I! institutsodontològics

s u M LA PORTADA

OPINiÓ

Revista Tot Claror Núm. 36, III època Octubre-novembre 2002

2. Articles de Joan Jordi Rossell, Néstor Vilella, Àlex Garcia i Marc Corral 4. Entrevista curta: Santiago Vidal, magistrat de la Sala Penal del TSJC

ENTREVISTA

6. Etsuro Sotoo, escultor

SALUT

10. Per què ens fa mal l'esquena?

DIETÈTICA

12. Cereals, la base de l'alimentació

ME NS SANA 14. Temperament i caràcter

ENFORMA

16. Spinning, en forma amb la bicicleta

REPORTATGE

18. Immigració: el gran repte de tots

SOCIETAT

23. El mapa ecològic de la Sagrada Família

24. LLEURE: LLIBRES, MÚSICA, CINEMA ...

28. GUIA DE SERVEIS i COMPRES

30. NOTíCIES DE LA FUNDACiÓ CLAROR

30. L'Esportiu Claror estrena piscina 31. El Pol. Sagrada Família ja té sol UVA 32. El Marítim amplia l'oferta d'activitats 33. Nou Can Caralleu incorpora una nova pis- . cina coberta a les seves instaHacions 34. Les seccions inicien temporada 36. El Centenari de l'escola Sagrada Família 38. S'engeguen tres nous projectes solidaris 39. A punt la tercera temporada del Fòrum

40. FETS I GENT

40. Alina Sabaté, campiona d'Europa de patinatge sobre rodes

A R

Les altres portades

ETSURO SOTOO Aquest escultor japonès fa 24

anys que treballa al Temple de la

Sagrada Família esculpint les

peces de la fa'Sana del

Naixement. Des de la seva

peculiar visió de la natura, de la pedra i del que significa la seva

feina ens parla de Gaudí, del

Temple, de les religions ... , sense

obviar el debat entorn dels

diferents estils, entre la fa'Sana del Naixement i la de la Passió.

UNA CLASSE D'SPINNING

L'spinning, el ciclisme indoor,

l'exercici en bicicleta estàtica i la

música ... són diferents maneres

d'anomenar una mateixa activitat

que ha viscut un auge important en l'oferta d'activitats dels centres

esportius. A l'apartat En Forma

descobrim com es dissenya una

sessió i quines característiques té.

EL CLAROR ESTRENA PISCINA

Ara fa 20 anys que l'Esportiu

Claror va obrir les portes. Aleshores, la instal·lació només

tenia una petita sala d'aparells

gimnàstics i dues piscines. Dues dècades després, què millor per

celebrar l'aFliversari que estrenar

altre cop la piscina gran després de la profunda remodelació que

s'hi ha dut a terme aquest estiu.

I

~ ()pUll=· =·~Ó ____________________________________ ___

\ ¡TOT CLAROR Tercera època

Número 36 Ootubre-novembre 2002

Tiratge: 17.000 exemplars Imprès en paper ecològic Dipòsit legal: B 28124-84

REDACCIÓ I ADMINISTRACIÓ: Sardenya, 335, baixos

08025- Barcelona Tel. 93476 1390. Fax 93 476 1396

www.claror.org Adreça el.: totclaror@claror.org

CONSELL eDITORIAL: Joan Itxaso, Jordi Cabanes, N~rla' Borràs, Eduard Franco, Pedro Andreu, Nèstor Vilella, Albert Glménez, Àngels Güell, Sergi Larrlpa, Ester Benach.

DIREOTOR: Sergi Lar~lpa

COORDINACIÓ, REDACCIÓ I TANCAMENT: Ester Benach

REDACCIÓ: Albert Glménez (Salut)

M. Dolors Villanueva (Dietètica) Laia Franco (CUltura I Coo!*lracló)

Miquel Garcia (Passatel1i1ps)

COL'LABORADORS: Carme Glménez (Me ns sana)

CORRECCiÓ LINOOlsTICA: A,ladr;,a V·li\as

SECRETARIA I DOCUMENTACiÓ Teresa Blanch

PUBLICITAT: Josep Llufs Vlde

FDTOMECÀNICA I IMPRESSiÓ: Diari Sport

ClSTRIBUCIÓ: SPM

TOT CLAROR és ~na revista eberta a to­tes les opl~lons. Per això RO necessària­ment comparteix les opinions expressa­des als articles signats, que són respon­sabilitat dels autors. Els continguts dels anu"cls publicitaris són responsabilitat de les empreses aRunciants. Prohibida la re­proouccló, per qualsevol mi~à, sense l'au­torl\lacló ex~ressa I per escrit, de la Re­vista Tot Claror.

Entitat editora

FUNDACiÓ CLAROR Sardenya, 337, entresòl 2a.

08025 Barcelona Tel. 93 476 13 90 Fax 93 476 1395

mall: comunlcaclo@claror.org Web: www,claror.org

PRESIDENTA Joana Oéspedes

A~Cg;r~~~~a SECRETARI

Jordi Alonso

VICESECRETARIA Consol Martí

VOCALS OEL PATRONAT: Laura Ponce, Xavier TJ:rcmyó,

Carles Riera, Heotor C. SlIvelra, Gemma Vllaró,

Julleta Rlberas

DIRECTOR GENERAL Ed~ard FrancCil

DIRECTORS D'INSTAL'LACIÓ ESPORTIU CLAROR:

Nú,la Bo~r.às PCilLIE8PORTlUSAGRADA FAMILIA:

Manel Cercòs POLIESPORTIU MARfTIM:

Pedro Andreu Nou CAN CARALLEU:

Néstor Vilella

2 TOT CLAROR

Joan Jordi Rossell ..... . , . Secretari de la fèderució d'Associacions d. Mares i Pares d. Catalunya (FAPACJ

La gratuïtat dell1ibre de teX0 un dret pendent de guanyar

Han passat cinc anys des que la FaPaC va iniciar una

campanya de recollida de sig­natu res a favor de la gratuïtat

dels llibres de text. Va ser l'any

1997: algú ho recorda? Aquella demanda de reco­

neixement del dret que la

Constitució espanyola atorga als ciutadans en període obli­

gatori d'escolarització (art. 27.4: La Enseñanza Basica sera obligatoria y gratuita sin ningún tipo de restricción) encara és

vigent, però no ha estat satisfe­

ta. A partir d'aquella iniciativa

presentada al Congrés dels Di­

putats es va obrir debat entre

la ciutadania, que de manera

prou espectacular (vora milió

i mig de signatures) va mostrar­

se sensible vers el tema . La

Cambra dels Diputats va en­

ca rregar un estudi sob re

l'assumpte à. una "subcomisión, para analizar el coste de los libros de texto en la enseñanza bàsica y obligatoria y su

I NYETA

repercusión en las economías familiares ". La Cambra va ha­

ver de pronunciar-se i I=' ls di­putats de la majoria va n que­

dar ben retratats; van utilitzar el subterfu gi més reco rrent

(manca de diners) per no de­

clarar que sovint els drets més

essencials, els que garanteixen el benestar social, no formen

part de les seves prioritats.

Tot plegat, un altre capítol inconclús del redreçament del

sistema educatiu. Les raons, les

veleïtats i les volJntats de certs

polítics poden arribar a passar

per davant dels drets més es­

sencials de la ciutadania, sen­

se que cap dels responsables

d'aquesta situació s'enrojoli o

li caigui la cara de vergonya.

Mentrestant, qui dia passa

any empeny. Les APNAMPA de

Catalunya co ntinuem fent

mans i mànigues per mantenir

fórmules legals alternatives a

aquesta situació de desempar

legislatiu i executiu a què ens

té abocades l'Administració:

bancs de llibres de text, reci­c latge, manteniment de

biblioteques d'aula i altres fórmules de tractament col·­

lectiu del problema ens servei­

xen com a "solucions" no de­

finitives. Ens trobem davant d'un dret

constitucional segrestat, el dret

a no pagar, a banda dels di­

ners que ja paguem per la via impositiva, per garantir el man­teniment d'un sistema educa­

tiu de qualitat, de lliure accés i

en condicions d'igualtat i sen­se cap mena de. discriminació

(inclosa la d'origen i condició

econòmica).

La batalla per la "gratuïtat" del llibre de text l'hem de con­

tinuar, mentre que sigui una de les eines de l'escola i de l'insti­

tut, perquè forma part, i d'ar­

rel , d'una conquesta que en­

cara no hem aconseguit: la del

dret universal a una educació

bàsica, de caràcter obligatori i

gratuït, per a la millora i el

benestar de tothom.

1éxte publicat al Diari de la Barceloneta núm./J Dibuix Tot Claror.

UVA MÚSICA NEGRA, EL HU

COTXE JAPONÈS, LA TEVA AIZZA ÉS

ITALIANA, EL tEl!! GAS ALGERIÀ, EL TEU CAFÉ

BRASILER, LA TEVA DEMOCRÀCIA ÉS GREGA,

LES TEVES VACANCES "CARIBEÑAS", LES

TEVES XIFRES SÓN ÀRABS, LES TEVES

LLETRES SÓN LL~liINES •••

I GOSES DIR QUE EL TEU VEí

ÉS EST<RANGER?

_______________________________________ ()phüó

Néstor Vilella i Barba . oimior de Nou 'coli Ca'roll~u

Gesti6 d'instal-lacions esportives: ''Fer esport" o "fer negoci'?

En e ls darrers anys, tal com ja havíem previst, l'oferta es­portiva a la ciutat de Barcelona i roda lies ha augmentat consi­derablement per tal d'atendre una demanda creixent. Aquest fet ha generat un mercat més amp li i més competitiu, la qual cosa ha obligat les entitats del sector a repensar la seva ofer­ta. D'altra banda, aquest aug­ment de l'oferta ha estat mo­nopolitzat per empreses mul­tinacionals, amb intencions manifestes de "fer negoci".

Fent una valoració d'ambdós aspectes, penso que l'existència de competència és un e lement clarament positiu, encara que ens costi acceptar­ho. I que, a mitjà i llarg termini, ens serà clarament beneficiós. No obstant, e l monopoli de l'augment de l'oferta per em­preses de "fer negoci" és un clar error estratègic per al futur desenvolupament de la pràc­tica de l'esport al nostre país. I més, si les adm inistracions hi

co l· labore n concedi nt a aquest tipus d'empreses la ges­tió d'instal·lacions públiques.

Fins al moment, l'?ferta es­portiva a casa nostra estava ges­tionada, en la seva majoria, per entitats, clubs o fundacions, amb l'objectiu principal de prestar una oferta esportiva de qualitat a l'abast de tothom. I, en e l supòsit que les explota­cions de les instal·lacions tin­guessin supe ràvit, en la majo­ria dels casos, aq uest es rever­tia en la millora de l'oferta, en forma d'inversió per a les insta l·lacions o suport a l'es­port d'iniciació, promoció i/o competició.

Contràriament a aquesta

manera de fer, l'objectiu de les empreses multinaciona ls del fitness és "fer negoci" per ta l d'aconseguir la major rendibi ­li tat econòmica possible, i que les seves accions en borsa co­titzin a l'alça. És a dir, e l "fer esport" deixa de ser l'objecti u principal, perquè és igua l invertir e n esport que en qualsevol a ltra cosa mentre resulti rendible. A més, aquesta rendibilitat econòmica reverteix en e ls accionistes especu ladors, pocs, i no ho fa en la millora de l' oferta esportiva ni en l'e ntorn socia l de la instal·lació.

Serà bo, per tant, que les ad ministracions, e ls clubs, les entitats i les persones indivi­duals que cre ue n en e l "fe r esport", continuin treballant de valent i vagin pensant de quina manera minimitzar l'efecte negatiu que pot tenir a mitj à i llarg termini la im­plantació d'aques~es empre­ses al nostre país. '

Àlex Garcia, I . • . Mesin Je l'Escóla 'sag~adú Fumíffa

I

A propòsit del centenari ... Cada cop que parlo o sento parlar del centenari de l'escola no puc evitar que aflorin al meu

pensament infimitat de records. Recordo les persones que donaven vida al dia a dia de l'escola. El senyor Blas, amb les sabatilles

tan gastades d'arrossegar-les sense treva per aquells passadissos plens d'història, plens de vida; de l'armariet de les pipes i els quicos a la barra del bar; de casa seva al pati i, entremig, embolicant aquells rotllos de ftlferro a la cuina de casa seva. Estic segur que, allà on sigui encara, continuarà arrossegant les sabatilles. I la senyora Paca, rondinaire com qualsevol iaia que només vol el millor per als seus néts. Sempre atenta. Amb un vocabulari en què no existia la paraula no. Allà on siguis: Paca, gràcies per tot.

També recordo els meus primers treballs "professionals" quan, només amb 17 anys, la senyora Maria em buscava les primeres classes particulars, les meves primeres substitucions i permanències a la classe de repàs, de la mà d'en Serviliano lara, mestre de mestres en tantes i tantes Goses. Evocar el pas del temps en una institució no deixa d'ésser evocar, amb nostàlgia, la teva vida. Benvinguda sigui, doncs, aquesta nostàlgia.

MatriInoni entre gais i

j b ' , , es '.lan.es) Ja, Marc Corral

Secretari General de la Cootdilladom

de Cois i Lesóianes

La legal ització del matri­moni entre parelles de ga is i lesbianes és una qüestió de temps. La negativa de certs grups polítics i socials que, des d'una concepció limitada i tradicional de la institució, on només hi té cabuda la relació afectiva entre un home i una dona, ha de canviar a mida que aquesta realitat es vagi im­posant com un fet normal.

Les relacions de parelles homosexuals i concreta­ment el matrimoni per a g~is i lesbianes i la seva norma­litzac ió, necessiten d'un procés en e l qual són bàsi­ques la informació i la pe­dagogia que hem d'exercir e ls mate ixos ga is i lesbianes. La por a allò desconegut ha de deixar pas a la compren­sió, l'assumpció i, finalment, la normalitat. En aquest procés, tant a nive ll social com polític, molts sectors necessiten del seu temps per apropar-se a una realitat normalment desconeguda o negada.

