revista b30 nº22, gener 2010

LA SOSTENIBILITAT COM A FACTOR DE LIDERATGE /// 26

B30Entrevista a Anna Ripoll, rectora de la UAB /// 6Opinió d’Ignasi Giménez Renom, alcalde de Castellar /// 31

N. 22 /// 8.01.2010 La revista econòmica del Vallès

Inter-views, una mirada exterior a l’eix empresarial de la B-30

3B30 DIVENDRES, 8 DE gENER DEL 2010 KM ZERO

8.01.2010UN NOU MERCAT PER A LES EMPRESES ECOEFECTIVES

Les bones pràctiques en responsabilitat social corporativa, especialment les que tenen a veure amb una consciència ecològica, són actius a l’alça en una societat cada vegada més sensible als valors mediambientals. Per això, les empreses depredadores de recursos no tenen cap futur en aquest creixent mercat verd que reclama inversions en energies renovables, solucions per a la reducció de residus i compensació voluntària d’emissions de CO

2,

entre altres actuacions de millora mediambiental. Els experts adverteixen que la pressió dels clients es farà sentir cada cop més. Però no serà l’única. Els analistes financers també tindran més en compte els indicadors ambientals i fins i tot els inversors es fixaran en els paràmetres mediambientals quan hagin de decidir si inverteixen en una empresa o una altra. Tot plegat hauria de fer reflexionar les organitzacions: el seu èxit implica optimitzar contínuament els seus processos de negoci i orientar-los cap a la sostenibilitat, liderant el canvi que s’ha de produir. Pot suposar un cost a curt termini, però serà un gran benefici a la llarga, no només per a l’empresa ecoefectiva, sinó també per al conjunt de la societat.

“Les prioritats en recerca són la nanociència i la biotecnologia”

ANA RIPOLL ARACIL///RECTORA dE LA UniVERsiTAT AUTònOmA dE BARCELOnA

LA ‘NOVA INDúSTRIA’ PASSA PER CASTELLARIGNASI GIMéNEZ RENOM ///ALCALdE dE CAsTELLAR

EL FUTUR ES PENSAEN VERD

Esade formarà part del centre d’innovació en energia sostenible

Les reunions de feina i el turisme es donen la mà

RADAR

6ROTONDA

31

GAS A FONS

26 GPS

32

ÀREA DE DESCANS

34ESTACIÓ DE SERVEI

41Innovar és arriscat, però no innovar és fatídic

B30 EDITA: Premsa Local grup de Comunicació /// PRESIDENT: Ramon grau /// COORDINADOR DE REDACCIÓ: Francesc Castanyer (PAUTA ME-

DIA) /// DIRECTORA EDITORIAL: Carmen S. Larraburu. /// SOTSDIRECTOR: Josep M. Vallès /// REDACCIÓ: Xavier Amat, Anna Bellorbí, Laia

Corbella, Pere Fernández, Ivanna Vallespín, Xavier Barba /// PROjECTE GRÀFIC: eixida.cat IL·LUSTRACIÓ PORTADA: Ivanòvitx /// FOTOGRAFIA: Isabel Mar-

quès /// COORDINACIÓ DE PRODUCCIÓ: Maribel Pinillos /// MAqUETACIÓ: Sergi Felip /// ASSESSORAMENT LINGüíSTIC: Susanna Turon /// ADMINIS-

TRACIÓ: Anna Comella /// IMPRESSIÓ: Cre-a /// PREMSA LOCAL SANT CUGAT, c/ Sant Antoni, 42-44. Sant Cugat del Vallès (93 590 86 00) b30@premsalo-

cal.com /// REDACCIÓ: [email protected] /// ADMINISTRACIÓ COMERCIAL: Toni garcia /// DIPòSIT LEGAL: B-9826-2008 /// DISTRIBUCIÓ EM-

PRESARIAL: FUNDACIó CECoT FoRMACIó /// PUBLICITAT: 93 590 86 00, [email protected] /// COL·LABORADORS DE LA ‘B30’: AJUNTAMENT DE SANT

CUgAT DEL VALLèS · BoEHRINgER · CAMBRA DE CoMERÇ DE TERRASSA · CECoT · ISS FACILITY SERVICES · LA CAIXA · NoDUS BARBERÀ (AJUNTAMENT DE BARBERÀ DEL VALLèS) ///

30.000 ExEMPLARS MENSUALS

ENCARTAT AL ‘DIARI DE SANT CUgAT’ I A

L’‘AVUI’

MéS DE 3.000 PUNTS DE DISTRIBUCIó A

EMPRESES I INSTITUCIoNS DEL VALLèS

SUBSCRIPCIoNS:

[email protected]

RADAR5B30

DIVENDRES, 8 DE gENER DEL 2010 RADAR

RÀNqUING D’ExPORTACIÓ

CAdA mEs LA REVisTA B30 PREsEnTA Un RànqUing dE LEs 10 EmPREsEs dE LA dEmARCACió dE LA CAmBRA dE COmERç i indúsTRiA dE TERRAssA qUE hAn TRAmiTAT més CERTifiCATs d’ExPORTACió fORA dE LA Unió EUROPEA A TRAVés dE L’EnTiTAT.

gEnER1 EUROFRAGANCE RUBí

2 b. braun surgical RUBí

3 inDcrE TERRAssA

4 MOEHs caTalana RUBí

5 s. Trans. PlÁsTicOs TERRAssA

6 iPagsa inDusTrial RUBí

7 DElTalab RUBí

8 TElsTar PrOJEcTs sT. CUgAT

9 cOMPTE Y riVEr OLEsA dE m.

10 TElsTar TEcH. TERRAssA

d’euros, es destinarà a la construcció i rehabilitació d’equipaments. Un total de 2,4 milions s’invertiran en mesures d’eficiència energètica. D’altra banda, es proposa invertir 3 milions a adequar la xarxa de sanejament de la ciutat, 1,8 milions en la millora de la mobilitat, un milió en actuacions en escoles i mig milió en projectes mediambientals. Els 64 projectes, que es poden presentar a partir de l’1 de gener del 2010, generaran com a mínim 500 nous llocs de treball, segons l’alcalde de la ciutat, Manuel Bustos. Al Casal Pere Quart s’ha obert una oficina d’informació sobre els projectes i les pliques.

Palau-solità col·labora amb l’Associació de Comerciants

L’Ajuntament de Palau-solità i Ple-gamans i l’Associació de Comerciants del municipi han signat un acord de col-laboració que es tradueix en 6.000 eu-ros a l’associació en concepte de suport per a les actuacions que l’entitat realitza dins el Pla d’Actuació Comercial. Els ei-xos principals del pla són implementació de projectes innovadors, comunicació i promoció i estructura empresarial, ges-tió i assessorament.

Barberà promou l’emprenedoria empresarial

Dimecres emprenedors és la nova iniciativa presentada per l’àrea d’assessorament empresarial de la Fundació Barberà Promoció. Es tracta d’una sessió formativa adreçada a tots aquells que es plantegen arrencar un nou negoci o empresa. En la primera sessió hi van participar vuit emprenedors que es van interessar principalment pels temes relacionats amb el finançament del futur projecte: préstecs amb interès reduït, capitalització de l’atur, ajuts i subvencions. La sessió tindrà lloc els dimecres, de 9.30 a 11 h.

sabadell presenta 64 projectes als fons d’ocupació

Els ajuntaments han preparat la llista de projectes que es podran finançar aquest 2010 amb la segona edició del Fons Estatal per a l’ocupació i la Sostenibilitat Local (FEoSL). Sabadell presentarà 64 propostes que suposaran una inversió de 22 milions d’euros. Més d’una tercera part del pressupost, uns 8,6 milions

2

Un estudi proposa mesures per millorar el comerç de Castellbisbal

L’Ajuntament de Castellbisbal ha pre-sentat un estudi que proposa accions per millorar l’atracció i rendibilitat del co-merç local. En concret, l’informe recoma-na unificar la imatge visual de la zona co-mercial del centre urbà i facilitar-ne l’ac-cessibilitat, mitjançant l’ampliació de voreres d’alguns carrers i la creació d’un carril bici al llarg de l’avinguda de Pau Ca-sals. També proposa la pràctica de l’es-port com a element de cohesió i integra-ció social entre la població local i des de l’òptica turística per a les persones que visiten Castellbisbal. Finalment, s’apun-ta la necessitat de millorar l’actual oferta comercial, amb la incentivació de l’ober-tura de nous establiments i serveis i la renovació de la imatge dels comerços. També s’aconsella elaborar un pla de co-municació comercial i impulsar l’activitat industrial. El Projecte de Desenvolupa-ment i Comerç de Castellbisbal ha estat subvencionat per la Diputació de Barce-lona i elaborat per la consultora Brossa Associats per encàrrec de l’Ajuntament.

1

3

4

Palau-solitài Plegamans

castellar

bellaterra

sant Quirze

sant cugat

castellbisbal

Parets

barberà

sabadell

cerdanyola

Terrassa

rubí

El Papiol

1

3

4

2

RADAR B30

L’INDICADOR

és la superfície total del Vallès Occidental que ocupen els 135 polígons del territori i que correspon al 40% de la superfície urbana. Aquesta dada situa el Vallès Oc-cidental com la comarca amb més sòl destinat a l’ac-tivitat econòmica a Catalunya. El 45% dels polígons

està ocupat per pimes i gairebé la meitat estan dedi-cats al sector industrial. Les dades corresponen a una diagnosi feta pel Consorci per l’Ocupació amb el su-port dels municipis i agents econòmics i socials dels vallesans. /// cEDiDa

5.230,7hECTàREEs

6 ENTREVISTA B30 DIVENDRES, 8 DE gENER DEL 2010

Com s’ha arribat fins aquí?La UAB és la universitat pública espanyola amb més productivitat científica pondera-da i una de les primeres universitats espa-nyoles en producció absoluta. Això respon a una actitud innovadora i a una millo-ra permanent en la docència i la recerca, cosa que constitueixen el codi genètic de la UAB i que ha donat com a fruit la creació i/o instal·lació de centres com el CRESA, el CEBATEG o els centres del CSIC.

quins són els camps d’investigació prioritaris per a la UAB?El projecte de CEI presentat per la UAB de-fineix dues grans actuacions estratègiques prioritàries. D’una banda, la creació del Bar-celona Nanotechnology Cluster-Bellaterra, que se centra en el camp dels materials i la nanociència. De l’altra, l’aposta per la biotec-nologia i la biomedicina, basada en els cen-tres d’investigació bàsica del campus i dels situats en els entorns dels hospitals univer-sitaris. Ambdues actuacions tenen, a més, el sincrotró Alba com a gran aliat estratègic.

quines possibilitats oferirà el sincrotró a la UAB?És una infraestructura científica amb un potencial enorme per a la recerca en molts camps de coneixement: la microe-lectrònica, les ciències de la vida o el medi ambient. A més, permetrà potenciar la re-cerca en dues línies de coneixement pri-oritàries per nosaltres: la nanotecnolo-gia i la biotecnologia. D’altra banda, no podem oblidar la seva repercussió en l’eco-nomia, ja que permetrà desenvolupar apli-

metrà dinamitzar el procés de R+D+I al vol-tant del Parc de Recerca UAB i demostrarà el prestigi acadèmic de la UAB, que millora-rà considerablement la seva posició entre les millors universitats del món. A banda d’això, hem aconseguit unir tots els ajun-taments propers i les empreses per do-nar suport a aquest projecte. Això no s’ha-via fet mai i demostra la il·lusió per millo-rar el territori.

La UAB és la segona universitat espanyola en productivitat científica.

d’Excel·lència Internacional (CEI) pel Mi-nisteri d’Educació.

què aportarà aquest reconeixement a la universitat?Ho vivim com una gran oportunitat per fer un salt qualitatiu i establir les bases del fu-tur de la UAB a mitjà termini. La nostra universitat ha aconseguit situar-se entre les millors de l’Estat per la qualitat de la do-cència, per l’excel·lència de la seva recerca i pels resultats de la transferència de tec-nologia i de coneixement. El projecte per-

Al novembre, la UAB era reconeguda Campus d’Excel·lència, entre d’altres coses, per les seves línies d’investigació, que es veuran impulsades amb el sincrotró Alba TExT: iVanna VallEsPÍn /// fOTOs: IsabEl MarQuÈs

Aquest gener es compleix un any de la investidura d’Ana Ripoll com a rectora de la Universitat Autònoma. Va iniciar el mandat en un dels moments més convul-

sos que ha viscut el campus en tota la seva història, a causa dels aldarulls i les protes-tes per l’aplicació de la reforma dels estu-dis universitaris, coneguda com a Pla Bo-lonya. Però aquests dotze mesos també han portat bones notícies, com el recent nomenament de la UAB com a Campus

Les prioritats en recerca són la nanociència i la biotecnologia

Ana Ripoll Aracil /// Rectora de la Universitat Autònoma de Barcelona

Es va llicenciar en ciències físiques a la Universidad Complutense de Madrid l’any 1975 i es va doctorar a la Universi-tat Autònoma de Barcelona (1980). Ha estat becària d’investigació del Conse-jo Superior de Investigaciones Cientí-ficas i professora ajudant al Departa-ment d’Informàtica i Automàtica de la Universidad Complutense de Madrid, del 1976 al 1978.

La seva vinculació amb l’Autònoma s’inicia l’any 1978, quan s’incorpora al Departament d’Informàtica, d’on va ser professora adjunta i professora ti-tular. Des de l’any 1992 és catedràti-ca d’arquitectura i tecnologia de com-putadors. Ha treballat en diferents lí-nies d’investigació dins d’aquest camp i ha impulsat activament la creació de grups d’investigació.

Durant el segon mandat del rector Llu-ís Ferrer (2005-2008) va ser nomena-da vicerectora de professorat, però el gener del 2009 va prendre possessió del càrrec de nova rectora de la UAB.

EL PERFIL

DONA I INFORMÀTICA

7B30 DIVENDRES, 8 DE gENER DEL 2010 ENTREVISTA

cacions industrials en molts sectors, com el farmacèutic, el cosmètic, l’alimentari o el metal·lúrgic, entre d’altres. Aquesta és una oportunitat que nosaltres volem aprofitar i sabem que això és el que pot ajudar la UAB a convertir-se en un dels 50 millors campus universitaris mundials per al 2020.

quina relació té la UAB amb el món de l’empresa?Tradicionalment, la universitat i l’empresa han caminat separades. Nosaltres el que vo-lem fer és que certs serveis els pugui apro-fitar l’empresa, com ara la recerca o la ge-neració de patents, etc. No busquem només la col·laboració amb les empreses en ma-tèries d’investigació, sinó també a l’hora de compartir les infraestructures que tenim.

L’empresa ha d’influir en la universitat?S’ha d’escoltar tothom. La universitat té autonomia de decisió, però podem escol-tar per saber quines titulacions poden ser més útils per a la societat. Hem de formar estudiants, però després aquests han de tenir certa facilitat per incorporar-se al mercat laboral, i sobre això alguna cosa hi té a dir el món empresarial. A part d’això, és bàsic fomentar les pràctiques en em-preses com una forma de complementar la formació teòrica.

quina és la millor forma de finançament de les universitat?Personalment, a mi la que m’agrada més és la de les entitats financeres. Per exemple, darrerament hem signat un conveni amb un banc perquè els estudiants amb cur-

rículum excel·lent puguin estudiar sen-se treballar. Així, el banc els paga una beca-salari de 500 euros al mes.

Això és una imitació del sistema americà?Exactament, es tracta de ser més selectius i valorar el talent, tant dels estudiants com del professorat, vingui d’on vingui. La uni-versitat és patrimoni de la societat, és la so-cietat la que paga la universitat, així que el nostre deure i la nostra responsabilitat és oferir l’educació de màxima qualitat.

quin paper té la universitat en el territori de la B-30? Com hi contribueix?La UAB pot contribuir decisivament en la consolidació d’aquesta zona estratègica com un dels pols principals de coneixement del sud d’Europa, tot potenciant la recer-ca i la innovació. La contribució de la UAB es concreta en la transferència social de conei-xement, la creació de massa crítica i l’esta-bliment de sinergies amb el teixit industri-al i tecnològic de la zona, molt especialment amb el sincrotró Alba. A més, vol contribuir en la projecció internacional de l’activitat de R+D+I de la zona, mitjançant la seva potent aposta per la internacionalització com a fac-tor fonamental per potenciar l’excel·lència tant en la docència com en la investigació, amb intercanvi d’estudiants i de personal docent i investigador i aliances amb altres universitats i centres acadèmics.

quins considera que són els punts dèbils de la comarca?Un dels punts negatius detectats de la zona

és el problema de la mobilitat: ens situem en un sistema urbà amb poca cohesió que genera una elevada mobilitat, amb la con-següent congestió del trànsit. El 60% dels residents de l’eix no treballen al seu muni-cipi d’origen i utilitzen per desplaçar-se so-bretot el transport privat. Per part nostra, per intentar millorar aquesta situació, hem elaborat un pla de mobilitat, que afavoreix els usos sostenibles i segurs entre la comu-nitat universitària.

Com és la relació de la UAB amb les altres universitats, especialment amb els centres ubicats al Vallès?De fet, nosaltres formem part de l’anome-nada Aliança de 4 Universitats, juntament amb les universitats Pompeu Fabra, l’Autò-noma de Madrid i la Carlos III. Compartim polítiques de professorat i alumnat o pro-jectes de recerca i hem obert una oficina a Brussel·les. També hem iniciat relacions amb la nova universitat d’Esade a Sant Cu-gat; de fet, ens han donat suport en la candi-datura del CEI. Crec que són un centre com-plementari quant a formador d’emprene-dors, ja que nosaltres tenim l’edifici Eureka, on s’instal·len les empreses spin-off.Quant a la UPC de Terrassa, actualment no tenim projectes comuns, però això no vol dir que en el futur no puguin existir.

Com veu el campus del futur?Ara la UAB té l’oportunitat de fer-se molt més visible, aprofitant tot el conjunt agre-gat de la UAB, i la conseqüència serà l’atrac-ció de talent i d’iniciatives emprenedores. Tant en època de crisi com de bonança eco-

nòmica, cal buscar sinergies que ens per-metin col·laborar amb l’entorn. I seguim creient que ser un CEI ens pot ajudar a con-vertir-nos en el pol de R+D+I més important del Mediterrani, i fins i tot del sud d’Europa, i això donaria una gran força al projecte aca-dèmic de la UAB.

quin balanç fa d’aquest any de mandat?Una valoració positiva, però ha estat intens. Quan vaig arribar vaig canviar l’equip i hem estat treballant per preparar la candidatu-ra del Campus d’Excel·lència i estem elabo-rant el pla director, que és el document que indica on ens trobem i cap a on volem anar.Això sí, el que jo milloraria és la comunica-ció interna amb la comunitat universitària, que de fet és un problema de totes les uni-versitats. Tothom ha de participar a l’hora de decidir la universitat que volem i això re-quereix un canvi de cultura i mentalitat.

De fet, vostè va agafar les regnes de la universitat en un dels moments més alterats. Com està actualment la relació amb els estudiants?Tenim estudiants que estan ressentits i que tenen unes idees que jo no compartei-xo, però que puc arribar a entendre. Hi hem parlat i crec que ara tenen una altra visió. De fet hi ha coses que no es van fer bé en el seu moment, però crec que els estudi-ants s’han integrat bé. Han estat uns mesos complicats, però el més important ha estat la unió de totes les universitats pú-bliques, cosa que ens ha donat més força i ha fet que tinguem una mateixa idea de com implementar Bolonya.

no busquem només la col·laboració amb les empreses en matèries d’investigació, sinó també a l’hora de compartir les infraestructures que tenimhem aconseguit unir tots els ajuntaments propers i les empreses per donar suport al CEi. Això no s’havia fet mai i demostra que hi ha il·lusió per millorar el territori

8 RADAR B30 DIVENDRES, 8 DE gENER DEL 2010

ha aprovat el govern de la Generalitat, la qual havia demanat en reiterades ocasi-ons la Cambra i que Brunet va qualificar de “trava intolerable” que genera una si-tuació “discriminatòria”.

L’empresari va encomanar dosis d’optimis-me per encarar l’any que comença desta-cant que “ja s’aprecia una certa estabilitat en els mercats financers” i que les econo-mies més importants mundials es comen-cen a recuperar. En aquest sentit, el presi-dent de la cambra va apuntar tres eixos com a full de ruta: continuar defensant els inte-ressos comercials i empresarials davant les administracions públiques, fomentar el co-neixement i millorar la formació.

BALANÇ AGREDOLÇ. Brunet també va ex-plicar que la crisi es reflecteix en un des-cens del 38% de la recaptació que prové de les empreses associades durant el 2009. Concretament, es tracta del percentatge que paguen les empreses en concepte de l’impost de societats. Aquest descens es compensa amb els ingressos provinents de les activitats que organitza la Cambra, que han crescut un 2% el 2009. A més, la despe-sa de l’entitat es reduirà un 3%. Amb tot, la Cambra disposarà de 4,94 milions d’euros per aquest 2010. No obstant això, Brunet es va mostrar optimista i va recordar que la Cambra ha aconseguit doblar el nombre d’associats, que ha passat de 2.000 a més de 4.000 actualment. /// I. VALLESPÍN

La Cambra de Sabadell aposta pel diàleg amb l’Administració

l a recepta anticrisi és el diàleg entre empresaris i l’Administració per tro-

bar solucions conjuntes. Aquesta és la con-signa del president de la Cambra de Saba-dell, Josep Maria Brunet, que en la tradi-cional trobada de balanç de l’any amb la premsa va anunciar que els propers anys es posaran en marxa un paquet de mesu-res perquè la veu dels empresaris arribi a les institucions.

Brunet va insistir en el dèficit històric que pateix el Vallès quant a inversions en in-fraestructures i va posar xifres compara-tives com a exemple: mentre que la mitja-na catalana d’inversió en infraestructures és de 3.111 euros anuals per habitant, al Va-llès Occidental és de 1.765 euros”. Segons Brunet, aquesta situació contrasta amb el fet que el Vallès és una de les comarques amb més empenta industrial. El represen-tant dels empresaris també es va referir a la reforma de l’impost de successions que

Brunet insisteix que la prioritat és invertir en infraestructures al Vallès

La Cambra disposarà de 4,94 milions d’euros aquest 2010 /// ISABEL MARQUèS

BALANÇ I PERSPECTIVES /// CAmBRA dE COmERç i indúsTRiA dE sABAdELL

any en què Catalunya i Espanya continuen a la cua quant a competitivitat de les empre-ses. En aquest sentit, va demanar més su-port a les pimes i va reclamar una legislació europea específica per a les pimes. Segons Abad, cal refundar les bases de competi-tivitat del país i, per aconseguir-ho, calen quatre transformacions estructurals: edu-cació, marc laboral, productivitat i moder-nització de les administracions.

Mirant al 2010, Abad va apuntar que “el fu-tur de les pimes és la cooperació”. La clau ha de ser “compartir per créixer”, i això s’ha de fer amb les que ha anomenat “les 4 C: confi-ança, contactes, coneixement i capital”.

