobrir quina incidència positiva té en l’absentisme la gestió de recur-sos humans, com un bon clima laboral, una correcta gestió de la diversitat, la conciliació laboral i personal, la promoció i el desenvolu-pament de competències.

Segons dades del Ministeri de Treball corres-ponents a l’últim trimestre del 2007, el per-centatge de les hores no treballades per cau-ses ocasionals (incapacitat temporal, mater-nitat, permisos, ERO, conflictivitat laboral, representació sindical, formació) va ascendir a un 15,62%, un 4% del qual va ser causa d’un absentisme no justificat. /// EuRoPA PRESS Carlos Losada i Albert Duaigues /// ESADE

ESTUDI /// ESPANYA




Infraestructures /// FGC

El conseller Nadal fixa el calendari del perllongament dels Ferrocarrils de la Generalitat i informa que la primera tuneladora començarà a perforar la tardor vinent i la segona ho farà a principis del 2009

El metro de Terrassa serà una realitat el 2011

1 ///

1 /// IMATGE VIRTuAL DE LA FuTuRA ESTACIÓ DE VALLPARADÍS /// PToP

2 /// TREBALLS DE CoNSTRuC-CIÓ DE L’ESTACIÓ uPC-VALLPARADÍS/// IVANNA VALLESPÍN

3 /// LES oBRES hAN oBLI-GAT A TALLAR LA RAMBLA D’ÈGARA AL TRÀNSIT DE VEhICLES /// IVANNA VALLESPÍN

1 ///

2 ///

3 ///

La transformació ferroviària de Terrassa ja té data oficial després que el mes passat el conseller de Política Territorial i Obres Públi-ques, Joaquim Nadal, anunciés en el decurs d’una visita a la ciutat

que els treballs s’acabaran a finals del 2010 i que l’entrada en funcionament del veritable metro del Vallès a la cocapital vallesana es po-dria produir abans de l’estiu del 2011.

El perllongament dels FGC a la ciutat de Ter-rassa es traduirà en la construcció de tres noves estacions –UPC-Vallparadís, un inter-canviador amb l’estació de Renfe i Can Roca– i 4,5 quilòmetres més de traçat que perme-tran enllaçar l’actual estació Terrassa-Ram-bla, al sud de la ciutat, amb la nova zona de creixement que s’està consolidant al nord del municipi. Aquests treballs suposaran una in-versió de 321 milions d’euros.

El gener d’aquest any es va tallar al tràn-sit de vehicles la rambla d’Ègara per comen-çar a desviar els col·lectors d’aigua i els ser-veis afectats per les obres del tren. També es van retirar els arbres del passeig –s’han re-plantat en altres zones de la ciutat– i ja estan en marxa les obres de construcció dels mu-rets guia de les pantalles que delimitaran el perímetre del pou de sortida de les tunela-dores. El compromís de la Generalitat és tor-nar a obrir aquesta artèria principal de la ciu-tat abans del Nadal d’aquest any. En aquestes dates es cobrirà amb lloses l’espai per on han de passar les tuneladores i només es mantin-dran els treballs a la vorera central de la ram-bla. El que també està en marxa, des de la primavera passada, són els treballs a la zona més pròxima a la futura estació de Can Roca, per construir-hi el pou d’entrada de les dues tuneladores. Ara mateix està fet el 22% del gruix de l’obra.

L’EVOLUCIÓ DE LES ESTACIONS

Les excavacions arqueopaleontològiques que van iniciar-se ara fa tres anys al voltant de la futura estació UPC-Vallparadís es van consi-derar acabades el gener passat. Pel que fa a l’estació, s’han enllestit la meitat dels treballs previstos: s’han construït els murs pantalla fins a l’altura del vestíbul de l’estació i més endavant es faran les andanes. Ja s’han cons-truït els murs pantalla del futur aparcament del carrer Salmerón, amb capacitat per a 280 vehicles. Les previsions de la Generali-tat són enllestir els treballs en aquesta zona la primavera del 2009. Pel que fa a l’intercan-

viador amb Renfe, s’han iniciat les obres de construcció de les pantalles, unes feines que s’allargaran fins a l’estiu d’aquest any. A la ter-cera i última nova estació, la de Can Roca, de moment s’ha finalitzat el 67% dels treballs amb la construcció dels murs, la coberta i l’es-tructura interior a la banda sud. La primave-ra vinent s’enllestirà la urbanització del carrer d’Arenys de Mar i l’avinguda del Parlament. Amb tot això, només quedaran per fer els ac-cessos a l’estació: el de la banda nord –que s’acabarà a finals d’aquest any– i el de la ban-da sud –l’estiu vinent–. L’estació es comple-tarà amb un aparcament per a 380 vehicles. Dels 4,5 quilòmetres que Terrassa guanyarà de traçat de ferrocarril, 3,1 transcorreran pel nou túnel que s’ha de fer. Actualment s’estan construint les dues tuneladores necessàries, que tindran un diàmetre de 6,9 metres.

INSPECCIONS A EDIFICIS

De les 3.150 inspeccions que amb motiu de les obres del perllongament del tren s’han de fer a habitatges, comerços, garatges i locals de serveis, ja se n’han fet el 86%. Les que ja s’han completat són les inspeccions a les façanes dels edificis de la zona d’influència del tra-çat. La Generalitat també ha instal·lat tots els equips necessaris per a l’auscultació dels edi-ficis. L’alcalde de Terrassa, Pere Navarro, ha volgut traslladar un missatge de tranquil·litat als veïns perquè les obres s’executen amb to-tes les mesures de seguretat.

Segons les previsions de la Generalitat, la col·locació de les vies, la catenària, la senyalització i l’electrificació del traçat quedaran enllestides a finals del 2010. Per als primers mesos del 2011 només quedaran per fer els últims acabats d’arranjament dels interiors de les estacions i fer les proves d’explotació i de circulació de trens. A partir d’aquest moment, la ciutat guanyarà una nova xarxa de transport que donarà servei a 32.000 viatgers al dia, el doble que fins ara. A aquestes millores caldrà afegir-hi, a partir del 2012, les que es derivaran de la construcció d’una nova cua de maniobres a l’estació dels FGC de plaça de Catalunya. Actualment, de les set a les nou del matí dels dies laborals, els usuaris de Terrassa han d’esperar entre deu i dotze minuts entre tren i tren cap a Barcelona. I en direcció al Vallès, els usuaris que surten de plaça de Catalunya han d’esperar dotze minuts. Amb les noves freqüències de la línia del metro del Vallès, el 2012 hi haurà un tren cada sis minuts en ambdós sentits durant les hores punta. /// REDACCIÓ




Empresa familiar /// Telstar

L’empresa va començar amb el disseny i la fabricació de bombes de buit per a la indústria, però de manera gairebé immediata va ampliar el ventall de les seves activitats PER: RAMON AYMERICH

Telstar, una referència europea en tecnologia ‘life sciences’

1 /// 2 /// 2 ///

1 /// TON CAPELLA. CoNSELLER DELEGAT I SEGoNA GENERACIÓ DE L’EMPRESA

2 /// PLANTA DE PRODUCCIÓ TELSTAR

Hi ha noms que marquen una empresa per a tota una vida. I aquest és el cas de Telstar, una companyia que va néixer a Ter-rassa l’any 1963. Quan Ramon Capella la va fundar, acabaven

de llançar a l’espai el primer satèl·lit de co-municacions comercial. Duia per nom Telstar i això per ell era sinònim de modernitat i ci-ència. La va encertar. Quaranta anys després de la seva constitució, el que va començar com una empresa que fabricava bombes de buit per a la indústria ha acabat per esdevenir també una referència europea en el món de les tecnologies i dels equipaments per al sec-tor de les life sciences. “Tenim empreses a di-ferents sectors, però el nostre objectiu són les ciències de la vida. És el camí que hem triat i on volem créixer en els propers anys”, explica Ton Capella, conseller delegat i segona gene-ració de l’empresa.

Telstar va començar amb el disseny i la fa-bricació de bombes de buit per a la indústria, però de manera gairebé immediata va ampli-ar el ventall de les seves activitats cap a la fa-bricació d’equips de liofilització, tecnologia d’ultrafiltració d’aire i d’enginyeria per al des-envolupament de sales netes.

Tot això no hauria estat possible sense l’exis-tència d’una cultura empresarial molt pecu-liar i poc freqüent en l’economia tancada en

què es movia Telstar en els seus inicis. Aques-ta cultura es basa en una clara orientació cap a la tecnologia aplicada, no sols en els seus productes finals, sinó també en els seus pro-cessos. Una cultura que obeeix tant al con-venciment intern dels seus gestors com als requeriments dels seus proveïdors.

CANVI D’ESTRATÈGIA

L’any 1998, però, Telstar va fer un gir estratè-gic. Va constituir un holding i va ordenar les seves activitats amb la decisió d’accelerar el seu creixement. Estratègicament es va fi-xar com a objectius la penetració en el camp de les ciències de la vida –és a dir, els sec-tors medicohospitalaris, la indústria farma-cèutica i de biotecnologia i laboratoris–, on ja comptava amb clients com Boerhinger In-gelheim o Fresenius Medical Care. Telstar va instrumentar aquest creixement mitjançant una política d’adquisicions que encara no ha acabat i que culmina amb la compra de l’ho-landesa Luwa BV l’any 2006 i, el gener del 2008, de LMC Medical Components, líder al nord d’Europa en el disseny i la instal·lació de sales d’operacions.

‘LIFE SCIENCES’, SECTOR EN EXPANSIÓ

Les life sciences són avui un sector de ràpid creixement que va de bracet de les polítiques sanitàries als països occidentals. Això ha re-forçat el tret de Telstar com a empresa inno-vadora i sotmesa constantment als reptes del

“TENIM EMPRESES A DIFERENTS SECTORS, PERò EL NOSTRE OBJECTIU SóN LES CIÈNCIES DE LA VIDA. ÉS EL CAMÍ QUE HEM TRIAT I ON VOLEM CRÉIXER EN ELS PROPERS ANYS”mercat, i en particular d’uns clients molt exi-gents. En aquesta línia, Telstar ha aconseguit tecnologies com la del flux laminar –els fluids circulen a través dels materials sense trobar-se–, bàsica avui en els laboratoris i hospitals, on és imprescindible minimitzar la presèn-cia d’aire contaminat per bacteris o partícu-les víriques.

Avui Telstar és un grup amb seu a Terrassa i exporta un 60% de la seva producció a uns 92 països. A més de Terrassa, Sant Cugat i València, té factories a la Xina, als Estats Units, al Regne Unit, a Alemanya i als Països Baixos. La seva facturació va ser l’any 2007 de 97 milions d’euros, amb un ritme de creixe-ment inusual en el seu sector, d’un 20% anual, fet que li ha permès triplicar el seu volum de negoci en set anys. En aquesta línia de reforç de l’expansió, l’empresa ha ampliat el consell, on seuen ara, com a independents, Anna Birulés, Rafael Suñol i Ignasi Mur.

1 ///

És evident que hi ha símptomes clars que porten a pensar que estem davant un canvi de cicle econòmic, caracteritzat per una davallada del sector immobiliari, una revifada de l’atur, un decreixement del consum i la inestabilitat dels mercats mundials. Però penso que no seria sensat crear una situació d’alarma. L’economia segueix cicles més o menys estables, uns de bonança i altres de desacceleració, i per tant un canvi de cicle no necessària-ment és un factor negatiu, sinó diferent. Actualment ens trobem en una desacce-leració més que no pas una recessió, però caldrà corroborar-ho amb dades objectives. Les dades corresponents a l’informe del segon semestre del 2007 sobre l’economia, que realitza la Cambra, ens ajudaran a veure les conseqüències reals d’aquest canvi de cicle econòmic. La Cambra considera que convé que les nostres empreses s’avancin i emprenguin polítiques de gestió reals per preveure un entorn diferent i adaptar-s’hi.

MÉS InFo

diferents institucions i administracions locals. Assenyalaria també la internacionalització de la Cambra, una línia estratègica que aprofita la nostra xarxa de contactes internacionals amb cambres de comerç d’altres països per establir acords que faciliten l’accés i el contacte de les nostres empreses amb diferents mercats. Pel que fa a la internacionalització de l’em-presa, destacaria l’aposta que la Cambra fa per promoure aquest factor clau per a la competitivitat. Per a aquest any 2008 hem potenciat aquesta línia de servei i oferirem un total de 22 accions d’internacionalització de l’empresa, un 45% més que l’any passat. Si parlem de formació, àmbit en què la Cam-bra té una experiència de més de 30 anys, la nostra entitat acompanya les empreses amb un complet programa de formació per a qua-dres directius i tècnics de les pimes, amb una formació totalment adaptada a les ne-cessitats de les empreses. Finalment, el ves-sant de la realització d’estudis és també im-portant per a la Cambra. En aquest sentit, són destacables els estudis que hem presen-tat recentment sobre l’activitat empresarial en els 60 polígons industrials de la demarca-ció, o l’estudi que hem dut a terme sobre els aparcaments de camions als centres de les nostres ciutats, una casuística que dificulta la mobilitat i sobre la qual creiem que cal tre-ballar per habilitar espais específics.

Des de la Cambra de Terrassa s’han fet reivindicacions específiquespel que fa a les infraestructures del territori. quines considera prioritàries?A partir de l’estudi que ha liderat la nostra Comissió d’Infraestructures, Urbanisme i Mobilitat, i que s’ha presentat fa poc a l’opi-nió pública, hem vist que és necessari ampli-ar a tres carrils tota l’autopista C-58, ja que és una artèria principal de mobilitat del Vallès

quins són els principals projectes sobre els quals es treballa actualment des de la institució? La nostra institució és molt activa i té diversos projectes en marxa. Actualment, i dins de l’actual mandat 2006-2010 de la Cambra, hem impulsat l’adquisició d’una nova delegació pròpia a Sant Cugat del Vallès, a través de la qual serem més propers a l’important nucli empresarial d’aquesta ciutat i de Rubí i Castellbisbal. El nostre compromís és apropar-nos al territori i donar millor servei a totes les nostres empreses. Una altra línia d’activitat constant que manté la Cambra és l’estreta col·laboració que mantenim amb les

ons empresarials. Si ens fixem en la compo-sició de les empreses de la demarcació per sectors, i tenint en compte que són dades del 2006, el sector serveis aglutina un 39% del total, seguit pel sector comerç, amb un 28%, la construcció, que n’aglutina un 19% i, fi-nalment, la indústria, que agrupa un 14% de les empreses. Tenint en compte que la Cam-bra representa els interessos generals de les 33.000 empreses de la seva demarcació, que agrupa 12 municipis de la província de Barcelona, direm que aquestes hi estan ads-crites i no associades, ja que la nostra insti-tució treballa per al conjunt de les empreses i no per a sectors concrets.

Marià Galí repassa l’economia en el context empresarial del seu territori i l’activitat que porta a terme la Cambra de Terrassa, institució que representa els interessos de 33.000 empreses de la seva demarcació TEXT: REDACCIÓ /// FOTOS: LLUÍS LLEBOT I LA CAMBRA

Quin és el perfil de les empreses associades a la Cambra?El perfil predominant de les empreses de la demarcació de la Cambra de Terrassa cor-

respon a la petita i mitjana estructura, que d’altra banda és el perfil principal de l’em-presa a Catalunya i a tot Espanya, amb més d’un 99% del total. No hem d’oblidar, però, que dins de la nostra àrea d’influència te-nim la presència de multinacionals de gran importància, tant de grups catalans que han esdevingut líders en àmbits concrets, com també la implantació de grans corporaci-

recessió o desacceleració?