Des de la Coordinadora Gai-Lesbiana c reiem que aquest procés està e n mar­xai les darreres enquestes e ns diuen que un 70% de la societat catalana està a favor dels matrimonis entre parelles de gais i lesbianes. Catalunya és avui capda­vantera en els drets de gais i lesbianes (Llei de parelles), però enca ra falta molt per fer. És qüestió de temps que les nostres reivindicacions tinguin la resposta per la qual lluitem des de fa més de 15 anys.

TOT ClAROR 3

_ .. ()phu __ -_ó ______________________________________ __

Santiago Vidal . Magis/mi deia 'sa/a Péoai d.i rrf¡,,muJ 'su¡jmòr d; IUs/lda d. cQ/uiuoYu

i m.mlm del CooS8ll C.oual tIeJ Prx/u lutIJciuJ

''No tots els jutges es guanyen el sou que cobren a final de l7les"

Santiago Vidal és conegut per ser un jutge progressista, però també per ser molt poc corporativista, com ell ma­teix reconeix . No s'amaga de les mancances de l'ofici que fa .

Sovint es critica que la justícia no s'adapta a la realitat. És un problema de les lleis o dels jutges?

És més un problema dels jutges, no de la legislació. Les lleis les aproven diputats parlamentaris que han tingut contacte amb la gent, que intenten copsar quines són les seves necessitats. En can­vi, per desgràcia, el sistema de formació dels jutges, a la universitat i quan preparen les oposicions, és molt pro­cliu' a aïllar-nos d'aquesta

societat. Se'ns crea un món força diferent del real, utò­pic i molt formalista. I això es nota molt en les sentèn­cies dels jutges que comen­cen i que no tenen experi­ència en altres àmbits de la justícia, com l'advocacia.

I com es pot canviar? Jo ho tinc molt clar: fent

un sistema de selecció dels jutges idèntic al que tenen països com el Canadà o el Regne Unit.

Primer, posar un requisit d'edat mínim. Els jutges no poden tenir menys de 35 anys, llistó que fa que accedeixin a la judicatura amb un mínim d'experièn­cia vital. I, segon, seleccio­nar-los d'àmbits professio­nals en què s'han guanyat un

cert prestigi. Així no només tenen una competència tèc­nica i jurídica, sinó que sobretot posseeixen una experiència en el món real que els permet fer el que jo sempre reclamo: administrar la justícia utilitzant la llei com a instrument i no al contrari. Avui dia s'utilitza una aplicació massa burocràtica i automàtica de la llei .

I la lentitud de la justí­cia com pot acabar?

Té dues causes molt cIa­res i totes dues molt fàcils de resoldre, si es vol, per­què tinc la impressió que no es vol . La primera, exigir que els jutges treballin més. Em sap molt de greu dir que els jutges, en general, no

treballen prou. No tots es guanyen el sou que se'ls paga a final de mes.

I el segon? L'excés de judicialització

dels problemes socials. En el nostre país, com a bons lla­tins, tothom va al jutjat a resoldre el més petit proble­ma quan, moltes vegades, els hauríem de resoldre fora de les seus judicials a través d'arbitratges. Seria molt bo que ens acostumessin a re­soldre'ls directament i, si no ho aconseguim, a acudir a aquests organismes de me­diació . I, com a última solució, anar al jutjat. En canvi aquí, quan algú té un problema, el primer que fa és anar al jutjat a denunciar­ho. D.G.

S'hauria de legalitzar el cannabis, com a Anglatena ?

MARIA ANDREU 12 anys

Sí. Si la gent n'ha de · pendre igualment, perquè encara que sigui ¡¡'Iegal l'intenten aconseguir, doncs almenys que sigui legal i es controli una mica.

4 TOT CLAROR

JORDI MORTE 25 anys

No ho sé. No m'agradaria però si es legalitzés es controlaria més el tema dels camells i casdascú podria fer el que volgués.

JORDI BoSCH 71 anys

Sí. Així evitaríem molts conflictes i moltes maneres d'anar-la a buscar. Potser, al principi, se'n prendria més fins que es normalitzés la situació.

ALA'A ZOMOT 25 anys

No. No m'agraden les drogues i no m'agradaria que fossin legals. Tampoc tinc informació per valorar si es controlarien més les màfies.

LAIA VIDAL 15 anys

A mi m'és igual. Seria pitjor perquè estaria a l'abast de més gent però també es controlaria millor la venda.

PUBLI-REPORTATGE

La Quiropràctica La seva columna vertebralJ la L()eVa L()alut

e I

o EL SISTEMA NERVIÓS controla cada òrgan del nostre cos.

LA QUIROPRÀCTICA utilitza diverses tècniques que s'apliquen sobre

Si aconseguim que la Columna Vertebral funcioni perfectament, el propi cos s'encarrega"" de mantenir-nos sans i millorar la xarxa de

la columna vertebral comunicació de tot l'organisme.

Experimenten un benestar físic, mental i social més alt Estan més capacitades per suportar l'estrès Acostumen a estar més sanes

Les persones que regularment reben tractaments quiropràctics són:

Més propenses a realitzar exercici vigorós Menys propenses a ser hospitalitzades Menys propenses a acudir a un geriàtric Més propenses a gaudir d'una bona salut Menys propenses a utilitzar medicaments Més activades dins les seves com unitats

GLOBAL CHIROPRACTIC ~

ROGER ·DE LLURIA, 93, 3r 20 TEL. 93 ~15 89 07

I Quan una o més vèrtebres es desplacen de la seva posició natural es produeix un pinçament en el nervi. Això, s'anomena SUBLU

}

O Una Subluxació vertebral dificulta la transmissió nerviosa a tots els òrgans, i repercuteix en el deteriorament de la nostra salut.

~0 L'objectiu del Quiropràctic és corregir les Subluxacions

• mitjançant tècniques especialitzades

..,

e , Com pot vostè saber que té una SuÍlluxació? \ " I

lo

A GLOBAL CHffiOPRACT10, ;r mitjançant les últimes tendè cies en escàner i la més alta tecílOlogia '

50% DE DESCOMPTE SI PRESENTA

AQUEST CUPÓ

A) MYOVISIÓ ESCÀNER B) EXAMEN POSTURAL C) RECONEIXEMENT

QUIROPRÀCTIC O) INFORME

etsuro

És japonès i fa 24 anys que treballa fent les escultures de la façana del Naixement del Temple Expiatori de la Sagrada Família. Les entrevistes no li fan el pes, però sap que concedir-ne forma part de la feina: "Així puc ajudar la gent a conèixer més el temple i a enamorar-se1n". Durant l'entrevista es mostra agradable, i desprèn espiritualitat en cada tema que toca. Picar i treballar la pedra és la seva vida. La Sagrada Família, una segona casa a la qual li agrada convidar a tothom

Entrevista: Ester Benach

LA PEDRA ÉS MÉS INTEL-LIGENT

I TÉ MÉS COR QUE NOSALTRES Entrem al Temple de la Sagrada

Família per la façana del Naixement i, mirant a I!esquerra, veiem el taller on Etsuro Sotoo i els seus companys piquen i modelen pedra. Deixa la feina i seiem en un banc. Sabent que potser no és dels treballadors de la Sagrada Família més coneguts per la ciutadania, li demanem que ell mateix es presenti.

"Sóc un amant de la pedra, amant

de l'art, de la cultura i de la pau, que

és el que més desitjo per al món. Però

sé que la meva força és limitada i, per

això, intento fer-ho de .la millor manera

possible dins del meu camp, que és la

pedra."

Després de 24 anys treballant a la Sagrada Família, quin valor ha adquirit per a vostè?

Té un va lor enorme. És com aquell

6 TOT CLAROR l.

llibre que des de petit has llegit una

i una altra vegada i q ue, quan ets

gran, encara que no hagi canviat gens,

et segueix agradant i et dóna altres

satisfaccions. O com un quadre que

mai no ens canse m de mirar o co·m

la música que se mpre ens ha agradat

i que ens segueix aportant coses. És

la nostra jo ia, i s'anomena cultura.

Aquestes coses les hem de valorar.

El Temple de la Sagrada Famíli a és

un llibre, o bé una cançó de la qual

encara ningú ha pogut toca r tota la

partitura ni llegir-ne totes les pàgines,

però que ja sabem que està molt ben

feta.

Es veu com un privilegiat? Sí, sense cap mena de dubte. Però

tothom ha de ser un privilegiat a la seva

feina. Per què? Doncs perquè tothom

ha d'estimar la feina que fa i estar-ne

orgullós, tant si és forner com jardiner.

No hi ha diferènc ia. Però sí,

especialment privilegiada és la que fem

aquí, perqu è hi vé nen mo ltíss ims

turi stes, molta gent. I la sensació és

de tenir molta responsabilitat.

la responsabilitat de fer un bon treball perquè el vegin els altres?

Sí, es nota que és una obra molt

important. La nostra obra serà cada

vegada més important a mesura que

la gent la sàpiga valorar, perquè encara

no ho sap fer prou. Aquesta obra té

un va lo r enorm e, per a tota la

humanitat i per a tota la històri a de

l'Un ivers.

I sentint-la tan seva, ja li agrada que hi hagi tants visitants? No envaeixen la seva parcel·la?

I ara! Tothom hi té dret, i tothom

ha de conèixer la Sagrada Família. Com

---------/-,'------t-----Entrevl t

"Fa 24 anys que treballo al Temple i Gaudí sem­pre m lestà ensenyant coses. És un home de futur que, en la seva època, va entrar al segle xxr al XXII i, fins i tot al xxnr

més gent l'estimi , més força tindrem.

Si la gent estimés més no hi hauria tants

problemes al món. Q uan tothom es

coneix no hi ha problemes; en canvi,

quan trobem coses desco negudes

topem amb problemes co m la

xenofòbia. Això és fruit de la manca

de coneixement, de la falta d'educació.

Es considera un amant de la

pedra, però, com es pot arribar a estimar les pedres?

La pedra és més intel ' ligent que

nosa ltres, té un co r més gran que

nosa ltres, és la nostra mare. Hem

nascut i vivim gràcies a la Terra. Sota

els nostres peus hi ha fang, hi ha tota

una sè ri e de materi als; però, v ista

globalment, la Terra és com una peça

de pedra que fl ota i vi atj a a gran

velocitat per l'Univers. Ho havia pensat

alguna vegada? Ara que em fa aquesta

entrevista, quan se'n vagi, quan mengi

o quan balli ... Tota la vida la farà a sobre

d'un tros de pedra. I aquesta pedra es

diu Terra, i està viva.

I vostè n'agafa un tros i el

transforma ... Sí, la meva feina és agafar un tros

de carn d'aquest ésser per transformar­

lo una mica i col ·locar-Io en un altre

lloc, a poca distància. Aquest lloc es

diu façana del Naixement. Però si ho

faig com jo vull me n'adono que no

puc. jo, per exemple, voldria que una

pedra flotés, però ella em diu que això

no ho puc fer i que l'he d'enganxar. Si

no ho faig bé, cau. Pensant en això,

tota la condició és que l'he d'obeir, que

no puc canviar-la. Ella ho sap tot i jo

he de fer el que em demani, és més

intel ' li ge nt que j o . A més, si

aconsegueixo obeir-la al cent per cent,

quedo enormement satisfet i feliç. O

sigui, que té un gr n cor. I què expliquen les pedres que

conformen la façana del Naixement? És jesús, que és la llum més forta i

que més brilla de l'Univers. I es veu

com aquesta llum, en sorgir, fa créixer

els f rui ts de les plantes sense que

prèv iament t inguess in fu ll es, un

aspecte fonamenta l en la vegetació i

que demostra que el seu naixement

és un miracle. Tots els animals, els

oce lls ... , canten enèrgicament i amb

alegria el naixement del nen jesús. A

sota podem veure un ocell que no pot

volar i, després, com aquest ocell vola,

es fa més gran i fa un viatge per tots

els continents. És el món sencer ple

d'energia i d'alegria. És la nostra gran

alegri a, i això és el que vo l refl ectir

Gaudí.

I ara que parla de Gaudí, qui és per a vostè l'arquitecte?

És un gran home que fa, més o

menys, un quilòmetre, perq uè el seu

cap està per sobre dels núvols. Sempre

està parlant amb Déu; per això em

resulta una mica d ifícil veure qui és

Gaudí. Però ell, si m'obligues a dir-te

qui és, és el primer home que va entrar

al futur. Més que nosaltres. En la seva

època ell ja va entrar al segle XXI , al

XXII o fins i tot al XXIII. És un home

del futur, no un home del passat.

Quines coses li demostren que ell

era un home del futur?

jo fa 24 anys que treballo aquí i ell

se mpre m'està ense nya nt coses. He

estudi at, he treballat moltíss im i sé

algunes coses de Leonardo Da Vinci.

IIAquí hi ha dos escultors. El senyor Subirachs i jo. Potser tots dos estimem molt aquest temple, però de forma diferent. A mi mlagrada més Gaudí que el que fa el senyor Subirachs"

OLT PERSONAL ... •••• I ••••••

• Una ciutat per viure-hi? Arenys de Munt

• Un lloc per anar de viatge? Totelm6n

• Un plat? Sushi

• Un llibre per llegir? Antoni Gaucú; de Joan Matamala

• Una pel' Heuia de cinema? Do des Karen, de Kuroshawa

• Un mitjà per estar informat? La premsa

• Mar o muntanya? Els dos s6n bons. Per què ho preguntes? Si vas a la muntanya trobaràs un m6n fantàstic i, si mires sota l'aigua, també

• Un cantant o grup musical? La música clàssica i el jazz

• Quin personatge històric li hauria agradat conèixer? Gaudí, evidentment

• Què valora més de les persones? La humanitat

• Si un dia fos president del Govern o de l 'ONU, quina primera decisió prendria? Donar les gràcies per haver-me triat i, després, començar a canviar les coses per anar cap a una autèntica democràcia

• Què s'enduria a una illa deserta? Aigua i menjar perquè, si no, no podria viure-hi

• Un desig confessable? Salut per a tota la meva família

Però Gaudí és molt més gran que Da

Vinci. Gaudí ens pot ensenyar les co­

ses que són més importants per al fu­

tur i conèixer-ne el perquè. El sistema

de co nstru cc ió del Temple de la

Sagrada Família, la seva teoria i la seva

estructura són genials.