ASSIGNATURA PENDENT. Abad va dir que el finançament de les empreses segueix es-trangulat i que, a l’hora de concedir un crè-dit, bancs i caixes mantenen uns criteris de valoració antics i demanen unes garanties exagerades. Va assegurar que la solució pensada per tornar la liquiditat a les empre-ses ha fallat, és a dir, donar diners al siste-ma financer pensant que això activaria el crèdit. Segons el representant de Cecot, el sistema té liquiditat, però el crèdit no ha ar-ribat ni a les famílies ni a les empreses. Abad proposa el sistema contrari, que ja apliquen altres països europeus. “Les admi-nistracions han d’exigir a les entitats finan-ceres que concedeixin crèdits” i davant els problemes de morositat, és quan els poders públics han d’intervenir. /// I. VALLESPÍN

Cecot considera que el 2009 ha estat “un any perdut”

El balanç del 2009 és negatiu, sense gaires més matisos. Això és el que es

va desprendre de les paraules del presi-dent de la patronal Cecot, Antoni Abad, en la clausura de l’actual curs econòmic. Indignat davant la situació econòmica, el representant de la patronal va arribar a dir que el 2009 “ha estat un any perdut”. En el moment d’entrar en detalls, Abad va criticar l’esperit d’iniciatives de les admi-nistracions públiques, com ara el Pla E: “Ens han fet pensar que tot se soluciona-ria amb diners”, va dir. Per l’empresari, la política del Fons d’Inversió Local, que va descriure com “fer un forat per després tornar-lo a tapar”, no ha funcionat. Se-gons el seu parer, aquest pla estatal es va fer “massa de pressa” i “sense consultar veïns o empresaris”. La Cecot espera que el pla del 2010, el FEOSL, sigui més parti-cipatiu, tot i que està menys dotat econò-micament. El president de la patronal tam-bé va destacar que aquest 2009 ha estat un

El president, Antoni Abad, es mostra descontent per la situació econòmica actual

Antoni Abad ha declarat que per al 2010 cal confiança, contactes, coneixement i capital /// CEDIDA

BALANÇ I PERSPECTIVES /// CECOT

9B30 DIVENDRES, 8 DE gENER DEL 2010 RADAR

BALANÇ I PERSPECTIVES /// PimEC

Pimec demana reformes per fer front a la crisi

P imec Vallès Occidental va demanar, durant la jornada de balanç de l’en-

titat, “diàleg i consens social” entre el go-vern, els agents econòmics i socials, els partits polítics i la societat per iniciar un nou cicle econòmic el 2010.

El president de la patronal, Martí Puig, va fer un repàs de les accions del 2009: “Hem intentat donar eines i solucions a les em-preses, organitzant més de 15 jornades d’emprenedoria, de networking, de recur-sos humans, de R+D i signant convenis i acords avantatjosos”. Malgrat les dificultats empresarials, que es noten amb un “nom-bre significatiu de baixes”, Pimec llança un missatge d’unió entre pimes i autònoms a fi de defensar-ne els interessos.

El president del Consell del Vallès de Pimec Comerç, Carles Gironès, va anunciar la cre-ació de la plataforma de treball entre els dos vallesos per potenciar la indústria global. La plataforma és extensible a Catalunya.

2010, UN ANy DE CANVIS. “Esperem que arribi el punt d’inflexió de la crisi”, apunta-va Puig. França i els EUA ja comencen a des-puntar i “Catalunya i Espanya no es poden permetre que Europa surti de la crisi sense elles”. El president de la patronal va anun-ciar la necessitat de reformes laborals, fis-cals i contra la morositat des del govern central. Aquest any se celebren les elecci-ons a la Generalitat i “no ens podem deixar atrapar per compromisos electoralistes”, va recordar Puig. /// ANNA BELLoRBÍ

martí Puig, president de Pimec Vallès Occidental, fa una crida a la unió de pimes i d’autònoms

Martí Puig va recordar la necessitat de reformes laborals, fiscals i contra la morositat /// CEDIDA

BALANÇ I PERSPECTIVES /// CAmBRA dE COmERç i indúsTRiA dE TERRAssA

La Cambra de Terrassa juga la carta internacional

ja que hi ha professionals a l’atur que tenen recursos per arrencar el seu propi negoci i així “tornar a reactivar l’oferta i la deman-da de feina”, conclou Prats.

LA INSTITUCIÓ. Segons Josep Prats, l’ob-jectiu de la Cambra de Terrassa per aquest 2010 és arribar a connectar amb 5.500 em-preses, una xifra que igualaria el balanç del 2009. “Estarem satisfets i orgullosos si ar-ribem a aconseguir aquest volum d’empre-ses”, ha comentat Prats.

La fluctuació d’empreses varia de l’ordre d’un 15%, que correspon a empreses que es regeneren, en un context d’economia esta-ble. La tendència, ara per ara, es redueix “en-tre un 5 i un 10% tenint en compte les dades de l’any passat”, apunta el director de l’ens cameral de Terrassa. Malgrat això, “tampoc no és una xifra significativa”, ha matisat.

La Cambra està arribant al final del mandat de la junta presidida per Marià Galí. Quan va començar el 2006, els objectius eren te-nir més presència a la demarcació “i ho hem aconseguit”, assenyala Prats. L’entitat ha incrementat la seva activitat durant aquest període potenciant el contacte di-recte amb les empreses. Prova d’això és la seu de la Cambra a Sant Cugat des de 2008. Per al juny d’aquest any està previst el re-lleu a la presidència, tot i que el full de ruta no canviarà: “La Cambra és un projecte a llarg termini”, apunta Prats. /// A.B.

E l balanç no pot ser positiu, però la Cam-bra de Terrassa es resisteix a quedar-

se a l’expectativa. “Estem treballant perquè l’entorn econòmic i territorial sigui atractiu i per facilitar el suport directe a l’empresa”, comenta el director gerent de la patronal, Josep Prats, en un primer balanç de l’any per a la B30. En aquest sentit, la Cambra ha treballat en una triple direcció: la gestió es-tratègica, la formació i la internacionalitza-ció. “Són els tres pilars que hem impulsat i seguirem fent-ho per donar eines a les em-preses per pal·liar la crisi”.

En el camp de la internacionalització, la Cam-bra ha registrat 13 missions comercials direc-tes, explorant 34 mercats i vinculant més de 160 empreses de la demarcació. En total, les empreses catalanes han fet 1.750 contactes amb empreses estrangeres. Pel que fa a les missions inverses, la Cambra és líder de les 13 cambres de comerç de Catalunya en l’orga-nització d’aquest tipus de missions.

La Cambra té una missió concreta: reivin-dicar una millor política industrial per “di-rigir-nos cap a un model d’empresa més competent”, assenyala Prats, que afegeix que “cal una millor fiscalitat, un accés més fàcil al finançament, projectes més consis-tents i més treballats i intensificació de l’ac-tivitat empresarial, com la internacionalit-zació”. El director gerent de l’entitat egaren-ca assenyala que “l’emprenedoria és una de les accions que necessitem fomentar”,

Josep Prats, director gerent, reclama millores fiscals, accés al finançament i més internacionalització

La internacionalització, la formació i la gestió estratègica són els pilars de la seva activitat /// CEDIDA

10 ENTREVISTA B30 DIVENDRES, 8 DE gENER DEL 2010

Any rere any l’iEsE se situa, segons totes les revistes especialitzades, com una de les millors escoles de negocis del món TExT: XaViEr aMaT /// fOTO: cEDiDa

jordi Utgés /// director de Relacions institucionals de l’iEsE

Ha anat canviant l’alumne tipus que ve a l’escola de Barcelona?El perfil de l’alumne de l’IESE ha evo-lucionat paral·lelament al desenvo-lupament econòmic del país. La vi-sió que fomentem des de l’IESE és la de director general, una visió holís-tica de l’empresa, que entengui l’em-presa com un tot. Els nostres progra-mes estan dirigits a la banda alta del que és la responsabilitat dins l’em-presa. Els alumnes més joves que vé-nen són els dels MBA, amb una mitja-na de 27 anys, i demanem que tinguin com a mínim dos anys d’experiència professional.

I un alt nivell d’anglès...En aquest país encara hem de fer molts deures en el tema dels idiomes. El mercat ja és global i els nostres fills competiran en aquest mercat. Per tant, si volem competir no hem de do-minar una mica l’anglès, sinó parlar-lo com un nadiu. La generació que vin-gui, o té un anglès perfecte o ho passa-rà malament. L’anglès és fonamental, i en general el fet de parlar idiomes. Avui en dia moltes empreses donen més importància a un bon nivell d’an-glès que a una segona carrera.

I no hem de començar a aprendre xinès?Si a més algú té habilitat i ganes d’aprendre el xinès, molt millor, però és un idioma molt complex, dubto que arribi a ser l’idioma mundial. A l’Àsia tenen una obsessió per la formació. Ens hem trobat amb professors que han agafat un taxi a Xangai i el taxis-ta els ha preguntat quina era la millor escola de negocis del món, perquè ells estaven estalviant perquè el seu fill hi anés en un futur.

El fill del taxista no pot trobar encara una bona escola de negocis a la xina?Hi estan començant a sortir centres destacats, també a l’Índia. La ubica-ció és important, sobretot pel tei-xit empresarial que tenen al voltant, però des del punt de vista de l’MBA, el més important és que el claustre sigui excel·lent, i això ho fa la possibilitat de poder investigar.

Amb la globalització, és absurd parlar de compromís i implicació de les empreses amb el territori?Sempre hi haurà empreses de proxi-mitat, però a més les empreses tenen més cor i ànima del que molta gent es pensa. Sempre tindran un peu en el territori, per molta globalització que hi hagi. Pel que fa a les multinacionals, les seves decisions són complexes i per tant és important tenir directius del país en els llocs clau d’aquestes empreses; davant decisions d’inversió importants, aquests directius poden influir i portar-les a casa.

ades i amb activitats permanents i molt potents arreu del món, a Alemanya, Po-lònia, l’Índia, la Xina, els EUA... Som una de les poques escoles de negocis globals al món. Aviat inaugurarem un edifici a la Setena Avinguda de Nova York, i serà la primera vegada que una escola de ne-gocis europea entra d’aquesta mane-ra als Estats Units. Vam fer un pas ja fa temps que tot just ara molts es comen-cen a plantejar.

Amb la crisi augmenten els inscrits en cursos de formació.En el cas dels MBA és cert, però en altres cursos, no. Com a escola de negocis te-nim la vocació, i quasi la responsabilitat, de fer un seguiment dels antics alumnes en tot el seu recorregut professional, i per tant com els afecta la crisi ens preo-cupa molt.

és una de les missions de l’IESE, aquest “estar pendents” dels antics alumnes?Hi estem permanentment en contacte, perquè és un dels grans actius de l’es-cola, juntament amb els professors, un claustre de primeríssim nivell. A l’IE-SE els antics alumnes hi tenen la seva segona casa. Se’ls rep, se’ls assesso-ra, i a qualsevol punt del món en què n’hi hagi, l’IESE hi organitza cada any un mínim de tres sessions de forma-ció continuada. Des de la seva fundació, l’IESE té com a objectiu desenvolupar líders que tinguin un impacte profund i positiu en la gent, les empreses i la so-cietat, a través de la seva professionali-tat i el seu esperit de servei.

nacionals i programes de formació con-tínua per a antics alumnes. Jordi Utgés ha ocupat diversos càrrecs dins l’escola, i actualment és el director de Relacions Institucionals.

L’IESE és l’exemple que el món dels negocis és global ja des de la mateixa formació?Això ens van dir des de Harvard. Avui en dia la majoria d’escoles de negocis ja en són, d’internacionals, tant pel que fa al claustre de professors com als alum-nes. Però penso que l’IESE va un pas en-davant, amb una xarxa d’escoles associ-

mig segle de vida i més de 30.000 alumnes al llarg d’aquest temps avalen l’IESE Busi-ness School, l’esco-la de postgrau en ad-

ministració d’empreses de la Universi-tat de Navarra, amb campus a Barcelona i a Madrid, i oficines a Munic, Nova York, Varsòvia i São Paulo. L’IESE ofereix els programes MBA, Global Executive MBA, Executive MBA i el doctorat en adminis-tració d’empreses (PhD), així com una àmplia gamma de programes de perfec-cionament per a executius sèniors inter-

L’iEsE té com a objectiu desenvolupar líders que tinguin un impacte profund i positiu en la gent, les empreses i la societatLes empreses sempre tindran un peu en el territori, tenen més cor i ànima del que molta gent es pensa

si volem competir a escala global, hem de dominar l’anglès com un nadiu


500MILIONS D’EUROSés la quantitat demanada al Banc d’Espanya, en el marc del fons de Re-estructuració Ordenada Bancària. La quantitat anirà destinada a afron-tar les despeses originades durant el procés de concentració. La nova en-titat haurà de retornar aquest prés-tec, amb interessos, en cinc anys.

ENTITATS FINANCERES /// VALLÈs

L’entitat resultant de la fusió es posiciona-rà entre les deu primeres caixes de l’Estat per actius, amb un volum d’actius proper als 34.500 milions d’euros. A més, tindrà una xarxa de 750 oficines i una plantilla de 4.000 persones.

RETALLADA DE PERSONAL. Durant el de-sembre també es va rubricar l’acord defini-tiu de retall de personal i oficines que com-portarà el procés de fusió. En total, es tan-caran 243 oficines i la plantilla es reduirà en 629 treballadors. La retallada es farà mit-jançant baixes voluntàries i prejubilacions,

a les quals es podran acollir tots els treba-lladors de més de 55 anys i que tinguin una antiguitat mínima de 15 anys. Aquests em-pleats rebran una retribució bruta anual del 80% del seu sou i que equivaldrà aproxima-dament al 87% del salari net.

Representants dels treballadors i els caps de personal de les quatre entitats van signar l’acord definitiu, que no ha comptat amb el suport del sindicat minoritari, el SEC, per discrepàncies quant a la representativitat dels treballadors en els òrgans de govern de la nova caixa. /// IVANNA VALLESPÍN

La fusió de les caixes vallesanes es tancarà al febrer

les assemblees de Caixa Sabadell, Ter-rassa, Girona i Manlleu han estat con-

vocades per al 8 de febrer, dia en què està previst que es porti a terme l’aprovació definitiva de la fusió entre les quatre en-titats d’estalvi. Aquest document final de fusió inclou els estatuts, el reglament de la nova entitat i el protocol de fusió, i tam-bé servirà per nomenar els nous òrgans de govern. Es tracta del darrer pas perquè la nova caixa pugui començar a operar.

La futura entitat funcionarà durant dos anys amb òrgans de govern transitoris, fins que el 2012 s’escullin els càrrecs de-finitius. De moment, però, el president de la nova caixa durant el primer any serà Salvador Soley, actual president de Caixa Sabadell, mentre que el segon any passarà el relleu a Jaume Ribera, presi-dent de Caixa Terrassa. Igualment, el pri-mer director de la nova entitat serà En-ric Mata, actual director general de Caixa Terrassa. Mata deixarà el càrrec el segon any, quan compleixi 65 anys, i serà subs-tituït pel seu homòleg sabadellenc, Jor-di Mestre.

Durant els dos primers anys, el con-sell d’administració tindrà 33 membres i l’assemblea general, 212. Però aquest nombre es reduirà quan els organismes ja siguin definitius. Llavors, l’assemblea tindrà 160 membres i el consell d’admi-nistració en tindrà 13. Els percentatges de participació quedaran així: el 40%

d’impositors, el 30% d’entitats privades i fundacionals, el 20% de corporacions locals i el 10% d’empleats.

EL NOU NOM. La denominació social de la nova entitat serà Caixa d’Estalvis Unió de Caixes de Girona, Manlleu, Sabadell i Terrassa. Finalment, la caixa tindrà la seu social a Barcelona, en un local situat al número 9 de la plaça de Catalunya. Les quatre caixes justifiquen que en aques-ta decisió “ha estat determinant la pro-ximitat d’aquest espai als organismes i a les institucions oficials, així com la co-municació de la capital amb les diferents subseus distribuïdes pel territori català”. I és que l’entitat tindrà quatre subseus, corresponents als municipis originaris de cada entitat.

Les assemblees de les quatre entitats donaran el vistiplau a la fusió. Es tracta del darrer tràmit abans que la nova caixa comenci a funcionar

La fusió de les caixes de Sabadell, Terrassa, Girona i Manlleu es tancarà el 8 de febrer /// I.M.

les caixes de Sabadell, Terrassa, Man-lleu i Girona van organitzar al desem-

bre el seu primer acte conjunt a l’Audito-ri de Caixa Sabadell; es tracta d’una tau-la de debat que sota el títol Les fusions de caixes catalanes en l’actual context econò-mic-financer, va reunir representants dels mons financer, econòmic i social del país

per analitzar els processos en què es tro-ben la majoria de les caixes catalanes. La trobada va servir per establir les línies de futur que els esperen als sectors econò-mic i financer catalans. També es va ana-litzar l’actual situació de fusió de caixes, no només a Catalunya, sinó també a tot l’Estat espanyol.

Emilio Ontiveiros, president d’Analistes Fi-nancers Internacionals, va afirmar que les fusions han de ser una cosa habitual: “Fins ara hi havia deu caixes a Catalunya, però calia reajustar-ne el cens”. El mateix po-dria passar amb els bancs: “Podria ser que bancs mitjans espanyols sortissin a la re-cerca d’altres bancs arreu de l’eurozona”.

Per la seva banda, Salvador Cardús, degà de la Facultat de Ciències Polítiques de la UAB, va destacar que el fet diferencial de les cai-xes, com la de Sabadell o Terrassa, ha estat la seva vocació per estrènyer la relació amb els municipis originals. /// I. VALLESPÍN

La unió d’entitats d’estalvis obre oportunitats de futur

L’auditori de Caixa Sabadell /// LLUÍS LLEBoT

ENTITATS FINANCERES /// VALLÈs


Serna aposta per la dona en el model econòmic de recerca

l a consellera de Treball, Mar Serna, considera que el sector científic i tec-

nològic és estratègic per a l’economia del futur i per al nou model productiu que es vol assolir. En aquest context, Serna apunta que es tracta de dos sectors molt atractius per a les dones, de manera que això pot aju-dar a fomentar la igualtat d’oportunitats. La consellera va fer aquestes afirmacions du-rant la jornada Femtalent, en què es va tro-bar amb dones dels parcs científics i tecno-lògics de Catalunya.

El Parc Tecnològic del Vallès va acollir aquesta iniciativa, que vol donar visibilitat al talent femení i a la igualtat d’oportuni-tats. Segons els promotors de la jornada, el perfil femení comporta unes capacitats i habilitats que s’identifiquen en els profes-sionals qualificats en l’àmbit de la recerca i la innovació, un dels elements clau en el canvi de model productiu.

IGUALTAT D’OPORTUNITATS. Serna, que va presidir la jornada, va expressar el seu su-port al programa Femtalent, que va definir com un “projecte que trenca estereotips i que promociona el talent femení i la igualtat

d’oportunitats, més encara si és en un àm-bit de futur com el de la ciència i la tecnolo-gia”. Serna va afegir que aquest tipus d’ini-ciatives “permeten la creació d’una massa crítica que aconsegueix atraure més dones a un sector, el científic i tecnològic, que és estratègic en l’economia”.

Igualment, la consellera de Treball va apun-tar que el nou model productiu ha d’estar fonamentat en el coneixement. “Passem d’un model productiu a un model en què es dóna importància a les persones, al talent”, sense tenir en compte el gènere. /// I.V.

Mar Serna va presentar ‘Femtalent’ /// CEDIDA

jORNADES /// PTV

El comerç de proximitat posa les bases del seu futur

l’associacionisme és vital i necessa-ri si no hi ha creixement de futur”.

Així va descriure la situació del comerç de proximitat la directora general de comerç de la Generalitat de Catalunya, Gemma Puig, en el context de la VII Jornada de Co-merç. La trobada va estar organitzada per Pimec i es va emplaçar a l’Hotel Urpi de Sabadell el 30 de novembre.

L’entrada en funcionament de la nova llei de comerç és un dels dubtes que planen sobre els comerciants amb establiments més petits. Puig va ratificar que la trans-posició catalana de la directiva Bolkens-tein de serveis es farà per decret llei i dins del termini establert pel Parlament Euro-peu. L’avantprojecte de llei, treballat des de la taula de comerç, es va valorar po-sitivament per part de Pimec. El presi-dent de comerç de la patronal a Barce-lona, Andreu Llargués, va afirmar que el decret llei és una decisió “molt valenta del govern per assegurar l’equilibri dels formats comercials a les ciutats”.

NOVES AjUDES AL COMERÇ. En el context de la jornada, Pimec va anunciar la posada

en marxa de la Plataforma Pimec Vallès, una plataforma de treball per donar suport i defensar els interessos dels establiments de proximitat, que “compta amb la col-laboració de tots els municipis del Vallès”, segons va dir Carles Gironès, responsable de comerç de Pimec Vallès. Per la seva part, Martí Puig, president de Pimec Vallès Occi-dental, va definir la nova plataforma com “un lobby entre els dos vallesos en pro del comerç”. L’objectiu és crear un àmbit de de-bat amb representació de les administraci-ons, els presidents de les associacions de comerç i els botiguers. /// REDACCIó

Puig, de la Generalitat, i Gironès, de Pimec /// CEDIDA

jORNADA /// sABAdELL

El PTV organitza el primer ‘networking’ empresarial

un total de 90 entitats van participar en la primera trobada empresarial ce-

lebrada al Parc Tecnològic del Vallès en el marc del Programa de Cooperación de Par-ques Industriales y Tecnológicos (COPIT), el 22 de desembre. La jornada va ser un ”èxit” segons els organitzadors, ja que el nombre d’entrevistes va superar les 200 programa-des inicialment.

La trobada anava adreçada a establir un pri-mer contacte entre entitats amb opcions a poder treballar conjuntament per tenir la possibilitat d’ampliar mercat i obrir nous ports de negoci. Una entrevista curta, d’uns 15 minuts, va ser la primera presa de con-tacte, suficient per començar a fer agen-da per al 2010. La majoria de participants en la jornada eren empreses, tot i que tam-bé va comptar amb la representació de les administracions, els instituts i els centres tecnològics de la UAB, UB i CSIC, associaci-ons empresarials, territorials i sectorials i representants d’inversionistes.

PRIMERES APARICIONS DE CARMONA. La nova alcaldessa de Cerdanyola, Carme Car-mona, va cloure l’acte. En el seu discurs va

lloar la feina que porta a terme el Parc Tec-nològic, la qual considera “imprescindible per a Cerdanyola”, en particular, i per a la comarca, en general.

El projecte COPIT és fruit d’un conveni de col·laboració entre el Ministeri d’Indús-tria, Turisme i Comerç, les associacions CEPE i APTE, l’Escola d’Organització In-dustrial (EOI) i l’Empresa Nacional d’In-novació (ENISA) per fomentar la coope-ració entre les empreses de parcs indus-trials i tecnològics i millorar-ne la competitivitat. /// REDACCIó

La trobada va superar les 200 entrevistes /// CEDIDA

jORNADES /// PTV


PIMES /// Els xixonencs

La família Planelles ha portat al Vallès la fórmula per fer una bona orxata o un bon torró de xixona. de fet, aquest encara s’elabora a xixona, d’on obté la denominació d’origen PER: iVanna VallEsPÍn

Els xixonencs, saviesa valenciana arrelada a Terrassa

Parlar d’una bona orxata, d’un bon gelat o de torrons de qua-litat a Terrassa és parlar d’Els Xixonencs, una tradició i un saber fer que roman en mans de la família Planelles des de

fa més d’un segle. El negoci el va iniciar Eli-odoro Planelles, nascut a la població ala-cantina de Xixona i que es dedicava a ela-borar torrons, però “com molts altres en aquella època, havien de buscar-se la vida en altres indrets, de manera que agafaven un carro i el tren i anaven per tot Espanya a vendre torró”, recorda el seu besnét i actu-al gerent, Ramon Planelles. D’aquesta for-ma, l’Eliodoro va arribar a Terrassa per pri-mer cop l’any 1895.

Això es va fer fins a mitjans del segle XX i la tradició va saltar de generació. L’any 1954, l’avi d’en Ramon, Manel Planelles, va deci-dir plantar arrels al Vallès i va comprar una casa al carrer Cremat de Terrassa (l’actu-al ubicació de la botiga). Alhora, va ampli-ar el negoci cap als gelats. D’aquesta mane-ra ha arribat l’empresa a mans de la quarta generació, amb la tradició dels torrons, els gelats i l’orxata ben interioritzada. “Quan era petit jugava a la porta del carrer, però m’agradava entrar i mirar com feien els gelats, com despatxaven la gent... És una cosa que la portes a la sang. I si a sobre és una forma de guanyar-te la vida, tens molt clar que vols seguir amb el negoci familiar”, afirma en Ramon.

un EsTabliMEnT DE rEfErÈncia

Els factors que han fet possible l’èxit i el prestigi d’aquest negoci són diversos: el temps i la qualitat. “El fet d’estar especi-alitzats en un parell de productes, i que ens agrada fer-ho bé, això la gent ho valo-ra i quan els tasta veu que són productes de qualitat. A més, hi ha la garantia de tots aquests anys”, afirma l’actual propietari.