Marià galí /// President de la Cambra de Comerç de Terrassa

Ens trobem davant un canvi de cicle econòmic

2322 gPS /// ASSOCIACIONS B30 DIVENDRES, 7 DE MARÇ DEL 2008 gPS /// ASSOCIACIONSB30

DIVENDRES, 7 DE MARÇ DEL 2008

a Barcelona. Considerem també important la concreció de l’anomenada autovia orbi-tal ferroviària, que haurà d’unir les princi-pals capitals comarcals de l’arc metropoli-tà, des de Vilanova fins a Mataró, passant per Martorell, Terrassa i Granollers. Evidentment també creiem molt necessari acabar la construcció de l’anomenat Quart Cinturó o ronda del Vallès des de Terrassa fins a Granollers, com una autèntica via de doble carril d’anada i tornada. Si l’obra es queda com està ara mateix, la ciutat de Ter-rassa es pot convertir en un coll d’ampo-lla pel que fa al volum de trànsit provinent d’aquesta via, ja que a hores d’ara l’obra està paralitzada. Tampoc no ens cansem de reclamar una estació de mercaderies i de passatgers del Tren de Gran Velocitat per al corredor del Vallès, tenint en compte la im-portància de la nostra comarca quant a po-blació i volum econòmic i empresarial. Finalment, l’altra obra que considerem vi-tal és la construcció del túnel viari i ferrovi-ari per Horta, que permetria descongestio-nar les entrades i sortides a Barcelona des del Vallès. Creu que l’Administració ofereix un suport adequat a les pimes?Considero que existeixen ajuts suficients per contribuir a la millora constant i al su-port de les nostres empreses. Si ens pa-rem a analitzar tot el seguit de mesures que dissenya l’Administració, ja sigui naci-onal, autonòmica o local, per a l’empresa, veurem que segurament el nombre d’acci-ons de suport és bo. El que succeeix potser és que les empreses a vegades poden tenir la percepció que l’ajut no és adequat, bé perquè no el coneixen prou o bé perquè no està prou ben orientat a les necessitats re-als de l’empresa.

Evidentment, aquí la Cambra, com a enti-tat que dóna suport a les empreses i les re-presenta, hi té un paper important. D’una banda, per donar a conèixer als nostres empresaris quin és el suport de què dispo-sen. D’altra banda, per posar de relleu da-vant de les diferents administracions qui-na és la sensibilitat de l’empresa, quines són les seves necessitats, les seves de-mandes, etc. El nostre objectiu és tras-lladar aquesta veu empresarial a l’Admi-nistració per tal que les mesures que es prenguin estiguin en consonància amb la realitat empresarial.

En quins aspectes empresarials hauria de ser més activa l’Administració?Un primer aspecte que volem posar de re-lleu des de la Cambra és la necessitat d’im-plementar polítiques estructurals més cla-rament enfocades a mantenir la cohesió del territori, aplicant estratègies de desenvolu-pament econòmic i empresarial. Cal impul-sar el desenvolupament de polítiques ener-gètiques, resoldre les necessitats en in-fraestructures, fomentar la innovació i la recerca, donar suport a les empreses que s’implanten en altres països i apostar per facilitar el finançament dels projectes em-presarials. Quant a educació, creiem que cal consolidar un model educatiu al nostre país que comporti la reducció del fracàs escolar, i que sigui capaç de transmetre uns sòlids coneixements en competències bàsiques i en idiomes.

A més, cal fomentar la cultura de l’emprene-doria i els valors per a la projecció professi-onal. A part, la Cambra considera que és ne-cessària una reducció de la pressió fiscal a l’empresa i també una important simplifica-ció administrativa.

quins són, segons la seva opinió, els principals problemes amb els quals s’enfronten les empreses actualment? Més que problemes, jo parlaria de reptes. Penso que un dels reptes principals amb els quals s’enfronta l’empresa avui dia és la mi-llora de la seva competitivitat. Les nostres empreses han de rebre els ajuts i el suport necessaris per poder ser realment competi-tives, però per ser-ho cal que la seva actua-ció respongui a cinc eixos fonamentals: cal tenir una mentalitat innovadora, disposar de personal ben capacitat i ben format, imple-mentar mesures adreçades a créixer i bus-car sinergies amb altres empreses, apostar per la internacionalització i, per últim, ser sostenibles. És important que responguin a aquest perfil per poder competir en un en-torn global.

quines són les peculiaritats de les empreses vallesanes?Penso que més que particularitats pròpies és interessant veure el conjunt de la nostra reali-tat empresarial per fer-nos una idea del perfil de l’empresa a casa nostra. El perfil de les nostres empreses ha evolucionat en les últimes dècades, d’un model on predominava l’empresa de caràcter industrial, a un model dominat per empreses de serveis. Tot i això, actualment hem detectat una revifada de l’empresa de caràcter industrial, la més lligada a les noves tecnologies, entre les quals la innovació és un element clarament estratègic. Hem observat també una transi-ció, que ha incidit en una certa modificació en la gestió empresarial. Hem evolucionat des d’un entorn on predominava la petita i mitjana empresa de marcat caràcter familiar, cap a un altre context on potser la gestió està més professionalitzada i més dirigida a ser competitiva a escala global.

La Cambra es posiciona activament en el debat de les infraestructures al nostre territori perquè pensem que és un tema estratègicCreiem molt necessari acabar la construcció de l’anomenat Quart Cinturó o ronda del Vallès des de Terrassa fins a GranollersL’altra obra que considerem vital és la construcció del túnel viari i ferroviari per Horta, que permetria descongestionar les entrades i sortides a Barcelona des del Vallès

2322 gPS /// ASSOCIACIONS B30 DIVENDRES, 7 DE MARÇ DEL 2008 gPS /// ASSOCIACIONSB30


És cert que si vaig augmentar la plantilla de la meva pime durant l’any 2007 puc amortitzar lliurement l’immobilitzat en la propera declaració de l’impost sobre societats?

És cert, sempre que la inversió es faci durant el mateix període impositiu i en béns mate-rials nous que formin part de l’immobilitzat de l’empresa. Per poder gaudir d’aquesta lli-bertat d’amortització la mitjana de plantilla haurà d’incrementar-se durant els 24 me-sos següents a la data d’inici del període an-terior i mantenir-se durant un altre període de 24 mesos més. La quantitat màxima per amortitzar lliurement serà el resultat de multiplicar 120.000 euros per l’increment de plantilla amb dos decimals. Hem de re-cordar que aquest incentiu de diferiment de l’impost només s’aplica a les empreses de dimensions reduïdes. També és important tenir en compte que si no es compleix aquest increment de plantilla, la societat es veurà obligada a ingressar la quota deixada d’in-gressar més els interessos de demora cor-responents.

A la meva empresa hi ha un treballador de 62 anys que es vol jubilar parcialment. És possible? Puc contractar una persona que ocupi el seu lloc?

Si el treballador que es vol jubilar treballa a jornada completa, es podrà jubilar reduint la seva jornada entre un 25 i un 75%, sempre que amb caràcter simultani a la reducció es realitzi un contracte de relleu. Amb la Llei 40/2007, de mesures de la Seguretat Social, s’ha introduït la modificació de la necessi-tat d’acreditar per part del treballador relle-vat un període d’antiguitat mínima a l’em-presa de 6 anys immediatament anteriors a la data de la jubilació parcial, si bé aquest període des de la vigència de la Llei (any 2007) s’exigeix de forma progressiva: durant el primer any de vigència de la Llei: 2 anys; durant el segon any: 3 anys; durant el tercer any: 4 anys; durant el quart any: 5 anys; a partir del cinquè any: 6 anys.

Hi ha algun ajut per implantar les noves tecnologies a les petites empreses?

La línia ICO-Plan Avanza és una iniciativa del Ministeri d’Indústria, Comerç i Turisme per finançar les pimes que facin inversions en equipament per connectar-se a internet o per crear una pàgina web o un portal d’em-presa. A la vegada, també permet fer inver-sions en software i hardware destinades a millorar els seus processos empresarials o a implantar el negoci i la factura electrònica. Per tirar endavant aquesta iniciativa comp-ta amb la intermediació de l’ICO i la col-laboració de les entitats de crèdit que con-cediran préstecs o lísings, per import del 100% de la inversió amb un màxim de 50.000 euros per beneficiari final i amb un termini d’amortització de 36 mesos i un tipus d’in-terès fix: 0% i sense comissions d’obertura o d’estudi. Per altra banda, les pimes poden deduir-se en l’impost sobre societats el 15% de la inversió en la creació de la pàgina web. Més informació a la web www.mityc.es/PrestamoTIC

ConSULTorI FISCALEn aquesta secció el Col·legi Oficial de Gestors Administratius de Catalunya ofereix respostes a qüestions relacionades amb temes de fiscalitat,d’interès per a particulars i empreses

PIMEC i la CDTI donen suport als plans de r+D+i

E l Departament de Consultoria Estratègi-ca, Finançament i Innovació de la patro-

nal PIMEC, juntament amb el Centre de Des-envolupament Tecnològic Industrial (CDTI), que depèn del Ministeri d’Indústria, Turis-me i Comerç, s’ha reunit amb empresaris catalans que tenen projectes de R+D+i per intentar ajudar a trobar finançament per a les pimes catalanes que opten a projectes de recerca.

La trobada també ha servit per conèixer de prop diversos projectes d’innovació i recer-

ca en diferents àmbits, com el de l’alimen-tació, la metal·lúrgia i les tecnologies de la informació i la comunicació.

El CDTI té l’objectiu d’obtenir el millor finan-çament per a cadascun dels projectes que se li presenten, mentre que, per la seva banda, la secció estratègica de PIMEC vol ser “un vincle entre el món empresarial i l’Adminis-tració”. En aquest sentit, l’àrea “elabora un model de relació entre els dos àmbits que ajuda a millorar la recerca, el desenvolupa-ment i la innovació del país”. /// M.S.

Una de les imatges de la reunió entre PIMEC i la CDTI /// LLuÍS LLEBoT

ConVEnI /// VALLÈS SUD

2�24 gPS /// ASSOCIACIONS B30 DIVENDRES, 7 DE MARÇ DEL 2008 gPS /// ASSOCIACIONSB30


La CECoT dóna suport a Sant Cugat

L’ alcalde de Sant Cugat, Lluís Recoder, i el president de la Confederació Empre-

sarial Comarcal de Terrassa (CECOT), Antoni Abad, van presidir l’acte de signatura de dos convenis de col·laboració entre l’Ajuntament d’aquest municipi i l’associació empresari-al. El primer conveni acorda l’adhesió de la CECOT al Santcugatribuna i el segon forma-litza la col·laboració de l’Ajuntament amb la xarxa Business Angels Network de Catalunya (BANC), promoguda per la CECOT. L’acte va comptar amb la presència del tinent d’alcal-de d’Economia de Sant Cugat, Jordi Joly, el co-ordinador de la xarxa BANC, Àlex d’Espona, i el president de l’Associació d’Empresaris de Sant Cugat, Xavier Boix.

Després de la signatura dels convenis, Antoni Abad va declarar: “Vull expressar el suport absolut de la CECOT a la candidatu-ra santcugatenca per acollir la seu del fu-tur Institut Europeu de Tecnologia. És per aquest motiu que vull fer una declaració solemne, d’entusiasta adhesió, en favor d’aquesta candidatura”.

Segons Abad, “Sant Cugat té molt bones car-tes per aspirar a ser seu de l’IET. En primer lloc, per la seva ubicació estratègica, però també pel seu potencial empresarial i univer-sitari. D’altra banda, la recent creació del Ca-talonia Innovation Triangle (CIT) representa un valor afegit a aquesta candidatura”. Abad, que va definir la candidatura santcugatenca com a “impecable”, va assegurar que “a Sant Cugat hi ha un ajuntament que il·lusiona, im-pulsa i aglutina”.

Per la seva banda, l’alcalde va agrair el suport rebut per la CECOT i va afirmar que “la candi-datura santcugatenca per acollir l’IET és una aposta clara i decidida. El desenvolupament de la candidatura va per bon camí. Cal dir que portem més d’un any preparant-la, amb contactes del nivell més alt. En aquest sentit, hem tingut contactes a Brussel·les amb res-ponsables dels comissariats de política cien-tífica i d’educació de la Comissió Europea; a Madrid, amb el Ministeri d’Educació i Cièn-cia, i a Barcelona, amb els departaments de Presidència, Economia i Indústria de la Gene-ralitat. D’altra banda, cal recordar que comp-tem amb el suport d’associacions empresari-als, universitats i agents.

Pel que fa a la signatura dels dos convenis de col·laboració entre l’Ajuntament i la CECOT, Antoni Abad va afirmar: “Ens complau molt l’acord d’adhesió de la CECOT al Santcugatri-buna. El que promou aquest fòrum lliga molt bé amb els nostres interessos, que no són al-tres que fomentar el teixit empresarial”. Abad va afegir que “per l’interès dels temes trac-tats i la qualitat dels ponents, el Santcugatri-buna s’ha convertit en un dels fòrums més reconeguts”.

Per la seva banda, l’alcalde va destacar que “el conveni amb la CECOT, una associació em-

presarial molt consolidada al Vallès, reforça el creixement del Santcugatribuna per esdeve-nir una de les principals tribunes del país”.

Finalment, pel que fa al conveni d’adhesió de l’Ajuntament a la xarxa Business Angels Network de Catalunya (BANC), el president de la CECOT –entitat promotora d’aquesta xarxa– va explicar: “Aquesta xarxa pretén po-

El president de la Confederació destaca el potencial empresarial i universitari del candidat santcugatenc a l’IET

SUPorT /// SANT CUGAT

sar en contacte les idees dels emprenedors amb possibles inversors. Amb aquest conve-ni, doncs, l’Ajuntament ajudarà els emprene-dors santcugatencs a presentar els seus pro-jectes al BANC”. Respecte a aquest acord, l’al-calde va explicar que “l’àrea de promoció econòmica de l’Ajuntament incorporarà aquest servei. L’objectiu és ajudar els nous emprenedors”. /// AJ. SANT CuGATActe de signatura /// CEDIDA

2�24 gPS /// ASSOCIACIONS B30 DIVENDRES, 7 DE MARÇ DEL 2008 gPS /// ASSOCIACIONSB30


1 ///Aquestes dues joves, arran de la seva participació en unes jornades d’ajudes tècniques a Terrassa, van descobrir el seu interès per ajudar les persones a través de la franquícia Mundoabuelo TEXT: IVANNA VALLESPÍN /// FOTOS: MUNDOABUELO

rut Vilanova i núria Padrós /// Terapeutes ocupacionals

una subvenció per a dones emprenedores al Ministeri de Treball, però encara no ens han respost.

El fet de ser dones ha suposat algun obstacle en algun moment?D’entrada diríem que no, tot i que alguns problemes amb què ens hem trobat durant el procés (permisos, llicències, bancs, tracte dels paletes...) pensem que s’han degut més a la nostra edat que no al sexe.

I el fet de ser una franquícia?El fet de pertànyer a una franquícia ha es-tat per a nosaltres bàsicament un avantat-ge (tenim un únic proveïdor, comercialitzem amb el nom d’una marca coneguda, tenim un equip molt gran al darrere...). És clar que aquests avantatges tenen un cost.Com a obstacles, destacaríem el fet que ens hem hagut d’adaptar a una imatge i que, en alguns casos, tenim més limitat el poder de decisió.

Les perspectives de futur semblen prometedores per al vostre sector tenint en compte l’envelliment de la nostra societat. Creiem que sí. A mesura que augmenta l’es-perança de vida, augmenten també les pa-tologies associades. El gran repte és acon-seguir que tothom ens conscienciem que fer anys no és sinònim d’envellir. Cal que co-mencem a utilitzar totes les eines que tenim al nostre abast per aconseguir viure amb la màxima autonomia i qualitat de vida possi-ble. En realitat, estem construint el nostre futur i tot el que fem avui per millorar i can-viar aquests conceptes en la societat és el que ens trobarem demà: serà el nostre propi llegat.