Vostè es va convertir al

catolicisme. Hi va tenir alguna cosa

a veure el fet de treballar al

Temple?

jo vaig estar 12 anys treballant aquí

sense convertir-me al catolicisme. Vaig

estar aprenent mo ltes coses del

catolicisme i del cri stianisme per poder

fer bé la meva feina. I dono gràcies als

. meus companys i a tota la gent que

TOT CLAROR 7

Un amant de la pedra Etsuro Sotoo va néixer a Fukuoka l'any 1953. Viu

a Arenys de Munt amb la seva dona pianista (Hisako Hiseki) i la seva filla Yuki.

A casa, es lleva el primer. Fa l'esmorzar i porta la filla a l'escola d'Arenys. Afirma que el seu treball "és la cosa més imporrant de la meva vida" i que hi pensa des que es desperta. Fins i tot admet que, a vegades, "penso tant en la feina que quan porro la meva /llla a l'escola em despisto i ¿¡gala el cam( de l'autopista que porra cap a la Sagrada Familia". I, rient, explica que aleshores opta per dur-la amb ell al Temple. Hi treballa intentant oomplir les dates i tasques definides, cosa que li ha comportat dedicar-s'hi de manera imfatigable fins que, com ell mateix explica, "el meu cos em diu que ja no pot més. És quan m'assec i, en iJ1tentar aixecar-me, ja no puel"

em dóna suport, perquè durant més

d'una dècada em van deixar treballar

aquí lliurement, sense ser de la seva

religió. Tenen un gran cor.

Quina religió practicava, abans? Era budista. Però des de molt petit

havia tingut molt d'interès per totes les

religions. Cadascuna té moltes coses

interessants. Vaig estudiar molt el

budisme, el sintoisme ... , però

finalment vaig descobrir que el més

imp?rtant de tot era l'amor. I això, qui

ho va dir? Jesucrist. Doncs em vaig

acostar a ell .

I si li demano que m'expliqui la façana de la Passió?

Fa temps que l'arquitecte de les

obres em va demanar que no critiqués

la façana de.la Passió.

Serien crítiques positives o negatives?

No, jo no critico res, només dono la

meva opinió. A mi m'agrada més la idea

de Gaudí que el que s'està fent ara.

Manté bones relacions amb el seu company en les obres?

Aquí hi ha dos escultors: el senyor

Subirachs i jo. Ell té el seu equip i jo

tinc el meu, i la nostra manera de

treballar al Temple de la Sagrada

Família és comp leta,ment diferent.

Potser tots dos esti mem molt aquest

temple, però de forma diferent. I a mi

m'agrada més Gaudí que el que fa el

senyor Subirachs.

Així no creu que sigui positiu que un monument així creixi amb dos '

8 TOT CLAROR

estils tan diferents? Hi ha gent que diu que Gaudí ja ho

permetia. Però, encara que ho perme­

tés, crec que el més important del món

és l'harmonia i, tenint en compte això,

en dubto. Si treballem així no hi ha har­

monia. Segur que en podríem trobar

una altra, que és ser Gaudí.

Així pensa que Gaudí no estaria satisfet de veure com evoluciona la seva obra?

Això no m'ho pot preguntar a mi.

Ho ha de dir vostè. Jo no puc opinar.

Què li sembla, que molts barcelonins encara no l'hagin visitat mai?

Això passa a tot el món! No pensi

que tots els japonesos que vénen aquí

coneixen tota l'escultura japonesa.

I per què als japonesos els agra­da tant Gaudí?

Un dels motius és perquè, després

de la " Guerra Mundial, el Japó va co­mençar a treballar dur i a lluitar eco­

nòmicament per aixecar el país. Els ja­

ponesos són grans treballadors i grans

Etsuro Sotoo es va convertir al catolicisme després de 12 anys treballant al Temple i quan 'Vaig descobrir que el més important de tot és l'amor"

investigadors i perfeccionistes de les

coses. Són ràpids i complidors. Aques­

ta obra és una contradicció total amb

el sistema japonès i, aleshores, els

sorprèn. Però, encara que canviés

aquesta circl!mstància, el cor del

japonès no canviaria. I seu cor sempre

ha estimat molt la natura. L'educació

que rebem ens diu que si no la cui­

dem i respectem ens castigarà. I Gau­

dí és la natura.

Després de 24 anys, té algun punt i final el seu treball al Temple?

No. A mi m'agradaria treballar-hi dos

segles més -riu. Hi ha molta feina aquí.

Hem de continuar el claustre i omplir

el temple d'escultures. '

No pensa que podria dedicar-se a fer altres obres?

Sí, però és que això és casa meva.

On hi ha les meves obres és casa

meva. Són com els meus fills. I jo vull

que tothom vingui a veure casa meva

i la meva família.

PROFESIONALES DEL SERVICIO - ESPECIAUST AS EN AGUA

aquanet NOVEDOSO E INNOVADOR SISTEMA PARA LA MEJ ORA DE LA CALIDAD DEL AGUA DE MAR DE

I

LAS PISCINAS DE T ALASOTERAPIA CON TRES FUNCIONES:

I

1- REDUCCION DE METALES (HIERRO) 2 -PREFIL TRACI6N

I

3 -DESINFECCION PREVIA

OSMOSIS INVERSA I

DESCALCIFICACION FIL TRACI6N

SISTEMA DE TRATAMIENTO

DE AGUA DE MAR POLIESPORTIU MARÍTIM

I

DESINFECCION POR ULTRA VIOLETA

TEL/FAX: 93 589 28 70 MOVIL: 649 953 050 aquanetpisci nas@yahoo.es

TRATAMIENTOS DE AGUA - PISCINAS - RIEGOS - SISTEMAS DE BOMBEO

_ Sd=u=t~ _____________________________________ __

Et fa lIIal

per Albert Giménez, metge i cap de l'Àrea de Salut de la Fundació Claror

De les visites que es fan a les consultes mèdiques, aproximadament 1 de cada 6 obeeix a un problema relacionat amb el mal d'esquena. En la majoria dels casos, el dolor apareix perquè s'adopten postures incorrectes en les tasques més quotidianes

A lguns es tudi s afi rm en qu e

aproximadament el 80% de la població

patirà com a mínim un episodi de mal

d'esquena en algun moment de là seva

vida.

Altres treballs que retraten la situació

actual corroboren que entre el 30 i el

50% d'adul ts tenen probl emes

relacionats amb la columna vertebral.

Però el més preocupant és que

aquests malestars apareixen, cada cop

amb més fr eqü ènc ia , a un a edat

primerenca; ja és molt comú que nens

i nenes en edat de creixement

presentin hiperlordosi (curvatura de la

co lumn a) o. altres tras torn s en la

postura. I els autors insinuen com a

o ri ge n dels pro blem es "els ca nvis bruscos de sobrecàrrega i abús, la tensió emocional o un estrès excess iu (exàmens, pressió familiat; etc.), ja que poden ocasionar alteracions musculars, és a dit; futurs problemes d'esquena".

Per això, si el nostre fili o fill a es

queixa de manera reiterada de mal o

molèsti es a l'esquena, el primer que

hem de fer és consultar amb un

metge especialista que en pugui

determinar la possible causa i ens

pugui ori entar quant al tractament.

Hem de sa ber que força molèsti es

qu e apareixe n en la infància i

l'adolescència es poden no no més

controlar sinó també corregir, la qual

cosa evitarà en alguns casos alteracions

en la columna a mitjà o llarg termini.

Si no actuem en aquests infants que

pateixen dolor d'esquena sovint, el

50% d'ells continuaran amb molèsties

en l'edat adulta.

Per què ens fa mal l'esquena?

En la majori a dels casos, el mal

d 'esquena es deu a desequilibri s

mu sculars produïts pel propi

c reixement, a sobrecà rregu es

secund àri es, a un ent renament

esportiu inadequat o mal dosificat o a

l'adopció de postures incorrectes en la

reali~ació de les tasques ord inàri es.

En canvi, les causes deri vades per

E150% dels joves que pateixen mal d'esquena continuaran amb el problema en Pedat adulta si no es controlen i es tracten a temps

traumatismes i/o malformacions de la

columna vertebral no es donen amb

tanta f reqüència i, fins i tot en les

d o lènc ies emmarcades en les

incurvacions anormals de la columna

podem distingir entre les posturals i les

Ara que s'acaba la calor, mou-te amb bici! ~'Y~ GIANT ALLROUNDER GIANT HALFWAY At.",,7::4T

Bicicleta urbana confortable. Bicicleta plegable de gran C91M~!a.IIEtS~I.A6l'C.1 Per a desplaçaments i excursions lleugeresa i qualitat

¡:;¡~

10% descom~Pt~ Abonats inSta¡',.aCions

FundaCió c¡~_

+ lf\tORMACr6:

Biciclot lIOtiga: CI st. J<m de t-'oat+a n° I Oficines: CI de 18 verneda W2.

I també poú raparar la tava blel o lIosar-na una a Blelelol Marltlm

933 077 475 WVvW.vic.ic.lot.Ylet als locals de l 'Espai de platja

del Poliesportiu Marltlm" sota el passeig Marlllm

Aprendre a cuidar la columna No tots els centres esportius ofereixen activitats orientades a corregir les males

postures i a adquirir bons hàbits que afavoreixin la columna vertebral. Però a les instal'lacions gestionades per la Fundació Claror aquestes activitats s'han prioritzat, i funcionen estretament lligades a l'Àrea de Salut, que orienta, assessora i fa un seguiment de cada alumne.

Així, als poliesportius Claror, Sagrada Farru1ia i Marítim es fa natació terapèutica infantil i per a adults i escola d'esquena per a adults.

l, a més, per a aquesta temporada, l'Esportiu Claror proposa una activitat nova, l'Escola d'Esquena Infantil, pensada per a nois i noies majors de vuit anys que pateixin mal d'esquena.

L'activitat pretén educar posturalment d'una manera divertida, mitjançant jocs, en una barreja entre la Iniciació esportiva i la gimnàstica.

Per diferenciar els problemes originats per males postures d'aquells que poden tenir un origen estructural cal que els interessats s'adrecin a l'Àrea de Salut de l'EspOltiu Claror, que orientarà els usuaris en cada cas.

Molts trastorns de la columna vertebral es poden corregir si modifiquem les postures i alhora reforcem la musculatura

originades per una deformitat

estructural.

Les primeres, les posturals, les

produeixen habitualment factors

externs a la columna com, per

exemple, una dismètria, que s'origina

si les cames no mesuren el mateix,

amb una diferència que superi el

centrí metre i mig (per sota d'aquesta

diferència el cos té capacitat de

compensació). En alguns casos en què

la longitud de les extremitats inferiors

és diferent i superior a aquest

centrímetre i mig, el problema es

trasllada a la pelvis, que adopta una

obliqüitat, la qual cosa repercuteix en

la columna vertebral, que a la vegada

es corba per compensar el tronc i

mantenir centrat el cap amb la pelvis.

Però l'evolució d'aquestes

incurvacions de tipus postural sol

desaparèixer o limitar-se, en el cas dels

més joves, quan s'atura el creixement,

o quan es tracta la dismètria, perquè

en desapareix la causa.

Altres factors que poden originar

problemes d'esquena són la

insuficiència muscular, la "desgana"

de postura, l'augment de les

glàndules mamàries en les nenes que

entren en la pubertat o l'abús d'estar­

se assegut (excés de televisió,

ordinador, mobiliari escolar

inadequat, excés de pes en les

carteres o en les motxilles, etc.). Tots

poden provocar una mala posició, en

què les espatlles estiguin projectades

endavant, un augment de la cifosi

toràcica fisiològica i, algunes vegades,

un augment de la lordosi lumbar com

a compensació.

El més important és saber que tots

aquests trastorns es poden corregir

fàcilment si modifiquem la posició i

procurem reforçar la musculatura, de

manera que s'afavoreixi l 'adopció

d'una postura correcta.

Salut

Mesures d'higiene postural

l Hem d'evitar estar en la mateixa posició o fent la mateixa activitat durant molta estona.

2 Si és necessari, cal modificar el mobiliari del nostre entorn: els sofàs, cadires o llits molt tous són perjudicials. També cal cuidar la i1'luminaci6 i l'alçada dels objectes.

Si estem drets ... 3. Si no caminem és millor posar un

peu més avançat que l'altre i anar canviant de posició.

4. Cal utilitzar sabates còmodes i de taló baix (enu'e 2 i 5 cm).

S Hem de recollir els objectes de terra flexionant els genolls mantenint l'esquena recta.

Si estem asseguts ...

6. Hem de mantenir l'esquena recta i recolzada a la cadira.

7. Els peus (talons i dits) han d'estar plans al terra (si no es toca, cal posar-se una cadireta) i els genolls han de fOImar un angle recte amb els malucs.

8. La cadira ha d'estar a prop de la taula per evitar la inclinació endavant.

Si estem estirats ...

9. Una de les postures recomanades és la fetal, és a dir, de cantó amb les cames flexionades i aliniant el coll i el cap amb la columna.

10. També es pot estar cara amunt, flexionant les cames i posant un coixí sota els genolls.

UNo és gens recomanable dormir de cap per avall, ja que modifiquem la curvatura lumbar i obliguem a girar el cap per respirar.

llEI matalàs i el somier han de ser ferms i rectes, ni molt tous ni molt rígids.

l3. El coixí no ha de ser molt alt, per no corbar el coll en excés.