Però quin és el secret d’aquesta qualitat? Segons en Ramon, la clau cal buscar-la en la selecció de la matèria primera, que en el cas dels torrons és ametlla, mel i sucre. “Has de comprar el millor que trobes al mercat, quan busquem la matèria primera no ens fixem en el preu, mirem que aquella sigui la millor ametlla”.

D’altra banda, també hi influeix el fet que a Els Xixonencs mantenen un procés d’ela-boració tradicional. “És com quan fas una olla de brou: el brou, com més bulli, més substància tindrà. I això és qüestió de temps. El problema és que el temps és pre-cisament el que es vol reduir en un procés industrial i nosaltres això ho conservem”.

Seguint aquest mètode, Els Xixonencs són especialistes en l’elaboració de torrons, es-pecialment els clàssics, com són el de Xixo-na i el d’Alacant. A més, ofereixen una àm-plia gamma d’especialitats, com ara el de crema i el de xocolata. Però no tots els tor-rons es queden al Vallès, ja que, des de fa més de quatre dècades, la botiga ofereix un servei d’enviament dels productes a l’es-

tranger a petició dels clients que volen ob-sequiar amics o familiars.

Als mesos de març i abril, la decoració de l’es-tabliment es renova completament per aco-llir els gelats, els granissats i l’orxata. De fet, aquesta última s’elabora també pel mètode tradicional valencià, extraient tota la substàn-cia a la xufa. Quant als gelats, són el producte que més espai dóna a la creativitat, de mane-ra que l’estiu passat van presentar novetats innovadores, com el gelat de galeta Maria, el de te verd i el de cacauet amb xocolata.

EncaranT la crisi

Durant el 2009, la crisi va passar gairebé de llarg d’aquest negoci egarenc. En Ramon Planelles afirma que van aconseguir

mantenir el descens en un 3-4%. Però l’empresari i artesà no és tan optimista per aquest 2010. No obstant això, més que la cri-si, la bonança de temps és el que més influeix en les vendes, segons en Ramon. Les altes temperatures de principis de desembre ha retardat les compres de torrons, però en canvi el bon temps va animar i mantenir les vendes a l’estiu.

1 /// En raMOn PlanEllEs i El sEu ParE JOsEP, DAVANT L’EMBLEMÀTICA FAÇANA DELS XIXoNENCS A TERRASSA

2 /// ObraDOr TraDiciOnal, EL ToRRó DE XIXoNA ES CoNTINUA FABRICANT A ALACANT

3 /// TOrrOns caP a l’EsTrangEr. MéS D’UN MILER DE CAPSES S’ENVIEN A ALTRES PAïSoS

/// ISABEL MARQUèS

ubicaciÓ: Terrassa

anY DE funDaciÓ: 1895

TrEballaDOrs: 4 tot l’any

facTuraciÓ: 400.000 € (2008)

ELS xIxONENCS


Reclamen un pla territorial sensible al Vallès

la propera aprovació del Pla Territori-al de Barcelona (PTMB) hauria de su-

posar la superació d’un període en el qual la gestió del territori local ha estat inefici-ent. Aquest pla, envoltat de controvèrsia, va ser l’eix de la jornada Gestió del plante-jament territorial: visions i experiències, or-ganitzada per la Cambra de Sabadell. Ar-quitectes, geògrafs i economistes van dis-cutir el pla. “Hauria d’abandonar el model centre-perifèria”, va dir Pere Puig, presi-dent d’urbanisme de la Cambra. El PTMB,

tot i ser un instrument urbanístic llarga-ment demanat per les institucions del Va-llès, ara planteja la disjuntiva de ser àrea metropolitana de Barcelona o una regió amb entitat pròpia. Puig va afegir que el PTMB “ha d’anar encaminat a relacionar els diferents teixits socioeconòmics exis-tents. El Vallès necessita fomentar les se-ves polítiques territorials, com la cons-trucció de vies no radials com ara la ron-da del Vallès o els FGC entre Terrassa i Granollers”. /// A. BELLoRBÍEl PTMB és considerat ineficient /// CEDIDA

INFRAESTRUCTURES /// VALLÈs

La línia dels FGC a Sabadell serà soterrada fins a Sant quirze

El tram del recorregut de Ferrocarrils de la Generalitat (FGC) al seu pas pel

sud de Sabadell, al límit amb Sant Quirze del Vallès, “serà finalment soterrat”. Així ho va anunciar l’alcalde de Sabadell, Ma-nuel Bustos. Concretament, se soterraran uns 400 metres de via a l’altura dels bar-ris de Can Feu i Gràcia, just passat el cas-tell de Can Feu.

Es tracta d’una antiga reivindicació d’en-titats com Sabadell Cruïlla, que reclama-ven el soterrament de l’únic tram de la lí-nia dels FGC que transcorre actualment a l’aire lliure. Actualment, les vies provo-quen una divisió dels barris de Can Feu i Gràcia. El soterrament permetrà cons-truir un passeig sobre les actuals vies, que connectarà amb el castell de Can Feu.

Segons Bustos, els tècnics de la Generali-tat han calculat que el soterrament tindrà un cost d’entre 23 i 28 milions d’euros, que bàsicament finançarà el govern cata-là. L’Ajuntament es farà càrrec del cost de les obres d’urbanització del passeig i de la nova zona.

L’alcalde va assegurar que aquesta modi-ficació del projecte no suposarà un allar-gament en el calendari previst de la fi-nalització de les obres de perllongament dels FGC a Sabadell.

570 MILIONS PER A INFRAESTRUCTURES

Durant el 2010, Sabadell destinarà una in-versió de prop de 570 milions d’euros en infraestructures de comunicació, a més de 185 milions en obres d’urbanització i sòl industrial. En aquest sentit, està pre-vist que s’acabi d’urbanitzar el nou polí-gon de Sant Pau de Riu-sec, perquè em-preses com Ikea s’hi puguin començar a instal·lar.

El 2010 també han de començar les obres de construcció del centre d’empreses de Can Roqueta, un polígon que disposarà de 120.000 metres quadrats de naus indus-trials de lloguer. /// IVANNA VALLESPÍN

INFRAESTRUCTURES /// sABAdELL

Se soterraran 400 metres de via /// I.M.


it’s no secret the automotive sec-tor has been very badly affected by the financial crisis. When consumer confidence plunged, cars were one of the obvious large purchases that could be postponed. The impact has

been felt up and down the Vallès where a whole range of firms – national and inter-national - provide components for manu-facturers all over the world.

One of the most important of these is Con-tinental which has had an operation in Rubí for over 20 years. Continental is quoted on the German stock exchanges and is a large corporation; it’s been around for over a hundred years and has 58 plants in 8 coun-tries. Originally a rubber company then a manufacturer of tyres - for which it is best known - it has since diversified.

Continental has two operations in Spain, of which their plant in Rubí’s Sant Genís industrial park is one. It supplies ma-jor groups such as Peugeot and Volkswa-gen with the array dials for dashboards that feature speedometers and rev’ counters. Numerous engineers and pro-duction staff work here and the industrial engineering function is headed up by Frank Geibel, a German national, who also over-sees the introduction of new technologies.

culTural DiffErEncEs

Geibel joined Continental in Spain in 1997. At the time he had been working for a small, Frankfurt engineering studio but it was his efforts to learn the Span-ish language that led to the opportunity. When he made the move he had few pre-conceptions regarding Spain, was large-ly unaware of Catalonia’s place in the na-tional identity, and expected the working culture to be broadly similar to his native Germany.

The reality varied in a number of respects, explains Geibel, and meant his first few years were very tough. German firms op-erated to a rigid command and con-trol philosophy where structure and proc-ess are indispensable. Although things have since changed, both organisational-ly and culturally, Continental’s Spanish op-erations at the time were quite different. Whereas he was used to dealing with high-ly specialised engineers operating within very specific limits, here there were more generalists. And whilst there were simi-lar systems and processes in place, the at-titude towards them was visibly more re-laxed. Meetings were generally much more informal and the staff, he found, didn’t re-act well to direct instructions.

faMilY suPPOrT

Geibel’s initial role was as a bridge between development and production, liaising be-tween Germany and Spain. As an foreigner, he was met with some suspicion by the pre-dominantly local workforce and he soon re-alised that, despite their acceptance of his basic language skills, his lack of fluency was undermining the opportunity to transfer technical knowledge. Classes helped but it was marriage that actually set the path for integration. Geibel declares, “The support I received my wife was what really made the difference. She helped me decode the lan-guage and the customs. From a Granada family, she was brought up in Barcelona and helped me put my colleagues’ actions and re-actions into context, as well as understand the Catalan identity from inside and out.”

Since 1997, Geibel has spent time in Con-tinental’s other Spanish operations. Now back in Rubí, his team is functioning well and he is now seen as an ‘internal con-sultant’ rather than an outsider. I still see plenty of cultural differences”, Geibel says, “but it’s not about better or worse – just different. I’ve learnt how to accom-modate them; I try to influence and con-vince, rather than order or instruct, and always put requests in context.”

After operating at 30% below capacity, production at the plant is currently on the rise (along with the company’s share price) and Geibel seems content. Asked what advice he would give another foreigner he says “Master the language as soon as possible. The cultural barrier on its own is enough of a challenge”. And asked what he’d miss most if he had to leave, he doesn’t hesitate, “Family”, he says. “After more than 10 years here, the Spanish side of my family is not simply an add-on. They form part of who I am now”.

1 PLUNGED:CAURE En PiCAT2 RUBBER:gOmA3 ARRAy DIALS:qUAdREs dE COmAndAmEnT4 DASHBOARDS:dAVAnTALs5 SPEEDOMETERS:VELOCímETREs6 REV’ COUNTERS:COmPTAdORs dE REVOLUCiOns7 TOUGH:dURs/REsisTEnTs8 COMMAND AND CONTROL:COmAndAmEnT i COnTROL9 FLUENCy:fLUïdEsA10 KNOwLEDGE:COnEixEmEnT11 MARRIAGE:mATRimOni12 OUTSIDER:PERsOnA dE fORA13 MASTER:dOminAR

GLOSSARy

EdifiCi TRAdE CEnTER

Av. Corts Catalanes, 7 · 08173 · sant Cugat

93 552 85 28

[email protected]

FRANK GEIBEL, CONTINENTAL ENGIGNEER /// BEN NEALE

Continental és una gran empresa alemanya del sector de l’automòbil instal·lada a vuit països. La seva seu a Catalunya és al municipi de Rubí PER: bEn nEalE

Keeping the wheels Turning

INTER-VIEwS /// Una mirada exterior a la realitat empresarial del Vallès · secció patrocinada per SPRINT IDIOMES

com es diu declarar-se en vaga en anglès?

To go on strike

com ens podem referir a asses-sorament empresarial?Business consulting

com és en anglès desenvolupa-ment empresarial en el sector dels biocombustibles?

Enterprise development in the biofu-els market

EL CONSULTORI

sEcTOr: automòbilanY DE funDaciÓ: 1987TrEballaDOrs: 400facTuraciÓ: 130 m€

CONTINENTAL

EL COnsULTORi VA AdREçAT A TOTs AqUELLs EmPREsARis qUE nECEssiTEn REsOLdRE dUBTEs PUnTUALs En AngLÈs dE nEgOCis.


BET and win: Barcelona Economic Triangle and Vallès

fit a triangle over Barcelona without get-ting it wet. On the left there’s the Trade

Fair, Airport, Port and Zona Franca. On the right we have the 22@ district. At the tip we have the Synchrotron, Valles Technolo-gy Park and Creapolis. This is the Barcelo-na Economic Triangle.

The economic potential of this region has to be a sum of its parts. This requires co-oper-ation, coordination, a common drive, from all sides: local authorities, companies, indi-viduals. Acknowledgement that we’re un-likely to succeed if we don’t pull together.

Nevertheless, competition among neigh-bouring cities is a healthy thing and it makes us strive to achieve the best for our-selves and our community.

It’s nothing to be ashamed of, but there are times when you need to take a step back-wards to be able to see the whole picture. You just have to get the balance right.

El Vallès acollirà un congrés internacional empresarial

Durant el primer trimestre del 2010, el Consell Comarcal del Vallès Occiden-

tal (CCVOC), a través del Consorci per a l’Ocupació i la Promoció Econòmica, or-ganitzarà un congrés d’àmbit internacio-nal anomenat EmprenAccions, que sota el títol Més competitivitat, més seguretat, més flexibilitat, vol debatre sobre les accions a prendre per solucionar els impactes de la crisi econòmica a la comarca, així com plantejar les noves oportunitats que pre-senta el territori.

Es tracta d’una de les mesures que s’inclo-uen dins del Pla Vallès Avança 2008-2013 i del Pla d’Acció 2010-2011 del Consorci, el qual s’ha d’aprovar a principis del 2010. Aquest pla tindrà com a eixos principals la qualitat de l’ocupació, la igualtat d’oportu-nitats, la formació, la promoció de les pi-mes i el desenvolupament sostenible.

Una altra de les prioritats del Consorci per aquest nou any és el projecte ILOQUID, que consisteix a potenciar la formació sobre aquelles noves ocupacions que s’estan ori-ginant a la societat, especialment vincula-des amb el servei a les persones.

Aquest 2010 l’Administració vol reforçar el treball conjunt entre les dues cocapitals, per compartir esforços i coneixements i al-hora ajudar els municipis més petits.

Durant la presentació del balanç, el presi-dent del Consorci per a l’Ocupació, Manel Pérez, va defensar la comarca i ha afirmat que es tracta “d’un dels territoris més com-petitius i un dels centres d’innovació de Ca-talunya”, i va posar d’exemple el Parc Empre-sarial de Sabadell, el Parc Audiovisual de Ter-rassa, el Centre Direccional de Cerdanyola o Esade-Creàpolis a Sant Cugat. /// I.V.

El Congrés es dirà ‘EmprenAccions’ /// I.M.

CONGRéS /// VALLÈs

Santcugatribuna anima les empreses a creuar l’Atlàntic

les empreses santcugatenques tenen un alt potencial per expandir-se amb èxit

en el mercat nord-americà”, va afirmar la di-rectora de la Cambra de Comerç d’Espanya als Estats Units, Bisila Bokoko. La directora va destacar que les empreses instal·lades al municipi “estan a un bon nivell de competi-tivitat i tenen molt de talent”. Amb aquestes paraules Bokoko va animar l’empresariat lo-cal a obrir-se camí en el mercat nord-ameri-cà, on hi ha 300 milions de clients potencials. Bokoko va explicar en el darrer Diàleg Santcu-gatribuna que entre aquests habitants exis-teixen molts nínxols de mercat receptius al que Sant Cugat pot oferir.

SECTORS IMPLICATS. Sectors empresarials com el farmacèutic, l’òptic, les noves tecno-logies i la biotecnologia poden arribar a esta-blir-se amb èxit als EUA, segons va indicar Bokoko, que va posar de manifest que el “des-

tí potencial” que suposa el mercat nord-ame-ricà, sumat “al pla d’estímul econòmic del president Obama, possibilita moltes oportu-nitats per a les empreses espanyoles”. Bokoko va indicar que empreses tradicionals com la vitivinícola o l’alimentària també poden ar-riscar-se a entrar en aquest mercat i va recor-dar que als EUA no només existeixen els es-

tats de Nova York, Florida i Califòrnia, perquè el mercat nord-americà “és molt més que això”. Per triomfar en la cultura dels negocis als EUA Bokoko va aconsellar una aposta per la flexibilitat i per estar preparats per a les exigències del mercat, com ara l’idioma o dis-posar d’una pàgina web adaptada a les neces-sitats dels clients. /// MARIoNA SAgALéS

Empreses santcugatenques dels sectors farmacèutic, òptic o de les noves tecnologies poden tenir una alta quota de mercat als Estats Units

jORNADES /// sAnT CUgAT

Bokoko al mig, acompanyada a l’esquerra de Serra i joly fent la introducció de la jornada /// LLUÍS LLEBoT

THE ARTICLE///Peter Lindsey


Grans empreses /// sakata inx

fa un any i mig, un incendi va cremar la meitat de les instal·lacions de l’empresa a Palau-solità, però amb tenacitat, esforç i una marca de prestigi han aconseguit tornar a començar PER: iVanna VallEsPÍn

sakata inx, un gran grup que reneix de les cendres

sakata Inx Espanya és una subsidiària de la corpo-ració amb el mateix nom, que té la seu central a la ciutat japonesa d’Osaka. Es tracta d’un dels grans

grups mundials fabricants de tintes d’impressió que va aterrar a Espanya el 1980. Al cap de vuit anys es va inau-gurar la factoria a Palau-solità i Plega-mans. Aquest és l’únic centre de pro-ducció espanyol, tot i que el grup nipó té obertes una vintena de fàbriques més a tot el món, especialment a l’Àsia. A la península, el grup disposa de de-legacions comercials a Madrid, Sevilla, Euskadi i València.

1 ///

1 /// sEu DE sakaTa a Palau-sOliTà i PlEgaMans. L’EMPRESA ES VA INSTAL-LAR A ESPANYA L’ANY 1988/// ISABEL MARQUèS

resta de les instal·lacions. Després de l’incendi, Sakata Inx va decidir recons-truir la planta, que va inaugurar el 4 de desembre el president de la Generalitat, José Montilla.

Es tracta d’una nau de 2.200 metres qua-drats, que disposa de la tecnologia més avançada de tot el grup. L’empresa espe-ra que, gràcies a aquestes millores, en un any la fàbrica passi de produir 300 tones de materials mensuals a 600. De fet, la nova planta encara no treballa a ple ren-diment i està en procés d’adaptació al nou procés de producció, amb el qual guanya-ran productivitat i reduiran costos, en de-finitiva, els farà ser més competitius.

producte són elements com “el color, la brillantor, la transparència, la capacitat i velocitat d’impressió, la permanència de la tinta al suport, etcètera”, apunta Bou.

L’empresa exporta al voltant del 30% de la fabricació de tintes òfset i un 5% de les líquides a més d’una dotzena de paï-sos, com ara Itàlia, Portugal, França, Tuní-sia, Finlàndia, Eslovènia, Rússia, Turquia, Guatemala, el Salvador, República Domi-nicana i Costa Rica, entre d’altres.

TOrnar a cOMEnÇar

El 30 de juny del 2008 un incendi va des-truir la nau dedicada a l’elaboració de tintes líquides, però va deixar intacta la

Sakata Inx es dedica a la producció i co-mercialització de dos tipus de tintes: les tintes òfset i les tintes líquides. Les prime-res estan destinades a la impressió en pa-per i són utilitzades pel sector editorial per fer catàlegs, publicitat, entre d’altres. En canvi, les tintes líquides, que tenen una base dissolvent, s’usen per a la impres-sió en superfícies flexibles, com ara els paquets i embalatges dels aliments, però també bosses o etiquetes.

“Tothom en el sector de les tintes dins l’àmbit nacional identifica Sakata amb qualitat”, afirma Javier Bou, el director de l’empresa a Espanya. Els elements di-ferenciadors que li aporten la qualitat al


Però l’horitzó no era tan positiu després de l’incendi, ja que la gran amenaça era que la multinacional decidís tancar la fàbrica i reu-bicar-la en un altre país, sobretot en un mo-ment que la crisi començava a aguditzar-se. Javier Bou apunta que la divisió de tin-tes líquides suposa el 50% de facturació de l’empresa, així que la deslocalització hau-ria significat el tancament de tot el centre de Palau. “Tenint en compte el mercat que teníem, la imatge de prestigi i altres argu-ments vam anar al Japó i els vam convèncer de mantenir la planta”, assegura el director.

MEsurEs PiOnErEs

La nova planta també disposa d’unes me-sures modernes de seguretat contra in-cendis. “El principal risc que nosaltres te-nim és que treballem amb dissolvent, que és un producte inflamable i volàtil, així que el més habitual és que es produeixi un incendi per una descàrrega estàtica per una mala presa de terra”, apunta Bou.

Per aquest motiu, s’ha col·locat un terra fet amb un material especialment con-ductiu, per evitar les descàrregues elec-trostàtiques. Però per superar aquest risc també s’han implantat altres peti-tes mesures, com posar rodes metàl-liques als contenidors mòbils o que tant la roba dels treballadors com les cadires de les oficines estan fetes amb teixit an-tiestàtic. Fins i tot, a l’entrada de la plan-ta hi ha uns controls, en forma de barra metàl·lica, perquè els visitants puguin descarregar l’energia estàtica que por-tin a sobre.

Pel que fa a seguretat, però també al ves-sant mediambiental, Sakata Inx ha instal-lat un sistema pioner d’aspiració de subs-tàncies volàtils, que consisteix a posar as-piradors en aquells punts on s’aboca la tinta i s’alliberen els volàtils; aquests ga-sos són traslladats a un contenidor de car-bó actiu, que posteriorment es transpor-ta a una planta de tractament, de manera que no s’emet a l’atmosfera cap volàtil.

Però per assolir totes aquestes millores de qualitat, el departament de R+D és bàsic; de fet, la multinacional disposa de dos centres molt potents d’investigació al Japó i als Es-tats Units. Tot aquest coneixement es trans-fereix a les divisions locals del grup, a través “d’un tècnic japonès que ens envien cada cert temps amb les novetats perquè estiguis al dia de la nova tecnologia que s’ha desen-volupat al Japó”. A part d’això, l’empresa de Palau té dos departaments de R+D propis, un per a cada línia de producte.

Mirant al present i al futur, Javier Bou afirma que la crisi els afecta en part, però el que més el preocupa és que la crisi en la divisió d’òfset “em sembla que no serà conjuntural, ja que estan canviant els hàbits d’impressió en paper i s’utilitzen més els suports digitals, així que el que estem fent és desenvolupar mesures per adaptar-nos al nou mercat”.

2 /// la PlanTa Es TOrna a POsar En MarXa.AL DESEMBRE EL PRE-SIDENT DE LA gENERA-LITAT, JoSé MoNTILLA, VA PRESIDIR LA INAU-gURACIó oFICIAL/// ISABEL MARQUèS

3 /// EsPEcialiTZaciÓ.L’EMPRESA ELABoRA TINTES òFSET I TINTES LÍQUIDES/// I.M.

4 /// JaViEr bOu. DIRECToR DE SAkATA INX A ESPANYA/// I.M.

5 /// PrEVEnciÓ DE riscOs. L’EMPRESA DESTACA PER LES SEVES MESURES DE SEgURETAT/// I.M.

6 /// insTal·laciOns MODErnEs. INTERIoR DE LA NoVA PLANTA DE TINTES LÍQUIDES/// I.M.

7 /// innOVaciÓ. 14 INVESTIgADoRS TREBALLEN EN EL DEPARTAMENT DE R+D/// I.M.

sEcTOr: Tintes d’impressió

ubicaciÓ: Palau-solità i Plegamans


77 treballadors a Espanya (63 a Palau)

r+D: 14 tècnics

facTuraciÓ: 20 m€ (2008) i 18,5 m€ (previsió 2009)

SAKATA INx

2 ///

4 ///

7 ///

5 ///

3 ///

6 ///

En BAsE AL mERCAT qUE TEníEm, A LA imATgE dE PREsTigi i ALTREs ARgUmEnTs VAm mARxAR AL JAPó i ELs VAm COnVÈnCER dE mAnTEniR LA PLAnTA


PIME /// Egaratelek

Egaratelek, una enginyeria elèctrica a prova de crisis

Van començar en un context econòmic desfavorable i ara sobreviuen a l’actual situació ampliant el negoci i desafiant les dificultats PER: iVanna VallEsPÍn

marcel·lí Sors i Alfons Martí treballaven junts en una empresa, però l’any 1993 van decidir deixar la feina i muntar un negoci, Egaratelek,

una enginyeria elèctrica situada a Terrassa que des de fa 16 anys treballa en l’àmbit de l’automatització industrial. L’empresa es dedica al disseny, al muntatge i a la instal-lació des de quadres elèctrics fins a siste-mes de control i regulació de processos.

Es tracta d’uns elements que es poden trobar en un gran nombre de sectors, des de l’automoció, l’alimentació o la ceràmi-ca. Per exemple, el procés industrial en

una línia d’embotellament, una màqui-na que apila canalons o el sistema elèctric que controla l’aigua en un aquari a Mont-pellier. Més recentment, l’any 2008, Ega-ratelek va decidir introduir-se en el camp de les energies renovables, concretament en l’àmbit de l’energia solar fotovoltai-ca, on els egarencs han dissenyat uns qua-dres elèctrics o armaris.