I això, com es fa?D’entrada s’ha d’aclarir que les ajudes tècniques no són només per a persones grans, sinó que són útils per a qualsevol que necessiti ajuda en la seva vida quotidi-ana. Un exemple són els coberts adaptats. Hi ha gent que per un accident o una malaltia degenerativa no pot agafar una forquilla convencional. Però una forquilla que s’agafa directament a la mà, sense necessitat de tancar el puny, pot fer que aquesta persona pugui menjar sola.

ens va atraure va ser la seva filosofia; evi-dentment és un negoci, però el que es prio-ritza és la intenció de voler donar solucions i ajudar les persones. Nosaltres no teníem experiència com a em-presàries, per tant, l’opció de muntar una franquícia ens facilitava les coses. Vau poder optar a ajudes per muntar l’empresa?Bàsicament a cap! El fet és que totes les aju-des per emprendre una empresa van des-tinades a gent que estigui a l’atur. Nosal-tres no volíem deixar les feines que teníem, bàsicament per reduir riscos. Per tant, en aquest cas, no ens servien les que ens pro-posaven. D’altra banda, sí que hi ha més ajuts per a dones, però els requisits bàsics per beneficiar-se’n són els mateixos, estar aturada.

L’única cosa que ens va servir fou el CEDEM (Centre de Desenvolupament Empresari-al de Manresa), on ens van fer l’estudi de vi-abilitat del projecte. Com que va resultar po-sitiu, llavors ens vam adreçar a les entitats bancàries per demanar certs crèdits que la Generalitat dóna a un interès més baix. La majoria d’entitats, però, no ens donaven op-ció per finançar el projecte, així que final-ment vam demanar un crèdit personal per a l’empresa.

Tot i això, sí que ens hem pogut beneficiar d’un descompte en la Seguretat Social per a autònoms, per ser menors de 30 anys. D’al-tra banda, l’any passat també vam sol·licitar

on us podem trobar?La nostra botiga Mundoabuelo està ubica-da al carrer Saclosa, número 6, de Manresa, però donem servei a tot el Bages, el Vallès, Osona, Berguedà, l’Anoia, el Solsonès, l’Alt Urgell i, fins i tot, Andorra.

Com us vau decidir a fer-vos empresàries?Vàrem conèixer Mundoabuelo l’estiu del 2005, quan vam assistir a unes jornades d’ajudes tècniques a Terrassa. Fins llavors, la Rut treballava fent adaptacions i assessorant sobre ajudes tècniques a domicilis, men-tre que jo feia de terapeuta ocupacional en dues residències per a gent gran. Però arran d’aquestes jornades, se’ns va despertar l’in-terès per conèixer Mundoabuelo. El que més

Rut Vilanova i Núria Padrós són dues joves vallesanes, terapeu-tes ocupacionals de formació, que es van envalentir i van deci-dir muntar la seva empresa. En aquest cas, però, es van acollir al

model de la franquícia per obrir, fa prop d’un any, una botiga de la cadena Mundoabuelo al centre de Manresa, amb una vocació més de compromís social que no pas lucrativa. què és Mundoabuelo?Mundoabuelo neix de la voluntat d’ajudar a fer que la vida de les persones grans i/o amb discapacitat sigui més fàcil. Totes les persones que entren a la nostra bo-tiga vénen cercant solució a un problema i la nostra tasca és ajudar-les.

Evidentment és un negoci, però es prioritza la intenció de donar solucions i ajudar les personesEls problemes amb què ens hem trobat pensem que s’han degut més a la nostra edat que no al sexe

La nostra voluntat és fer la vida més fàcil a les persones amb dificultats

26 gPS /// JOVES EMPRENEDORS B30 DIVENDRES, 7 DE MARÇ DEL 2008

27B30 DIVENDRES, 7 DE MARÇ DEL 2008

La internacionalitzaciódel sector del metalla Catalunya

Q uins han estat, fins ara, els problemes principals per a la

internacionalització de les empreses del sector del metall? El sector del metall dóna cabuda a molts sub-sectors amb problemàtiques específiques, però parlant en termes generals, podríem dir que els principals problemes per a la seva in-ternacionalització han estat: l’increment del preu de les matèries primeres i creixents càr-regues financeres; el deteriorament dels mar-ges comercials; la creixent competència dels països emergents, en especial els asiàtics; la progressiva importació de producte acabat; el procés de deslocalització d’empreses de cap-çalera amb la consegüent necessitat de se-guiment dels seus proveïdors i la fortalesa de l’euro, que dificulta l’accés a països de la zona d’influència del dòlar. Tanmateix, el sector del metall a Catalunya és un sector amb grans capacitats amb vista al futur, ja que en podem destacar els punts forts següents: alt nivell tecnològic, personal qualificat, polivalència pel que fa a processos i productes per fabricar, alt dinamisme per adaptar-se a un mercat canviant, bona imatge internacional, tradició exportadora en deter-minats subsectors, sector amb fort potencial en R+D+i, cosa que permet la creació de nous productes i serveis de més valor afegit.

quins objectius preveu el pla? El pla es proposa alinear estratègies entorn a criteris clars i comuns, conèixer les tendències de la demanda i posicionar-hi el sector, tot enfortint-ne la cohesió interna, optimitzar la competitivitat de fases clau de la cadena productiva i sensibilitzar el sector respecte a les seves necessitats. En aquest sentit, tot i que des de l’any 2001 s’estan desenvolupant importants accions de promoció internacional, les noves possibilitats que ofereix el pla permetran incrementar-les notablement.

Com s’estructura i de quina dotació disposa? El Pla d’Internacionalització s’estructura mitjançant sis iniciatives individuals/agrupades, és a dir, que les pot fer l’empresa per si mateixa, amb un pressupost global de 172.500 euros (21,3% del total). S’estima que les iniciatives esmentades impactin 315 empreses. A més d’aquestes iniciatives, en presenta tres més en col·laboració, és a dir, aquelles iniciatives que s’han de fer de manera coordinada amb altres empreses del sector, amb un pressupost global de 438.000 euros (54,2% del total). S’estima que impactin 90 empreses. Finalment, ofereix set iniciatives més per al conjunt del sector, que

tenen un pressupost global de 197.670 euros (24,5% del total) i que podran impactar 2.274 empreses.

Considera que el pla compleix les expec-tatives dels empresaris del sector? Fins fa relativament poc no hi havia hagut una coordinació de les accions de promoció de les diverses entitats que operen en el sector. El pla ha permès cohesionar la coordinació entre les entitats i obre un important camí per a la realització de noves accions. Tenint en compte la importància del sector, caldrà en futures edicions incrementar significativament les quantitats atorgades, per fer front a les expectatives de les empreses. /// REDACCIÓ

El pla d’internacionalització signat recentment es proposa alinear estratègies entorn a criteris comuns

josep Maria Campanera /// CEDIDA

joSEP M. CAMPAnErA/// DIRECTOR DE PROMOCIó INTERNACIONAL DEL CENTRE METAL·LÚRGIC

EL MES DE NOVEMBRE PASSAT ES VA SIGNAR EL PLA PER A LA INTERNACIONALITZACIó DEL SECTOR DEL METALL, “UN PAS ENDAVANT EN LA COHESIó DE LES ACCIONS DEL SECTOR”, SEGONS JOSEP MARIA CAMPANERA, DIRECTOR DE PROMOCIó INTERNACIONAL DEL CENTRE METAL·LÚRGIC

gPS /// JOVES EMPRENEDORS

28 gAS A FonS B30 DIVENDRES, 7 DE MARÇ DEL 2008 29gAS A FonSB30


CERDANYOLA, RUBÍ I SANT CUGAT CONSTITUEIXEN EL CONSORCI DE L’EIX DE LA B-30 AMB EL NOM DE CATALONIA INNOVATION TRIANGLE (CIT) I AMB EL REPTE DE PROMOURE L’EXCEL·LÈNCIA ECONòMICA DE LA ZONA, AMB EL SUPORT D’EMPRESES, CENTRES DE RECERCA I UNIVERSITATS TEXT: MARIONA SAGALÉ S I CARMEN S. LARRABURU /// FoToS: LLUÍS LLEBOT

Catalonia Innovation Triangle

1 ///

S’ACTIVA EL CATALonIA InnoVATIon TrIAngLE

28 gAS A FonS B30 DIVENDRES, 7 DE MARÇ DEL 2008 29gAS A FonSB30


S ant Cugat, Rubí i Cerdanyola han signat un contracte per consti-tuir el Catalonia Innovation Tri-angle (CIT). Aquesta associa-ció, que ja fa anys que es ges-ta, vol promocionar el territori

i esdevenir un punt d’atracció empresari-al a través de sumar les potencialitats de les tres ciutats, que destaquen per aglutinar una gran diversitat d’activitats empresarials.D’aquesta manera, mentre que Sant Cugat acull organitzacions empresarials líders en tecnologia, Cerdanyola ho fa amb activitat lligades al coneixement, la recerca i la do-cència i Rubí aglutina entitats lligades al des-envolupament industrial i empresarial. A l’acte de signatura, a més de l’alcalde de Sant Cugat, Lluís Recoder, l’alcaldessa de Rubí, Carme García, i l’alcalde de Cerdanyola, Antoni Morral, de CiU, PSC i ICV, respectiva-ment, hi van assistir una nodrida represen-tació de polítics i agents representants del món financer i empresarial d’aquest territo-ri, que destaca per albergar dins dels seus lí-mits més de 10.000 empreses, cosa que posa de relleu que la suma de l’associació dels municipis que constitueix el CIT erigeix el triangle com un dels punts empresarials i fi-nancers més prolífics de tot Catalunya i el centra com un megaclúster. Els tres alcaldes

1 /// LA PRESENTACIÓ OFICIAL DEL CITD’ESQuERRA A DRETA DE LA IMATGE: MARQuET, RE-CoDER, MoRRAL, GARCÍA I PuJoL VAN CoNSTITuIR FoRMALMENT EL CoNSoR-CI EMPRESARIAL

2 /// ENCAIXADA DE MANSELS TRES ALCALDES VA-LLESANS VAN ESCENIFI-CAR LA SIGNATuRA DE L’ASSoCIACIÓ AMB AQuES-TA IMATGE

3 /// L’INTERÈS QUE DESPERTA EL CONSORCIELS MITJANS DE CoMuNI-CACIÓ VAN VoLER SABER DE PRIMERA MÀ LES PRI-MERES IMPRESSIoNS DELS ALCALDES uNA VEGADA ES VA CoNSTITuIR EL CIT /// LLuÍS LLEBoT

LLUÍS rECoDEr: “EL CIT SERÀ UN PUNT DE REFERÈNCIA EN CONCENTRACIÓ D’EMPRESES DE RECERCA A ESCALA GLOBAL”CArME gArCÍA: “TOT I LA DIFERÈNCIA DE COLOR POLÍTIC, COOPERAREM PER PROMOCIONAR EL TERRITORI” AnTonI MorrAL: “ALIANCES COM LA DEL CIT IMPULSEN EL DINAMISME ECONÒMIC I ENRIQUEIXEN LA SOCIETAT”

es van felicitar per haver impulsar el pro-jecte del CIT, “tot i les diferències dels co-lors polítics”, van matisar, i van escenificar la constitució d’aquest triangle de la innova-ció a través d’una llarga encaixada de mans. En aquest sentit es va expressar Recoder, que va manifestar que per fi s’ha complert el deute de les tres administracions locals de constituir aquest consorci i va vaticinar que “en un futur, el CIT serà un punt de referèn-cia en concentració d’empreses de recerca a escala global”. De la seva banda, García va destacar que, malgrat la diferència del color polític dels tres ens locals, s’ha fet un “can-vi de xip per cooperar de manera que es pro-mocioni el territori”. I per últim, Morral va voler puntualitzar que aquest no és “un rep-te local, sinó nacional”, i va posar de relleu que “aliances com aquestes impulsen el di-namisme econòmic i enriqueixen la socie-tat”, i va dir que “la regió metropolitana ha de ser una xarxa de polaritats complementà-ries per a Catalunya”.

Pel que fa al Consell Executiu del triangle, l’integraran dues persones de cada ajunta-ment i la presidència rotarà anualment en-tre els alcaldes dels tres municipis catalans. Així la presidència del consorci d’aquest 2008 l’ha estrenat l’alcaldia de Sant Cugat, el

2009 en prendrà el relleu Rubí i el 2010 serà Cerdanyola qui el lideri. En el comitè no hi haurà cap representant del món empresa-rial: “És un consorci dels tres ajuntaments i per tant som representants dels tres ajunta-ments”, va anunciar Recoder, tot i que va afe-gir que s’hi podrien integrar en un futur “si el consorci amplia els seus membres”.

De la seva banda, i en representació del món empresarial, el president de FICOSA International, Josep Maria Pujol, va fer una menció a la importància de lligar totes les sinergies que es generin en el si d’aquest triangle i va llançar un missatge: “Si som capaços de convertir això en una realitat, el futur és nostre, però tenint molt en compte l’excel·lència, perquè si som mediocres, fracassarem”. Pujol va assegurar que amb la constitució d’aquest pol d’atracció empresa-rial “s’ha posat en marxa una locomotora i ara haurà de ser l’empresariat els que la alimentem”. Paral·lelament, i en nom de les escoles universitàries, el vicerector de projectes estratègics de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), Jordi Marquet, va apuntar la importància de les administracions compromeses en el desenvolupament econòmic i per “crear un model de regió innovadora”.

3 ///

2 ///

MÉS InFo

LA UnIÓ FA LA ForÇA

Segons les últimes dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat), que daten de l’any 2006, Sant Cugat té 73.774 habitants, Rubí 70.006 i Cerdanyola �7.9�9, és a dir, en total 201.739 residents, més els que falten per incloure del 2007, a causa de l’increment de la població del darrer any als tres municipis. A aquestes dades se n’hi han d’afegir d’altres, com que la suma de les tres ciutats genera el 3% del PIB català. Destaca també que el triangle disposa d’un alt índex d’educa-ció entre els seus habitants, superior a la mitjana catalana i a la de la província de Barcelona. Igualment, dins del perímetre del CIT, hi treballen un total de 90.000 empleats i actualment hi ha �0.000 estudiants, cosa que converteix el lloc en un dels indrets econòmica-ment més dinàmics del conjunt de Catalunya.

30 gAS A FonS B30 DIVENDRES, 7 DE MARÇ DEL 2008

PErE rIFÀ

President d’ESADE-Creàpolis

PER ON S’HA DE COMENÇAR A TREBALLAR?

Les infraestructures Els empresaris

La cultura de la cooperació

PEr rIFÀ, el Catalonia Innovation Triangle és una iniciativa clau perquè el que realment pro-posa és posar un territori en marxa des d’un punt de vista global: “El mateix concepte, Cata-lonia Innovation Triangle, significa que es re-alitzaran projectes en col·laboració amb l’ad-ministració del territori, la qual cosa serà una magnífica plataforma per rellançar aquest ter-ritori, tan dinàmic econòmicament”. “Només el fet d’haver endegat de forma conjunta el CIT”, afegeix Rifà, “és per si sol molt important. La idea en si ja mereix una valoració molt posi-tiva. Però per fer més real aquest projecte és, sens dubte, indispensable concretar propos-tes”. I continua: “Aquí hi ha un tema de gran envergadura, que és el de les infraestructures, una de les principals mancances i reivindicaci-ons del territori, actualment saturades. S’han de reivindicar bones infraestructures, perquè sense elles cap territori no pot tirar endavant projectes amb la velocitat adequada”.

“En aquest territori que engloba el Catalonia Innovation Triangle tenim les bases per llan-çar un projecte excel·lent: tenim les empre-ses, les universitats, la voluntat de les admi-nistracions i el capital humà. Amb tot això es pot crear un territori d’excel·lència, però la base fonamental de tot és, sens dubte, dispo-sar d’unes bones infraestructures, aconseguir que evolucionin les actuals i que se’n constru-eixin d’altres al voltant de la B-30”, diu Rifà. “En això les administracions hi tenen molt a dir, a més, en el cas que ens ocupa”, segueix, “hi estan implicades les tres administracions: la central, l’autonòmica i la municipal. És in-dubtable que per poder créixer i innovar, i per-què tant les empreses com les universitats puguin continuar realitzant el seu treball amb eficiència, cal que existeixin al seu voltant bo-nes infraestructures; infraestructures que fa-cilitin la comunicació i els serveis que són ne-cessaris per al seu major desenvolupament. Aquest és un bon moment, doncs, d’empè-nyer aquest projecte”, finalitza.