30% dte. en ulleres graduades

Do Revisió Opt~mètrica Gratuïta tb Adaptació dé lents de

, c~nt'actetov~s i semirfgides

flRTlVER OPT.eS

Sarde~ya, 365 . Tel./Fax 93 458 39 33

i 20% dte. en ulleres de sol

a tots els socis de l'esportiu Claror

i Poliesportiu Sagrada Família

, Úl) Ulleres gr~duades . . per a tot tipus d'esports ,Fins G un 30% de dte. G tou els socis de I#E$portlu Claror , Poliesportiu Sarrada Famlla

- No acumulable amb altre. oferte.-

_ Dietètica

e EALS la base de Ilalimentació al

, mon

per Maria Dolors Villanueva, dietista de l'Esportiu Claror

A Occident els blats tendres i durs, el sègol i la civada; a l'Orient Mitjà i a l'Àfrica, el sorgo (cuscús); a l'Àsia, l'arròs; al centre i al sud d'Amèrica el blat de moro ... Els cereals i els seus derivats han estat sempre la base de l'alimentació h u mana. Afortu nadament, la tendència actual els torna a donar importància, fins i tot als cereals de tipus integral

El pa, l'a rròs, la pasta i els alt res

cerea ls for men part del co njun t

d'a liments enèrgètics, que són la base

de l'alimentació diària.

Tots contenen de manera similar

vi tamines de l grup B, co m la ti amina

(B 1), la r ibo fl avi na (B2), la

pirid ox ina (B6) i l'àc id pant oteic

La pell dels cereals és la part amb més nutrients: conté fòsfoT¡ potassi, magnesi i fibrq, la qual ens ajuda a regular les funcions de l'intestí i a l'absorció d'hidrats de carboni

12 TOT CLAROR

(B5), qu e redu eix e ls símpto mes

d'estrès, així com l'àcid ni cotínic (PP)

i la vitamina E, qu e ac tu a co m a

rejovenidor i ant iox idant. En ca nvi,

no contenen vita mines A, C ni D.

La pell que envolta el cereal - n'hi

ha que no en tenen, com les fa rines

refinades- és una de les parts més

importants. Conté un percentatge baix

de calci, ferro i zinc però, en canvi, és

molt rica en fòsfor, magnesi i potassi

(un . mineral que ajuda a reforçar els

nervis i els teixits). També conté molt

àcid silícic, fonamental per als ossos,

les dents, els cabells i la pell , ja que

proporciona elast icitat i fa augmentar

la ca pac itat de con ce nt rac ió

l'agudesa visual.

Un altre dels nutri ents

de ls ce rea ls só n les

proteïnes o aminoàcids, tot i estar

presents en una dosi se nsiblement

inferi or a la dels productes d'origen

animal, concretament són deficitaris en

lisina. Però si completem la ingesta de

cereals amb llegums podem obtenir el

biograma de proteïnes essencials per

a l'organisme.

També cal recordar que els' cerea ls

tenen una gran capacitat d'in flar-se a

ca usa de l'abso rció d 'a igua i de

substàncies tòx iqu es co m, per

exemple, el colesterol.

La fibra dels cereals /

En la pell del cereal també trobem

un 12% de fibra, present di manera

especial en el blat integral, la verdura,

la frui ta i la fru ita seca. Dels diversos

ti pus de fibra, la cel·lulosa i la pectina

só n les més co negudes i les qu e

s'u t ilitze n f reqü entment en e ls

productes d'aprimament, ja que són

elements qu e el cos hum à no pot

assimilar i que provoquen sensació de

sacietat.

La importància de les fibres pot ser

cabdal, perquè regulen les funcions

de l'intestí i fan que l'absorció d'hidrats

de ca rbo ni sigui més lenta per

co ntro lar l'índ ex glu cè m ic o la

quantitat de sucre en la sang. Per

___________________ Dietètica

El pa elaborat amb sègol és molt bo per a la salut, ja que és més ric en minerals i oligoelements que el pa que s'e1abora amb blat

això, les fibres són bones per regular la diabetis, les disfuncions de l'intestí, el càncer d'intestí gruixut i les malalties

associades al colesterol.

El pa i els productes integrals

El pa es va imposar com a aliment

bàsic en les regions de clima més temperat. S'elaborava amb el gra

sencer, tot i que, a mitjan segle XIX, el pa blanc fet de farina més fina i

depurada es va convertir en un símbol

d'alt nivell social a Europa. Fins aleshores el cereal més utilitzat

era el sègol, que originava una massa més difícil de tractar que la massa feta

amb farina de blat, però que, quan entrava en contacte amb l'aigua i

després de tres dies, produïa uns

bacteris d'àcid làctic que el feien més

consistent, flonjo i durador. El color fosc, la consistència i els

nous mètodes per moldre van

ocasionar el descens social del pa

moreno, tot i els avantatges per a la

Fan funcions estructurals, de regeneraci6 cel'lular i de creixement

Tenen funcions reguladores del metabolisme cel'lular (vitamines i fibres)

Els cereals contenen força vitamines del grup E, i vitamina E, que actua com a antioxidant i que rejoveneix

salut que suposa. I és que el sègol -gairebé sempre

i ntegral- aporta, en major proporció que el blat, els oligoelements i els

minerals imprescindibles per a

l'organisme: les vitamines Bl, B2, E i la niccina, a més de la lisina, un

aminoàcid essencial per al metabolisme

i el creixement. De fet, als països nòrdics es considera que el canvi del

sègol pel blat en l'elaboració del pa és l'origen de greus malalties de la

~--Tenen funcions

civilització.

relacionades amb el treball

Sortosament, en l'alimentació

moderna ja no es menyspreen els productes integrals i, en concret, el gra

integral-com el sègol. Sabem que tenen un valor nutritiu elevat i que conserven

les vitamines i els minerals.

Requereixen mastegar a poc a poc i bé, sobretot a les persones grans, però

l'esforç val la pena. La pell del gra integral conté vitamines i molts

minerals i substàncies, que li donen

sabor; un valor afegit, ja que ens

permet preparar excel·lents pans i productes de pastisseria més rics en

sabor i substàncies nutritives.

MÉS INFORMACiÓ:

Servei Di~c dels poUesportius Claror, Sagrada Familia i Marítim

_Mens sana

ELS DOS FACTORS QUE FORMEN LA NOSTRA PERSONALITAT

Caracter -I telllperallle

per Carme Giménez i Camins, llicenciada en Psicologia i tècnica en Psicoestèlica

Temperament i caràcter són dos factors clau de la nostra personalitat. Per entendre Ilabast de cadascun d1ells, en primer lloc haurem de conèixer el significat del concepte Itemperamentl, perquè així sabrem com podem incidir en ell a través del nostre caràcter

L'ésser humà, per constitució, és un

mamífer que, com els altres, parteix

d'u ns i nst in ts. Tal com Freud va

descob rir, aquestes pul sio ns

biològiques -qu e mai no es poden

anul·lar, però sí controlar- impulse n

l'ésser humà a la conservació tant d'ell

com de la seva espècie. Les pulsions

també dirigeixen l'individu cap al plaer

immed iat qu e l i produeix sa ti sfer

aquests estímuls bàsics.

El temperament, doncs, està format

per uns estímuls innats que, amb alguns

matisos d' intènsitat, tots els humans

posseeixen.

El professo r i psicò leg Ca rl es M .

Espinalt defineix el temperament com

"el conjunt de tendències psíquiques i dispos icions instin tives de les quals depèn la nostra manera típica de reaccionar. Les seves ca uses só n endògenes. No sense raó, quan s'assegura d'una persona que té 'temperament' ens referim a alguna cosa collSubstancial amb el seu propi existir".

En aquest sentit, no· podem parlar

de temperaments "bons o dolents", ja

que això rep rese nta, so lament, la

matèri a prim era sobre la qual cada

persona ha de treballar. Per exemple,

el predomini de la impulsivitat en una

14 TOT CLAROR

pe rsona pot se r un a ca rac teríst ica

te mperamental pos iti va, si la sa p

controlar i aprofitar convenientment en

les ocasions en què sigui necessàri a.

En canvi, si en els moments en què és

imprescind ible la refl ex ió el subjecte

es deixa portar pel temperament, pot

caure en un seguit de decisions mal

ca lculades.

No podem menysprea r la

importà ncia de l materi al de qu è

disposem per construir la nostra pròpia

escul tura; però, de què li serveix a

l'escultor tenir un bon materi al si el

t reball a amb poc afany? En canvi ,

potser amb un mate rial més humil,

però amb més esforç i tenacitat, es

pot arribar a realitza r una gran obra

d'art.

De fet, si analitzem els

temperaments amb què molts genis

de la humanitat han co nviscut

observarem que, lluny de ser persones

ben dotades per la natura, la majoria

van conviure amb una base biològica

precà ria : f ísica ment eren persones

malalti sses, i amb temperaments

difíci ls de dominar (al quadre en podeu

llegir alguns exemples) .

Si després d 'haver analitza t e l

temperament ens aturéssim en aquest

El caràcter és un mecanisme psíquic que dirigeix, controla i modela el nostre temperament, com aquell genet expert que sap conduir un cavall desbocat

punt, la vida psíquica dels ind ividus no

passaria de ser un pur determini sme

fisiològic. La llibertat de l'ésser humà

no existiri a. Els nostres actes vindrien

j a predetermin ats, de la mateixa

manera que les alt res espècies no

poden lliurar- se dels actes qu e

predetermina l'instint.

Caràcter: modelar el temperament

El condicionament és una llei de la

natura de la qual no més s'escapa

l 'ho me, segon s la seva capac itat

d'esdevenir lliure. Així, tots els éssers

vius són presos de la matèria, tancats

en el món clos dels seus sentits i de

_________________________________________ ]V[ens sana

les seves reaccions fi sicoquímiques.

Amb tot, com afirma Sartre, "a ls homes

ens donen l'exis tència, però no

l'essència". El caràcter co nsiste ix en el fe rm

propòsit de voler fer alguna cosa i en

la posteri or execució rea l. I l'espècie

humana és l'única que té la possi bilitat,

i alhora la necess itat, de forj ar-se un

caràcter. Per 'caràcter' entenem aquell

meca ni sme psíqui c que diri ge ix,

co ntro la mode la el nostre

temperament.

Un a altra co nfusió qu e s'h a

popularitzat és el fet que s'identifiqui

"tenir ca ràcter" amb "tenir mal

ca ràcter". Ai xí, a una persona que

reacciona vio lentament o de fo rma

inflex ible se li diu erròniament que "té

molt de caràcter" .

Contràriament a aquest fals supòsit,

el .caràcter es materialitza en la manera

com una persona encara la vida i en

com pren decisions, ja que -malgrat

els hàbits personals i socials que semi­

automatitzen les nostres vides- hem

de prendre decisions constantment.

Amb el temperament les decisions

es basaran en els rampells, els capricis

i les batzegades. Amb el ca ràcter,

tendirem a una conducta basada en

metoditzacions, tenacitats i iniciatives

organitzades i coherents. Com ens deia

el filòsof Kant, "el caràcter consisteix

en la capacitat d'actuar segons unes màximes".

Genis amb caràcter La vida del gran escriptor Dostoievski destil'la una existència tràgica i plena

de sofriment: gaudia d'un temperament ple de febrils impaciències; la prudència, el càlcul i l'estalvi no eren els seus forts; un temperament titànic el fustigava .. . Com afirma Stefan Sweig, escriptor i biògraf de l'autor: "Moralment la seva vida és una conquesta, sense parió, del triomf de l'hom e sobre el seu dest{ Sobretot, és inaudit el triomf de la força vital sobre un cos malalt i xacr6s. La seva obra va sortir d'uns m embres defallits i d'uns nervis con vulsius. JJ

Veiem com, lluny de ser éssers privilegiats per la natura, el que sabien era com sobreposar-se i com treure partit de les seves deficiències i adversitats. I

Són caràcters forjats en la lluita, per fer vèncer l'ideal creatiu per sobre de l'instint de conservació -que demana ser acontentat. Aix[, les imperfeccions de la ment o del cos no van impedir que personatges com Beethoven (amb sordesa), Byron (amb el peu afectat) o Rousseau (amb mal vesical) esdevinguessin grans creadors. El que per a molts suposaria un entrebanc, per a d'altres homes de caràcter esdevé una força que els anima.

Si bé és ce rt qu e la fo rça del

te mperament no pot se r anul·l ada

(excepte per mitjans molt agress ius

co m la fa rm acologia o la ci rurgia),

l'acció continuada del caràcter i dels

se us ali ats més efi caços -co m per

exemple la creació d'hàbi ts- pot arribar

a "do mest ica r-l o". Freud j a

contraposava la imatge del cavall i del

ge net per il · lustrar el paper del

temperament i del caràcter, respecti ­

vament. Si el cavall no és dirigit per

un genet expert i ben format no trobarà

cap impediment que el freni. Però,

d'altra banda, també hi ha tempera­

ments que, contràriament, el que ne­

cessiten és ser activats.

En els poe mes d' Ho mer, qu e

representen el pu nt de part ida de

l'educació del món grec i, després, de

tot el món antic, hi trobem la primera

guspira que avisarà sobre la rellevància

de la formació ca racteri al. Aquests

textos se us ens p roporc ionen dos

exemples d'educació ben importants:

e l d'Aquil ' les i -m és ta rd - el de

Telèmac, fill d'Ulisses. Es tracta de dos

nens de te mpera ments d i fe rents:

mentre que el jove Aquil'les posseeix

una rica naturalesa tumultuosa que cal

gui ar i refre nar, Telèmac és to u i

indolent i ca l empènyer-lo i animar-lo

contínuament.

D'aquesta manera, obse rvem que

l'objectiu essencial de l'educació que se' ls

dóna és la formació del caràcter. I és

que, com afirmava Montaigne: "Un cap ben fet, més que un cap ben ple".