L’empresa disposa d’unes instal·lacions de 1.200 metres quadrats a Terrassa. Des de la cocapital vallesana, Egaratelek dóna cobertura a prop d’una vintena de països dels cinc continents, des de França i Ale-manya, fins a la Xina, passant pel Marroc, el Brasil o l’Argentina.

DE crisi En crisi

Quan aquests dos emprenedors van deci-dir muntar Egaratelek l’any 1993, el con-text econòmic tampoc no era favorable, ja que va coincidir amb una crisi. Sors afir-ma que en aquell moment “només pensà-vem a obrir l’empresa, no ens vam aturar a pensar que hi havia una crisi”. Des de lla-vors, afirmen que les han vist de tots co-lors; han passat bons moments que els han permès traslladar-se i ampliar les instal·lacions, però també han patit mo-ments més baixos en què han hagut de re-duir la plantilla. “En aquests moments no t’ajuda ningú, ni bancs ni administra-cions”, es queixa Sors, que també afirma que van haver de muntar l’empresa amb els seus recursos, ja que no van poder ac-cedir a cap ajut públic per a emprenedors.

Des d’Egaratelek també apunten la difi-cultat a l’hora d’accedir a subvencions i fi-nançament per a projectes o, fins i tot, per a recerca. “Fa tres anys vam desenvolu-par uns armaris de control elèctric per a seguidors solars. L’armari es ven, però el procés de disseny no l’arribaràs a cobrar mai”, afirma Sors.

Quant a la crisi actual, afirmen que els està “esquitxant una mica, però poc”. De fet, la primera meitat de l’any asseguren que van tenir més problemes, però que en el darrer semestre s’han expandit quant a plantilla i de 15 persones al mes de juny han passat a ser-ne 28 actualment. El secret rau en un camp en què no treballaven fins ara, els ca-blejats elèctrics, de manera que han passat de la feina d’enginyeria (que aquesta sí que “ha baixat”, asseguren) a tasques de pro-ducció. Des d’Egaratelek tenen clar que són “una excepció”, ja que veuen que moltes empreses de serveis del sector estan vivint moments difícils.

Amb vista al futur es mostren prudents a l’hora de plantejar-se créixer més. “S’ha de créixer a poc a poc, créixer ràpid i sen-se control és perillós”, afirma Martí. “I més quan no t’ajuda ningú”, afegeix Sors.

Egaratelek va ser distingida amb el premi a la millor jove iniciativa empre-sarial del 2009 per la Cecot, gràcies a dos projectes: un armari de baix cost per a seguidors solars i un sistema de comunicació de l’aire condicionat de vehicles. Els empresaris valoren especialment el ressò i la difusió que im-pliquen aquestes distincions, “gràcies a això, sou aquí”, bromegen.

EgARATELEk hA gUAnyAT EL PREmi A LA miLLOR JOVE iniCiATiVA EmPREsARiAL dEL 2009 dE LA CECOT

1 /// MarcEl·lÍ sOrs i alfOns MarTÍ. SóN ELS DoS SoCIS FUNDADoRS D’EgARA-TELEk/// I. MARQUèS

ubicaciÓ: Terrassa


TrEballaDOrs: 28

facTuraciÓ: 2 m€ (2009)

EGARATELEK

1 ///


EqUIPAMENTS /// CERdAnyOLA

El sincrotró Alba fixa la inauguració el dia 22 de març

vint Cerdanyola. En aquest sentit, el relleu a la ciutat deixa sobre la taula projectes importants, com la urbanització del Cen-tre Direccional, la recuperació de l’entorn del riu Sec, el projecte de la Plana del Cas-tell, la construcció del nou hospital o, fins i tot, la reforma de l’organització interna de l’Ajuntament.

Davant la incertesa que pot suscitar el can-vi polític en un municipi en plena transfor-mació, la nova alcaldessa va expressar la seva intenció de treballar i tirar endavant tots aquests projectes, a més d’altres que ja estan en cartera. Així, Carmona va apos-tar per un futur amb un “model econòmic sostenible que generi ocupació”, i va afegir que el sincrotró, els empresaris i els sindi-cats han de ser els protagonistes d’aquest nou model.

CRISI POLíTICA. Quan l’anterior alcalde, An-toni Morral, va decidir destituir la primera tinenta d’alcalde, Consol Pla, de CiU, amb qui havia mantingut la coalició de govern des del 2007, va començar una crisi política a Cer-danyola. Era el 28 de setembre. Això va pro-vocar un trencament del pacte entre les dues formacions, cosa que va deixar els ecosoci-alistes en minoria. Després de dos mesos de converses entre tots els partits, els grups de PSC i CiU van decidir presentar una moció de censura “per solucionar la crisi política de la ciutat”, que ha acabat amb Carmona a l’alcaldia”. /// I. VALLESPÍN

l’accelerador de partícules Alba, al Cen-tre Direccional de Cerdanyola, s’inau-

gurarà oficialment el 22 de març, segons va anunciar l’exalcalde de Cerdanyola, Antoni Morral, durant el seu discurs de comiat del govern municipal el 16 de desembre. La nova alcaldessa és la socialista Carme Carmona, després que el ple municipal extraordina-ri aprovés la moció de censura presentada per PSC i CiU.

El sincrotró Alba és un accelerador de partí-cules, un gran laboratori de llum que repre-senta un punt d’inflexió per al territori, ja que és l’únic equipament d’aquestes característi-ques al sud d’Europa i perquè al seu voltant es pot començar a generar un nou model d’eco-nomia basat en el coneixement, amb aplica-cions en múltiples sectors com la física i la química, el medi ambient, la medicina o la cultura. Les instal·lacions, de 22.870 m2, es-taran integrades en un espectacular edifici en forma de cargol de 140 metres de diàmetre, a peu de la B-30, carretera que connecta Sant Cugat amb el Parc Tecnològic del Vallès.

El sincrotró Alba ha suposat una inversió de 202 milions d’euros, que financen a parts iguals la Generalitat i el govern central. En total, està previst que el centre doni servei, anualment, a mil investigadors i empreses d’alta tecnologia.

Precisament, l’anunci del sincrotró és in-dicatiu de la transformació que està vi-

Antoni morral anuncia la data en el seu discurs de comiat de l’alcaldia de Cerdanyola

El sincrotró donarà serveis a investigadors i empreses d’alta tecnologia /// I.M.

Sony incorporarà a la seva planta energies renovables

Part de la planta que el grup Sony té a Viladecavalls podria dedicar-se a ener-

gies renovables, segons fonts del sector de l’electrònica del consum recollides per Efe. Portaveus de Sony han declinat fer declara-cions, però segons el comunicat, l’empresa tindria en marxa un estudi que preveu de-dicar una part de les instal·lacions de Vila-decavalls a la fabricació de plaques solars a mitjà i llarg termini. Si es confirmés aques-ta possibilitat, la iniciativa hauria de ser pre-sentada per la filial espanyola al Japó i s’hau-ria d’aprovar des de la central de la multina-cional nipona a Tòquio. La fàbrica catalana de Sony, on treballen unes 2.500 persones incloent-hi temporals, és la planta d’electrò-nica de consum més important que encara fabrica a Espanya, amb 1,5 milions de tele-visors a l’any.

Durant l’any passat la multinacional es va comprometre a mantenir la continuï-tat de la planta espanyola fins a finals del 2010, tot i que la decisió va comportar la reducció de la seva plantilla en unes 290 persones, un centenar de les quals, a tra-vés de baixes voluntàries i prejubilacions acordades amb els sindicats de la factoria

de Viladecavalls. Els treballadors també van acceptar congelar els salaris els anys 2009 i 2010, com a part del que el direc-tor general per a Espanya, Pedro Navar-rete, va definir en el seu moment com “un exercici de responsabilitat social”.

Tot i això, la pressió de països amb menys costos de mà d’obra està obligant la plan-ta d’electrònica de consum a tot Europa Occidental a buscar alternatives per ga-rantir l’activitat industrial i en aquesta lí-nia s’emmarca l’estudi per a la factoria de Sony a Espanya. /// REDACCIó

La planta de Sony a Viladecavalls /// I.M.

EMPRESA /// ViLAdECAVALLs


L’asseguradora Axa atura el projecte de seu a Sant Cugat

l’empresa asseguradora Axa ha de-cidit paralitzar el projecte de cons-

trucció de la nova seu corporativa catala-na a Sant Cugat del Vallès. La companyia s’havia fixat en la població vallesana per la proximitat amb Barcelona i perquè hi té uns terrenys al barri de Volpelleres, a més de disposar ja al municipi d’un centre d’atenció al client.

Els motius per tirar enrere el projecte cal buscar-los novament en la situació eco-nòmica actual, poc propensa al risc i a la inversió, cosa que ha portat la direcció de l’asseguradora a frenar el projecte de construcció de la nova seu fins que millo-ri el context econòmic.

TRASLLAT A CORNELLÀ. La intenció del nou complex a Sant Cugat partia de la ne-cessitat d’abandonar les oficines que ocu-pa encara la companyia al centre comer-cial barceloní de l’Illa Diagonal, on s’esta-rà fins al juliol en règim de lloguer després d’haver venut la seva seu catalana l’any passat. Però un cop el projecte de la nova seu social s’ha deixat de banda, com a mí-nim temporalment, l’empresa ha decidit

reubicar la plantilla al World Trade Center Almeda Park, a Cornellà de Llobregat, en unes oficines de 9.000 metres quadrats en règim de lloguer. Està previst que el tras-llat dels treballadors es dugui a terme a mitjans d’aquest 2010.

Malgrat la reorganització que s’està duent a terme, la intenció del grup assegurador francès continua sent, com ja va declarar després d’absorbir la competència suïssa de Winterthur el 2007, de mantenir a Es-panya tant una seu catalana com madrile-nya. /// REDACCIó

Seu d’Axa a Madrid /// CEDIDA

AxA /// sAnT CUgAT

Sabacaucho dissenya un piló viari més segur

l’empresa de Castellar del Vallès Sabacaucho ha desenvolupat un

nou model de piló viari de polímer que minimitza el risc de lesions en cas d’ac-cident automobilístic. Segons les pro-ves realitzades a l’Institut d’Investiga-ció Aplicada de l’Automòbil, un impac-te amb un piló d’aquest tipus, anomenat X-Last, és deu vegades menys agressiu que amb un piló normal de ferro forjat.

En concret, un cop que es produeix a 40 km/h contra un piló tradicional su-posa un impacte cinc vegades superi-or al límit fixat, mentre que en el cas d’un impacte contra un piló X-Last, que és com s’anomena el producte, la càr-rega per suportar és gairebé la meitat del límit. El departament d’investigació i desenvolupament de l’empresa Saba-caucho ha treballat durant tres anys en aquest projecte, i ha aconseguit un pro-ducte més segur, flexible, pràcticament indestructible i inoxidable.

INTERèS INTERNACIONAL. L’ interès pels avantatges d’aquestes virtuts ha quedat demostrat amb les sol·licituds

de diversos ajuntaments i d’algunes em-preses internacionals del producte de-senvolupat per Sabacaucho després de la seva presentació en diversos certà-mens i fires sobre seguretat viària, sec-tor en el qual destaca l’empresa. De fet, entre els treballs d’investigació més sig-nificatius desenvolupats per Saba-caucho s’hi inclou l’estudi sobre l’apli-cació dels elastòmers (polímers elàs-tics) per als usos sol·licitats, i un dels usos habituals d’aquests cautxús és pre-cisament sobre productes relatius a la seguretat viària. /// REDACCIó

Productes de Sabacauch /// CEDIDA

SABACAUCHO /// CAsTELLAR dEL VALLÈs

ERO

Els treballadors de l’empresa de components per a l’automòbil Estampaciones sabadell han tornat a mobilitzar-se davant el nou expedient de regulació dictat per la direcció de la companyia sabadellenca. Aquest és el quart procés d’acomiadaments que

emprèn l’empresa des de l’octubre del 2008. En aquest cas, la decisió afectarà 553 treballadors de la planta de Palau-solità i Plegamans, als quals s’aplicarà una baixa de 140 dies fins al mes de setembre vinent, a més d’un pla de baixes voluntàries. /// REDACCIó

Quart ErO a Estampaciones sabadell


25 dE gEnER

PrEsEnTaciÓ DE la nOrMa unE 150.301 D’EcODissEnYLa jornada s’adreça a empreses interessades en l’ecodisseny i en les eines d’anàlisi ambiental com a factor d’ecoinnovació, més específicament a aquelles empreses certificades, o amb interès de fer-ho, amb una isO 14.001, isO 9.0001, EmAs o que tenen algun producte amb ecotiqueta.Organitza: Parc Tecnològic del Vallès hora i lloc: 17 h, al Centre d’Empreses de noves Tecnologies del PTV (Cerdanyola) més info: www.ptv.es

PANELL INFO

12 dE gEnER TancaMEnT fiscal i cOMPTablE 2009formació de 8 hores adreçada a responsables i professionals del departament de comptabilitat, directors financers, assessors i consultors comptables financers i fiscals i totes les empreses i assessors que porten comptabilitats d’acord amb la normativa mercantil. Organitza: patronal Cecot Lloc: seu de Cecot (sant Pau, 6, Terrassa) més info: www.cecot.org

18 dE gEnER inTErniM ManagEMEnT. DE la PrOfEs. a la inTEr. DE la PiMErJornada que vol presentar a les empreses els motius, l’enfocament i les etapes per dur a terme una reflexió de futur sobre conceptes com cooperació, aliances i innovació, i tenir-los en compte a l’hora de desenvolupar noves opcions que els permetran, amb petits passos i grans canvis, ser més competitius en el mercat actual.Organitza: Parc Tecnològic del Vallèshora i lloc: 18 h, al Centre d’Empreses de noves Tecnologies del PTV (Cerdanyola)més info: www.ptv.es

19 dE gEnER OPEraciOns VinculaDEsseminari que s’adreça a empresaris, responsables financers d’empreses, comptables, assessors fiscals, consultors i a totes aquelles persones interessades a conèixer les operacions vinculades, i que té per objectiu adquirir les pautes per confeccionar la documentació específica dels grups empresarials i la documentació específica de l’obligat tributari, i analitzar les operacions vinculades des de la perspectiva jurídica, tributària i comptable.

Organitza: patronal CecotLloc: seu de Cecot (sant Pau, 6, Terrassa)més info: www.cecot.org

fins AL 7 dE mARç cOnnEcTa aMb la innOVaciÓL’exposició vol apropar els centres innovadors catalans a la societat, presentant nous productes i els grups de recerca que els han fet possibles. Les empreses que hi participen, amb l’aportació de les seves creacions innovadores i sostenibles, fomenten l’activitat econòmica i la creació d’una personalitat pròpia que forma la Catalunya del segle xxi. La divulgació de la innovació impulsa vocacions i estimula la curiositat cap al món científic i tecnològic.Organitza: mnACTECLloc: mnACTEC (rbla. d’Ègara, 270, Terrassa)més info: www.mnactec.cat

dEL 23 dE gEnER AL 17 d’ABRiL sabEr nEgOciar. l’arT O l’HabiliTaTCurs de 60 hores per a aquells treballadors en actiu interessats a desenvolupar les activitats i les actituds que els permetin guanyar seguretat i augmentar els recursos en un procés de negociació.Organitza: patronal CecotLloc: seu de Cecot (sant Pau, 6, Terrassa)més info: www.cecot.org

dEL 25 dE gEnER AL 15 dE fEBRER iniciaciÓ a la infOrMàTicaCurs pensat per a persones amb poc o cap coneixement d’informàtica. sessions cada dilluns i dimecres, de 9 a 12 h del matí.Organitza: Centre d’Estudis mumanyLloc: seu del CEm (av. de Barcelona, 21, Rubí)més info: www.cemformacio.com

L’empresa madrilenya Dimetronic ha aconseguit el contracte públic de se-

nyalització del tram corresponent a la per-llongació de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya a Terrassa, que donarà tres noves estacions a la zona: UPC-Vallparadís, l’inter-canviador FGC-Renfe al cor de la ciutat, i una parada al barri de Can Roca. L’import de l’ad-judicació és de 17,7 milions d’euros, un 1% menys del previst en el pressupost de lici-tació. L’empresa pública Gisa ha adjudicat el projecte a Dimetronic després que cap altra empresa presentés ofertes.Dimetronic, empresa amb més de 45 anys d’experiència en senyalització, s’encarre-garà també de senyalitzar el trajecte que uneix Figueres amb Barcelona.

L’empresa Visa Computers, situada al Parc Tecnològic del Vallès, ha pre-

sentat el primer ordinador ultraportàtil en català per a la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió, un producte persona-litzat amb els continguts de l’ens públic. Una de les seves particularitats és que es tracta del primer Netbook en català que incorpora el sistema operatiu Windows 7. D’altra banda, inclou serveis específics relatius a la cadena catalana, com Explora més TV3, per accedir als continguts dels programes de televisió i canals de ràdio.Amb aquesta aposta TV3 és la cadena pi-onera pel que fa al desenvolupament de propostes alternatives per aconseguir nous mercats televisius.

VISA COMPUTERS/// BARCELOnA

un ordinador ultraportàtil en català per a TV3

DIMETRONIC /// TERRAssA

Dimetronic senyalitzarà els fgc de Terrassa

ENRIqUE AyUSO, VICEPRESIDENT DE L’ASSOCIACIÓ jURíDICA RIAD

Enrique Ayuso, di-rector gerent de

DEPSA, filial del Grup Catalana Occi-dent, ha estat nomenat nou vicepre-sident del RIAD (associació internaci-onal de companyies d’assegurances de protecció jurídica).

RAIMOND FERNÁNDEZ, FUNDADOR D’AVANMODA

L’empresa tèxtil sa-badellenca ha iniciat

la comercialització dels seus productes als Emirats Àrabs. A més, Avanmoda ha presentat una nova cortina revolucio-nària amb filtre solar natural, imperme-able i antiadherent.

MARGARITA CALAFELL, INVESTIGADORA DE LA UPC DE TERRASSA

Calafell lidera un grup d’investigadors que ha guanyat el primer premi d’ACC1Ó per desenvolupar Biprocel, un nou material procedent del reciclatge del paper, ignífug, imperme-able, aïllant i resistent.

LES CARES DE LA ‘B30’

MARIÀ GAL·Lí, PRESIDENT D’AIGüES DE TERRASSA

Marià Gal·lí ha es-tat nomenat membre

de la comissió executiva, de nova crea-ció, de l’Operador del Mercado Ibérico de Energía-Polo Español S.A. (Omel). L’entitat gestiona la lliure contractació d’electricitat.

jOSEP CASAS, PRESIDENT DEL CIESC

El Consell Intersec-torial d’Empresaris de Sabadell i Comarca

(CIESC) ha renovat la presidència. Jo-sep Casas, president del Gremi de Fabri-cants de Sabadell des del 2006, és el nou nomenament en substitució de So-fia Gabarró, del Centre Metal·lúrgic.

jAVIER SOLANA, PRESIDENT ESADE CENTER FOR GLOBAL ECONOMy & GEOPOLITICS

L’alt representant de la política exterior de la Unió Euro-pea en els últims 10 anys és escollit per ocupar la presidència del Center for Global Economy and Geopolitics d’Esade, de nova creació.


Fa temps que des de l’Administració o pa-tronals com la Cecot s’ha anat insistint en la necessitat d’abordar els processos d’in-ternacionalització amb personal format i amb el suport d’assessorament professio-nal extern, sobretot en la fase inicial de sor-tida a l’exterior. I s’ha posat un èmfasi espe-cial en la necessitat de compartir experièn-cies i d’establir aliances estratègiques que permetin guanyar dimensió i competitivi-tat en els mercats internacionals.

És cert que s’han impulsat propostes d’acompanyament molt interessants amb metodologies contrastades, com ara el pro-grama PIPE de l’ICEX, o els programes Nous Exportadors o Noves Empreses Internacio-nalitzades, promoguts per ACC1Ó. Aquests programes ofereixen assessorament i for-mació a l’empresari i al seu personal, però també és cert que existeix encara un vo-lum d’empreses amb potencial exportador que no perceben útils per a la seva empre-sa aquestes fórmules o simplement que no troben encaix en els programes preesta-blerts per l’Administració.

La realitat de les nostres empreses és molt diversa, com bé sabem tots els que estem en contacte diari amb micros i pimes. I la situació actual dels mercats és tan canviant que en molts casos les formes tradicionals d’abordar els mercats exteriors no servei-xen; en són un exemple els sectors de pro-ductes intermedis o els serveis.

No és aquest l’esperit que inspira decisi-ons com les adoptades darrerament per part de la Secretaria d’Estat de Comerç del Ministeri de Comerç, en el sentit de limitar l’accés a la informació i als serveis de les oficines comercials de què les associaci-ons empresarials han gaudit durant anys. Sabem com canalitzar i concretar les ne-cessitats d’informació de les nostres em-preses i com aprofitar i optimitzar en be-nefici seu la important tasca que aquests organismes presten en favor de la inter-nacionalització. L’Administració hauria de confiar més en la societat civil i intervenir menys en el desenvolupament de l’econo-mia. Els programes han d’estar al servei de les empreses i adaptar-se als canvis com aquestes s’adapten a una realitat econò-mica molt dinàmica.

En definitiva, si demanem a les empreses que innovin, que s’espavilin i assumeixin riscos per sortir a l’exterior, també és just que exigim a les institucions en general que els recursos disponibles s’aprofitin amb la màxima eficiència i efecte multi-plicador. Estem convençuts que aquesta és la voluntat de tots. Que se cercaran i s’implementaran les vies per fer-ho. El nostre parer és que, si som capaços d’aconseguir més flexibilitat i més proxi-mitat a l’hora de gestionar els recursos destinats a la internacionalització, hau-rem fet un gran pas. /// ASUN CIRERA, AS-

SESSoRA DE CoMERÇ EXTERIoR

En els moments actuals de dificultat econòmica, les veus que aposten per

sortir a l’exterior i internacionalitzar l’ac-tivitat de les empreses es multipliquen. El fet és que les empreses que estaven posici-onades en els mercats exteriors o que, com a mínim, havien iniciat un procés exporta-dor cap a altres mercats reconeixen estar afrontant la crisi amb menys dificultats. La llarga tasca de conscienciació i divulgació realitzada al llarg d’anys per les patronals i l’Administració ha esdevingut finalment, i per acció de la crisi, un convenciment ge-neral. Cal sortir a l’exterior!