AnDrEU PUIgFEL

Empresari vallesà del ram de la construcció. La seva empresa, PUIGFEL, S.A.

FrAnCESC SAnTACAnA

Coordinador general del Pla Estratègic Metropolità de Barcelona

PEr PUIgFEL, és primordial valorar l’acord al qual han arribat els ajuntaments de Cerdanyola, Rubí i Sant Cugat, pel que signi-fica d’entesa i col·laboració conjunta. “Això ja és de per si un pas endavant”, afirma. “Era imprescindible la creació d’un consorci que comptés amb la col·laboració de les admi-nistracions implicades i una bona represen-tació de l’empresariat. Evidentment, només aquest fet ja és molt positiu”.

Puigfel afegeix que no seria capaç de preci-sar quin hauria de ser el primer projecte que hauria de portar a terme el Catalonia Inno-vation Triangle, però com a empresari el que li agradaria seria, per descomptat, “que les administracions tinguessin en compte, com ja ho estan fent, els empresaris i els indus-trials d’aquesta zona. També voldria que es respectés tota la urbanització, tot el siste-ma urbanístic que tenim en aquest territo-ri”, afirma, “i que es treballés conjuntament amb l’empresariat. El més important conti-nua sent, com ja he dit, que s’hagi començat. En aquest sentit, avui és un gran dia”.

PEr SAnTACAnA, el projecte més important que s’hauria de desenvolupar des d’aquest Triangle és el de la gestió: “Dic això perquè hi ha una quantitat important d’infraestruc-tures tecnològiques, de coneixement, indus-trials, empresarials i altres que són a hores d’ara nuclis individualitzats. Posar en po-tència tot aquest immens potencial signifi-ca fer-ho de forma coordinada. Per aques-ta raó, per mi seria el primer projecte que caldria desenvolupar des del Catalonia In-

FrAnCESC SAnTACAnA: “EFECTIVAMENT, NO TENIM LA CULTURA DEL TREBALL EN EQUIP, PERÒ AIXÒ COMENÇA A CANVIAR I AVUI, AMB EL CIT, EN TENIM UNA BONA PROVA, TOT I QUE S’HA TRIGAT ANYS A ARRIBAR A AQUEST CONSENS. PERÒ ÉS UNA PROVA MOLT SATISFACTÒRIA”

PErE rIFÀ:“EN AQUEST TERRITORI TENIM LES BASES PER LLANÇAR UN PROJECTE EXCEL·LENT: TENIM LES EMPRESES, LES UNIVERSITATS, LA VOLUNTAT DE LES ADMINISTRACIONS I EL CAPITAL HUMÀ”

novation Triangle. És el que es diu la gover-nança o gestió del tema”. “Fa uns anys”, con-tinua, “van venir uns experts d’Hèlsinki a Barcelona i precisament ens van comentar que teníem moltes i molt bones peces aïlla-des i per donar-los valor hauríem de fer que això sumés, que s’aglutinés”.

Francesc Santacana opina que potser el país no té una cultura de la cooperació, del treball en equip, com tenen altres cultures, però progressivament es van donant més fenò-mens com el CIT, que són una fórmula excel-lent de col·laborar.

“Efectivament”, afirma, “no tenim la cultu-ra del treball en equip, però això comença a canviar i avui en tenim una bona prova, tot i que s’ha trigat anys a arribar a aquest consens. Però és una prova molt satisfac-tòria”.

D’altra banda, Santacana posa de manifest la importància de coordinar les accions dels diferents eixos que es creen arreu per en-fortir el teixit econòmic. “Aquests nous ei-xos que s’estan desenvolupant, com aquest de la B-30”, diu, “s’haurien d’incorporar també als altres eixos que ja estan funcio-nant de l’àrea metropolitana de Barcelona. Tot plegat està configurant una forma nova de governança, nova i també innovadora, de l’àrea metropolitana. Com influiran aquests nous eixos en aquesta nova forma de gestió podria ser un estudi o un dels primers pro-jectes per tenir en compte”.

En aquesta zona, tal com han dit les perso-nes que han parlat, existeixen tots els elements necessaris per tenir una bona base en la consolidació d’una economia del conei-xement: empreses, tecnologia, universitats, a prop d’una àrea molt important com és la ciutat de Barcelona. Una ciutat amb infraes-tructures de primera magnitud global, com són els aeroports o el tren d’alta velocitat, que faciliten el desenvolupament de zones innovadores, com també és aquest territori de la B-30.

La reivindicació de les infraestructures, que es treballi juntament amb l’empresariat i la nova forma de gestionar el nou eix són algunes de les propostes presentades

AnDrEU PUIgFEL:“M’AGRADARIA QUE LES ADMINISTRACIONS TINGUESSIN EN COMPTE ELS EMPRESARIS I ELS INDUSTRIALS D’AQUESTA ZONA”

31gAS A FonSB30 DIVENDRES, 7 DE MARÇ DEL 2008

SUPorT /// SABADELL

La Cambra de Comerç de Sabadell ha do-nat ple suport al projecte Catatonia Innova-tion Triangle (TIC), que promouen els ajun-taments de Cerdanyola, Sant Cugat i Rubí, i que es va presentar ahir a l’auditori del Parc Tecnològic del Vallès (PTV). La constitució del nou consorci de la CIT va ser formalitzat pels alcaldes de Cerdanyola, Antoni Mor-ral, Sant Cugat, Lluís Recoder, i Rubí, Carme Garcia.

Des de la Cambra de Comerç de Sabadell es considera que es tracta d’una iniciativa molt important, perquè, entre altres coses, per-metrà augmentar la cooperació i el treball comú per avançar en el desenvolupament d’una zona estratègica que té un gran po-tencial i que continua sent un referent en el progrés econòmic i industrial de Catalunya.

AProFITAr SInErgIES

De la mateixa manera, la Cambra creu que aquest nou projecte contribuirà a aprofitar sinergies en un territori on les mancances i les oportunitats són comunes en temes com infraestructures, formació, transferència de coneixements universitat-centre tecnològic-empresa.

Des de la Cambra es ressalta el caràcter obert d’aquest eix i la crida, expressada per l’alcaldessa de Rubí, a la participació en aquest projecte d’altres ajuntaments de la zona. Un projecte de l’eix de la B-30, entès en

el sentit ampliat abans expressat, que es pot convertir en el quart pol d’atracció economi-coempresarial d’Espanya després de Madrid, Barcelona i València.

El president de la Cambra de Comerç de Sabadell, Antoni Maria Brunet, creu que “estem davant d’una iniciativa que pot ser molt beneficiosa per al conjunt del territori i, per tant, des de la nostra institució estem

disposats a col·laborar en tot allò que sigui necessari. La Cambra entén que totes aquelles actuacions que facilitin la col-laboració institucional per fer front a les mancances del nostre territori són sempre una iniciativa positiva, que pot ajudar a millorar la competitivitat del nostre teixit productiu i donar resposta a demandes socials tan importants i significatives com la mobilitat en el territori”. /// CAMBRA DE S.

LA CAMBrA DE SABADELL, AMB EL CITSEGONS LA CAMBRA, LA INICIATIVA PERMETRÀ APROFITAR LES SINERGIES ENTRE ELS TERRITORIS EN BENEFICI DE L’ECONOMIA DE LA COMARCA

SUPorT /// TERRASSA

LA CAMBrA DE TErrASSA, AMB EL CITLA CAMBRA DE COMERÇ I INDÚSTRIA DE TERRASSA, EN COHERÈNCIA AMB EL SEU COMPROMÍS INSTITUCIONAL PER RECONÈIXER I IMPULSAR LES INICIATIVES QUE CONTRIBUEIXEN A LA MILLORA DE LA SEVA DEMARCACIó, DóNA SUPORT AL PROJECTE CATALONIA INNOVATION TRIANGLE (CIT)

En opinió de la Cambra de Terrassa, aquesta iniciativa cohesionarà i farà que augmenti el potencial conjunt del territori que agrupa les ciutats de Cerdanyola, Rubí i Sant Cugat del Vallès. Aquest fet és de vital importàn-cia, ja que, com a iniciativa conjunta de ca-ràcter supramunicipal, permet unir els es-forços d’una àrea com és l’Eix de la B-30, amb un important potencial de creixement social i empresarial. De ben segur aquest fet contribuirà a fer que el nostre territori man-tingui i fins i tot augmenti la seva competiti-vitat. Des d’una institució com la Cambra, de representació empresarial amb un fort ar-relament al territori, donem, doncs, la ben-vinguda al projecte.

Creiem que l’impuls d’aquesta iniciativa, conjuntament amb la necessària millora de les infraestructures, l’esforç de les nostres empreses per ser competitives i el suport que des d’institucions com la Cambra podem oferir, el futur desenvolupament estarà garantit i podrem ser eficaçment competitius a escala global. Aquest és un repte que afrontem i que entre tots, empresaris, institucions, administracions i societat, hem de fer realitat cada dia.

/// CAMBRA DE TERRASSA

32 roTonDA B30 DIVENDRES, 7 DE MARÇ DEL 2008 33roTonDAB30


CIT: PrEPArAnT-noS PEr AL FUTUr

Aquest mes de febrer, i després de molts mesos de prepara-ció, els ajuntaments de Cerdanyola, Sant Cugat i Rubí hem constituït el consor-ci CIT (Catalonia In-

novation Triangle). Es tracta d’unir esforços per gestionar conjuntament aquest territori que pertany a tres municipis diferents i que envolta l’autopista A-7/B-30, acollint empre-ses, universitats i centres de recerca. Un terri-tori d’un grandíssim valor estratègic que s’ha anat construint al llarg dels anys i que algú ha definit com la nova rambla de Catalunya, és a dir, la rambla central del país o el lloc que és més a la vora de tot arreu. Un territo-ri que volem gestionar i promoure de forma conjunta perquè és un continu d’activitat eco-nòmica, universitària i de recerca, més en-llà dels termes municipals, i perquè pensem que una gestió única ens farà més eficaços en l’objectiu de convertir aquest territori encara més en un referent d’excel·lència, innovació i competitivitat. Amb la constitució del CIT hem fet una apos-ta de caràcter local, però amb una projecció nacional i internacional. No ens conformem amb intentar fer millor allò que ens pertoca com a municipis, és a dir, millorar la gestió dels parcs empresarials, la seva conservació, la senyalística o els accessos; tot això és abso-lutament necessari i constitueix un dels nos-tres objectius principals, ja que som consci-ents que l’empresa i el seu desenvolupament necessiten un entorn còmode i de qualitat.

Però volem anar molt més enllà, convençuts que la nostra economia ha de ser innovadora per ser competitiva, ha d’internacionalitzar-se encara més, ha d’atraure o retenir talent i empreses amb valor afegit. Vivim en un en-torn econòmic plenament globalitzat, compe-tim en un món que es mou a una gran veloci-tat i que no ens deixa temps per badar.

Una economia forta és la garantia del benes-tar present i futur del país. El treball conjunt de les universitats, l’empresa i els centres de recerca és imprescindible i al nostre territo-ri en tenim de molt bons, i encara en tindrem més. El sincrotró Alba serà una realitat l’any 2010; el projecte d’ESADE-Creàpolis ho serà l’any vinent; la nostra candidatura a acollir la

seu de l’Institut Europeu de Tecnologia és fer-ma, com ho són els passos que silenciosament anem fent per poder formar part d’algunes de les KIC (comunitats d’innovació i coneixe-ment) damunt les quals es basa la nova polí-tica industrial de la Unió Europea; el potenci-al de la Universitat Autònoma de Barcelona i els seus centres de recerca és enorme; la Uni-versitat Politècnica de Catalunya té al Vallès un dels seus centres més pretigiosos; la Uni-versitat Internacional de Catalunya creix amb la nova llicenciatura de medicina... I així un llarg etcètera, al qual cal afegir la joventut de la població o el seu nivell de formació, que po-sen de manifest una realitat singular i el po-tencial de creixement i excel·lència que te-nim si som capaços de generar sinergies en-tre els actors.

Aquest és potser el repte principal del CIT. Un projecte ambiciós, però fonamentat en una realitat econòmica sòlida. Aquest espai ja ge-nera el 3% del PIB català, i a més ho fa en gran part gràcies al treball d’empreses ben prepa-rades per competir en l’economia global.

A partir d’ara, totes les parts només poden guanyar-hi. Estic segur que tothom ho veurà així i progressivament el territori CIT esdevin-drà símbol d’excel·lència econòmica.

Des de fa un temps, i des de diversos sectors, s’estan aixecant veus que ens parlen d’una pretesa pèrdua d’ini-ciativa de l’empresa-riat català. Ens alerten sobre manca d’inicia-

tiva, de poca voluntat d’ampliar horitzons i, en definitiva, d’una pèrdua d’embranzi-da referida tant a un passat míticament ple d’èxits, com al present d’altres comunitats que es mostren dinàmiques, qualificades, més emprenedores i més modernes.

Al marge de les consideracions que aquestes veus d’alerta ens puguin merèixer, i de les causes que hi puguem trobar per diagnosti-car el nostre mal, des d’aquí volem apostar per un empresariat, el del Vallès, que està donant nombroses mostres d’una gran vi-talitat. Potser convindria que qui s’expres-sa en aquests termes més aviat pessimis-tes tracti de conèixer aquesta realitat, ple-na d’empreses petites i mitjanes, moltes de les quals, des d’un origen familiar i mitjan-çant l’accés i l’aplicació de les noves tecno-logies, s’han integrat en el mercat global i basen el seu potencial en la creació de nous mercats per exportar.

Aquest fenomen, fins ara lluny de la mirada dels grans mitjans de comunicació, comen-ça a ser conegut. Ens referíem en el primer número d’aquesta revista al llibre Fet a casa, del periodista Ramon Aymerich: un recor-regut per diverses empreses catalanes, la majoria desconegudes pel gran públic, que esmercen els seus esforços en la innovació i en la creació de nous mercats. En aquest segon número parlem amb el secretari d’In-dústria de la Generalitat, el professor Antoni Soy, que es mostra contrari a les visions pes-simistes del nostre futur i assegura que el teixit empresarial català està innovant, mi-llorant la producció i la seva productivitat, a més d’estar exportant producte més que mai. Una de les raons per les quals ha nas-cut la revista econòmica B30 és per donar a conèixer aquesta realitat i la d’iniciatives que, com el Catalonia Innovation Triangle, pretenen l’optimització dels recursos pú-blics per millorar la percepció que tenim de nosaltres mateixos. Només cal que ens mi-rem al mirall.

MIrEM-noS AL MIrALL DE L’EMPrESArIAT VALLESÀ

“ El treball conjunt de les universitats, l’empresa i els centres de recerca és imprescindiblei al nostre territori en tenim de molt bons ”

“Des d’aquí volem apostar per un empresariat, el del Vallès, que està donant nombroses mostres d’una gran vitalitat”

LLUÍS rECoDEr /// PRESIDENT DEL CIT (CATALoNIA INNoVATIoN TRIANGLE CArMEn S. LArrABUrU /// DIRECToRA DE ‘B30’

“Amb la constitució del CIT hem fet una aposta de caràcter local, però amb una projecció nacional i internacional”

que “tot un planter de multinacionals es van instal·lar al Vallès perquè, a més de les fa-cilitats i les bones comunicacions, van tro-bar mà d’obra preparada amb uns costos la-borals inferiors als dels seus països”. Ara, aquest cost ja no és competitiu i el repte és –segons Prats– aconseguir “aportar un nou valor afegit perquè les empreses que des-placen la seva producció deixin al Vallès els centres de pensament o de disseny”.