Especialistes en neteja GRAN VMlEDAD CERVUA5DE IMPORTACION

[x]~ill@&~ ®rn ©[S Neteja i manteniment

Oficines i locals Especialista en poliesportius

Encarregats de la neteja dels Poliesportius Claror, Sagrada Famrlia, Nou Can Caralleu

HERSAN 98 SL CI Ebro, 11

Tel. 93 682 35 94 Tel. Mòbil 607 26 98 03

08740 SANT ANDREU DE LA BARCA

MENU DIARIO: De lunes a viernes . . 6,50 €

Sóbados . ~ ... ... 7,80 € Dor:ningos .. . .. . . 7,80 €

ESPECIALlDADES: • Tapas variadas • Ensaladas • Bocadillos fríos y colientes

• Torradas va~iadQs • MontCilditos • Hamburguesos Y mucho mas a la disposición del cliente ...

Av. Gauclt, 11 Tel. 93 435 43 83

-En fonna

ciclisme indoor al ritme de la , .

musica

• • S P In nIn 9 L'spinning o ciclisme indoor és una modalitat d'activitat

. dirigida que cada cop té més adeptes, tot i que encara hi · ha molta gent que la desconeix o, si n'ha sentit a parlar, encara no en té gaire clar el significat. Tot Claror us dóna les claus per entendre aquesta nova disciplina

per Anna Ruiz, coordinadora d'activitats de Iitnessde Nou Can Caralleu

El ciclisme indoor, també anomenat

spinning, és una activitat nova que es

practica sobre una bicicleta estàtica de

pinyó fix, cosa que permet un

moviment continuat i sense impactes.

El disseny de la bicicleta és

totalment ajustable a les

característiques de cadascú. Per això

és fonamental que el primer dia de

classe s'expliqui bé a l'usuari com cal

ajustar l'alçada del seient, la distància

del seient al manillar, l'alçada del

manillar, com posar els peus als pedals

i com ajustar bé les corretges.

Malgrat que pot semblar una

activitat rutinària i avorrida, les

bicicletes d'spi;ming ofereixen un ampli

ventall d'opcions i posicions per a una

classe divertida.

Diferents recorreguts i posicions

A grans trets, podem diferenciar dos

tipus principals de terrenys, els plans i

els que fan pujada, que se simulen

augmentant o disminuint la resistència,

segons el grau de pendent que el

tècnic vulgui simular.

En cada tipus de terreny també hi

ha dues posicions: asseguts o de peu.

A més, també podem parlar d'sprints, de flexions rítmiques sobre la bicicleta

i de salts. I les mans es col'loquen de

diverses maneres sobre el manillar

segons la posició utilitzada.

És així, jugant amb les diferents

posicions i resistències sobre la bici,

com el monitor construeix una sessió

d'spinning.

Treball adaptat a cadascú

En una classe realitzem treball

cardiovascular, amb una base aeròbica

i diferents espais de treball anaeròbic

segons el perfil de la sessió.

Tot i que el tècnic dirigeix la classe,

cada alumne -tant si és principiant

com avançat- pot adaptar la intensitat

i el ritme a les seves capacitats i estat

de forma. Això permet que el

programa sigui assequible a tothom,

I Tot i que el tècnic

dirigeix la classe,

l'usuari pot adaptar la intensitat i el ritme a les

seves capacitats i estat

de forma física

per a gent de totes les edats i de

diferents nivells físics.

Una sessió comença amb una pri­

mera part de rodatge suau per escalfar

la musculatura i preparar

psicològicament l'alumne. Per aconse­

guir-ho, la música és una eina molt

important i cal que sigui motivadora

des d'un principi.

Després del rodatge suau, segueix

una part principal, en què es fan

canvis d'intensitat, de ritme, de

posició ... Durant aquesta estona es

pot arribar a treballar a una freqüència

cardíaca realment alta, sempre

Una classe dspinning es

construeix jugant amb

posicions diferents

sobre la bici i amb el canvi de resistències i

freqüències del pedaleig

GRUPS MUSCULARS QUE S'EXERCITEN

lumbars

91

'fi'

interca lant moments més suaus de

recuperació i sense oblidar que cada

alumne porta el seu ritme dins del

global de la classe.

Finalment, arriba la tornada a la cal­

ma amb una baixada de la intensitat

per recuperar la freqüència cardíaca.

És un bon moment per intercanviar

informació amb els alumnes i per al

feed-back, que permetrà al moni tor

captar sensacions i problemes que ha­

gin sorgit durant la classe. Per acabar,

els estiraments de la musculatura més

invo lucrada en l'exercici: femorals,

quàdriceps, bessons, gluti i lumbars.

Pel tipus d'exercici que requereix

Spinning I ciclisme indoor i derivats Parlar d' spinning com a activitat

dirigida és el mateix que fer-ho de ciclisme indoOJ' o explicar que es tracta d'una activitat que es practica amb bicicletes estàtiques i música.

Simplement, la diferència entre termes consisteix en les marques de les bicicletes. Així, per anomenar l'activitat només poden utilitzar la paraula pa tentada spinning aquelles instal'lacions esportives que tenen les bicicletes fabricades per Schwinn.

l'spinning, és bàsic que durant la sessió

es mantingu i una bona hidratació; per

això ca l dir als alumnes que port in

sempre aigua i roba còmoda i fresca.

El paper del tècnic

El monitor té un paper fonamental

a la cl asse d's pinning. De la seva

capacitat per motivar, la música que

utilitz i , e l ca ràc ter ex troverti t i

comunicatiu i la seva energia conta­

giosa dependrà que l'alumne estigui

fent exercici durant 45 minuts d'una

manera amena i dive rtida. I també

depèn del tècnic detectar, dins del

globa l de la cl asse, e ls diferents

nivell s, per guiar a cadascú d 'una

manera més personali tzada.

_ RepQrtatge

Des dels inicis de la humanitat les

persones s'han desplaçat des dels seus

llocs d'origen, a la recerca de millors

condicions de vida i, en molts casos,

de la supervivència. La història dels

països que anomenem desenvolupats

o del nord està protagonitzada per

grans moviments migratoris; per

exemple, les migracions provocades

per les dues guerres mundials del segle

XX. Tampoc no ens oblidem dels Estats

Units, ja que com a país neix amb

l'entrada massiva de pobladors del sud

del continent i d'Europa.

No obstant, la imn¡igració actual

posseeix una sèrie de trets que l'han

convertida en el gran repte polític del

segle XX. L'actual procés de

globalització del sistema neoliberal ,

que ha comportat un empitjorament

de les condicions de vida de la majoria

18 TOT CLAROR

de la població mundial, l'envelliment

de les societats del nord , l'explosió

demogràfica del sud i la propagació del

somni del nivell de vida del "primer

món" en són algunes mostres.

Catalunya: "terra d'acollida"

Una dada més propera: a Catalunya,

"dels 6 milions d'habitants actuals, 3,6 milions es poden considerar fruit directe o indirecte de la immigració al segle XX", per la qual cosa "a Catalunya la immigració no constitueix un fenomen nou, sinó que és el fenomen que explica la seva pròpia identitat" (Andreu

Domingo i Vall s, Centre d 'Estudis

Demogràfics, Universitat Autònoma de

Barcelona) .

En l'actualitat, Catalunya, i més

concretament la ci utat de Barcelona,

LES TANCADES D'IMMIGRANTS DE L'ANY

PÀSSAT ENS VAN ACOSTAR A UNA REALITAT QUE

SEGUEIXEN VIVINT MILERS DE PERSONES

Redacció i fotos: Laia Franco

En pocs anys, la procedèn­cia dels immigrants al nos­tre país, a la nostra ciutat, als nostres carrers, s'ha di­versificat molt. A Barcelona, els tancaments en esglésies i la concentració d'immi­grants en algunes zones de la ciutat ens fan viure aquest fenomen de manera cada vegada més quotidiana

continua esdevenint un centre receptor

de molta població immigrant. L'origen

n'és molt divers, perquè tot i que per

'immigrant' s'entén la persona provinent

d'un país del sud, són cada cop més els

joves i empresaris europeus que

s'estableixen a Barcelona (vegeu quadre). No obstant, aquesta

immigració, per qüestions econòmiques

i culturals, passa desaperc~buda i no

L'origen de la població estrangera a Barcelona és molt divers, tot i que per 'immigrant' s'entén la persona provinent d'un país del sud que arriba buscant millors condicions de vida

1\

____________________________________ Iteportatge

respon, per necessitat, al qu e

anomenem 'immigrant' : aquel ls que

treballen en pitjors condicions, molts en

economi es submergid es, els que

cobren menys i els que en molts casos

no tenen accés a un habitatge digne.

El mapa de la immigració a Barcelona

A la ciutat de Barcelon a, en els

darrers cinc anys la població estrangera

res ident ha passat d'un 1'9% (29.000

persones) a un 7'6% (11 3.000) . Aquest

fet ha permès mantenir el cens al nivell

de ls anys 1958 i 1996 i mantenir el

milió i mig d'habitants.

Cada distri cte, pel fenomen de la

"crida" o de l reagrupament fam ili ar,

co nce ntra un major nombre de

persones del mateix origen; no només

del país, si nó també del continent. A

Ciutat Vella, del total d'immigrants el

27% provenen de l'Àsia ce ntral

(majoritàr iame nt del Pakistan); en

canvi, a l'Eixample (el 35,30%) i a Gràcia

(34,6%) predominen els de l'Amèrica

Ll atina. Un a dada compa rat iva

d'aquesta distribució és que al districte

de Sarrià-Sant Gervasi la majoria dels

immi grants só n de França, Itàli a i

Alemanya, els tres països de la Unió

Europea que agrupen gairebé el 30%

de la immigració d'aquesta zona de

Barcelona.

La població immigrada fa evident la manca de drets

La immigració va esdeve nir un

fenomen d'actualitat informativa arran

dels tancaments i les vagues de fam

que nombrosos grups d'immigrants van

protagonitzar a principis de l'any 2001.

A Barce lona es van recloure més de

1.000 persones en diverses esglésies i

locals de tota la ciutat; la tancada més

nombrosa va ser la de l'església del Pi,

on el capellà va oferir-los suport incon­

dicional. Aquests esdeveniments va n

ocasionar que la immigració passés a

primera plana del mitjans de comuni­

cació. D'aquesta manera, la societat en

general va sentir de més a prop què

significa immigrar i amb quins obstacles

lega ls i culturals es troben aquestes

persones. Llavors, els efectes de la nova

Llei d'Estrangeria i la reducció dels drets

socia ls i econòmics d'aquests nouvin­

guts van fer-se evidents.

Miren Santiago és una de les moltes

pe rsones que, mitjança nt entitats o

individ ualment, van ser al costat dels

immigrants; e ls 'va n do nar suport

logístic i lega l i van mediar en llargues

i dures reunions amb l'Administració.

La Miren ens explica qu ins van ser els

resul tats ·d'aquella ll uita i quina és la

situació lega l d'aquestes persones: "De les 7.000 persones que van participar en els ta nca ments, la majoria ha

Dels 1.000 immigrants que es van tancar en esglésies, e175%ha aconseguit els papers. D'aquestes persones, un 25% tenen feina, moltes cobrant 600 euros per jornades de 10 hores diàries

aconseguit els tan anhelats papers, els permisos de residència i de treball. La majoria eren d'origen asiàtic i marroquí. D'ells, el 75% encara no ha trobat feina, tot i tenir permisos". El 25% restant sí

Dlon ve i què vol la Nova Llei dlEstrangeria

L'actual Llei orgànica sobre drets i llibertats dels estrangers a Espanya i la seva integració social és el resultat de la modificació de la Llei orgànica 04/00. Aquesta llei va ser aprovada 1'11 de gener de 2000 i el Pa¡tit Popular (que aleshores tenia majoria simple) va anunciar que en faria modificacions si els resultats de les eleccions del 12 de març li ho permetien.

I així va ser. El 22 de desembre es va aprovar un projecte de reforma de la Llei orgànica 04/00.

En la introducció de la proposta de reforma es citen les causes per les quals el govern veu necessàries aquestes modificacions:

- Durant la seva vigència s'han detectat aspectes en què la realitat del fenomen migratori ha superat les previsions de la norma;

- no correspon amb els acords de Tampere de la Unió Europea sobre la creació d'un espai de llibertat, seguretat i justícia;

- necessitat d'una llei que no només parteixi de la immigració a l'Espanya actual, sinó dels anys futurs . Es considera la immigració com un fenomen estruc­tural i es té en compte que els controls fronterers dels països veïns han estat eliminats i reduïts substancialment.

A partir d'aquestes consideracions, el govern de majoria absoluta aprova una reforma de la llei que té -alhora- com a finalitats integrar els estrangers que es troben a Espanya, assegurar el control dels fluxos i millorar l'eficàcia de l'Admi­nistració corresponent. No obstant, a l'Anuari 2001 de la Immigracó de la Funda­ció Jaume Bofill s'afirma que la principal característica del seu reglament d'aplica­ció és que se centra en "la flexibilitat de les capacitats i actuacions de l'Administra­ció i no en la de la possibilitat i els drets dels administrats enfront la mateixa ( . .), flexibilitat que es concentra més en flexibilitzar per denegar i molt més difícilment en la flexibilitat per concedir' (pàg. 21) en referència a l'atorgamet dels permisos de residència i treball. Pel que fa als punts concrets de la reforma de la llei, les principals crítiques vénen per haver reforçat" el vessant de contra}' representat pels cossos de seguretat de l'Estat, "enfront de la integració ( . .), representats per les administracions educativa o d'assistència social en la gestió del nucli dur de l'estrangeria" (pàg. 22)

Respecte a la finalitat de la lluita contra les màfies i el racisme, l'equip jurídic de la iniciativa Papeles para Todos y Todas apunta que la reforma "fomenta el racisme, ja que les desigualtats en drets generen la imatge de "l 'altre" com a inferior i desigual en l'àmbit quotidià i social ( .. ) al tractar-Jo d'inferior i desigual en el pla junéiic'.