Però s’ha de tenir present que, més enllà d’operacions oportunistes, l’exportació o, si es vol, la internacionalització entesa d’una forma més àmplia, és un procés que requereix un aprenentatge que l’empresa-ri ha d’estar disposat a fer i a facilitar al seu equip, i uns recursos que en molts casos no tindran un retorn immediat.

quins són els principals ris-cos que comporta l’activitat exportadora i com podem gestionar-los? L’activitat exportadora està subjecta a diver-sos riscos polítics, comercials, fluctuacions de preus, canvis de moneda, etc.L’empresa ha de determinar en el seu cas concret (pel tipus de mercat, clientela, país objectiu, sector, etc.) quins riscos l’afec-ten, quantificar el dany que pot comportar i adoptar, si escau, les mesures necessàries per eliminar-lo o si més no reduir-lo o trans-ferir-lo mitjançant una assegurança.Els riscos habituals en una venda internaci-onal solen ser la resolució unilateral de la co-manda pel comprador, l‘impagament del preu o pèrdues per oscil·lacions monetàries, problemes en el lliurament de la mercaderia.Molts d’aquests riscos es poden eliminar o reduir mitjançant la utilització adequada de clàusules contractuals, fent un ús adequat dels Incoterms per minimitzar les obligaci-ons del venedor referides al lliurament de les mercaderies, establir sistemes de pagament amb el màxim de garanties, o pactar l’establi-ment de garanties contractuals. També es poden transferir els riscos mit-jançant diversos tipus d’assegurança, ja si-guin per cobrir el risc d’impagament, les oscil·lacions de canvi o els danys ocasio-nats pel transport.

quins són els mercats amb més oportunitats per a les empreses catalanes?En principi tots els mercats representen oportunitats per a l’empresa si s’aconsegueix trobar el partner adequat. Els mercats europeus han estat fins ara el mercat natural de les nostres empreses ex-portadores i les xifres ho demostren si tenim en compte que el 70% de les exportacions ca-talanes s’adrecen a la Unió Europea. Sembla que les perspectives apunten que es mantin-gui la tendència tenint en compte la paritat dòlar/euro que fa molt difícil per a les empre-ses espanyoles l’accés a mercats dolaritzats si no és a través d’estratègies d’implantació. Ara bé, el procés de globalització de l’econo-mia fa que sigui cada vegada més interes-sant per a les empreses mirar cap a mercats emergents mot menys madurs, amb impor-tants índexs de creixement i on en definitiva es troben localitzats els seus potencials cli-ents i/o proveïdors. Mercats com Brasil i Xina estan constantment sobre la taula, inclo-sos els casos d’empreses que inicien per pri-mera vegada la seva aventura internacional i que no troben encaix en mercats més pro-pers culturalment i geogràficament. Darre-rament també es parla de les grans oportuni-tats que presenten els mercats africans. Són, no obstant això, països que exigeixen una ex-periència i una assumpció de riscos que difí-

cilment ara com ara són a l’abast de les nos-tres empreses.

quan fem una venda a una empresa estrangera, quina llei s’hi aplica?Cal, en primer lloc, tenir present que en ma-tèria contractual el que hagin acordat les parts preval, sempre que no sigui contra-ri a l’ordre públic, i en això s’hi inclou tam-bé l’elecció de la llei aplicable. Aquest és un principi reconegut en la majoria d’ordena-ments jurídics. Si no hi ha acord sobre la llei aplicable, com sol ser habitual en les operacions comer-cials que duen a terme les empreses, cal aplicar les normes de conflicte per deter-minar la llei aplicable. En el cas que aques-ta sigui l’espanyola, s’ha de saber que re-sulta automàticament d’aplicació la con-venció de Viena sobre compravenda internacional de mercaderies. Aquesta re-gulació difereix substancialment en al-guns aspectes importants de les normes del Codi de Comerç que s’aplicarien en una venda interna, com ara els terminis de re-clamació per defectes en la mercaderia. L’establiment de pactes contractuals i con-dicions generals de venda ajudaran a do-nar més seguretat jurídica a les transacci-ons internacionals, especialment amb em-preses de fora de l’àmbit comunitari.

PATRONAL CECOT /// NoRMATIVA SoBRE LA DoCUMENTACIó FISCAL

L’Administració hauria de facilitar la internacionalització davant la caiguda de la demanda interna, l’exportació és l’única solució per a moltes empreses. L’ens públic ha de plantejar polítiques flexibles per a les empreses

ASSESSORAMENT EMPRESARIALàrea de comerç exterior i internacionalització.Asun Cirera, assessora de comerç exterior de la patronal Cecot

Envieu les vostres preguntes a:[email protected]

26 GAS A FONS B30 DIVENDRES, 8 DE gENER DEL 2010

sER innOVAdOR O CREATiU nO EsTà REnyiT AmB EL fET dE sER sOsTEniBLE. JA nO hi hA EmPREsA qUE Es PUgUi COnsidERAR mOdERnA i dE fUTUR si nO Té En COmPTE CRiTERis ECOLògiCs i mEdiAmBiEnTALs En LA sEVA ACTiViTAT, i Així Li hO RECLAmARAn CAdA VEgAdA més ELs sEUs COnsUmidORs, LEs AdminisTRACiOns i, En dEfiniTiVA, EL PLAnETA.

Sostenibilitat

1 ///

L’EMPRESA PENSA EL SEU FUTUR EN VERD

TEXT: XaViEr aMaT /// FoToS: cEDiDEs / isabEl MarQuÈs

27GAS A FONSB30 DIVENDRES, 8 DE gENER DEL 2010

“Una empre-sa soste-nible és aquella que crea valor eco-

nòmic, mediambiental i social a curt i llarg termini, i que contribueix d’aques-ta manera a l’augment del benestar i a l’autèntic progrés de les generacions pre-sents i futures, tant en el seu entorn im-mediat com en el planeta en general”. Aquesta definició la signaven l’any 2002, en el Código de Gobierno para la Empre-sa Sostenible, la Fundació Entorno, l’es-cola de negocis IESE i Pricewaterhouse-coopers. D’aleshores ençà la preocupació pel medi ambient i la sostenibilitat des de tots els àmbits sembla haver-se anat in-crementant cada vegada més, i qüestions com els efectes que ja està començant a tenir el canvi climàtic ben poques veus les posen en dubte. La qüestió és global, tot el món ho ha pogut veure clarament fa poques setmanes amb la cimera de Co-penhaguen i l’expectació que va aixecar arreu; una altra cosa és que s’arribés a veritables acords. Però pel que fa a les ac-tuacions i a l’actitud del món empresari-al –com a agents generadors de residus,

1 /// TauW ibEria.Una de les consultories mediambientals més veteranes a la comarca

2 i 3 /// rEciclaTgE i rEsiDus.La quantitat de deixalles i el reaprofitament dels materials és un dels grans maldecaps i al mateix temps reptes de la societat actual/// CEDIDA

“Si hi ha eMpreSariS que encara penSen que això no éS iMportant, que llegeixin MéS, i que eS poSin a actuar ara perquè elS canviS Seran Molt ràpidS”, diu rafael Sardá

com a organitzacions que necessiten de l’ús de grans quantitats d’energia o com a fabricants de components i produc-tes–, aquestes es miren amb lupa, i avui ja sembla impossible aixecar la persiana d’un nou negoci sense tenir en compte els criteris de sostenibilitat, mentre que les antigues fàbriques i empreses tam-bé han de fer passos per adaptar-se a allò que estableixen lleis i normes.

L’investigador científic del CSIC i pro-fessor d’Esade en temes de medi am-bient, Rafael Sardá, considera però que les empreses no s’han de limitar a com-plir, sinó que “han d’anar més enllà, han de liderar el canvi que s’ha de produir en un futur proper”, i fins i tot, diu, “han de ser determinants per aturar el canvi cli-màtic, cadascuna des de la seva parcel-la”. Més que d’empreses “verdes”, Sar-dá prefereix parlar de “productes verds”, i, en tot cas, d’empreses “responsables, aquelles que són ecoefectives. El futur passa per aquestes”. Tot i aquesta im-portància del món empresarial, l’inves-tigador del CSIC no s’està de recordar que aquest és un tema “d’una gran cor-responsabilitat, en què cada ciutadà té el seu rol amb l’ús que fa de les coses en

el seu dia a dia i, per descomptat, els go-verns, que no pot ser que segueixin do-nant missatges contradictoris al respec-te”. A les classes que imparteix a Esade, Sardá dóna als seus alumnes un missat-ge de sostenibilitat corporativa, i mos-tra com l’empresa pot guanyar valor des d’un punt de vista mediambiental. L’in-vestigador científic és contundent quan manifesta: “Si hi ha empresaris que en-cara pensen que això no és important, que llegeixin més, i que es posin a actu-ar ara mateix, perquè els canvis seran molt ràpids. No facin cas al cosí de Ra-joy”. L’investigador, però, creu que una part important de l’empresariat ja n’ha pres consciència i que “en el proper re-lleu generacional això ja no hi haurà qui ho aturi, perquè avui més del 70% dels alumnes agafen les matèries de lliure elecció relacionades amb el medi ambi-ent. Fa deu anys aquest percentatge era molt inferior”.

subsTiTuciÓ DE MaTErials

En la mateixa direcció es mostra Rosa Garcia, directora de la Fundació Catalana per a la Prevenció de Residus i Consum Responsable. Aquesta entitat privada sense ànim de lucre, nascuda el 2005 per iniciativa d’entitats ecologistes i cíviques amb el suport de les administracions i el món empresarial, té com un dels seus objectius impulsar accions i pràctiques que promoguin la cultura de la reducció, la reutilització i l’aprofitament dels re-sidus com a recursos, “eines importants per invertir les tendències d’augment de residus”, explica. La generació de resi-dus i els models de gestió d’aquests resi-dus tenen una relació directa amb el can-vi climàtic, ja que són una oportunitat per reduir la producció de gasos d’efec-te hivernacle (GEH) i estalviar energia. Per Garcia, “les empreses esdevenen una peça clau per invertir les tendències. La seva contribució passaria per adoptar objectius de millora de la producció i ac-tivitat econòmica basats en la substitu-ció de materials perillosos i no renova-bles, el tancament del cicle de materials, l’economia poc intensiva en ús d’ener-gia i carboni, l’adopció de bones pràcti-ques ambientals en cadascun dels àmbits de treball i la reducció dels impactes en la salut i el medi ambient”. En aquesta lí-nia, la Fundació ofereix cursos de forma-ció per a empreses, així com informació periòdica a través del seu butlletí, i tam-bé un servei d’atenció personalitzat (per conèixer-ne els detalls, el millor és en-trar a www.residusiconsum.org o bé tru-car al telèfon 93 668 61 07). La directora de la Fundació es mostra moderadament optimista amb l’actitud del món empre-sarial respecte a la sostenibilitat i el medi ambient: “Malgrat que existeixen algu-nes empreses sensibles i conscients de la seva responsabilitat, fins ara els exem-ples són limitats. Considerem, però, que aquestes empreses estan obrint camí i que algunes d’elles han esdevingut un

3 ///

2 ///

28 GAS A FONS B30 DIVENDRES, 8 DE gENER DEL 2010

model, com en el cas de la reducció de les bosses de plàstic per part d’empreses distribuïdores catalanes o la minimitza-ció i gestió de residus”.

l’HOra DE lEs rEnOVablEs

Davant el futur que s’endevina, sembla-ria que les empreses dedicades al món de les energies renovables tenen el camp llaurat. A la comarca hi ha bons exem-ples. Óscar Brujas va obrir Novatec Re-novables a Sant Quirze del Vallès fa tot just un any, i efectivament va fer el cop de cap, diu, perquè “es tracta d’un sector emergent i de futur, i per la consciència en temes mediambientals”. Novatec du a terme projectes d’enginyeria i instal-lacions d’energies renovables, concre-tament en tres tecnologies: la solar tèr-mica, la solar fotovoltaica i la biomassa, i s’adreça al sector terciari, com càm-pings, cases rurals o hotels, a més de tre-ballar per a ajuntaments. El seu objectiu és satisfer les necessitats d’estalvi ener-gètic del usuari o client final. Malgrat tot, Brujas encara observa “poca sensibilitat per part de la societat vers el medi am-bient”. Tot i això, està convençut que en un futur la cosa canviarà, “perquè és obvi que el benefici és global”.

Molt més veterana és l’empresa Tauw Iberia, nascuda amb el nom de Covitec-ma l’any 1989. Es tracta d’una consulto-ria i enginyeria que aporta solucions a les necessitats ambientals de diferents tipus d’empreses, siguin públiques o privades. Si bé, com diem, la branca espanyola, amb una de les seves dues seus al Parc Tecnològic del Vallès, va obrir-se fa dues dècades, Tauw Group data ja de l’any 1928, i va sorgir a Holanda a partir de la gestió de les aigües dels canals. Això ens pot donar idea dels anys que fa que estan preocu-pats per qüestions mediambientals països no gaire allunyats del nostre. Per Enrico Coggiola, enginyer ambiental i gerent de màrqueting de Tauw Iberia, “tot això es pot anar equilibrant perquè les directives europees en aquesta matèria ja són comunes. Ara bé, aquí encara falten uns passos”. I és així malgrat que el concepte de “desenvolu-pament sostenible” ja està recollit en l’Informe Brundtland de l’any 1987: “És aquell desenvolupament que satisfà les necessitats actuals de les persones sense comprometre la capacitat de les futures generacions perquè puguin satisfer les seves”.

Sostenibilitat

BIBLIOGRAFIA

Energías e impacto ambientalB. Azkarate Luxan i Alfredo mingoran-ce Jiménez (2008). Ed. sirius

Medio ambiente y empresa: de la con-frontación a la oportunidad J. A. Brío gonzález i B. Junquera Cima-devilla (2001).Ed. Civitas

Empresa y medio ambiente: hacia la gestión sostenible J. Conde i Col. (2003).Ed. nivola

Empresa y medio ambiente. Políti-cas de gestión ambientalgemma durán Romero (2007).Ed. Pirámide

Medi ambient. Tecnologia i cultura Lluís Reales (2006).Ed. departament de medi Ambient de la generalitat de Catalunya

“Malgrat que hi ha alguneS eMpreSeS SenSibleS i conScientS de la Seva reSponSabilitat, finS ara elS exeMpleS Són liMitatS”, conSidera roSa garcia

4 /// nOVaTEc rEnOVablEs.óscar Brujas va obrir l’empresa a Sant Quirze del Vallès ara fa un any.

5 /// rafaEl sarDÁimparteix classes de medi ambient a futurs i actuals empresaris a Esade i és investigador científic del CSIC

TAULA /// cOMParaciÓ DE lEs EMissiOns DE gasOs HiVErnaclE sEgOns El sisTEMa DE TracTaMEnT DE rEsiDus.Font FPRC a partir d’‘Environmental Benefits of Recycling - WRAP, 2006’

4 /// 5 ///

MaTErial cO2 eq per tona abocada cO

2 eq per tona incinerada cO

2 eq per tona reciclada

Envasos de plàstic 3,6 5 1,7

Envasos de vidre 0,84 0,84 0,53

Envasos d’acer 3 1,3 0,7

Envasos d’alumini 9 11 2

Paper i cartró 3,99 2,56 2,5

fOrM 4,5 4,2 4,08

GASOS HIVERNACLE I TRACTAMENT DE RESIDUS

29GAS A FONSB30 DIVENDRES, 8 DE gENER DEL 2010

Al portal ‘mediambientdigital.com’ hi ha informació extensa sobre el món de l’empresa i el medi ambient. Un dels seus fundadors i de les persones més actives que hi participa és el gestor empresarial José Luis morales TExT: XaViEr aMaT /// fOTOs: isabEl MarQuÈs

josé Luis Morales /// managing director a Compostadores sL i gestor empresarial

voltant de l’economia del coneixement. S’ha pres consciència que les activitats “depredadores de recursos” no tenen fu-tur i no aporten valor, ni per a l’empresa ni per a la resta de la societat. Podem tro-bar-ne exemples concrets entre algunes de les empreses més conegudes de la co-marca. Per exemple, Banc Sabadell i Flui-dra són dues de les empreses que formen part de l’índex FTSE4GOOD IBEX, cre-at conjuntament per FTSE Group i BME (Bolsas y Mercados Españoles). Aquest índex el formen valors que compleixen amb els criteris establerts de bones pràc-tiques en responsabilitat social corpora-tiva (RSC).

Però segur que encara estem lluny d’Europa...No tots els països d’Europa han anat a la mateixa velocitat. El que està clar és que no estem precisament al mateix nivell que els països que es troben en primera línia, i per això hem d’apostar decididament pel desenvolupament sostenible al més avi-at possible. El 21 de desembre es va pre-sentar l’informe anual Sostenibilidad en España 2009 de l’OSE (Observatorio de la Sostenibilidad en España). Dels 165 indi-cadors ambientals, econòmics, socials i institucionals que s’analitzen, s’obtenen resultats baixos en un total de 91. Com a punt positiu es podria indicar que la ten-dència observada en la majoria dels in-dicadors és de millora. A Catalunya es-tem avançant decididament cap a la mi-llora ambiental. Per exemple, l’Agència de Residus de Catalunya ha desenvolupat un programa de gestió de residus municipals (PROGREMIC) molt ambiciós. Com a ini-ciativa destacada per part del sector em-presarial, la Cambra de Comerç de Barce-lona ha impulsat la creació de la Fundació Empresa i Clima, amb l’objectiu d’ajudar les empreses a fer front a la problemàtica i als reptes exigits per la normativa ambi-ental i de canvi climàtic.

Cada empresa, però, es deu sentir com un gra de sorra en un desert en això del canvi climàtic.A finals del mes de setembre es van reunir a Nova York (convocats pel Pacte Mundial de les Nacions Unides) més de 200 líders de tot el món, tant de la societat civil com del sector empresari-al. La conclusió d’aquesta reunió va ser que s’havia d’actuar ja en la lluita contra el canvi climàtic, mitjançant el desenvo-lupament de noves tecnologies i de productes més sostenibles. I això significa noves oportunitats de negoci, noves inversions i nous llocs de treball. De manera que el sector empresarial, els empresaris, han de tenir un paper determinant en la lluita contra el canvi climàtic. Fins i tot, cada vegada són més comunes entre les empreses les iniciatives actives de sostenibilitat ambiental, com poden ser els projectes de compensació voluntària d’emissions de CO2 que provoca la seva activitat.

la seva activitat. Totes les empreses estan experimentant avui dia una pressió per part de les diferents administracions, de la societat, dels accionistes, que les empe-nyen cap a la sostenibilitat.

ja és indissociable ser innovadors i ser sostenibles.Sense cap mena de dubte, els factors de sostenibilitat han de formar part de l’es-tratègia competitiva de qualsevol em-presa. Això vol dir que conceptes que po-den semblar ecoinnovadors, com l’eco-disseny, han d’estar integrats de forma natural en els processos productius de qualsevol negoci.

Ha augmentat la consciència ecològica dels empresaris els darrers anys?Cada vegada són més les empreses que inverteixen en la lluita contra el canvi cli-màtic. No només inversions en energies renovables, sinó també solucions per a la reducció de residus i compensació vo-luntària d’emissions de CO2, entre moltes altres alternatives. Aquestes actuacions de millora mediambiental seran cada ve-gada més comunes. Per una part, es veu-ran potenciades per l’adquisició d’una veritable “consciència ecològica” per part de l’empresariat. I, per l’altra, seran imposades per les pressions rebudes per part d’uns clients que cada vegada es fi-xen més en l’impacte ambiental dels pro-ductes que consumeixen, per analistes financers que tenen molt en compte els indicadors ambientals en l’elaboració dels seus informes, o per inversors que tenen en compte els paràmetres medi-ambientals quan han de decidir si inver-teixen en una empresa o una altra.

Al Vallès, s’estan fent bé les coses?L’entorn empresarial vallesà és plena-ment conscient de la important relació que s’ha d’establir entre desenvolupa-ment econòmic i sostenibilitat. Aques-ta és la raó per la qual s’aposta per pro-jectes que potenciïn la implantació al ter-ritori d’activitats d’elevat valor afegit, al

Quan escoltem aquest concepte ens vé-nen al cap imatges de plaques fotovoltai-ques, aerogeneradors eòlics... Però qual-sevol organització pot ser considerada una empresa verda, sempre que tingui clar que el seu èxit passa necessàriament per optimitzar contínuament els seus proces-sos de negoci, orientant-los cap a la soste-nibilitat. I per aconseguir-ho ha d’alinear aquests processos amb la seva estratègia de negoci, incloent-t’hi un doble objec-tiu: maximitzar la seva eficiència opera-tiva i invertir els recursos necessaris per minimitzar l’impacte mediambiental de

no hi ha futur si no tenim en compte el medi ambi-ent, i no hi ha empresa in-novadora que valgui si no té present la sostenibili-tat. A grans trets aquestes

són les idees de José Luis Morales, Mana-ging Director de l’empresa Compostadores SL, i un dels impulsors d’un dels principals portals d’internet que relaciona empresa i medi ambient.

Existeix una definició d’empresa verda?

La sostenibilitat ha de formar part de l’estratègia competitiva de l’empresa

L’entorn empresarial vallesà és plenament conscient de la important relació que s’ha d’establir entre desenvolupament econòmic i sostenibilitatEls empresaris han de tenir un paper determinant en la lluita contra el canvi climàtic

30 ROTONDA B30 DIVENDRES, 8 DE gENER DEL 2010

quan Jeffrery Sachs va escriure El final de la pobresa –llibre molt recomana-ble, per cert–, en les seves definicions sobre la pobresa no comptava per res amb aquesta figura sorgida els darrers temps, la nova pobresa. El balanç esta-dístic del 2009 reflectirà els pròxims mesos com ha continuat caient en pi-

cat el poder de la classe mitjana a Europa. El pal de paller de l’estat del benestar, el moll de l’os de les democràcies occiden-tals, la classe que dóna estabilitat al sistema és una de les víc-times principals de la crisi financera i econòmica del final de la primera dècada del segle XXI. L’any 2008, aquestes classes mitjanes van perdre entorn del 5% de la seva capacitat de con-sum, cosa que explica perfectament la davallada de l’economia en aquests països, on en el darrer quart de segle sectors proce-dents del que era la classe obrera havien ascendit a la conside-ració de classes mitjanes urbanes, tant pels seus ingressos i la seva capacitat de consum, com pel seu comportament entorn de la cultura i l’oci. Un sector que la crisi ha partit pel mig.

Les previsions pel que fa al consum d’aquest ampli sector soci-al pel que fa al 2010 segueixen a la baixa, malgrat que la inflació estigui en vol molt ras. Alguns experts i sociòlegs afirmen que la nova classe mitjana la formen els anomenats mileuristes, col·lectiu que ja no és exclusiu dels joves i que a Espanya se si-tua a l’entorn dels dotze milions de persones; sector que no tan sols s’ha demostrat capaç de resistir les precàries condicions en què l’obliguen a viure, sinó que fins i tot està donant mos-tres d’una gran vitalitat a l’hora de trobar solucions als seus problemes, com per exemple el fenomen del low cost.

I és que una lliçó d’aquesta crisi és l’adaptació de les persones a les noves circumstàncies. Menys ingressos, menys consum, és clar; però també menys necessitats. I és aquí on rau la clau de volta del que està passant en moltes famílies, que han vist com alguns dels seus membres entraven en l’atur, en jubilaci-ons anticipades o com els ingressos dels seus negocis queien de forma molt notable. Però és que, a més, els salaris s’han desplomat –i molt em temo que seguiran baixant–, un feno-men que va començar molt abans d’esclatar la crisi, cap a mit-jans dels noranta. Un fet que fa vaticinar que anem cap a una societat composta per una classe alta, tecnocratitzada i mino-ritària amb molt de poder, i un magma social en què es confo-nen les antigues classes mitjana i baixa i amb una capacitat de consum limitat, sobretot si es té en compte d’on venim. Cami-nem cap a una nova pobresa, molt matisada, que vindrà deter-minada per la limitació tant dels ingressos com de les neces-sitats, entre les quals l’estalvi energètic i la sostenibilitat for-maran un eix fonamental.

Els nostres rep-tes són impli-car-nos en l’ac-tivitat del parc científic, en l’eix de la B-30, en la reestruc-turació urba-nística i en el correcte con-dicionament dels polígons industrials de la ciutat

Sempre en aquestes dates acostumem a fer repàs del que hem fet i planifi-quem accions de fu-tur. Això, per a una associació jove com l’Associació d’Em-

presaris de Cerdanyola (AEC), és una tas-ca obligatòria a la vegada que apassio-nant. Obligatòria perquè sent empresa-ris com som, no entenem la feina sense la planificació ni el repàs d’objectius. Apas-sionant perquè som una associació jove que ara fa tot just un any que vam comen-çar de manera oficial.

Els objectius de la nostra associació eren clars: donar-nos a conèixer tant en el tei-xit empresarial de Cerdanyola com en el seu Ajuntament i les seves entitats, per garantir la representativitat dels nostres associats; fer créixer el nombre de so-cis de l’AEC tot convidant les empreses que ho desitgin a formar part de la nos-tra junta directiva; recollir les necessi-tats i inquietuds dels empresaris i plan-tejar-les a l’Administració local amb l’ob-jectiu d’arribar a acords i solucions que siguin útils per al teixit productiu del ter-ritori. En aquest punt, l’AEC, pel fet de ser una associació empresarial, va néixer al si de la patronal catalana Cecot. Comp-tem amb el seu know-how amb referèn-cia al lobby empresarial i suposa un motor dinamitzador i canalitzador de les nos-tres propostes tant a l’Administració lo-cal com a l’autonòmica. Per altra banda, també permet oferir serveis d’alt valor afegit als nostres empresaris, com l’as-sessorament empresarial en qualsevol àmbit (internacionalització, fiscal, labo-ral, tecnològic, màrqueting i medi ambi-ent, entre d’altres), els cursos de forma-ció sectorial i transversal, el servei de re-cursos humans (selecció i outplacement), l’organització d’actes i xerrades de temes d’actualitat política o econòmica, els des-comptes en determinats serveis, com en carburants, energies, telefonia i internet

o recentment aerolínies, entre d’altres... L’AEC pretén apropar tots aquests serveis als nostres associats per poder incremen-tar la productivitat de les nostres empre-ses, sobretot en aquests moments de cri-si galopant.