Aquest bon nivell de formació, segons la Cambra, està garantit perquè el 31% de les persones en edat de treballar a l’Estat espa-nyol té una titulació universitària, una xi-fra alta dins la Unió Europea. El problema és que, paradoxalment, el mercat de tre-ball local necessita un altre perfil. Una de cada quatre persones en edat de treballar al Vallès té una titulació de formació professi-onal, però el mercat necessitaria absorbir-ne el doble.

DAMnIFICATS DIFÍCILS DE TroBAr. Un any després de posar en marxa aquest fons eu-ropeu contra els efectes de les deslocalitza-cions, només s’ha aconseguit utilitzar un 10% dels 500 milions disponibles, perquè a l’hora d’atorgar-los la Comissió Europea juga amb dos matisos importants. El primer és que resulta complicat demostrar que hi ha més de mil treballadors afectats pel tan-cament d’una planta quan més del 80% de les empreses de la Unió Europea són pimes amb menys de 250 treballadors. Un teixit in-dustrial que Catalunya coneix força bé.

L’altre és que, d’entrada, Brussel·les només considera com a deslocalització el trasllat de la producció industrial a un país que no sigui membre de la Unió Europea, perquè, des d’una perspectiva de mercat únic, si una empresa marxa d’Hèlsinki per instal-lar-se a Timisoara, no abandona territori co-munitari.

De la desena de sol·licituds d’ajuts estudi-ats fins ara, només n’hi ha una d’espanyola, Delphi, que encara està en fase d’anàlisi per part de la Comissió per valorar si compleix els requisits per acollir-se al fons. El fabri-cant nord-americà de components per a au-tomòbils, que també té un centre de produc-ció a Sant Cugat del Vallès, va tancar l’estiu passat la planta de Puerto Real, Cadis, on treballaven 1.600 persones.

ha decidit tancar les portes d’una planta que encara donava beneficis (94.000 euros de benefici el 2006) i traslladar la producció a Tailàndia per guanyar competitivitat. Du-rex ja no produirà més a Europa. El 2005 la fàbrica de motors industrials AEG va mar-xar de Terrassa. El 2004, i només amb una setmana de diferència, s’anunciava el tan-cament de la planta de Samsung que els co-reans tenien a Palau-solità i Plegamans i de la Philips de la Garriga.

Josep Prats, director gerent de la Cambra de Comerç i Indústria de Terrassa, reconeix

32 roTonDA B30 DIVENDRES, 7 DE MARÇ DEL 2008 33roTonDAB30


MÉS ForMACIÓ ConTrA LA DESLoCALITZACIÓ

La Unió Europea té un fons de 500 milions d’euros anuals per pal·liar els efectes de la globalització. Els models de negoci tradicionals caduquen i, cada any, un 10% de les empreses de la UE es veuen abocades a tancar les portes

no hi ha cap admi-nistració, des de Brussel·les fins als ajuntaments, que s’atreveixi a quanti-ficar públicament el cost de les desloca-litzacions en l’eco-

nomia local o comunitària, però la fugida de la producció cap a zones amb costos salari-als més baixos ha accelerat la transformació del teixit industrial europeu. La presència del gegant de l’automoció Volkswagen, per exemple, s’ha enfortit tant els últims anys al Brasil, que a São Paulo se l’anomena l’últim land alemany. Només l’any 2005, 1.700 em-preses de tota la UE van patir un procés de reestructuració o tancament.

Cada any, un 10% de les empreses de la Unió Europea tanquen portes mentre sorgeix un nombre gairebé similar de negocis nous. Una de les diferències clau és l’especialitza-ció de la mà d’obra que necessiten. En una Unió Europea on les desigualtats cada cop són més grans, especialment des de l’ampli-ació a 27 països, els líders comunitaris van decidir que, amb els nous pressupostos, es posaria en marxa un nou fons per pal·liar els efectes de tots aquests canvis socioeco-nòmics globals.

El Fons Europeu d’Adaptació a la Globalitza-ció –aquest és el nom exacte de la subven-ció comunitària– s’ha de destinar exclusiva-ment a la formació de treballadors afectats per expedients de regulació o per a la crea-ció de microempreses.

Se subvenciona el 50% dels programes que emprenguin les administracions centrals, regionals o locals per a la recol·locació de treballadors afectats i només s’atorgarà en aquells casos en què es pugui demostrar que el tancament de l’empresa és conseqüència directa de la globalització, amb almenys un miler de persones afectades (entre empre-sa i subministradors). El fons europeu pre-veu ajudar anualment més de 40.000 tre-balladors.

DESLoCALITZACIonS PròXIMES. El Vallès té el seu historial de reajustaments a l’econo-mia globalitzada. La fàbrica de preservatius Durex a Rubí n’és l’últim cas. La multinacio-nal britànica SSL Healthcare Manufacturing

CArME CoLoMInA /// SECRETÀRIA GENERAL DE L’ASSoCIACIÓ DE PERIoDISTES EuRoPEuS

ConVÉ SABEr...

BRUSSEL·LES ENLLESTEIX EL FUTUR IET

L’Institut Europeu de Tecnologia (IET) estarà a punt per començar a treballar en el terreny tècnic a partir d’aquest estiu. El Parlament Europeu i el Consell de Ministres de la Unió Europea ja han arribat a l’acord polític sobre com s’organitzarà l’IET, quin pressupost se li assignarà i com es farà la selecció de projectes de recerca que es portaran a terme. L’Eurocambra en votarà, en sessió plenària, aquest mes de març l’acord definitiu i, després, caldrà decidir la ubicació de l’Institut, una seu a la qual aspiren per part espanyola Sant Cugat del Vallès i Segòvia. Tant el Parlament Europeu com el Consell de Ministres de la Unió treballen, de moment, amb les úniques candidatures que es van presentar oficialment a finals del 2007: la ciutat polonesa de Wroclaw i les capitals d’Hongria (Budapest) i Àustria (Viena). Durant l’últim debat sobre l’IET a l’Eurocambra, diputats alemanys van defensar també la candidatu-ra de la ciutat de Munic. Però sobre la taula del Consell de Ministres de la UE encara no consta cap proposta espanyola. L’alcalde de Sant Cugat, Lluís Recoder, reconeixia a finals de febrer, després d’una visita a Brussel·les, que “la proximitat de les eleccions pot dificultar l’elecció final per part del govern espanyol”, tot i que la ciutat ja “va comptar amb un pronunciament parlamentari de suport del president José Luis Rodríguez Zapatero”. L’Ajuntament de Sant Cugat fa més d’un any que prepara aquesta candidatura, amb contactes del més alt nivell a Brussel·les, Madrid i Barcelona, i amb el suport d’associacions empresarials, universitats i agents socials. La decisió final, però, depèn exclusivament dels caps d’estat i de govern de la Unió Europea, que s’han de reunir en cimera a Brussel·les a mitjans de març i el pròxim mes de juny. El reglament fixa que la Unió Europea té un any de termini per decidir on s’ubicarà definitivament la seu de l’IET, però fonts comunitàries consultades per B30 creuen que la qüestió es podria abordar durant el Consell Europeu del 19 i 20 de juny.

“Cada any, un 10% de les empreses de la Unió Europea tanquen portes mentre sorgeix un nombre gairebé similar de negocis nous”

34 roTonDA B30 DIVENDRES, 7 DE MARÇ DEL 2008

oPInIÓ /// QUÈ PENSEN ELS VIANANTS

ELS HÀBITS DE CoMPrA DELS CIUTADAnS ES DEBATEn EnTrE EL PETIT CoMErÇ I LA grAn SUPErFÍCIESón molts els factors que condicionen els ciutadans a l’hora de triar el tipus d’establiment on realitzar les seves compres, entre ells la distància, el temps de què disposen, els horaris laborals, les dificultats de mobilitat o la diferència de preus

On prefereix comprar, al petit comerç o a la gran superfície?

ISABEL DOMÍNGUEZSabadell�2 anys

M’agrada anar al petit co-merç, perquè vaig passe-jant amb el nen i vaig pa-rant a diferents botigues i comprant el que neces-sito. Tot i això, visc en una urbanització i reconec que és molt més còmode anar a la gran superfície a comprar. Evidentment, la qualitat és més alta al petit comerç i especialment la carn prefereixo comprar-la a la carnisseria de tota la vida. Considero que les botigues haurien de poder abaixar una mica els preus i fer més ofertes, i així podrien competir més directa-ment amb les grans superfícies.

ROSA VELÁZQUEZSant Cugat del Vallès40 anys

Tinc clar que prefereixo les grans superfícies a l’hora d’anar a comprar, bàsicament perquè el petit comerç és més car. A més, em resulta més còmode comprar en un hipermercat, perquè faig tota la compra del mes d’un sol cop. Treballo cada dia i no disposo de temps per anar a comprar petites coses a la botiga. Penso que si tens temps, pots anar al petit comerç a comprar cada dia o comprar productes puntuals, o fins i tot fer compres d’urgència, però aquest no és el meu cas.

RAQUEL GALÁNCaldes de Montbui 28 anys

D’entrada no tinc cap preferència pel tipus de comerç, vaig a comprar a tots dos llocs. Si he de comprar molt, llavors vaig a la gran superfície, però si el que necessito són productes concrets i en petita quantitat, llavors prefereixo la botiga de tota la vida. Tot i això, moltes vegades em trobo que els petits comerços especialitzats, com les carnisseries, estan plens de gent i perds molt de temps. Així que compro a l’hiper-mercat per comoditat i també per la flexibilitat d’horari que em dóna, però està clar que la qualitat no és la mateixa que en el petit comerç.

DOLORES ARJONASabadell62 anys

Normalment compro al petit comerç, ja que per anar a la gran superfície necessito el cotxe per desplaçar-me. En aquests grans supermer-cats faig la compra del mes, però el producte fresc prefereixo anar-lo a buscar al petit comerç o al mercat. El preu dels productes als hipermercats és més barat, perquè compren en quantitats molt elevades; no obstant això, considero que les grans superfícies han absorbit el petit comerç i que s’ha de fomentar i defensar la petita botiga de sempre.

MANEL MACIÀCastellar del Vallès31 anys

Compro a tots dos llocs, combino el petit comerç i el gran. La fruita i verdu-ra, la compro a la botiga, però la resta de produc-tes els vaig a buscar a les grans superfícies. Tinc força clar que quan bus-co qualitat, l’he d’anar a trobar al petit comerç, i quan busco el millor preu, llavors sé que el trobaré al gran super-mercat. Igualment, segons quins productes d’alimentació, els compro en botigues ecològiques, però de forma molt esporàdica, ja que són molt cars. Crec que qui vol estar bé per dins es gasta els diners en menjar i qui vol estar bé per fora es gasta els diners en altres coses. Jo prefereixo estar bé per dins.

FRANCISCO JIMÉNEZTerrassa68 anys

De fet, no tenim en principi cap preferència, sinó que ens hem anat adaptant amb els anys a l’evolució que anava tenint el nostre nucli familiar. Fa anys, quan els fills vivien amb nosaltres i a casa érem colla, agafàvem el cotxe i anàvem a comprar a la gran superfície, perquè buscàvem les ofertes. Però ara que els fills han marxat i a casa som només la meva dona i jo, preferim anar a comprar al petit comerç. Tot i que és una miqueta més car, anem a la botiga de proximitat. Preferim pagar una mica més, a canvi de la comoditat de tenir el comerç a prop de casa.

FRANCESC SERRASant Cugat del Vallès69 anys

Habitualment compro al petit comerç, perquè la proximitat i el tracte que obtens en aquests establiments per mi és un avantatge. Tot i que pugui resultar una mica més car, considero que s’ho mereix. No obstant això, alguna vegada també vaig a la gran superfície, però molt de tant en tant. D’altra banda, considero que s’hauria de fomentar més el petit comerç, per exemple, establint acords entre botigues i empreses d’aparcament, per fomentar l’accessibi-litat a zones com el centre de les ciutats.

TEXT I FoToS: IVANNA VALLESPÍN

36 gPS /// UNIVERSITATS B30 DIVENDRES, 7 DE MARÇ DEL 2008

els departaments, instituts i grups de recer-ca de la UAB i tots els centres d’investigació ubicats al campus de Bellaterra i a la Granja Torre Marimon (Caldes de Montbui). La seva gestió i desenvolupament correspon a la Fun-dació Parc de Recerca UAB, presidida pel rec-tor de la universitat, Lluís Ferrer, i amb Carlos Martínez, president del CSIC, i Josep Tarragó, director de l’IRTA, com a sengles vicepresi-dents. Jordi Marquet, vicerector de Projectes Estratègics de la UAB, ocupa el càrrec de di-rector. L’oferta de transferència tecnològica i de serveis cientificotècnics del Parc de Re-cerca UAB està adreçada tant als investiga-dors dels centres i instituts propis de la UAB, del CSIC i de l’IRTA i a tots els altres centres i instituts que configuren el Parc de Recerca UAB, com als grups de recerca de la mateixa universitat. Se’n poden beneficiar també les empreses ubicades a l’espai del parc i les sor-gides arran de l’activitat de recerca de la uni-versitat, com ara spin-off o start-up.

Actualment, el Parc de Recerca UAB té 30 centres i instituts de recerca i més de 4.000 investigadors. L’any 2006 va registrar 60 pa-tents i va generar recursos per valor de 68 milions d’euros. /// uAB

Centre de transferència tecnològica EUrEKA I

E l rector de la Universitat Autònoma de Barcelona, Lluís Ferrer, i el delegat de

l’Estat al Consorci de la Zona Franca (CZFB), Manuel Royes, van signar el passat mes de febrer el conveni de cessió dels terrenys on s’ubicarà el centre de transferència tecnolò-gica EUREKA I, que es comença a construir aquest mes de març en terrenys al campus de Bellaterra (Cerdanyola del Vallès), dins del Parc de Recerca UAB.

L’edifici acollirà unitats i equips de recerca i desenvolupament, tant d’empreses com de centres d’investigació i de la mateixa univer-sitat amb un fort component de R+D; un vi-ver d’empreses creades a partir de la recer-ca d’investigadors de la UAB (spin-off) i la seu central del Parc de Recerca UAB. La previsió és que les obres estiguin acabades el segon se-mestre de l’any 2009.

Es tracta del primer centre per a usos tecnolò-gics i científics que construeix el CZFB fora de la ciutat de Barcelona i constitueix un exem-ple de cooperació entre aquest i la UAB. En aquest sentit, Lluís Ferrer, rector de la UAB, va reivindicar la presència de centres de transfe-rència tecnològica a l’àrea metropolitana de Barcelona i va qualificar el nou centre com “una peça molt important de la construcció del nostre Parc de Recerca i del nostre cam-pus. Amb ell es consolidarà al campus de la UAB la presència de tots els actors que parti-cipen en la transferència de coneixement a la societat, des de la formació d’estudiants i d’in-vestigadors fins a la generació de valor afe-git”. Lluís Ferrer va subratllar també la seva ubicació, en “un balcó a la B-30”, la princi-pal artèria viària de Catalunya, i pròxima a un important nucli d’empreses i instal·lacions científiques.

L’EUREKA I s’ubicarà en una parcel·la de 6.170 metres quadrats que la UAB ha cedit en ús al CZFB, a la zona sud-est del campus de Bella-terra, a la vora del monument d’Andreu Alfa-ro i prop de l’autopista AP-7. A canvi d’aquesta cessió, el Consorci invertirà 8 milions d’euros

en la construcció de l’edifici i en gestionarà el lloguer a unitats i equips de recerca i desenvo-lupament d’empreses, de centres de recerca i de la universitat, per un període de 30 anys. Passat aquest temps, la gestió revertirà a la propietària dels terrenys, la UAB.

El conveni marc de col·laboració entre el CZFB i la UAB obre la porta a ulteriors acords entre ambdues institucions per promoure més edi-ficis destinats a vivers de departaments tec-nològics.