Més informació a www.extrangeria.info

TOT CLAROR 19

_ Reportatge

Dades de la Inmlgracló a Barcelona: 1996-2001

Rànquing de nacionalitats Nacionalitats amb un maior auament (t.rm.. ablOlut.) (termes relatius)

Equador 17.975 Equador +9.771 Geòrgia +198% Marroc 9.751 Colòmbia + 4.908 Romania + 175%

Colòmbia 9.616 Pakistan + 2.707 Ucraïna + 154%

Perú 8.646 Marroc + 2.586 Equador + 119%

Pakl.tan 6.112 Argentina + 2.043 Bulgòrlo + 111,9% Rep. Dominicana 5.031 Perú + 1.767 Colòmblo + 104,2%

Itàlia 4.572 Itàlia + 1.430 Bangla Desh + 95,7%

Distribució per districtes a Barcelona Percentatge de població Immigrada respecte als residents

Ciutat Vella 22.517 19,8% Eixample 19.780 17,4%

Sants-MonJuïc 13.572 11,9%

Les Corts 4.339 3,8%

Sarrlò-Sant Gervasi 7.709 6,8%

Gràcia 7.164 6,3%

Horta-Gulnardó 7.949 7,0%

Nou Barris 8.494 7,5% Sant Andreu 6 .503 5,7%

Sant Martl 11.350 10,0%

Sense adreça 4.432 3,9%

que estan treballant i han pogut nor­

malit;ar les seves vides. Podem parlar

de molts casos que ens ensenyen que "després de la tempesta ve la calma",

però una calma molt fràgil. Un

d'aquests casos és el de D., que treballa en la construcció. D. comença a

treballar a les 7 del matí i no arriba a

casa fins a les. 9 del vespre, per 600

eu ros mensuals.

20 TOT CLAROR

Barcelona 1996: 1,9 % ~ I I I I I I I I

1998: 2,7 % I I I I I I I I 1999: 3,5 % .. 2000: 4,9% • 2001: 7,6 %

2001:4,4% _

Espanya 2001: 3,0 %

Font: A¡untoment de Barcelona

Les raons per les quals es van acon­

segu ir aquestes regularitzacions les podem trobar tant en la pressió feta

pels tancaments com en el fet d'haver­

se acollit a l'arrelament o a causes humanitàries. En aquest punt no hi ha

una opinió homogènia.

Què passa actualment?

El que sí que van aconseguir els tancaments és que durant un mes els

principals mitjans de comunicació els

dediquessin portades, pàgines d'opinió,

reportatges, entrevistes i primeres

planes. Però, com explica la Miren, "un cop van passar els tancaments, aquí no ha passat res, sembla que tot s'hagi arreglat. Actualment, les úniques notícies són de les pateres, i aquesta imatge no ajuda gens".

I no és pas així. Les raons per les

quals es van organitzar els tancaments

continuen vigents. L'entrada en vigor

de la Nova Llei d'Estrangeria i del seu

reglament d'implantació ha comportat,

des del mes de març de 2001, la re-

I I I I I I I

I I I I I

I L j

I I I I L j

I I I I I I I

ducció del personal que treballa a les

delegacions del Govern, el tancament

d'oficines i que les cites passin a do­nar-se per telèfon o per correu elec­

trònic. Continuen els desallotjaments

de persones que viuen al ras per falta

de mitjans econòmics i legals per in­serir-se a la societat amb normalitat i

han augmentat el nombre de denega­

cions o no resposta a les demandes

de regulació . Segons Mariel Araya,

una advocada de l'Uruguai i membre

del grup d'immigració de l'ONG

Sodepau, "han eliminat les cues del car­rer, però no han millorat les coses".

Segons Araya, els entrebancs amb

què es troben molts cops no els propi­

cia directament la Llei, sinó que tenen

a veure amb el reglament d'implanta­

ció i amb els procediments adminis­

tratius. Molta de la gent que demana

regular la seva situació fa temps -anys­

que viu a Espanya, però per raons ad­

ministratives derivades d'aquest regla­

ment no pot demostrar l'estada al país

durant aquest temps. D'a ltra banda,

les competències en temes d'immigra-

__________________________________ Iteportmge

ció es van centralitzant cada cop més

en el Ministeri de l'Interior i menys en

altres com el de Treball i Educació, fet

que "posa de manifes t que els immi­grants no poden accedir amb normali­tat a la xarxa de serveis públics i que es

manté l'enfocament policia l i d'ordre públic en matèria d'es trangeria".

El paper de cada administració

Les ad m i n ist rac io ns ce nt ra l,

auto nòm ica i munic ipal t enen,

cadascuna, responsabili tats diferents

en la gestió de les matèries.

El Gove rn ce ntral, a través de

d elegac ions i subdelegac io ns, és

l'encarregat de concedir o de denegar

e ls permi sos de res idència, e ls d e

reagrupaments familiars i altres permi­

sos d'estada. Estableix acords migrato­

ris amb tercers països, acords que po­

den incloure des de permisos tempo­

rals de treball i residència fins a l'ex­

pulsió d'immigració il ' legal a través de

deportacions.

La Generalitat gestiona les qüestions

referents a acords concrets de treball .

Un exemple en són les contractacions

de temporers a través de la Un ió de

Pagesos i la COAG. Amb l'objectiu de

cobrir de forma organitzada les neces­

sitats de mà d'obra en les campanyes

agràri es (ja que fa lta mà d'obra autòc­

tona), es contracten treballadors tem­

porals, bàs ica ment de l M arroc i de

Colòmbia. No obsta nt, la política de

contractació de temporers no facilita

l'assentament i la inserció socia l de

noves famílies, perquè vénen amb con­

tractes de nou mesos i la residència

només pot demanar-se en cas de con­

tractacions de dotze mesos.

Pel que fa a l'Ajuntament, en aquest

cas del de Barcelona, la Regidoria de

Drets Civils o la Gerència de Serve is

Personals (Serveis Socials com a sector

d'actuació a la ciutat) tenen competèn­

cies per donar suport en situacions de

risc social (manca d'habitatge, atenció

Durant les campanyes agràries es contracten temporers, sobretot' del Marroc i Colòmbia, però quan s'acaba la tempo­rada han de tornar als seus països d'origen

juríd ica ... ). Durant les acampades a la

plaça Catalunya les entitats van nego­

ciar amb l'Ajuntament temes referents

a allotjament i a menjadors soc ia l ~. En

les acampades de l'any 2000 el co l·­

lectiu subsaharià, que dormia al ca r­

rer, va aconseguir un alberg per pas­

sar les nits i algunes pensions durant

un temps.

Una millor coordinació entre les tres

ad minstracions, una legislac ió més

social i més comprensió de les raons

de la immigració poden facilitar la

pe rce pc ió de l'imm igrant co m u n

ciutadà, amb drets i deures.

amb cota Una xana d'autoescoles al teu servei

'cil , "es

Racalon, 61·69 Tlnlnt de l'Olla, 157 Oarmen Amava, 35·17 08015 ·BOII 08012 ·BOII 08902 ·L'Haspltallt

III. 934 240 061 Tel. 932180 186 TII. 933356314

Joan GÜell, 153 Gran de Sam RISIS,11 Andreu, 450 08028·BCII 08030·BCII 08906 ·L'Haspltalet lli. 933 303 250 Tel. 933 455299 TII. 934 312 371

OantAbrla,42 bis Pravença, 455-457 PI I Marlall, 24 08020·BOII 08025·BOII 08840 ·Vlladlcans

Tal. 933 052 323 lIL 934 387 649 TIL 936 589 234 ~.

RlndaSam P. Zana Franca, 142 Mltorss/n Antonl,102 08038·8CII IZII .. nca •• ) 08001·BCII Tal. 933 328162 08004 ·BCII

:rll. 931021140 lIL 932 231146

Provença, 455-451· T81. 134 311141

CIIXI :: 1I0to :: CIII16 :: lutoclr :: IItlllr

~ ( " limp tres, s.l.

~ Neteja i Manteniment

Q I _"., ...... '.0 __

Ic - nln /l'" .... "', ......... ~

~ Netegem verticals (T.escalada) ~ Neteja de poliesportius ~ Neteja de col ' legis ~ Neteja de vidres ~ Abrillantat de paviments

Ptge. Borrell 11 baixos - Barcelona 08005 Tel. 93 303 54 00 - Fax 93 308 63 95 limptres@jet.es - www.limptres.com

, SUMINISTROS ORTOPEDIC05

MERIDIANA U,

Navas de Tolosa. 283 - 287 Local 12 08026 Barcelona - Telo/Fax 93 351 29 50

.SILLAS DE RUEDAS Plegables, fijas y especial es. 12 marcas europeas en sillas ultraligeras, electrónloas, blpedestaclón .

• GABINETE TECNICO ORTOPEDICO Situtores, p~ótesis, faJas, plantillas ortopédicas y calzado a medlda

• AYUDAS TECNICAS Gruas, paralelas, andadores, bastones, camlllas, barras para baño y wc., mobiliario tècnico

• MATERIAL DE INCONTINENCIA DE ORINA

e E N T R E V I S U A I.

OFERTA ESPECIAL P~L_~ __ ~C?~~_ E~L~~o~!~_L!af!!W_~!s

40% de descompte en tots els nostres productes

VINGUI A VISITAR-NOS i ho veurà molt clar

I C/Bailén,207 -209 . 08037 Barcelona Tel. 934 572 764

Pau Claris 85 E-08010 Barcelona Llibreria 93 318 17 39 Cafè 93 302 73 10 Fax 93 41 2 02 50 cafe@laie.es www.la ie.es

Del 15 al 19 d'abril LAIE a l'espai cuines de Tv3 "Receptes de Cuines"

Bar - Restaurant - Brasería

T'agradaria Conèixer ...

¿f'¿:'Jk~

Menjars i sopars per a grups i empreses.

Propostes de menú a la seva mida

Descomptes especials per els abonats del

Esportiu Claror I del Polisportiu Sagrada Família

Sl T'AGRADA MENJAR B É ... REPETIRA S!

VOLEM FER UN AMIC DE CADA CLIENT

AM INFORMATICA Rosselló, 427 (Sardenya-Marina) Tel. 93 455 56 84 . 08025 Barcelona

• Actualización/Reparación de ordenadores PC • Configuración de ordenadores nuevos a medida • Portétiles, torre/sobremesa, servidores • Configuración de Redes • Compaq - IBM - Hewlett Packard . • Impresoras de tinta, léser y multifunción • Canon-Epson-Hewlett Packard-Brother-Lexmark • Monitores, Tarjeta de Red, Tarjeta TV • Cartuchos de tinta y accesorios • Ordenadores segunda mano, según disponibilidad

"I

EL MAPA HA ESTAT EL-LABORAT PEL FÒRUM cíVIC

El barri de la Sagrada Família ja té mapa verd

E.B. El Fòrum Cívic Sagrada Família -que

aglutina diverses entitats i treballa des

de finals de 1998 per millorar la quali­

tat de vida del barri- ha elaborat el

mapa ecològic del barri de la Sagrada

Família conjuntament amb l'Agència

d'Ecologia Urbana de Barcelona i la

Regidoria de Ciutat Sostenible.

El mapa verd és una guia del barri

on podem trobar tota la informació

relativa al medi ambient, classificada

en cinc àrees: espai públic; mobilitat i

accessibilitat; residus, energia i aigua;

activitats, associacions i serveis ambi­

entals, i espai construït i població.

Societat

El mapa ecològic és una guia completa on hi figuren els recursos urbans per a la sostenibilitat classificats ens cinc grans àrees i plasmats gràficament en un plànol de situació

D'aquesta manera, al mapa po- DetalldelplàilOldelmapaverdenl'àread'espaipúblic dem trobar informació tan variada com

zones verdes, espais de jocs per a nens,

llocs on practicar esports, espais per a

gossos, llocs d'interès per a la fauna,

fonts d'aigua potable, traçats dels car­

rils bici o transports urbans.

També hi podem buscar aquells

punts o establiments on dur les deixa­

lles per reciclar, les entitats o associa­

cions del barri que fan alguna cosa pel

medi ambient i els comerços que per­

meten un consum sostenible. I, fins i

tot, podrem obtenir dades de la tipo-

logia dels edificis i de la població cen­

sada del barri.

Les persones interessades en obte­

nir un exemplar del mapa verd, po­

deu sol·licitar-lo al Poliesportiu Sagra­

da Família.

La veu deia que no en

tenell

_.a1traveu.orl(

A/traveu és una revista que es difon per lnternet un cop al mes amb l'objec­tiu de donar veu a les persones i col·­lectius que veuen molt limitada la seva presència en els mitjans de comunica­ció tradicionals: FETS (Finançament Èt ic i So lidari ), Re nd a Bàs ica, Catalunya contra l'Europa del Capi­tal, SOS Racisme, JlS (Joves per la Igualtat i la Solidaritat), Ecologistes en Acció o l'Ateneu Popular de Nou Barris, entre molts d'altres.

Tot .obre el teatre català

_.teatral.net

Aquesta revista virtual va ser fundada l'any 1997 i es declara no vinculada a cap altra empresa ni grup teatral. Hi podem trobar la carte ll era ac tual, c ríti ca te atral i re po rtatges. Els interessats, no només a gaudir del teatre -com a espectadors- sinó també a arribar a pujar a l'escenari , hl trobaran una bona guia d'escoles i acadèmies d'aquest art.

LOS AIRES DIFiCJLES

ALMUDENA GRANDES TUSQ,UETSEDITORES

La c inq uena nove l · la d' Almudena Gra ndes trans me t l' a lè de ls g ra ns re lats inoblidables, el vigor irres istible de les hi stò ri es qu e crè ie m desapa reg udes, la re no vada confiança, en què l'est ructura i e l ritme narratiu s arrossegue n i il · lumin e n e l lec tor mentre s'endinsa al laberint de pass ions hu manes e n confl icte.