En definitiva, la vinculació amb la Cecot ens aporta representativitat i serveis difí-cils d’aconseguir en l’àmbit local. A la ve-gada ens desvincula políticament de qual-sevol lligam amb les administracions i ens converteix en un interlocutor neutral en la defensa dels interessos empresarials. Entenem la nostra acció com una acció integradora i no de confrontació amb al-tres associacions locals. Per tant, l’AEC és una associació oberta per a tota empresa que vulgui formar part del nostre projec-te: una associació multisectorial que re-presenta la veu dels empresaris a la ciu-tat de Cerdanyola.

Els nostres objectius cap al nou any tam-bé són clars: continuar implicant les em-preses de Cerdanyola en els temes de ciu-tat que els afecten. Tenim reptes, com tot el que s’està fent al parc científic, la par-ticipació en l’eix de la B-30, la reestructu-ració urbanística i el correcte condiciona-ment dels polígons industrials de la ciu-tat. Hem de fer molta feina i tenim ganes de fer-la. Des d’aquí vull encoratjar-vos i convidar-vos que la fem junts.

CARMEN S. LARRABURU diRECTORA EdiTORiAL dE ‘B30’

jORDI SANCHOPREsidEnT dE L’AssOCiACió d’EmPREsARis dE CERdAnyOLA (AEC)

L’ASSOCIACIÓ, UNA ACCIÓ INTEGRADORA AL SERVEI DE L’EMPRESARI

LA ‘NOVA POBRESA’ O L’ADAPTACIÓ AL NOU CONTExT ECONòMIC

31ROTONDAB30 DIVENDRES, 8 DE gENER DEL 2010

LA ‘NOVA INDúSTRIA’ PASSA PER CASTELLAR

L’alcalde de Castellar analitza el sector industrial al Vallès Occidental i proposa millores per liderar l’activitat econòmica

RECOMANATSEls municipis que se-guim apostant pel sector industrial es-tem patint més els efectes de la crisi eco-nòmica global, la qual cosa fa necessari el replantejament dels

models productius. Castellar del Vallès for-ma part de la tradició industrial vallesana, un dels motors importants del teixit pro-ductiu del nostre país.

Per ser conscients de la importància de la indústria catalana només cal fer un cop d’ull a la història. Sempre ha estat l’activi-tat principal de Catalunya i mereix, com a mínim, seguir considerant-la com una part fonamental del present i del futur de l’ac-tivitat econòmica. Això sí, assumint que la realitat econòmica és una altra i que s’ha de concentrar en allò que realment sigui clau, en allò realment important i sota una visió de competitivitat extrema i global.

En l’actualitat s’està parlant ja de la nova indústria (Plataforma Indústria S. XXI), que no només considera l’activitat industrial i manufacturera pròpiament, sinó que tam-bé incorpora els serveis vinculats.

Ens reafirmem en aquest convenciment de la importància que té la indústria a partir de les dades que s’obtenen d’un estudi encarregat per la Secretaria d’Indústria del Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya. Si es considera la nova indústria en el seu con-junt, el pes sobre el valor afegit brut de l’any 2007 és de més del 59% i concentra més del 53% de l’ocupació i agrupa més del 42% de les empreses. A Castellar del Vallès creiem que el futur passa per aquí i apostem clarament pel treball i el disseny d’accions i estratègies conjuntament amb les empreses del territo-ri. Per tant, el sector segueix sent fonamental i bàsic per a l’economia de Catalunya.

De fet, des d’un bon principi vàrem consi-derar, amb total convenciment, que l’Ad-ministració ha de treballar i col·laborar

molt estretament amb el teixit empre-sarial del territori, com és el nostre cas. Aquesta col·laboració ja està donant els seus fruits, això sí, centrant els esforços en tot allò en què coincidim.

Òbviament, per potenciar l’activitat eco-nòmica hem de ser capaços de resoldre problemàtiques que alenteixen el desen-

volupament del territori, com poden ser les infraestructures. Coincidim en el fet que aquesta és una prioritat de país fona-mental per al futur de les indústries i les empreses. Es detecten unes infraestruc-tures insuficients a la zona de principal activitat econòmica, formada pel triangle entre els dos Vallesos, el Barcelonès i el Baix Llobregat, un fet que s’agreuja amb la necessitat que el transport de merca-deries per ferrocarril sigui molt més po-tent del que és.

Focalitzant en l’àmbit geogràfic particular, aquest eix de la B-30 del qual formem part, a Castellar i la seva àrea d’influència tenim pendents de resoldre i de millorar les co-municacions del nostre municipi a partir d’un seguit d’actuacions, com són:

· El desdoblament de la B-124 i la ronda Nord. · L’arribada del tren a Castellar del Vallès. · Les infraestructures de telecomunica-cions. Que es garanteixin bones connexi-ons amb internet a tot el municipi amb fi-bra òptica.

Hem de tenir en compte que si la infraes-tructura no es multiplica per la infoestruc-tura (i a la inversa), no s’aconsegueix res. Això vol dir que és necessari tenir bones instal·lacions i bones connexions, igual que és vital disposar de continguts i ser-veis potents.

Hi ha, de la mateixa manera, molts pro-jectes de vital importància per al país, com són la ronda Vallès, l’ampliació de la B-30, l’eix ferroviari Vallès, el Vial Est del Ripoll...

Per tot això i per avançar plegats i en la lí-nia adequada, és necessari que els pactes nacionals d’infraestructures incorporin totes les administracions, tant locals com supralocals, i tots els agents socioeconò-mics involucrats. El futur dels municipis depèn de la seva capacitat de mobilitzar els seus actius (entitats, empreses orga-nitzacions...).

IGNASI GIMéNEZ RENOMAlcalde de Castellar del Vallès

L’arribada del tren a Castellar i infraestructures de telecomunicacions són les accions més importants per millorar les comunicacions de l’eix de la B-30

la crisis del sigloignACiO RAmOnETEditorial icaria

la bona crisiàLEx ROViRAPòrtic Atrium

32 GPS /// UniVERsiTATs B30 DIVENDRES, 8 DE gENER DEL 2010

El Departament d’Innovació, Universi-tats i Empresa de la Generalitat, diri-

git per Josep Huguet, està estudiant una reordenació del mapa d’innovació a Ca-talunya, segons va publicar La Vanguardia el 28 de desembre. L’Organización para la Cooperación y el Desarrollo (OCDE) con-sidera excessiu que Catalunya disposi de

més de 40 de centres tecnològics i d’in-vestigació. L’objectiu de la reorganització és fer més efectiva la captació d’inversi-ons exteriors.

El departament ha establert set àrees d’in-novació a Catalunya, entre les quals hi ha el nucli Vallès Occidental. Segons la cap-

çalera, els centres tecnològics de referèn-cia a la comarca són: el Leitat, l’Ascamm, el clúster La Salut de Sant Cugat i el Parc de l’Alba. Malgrat això, hi ha altres cen-tres membres de la Xarxa de Parcs Cientí-fics i Tecnològics de Catalunya, com Esa-de-Creàpolis, el Parc Tecnològic del Vallès i el Parc de Recerca de la UAB, que no apa-reixen en la previsió.

Segons el Departament d’Innovació, la fo-tografia final dels nuclis i centres d’inno-vació a Catalunya i en concret al Vallès Oc-cidental es farà pública a principis de març. /// A. BELLoRBÍ

La Generalitat estudia concentrar més la innovació

El PTV no apareix en la previsió /// CEDIDA

INNOVACIÓ /// VALLÈs

Esade formarà part del centre d’innovació en energia sostenible promogut per l’IEIT

racions i Innovació d’Esade i coordina-dora del projecte InnoEnery, Elena Bou, creu que Europa ha demostrat ser molt bona en la creació de coneixement, però que “fins ara el continent europeu no ha pogut traduir tot aquest coneixement en innovació”.

IEIT júNIOR. D’ara endavant, els KIC’s es convertiran en l’equivalent a una base d’operacions de l’Institut Europeu d’In-novació i Tecnologia, distribuïts pel ter-ritori europeu però actuant de forma autònoma. El tinent d’alcalde d’Econo-mia de l’Ajuntament de Sant Cugat del Vallès, Jordi Joly, es va referir a la KIC de l’energia sostenible i va indicar que aquest projecte consisteix a “creure en el fet de compartir el coneixement i el valor afegit”. El titular d’Economia es va mostrar convençut que finalment Sant Cugat atresorarà en un futur l’IEIT Júni-or. Aquest projecte, que va ser una de les propostes defensades pel consistori lo-cal en la presentació de la candidatura santcugatenca a Brussel·les per ser seu de l’IEIT, té com a objectiu detecta el ta-lent de les noves generacions.

L’IEIT és un projecte tecnològic de la Co-missió Europea creat per poder fomen-tar la investigació i la innovació amb una xarxa de comunitats del coneixe-ment, repartides per tota la Unió Euro-pea. Un dels objectius marcats es poder competir amb altres projectes tecnolò-gics com el Massachusetts Institute of Technology. /// LAIA CoRBELLA

Esade i la Universitat Politècnica de Cata-lunya es repartiran les funcions de la KIC de l’energia sostenible. El campus d’Esa-de-Creàpolis a Sant Cugat acollirà el Cen-tre de Desenvolupament de la Innova-ció, que potenciarà la transformació de la innovació en oportunitats empresari-als i en emprenedoria, mentre que, des del campus de la UPC a Diagonal Besòs, es coordinaran els programes en inves-tigació d’energies renovables. La profes-sora del Departament de Direcció d’Ope-

la candidatura liderada per Esade i la Universitat Politècnica de Cata-

lunya ha guanyat el concurs europeu per crear el projecte d’ innovació en energia sostenible promogut pel recent Institut Europeu d’Innovació i Tecnolo-gia (IEIT). D’aquesta manera, l’escola de negocis, juntament amb la UPC, aco-lliran un dels tres grans centres d’inno-vació i coneixement anomenats KIC’s (per les inicials en anglès: knowledge and innovation communities), distri-buïdes per tot el territori europeu i cre-ades per fomentar el desenvolupament complet de l’IEIT.

El programa acadèmic d’energia sos-tenible, anomenat InnoEnergy, supo-sarà una inversió inicial de 450 mili-ons d’euros durant els pròxims quatre anys. Per posar en marxa InnoEnergy les dues universitats hauran de formar més de 1.500 estudiants en programes específics internacionals, crear més de 60 noves patents i es llançaran més de 50 start-ups. Amb aquest paquet de me-sures Esade i la UPC esperen poder cre-ar prop de 90 nous productes durant els primers quatre anys de funcionament del centre.

SANT CUGAT I BARCELONA, SEUS D’OPE-

RACIONS. InnoEnergy tindrà sis centres d’operacions repartits per Europa, loca-litzats a Barcelona, Estocolm, Karlsruhe, Grenoble, Eindhoven i Krakow. El centre

d’operacions amb seu a Barcelona, ano-menat Co-Location Center Iberia, agru-parà les dues institucions acadèmiques i tindrà la col·laboració de diverses em-preses del sector energètic, com Gas Na-tural-Unión Fenosa o Iberdrola, i altres centres d’investigació europeus, com el Royal Institute of Technology d’Estocolm i la universitat portuguesa IST. En total, InnoEnergy disposa de 35 socis proce-dents tant d’universitats com d’empre-ses i centres d’investigació.

L’escola de negocis i la Universitat Politècnica de Catalunya guanyen el concurs europeu, entre 20 candidatures, per crear la xarxa més gran de coneixement de l’institut Europeu d’innovació i Tecnologia (iEiT)

El campus Esade-Creàpolis promocionarà l’actitud emprenedora dins del camp de la innovació /// LL.LL. 540MILIONS D’EUROS

El projecte innoEnergy suposarà una injecció econòmica de 450 milions d’euros en els pròxims quatre anys. Amb aquest projecte serà la prime-ra vegada que les principals universi-tats i centres d’investigació treballa-ran junts per assolir l’excel·lència en el camp de la innovació.

FORMACIÓ /// sAnT CUgAT

33B30 DIVENDRES, 8 DE gENER DEL 2010 GPS /// UniVERsiTATs

Capio HospitalGeneral de Catalunya

El teu Hospital al Vallès

Més de 5.000 professionals i 21 centres a prop de tu.

www.capiosanidad.es

902 53 33 33

Capio Hospital General de Catalunya forma part de Capio Sanidad,

líder en gestió i assistència sanitària

Té acords amb totes les mútues

Disposa de totes les especialitatsmèdiques i quirúrgiques

Urgències generals ipediatriques 24 hores 365 dies

Demana cita mèdica online a www.capiosanidad.es

Capio Sanidadtu salud en buenas manos

Terrassa acull la primera Fira de Fotònica i òptica

El Parc Audiovisual de Catalunya (PAC), situat a Terrassa, va acollir el

16 de desembre la primera Fira del Clús-ter de Fotònica i Òptica, amb l’objectiu de generar confiança entre les associacions i donar visibilitat a la tasca de les dife-rents empreses que formen part del clús-ter. El certamen va reunir 29 empreses, cinc de les quals són nascudes a Terras-sa, i centres de R+D, tots ells membres de l’associació Southern European Cluster in Photonics and Optics (SECPhO).

Entre les empreses egarenques que hi van participar hi ha la companyia d’il·luminació Lamp, l’empresa de fabricació de maquinà-ria industrial làser Easy Laser i un conjunt d’empreses creades dins el Centre de De-senvolupament de Sensors, Instrumenta-ció i Sistemes (CD6) de la Universitat Poli-tècnica de Catalunya, entre les quals desta-quen Visiomètrics, Sensofar i Snelloptics.Durant la jornada es va presentar el clúster com a eina de millora competitiva per a les empreses, a càrrec d’una conferència im-partida per Joan Martí, gerent de Dinamit-zació de Clústers d’ACC1Ó. El certamen va concloure amb un meeting area, on les em-

preses participants van presentar els seus projectes més innovadors.

SECPhO va néixer al mes d’abril, amb l’ob-jectiu d’impulsar el sector de la fotònica i l’òptica, així com la internacionalització de les empreses que en formen part. L’as-sociació es va formar en el marc del Pla d’Innovació de l’Ajuntament de Terrassa i compta també amb el suport de la Uni-versitat Politècnica de Catalunya, la Ge-neralitat i el Ministeri d’Indústria. Actu-alment té més de 30 associats a tot el ter-ritori espanyol. /// REDACCIó

L’alcalde de Terrassa va presentar la fira /// PAC

INNOVACIÓ /// TERRAssA

Els nens viuen l’experiència científica a través del joc

apropar la cultura científica i fer que les persones puguin experimentar el

que és fer ciència. Aquest és l’objectiu del conjunt de jocs divulgatius que ha elaborat l’empresa Pendulum de Terrassa. Es tracta de deu kits que permeten dur a terme dife-rents tipologies d’experiments físics, qu-ímics i d’electricitat, entre altres discipli-nes científiques.

El motor elèctric de Faraday, un elevador hidràulic, un imant que flota, cristalls de coure, una baldufa diferent anomenada Giroscopi (que és capaç de desafiar la llei de la gravetat) o el patró de Bénard (que permet fer-se una idea de l’aspecte i les propietats del Sol) són alguns dels expe-riments científics que Pendulum ha adap-tat per posar-los a la venda com a regal di-vulgatiu i científic.

El creador de tots aquests jocs i respon-sable de l’empresa Pendulum, Marc Boa-da, apunta que els kits estan adreçats a “adolescents inquiets” amb ganes d’expe-rimentar: “És necessari que la cultura ci-entífica estigui més present en els ciuta-dans” i que les persones puguin experi-

mentar “què és fer ciència i què significa aprendre fent ciència”.

Pendulum ha fabricat 50 exemplars de cada una de les deu modalitats de joc, que van acompanyats d’un CD que pro-porciona informació complementària sobre els experiments i també sobre el món de la ciència. Els kits es venen a tra-vés de la botiga virtual de TV3, així com en diverses llibreries de Terrassa, Barce-lona i Mataró i a la botiga del CosmoCai-xa de Barcelona. El preu dels jocs va dels 20 als 110 euros. /// IVANNA VALLESPÍN

Marc Boada presenta ‘quèquicom’ al 33 /// I.M.

INNOVACIÓ /// TERRAssA

34 ÀREA DE DESCANS B30 DIVENDRES, 8 DE gENER DEL 2010

ÀREA DE DESCANS

Oci /// ‘Turiswork’

Cada vegada es valora més en el món de l’empresa fer les trobades en entorns amb valor afegit i amb propostes ‘after the meeting’. El Vallès ofereix bones alternatives

quan les reunions de feina i el turisme es donen la mà

no és el mateix fer un congrés en una sala sense cap mena d’en-cant i amb parets fre-des que convocar els participants en una

masia del segle XVI o en un castell me-dieval. Tampoc no és el mateix que, una vegada acabades les sessions de treball de la jornada, els inscrits tinguin al seu abast un ventall d’activitats d’oci per desconnectar i conèixer-se amb altres participants, que el fet que hagin de quedar-se a l’habitació de l’hotel per-què allà no hi ha res per fer. Aspectes com aquests són cada vegada més va-lorats pel món empresarial i, en aquest sentit, el Vallès Occidental hi té molt de

guanyat. Ciutats grans que tenen tots els serveis necessaris més que coberts, una gran capital com Barcelona a qua-tre passos, hotels, empreses de càte-ring, de transport..., són només alguns dels atractius que poden fer del Vallès un lloc ideal per a reunions, assemblees o congressos tant d’empreses del país com estrangeres. El posicionament de la comarca com a espai amb valor afe-git per al turisme de reunions va tenir un punt d’inflexió l’octubre passat, en el marc del workshop del Barcelona Pro-vince Convention Bureau, que organit-za la Diputació de Barcelona i en què el Consorci de Turisme del Vallès Occiden-tal va apostar, davant 3.500 empreses entre organitzadores d’esdeveniments,

agències de viatge, associacions, fede-racions i col·legis professionals, pel que es coneix com a turiswork o turis-me de reunions. Aquest mateix 2009 ja s’havia presentat la nova guia Turisme de reunions al Vallès Occidental i tam-bé la nova web del Consorci de Turisme; en ambdós casos es mostren les possi-bilitats del territori i es detalla l’oferta d’infraestructures i serveis.

Per Albert Pérez, professor adjunt de l’Escola de Turisme CETA i director co-mercial d’Incentivos Karisma, S.A., el turisme de negocis es mou, bàsica-ment, “per dos paràmetres: l’un es diri-geix cap als destins on l’agenda profes-sional els obliga a anar; l’altre és quan

El 2009 es va presentar la nova guia ‘Turisme de reunions al Vallès Occidental’ i també la nova web del Consorci de Turisme

35ÀREA DE DESCANSB30 DIVENDRES, 8 DE gENER DEL 2010

l’empresa té l’opció d’escollir un des-tí com a teló de fons als seus propòsits de viatge professional, cercant la con-junció de diversos elements que siguin favorables a aquest desplaçament”. Aquests elements, segons Pérez, poden ser “les facilitats d’accés, la prestació de serveis, la comoditat i el confort tant en servei com en allotjaments, l’oferta lúdica complementària rica i variada, i un llarg etcètera”. La situació econòmi-ca actual, és clar, també està influint a l’hora de triar el lloc on fer reunions, i comarques com el Vallès, pel fet de te-nir-ho tot en pocs quilòmetres a la ro-dona i tenir-hi instal·lades moltes grans empreses, en pot sortir benefici-ada. Albert Pérez afegeix: “Si, fins ara, la tendència habitual d’algunes empre-ses era desplaçar les reunions de tre-ball, principalment les convencions, a llocs diferents, exòtics, singulars, fos-sin propers o llunyans, no hi ha dub-te que davant d’una situació de mercats dèbils les distàncies i el factor temps s’escurçaran”.

llarga llisTa D’EsPais

Si d’una cosa no va gens curta la co-marca és d’espais, siguin de titulari-tat pública o bé privats, on es poden realitzar les sessions de feina. N’hi ha de dimensions considerables o bé sa-les per a reunions en petit comité, n’hi ha que queden enmig de la natura i d’altres en ple centre de la gran ciu-tat, i n’hi ha amb un encant addicio-

nal i d’altres de més moderns i funci-onals. Tot seguit en detallem tan sols alguns dels que recomana el Consorci de Turisme del Vallès Occidental.Entre Sabadell i Barberà hi ha l’espai Parc Central del Vallès, públic i amb 20 hectàrees, en què, a més d’un au-ditori i sales per a reunions, s’hi or-ganitzen activitats lúdiques, culturals i de promoció econòmica, entre les

La situació econòmica pot acabar beneficiant el ‘turiswork’ del Vallès, ja que ara els empresaris no cerquen tant llocs exòtics i llunyans

1 /// l’HEliPOrT D’ullasTrEll. ELS HELICòPTERS Po-DEN TENIR UN úS TANT PER MoTIUS LABoRALS CoM D’oCI

2 /// nODus barbErà CENTRE DE NEgoCIS MoDERN I PERFECTA-MENT EQUIPAT PER A CoNgRESSoS I JoRNA-DES DE TREBALL/// I.M.

1 ///

2 ///

1 ///


3 i 4 /// can barra, a sanT QuirZE. éS UNA DE LES DIVER-SES MASIES QUE HI HA A LA CoMARCA EN QUè ES PoDEN FER TRoBA-DES EMPRESARIALS

5 /// l’OPciÓ DEls HOTEls. ESTABLIMENTS HoTE-LERS DEL VALLèS DIS-PoSEN TAMBé D’ÀMPLI-ES SALES DE REUNIoNS

6 /// El VaPOr, a sanTa PErPÈTua.CoNVERTIT EN CENTRE CÍVIC, Té QUATRE SA-LES PETITES I UNA AMB CAPACITAT PER A 150 PERSoNES/// I.M.

quals cal destacar la Fira del Cavall i la Festa del Parc. El Nodus Barberà, per la seva part, és centre de trobades i centre d’empreses, una zona de nego-cis moderna amb dos edificis singu-lars i zona verda. En destaca l’audito-ri, amb equips de traducció simultà-nia i capacitat per a 250 persones. A Cerdanyola del Vallès hi trobem l’Ate-neu, la sala Enric Granados, i el Parc Esportiu Municipal Guiera, i és clar, totes les possibilitats que ofereix el campus de la Universitat Autònoma de Barcelona, mentre que de Montca-da i Reixac la joia de la corona és l’Es-pai Kursaal, inaugurat el 2008 i que té 3.700 m2 distribuïts en tres plantes. El Teatre Auditori de Ripollet o la Sala-Teatre Municipal de Rubí són dos es-pais adequats que proposen aquests municipis, mentre que en una de les cocapitals, Fira Sabadell és el centre de convencions que permet garantir esdeveniments de gran rellevància. A l’altra cocapital, Terrassa, les masi-es Ègara i Els Bellots, o el Real Club de Golf El Prat, són llocs idonis per a tota mena de presentacions o reunions en un entorn diferent.

A Sant Cugat, Can Magí es dirigeix a empreses, institucions i particulars que vulguin disposar d’un espai únic dins la ciutat, 2.000 m2 de sales per-fectament restaurades; el Teatre-Au-ditori és un centre idoni per a la ce-lebració de qualsevol acte o esdeve-

niment gràcies a la gran versatilitat i funcionalitat dels seus espais. Sant Quirze està esquitxat de dalt a baix de llocs on fer reunions o conferèn-cies: la Biblioteca Municipal, la Casa Vila-Puig, el Casal d’Avis, la Patro-nal, la masia de Can Feliu o la masia de Can Barra. Santa Perpètua de Mo-goda no es queda enrere: el centre cí-vic El Vapor disposa de quatre sales de 20 m2 i un sala gran amb capacitat per a 150 persones; el Recinte Firal és un espai de 20.000 m2 i amb 600 pla-ces d’aparcament públic, i la Torre del Rector disposa d’una àmplia sala de 250 m2 renovada recentment. A Sent-menat es pot escollir la casa coloni-al i els jardins de Cal Milionari, o bé l’ECUS, l’Espai Cultural i de Serveis, amb una sala polivalent, quant a es-pais públics; en el sector privat, el Mas de Can Riera és un exclusiu res-taurant dissenyat per a la celebració de tota mena d’esdeveniments.