EL ProjECTE ArqUITECTònIC. Dissenyat per l’estudi d’arquitectura CTSARQ (Cinnamond-Torrentó-Sala Arquitectes), l’EUREKA I parteix d’una concepció d’edifici sostenible, en què l’estalvi energètic, en aspectes com la llum i la ventilació, s’ha tingut molt en compte.

Un EnTorn CLAU PEr A LA rECErCA. El nou centre de transferència EUREKA I fruirà d’un entorn molt favorable per a la potenciació de la recerca d’alt nivell científic i tecnolò-gic, pròxim a infraestructures científiques de primer nivell, com són el sincrotró Alba, la Sala Blanca del Centre Nacional de Microe-lectrònica i dues de les futures instal·lacions del programa d’Infraestructures Científiques i Tecnològiques Singulars (ICTS), del Minis-teri d’Educació i Ciència (CBATEG-Mouse Cli-nic i Centre de Biologia Estructural i Proteò-mica). Juntament amb el Parc Tecnològic del Vallès i el futur Parc de l’Alba, en terrenys del Centre Direccional de la Plana del Cas-tell, aquest entorn constituirà un punt clau del desenvolupament empresarial i científic de Catalunya.

EL PArC DE rECErCA UAB. El Parc de Recer-ca UAB es va constituir a finals de l’any 2007 com una eina bàsica de tres entitats punte-res en recerca, la UAB, el Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) i l’Insti-tut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA), per a l’impuls i la millora de la trans-ferència de coneixements i de tecnologia en-tre la universitat i l’empresa. En formen part

Ubicat en terrenys del campus de Bellaterra de la UAB, l’edifici suposarà la primera inversió del Consorci de la Zona Franca de Barcelona a la zona metropolitana

Vista virtual de l’edifici EUrEKA I /// uAB

7.000METrES qUADrATSL’EUREKA I gira a l’entorn d’un tronc central que intercomunica els dife-rents braços de l’edifici, d’una volume-tria molt variada. Consta de tres plan-tes d’oficines sobre rasant d’un total de �.000 metres quadrats, amb un desta-cat joc de volums i diversos espais de terrasses i el vidre com a principal ele-ment de la façana. L’edifici es desen-volupa en un gran pati central obert a l’oest –que aporta llum i vistes– i té una planta soterrània de 1.800 metres qua-drats. A la base del tronc central hi ha una làmina d’aigua i un espai d’umbra-cle complementa l’enjardinament de la planta baixa.

UAB /// EUREKA

sona extremadament fiable. I és que els sis-temes existents fins ara estaven basats en un únic element d’identificació, ja siguin objec-tes, codis o senyals biomètrics (l’iris, l’em-premta digital, la veu). El de Millán i Pérez compleix les quatre regles que han de supe-rar els sistemes de seguretat òptica: dificul-tat de veure i reconèixer el senyal encriptat amb l’ull nu o amb càmeres convencionals; dificultat de reproducció de l’etiqueta; faci-litat per a la seva fabricació en sèrie, i final-ment, identificació ràpida.

El sistema pot ser útil per garantir la segure-tat en tot tipus d’accessos restringits o en els quals és necessari disposar d’alts nivells de

L’AUTENTIFICACIó DE LA PERSONA ES POT FER DE FORMA AUTOMÀTICA, AMB UN PROCESSADOR òPTIC

Menció especial per al goAPI de la UPC

E l treball de recerca pel qual ha aconse-guit la menció és un sistema de segure-

tat basat en la identificació òptica de senyals biomètrics i multifactorials. Consisteix en un sistema optoelectrònic d’identificació de per-sones que combina múltiples senyals identifi-catius, com ara les imatges de la distribució de vasos sanguinis de la retina de l’ull humà, en-tre altres senyals biomètrics. D’aquesta ma-nera, l’autentificació de la persona es pot fer de forma automàtica amb un processador òp-tic que verifica el mapa de distribució de va-sos sanguinis (venes i artèries) de les reti-nes d’ambdós ulls. Altres senyals que fa ser-vir el sistema són codis que es poden generar aleatòriament.

La recerca, elaborada per les investigadores del GOAPI de la UPC a Terrassa Elisabet Pérez i María Sagrario Millán, s’ha publicat a la re-vista Optics Letters, publicació de referència internacional en l’àmbit de l’òptica.

Un SISTEMA AMB ToTAL gArAnTIA. La gran novetat que aporta el sistema de seguretat òptica creat per Millán i Pérez es basa en la combinació d’una sèrie de factors o senyals identificatius que, en ser reconeguts simul-tàniament i automàticament mitjançant un processador òptic, proporcionen una garan-tia de verificació de la identificació de la per-

seguretat, com ara els aeroports, els bancs, els laboratoris, els centres comercials i els centres de treball o de convencions.

La combinació de senyals o imatges que pro-posen les dues investigadores de la UPC con-sisteix en un conjunt de codis binaris de punts aleatoris, que es poden entendre com una clau arbitrària, actualitzable quan convingui, i uns senyals identificatius de la persona, com po-den ser imatges de la seva signatura i de la re-tina de l’ull, entre d’altres. La informació bi-omètrica que proporciona la retina de l’ull és totalment exclusiva de l’individu i impossi-ble de falsificar.

Prèviament, s’ha de generar una etiqueta òp-tica amb tota la informació encriptada corres-ponent a la persona que s’ha d’identificar. La informació d’aquesta etiqueta conté les imat-ges dels codis binaris i les imatges de les prò-pies retines.

La informació dels codis binaris ha d’estar in-closa dins la base de dades del sistema opto-electrònic automatitzat. En captar l’etiqueta, el processador descodifica la informació en-criptada, compara els codis binaris de l’eti-queta amb els que té a la seva base de dades i compara els senyals biomètrics enregistrats a l’etiqueta amb els que presenta directament l’usuari que la porta. Si tot concorda, la iden-titat de la persona queda validada.

CoL·LABorACIÓ D’Un InVESTIgADor norD-

AMErICÀ I DEL CUV. En aquest projecte hi ha col·laborat el professor Bahram Javidi, de la Universitat de Connecticut, als Estats Units. La col·laboració es va iniciar a partir del tre-ball que van endegar les dues investigadores de l’EUOOT sobre seguretat òptica i etique-tes identificatives aplicades a la identificació d’objectes. La col·laboració entre el GOAPI i el Centre Universitari de la Visió (CUV) de l’EUO-OT ha permès l’adquisició d’un nou retinògraf i, a partir d’aquí, ha sorgit la idea d’incloure les retines com a element clau de seguretat en la combinació de senyals encriptats per a la identificació de persones.

EL goAPI DE LA UPC. El GOAPI és un grup multidisciplinari amb onze investigadors procedents de diferents departaments de la UPC, ubicat al campus d’aquesta universitat a Terrassa i liderat per investigadores i in-vestigadors del Departament d’Òptica i Op-tometria de la universitat. El grup desenvo-lupa línies de recerca relacionades amb les aplicacions de l’òptica visible, amb extensió a les bandes espectrals de l’infraroig pròxim i l’ultraviolat. Abasta temes relacionats amb la imatge, la visió, el color i el processament amb làser. Cobreix aplicacions diverses en els camps de la visió artificial, la inspecció automàtica, el tractament i l’anàlisi d’imat-ges, el reconeixement de formes, la qualitat òptica i visual, la imatge mèdica, el desen-volupament d’instruments i tècniques de mesurament, la fotometria, la colorimetria, el color digital, el processament de materi-als per irradiació làser, el marcatge amb làser i les guies d’ona. El GOAPI té tres pa-tents i més de mig centenar de publicacions en les revistes més prestigioses del sector. El GOAPI ha treballat en una desena de pro-jectes de recerca d’àmbit nacional i interna-cional. /// uPC

Un sistema d’identificació de persones a través de la retina rep la menció dels Premis Ciutat de Barcelona 2007

/// CEDIDA

UPC/// PROJECTES

Científics de la UAB construiran el cable elèctric més avançat del món

I nvestigadors de l’ICMAB-CISC i del Depar-tament de Física de la UAB desenvolupa-

ran un cable superconductor que serà el pri-mer del sud d’Europa i el més avançat del món per a distribució elèctrica. El projecte Super-cable té com a objectiu principal la fabrica-ció d’un cable de 30 metres de longitud, jun-tament amb els seus terminals de connexió, amb material superconductor d’alta tempe-ratura anomenat BSCCO. Serà el més avan-çat pel que fa a distribució, ja que tindrà el va-lor més elevat de corrent que s’ha obtingut fins ara, 3.200 amperes rms i, per tant, podrà transportar una potència elèctrica unes 5 ve-gades superior a la d’un cable convencional de coure de les mateixes dimensions. Es preveu que el cable estarà construït abans del 2010.

En el marc del mateix projecte, els investiga-dors desenvoluparan nous materials basats en una segona generació de superconductors, anomenats YBCO, que podran tenir una capa-citat de transportar corrent elèctric fins a 50 vegades superior que el BSCCO i 100 vegades més gran que els fils de coure.

El transport del corrent elèctric amb materi-als superconductors té importants efectes per al medi ambient, ja que permetrà reduir les emissions globals de gasos amb efecte hiver-nacle. Per cada Gigawatt hora (GWh) d’ener-gia elèctrica estalviada es poden emetre a l’at-mosfera 160 tones d’òxids de carboni i una tona d’òxids de nitrogen. S’estima que l’ús dels sistemes elèctrics superconductors po-dria reduir fàcilment un 10-15% el consum d’energia primària. Si Catalunya implemen-tés de manera generalitzada la tecnologia su-perconductora, podria evitar cada any l’emis-sió de més de 500.000 tones d’òxids de carbo-ni. A més, la tecnologia basada en materials superconductors incrementa també la segu-retat i la fiabilitat de les instal·lacions de la xarxa de distribució. El projecte ha guanyat el premi NOVARE d’eficiència energètica que atorga ENDESA. Coordinat per Xavier Obra-dors, investigador de l’Institut de Ciència de Materials de Barcelona (ICMAB-CISC) al Parc de Recerca UAB, compta amb la participació del Grup d’Electromagnetisme de la UAB, di-rigit per Àlvar Sánchez; l’investigador ICREA Du-Xing Chen, adscrit al mateix grup de recer-ca de la UAB, i l’empresa tecnològica Nexans.

/// uAB

UAB /// ELECTRICITAT

37B30 DIVENDRES, 7 DE MARÇ DEL 2008 gPS /// UNIVERSITATS

oli vegetal per a la fabricació de PVC

Un treball que proposa l’ús d’oli vegetal per a la fabricació de PVC plastificat ha guanyat

el premi Foro Ibérico del PVC, del Centre Català del Plàstic. A partir d’aquest estudi es podrà re-duir dràsticament l’impacte mediambiental en la fabricació d’envasos per a l’alimentació.

Carmen Bueno Ferrer, estudiant de doctorat de la Universitat d’Alacant, és l’autora del tre-ball Desarrollo de nuevas formulaciones de PVC plastificado con adición de aceites vegetales, que ha merescut el premi Foro Ibérico del PVC i que atorga aquesta institució i el Centre Català del Plàstic (CCP). El treball és un estudi innovador i atrevit que prova que l’ús d’oli de soja epoxi-dat (ESBO) en la fabricació del PVC plastificat en millora la qualitat i és més respectuós amb el medi ambient.

El treball de Bueno recull una tendència que a poc a poc es va imposant en la fabricació del PVC plastificat: l’ús d’oli de soja epoxidat (ESBO) com a substitut d’altres agents plastificants, com ara l’ftalat i altres antioxidants. /// uPC

UPC /// PREMI

La UIC s’ha incorporat al servei TDXUIC /// ACORD

La UIC ha entrat a formar part del ser-vei de Tesis Doctorals en Xarxa (TDX),

que està coordinat pel Centre de Supercom-putació de Catalunya (CESCA). La primera tesi introduïda ha estat Sobrecarga del cui-dador inmigrante no profesional formal en Barcelona, d’Albert Gallart, dirigida per Félix Cruz-Sánchez i Adela Zabalegui, i presentada al Departament d’Humanitats. Pel Dr. Josep Argemí, rector de la UIC, “aquesta incorpo-ració suposa un pas endavant en l’estratègia de la nostra universitat de fer del coneixe-ment compartit la base de l’aportació de la

UIC al bé comú i al progrés del nostre país”. Segons el director general de Recerca, Ramon Moreno, “la participació de la UIC al TDX ens produeix una gran satisfacció, ja que incre-menta la visibilitat de la recerca generada a Catalunya”. En el sistema TDX hi partici-pen totes les universitats catalanes i les de Cantàbria, Múrcia i la Corunya.

El nombre total de tesis accessibles, comp-tant les de les dinou universitats partici-pants i les que comparteixen el mateix pro-tocol, és de més de 10.000. /// uIC /// CEDIDA

38 gPS /// UNIVERSITATS B30 DIVENDRES, 7 DE MARÇ DEL 2008

L’Associació Catalana d’Universitats Públiques presenta la seva nova web

A questa pàgina, disponible en tres idio-mes –català, castellà i anglès– vol poten-

ciar el coneixement de les universitats públi-ques catalanes i promoure la Universitat de Catalunya, projecte comú de les vuit univer-sitats públiques catalanes. La mateixa web es pot trobar a través de www.universitat-de-catalunya.cat. La Universitat de Catalunya vol esdevenir l’espai universitari de referència al sud d’Europa, amb una oferta de formació universitària d’alt nivell. Amb aquesta finali-tat, l’ACUP treballa per fomentar activitats i projectes conjunts de tipus interuniversitari, que permetin la cooperació i la col·laboració entre les vuit universitats públiques catala-nes. La Universitat de Catalunya vol ser un re-ferent de qualitat en el panorama universita-ri internacional i, alhora, un motor per al des-envolupament cultural, social i econòmic de Catalunya, d’Espanya i d’Europa. /// uAB

ACUP /// INTERNET

guanyadors del premi ///CEDIDA

gastronomia /// Elaboració artesanal

ÀrEA DE DESCAnS

A Catalunya hi ha molts formatges de gran tradició. Alguns s’han fet tota la vida. D’altres s’han recuperat els darrers anys gràcies a l’empenta dels ramaders i arran de la crisi de preus de la llet

Formatge amb valor afegit

A Sant Antoni de Vilamajor, al Vallès Oriental, hi ha una petita granja de 150 va-ques on ja fa més de vint anys que els propietaris vi-uen de la comercialització

de la llet. Però com tots els productors de ma-tèria primera, un dia la Formatgeria Mogent va voler escapar de l’esclavitud de la indús-tria i dels seus preus excessivament baixos. “L’empresa, que fou creada l’any 1985, estava ideada inicialment per comercialitzar la llet”, explica en Jordi Forns, responsable comer-cial de Mogent. De seguida van pensar a do-tar aquesta matèria d’un valor afegit, d’algu-na cosa més especial que els ajudés a tenir un producte millor. Si aconseguien una matèria elaborada artesanalment, segur que els aju-daria a sortir de la precarietat a què estaven sotmesos per la indústria i pels ajustats preus que els donaven per la llet. I així, Mogent va començar elaborant llet fresca pasteuritzada. Es feia passar el producte per un procés sen-zill: se sotmetia la llet acabada de munyir al pasteuritzador –posant la llet a escalfar fins a un mínim de 72 ºC durant almenys 15 o 20 se-gons–, i seguidament era envasada i emma-gatzemada a la cambra de fred (de 0 a –4 ºC) fins a l’endemà al matí, quan els repartidors la carregaven i la repartien principalment a particulars, casa per casa.