LES SEDUCCIONS DEJÚL/A

MÀRIUSCAROL ED. PLANETA

Després de viure més de vint anys a Nova York, la Júlia ha dec idit tornar a Barce lo na. L'excusa és un documental sobre la vida de Salvador Dalí, però tan bon punt arriba a la ciutat les ombres de l passat i un torrent de sensacions noves es despleguen al seu davant amb una força inospitada.

EL ALGEBRA DE LA ••• I

ARUNDHATIROY ED. ANAGRAMA

El Algebra de la j usticia infinita reuneix e ls assa igs que Ray va publicar després del gran èxit com a fab ul ado ra e n El Déu de les petites coses . Als seus assaigs, l'autora insisteix en la idea que allò humà no ha de ser-nos aliè, en la nos tra capaci tat per pensar per nosa ltres mateixos . U na visió crítica i inte l·ligent sobre aques t món nou.

LAS LLAMADAS PERDIDAS

MANUEL RIVAS ED. ALFAGUARA

La memòria viatj a sobre les es­patlles del llenguatge. Els records aqu í no són passat, són una re­construcció de la vida per mitjà de les sensacions i d'una mirada tàctil. L'impacte de les pèrdues fa trontollar l'ex istència quotidiana. Aquesta excitació, aquest aixecar­se en la caiguda és el punt de par­tida d'aquest llibre emocionant.

MÚSICA ·

SEA JORGE DREXLER

2001

El quart àlbum deJorge Drexler con­firma el que ja s'endevinava en el seu tercer disc Frontera. L'arrel és una corda que es pot nuar amb la de les màquines per crear un cercle que tanca; tal és el cas. Missatges sen­zills, amanits amb espurnes tecno­lògiques a ple sol, lluny de les pe­nombres d 'una discoteca.

~".-" , . .,-- ' . "-

DIVERSOS ARTISTES SAINT GERMAIN CAFE 11

2001

Mestres nous com PinkSatellite s'uneixen al descobriment al públic més groove per part de Saint Germain (l'artista). Durant els darrers anys s'ha gestat a França amb el so electrojazz i ha facilitat que -amb molt bon gust- el segell Wagram insisteixi a buscar artistes per mantenir viu aquest so.

DOCES CUENTOS AL AZAR ... LÚCUMALUNCH

2002

S'autodefineixen com a "pop-funky­disco molt ballable i melòdic amb elements teatrals i una estètica cyber-glam" molt trencadora. Presenten el seu segon disc que fu­siona també elements de la música electrònica actual. Lúcumalunch han actuat en les principals sales musicals de Catalunya.

Selecció i redacció: Laia Franco

EL MALESTAR EN L4. ••

JOSEPH STIGLITZ ED. EMPÚRIES

Amb l'obra El Malestar ell la globa lización, Joseph S ti glitz, pre mi Nobel d 'economi a i vicepres ident de l Banc Mundia l, explica l'efecte devastador que la globalitzac ió pot teni r sobre els països més pobres del planeta. Ell és test imo ni que les bones po lítiques econòmiques co ntri­bueixen a millorar la vida de la gent més pobra.

MEDICINA ENERGÈTICA

HELENDZIEMIDKO EDITORlALBLUME

Aquesta guia proposa l' ús de 40 tècniques utilitzades en medicines alternatives. L'autora, homeòpata i terapeuta nutricional, proposa l'ús d'aquestes teràpies alternatives com a complement a la medicina convencional. El llibre explica, a més, com funcionen les energies subtils durant el procés guaridor.

~.' .... ....... ... " - . . r· ... ",ü4·· .~.~ .. ,

'. . .-':, r ~

~,t:~l_ . ''l..'' ...• , . "

~ t·g~~b.t~. AND THE ESTRETT BAND .. .

BRUCE SPRINGSTEEN 2000

19 temes gravats al Madison Square Garden amb l'E-Street Band. Les can­çons més mítiques de tota la seva carrera, juntament amb dos temes inèdits: "An1erican Skln" i "Land of Hope and Dreams". La primera peça va aixecar certa polèmica, ja que denuncia maltractaments de la policia a un immigrant africà.

, )

ARRIBA LA .FESTA MAJOR DE LA BARCELONETA

La Barceloneta, el barri més mariner de Barcelona, es vesteix de Festa Major a partir del 20 de setembre. Durant deu dies, el veïnat gaudirà amb mo ltes i diverses activitats . Hi som co nvidats la resta de ciutadans de Barcelona, que te nim una oportunitat excel·lent per conè ixer el peculiar tarannà d'un barri emblemàtic de la ciutat.

La diada de Sant Miquel

La Festa Major s'organitza cada any coincidint amb Sant Miquel , el patró de la Barceloneta. La diada se ce­lebra amb la sortida del canó, una tradició que es remunta a principis del segle XX. Sens dubte, és un dels actes més característics del barri , que a més garanteix diversió a tots ~quells que l'acompanyin en el camí. Enguany, el canó sortirà el dia 29 de la plaça

de la Barceloneta (9.00h) i farà un llarg recorregut, en què hi haurà caramels per a petits i grans.

Tres carrers a tota marxa

A més dels actes organit­zats per dive rses e ntitats i coordinats per la Federació de ca rrers (ba lls, xocolata­des, sardanes, ce rcaviles de bèsties de foc, concerts a la platja .. . ) tres carrers del bar­ri orga nitze n un programa

d'actitats propi. Són els car­rers Almirall Churruca, Sevilla i Pescadors. El s balls i espectacles nocturns són els plats forts de tots tres, amb ball del fanalet inclòs.

Les activitats esportives

Per als amants de l'esport, la Festa també ofe re ix a lte rn atives. Des d'un quadrangular de futbol sa la organitzat pe l ce ntre cívic fins a la 7Sa Travessia al Port de Barce lona (o rgani tzada pel CN Atletic Barceloneta), i passant per campionats de futbolí, de dòmino i d'escacs. A més, e l Po li es po rtiu Ma rítim, qu e ce le bra e l primer aniversari e l 29 de se­tembre, organitza el dissab­te 28 un a màste r-cl ass d'aeròbic i una exhibició de jazz infantil. I durant tot e l matí mantindrà les po rtes obe rtes pe r a tots aque lls que el vulguin visitar.

leure i Cultura

AERÒBIC 2S de setembre, 10.00h Masterclass d'aeròbic Poliesportiu Mrui\im Organitza: Poliesportiu Mrui\im Més lnformad6: 93 224 04 40

TRIATLÓ S d'octubre

AERÒBIC MASTERCLASS OBERTA A TOTHOM

==:~=

Trofeu Ciutat de Barcelona de Triatl6 Vila Olúnplca Organitza: CN Catalunya

ATLETISME 1 d'octubre Cursa Atlètica ~ean Bouln'. Trofeu Internacional Ciutat de Barcelona Organitza: El Mundo Deportlvo Més Info rmaci6: www.elrnundodeportlvo.es

RAID 6 d'octubre I Raid Manlim Barcelona Pla~a de la Barceloneta Organitza: Poliesportiu ManUm Més lnformaci6 a la pàgina 32, i al te l. 93 224 04 40

CICLISME 20 d'octubre 390 Escalada Ciclista a Mon~uïc Trofeu Ciutat de Barcelona Organitza:Esport Ciclista Bart-elona Més lnformaci6: 93 40230 00 (Àrea d'Esports de l'Ajuntament)

CAMINADA 17 de novembre 'Barnatresc' 2002. IX Caminada a Montjuïc Organitza: Foment Excursionista de Barcelona Més informaci6: www.euro-senders.com

CINEMA

EL SUEÑO DE IBlZA

DIR .: IGOR FIORAVANTI

Tres amics, Carlos, Chica i Nacho. Tres formes d'entendre la vida en el petit univers d'Eivissa. Els tres, que es coneixen des de petits, en l'intent de donar sentit a les s'eves vides, units per una pro­funda amistat. Cada un pel seu camí, viuran a l'extrem aquesta recerca.

BERLIN IS IN GERMANY

DIR .: HANNES STÓHR

Any 2000. Martin Schultz surt en llibertat després d'll anys a la pre­só de Brandenburg. Quan hi va entrar, encara era ciutadà de Berlin Est, de l'anterior República Democràtica d'Alemanya. El "nou Berlín" s'ha imposat i el "vell Berlfu" sembla haver-se esfumat del tot.

EL OTRO LADO DE LA O\A;V\

DIR. EMILlO MARTíNEZ lÍ\ZARO

La Sonia i eIJavier fa sis anys que viuen junts. El Pedro i la Paula no viuen junts, però són parella des de fa anys. O ho eren, perquè ella ara s'ha enamorat d 'un altre i li demana allò de "prefereixo que siguem amics". Divertida comedia que parla de l'amor, del sexe, de l'amistat i, sobretot, de la mentida.

MIENTRAS HAYA HOMBRES

DIR: JOHN MCKAY

La Kate, la Mol1y i la Janine són tres amigues que ronden els quaranta i que viuen en un poblet d'Anglaterra. Les tres es conside­ren desafortunades en l'amor i es reuneixen un cop per setmana per explicar-se les penes. Un dia la Kate els confessa que s 'ha enamorat d'un exalumne.

~ I~~ i ~lII~=~~~~~ ____________________________________________ -'r-__ s e_le_c_c_ió_ i_r_e_do_c_c_ió_:_L_o_io_F_r_on_c_o

liLA VIDA A PALAU: EUSEBI GÜELL I ANTONI GAUDí,

DOS HOMES I UN PROJECTE"

Aquesta mostra il ·lustra l'estreta relació entre Gaudí i

l'industrial i mecenes Eusebi Güell, fruit de la qual es van

poder portar a terme diversos projectes arquitectònics. El

Palau Güell recupera, per a aquesta exposició, una part del seu ambient original , i el seu interior acull en tres

àmbits diferents nombrosos documents que ensenyen la

trajectòria d'ambdós personatges, la hi stòr ia de la

construcció i la utilització del Palau i, finalment, la recent

restauració. A més, a les golfes es projecta un film que

reprodueix l'ambient de la Barcelona de la fi del segle XIX i principis del XX.

Fins al 30 de desembre al Palau Güell (carrer Nou de la Rambla, 3-5)

IIEL JAPÓ AL MUSEU ETNOLÒGIC"

Els principis de la cultura japonesa es manifesten en la manera de preparar el menjar

tradicional: perfecció, treball, proporcions menudes, asimetria, bellesa i naturalitat. Menjar és

un sistema de comunicació que mostra l'estructura i la jerarquia social, el sistema econòmic,

l'ordre polític, les fronteres i els ponts entre països i individus. Una forma d'aproximació al

sistema cultural del Japó. Fins al desembre (passeig Santa Madrona, 16-22)

, , ESCENA

GAUDí, EL MUSICAL

SIT, D-EL TRICICLE, AL TEATRE VICTÒRIA

El Tricicle presenta obra a Barcelona: SIT, un homenatge a

la cadira, un objecte que ha presidit més d'una de les obres

del grup (Slastic, Èxit o Entretres). És una ficció sobre la història

de la cad ira, els seus usos i les situacions quotidianes en què

és present, des que es va inventar fins als nostres dies. Ho

expliquen uns personatges inventats anomenats Els Chairwood,

que a la vegada pertanyen a la saga dels primers homínids

que van fer servir la cadira; no solament per seure i descansar,

sinó també per a les primeres relacions socials. Del 7 a 1'11

de novembre

La partitura d 'Albert Guinovart posa el compàs de Gaudí, una biografia musical d'Antoni

Gaudí i un dels principals actes que el món de la cultura ha organitzat per al 2002, any del

150è aniversari del naixement del genial arquitecte. Dissenyada en flashbacks, l'obra arrenca

amb l'accident de trànsit 'que va acabar amb la vida de Gaudí, i transita per diferents mo­

ments de la seva existència. Gaudí és, doncs, la història d'un geni que es va lliurar als seus

somnis. El musical és un gran espectacle multidisciplinari, amb 27 intèrprets a escena i una

escenografia innovadora que ens transportarà a l'univers secret de la geometria i al misteri

dels espais i volums creats per l'arquitecte. Gàud~ un musical de Barcelona, serà el gran

esdeveniment teatral de la propera temporada. El Barcelona Teatre Musical és al carrer de

la Guàrdia Urbana, s/n, de Barcelona (Tel. 93 423 64 63). Els preus oscil·laran entre els 18

i els 39 euros, o entre els 15 i 30 si les entrades s'adquireixen per avançat.

"LA QUALITAT AMBIENTAL DE LES NOSTRES COSTES" FUNDACIÓ CATALANA PER

A LA RECERCA 8 DE NOVEMBRE

Taula rodona, amb diversos especi­alistes, organitzada en el marc de la Setmana de la Ciència. A la sala d'actes del Centre Mediterrani d'In­vestigacions Científiques (Pg. Marítim, 37 -49) . Per a més informació, podeu trucar al telèfon 93 230 95 00.

"ELS ARQUITECTES DE GAUDI"

COL'LEGI D'ARQUITECTES DE CATALUNYA

DEL 5 AL 12 DE DESEMBRE

Cicle de conferències relacionades amb l'exposició del mateix nom. Hi participen David Ferrer, J . Gómez Serrano, Mireia Freixa i J. M. Rovi­ra. Per a més informació i inscripcions , ca l posar-se en contacte amb el Col·legi d'Arquitec­tes al telèfon 93 301 50 00.

"L'AFECCIÓ DE VERDAGUER PER LA POESIA POPULAR"

PALAU DE LA VIRREINA DE L'rr D'ABRIL AL 16 DE

MAIG

Aquest cicle de conferències orga­nitzat dins dels actes de l'Any Gaudí al Palau de la Virreina (La Rambla, 99) pretén donar una visió inter­disciplinar de la figura de l'arqui­tecte (http ://www.bcn.es/icub).