El MEnJar i El DOrMir

És evident que, a més dels espais on celebrar l’esdeveniment, l’allotja-ment és peça fonamental per a qual-sevol trobada que comporti estar com a mínim una nit a la zona. El Va-llès té una digna oferta d’hotels i si-milars on fer nit un nombre impor-tant de participants en congressos i reunions. Destaquen per la quantitat de places l’Hotel AS Bellaterra, els apartaments de la Vila Universitària

de la UAB, l’Hotel Eurostars Parc del Vallès, l’Hotel Qgat Suites & Events, l’Hotel Serhs Campus i el Sercotel Ciutat de Montcada. També les em-preses de càtering tenen en el camp del turisme de reunions un gran pes, i al Vallès n’hi ha de capdavanteres del sector. Parlem per exemple de Coco Catering, Forrellat Personal Ca-tering o Ristol Catering. I per als des-plaçaments i trasllats dels partici-pants d’un lloc a l’altre, es poden ad-quirir els serveis de Bardet Grup o de Sarbus.

‘afTEr THE MEETing’

Una vegada finalitzada la jornada de feina, i sobretot si el temps hi acom-panya i el dia ja comença a ser llarg, pot venir molt de gust fer activitats completament diferents i que ser-veixin per no pensar, almenys durant unes hores, en el motiu principal pel qual s’és a la comarca. I pocs territo-ris poden presumir de tenir una ofer-ta tan extensa i variada, que va des dels vols amb helicòpter fins a l’hípi-ca, passant pels camps de golf o els parcs d’aventura.

Siguin pocs o molts els dies d’esta-da, i la major o menor transcendèn-cia que ha de tenir l’esdeveniment, el consell que dóna Albert Pérez als empresaris és clar: “Deixin-se asses-sorar pels especialistes en viatges de negocis o reunions, siguin agents de

Les sales i els espais on fer reunions és un dels punts forts: pràcticament tots els municipis en tenen

5///

3 /// 4 ///

6 ///


El 2010 serà l’any en què des del Consorci de Turisme del Vallès Oc-cidental s’impulsi la nova marca Ca-talunya Central, un projecte per promocionar totes les activitats que es fan a les comarques barce-lonines de l’interior. segons la pre-sidenta del Consorci, Olga Olivé, aquesta proposta per donar a co-nèixer els atractius i els produc-tes d’aquesta part del país es pot ti-rar endavant gràcies a la subvenció de 40.000 euros de la diputació de Barcelona.

El lideratge de l’associació del Va-llès Occidental ve motivada, segons s’afirma des del Consell Comarcal, per l’èxit aconseguit amb la ruta dels 3 monts, que també encapça-la la seva promoció. “Ens demostra la seva bona acceptació el fet que hi hagin anat fins i tot turistes del nord d’Europa”, considera Olivé, que des-taca el fet que en el camí hi convis-quin “restauració, hostaleria i al-tres serveis”. Cal tenir present que durant aquest any 2010 s’inaugura-ran tres nous centres d’interpreta-ció d’aquest itinerari al montseny, a mura i a montserrat que comple-mentaran el que ja està obert al marquet de les Roques de sant Llo-renç savall.

Pel que fa a recorreguts per la co-marca, durant aquest any també es posarà en marxa una proposta per fer excursions de més d’un dia a ca-vall perquè els genets puguin veu-re els punts més atractius del Va-llès Occidental. i és que, tal com ha admès la presidenta del consorci, no és una zona tradicionalment tu-rística, però actualment els 23 mu-nicipis tenen almenys una passe-jada turística des d’algun dels qua-tre àmbits que es treballen: turisme actiu, familiar, gastronòmic i de re-unions. En aquest darrer, a més, es presentarà tota l’oferta existent al

teixit empresarial del territori col-laborant amb les cambres de co-merç, les patronals, els centres de negocis, la universitat i altres agents socials.

Millorar la comunicació

d’altra banda, des del Consell Co-marcal començaran l’any amb un gran repte dins d’aquest àmbit: mi-llorar la comunicació. d’aquesta manera, es posarà en marxa una nova web “que no serà institucio-nal, es donarà tota la informació de forma interactiva en format virtu-al”, tal com ha assegurat Olivé. Un pas que els farà guanyar competiti-vitat, ja que tot el material necessa-ri per gaudir, encara que sigui un sol dia, de la comarca es podrà consul-tar amb uns quants clics.

En aquest sentit, s’ha posat l’accent en la divulgació de tots els produc-tes artesans que es fan a la comar-ca. Col·laborant amb l’Associació de Productors Agroalimentaris del Va-llès Occidental i el col·lectiu Cuina Vallès es farà un pas endavant en el màrqueting, entre d’altres, de la mongeta del ganxet, el cigró menut, el recuit d’Ullastrell o els tomàquets de penjar que es cultiven a les masi-es de la comarca.

Turisme reconegut per la uE

Totes aquestes iniciatives generen una oferta que es pot tirar endavant en gran mesura gràcies a les sub-vencions que vénen d’altres admi-nistracions, garants de la seva qua-litat. Així doncs, propostes com la dels 3 monts o la de l’Equstur (turis-me eqüestre) compten amb els di-ners i el reconeixement de la Unió Europea.

crisTina farrÉs (‘Avui sabadell’)

7 /// EsPOrT PEr DEscOnnEcTar. EL goLF éS UNA DE LES ACTIVITATS PREFERI-DES PER A MoLTS EM-PRESARIS

8 /// garanTia DE QualiTaT. LES INFRAESTRUC-TURES DE LA CoMAR-CA PERMETEN L’oR-gANITzACIó D’ES-DEVENIMENTS DE RELLEVÀNCIA

9 /// EsPai kursaal. A MoNTCADA I REIXAC, Té 3.700 M2 DISTRIBUïTS EN TRES PLANTES/// I.M.

7///

8 ///

9 ///

MéS INFO

cOnsOrci DE TurisME DEl VallÈs OcciDEnTal

Consell Comarcal del Vallès Occ.Ctra. n-150, km 1508227 TerrassaTel.: 93 727 35 34www.turismevallesoccidental.cat

FITxAviatges o altres empreses professio-nals en l’organització de congressos (OPC) i també especialistes a planificar i organitzar esdeveni-ments. Encara que el destí escollit sigui excel·lent, una mala planifica-ció i una mala organització poden espatllar tots els esforços de l’em-presa, no només els econòmics, sinó també els de la seva imatge i credibi-litat”. /// XAVIER AMAT

nEiX la Marca caTalunYa cEnTral


El castell i les masies d’un municipi televisiu

Les masies estan repartides entre els carrers de Palau-solità i Plegamans i són exemple de com es poden donar nous usos a edificis antics TExT: XaViEr aMaT /// fOTOs: isabEl MarQuÈs

Ciutats /// Una ruta per Palau-solità i Plegamans

Palau-solità i Plegamans es troba ben bé al cor del Va-llès si prenem les dues co-marques, l’Occidental i l’Oriental, com un tot. Es tracta d’un municipi allar-

gassat al costat de la carretera C-59, pla-ner, amb més cases unifamiliars i ados-sades que no pas blocs de pisos, i amb molts dels seus carrers extensos i de lí-nies rectes. Els polígons industrials hi te-nen una presència destacada ben a prop d’algunes de les zones residencials. I en-tremig de les cases s’hi deixa veure, de tant en tant, una masia ben conservada i que ha estat adaptada per a nous usos. És en una d’aquestes masies, can Malla, al nord de Palau-solità i Plegamans, que ini-ciem el recorregut.

Can Malla té l’estructura de la típica masia catalana, i actualment és la seu de l’Asso-ciació de Pessebristes i del Museu del Pes-sebrisme. Va ser construïda cap al 1770 per Anton Malla, i consta d’una planta rectan-gular més un pis, amb una coberta de poca inclinació i teula àrab. Cal esmentar el gran valor de la documentació que es conser-va al voltant d’aquesta masia, com escrip-tures de comptes, actes matrimonials o el pagament del cens de l’any 1786.

El carrEr DEl filiPriM

No gaire lluny hi ha el carrer del Filiprim. De segur que molts recorden aquest programa dels vespres de TV3 que la va agafar amb Pa-lau de Plegamans –aleshores el poble s’ano-menava així– i en feia broma ben sovint. Lluny d’ofendre’s, els veïns van celebrar que

s’esmentés el municipi en un programa amb tanta audiència, i li van dedicar un carrer. Es tracta d’un bon exemple de les característi-ques de moltes de les vies que hi ha a Palau-solità i Plegamans i que abans esmentàvem: cases arrenglerades, recte i llarg. Aquest carrer ens acosta al plàcid passeig amb ar-bres que és l’avinguda de Nostra Senyora de Montserrat i, al final d’aquesta, l’església de Sant Genís de Plegamans. És moderna, ai-xecada després de la Guerra Civil, però val la pena fer-hi un cop d’ull, ja que és obra de l’ar-quitecte Isidre Puig i Boada, deixeble de Gau-dí, i certament denota un aire modernista.

la casa DE fOlcH i TOrrEs

Quasi a la mateixa altura de l’església, po-dem creuar l’avinguda de Catalunya i pren-dre el carrer del Castell. Arribar a peu al que

Alguns dels actius culturals destacables del municipi són el museu del Pessebrisme i el Campus Arqueològic

1 ///

2 ///

3 ///


#fes-te subscriptor pag.FH11 22/12/09 17:03 P gina 1

comoditatsL’AVUI, cada dia, on tu ens diguis i en la modalitat que triïs.

flexibilitatPodràs escollir si vols fer-te subscriptor

anualment o semestralment.

economiaDescompte sobre el preu de portada del diari.

avantatgesTracte especial en totesles promocions del diari.

i gaudeix de l’ , cada dia, on tu vulguis.Fes-te subscriptor

Truca al telèfon 902 88 42 52 o escriu un e-mail [email protected] i gaudiràs de:

1 ///

ESgLéSIA PARRoQUIAL DE SANTA MARIA DE PALAU-SoLITÀ 2 ///

EL MENHIR DE PEDRA LLARgA FA DoS ME-TRES I MIg D’ALTURA3 ///

LA MASIA DE CAN CoR-TèS SoRPRèN PER LES SEVES DIMENSIoNS4 ///

EL CASTELL DE PLEgA-MANS ESTÀ DECLARAT Bé CULTURAL D’INTE-RèS NACIoNAL

segurament és l’edifici històric més impor-tant de Palau-solità i Plegamans és ben fàcil, però si us fa mandra també s’hi pot accedir amb vehicle. Sigui d’una manera o altra, us cridarà l’atenció, poc abans de ser dalt del turó, una bonica casa blanca amb finestres blaves. Es tracta de la casa Folch, de l’any 1922, en què hi venia a passar els estius l’es-criptor Josep M. Folch i Torres i hi va escriu-re part de la seva obra. És per aquest motiu que, quan arribem al castell de Plegamans, declarat Bé Cultural d’Interès Nacional, veu-rem que una de les funcions que té és ser la seu de la Fundació Folch i Torres. El castell és un casal gòtic dels segles XIV i XV, però que conserva elements molt anteriors, com la torre de la cantonada nord-oest, del se-gle XI. Des d’aquí hi ha unes bones vistes de la serra de Collserola i del Montseny, com de tota la plana de Palau-solità i Plegamans.

Podem baixar per l’altra banda, pel carrer de l’Empordà, i així, un cop travessada la carretera, ens sorprendrà l’extensió de la masia de Can Cortès. És tan gran que acull el museu parroquial, la biblioteca munici-pal i l’auditori. L’estructura és de tipus ba-silical, és a dir, que el cos central és més alt que els laterals, i amb tres nivells: planta baixa, primer pis i golfes. De tot el conjunt, ben elegant, cal destacar els dos portals d’arc rodó de mig punt adovellats.

rETrOcEDinT En El TEMPs

Per trobar l’element més antic de Palau-solità i Plegamans hem d’anar al carrer del Monòlit. Hi reposa el menhir de la Pedra Llarga, que fa 2,5 metres en el seu punt més alt, i, segons diuen els experts, podria ser roca de la muntanya de Montserrat. Hi ha una llarga llegenda sobre aquest monòlit escrita en uns plafons propers. No és aquesta l’única connexió del poble amb el passat llunyà, ja que en una altra masia que val la pena de visitar, can Maiol, hi ha el Campus Arqueolò-gic de la Fundació Arqueològica Clos. No podem acabar la visita sense creuar la riera de Caldes i visitar l’església parroquial de Santa Maria de Palau-solità, d’estil romànic del segle XII, en un racó molt tranquil.

L’escriptor Josep m. folch i Torres va escriure part de la seva exitosa obra al poble, on estiuejava en una casa prop del castell

4 ///

aj. de Palau-solità i Plegamans

Plaça de la Vila, 1 08184 Palau-solità i Plegamans Tel.: 93 864 80 56 www.palauplegamans.cat

FITxA


Gastronomia /// Vi per a les grans ocasions

Els vins negres catalans van guanyant pes a la nostra taula. Les reunions d’amics o familiars són una bona oportunitat per gratar-se un pèl la butxaca i tastar coses noves i diferents

en els darrers anys moltes vinyes han que-dat ofegades pel totxo, encara hi ha gent que s’encaparra a fer vins sobre la terra de sauló. El Dolç Mataró és la recuperació d’una antiga tradició vinícola portada al se-gle XXI. Una sobremaduració al cep, una llarga maceració (6 mesos!) i la criança en roure francès ens donen un vi amb força però sedós i dolç però àcid . La contradicció perfecta per a un gran dolç. €€

bru de verdú. Quan un comença un projecte, ha de tenir molt clar cap on anar. Sembla que al celler Cercavins, des de la primera anyada tot just fa 7 anys, saben caminar amb pas ferm. El Bru de Verdú enamora a primer cop d’ull. Ja a la copa els tocs lilosos encisen. Quan hi apropem el nas descobrim olors de mo-res d’agost, figues del setembre i caquis del novembre. A la boca és molt fruitós i generós pel que fa al cos i a l’allargada. Un vi per gaudir de cada glop. €

braó. De vegades els germans petits es fan grans. El Montsant va quedar a l’ombra del Priorat fa uns anys, però a poc a poc i amb bona lletra ha tret el nas al món del vi. Amb vinyes de més de 60 anys i de baix rendiment (al pot petit hi ha la bona confitura) s’elabora el Braó. Un vi molt potent, dels que necessiten una estoneta d’estar oberts per començar a treure aromes de pruna seca i torrats de fusta bona. A la boca és enamoradís, combinable i gens agressiu. També els germans petits es mereixen la glòria. €€€ /// XAVIER BARBA

El rei de la taula durant aquestes dates pel que fa al beure és el cava. L’estacio-nalitat del vi escumós enca-ra segueix sent un factor im-portant a la nostra indús-

tria vitivinícola, però aquest any dediquem l’especial de vins als negres. Vins recone-guts arreu que agraden a tothom. Fem un repàs dels vins catalans que poden omplir les nostres copes al llarg d’aquest nou any. El fet que tota la selecció sigui de vins cata-lans no té cap altra explicació que per do-nar suport als productes de proximitat, un dels objectius que ens autoimposem sem-pre en aquesta secció.

Martí fabra vinyeS velleS 2006. L’Empordà a la copa. Equilibrat, fresc... Molts adjectius que es fan servir quan es tasta un vi no tenen una correspondèn-cia clara després de beure’l, però el Mar-tí Fabra és franc, es fa entendre i enamora a primera copa. Fet de garnatxa i carinyena bàsicament i amb acompanyaments de ca-

bernet sauvignon, ull de llebre i sirà. Té dol-çors de xocolata, aroma de farigola, olives negres i un gust salí de mar tramuntanat. Un gaudi per als sentits. €

la Milana. De vegades els vins són un exercici de delicadesa per part de l’enòleg i en el cas de La Milana ens trobem amb una feina d’orfebreria fina. Albet i Noya són pioners en vi ecològic, cosa que la ter-ra sempre agraeix. Cabernet sauvignon, merlot, caladoc (mescla de malbec i gar-natxa negra) i ull de llebre són els seus ra-ïms i tractant-se d’un vi de finca, ens por-ta a fruites vermelles de bosc i a pinassa fresca i balsàmica. Els torrats de la fusta ens il·luminen el nas. Vellutat a la boca i de llarg postgust. €€

teMpuS. La Terra Alta, sovint oblida-da, ens dóna moltes sorpreses cada anya-da. La feina ben feta té premi i amb aquest Tempus del celler Altavins ens ha tocat la grossa. Les aromes ens porten a herbes de muntanya, cireres amb esperit de vi, ca-

cau i vainilla. A la boca es mostra poderós però educat i tot i un bon grau d’alcohol ens dóna notes càlides però no caloroses. Des-prés, el paladar ens queda net i fresc. Les seves varietats: garnatxa borruda, sirà, ca-rinyena, cabernet, ull de llebre i merlot. €

iugiter. Si algú ens hagués dit fa 20 anys que al Priorat farien uns vins fins, l’hauríem engegat a dida. La feina de l’Es-cola de Falset i l’arribada de grans enòlegs han convertit aquesta comarca en una de les zones més valorades del món. A La Con-reria, la gent s’hi deixa la pell per elaborar vins reflex de l’entorn de muntanyes i pis-sarra. Quan obrim l’ampolla ens arriben notes minerals i de terra molla, però amb una estona de copa, les prunes seques i la grana de capellà es presenten amb tota la seva esplendor. El sorprenent és la boca: llaminera i poderosa . Mare de Déu que rà-pid que s’acaba l’ampolla! €€

dolç Mataró. El Maresme encara guarda sorpreses per descobrir. Tot i que

A La Conreria la gent s’hi deixa la pell per elaborar vins reflex de l’entorn de muntanyes i pissarra

Catalunya és país de grans vins negres, aptes per a les millors celebracions /// CEDIDA

negres de bandera

€: fins a 10 euros / €€: de 10 a 20 euros / €€€: de 20 a 25 euros

PREUS

41B30 DIVENDRES, 8 DE gENER DEL 2010 ESTACIÓ DE SERVEI

ESTACIÓ DE SERVEI

Gestió empresarial /// El departament d’innovació

Es pot innovar en tots els aspectes de la vida empresarial, però és fonamental innovar en el producte i molt important innovar en el model de negoci TExT: Maria TErEsa cOca

innovar és arriscat, però no innovar porta al tancament

recentment, Xavier Caba-zón, director general de F. Iniciativas, una consultora catalana especialitzada en l’assessorament a empre-ses en el finançament de

la R+D+I, recordava a un auditori d’empre-saris i de responsables de les àrees d’inno-vació en el marc de la jornada Impuls a la in-versió a Espanya. Incentius basats en R+D+I, organitzada per l’Associació per al Progrès de la Direcció (APD) a Barcelona l’11 de de desembre, que “Espanya ja no pot compe-tir amb garanties en el mercat global des d’una perspectiva de costos i que en aques-ta situació és un imperatiu que s’aprofun-deixi en les activitats de recerca, desenvo-lupament i innovació”.

Des de les administracions fa temps que es treballa en aquests aspectes per cons-cienciar les empreses de la necessitat de fer una aposta clara per aquest tipus d’ac-tivitat que “no deixa de ser de risc”, expli-ca Xavier Ferràs, director del Centre d’In-novació Empresarial d’ACC1Ó, “perquè en certa mesura te l’has de jugar per dur-lo a terme, però és molt més arriscat no in-novar, perquè porta a l’obsolescència de l’empresa”. En aquest sentit, Ferràs recor-da que “més que un departament concret que s’encarregui de les tasques d’innova-ció, el que cal és que l’empresa s’imbueixi de cultura innovadora”.

“La innovació ha de ser un objectiu bàsic de l’empresa”, afegeix Joaquim Vilà, profes-sor d’IESE, i per tant, “segueix sent vàlida en temps de crisi, encara que poden variar-ne els objectius perquè el context és dife-rent”. De fet, es pot innovar en tots els as-pectes de la vida empresarial, tot i que és fonamental innovar en el producte, i tam-bé es pot fer en el model de negoci (no-més cal veure experiències com les d’Ikea o Amazon), ja que es pot innovar en marca,

Apostar per les activitats d’alt component innovador és un factor determinant per sortir de la crisi

1 ///

42 ESTACIÓ DE SERVEI B30 DIVENDRES, 8 DE gENER DEL 2010

en procés, en producte... Des de la consul-tora PricewaterhouseCoopers, el director d’innovació, Pedro Alberto Gómez, expo-sa que “en èpoques com les actuals, en què hi ha un excés d’oferta en gairebé totes les indústries, les tres àrees prioritàries de les deu en què es pot innovar serien les relaci-onades amb nous models de negoci, alian-ces i l’experiència del client”.

De tota manera, Xavier Ferràs, direc-tor del Centre d’Innovació Empresarial d’ACC1Ó, reconeix que “una fórmula fo-namental per innovar és la tecnològica, que crea unes fortes barreres d’entrada a la competència i si, a més, pots paten-tar aquesta tecnologia, obtens un cert monopoli vetllat des de l’Administració perquè estàs sota els auspicis de la llei”. La innovació tecnològica està més lli-gada a les empreses industrials que no pas a les de serveis, encara que no es pot parlar d’un únic procés, ja que depèn molt de l’activitat de l’empresa.

La diferència en la innovació entre empre-ses industrials i de serveis es basa “fona-mentalment en la velocitat dels processos d’innovació, en què el time-to-market d’una empresa de serveis hauria de ser notable-ment inferior al d’una companyia industri-al”, puntualitza Pedro Alberto Gómez.

Gómez afegeix que “en el món empresa-rial, la investigació és una part més de la innovació. Només el 8-10% de la innova-ció a les empreses procedeix dels departa-ments de R+D. D’aquest fet es pot deduir que la innovació inclou moltes més vari-ables que les associades exclusivament a nous productes o noves aplicacions”.

Des de l’Administració s’han dissenyat els anomenats informes motivat, expe-dits pel Ministeri de Ciència i Innovació amb caràcter vinculant per a l’Adminis-tració Tributària, que dóna a les empre-ses seguretat jurídica en el moment de sol·licitar un incentiu fiscal per a les se-ves activitats de R+D+I.

En la jornada Impuls a la inversió a Espa-nya. Incentius basats en R+D+I, es van ex-posar les últimes dades estadístiques de què disposa el govern central sobre aquests informes i es va palesar que els últims anys les empreses han pres cons-ciència de la necessitat d’innovar. Així doncs, les dades mostren que la despesa en concepte de R+D+I per la via dels infor-

mes motivats a Espanya en l’exercici fiscal 2008 va assolir els 16.090 milions d’eu-ros, davant dels 898 milions d’euros de l’exercici 2007, és a dir, en només un any pràcticament s’ha multiplicat per vint. A Catalunya la despesa en aquesta matei-xa matèria va ser de 4.801 milions d’euros l’exercici 2008 (el 30% del total espanyol).

caTalunYa, EnTrE lEs PriMErEs

El sotsdirector general de Foment de la In-novació Empresarial del Ministeri de Ci-ència i Innovació, Galo Gutiérrez, durant la seva intervenció en la jornada, va mani-festar que Catalunya, amb un total de 431 sol·licituds presentades (un 17% del to-tal de 1.116), se situa en segona posició pel que fa al conjunt de les comunitats autò-

nomes, darrere de Madrid (37%) i davant del País Valencià (13%). Del total estatal, per tipologia d’empresa, el 41,5% són pi-mes i el 58,5% restant són grans empre-ses i multinacionals.

Des d’ACC1Ó també s’ha copsat que la in-versió en R+D+I és cada cop més alta. Els indicadors del govern català mostren com, el 2008, el total invertit en R+D+I ha estat de 2.500 milions d’euros, amb un in-crement anual de 400 milions d’euros. Al-hora, el 2008, es van aconseguir 100 mili-ons d’euros de retorn del programa marc europeu per a empreses i grups d’investi-gació catalans. Aquesta xifra és superior a l’acumulat de les aportacions per aquest concepte realitzades en l’última dècada.