“El més complicat de tot plegat”, diu en Jordi Forns, “era sens dubte la distribució. Teníem un producte que únicament durava quatre dies, ja que per llei no en podies posar més, i a les botigues era complicada la seva venda”.Cinc anys més tard, i engrescats per la crei-xent demanda dels clients que s’havien anat guanyant durant tots aquells anys, Mogent va començar a elaborar els primers ma-tons i formatges frescos fets a partir de llet de vaca. Aquest nou procés de tractament de la matèria els va donar una empenta més i els va obrir les portes de botigues i xarcu-teries. Finalment, el 1993 Mogent va unir-se amb dues empreses més que elaboraven lac-

tis per ampliar la gamma de productes i uni-ficar-ne la distribució. I així van començar a elaborar tant productes de llet de vaca com de llet de cabra. Ara, el seu producte es re-parteix tant a aquells clients inicials que re-bien la llet a domicili, com sobretot a xarcu-teries, carnisseries, punts de venda d’ali-mentació i de restauració.

“Els procediments que fem servir per a l’ela-boració dels formatges són molt artesanals, únicament utilitzem la mínima maquinà-ria necessària”, diu Forns. Adquireixen la llet de cabra a ramaders de la zona, que és trans-portada amb vehicles frigorífics fins a la seva granja. La llet de vaca és de la casa. A l’obra-dor de Mogent hi ha cinc persones fent les di-verses varietats de mató, formatge fresc i formatge madurat, així com envasant la llet fresca. De tots els seus productes, la gran-ja en destaca un: el formatge Garrotxa. Està elaborat amb llet pasteuritzada de cabra, d’un pes aproximat d’1 kg la peça gran i 500 g la petita, i d’una curació d’un mes per a la peça gran i tres setmanes la petita. Està re-cobert amb un fong de color gris (Penicillium glaucum), que el fa molt característic. L’èxit dels seus productes no els ha fet obli-dar, però, que cada any cal ampliar-ne la va-rietat, perquè el consumidor segueixi inte-ressat pels productes artesans i naturals de la formatgeria.

En tots aquests anys, la Formatgeria Mogent també s’ha abocat a la formació dels més petits. Per això, des de fa uns anys, han convertit la seva granja en una aula d’entorn rural. “És una activitat que adrecem a les escoles per tal que els més menuts puguin conèixer el procés de la llet des que surt de la vaca fins que es conver-teix en formatge. Guiem els alumnes per una visita per la granja, on veuen els animals, i després els muntem un petit taller, on cadascú farà un pot de boletes de formatge amb oli d’oliva, que després s’enduen a casa”, explica Forns. La format-geria és membre, a més, de dues associaci-ons de promoció dels productes artesans: l’Associació de Productors Artesans per a la Qualitat del Vallès Oriental i l’ACREFA (Associació Catalana de Ramaders Elabora-dors de Formatge Artesà). /// XAVIER BARBA

39ÀrEA DE DESCAnSB30 DIVENDRES, 7 DE MARÇ DEL 2008

“Els procediments que fem servir per a l’elaboració dels formatges són molt artesanals”

40 41ÀrEA DE DESCAnS B30 DIVENDRES, 7 DE MARÇ DEL 2008 ÀrEA DE DESCAnSB30


Una investigació sobre la felicitat en diversos països conclou que les nacions més riques no són sempre les més felices. No satisfer els desitjos quan es viu en l’abundància pot provocar infelicitat i frustració

Psicologia /// Estil de vida

L’economia de la felicitat

Diuen que dues dones del món desenvolupat estaven admirant l’aparador d’una sabateria. Una li pregunta a l’altra: “No t’agradaria tenir més diners per poder com-

prar-te’ls tots?”. L’amiga li contesta: “No, en realitat m’agradaria tenir més peus. Fixa’t que generós va ser Déu amb els centpeus”.

Quan es viu en l’abundància, els desitjos so-len ser majors i quan no se satisfan poden ser causa d’infelicitat i frustració. Amb la publicació dels resultats de la investigació sobre el canvi social, cultural i polític en més de 65 països, el concepte de felicitat de les nacions va aportar una nova dimensió a les crues xifres econòmiques. Aquest grup d’ex-perts en ciències socials es va proposar cre-ar una base de dades representativa de 80 societats dels sis continents sobre què es considera felicitat.

La sorpresa va ser que Nigèria, un dels paï-sos més corruptes del món, va obtenir el pri-mer lloc. A part d’aquesta dada tan sorpre-nent, també es va observar que el grau de benestar dels països més desenvolupats del món s’havia quedat estancat des del final de la Segona Guerra Mundial, malgrat el gran desenvolupament de les seves economies. Un major desenvolupament econòmic no coincidia, doncs, amb un increment en els índexs de felicitat del país.

Els investigadors, entre moltes altres coses, van concloure allò que en el fons no ens aca-bem de creure: el diner no porta la felicitat. Això sí, sempre que les necessitats bàsiques ja estiguin cobertes. És a dir: més diners no ens fa proporcionalment més feliços.

Els investigadors afegeixen, en el seu informe, que el desig de béns materials en les societats desenvolupades (el consumisme) pot arribar a ser un veritable “inhibidor de la felicitat”.

MÉS CONSUM, MENYS FELICITAT

El psicòleg social, especialitzat en les reper-cussions psicològiques del materialisme, Tim Kasser afirma en el seu llibre L’alt preu del materialisme que, per assolir una bona qualitat de vida hauríem de tenir quatre ti-pus de necessitats cobertes. Aquestes seri-

en bàsiques per a la supervivència, el crei-xement personal i un òptim nivell de funci-onament:

1 . Seguretat i supervivència El desig humà de seguir viu i evitar una mort prematura.

2 . Competència, eficàcia i autoestima El desig humà de demostrar les qualitats po-sitives pròpies que duen a complir objectius i propòsits.

3 . Connexió El desig d’intimitat i proximitat amb els al-tres, el desig de pertinença.

4 . Autonomia i autenticitat El desig d’actuar per si mateix i no sentir-se dirigit.

ELS VALORS MATERIALS

Per Kasser, quan els valors materialistes es transformen en prioritats, aquestes ne-cessitats ja no es poden cobrir satisfactò-riament.

Davant de circumstàncies que generen in-seguretat, se solen adoptar objectius ma-terialistes com a estratègia per superar-la. Però l’èxit material solament condueix a una satisfacció transitòria i, després, po-tencia el buit personal. Aquest buit, al seu torn, s’intenta solucionar mitjançant al-tres gratificacions materials.

Les persones que inverteixen preferent-ment en valors materials tendeixen a trac-tar els altres com a objectes i a obtenir, com a conseqüència, relacions poc íntimes i de baixa connexió. El psicòleg sosté que, quan les interaccions personals estan ba-sades en valors materials, la relació esde-vé superficial i perd gran part d’empatia i intimitat.

La seva investigació s’ha desenvolupat amb mostres de diverses classes socials, diferents edats i en diversos llocs del món. Els resultats indiquen que les persones amb valors materialistes gaudeixen d’un nivell de benestar i salut psicològica me-nor que aquells que concedeixen menys im-portància a l’èxit material.

L’investigador també afirma que el materi-alisme és un virus que estem inoculant als nostres fills. No se’ns fa tan llunyà l’exem-ple d’un pare separat que desitja poder com-prar-li un ordinador nou a la filla rondinai-re per complaure-la i, així, acostar-s’hi afec-tivament.

Els nens creixen pensant que la felicitat es pot comprar. L’avarícia, el culte a la imatge, la falta d’empatia cap als altres... Aquests són els valors que transmet la nostra cultura. Les depressions, l’obesitat o l’anorèxia són alguns dels símptomes d’aquesta malaltia que copeja cada vegada més aviat.

/// ISABEL S. LARRABuRu, PSICÒLoGA CLÍNICA

Les persones que inverteixen en valors materials tendeixen a tractar els altres com a objectes i a obtenir, com a conseqüència, relacions poc íntimes i de baixa connexió

40 41ÀrEA DE DESCAnS B30 DIVENDRES, 7 DE MARÇ DEL 2008 ÀrEA DE DESCAnSB30


Aquest test va ser dissenyat pel professor Ed Diener, de la Universitat d’Illinois, col·laborador de Martin Seligman en diversos estudis sobre psicologia positiva. El test es completa en només un minut. Contesti sincerament les cinc afirmacions encerclant el número, segons el ni-vell en què hi està d’acord o en desacord, en una escala de l’1 al 7.

TEST

COMPROVI LA MESURA DE LA SEVA FELICITAT

De 35 a 31. Molt satisfets. Els que puntuen en aquest rang estimen la seva vida i senten que les coses estan anant molt bé. La seva vida no és perfecta, però consideren que és tan bona com pot arribar a ser.

De 30 a 26. Satisfets.

De 25 a 20. Mitjanament satisfets. Aquesta és la mitjana de satisfacció en els països desenvolupats.

De 19 a 15. Lleugerament per sota del terme mitjà.

De 14 a 10. Insatisfets.

De 9 a 5. Extremadament insatisfets.

Per entendre les puntuacions de sa-tisfacció vital, el professor Diener destaca els tres components que va-loren més les persones felices:

L’entorn social i familiar. Les persones amb amics i familiars propers són més felices.

El treball, l’estudi o l’activitat diària. Si l’activitat diària és valorada, ja sigui re-munerada o no, i si es creu que la seva realització és important, la persona és més feliç.

Satisfacció personal amb la vida en el seu sentit més transcendent, ja sigui es-piritual, ètic o religiós. Això està molt present en les persones felices.

oci /// Teràpies naturals antiestrès

La majoria considera que la pitjor època són els 40 anys

La felicitat canvia al llarg de la vida

En el programa setmanal La fórmula de la felicitat de la BBC s’exposen molts dels estu-dis actuals realitzats sobre aquest tema. Un d’aquests nombrosos estudis, el del

professor Daniel Khneman, suggereix que els nivells de felicitat canvien al llarg de la vida. En l’estudi, es va demanar als subjectes que puntuessin el seu nivell de satisfacció vital. La majoria inicia la seva vida amb bona nota de felicitat, una nota que va empitjorant a me-sura que la persona es fa més gran. Per a la majoria, el pitjor període és al voltant dels 40 anys. Després d’això, gairebé totes les pun-tuacions pugen. Els homes són lleugerament més feliços que les dones en l’adolescència,

però les dones els igualen més tard.Les dones comencen amb notes més baixes que els homes. El punt més baix per a elles sembla durar més temps: entre els 30 i els 40, i sol millorar quan les dones arriben als 50. En aquest moment, les dones tendeixen a supe-rar els homes. Els homes comencen la vida amb notes més altes, i el seu punt més baix és cap als 40, per tornar a superar la nota als 50.Basada en la col·laboració entre psicòlegs i economistes, la investigació de Daniel Kahneman va obtenir el Premi Nobel d’Economia l’any 2002, “per haver integrat els avenços de la investigació psicològica en la ciència econòmica, especialment pel que fa al judici humà i la presa de decisions en condicions incertes”. /// ISABEL S. LARRABuRu

La felicitat es pot mesurar, segons el test del professor Ed Diener, de la Universitat d’Illinois. Només cal contestar sincerament.

PUNTUACIÓ

1. Totalment en desacord 2. En desacord3. Lleugerament en desacord4. Ni d’acord ni en desacord 5. Lleugerament d’acord6. D’acord7. Totalment d’acord

TEST

En molts sentits la meva vida és ideal.

Les condicions de la meva vida són excel·lents.

Estic satisfet amb la meva vida.

Fins ara he assolit les coses importants que vull en la meva vida.

Si pogués viure la meva vida una altra vegada, no canviaria gairebé res.

1 2 3 4 5 6 7

1 2 3 4 5 6 7

1 2 3 4 5 6 7

1 2 3 4 5 6 7

1 2 3 4 5 6 7

RESULTATS

B30Revista de l’eix empresarial B-30

VOL REBRE LA REVISTA ECONÒMICA DEL VALLÈS A CASAO A L’EMPRESA?

El primer divendres de cada mes, encartada a l’Avui

i al Diari de Sant Cugat

redacció /// av. can picanyol, 43-4�, 1r 1a 08173 sant cugat - barcelona tel. 93 67� 49 �6 - 6�7 8� 28 81 a/e [email protected]

publicitat /// premsa local sant cugat c. sant antoni, 42-44 - 08172 sant cugat - barcelona tel. 93 �90 86 00 a/e [email protected]

43ÀrEA DE DESCAnSB30 DIVENDRES, 7 DE MARÇ DEL 2008

Les essències florals aplicades als espais equilibren, prevenen, harmonitzen i sanen l’ambient, sovint afectat per l’estrès, les emocions desequilibrades i els pensaments densos

Benestar /// Teràpies naturals antiestrès

Espais sans amb flors de Bach

El doctor Edward Bach, cre-ador del sistema terapèutic de les flors de Bach, deia que “són senzilles i benèvoles for-mes de curar les malalties del cos i l’ànima”. Reconegut per

l’OMS com un sistema terapèutic útil des del 1976, s’ha demostrat a bastament l’eficàcia d’aquest sistema en les persones. Ara també es pot aplicar als espais per equilibrar l’ambi-ent laboral o familiar, que sovint està afectat per una gran quantitat d’emocions desequili-brades que s’amaguen darrere l’estrès. L’har-monització energètica dels espais amb les flors de Bach i altres essències florals per-met aconseguir un ambient equilibrat que beneficia el col·lectiu i crea una energia ele-vada per poder viure i treballar més a gust.

Una empresa o una casa pot veure altera-da la seva salut per diferents desequilibris fí-sics i/o energètics que provenen de l’entorn i afecten les persones: mala posició o orien-tació del mobiliari, afeccions geobiològiques o d’aparells electromagnètics, materials ina-dequats... D’això se n’ocupa el feng shui tra-dicional. Però també, i de forma molt signi-ficativa, les persones poden veure altera-da la seva vitalitat i energia a causa de l’estat emocional i mental de l’actiu humà que con-viu en un mateix lloc. L’estrès, la confusió, les pors, les inseguretats, l’esgotament men-tal, la insatisfacció professional, la manca de sentit i tantes i tantes emocions i pensa-ments densos que es descarreguen a l’am-bient de forma involuntària poden ser molt destructius i afectar el benestar i el rendi-ment personal i col·lectiu, així com la sa-lut i la convivència. El doctor Bach afirmava que “el 95% de les malalties tenen en el seu origen una causa immaterial i són provoca-des per les emocions”. Va descobrir que cada

flor té una qualitat que està relacionada amb una emoció i va crear els coneguts 38 remeis florals. Avui en dia, els terapeutes usen infi-nitat de sistemes florals que responen a les noves necessitats energètiques de l’home modern. Les essències florals són preparats vibracionals que conserven la qualitat es-sencial d’una flor determinada i actuen so-bre les emocions davant de qualsevol dese-quilibri físic, mental, emocional o espiritual. Evidencien els punts dèbils i incorporen la qualitat en el camp energètic de la persona o de l’espai per produir els canvis d’una forma no agressiva i gradual. Si un lloc o una perso-na està envaït per la por, l’essència no lluita-rà contra aquesta por, sinó que li aportarà la qualitat del coratge, si hi ha confusió, li do-narà claredat o si hi ha estrès, pau mental.

ELEVAR L’ENERGIA DELS ESPAIS

Aplicades als espais, les essències florals actuen com a catalitzadors de canvis: netegen, purifiquen, equilibren, harmonit-zen, incrementen l’energia del lloc, eleven la vibració i faciliten la curació de l’entorn, que sovint està afectat per l’estrès, les emocions desequilibrades, els judicis i els pensaments densos del conjunt de persones que viuen o treballen en un mateix lloc. Es tracta de curar l’espai que ajudarà les persones a fer canvis i, també, a sentir-se millor. Com que un espai no pensa, la teràpia és més efectiva i ràpida, perquè no topa amb les barreres mentals i els prejudicis que normalment posem les persones als processos que no comprenem. El treball d’harmonització d’espais consis-teix a elevar l’energia (en cases, empreses, hospitals, escoles...) amb preparats florals personalitzats que aportaran la qualitat o qualitats necessàries, amb un estudi previ dels nivells de salut, vitalitat i de l’essència floral adient per a la casa o l’empresa. Amb el tractament, els llocs incrementen l’energia eliminant, de forma suau, natural i efectiva, la densitat i la confusió de l’ambient, les emocions desequilibrades i les projeccions mentals que envaeixen un lloc contaminat. Les essències florals creen una matriu de protecció i de benestar a l’espai que permet fer aflorar les qualitats ocultes. És com si a un ambient dens i ple de fum hi aportéssim nivells d’oxigen d’alta muntanya i una visió més àmplia i més clara. L’acció constant de les essències en un espai no solament facilita que les persones guanyin salut, pau mental i claredat, sinó que la nova vibració harmòni-ca atrau situacions i persones que estan en sintonia amb aquesta nova freqüència, d’una qualitat més elevada. No només es nota un benestar a l’ambient, sinó que, de mica en mica, ja que la salut és un procés, sense moviments bruscos ni traumàtics, els espais s’ordenen, les emocions es calmen i els nostres processos interns es fan més conscients. Com que la casa o el lloc de treball és un reflex del nostre estat intern, personal i col·lectiu, podem veure els nostres canvis reflectits en l’entorn. Més info: www.equilibrae.com /// ELISABET

BoNShoMS

El nostre entorn és un reflex de nosaltres mateixos, un ésser viu amb desequilibris i harmonies

44 ESTACIÓ DE SErVEI B30 DIVENDRES, 7 DE MARÇ DEL 2008

També cal destacar que, segons l’Estratègia per a la seguretat i salut en el treball 2007-2012, acordada pel govern i els agents soci-als el juny de l’any passat, es defineix que: “S’establiran bonificacions en la cotització d’accidents de treball i malalties professi-onals de les empreses que decideixin tenir recursos preventius propis i també es boni-ficarà la contractació de treballadors amb formació mínima de nivell mitjà que es de-diquin a tasques preventives”.

L’èxit dels cinc màsters que la patronal ca-talana va organitzar durant el darrer any augura una alta demanda pel màster d’en-guany. D’aquesta manera, la FCF completarà la formació d’un total de més de 600 alum-nes en les 15 edicions desenvolupades.

D’altra banda, la FCF també ha programat més de 200 cursos presencials per a aquest segon trimestre de l’any, destinats a empre-saris i treballadors/treballadores en actiu. Les propostes aprofundiran en els coneixe-ments transversals de diverses àrees: recur-sos humans, gestió empresarial, qualitat, prevenció de riscos laborals, noves tecno-logies, idiomes, comptabilitat, entre altres camps.

La Fundació CECOT Formació també ha pre-vist accions formatives específiques per a treballadors i treballadores de sectors pro-ductius concrets com poden ser el químic, el metall i la construcció. /// FuNDACIÓ CECoT

FoRMACIÓ (FCF)

CECoT Formació posa en marxa la 15a edició del màster en PrL

La Fundació CECOT Formació (FCF) ha programat la quinzena edició del màs-

ter en prevenció de riscos laborals, especi-alitat en seguretat en el treball, per donar continuïtat a la seva aposta per la formació en l’àrea de prevenció de riscos.

Aquest màster en prevenció de riscos labo-rals permet obtenir el títol de tècnic superi-or en prevenció de riscos laborals en l’espe-cialitat de seguretat en el treball, que ator-ga la FCF com a centre acreditat pel Centre de Seguretat i Condicions de Salut en el Tre-ball de la Generalitat de Catalunya.

El curs, que s’adreça a persones diploma-des o llicenciades, comença a finals d’aquest mes de març, té una durada de 600 hores i es divideix en 108 hores presencials i 492 hores a distància, en les quals els alumnes disposen d’un tutor per aclarir dubtes i fer les consultes que creguin convenients. La

metodologia dels cursos es basa en el segui-ment dels mòduls, la guia de prevenció i les tutories setmanals i a distància.

L’augment del creixement dels riscos labo-rals fa que la formació especialitzada en se-guretat en el treball esdevingui una neces-sitat bàsica per desenvolupar les funcions que estableix la Llei de prevenció de riscos laborals.

Per tant, la formació superior que ofereix la Fundació CECOT Formació permet adqui-rir els coneixements especialitzats i les ei-nes de suport per a l’aplicació pràctica de la llei, que permeten aconseguir la capacitat de desenvolupar mesures de control, redu-ir riscos, avaluar els riscos i les condicions de seguretat de cada entorn, elaborar plans d’evacuació i d’emergència i, en definitiva, desenvolupar una cultura de prevenció per a tots els nivells de l’empresa.

L’entitat va organitzar cinc màsters l’any 2007 en les especialitats de seguretat, ergonomia i higiene industrial, en els quals van participar més de 1�0 alumnes

ForMACIÓ /// TERRASSA

///CEDIDA

2008-2009DIRECCIÓ I GESTIÓ D’EMPRESES INTERNACIONALS

CUrSoS I SEMInArIS

Gestió de recursos humans. Investiga-ció avançada de mercat. Casos pràctics de màrqueting internacional. Comportament del consumidor. Comunicació i estratègies publicitàries. Promoció de vendes i relaci-ons públiques. Fundaments estratègics. Es-tratègia internacional. Direcció d’empreses internacionals. Gestió de la cartera de pro-ductes. Finança internacional. Economia in-ternacional. Economies emergents. Tècni-ques de negociació.

Casos pràctics de negociació internacional. Gestió dels canals de distribució. Comuni-cació internacional. Gestió aduanera. Inco-terms. Fiscalitat internacional. Contractació internacional. Transport internacional. Intro-ducció a la investigació. Tècniques de venda. E-marketing. Introducció a la finança. Visites a empreses. Tesi de màster.

LLOC: Escola de Postgrau UABMÉS INFO: Rossano EusebioTel.: 93 �81 43 97A/e: [email protected]: www.pmasters.es

4 D’ABRIL - 30 DE MAIGLES TÈCNIQUES DE VENDA QUE FAN VENDRE Formar auditors interns de qualitat amb res-ponsabilitats dins l’empresa per fer complir els requisits de les normes ISO-9000:2000 i d’auditar el sistema de qualitat intern.

LLOC: Av. de Francesc Macià, 3�08206 SabadellTel.: 937 4�1 2�� Fax: 937 4�1 2�6MÉS INFO: [email protected]

8 D’ABRILAUDITORIES INTERNES DE QUALITAT

Desenvolupar habilitats per a la venda efec-tiva, incrementant al màxim les oportunitats de negoci mitjançant un coneixement en profunditat de les tècniques necessàries per aconseguir l’èxit comercial.Millorar la comunicació amb els clients i es-tablir estratègies específiques en cada mo-ment del procés de la venda.

LLOC: Cambra Oficial de Comerç i Indústria de TerrassaBlasco de Garay, 29-49, 08224 TerrassaMÉS INFO: www.cambradeterrassa.es

8 DE MARÇ - 12 D’ABRIL I 10 DE MAIG - 7 DE JUNY PARLAR EN PÚBLIC I FER PRESENTACIONS EFICACES

Desenvolupar les habilitats comunicatives dels professionals per aconseguir:• Comunicar amb claredat i eficàcia• Adquirir seguretat i confiança en qualsevol situació de comunicació• Transmetre credibilitat davant de tot tipus de públic: clients, empleats, col·legues, direc-tius, representants de l’Administració, alum-nes, etc.• Millorar la imatge personal i, si escau, la de l’empresa

LLOC: Icómpani Riera de St. Miquel, 3, àtic 1a Tel.: 93 238 67 28MÉS INFO: www.icompani.com

1, 3, 8, 10, 1�, 17 I 22 D’ABRILVISITES COMERCIALSObtenir eines i tècniques efectives per a la concertació, la preparació i el desenvolupa-ment de les visites comercials. Conèixer les fases d’una visita comercial i aprendre les tècniques perquè es desenvolu-pi de manera efectiva.

LLOC: Cambra Oficial de Comerç i Indústria de TerrassaBlasco de Garay, 29-49 08224 TerrassaMÉS INFO: Cambra de Comerç de Terrassa

2008-2009DIRECCIÓ ADMINISTRATIVA I FINANCERAAssolir una formació superior comptable, administrativa i financera de l’empresa amb l’objectiu de formar-se com a personal direc-tiu en les àrees administrativocomptable i fi-nancera.

LLOC: Facultat de Ciències Econòmiques i EmpresarialsAv. Diagonal, 690 08034 BarcelonaMÉS INFO: [email protected]

8 D’ABRILAPLICACIONES DE EXCEL PARA FINANCIEROS

LLOC: Hotel Abba SantsMÉS INFO: [email protected]

4�B30 DIVENDRES, 7 DE MARÇ DEL 2008 ESTACIÓ DE SErVEI

¿QUÉ ES LA GLOBALIZACIóN?

Aquest llibre aborda amb detall i claredat el problemàtic tema de la globalització: la seva polivalència, la seva ambigüitat i les seves dimensions.

Autor: Ullrich Beck

LAS CLAVES DEL NUEVO PGCGuia per entendre els aspectes principals de la nova normativa.

Autor: Oriol Amat

Ed. Paidós

Ed. Gestión 2000

GUÍA DEUSTO LABORAL 2007Informació sobre te-mes de treball i Segu-retat Social.Autors: Jon Barrenechea Suso i Miguel A. Ferrer López

GUÍA DEL IMPUESTO SOBRE SOCIEDADESAnàlisi completa de l’impost sobre socie-tats després de les se-ves reformes.

Autor: Oriol Amat

Ed. CISS

LLIBrES

AGENCIA TRIBUTÀRIAA la web de la nova Agència Tributària cata-lana es pot trobar informació pràctica i no-vetats fiscals, com informació de l’impost sobre transmissions patrimonials.

WEBS

CIDEMUna eina de gran interès per disposar d’infor-mació de suport a l’emprenedor i dels dife-rents serveis que l’empresa pot necessitar en el desenvolupament de la seva activitat.

Les empreses de tots els àmbits i sectors disposen, a partir d’ara, del llibre La re-

cerca i la innovació al campus de la UPC a Terrassa, una eina amb la qual podran con-tactar, d’una manera pràctica i senzilla, amb investigadors del seu àmbit tecnològic, que les podran ajudar a desenvolupar l’activitat empresarial més competitiva a través de la innovació i el talent dels grups de recerca del campus de la UPC a Terrassa.

En aquest sentit, més de 300 investigadors, 37 grups de recerca en tots els àmbits de la tecnologia, 9 grups de recerca de la Xarxa IT (d’innovació tecnològica de la Generalitat de Catalunya), 9 spin-off, més de 8 milions d’euros ingressats l’any 2007 per activitat de recerca, 12 milions d’euros invertits en els darrers tres anys en noves infraestruc-tures, importants projectes d’abast nacio-nal i internacional i molt d’espai per créi-xer avalen la potent realitat del campus de la Politècnica a Terrassa. El llibre La recer-ca i la innovació al campus de la UPC a Terrassa s’ha editat amb la col·laboració de la Cambra de Comerç de Terrassa i de l’Ajuntament.

TECnoLogIA I InnoVACIÓ AL SErVEI DE LES

EMPrESES

El pròleg de la primera edició del llibre La recerca i la innovació al campus de la UPC a Terrassa és a càrrec, a més de les autori-tats acadèmiques de la UPC, de l’alcalde de Terrassa, Pere Navarro, i del president de la Cambra de Comerç de Terrassa, Marià Galí.

El volum té un format pràctic de consulta, amb una sèrie de fitxes, ordenades per àm-bit tecnològic i d’activitat, on s’explica de manera resumida les principals línies de re-cerca, la composició del grup, els recursos i l’equipament, els projectes més emblemà-tics i les dades de contacte. Cada fitxa s’ini-cia amb una breu introducció que explica els trets fonamentals del grup de recerca i amb un destacat de paraules clau que defineixen

l’àmbit tecnològic d’actuació. Una taula amb les 18 àrees d’expertesa en què treballen els 37 grups de recerca del campus de Terras-sa i un índex a l’inici del llibre serveixen de guia inicial per a l’usuari.

Finalment, els responsables de l’edició del llibre destaquen també el valor de dispo-sar, amb aquesta publicació, d’un cens de tot l’equipament d’alta tecnologia del cam-pus de la UPC a Terrassa, una tecnologia que està a disposició de les empreses.

LA UPC, L’AjUnTAMEnT I LA CAMBrA

La triple hèlix que uneix administració-empresa-universitat es fa realitat a Ter-rassa. En paraules del mateix alcalde, Pere Navarro, “des de l’Administració local vo-lem estimular la innovació posant a l’abast dels investigadors tots els recursos de què disposa la nostra ciutat, com ara l’Institut Politècnic del Campus de Terrassa, IPCT, un espai de 42.000 metres quadrats on es des-envolupen projectes innovadors de qualitat internacional.”

Per la seva part, Marià Galí, president de la Cambra de Comerç de Terrassa, afirma que “fer possible que el dinamisme i l’experièn-cia del nostre teixit empresarial es trobin amb el coneixement i la recerca que lidera el nostre entorn universitari, i que es tradueix en innovació orientada al mercat, és un ob-jectiu prioritari al qual, des de la Cambra de Comerç i Indústria de Terrassa, volem con-tribuir perquè es faci realitat”.

Antoni Giró, rector de la Universitat Politèc-nica de Catalunya, conclou, referint-se a la potent realitat investigadora universitària, que “tot això s’ha fet amb la complicitat i el suport de les administracions i, d’una ma-nera especial, de l’Ajuntament de Terrassa, d’empresaris i de persones vinculades al món de la innovació, i amb la gran dedicació i il·lusió de les persones que treballen a la universitat”. /// uPC

Aquesta publicació dóna visibilitat i, per primer cop, estructura per àmbits l’activitat investigadora i d’innovació tecnològica que es realitza al campus egarenc de la Politècnica

UnIVErSITAT /// TERRASSA

FINEMPRESA

Una web molt útil per consultar la base de da-des més completa sobre ajuts i subvencions per a les empreses.

IDESCAT

És la web de la informació estadística oficial de Catalunya. Ofereix dades numèriques so-bre població, economia, societat i territori.

Ed. Gestión 2000

‘La recerca i la innovació al campus de la UPC a Terrassa’

46 ESTACIÓ DE SErVEI B30 DIVENDRES, 7 DE MARÇ DEL 2008

1. Cinema de butxaca Amb el reproductor multimèdia Archos 40� podreu emportar-vos de viatge les vostres pel·lícules preferides per fer passar l’estona durant els llargs tra-jectes o en les esperes als aeroports. Amb una capacitat de 30 Gb, podreu emmagatzemar-hi fins a 40 pel·lícules. Costa 199,99 €.

2. Armari celler Per als sibari-tes del vi, la firma De Dietrich posa al seu abast un armari amb una avança-da tecnologia de refrigeració. El seu termòstat electrònic permet regular la temperatura en dues zones inde-pendents i la seva il·luminació interi-

or, de neó, evita que la llum i la calor alterin el bon estat del vi.

3. L’hora ‘retro’ Boss Watches ha presentat un nou rellotge de la línia Orange, el model

Retro, que beu de les fonts de la nos-tàlgia.

És un cronògraf amb caixa d’acer, amb un bany de plata antiga i amb un ori-ginal bisell ratllat que té una aparença subtil d’antiguitat. A partir de 29� €.

4. Sentiment rosat Acom-panyat d’unes espelmes i un plat cui-nat amb amor, el vi Pur Rosé pot ser el centre d’una vetllada romàntica. El trobareu a la botiga Los Vinos del Mundo, al barri barceloní de Gràcia.

�.Sudokube Aquest és el nom amb què els seus creadors han batejat aquest puzle, que reuneix les millors qualitats del mític Cub de Rubik, que va revolucionar els passatemps dels vuitanta, amb el sudoku. Per a amants dels reptes. Costa 8 €.

6. R2-D2 Els fanàtics de La guerra de les galàxies no es podran

resistir a tenir aquest gadget. Una memòria USB d’1 Gb de capacitat amb l’aparença del simpàtic R2-D2. De Planeta Plutón. Costa �9 €.

1

3

4

revista b30 nº2, març 2008

Documents