Una altra dada que cal tenir en compte és que, l’any passat, l’Estat espanyol va llançar 18 grans projectes per a alta tec-nologia, amb pressupostos que van dels 20 als 40 milions d’euros, i que en nou d’aquests projectes hi participen em-preses i centres d’investigació catalans. Aquest nivell de participació catalana en aquest tipus de projectes no es donava des de feia cinc anys.

Aquests tres inputs demostren, segons el parer de Xavier Ferràs, que Catalu-nya està establint les bases per canviar el model productiu. No obstant això, el professor Vilà insisteix que per canviar el nostre model productiu, basat exces-sivament en la construcció i el turisme,

Les dades confirmen que estem assentant les bases per canviar el model productiu a Catalunya

PRIELÁ

4 ///

3 ///

2 ///

La firma Prielá, dedicada a la fabricació d’una completa gamma de precuinats i plats preparats ultracongelats, és una empresa compromesa amb la innovació des de sem-pre. Creada el 1975, amb la idea de dur la cuina artesa-nal al món industrial del con-gelat i amb el clar objectiu de donar resposta a les no-ves necessitats d’alimentació i als hàbits de la societat mo-derna, Prielá sap que no pot perdre pistonada.

Parteix de la base que la in-novació és una part “molt im-portant” per a la creació de valor afegit i, com a conse-qüència, “és la base perquè la resta de departaments do-nin sentit a la seva feina a llarg termini i, per tant, enca-ra la facin millor”, explica da-vid sala, director general del grup. d’aquesta manera, tot i la crisi, l’empresa segueix creient en la innovació i, fins i tot, el 2010 serà una de les principals apostes d’aquesta companyia de granollers que disposa d’un gran magatzem frigorífic a Parets del Vallès.

Actualment, la firma disposa d’un departament de R+d+i que inclou un laboratori de 150 m2 amb “tots els equips per poder replicar proces-sos industrials i del punt de venda (aparells que els nos-tres clients utilitzen habitual-ment)”, manifesta sala. fins al 2009, el laboratori esta-va format per un director, un responsable i dos tècnics per

dur a terme les tasques de R+d+i, però “aquest any re-forçarem aquest equip amb la incorporació d’una perso-na que es dedicarà exclusiva-ment a ‘i’“.

“L’objectiu de i”, afegeix el di-rector general del grup, “és tenir un parell de projectes sempre vius: un de producte i un de procés industrial”. “Per nosaltres, i és tot allò inno-vador pel que fa a la compa-nyia, és a dir, un procés indus-trial i un producte que mai no hagi tingut”.

Per tirar endavant el depar-tament i la innovació, Prie-lá entén que calen “recursos econòmics i humans impor-tants i fora de l’explotació de la companyia i del dia a dia de la seva gent”.

dins de l’estratègia de direc-ció, a Prielá es disposa de tres comitès que detecten totes les i. Aquests comitès són els de primeres matèries i envasos, de producte aca-bat i de processos de millo-ra en l’àrea industrial. Aques-tes possibles i són interpre-tades per un comitè de grup de treball d’innovació (gTi), on hi ha el director general i el de la divisió comercial, el director de la divisió indus-trial i el director de R+d. Un cop una idea és acceptada i valorada per aquest comitè, es trasllada a una o més àre-es de la companyia, que hau-ran de treballar-la i desenvo-lupar-la.

una EMPrEsa cOMPrOMEsa aMb la innOVaciÓ


“el que fa falta és un pacte global per a la innovació amb participació de totes les institucions i tots els agents socials. Evi-dentment”, afegeix, “la innovació ens ha de regenerar el model, però cal un pac-te profund dels agents socials, de la cul-tura, dels valors socials, de les instituci-ons... Cal una activitat global favorable vers la innovació”.

És positiu veure com, des del mateix sec-tor de la construcció, es treballa per la in-novació com una eina de futur per ga-rantir la sostenibilitat empresarial. A la CCOC (Cambra Oficial de Contractis-tes d’Obres de Catalunya) des del 2004 es tenia el convenciment que la bombo-lla immobiliària no seria perdurable i es

van iniciar els treballs per a la realització d’una prova pilot que, el 2009, va esdeve-nir una realitat “molt prometedora”, ex-pliquen des de la patronal dels construc-tors catalans.

La iniciativa s’ha basat en el treball vo-luntari i altruista de 124 professionals del sector (enginyers, arquitectes, apa-relladors, economistes i advocats) per compartir el coneixement i l’experièn-cia acumulats durant els anys de bonan-ça econòmica, perquè tots ells partien del convenciment que es pot canviar el mo-del de creixement del sector i convertir-lo en una indústria d’alt valor afegit, de personal qualificat i de tecnologia avan-çada. Al desembre, els seus treballs es

van presentar en l’anomenat Manifest de Sitges 09, que recull les conclusions a què s’ha arribat amb la prova pilot i el pro-grama InnoCons. Així, el sector propo-sa “una àmplia sèrie d’actuacions, ope-ratives d’immediat, per millorar la pro-ductivitat i la qualitat en la construcció d’edificis, habitatges, obres públiques i la renovació i el manteniment d’edificis ja construïts”. “Les mesures, referides a elements concrets de la construcció i l’ús d’una obra (estructures, façanes, acabats d’obra, instal·lacions i eficiència ener-gètica, medi ambient, seguretat laboral, etc.) permetran que les empreses cons-tructores tinguin un adequat marge de beneficis, disminueixin els costos de la construcció, millorin l’eficiència ener-

gètica dels edificis i les infraestructu-res, assegurin el respecte al medi ambi-ent, millorin les condicions de treball a les obres i, finalment, impulsin decidida-ment la renovació i el manteniment del parc d’obres i construccions en ús, que constitueix més del 50% del capital físic de l’economia catalana i espanyola”.

Qui n’Ha DE sEr El rEsPOnsablE?

El professor Vilà explica que encara ara moltes empreses són contràries a crear el departament d’innovació i que, quan el tenen, moltes vegades obliden que és fonamental que el primer executiu de la companyia en sigui responsable directe, que no delegi excessivament, “perquè si no compta amb el compromís explícit del primer executiu, la innovació fracassa”. Per tant, per ell, el que s’ha de fer és cre-ar la figura del responsable en innovació, que no vol dir que s’hagi d’incrementar l’estructura de l’empresa, perquè en cada àrea es pot designar una persona que pel seu rol a l’empresa pugui tenir cura tam-bé de la innovació. Per exemple, en una companyia de productes de consum pot ser-ho el cap de màrqueting, en una d’in-dustrial, el tècnic de processos... Més en-davant, quan a l’empresa la innovació ja ha assolit un estadi de maduresa, “quan una empresa té cultura de la innovació”, concreta el professor Vilà, “llavors inno-var ja pot ser responsabilitat de tothom”.

En el mateix sentit, Pedro Alberto Gó-mez, assegura que “tenir un departa-ment per al desenvolupament exclusiu de la innovació sol ser un error, tant per a les grans empreses com per a una petita empresa. Les empreses han de tenir en el seu ADN la recerca de noves formes de satisfer la demanda”.

I, pel que fa al pressupost que cal desti-nar-hi, Vilà sosté que “la innovació ha de tenir un component no volàtil, per tant, no ha d’estar lligada al volum de vendes o la generació de beneficis, perquè li cal una inversió mínima i constant. Per això el més òptim és lligar el pressupost en innovació al volum de recursos generats per la companyia”. Contràriament, el director d’innovació de Pricewaterhouse-Coopers, considera que els projectes d’innovació no han de suposar una inversió inferior al 2-3% dels ingressos d’una empresa. “La inversió pot mesurar-se pel temps dedicat pels empleats al desenvolupament de nous projectes, no exclusivament per la inversió econòmica reflectida en els pressupostos”.

Les empreses han de tenir en el seu Adn la recerca de noves formes de satisfer la demanda

1 /// Taula DE la JOrnaDa. ‘IMPULS A LA INVERSIó A ESPANYA. INCENTIUS BASATS EN R+D+I’

2 /// sEu DE PriElà. L’EMPRESA ES DEDI-CA A LA FABRICACIó DE PLATS PREPARATS

3 /// DaViD sala. DIRECToR gENERAL DE PRIELÀ

4 /// sEu DE PriElÁ. PRIELÁ Té SEU A gRA-NoLLERS I A PARETS

5 /// XaViEr fErràs. DIRECToR DEL CENTRE D’INNoVACIó EMPRESA-RIAL ACC1ó

6 /// galO guTiÉrrEZ. SUBDIRECToR gENE-RAL DE FoMENT DE LA INNoVACIó EMPRESARI-AL. MINISTERI DE CIèN-CIA I INNoVACIó

7 /// JOaQuiM Vilà. PRoFESSoR DE L’IESE /// CEDIDES

7 ///6 ///

5 ///


La direcció estratègica en màrqueting, vista des de l’òptica Esade

la gestió del màrqueting ha evolucio-nat de manera espectacular els darrers

anys, amb noves funcions organitzatives, in-novacions pel que fa a les eines i als mitjans a l’abast, noves maneres d’entendre les rela-cions amb el mercat i l’impacte que han pro-duït les TIC i la Web 2.0. En aquest entorn, la direcció de màrqueting ha d’afrontar deci-sions difícils, que exigeixen tenir una visió integrada i fer èmfasi en l’estratègia a llarg termini de l’empresa, així com dominar di-versos instruments i tècniques.

És amb aquesta idea que la Cambra de Co-merç de Sabadell organitza un dels seus cur-sos més ambiciosos d’aquesta primera part del nou any. Ho fa al costat de l’escola de ne-gocis Esade i amb la direcció del professor i doctor de màrqueting Carles Torrecilla. Seran un total de 100 hores, amb la primera sessió el 3 de març i la darrera el 26 de maig, cada dimecres, de 9 del matí a dos quarts de 7 de la tarda, amb una pausa per dinar. El pro-grama es durà a terme a la seu central de la Cambra de Comerç de Sabadell, a l’avinguda de Francesc Macià, 35, de la cocapital vallesa-na. El període per inscriure-s’hi ja ha comen-çat i finalitzarà el 19 de febrer o bé quan esti-guin cobertes totes les places. Per formalitzar la preinscripció caldrà emplenar el full de sol-licitud adjunt al programa o bé omplir el for-mulari corresponent que hi ha a la web www.cambrasabadell.org, adjuntar-hi un breu cur-rículum i fer l’abonament dels drets de pre-inscripció, que són de 600 euros a compte de l’import de la matrícula.

CONDICIONS AVANTATjOSES

El programa està especialment pensat per a responsables i directors de les àre-es comercial i de màrqueting que vulguin fer un repàs conceptual de les diferents estratègies de màrqueting i conèixer-ne les noves tendències. Vol donar respos-ta a qüestions com ara com podem assolir una millor orientació al mercat, com po-dem identificar oportunitats, amenaces i canvis en l’entorn competitiu, quines són les claus per definir una estratègia de màr-queting d’èxit, o quines són les implicaci-ons i les oportunitats que ofereix la xarxa a l’hora de planificar activitats de màrque-ting. I tot, a partir d’una metodologia basa-da en el treball amb casos pràctics i exer-cicis a partir d’un marc teòric previ que servirà de referència. Impartiran les ses-sions 14 professors de la distingida esco-la de negocis.

El curs té un cost d’11.000 euros, però per als participants procedents d’empreses del Vallès Occidental i del Bages el cost es redu-eix considerablement, fins als 6.600 euros. L’import de la matrícula és despesa deduï-ble en l’IRPF, en el cas dels autònoms, o en l’import de societats. Les despeses de for-mació també donen dret a una deducció de la quota dels impostos esmentats. Aquells que acreditin una assistència mínima del 80% rebran un certificat de participació i passaran a formar part del col·lectiu d’an-tics alumnes d’Esade, i tindran la possibili-tat de fer-se socis de l’Associació d’Antics Alumnes Esade Alumni. /// REDACCIó

Obertes les inscripcions per al curs coorganitzat per la Cambra de Comerç de sabadell

FORMACIÓ /// màRqUETing

Carles Torrecilla s’encarrega de la direcció del curs de màrqueting /// I.M.

dEL 13 AL 20 dE gEnERaValuaciÓ i gEsTiÓ DE l’acOMPliMEnT DEls rEcursOs HuMans Curs de 10 hores destinat als respon-sables dels recursos humans i als caps i directius que vulguin conèixer els factors clau del sistema d’avaluació i gestió de l’acompliment a l’empresa. També, com utilitzar eines d’avaluació adequades i desenvolupar la comuni-cació necessària per implantar a l’em-presa un sistema eficaç d’avaluació de l’acompliment.

LLOC: CAmBRA dE COmERç dE sABAdELLAv. de francesc macià, 35més infO: www.cambrasabadell.org

18 dE gEnERnOVETaTs fiscals PEr a l’anY 2010seminari que es durà a terme de 6 de la tarda a 8 del vespre per donar a co-nèixer els canvis fiscals més destacats del nou any en l’àmbit dels diferents impostos i procediments tributaris.


21 dE gEnERcOM acOnsEguir MÉs DE 100 cOnTacTEs cOMErcials inTErnaciOnals MiTJanÇanT inTErnETseminari de quatre hores per usar amb efectivitat internet i les noves tecnologies a les empreses exporta-dores, aconseguir contactes comer-cials a escala internacional, detectar les noves oportunitats de negoci, pro-moció i difusió internacional i conèi-xer casos reals d’aplicació d’internet a l’empresa exportadora.


dEL 25 dE gEnER AL 24 dE fEBRERgEsTiÓ aDMinisTraTiVa En El cOMErÇ inTErnaciOnal. niVEll 1

El curs va adreçat tant a persones que desitgin introduir-se en el camp del comerç internacional com a persones amb menys d’un any d’experiència en aquest camp que desitgin aprofundir en els coneixements i les tècniques de gestió d’una operació d’importació i exportació.

LLOC: CAmBRA OfiCiAL dE COmERç i indúsTRiA dE TERRAssABlasco de garay, 29-49més infO: www.cambraterrassa.com

dEL 27 dE gEnER AL 10 dE fEBRERPOlÍTiQuEs rETribuTiVEsCurs per aprendre alternatives en ma-tèria de polítiques de retribució dels recursos humans de l’empresa, apli-cades tant a la gestió de les retribu-cions fixes i variables com a les com-pensacions de tipus extrasalarial.


1 dE fEBRERinnOVaciÓ En El cOMErÇdestinat preferentment a pimes i pro-fessionals de sant Cugat del Vallès que vulguin adquirir els coneixements bàsics sobre innovació per incremen-tar la capacitat de negoci.

LLOC: delegació de la Cambra de Ter-rassa a sant Cugat del VallèsVallespir, 19, 1a plantamés infO: www.cambraterrassa.com

3 dE fEBRERcrÈDiTs DOcuMEnTaris. la nOVa nOrMaTiVa ucP 600Aquest programa està adreçat al per-sonal que gestiona administrativa-ment les operacions de cobrament i pagament internacional, als comer-cials d’exportació, als caps d’exporta-ció-importació de pimes i als gerents de pimes amb activitat exportadora-importadora.

LLOC: CAmBRA OfiCiAL dE COmERç i indúsTRiA dE TERRAssABlasco de garay, 29-49més infO: www.cambraterrassa.com

CURSOS I SEMINARIS


JuanMa rOcaMBA’S ¿ánGELES O DEMOnIOS?durant els anys de vaques grasses els mBA es van convertir en títols impres-cindibles per aconseguir un bon lloc a la direcció. després del daltabaix de les finances mundials cal preguntar-se què ha passat. Juanma Roca, recone-gut periodista econòmic, descobreix què s’amaga rere un mBA. Com neix, quines escoles són les millors, quines habilitats es requereixen per triomfar i quines actituds es fomenten a l’aula. Un assaig fonamental en una etapa de canvi i reflexió. // gEsTión 2000

b. lina i J. salomonGRIPE A... Gripe A: 144 preguntas y respuestas a las cues-tiones que más nos pre-ocupan comprèn totes les preguntes i respos-tes relatives al virus h1n1. Adaptat pel dr. Trilla, di-rector de qualitat i segu-retat clínica del Clínic. ///

EdiCiOnEs CEAC

Peter DruckerMI vIDA y MI tIEMPOAmb motiu del cente-nari del naixement del pare del management modern, Peter drucker, deusto llança la seva autobiografia en una edició de luxe. El llibre retrata amb perspicàcia i reflexió la història del segle xx. /// dEUsTO

LLIBRES LEONORGARCíA MONTOLIU ASSESSoRA CoMERCIAL

LA CRISI I EL MÀRqUETING D’ALGUNES PIMES

Acabo de finalitzar un curs de màrqueting per a pimes del sec-tor de l’alimentació i m’agrada-ria compartir amb vosaltres

aquesta vivència, que encara que no és en evidència generalitzable, sí que considero que ens pots ajudar a reflexionar.

La majoria dels assistents al curs eren co-mercials d’aquestes empreses; una de les coses que més m’ha cridat l’atenció és constatar que aquestes persones, les quals fa molts anys que treballen a l’empresa i coneixen bé els seus clients i el mercat, es-tan comercialitzant nous productes en els quals no creuen, en envasos que consideren no adequats i, per descomptat, amb preus molt alts que només els permeten accedir a mininínxols del mercat… Aquests afirmen fer informes de la competència dels seus clients per a l’empresa. En resum, la majo-ria d’aquestes empreses artesanes lluiten amb força contra la crisi i segueixen al mer-cat gràcies a l’èxit dels productes base de tota la vida, sense aconseguir progressos amb els nous productes.

Després d’indagar en la gestació d’aquests nous productes, em van explicar que aquests assumptes els decidia la família propietària, assessorada en alguns casos per consultors externs, cosa que es basa més en la intuïció que no pas en la investi-gació de l’evolució dels hàbits de consum dels seus clients objectiu.

La crisi fa que la por de perdre els clients s’aguditzi i aquesta pot fer que alguns pro-fessionals del màrqueting, immersos en problemes per resoldre i amb pocs mit-jans, prefereixin evitar un distanciament amb la direcció i es decantin per prendre el camí més fàcil de ser simples executors de les ordres del client, fins que… ja se sap!

Crec que la dinàmica que podria ajudar a aconseguir nous productes d’èxit passaria per estar en contacte continu amb el mer-cat, animant el comercial a aportar idees, per fer que se senti més partícip de les de-terminacions dels “despatxos”, que sovint es troben tan lluny de la dura batalla real del mercat, que condueixen a decisions molt creatives, però poc convenients.

[email protected]

fi de l’exercici 2009

TAnCAmEnT fisCAL i COmPTABLE

La patronal Cecot organitza un se-minari dedicat al tancament de l’ac-tivitat fiscal i comptable del 2009. El curs està previst per al dia 12 de ge-ner, té una durada de 8 hores i tindrà lloc a la seu de Cecot a Terrassa.Aquesta serà la tercera edició del curs, ja que en les anteriors convoca-tòries es van exhaurir totes les pla-ces. Les anteriors edicions van ser el 3 i el 17 de desembre.

Els objectius del seminari són ana-litzar els diferents aspectes del tan-cament comptable de les empreses i les connotacions fiscals d’aquestes en l’exercici 2009 i fer una diagno-si dels aspectes conflictius de l’adap-tació a la nova normativa comptable, ja siguin aspectes formals del docu-ment o les implicacions en les memò-ries de l’existència d’operacions vin-culades.

Els eixos principals del curs són l’estu-di de provisions, contingències i fets posteriors, valoració dels comptes anuals, consideració del règim d’ope-racions vinculades i coneixement de les obligacions formals i registrals.La metodologia del seminari és so-bretot expositiva i combinada amb la resolució de casos pràctics.

D’assessors a comptablesEl perfil professional al qual s’adreça el curs Tancament fiscal i comptable 2009 és de responsable i professio-nal del departament de comptabili-tat, director financer, assessor i con-sultor comptable-financer i fiscal i to-tes les empreses i els assessors que porten comptabilitats d’acord amb la normativa mercantil.

L’assessoria Rius Consultors i Asso-ciats s’encarrega d’impartir aquest curs. Aquesta assessoria egarenca va ser la guanyadora dels Premis Ce-cot 2009 en la categoria de forma-ció i gestió del talent. El preu del curs per a socis és de 230 euros i per als no socis, de 260 euros. Per a més in-formació, cal posar-se en contacte amb la Cecot.

D’INTERèS

www.gettingcontacts.orgla WEb DE cOnTacTEs EMPrEsarialsgetting Contacts és el primer networ-king efectiu i garantit de la UE. han ce-lebrat 20 edicions l’any 2009 i tenen més de 4.300 empresaris inscrits, més de 3.800 empreses participants i més de 40.500 entrevistes realitzades.La plataforma organitza trobades i en-trevistes curtes entre empresaris i pro-fessionals per contactar amb altres empresaris amb els mateixos interes-sos. L’objectiu és fer contactes i acon-seguir nous clients, proveïdors, pro-ductes, projectes, nous socis, accedir a institucions i altres plataformes em-presarials. L’entitat garanteix un mínim de 10 contactes i un 70% de contac-tes efectius. Per saber-ne lloc i horaris, consulteu la web.

www.parcdelalba.com El MOTOr EcOnòMic VallEsàEl parc és un dels projectes més estratègics de Catalunya i té l’objectiu d’esdevenir un potent motor de la competitivitat científica, tecnològica i empresarial del sud d’Europa.

www.rubiempresa.net/xarxa/rubÍ cOnnEcTa lEs EMPrEsEsLa xarxa és una eina més per donar-se a conèixer. si és de Rubí i té una empresa, expliqui què fa a rubiempresa.net, la xarxa que el connecta gratuïtament amb les altres empreses i el poble.

wEBS


1. mirada ‘retro’ El look dels anys 60 i 70, urbà i desenfadat, recobra vida en la col·lecció d’ulleres que la fir-ma Lois presenta per aquesta tempo-rada. Aquest model femení, de forma asimètrica, destaca per la tonalitat fluor dels vidres i pel disseny del logo, fet de petits ornaments brillants. dis-ponible amb la muntura vermella, negra i marró per 106 euros.

2. Eterna joventut Lacoste, en col·laboració amb el col·lectiu d’ar-tistes internacionals Andrea Crews, ha creat una sèrie limitada i exclusiva de samarretes, amb estampats ale-gres, adreçada a consumidors que no tenen pressa per fer-se grans. Els dis-senys, que s’engloben en la línia de tardor de Lacoste Red!, mostren dos rèptils simpàtics en una actitud dinà-mica tot practicant esport.

3. Per a ocasions especi-als Entre les creacions de Joid’art d’aquesta temporada hi ha aquest collaret espectacular. Amb acabat oxi-dat, donna està format per combina-cions de formes ovals guarnides amb pedres semiprecioses de colors vius. Una peça extremada per a ocasions especials, disponible per 420 euros.

4. A l’última en mòbils Per als que volen estar a l’última en mòbils, Apple presenta l’iPhone 3g s. Aquest dispositiu, el doble de ràpid que el seu predecessor i amb més durada de la bateria, presenta una càmera auto-focus de tres megapíxels i incorpora el sistema operatiu més avançat del món, amb cent noves funcions i ser-veis, i més de 50.000 aplicacions. dis-seny i tecnologia al servei de la comu-nicació dels més exigents.

5. Còmoda i sofisticada Pràctica, però elegant. Així és Aster, la nova bossa de la firma italiana fur-la, feta amb pell, amb doble nansa i detalls metàl·lics. Una proposta pen-sada per ser el complement ideal d’una dona sofisticada que no renun-cia a la comoditat. disponible en dife-rents colors i amb una nansa bando-lera desmuntable, es pot adquirir per 480 euros.

6. Plataforma esportiva Practicar totes les disciplines espor-tives des de casa, amb el màxim con-fort i efectivitat, és possible gràcies a Winplate, la primera plataforma pro-fessional de Compex dissenyada per al benestar corporal. La màquina con-té tretze programes predefinits d’en-trenament i massatge, per enfortir i relaxar la musculatura i alhora mode-lar tot el cos.

6

21

3

4

5

revista b30 nº22, gener 2010

Documents