REVISTES

OPCIONS

Opcions és la primera revista amb informació pràctica per a un con­sum crític o responsable que es fa a Catalunya. Davant la compra d'un producte, podem buscar respostes a qüestions com "on es fa?, en quines condicions labora ls?, com afecta al medi ambient el seu procés de producció?, a quina em­presa dono els meus diners com­prant-lo?". Podeu trobar-ne més informació a www.cric.pangea.org

_______________________________ Lkwrei<:wQua

CONCURS

PARTICIPA-HI I GUANYA! Un magnífic "pack Claror" format per motxilla, samarreta, ronyonera I gorra

El concurs del passat el va guanyar .. .

CARLOS PEREIRA

ABONAT DE

L'ESPORTIU

CLAROR

Participeu-hi enviant-nos la butlleta adjunta per correu a revista Tot Claror (Sardenya 335, baixos, 08025 Barcelona) o dipositant-la a les urnes situades a la recepció dels poliesportius Claror, Sagrada Família, Marítim o Nou Can Caralleu.

r------- ----------------¡ ~ Nom Cognoms _____________________________ ___

Adreça ______________________ Telèfon ________________ __

Ciutat Edat ----------------------- --------------------Què penses de la revista Tot Claror?

1. Què és el que més t'ha agradat d 'aquest número 36?

2. l què t'ha agradat menys?

3. Quina secció t'agrada més?

4. A qui t'agradaria que entrevistéssim?

5. Què creus que li falta , a la revista?

6. Globalment, quina nota posaries a la revista, entre l'I i el lO?

L __________ _ _ _ __ ___ ____ _ ~

FLUIVAL FLUIDOS Y VALVULERJA, S.L.

Selecclón y."ministro de elementos para la

conducción y regutaclón de fluido. (Bombas, tuberias, védvu'as, etc.)

Joan Miró, 4 nave J . 08213 POLINYÀ

1t 93 713 30 25 Fax: 93 713 32 92

E-mail: ventas@fluival.com

:ffi . :IY\

PASSATEMPS

SOPA DE LLETRES

Troba el nom de 8 jugadors del Barça d'hoquei patins

E R S O L U G N A S

F U E N E G I S B E

EM R A A H O S O T

I E T N E J N S N P

L N O E AW D E I A

O S e B F V Y Y R R

S I R A R N A E D A

A A A V U A S R U I

G LM J I M E N R S

Z E U G I R D O R O

TEST Demostra /0 teva cu/turo

esportiva

1 . Co m es di u e l nou secretari de la FIBA?

2. Quin pi lot de FI de Toyota ha anunc iat la seva re t irada al fin a l d'aques ta temporada?

3 . Quin va ser el darrer campió de la Lliga Nac ional de Futbol Sala?

4. En quina se lecció naciona l juga e l fi 11 de l'e ntre nador de l Barça de bàsquet?

5. En quin equip juga Cosmin Con­tra?

pI.IP"l"J ~p OJ!l)1 I1 V (ç 'll !UUUI " IV (t ' 11!J\J ;»)U I ~lI1JJ ;)lUOOa

ü: 'O IBS tDI! lAJ (c: ' lIU UUU1\lE( i1 :J pll~d ( I :!tïJ ,SOd Sílll

Guia de Serveis i Compres

GARCíA - JIMÉNEZ

o Dretcivil o Separacions - Divorcis o Accidents o Acomiadaments o Invalidesa

Còrsega, 528, esc. esq. 1r 3a 08025 Barcelona Tel. 93 347 93 77 - Fax 93 347 99 39

• La millor qualitat al mi llor preu

Còrsega, 510 - Tel. 93 207 39 18 Mallorca, 160 - Tel. 93 453 05 59

PASTISSERIA FUSTER • Una dolça especialitat de crocant i

xoco lata • Pedres Sagrada Família

Rosselló, 436-438 (xamfrà Padilla) Tel. 93 456 55 49 . 93 456 55 29

BAR CRYKET

o Dinars i sopars casolans o Assortiment de tapes o Ambient agradable

Marina,271 (Rosselló) Tel. 93 347 26 21 i Sardenya, 342 (davant del Claror) Tel. 93 455 70 01

BAR RIBEIRA

• Entrepans, tapes i ~ in s gallecs

Rosselló , 411 Tel. 93 458 63 85

LA YAYA AMELlA

• La cuina del bacallà

Sardenya, 364 Tel. 93 456 45 73

• Ferreteria professional i parament

Còrsega, 527, Tel. 93 457 52 49 www.edifesa.net·edifesa@edifesa.net

FERRETERIA PABLOS-COFAC • Sempre al servei del barri • Ofertes noves cada mes

Provença, 504 (al costat del mercat) Tel. i fax 93 436 66 56

o Promociones i regalos de empresa o Visite nuestra web y vea mil es de

ideas para la promoci6n de su empresa *www.billingham-sl.com*

Mail:biUingham@biUingham-sl.com Tel. 93 427 13 75 Fax 93 428 52 37

o Hacemos equipaciones para clubs y colegios.

o Fabricaci6n propia o Sudaderas-Batas-Chandals-Polos-

Canguros ... o Serigrafia-Bordados-Transfer

Casals y Cuberó, 216 . 08031 BCN Tel. Fax 933505016

~~ f®'V'~~

SARACO o Equipacions esportives per a clubs i col·legis

Tarragona, 3 bxs. 17300 Blanes (Girona) Tel. Fax 972 337 157

Juegos en red - Internet Probablemente el mejor local de juegos en red, probablemente ... ;) 24 PCs - 19" - ADSL 512k ­SomosL33T

Rosellón, 372 - 93 457 63 70 (entre Sicilia y Cerdeña)

"DIAZ" Admón. Loteria, 122

o Loteria Nacional o Travesses o Bonoloto o Primitiva o Es fan reserves de la Grossa de

Nàdal i Reis.

Castillejos, 268 (cant. Provença) Tel. i fax 93 436 34 19

• Mobiliari i decoració • Som professionals: tenim una so lució per a cadn espai. Rosselló, 412 • Av.Gaudí, 21 Tel. i fax. 93 347 57 25

ARTEMISIA RESTAURA • Conservació i restauració d'obres d'art' i antiguitats • Compra-venda de pi ntura

Passatge de Sant Pau, 16 08025 Barcelona Tel. 93 456 47 64 . 670 040 983

J~ Saló ~e p<?ITUqueria

1 estetIca

Rosselló, 378, B. dreta 08025 Barcelona Tel. 93 446 01 56

XANA MODA íNTIMA • Tot en roba interior per a home i dona • Especialistes en talles grans

Muntanya, 49 . Tel.: 9343647 94 08026 Barcelona

• Mil detalls per a tu, .10% de descompte als abonats de Claror i Sagrada Família

Còrsega, 511. Rosselló, 396 Tel. 93 456 76 07

JOIERIA-RELLOTGERIA ORIGINAL' DISTINTIVO -MODERNO

REILOIGES: - Dkny - Fossil- Spoon - Guees - Racer - Akteo - Radiant - Philippe Starck-Creo - Nike - Pulsar e Radiant Oro JOIERIA: - Dissenys exclusius en plata i or

Provença, 548-2 de Maig' 08025 BCN Tel. 93 450 35 11 www.miescaparate.com/odm-sl

JOIERIA ALMOR 10% • Taller propi • Descomptes especials als abonats de

Claror i Sagrada Família

Marina, 307 - Tel. 93 456 29 23 08025 Barcelona

• Consulta naturòpata. Reflexo logia poda/. Quiromassatge. Flors de Bach

• Consulta de tarot. Ajuda humanística Rosselló, 431 (cantonada Marina) Tel. 93 435 23 40

If/ Atenea • Servei psicològic infantil ¡ juvenil, de parell a i fanu1ia. • Escola de pares. • Atenció psicològica al nen i l'adolescent. • Problemes escolars. • Assessorament a les famílies. • Atenc.psicològica i assess .parelles .

Indústria, 83 bxs. esquerra 08025 Barcelona ·Tel. 93 459 23 49

• Homeopatia

FARMÀCIA BENEDICTO

• Delmofmmàcia • D.ietètica

Rosselló. 437 (entre Marina i Lepant) 08025 Barcelona Tel. 93 436 75 18

GABINET TERÀPIA PSICOCORPORAL • Depressió, ansietat, pèrdues ... • Teràpia per a joves i adults Tel.93 325 55 70 • Hores convingudes www.tcrapiabioenergetica.com

m institutsodontològics

• Ben a prop teu

Calàbria, 251 . ;rel. 93 439 45 00 Diputació, 238 . Tel. 93 342 64 00

• • Molt a prop teu

Sardenya,319, baixos Tel. 93 457 04 53

MAROBA CENTRE ORTOPÈDIC Ortopèdia adherida al sistema de cobrament directe de la Seg. Social. No és necessari avançar els diners. Ortopèdia en genera l. Sardenya, 388 • Tel. 93 456 76 30

ACUPUNTURA -HOMEOPATIA • Consultas y tratamientos • Masajes terapéuticos. Shiatsu. Fitoterapia • Horas conveni das Córcega, 462, pral. 3a . 08025 BCN Tel. 93 207 37 83 . Móvi! 619 36 62 30

PSICOLOGIA CLíNICA'. MONTSE VALLS: Psicóloga esp.en depresiones y problemas sexuales. JUAN GENOVÉS: hipnólogo especialista en fobias y estrés. Tel. 93 457 93 73 www.montsevalls.com correo: info @montsevalls.com

I r

ORTOPÈDIA FARMÀCIA

SERRA-FORTUNY

• Especial istes en plantilles • Cotilles a mida, fè rules • Genu-valgo • Pròtesis mamàries • Adherida al sistema de cobrament directe de la Seguretat Social Provença, 506 (xamfrà Castillejos) Tel. 93 455 35 02 - 93 436 66 88

QUIROMASAJISTA DIPLOMADO • 20 años de experiencia . Especia lista en do lores de espalda . Tardes de 16 a 20 horas. JUAN GENOVÉS. Zona Sagrada Familia. Tel. 93 457 93 73 (homs conveni.das)

ALRAVASA

InstaJ.lació integral de: • Oficines • Biblioteques • Col ·legis

Marina, 297 . 08025 BCN Tel. 93 348 07 77 Fax 93 347 03 25

BCM, S.L.

• Serveis finques urbanes i industrials • Consergeria. Neteges . Manteniment

Nàpols, 268 . TeI.lFax 93 207 30 74 Tel. 93 531 68 73

~,1 carbonell 1 se rve Is d e ) iir d ¡"~ -~ r lï,

• Serveis de jardineria • Natura i esport, sempre junts

Tel. 678 40 65 60 08960 Sant Just Desvern

• Constructors de piscines • Més de 25 anys ens avalen

Avda.Josep Tarradellas, 91-95 08029 Barcelona Tel. 93 321 83 04 . Fax 93 439 89 00

~ ~~J?~~~

• Empresa constructora de les obres de la piscina de l'Esportiu Claror • Empresa encarregada de les obres de Nou Can Caralleu

Av. Josep Tarradelles, 8-10, 3a planta Tel. 93 493 01 32 . 93 493 01 00 Fax 93 493 01 34 Adreça el.: nalcalae@copisa.com

• Electricitat industrial • Automatismes • Bobinatge de motor

InstaHacions Doble R,SL. Alemania, nau 4 5 -Montigalà 08917 Badalona (Barcelona) Tel. 93 465 77 47 Fax 93 465 79 11

FERZAM, S.A.

• Climatització industtial • Instal·lacions especials

(hospitalàries i laboratoris) • Calefacció industrial i domèstica • Ventilació industtial

Sant Quintí, 29 08026 Barcelona Tel. 93 456 78 07 - Fax 93 347 11 79 Adreça el.: ferzam@cconline.es

SATA

Fem: • Piscines • Descalcificació domèstica i industrial • Osmosis inverses • Tractaments generals d'aigua • Accessoris

Balmes,173 08006 Barcelona Tel. 93 217 21 91 Tel.lFax 93 217 03 64

Experts ell viatges

VIATGES PER A NUVIS , importants descomptes i regals. • Viatges a mida • Expedicions,Raids, Trekkings • Circuits en grup • Circuits en 4x4 • Albergs i Hotels econòmics per a gent jove • Viatges en autocar • Esquiades, descomptes per a grups.

Mallorca, 362 . 08013 Barcelona Tel. 93 458 20 67

• FUNDACiÓ CLAROR IH5TAL.LACIOHS

. 20 ANYS DESPRÈS DE LA INAUGURACiÓ

, GRAN REMODELACIO DE LA

PISCINA DE L1ESPORTIU CLAROR Els abonats i usuaris de l'Es­

portiu Claror es trobaran , quan es dirigeixin a la pisci­,na, una instal.lació totalment nova. Les obres de remodelació que s'han dut a terme durant tot l'estiu han donat com a resultat una pis­cina nova, tant des del punt de vista tècnic com estètic.

Canvis visuals

El més evide nt de la remodelació és el canvi d'as­pecte del recinte de les pis­ci nes. S'han substituït tots els Imatge de la piscina el dia 12 de setembre

elements dels acabats, com els revestiments de les plat­ges, del vas de la piscina i l'enraj?lat de les parets. S'ha substituït el fals sostre per un de nou, amb molta més ca­pacitat d'absorció acústica, fet que augmenta la sensa­ció de comfort i relaxament.

La piscina actual també té molta més claror. No només s'ha canviat tot l'en llumenat, sinó que s'ha obert una nova finestra que permet l'entra­da de llum natural. A més, s'ha engrandit la finestra del mirador que hi havia a la planta superior.

Millores tècniques

Tot i les millores visuals, la remodelació ha e~tat

bàsicament tècnica: s'ha fet una piscina nova, utilitzant les tècniques actuals, desco­negudes fa 20 anys.

S'ha canviat el sistema de renovació de l'aigua, que ara

30 TOT CLAROR

és per desbordament perimetral, com a la piscina petita. Això garanteix una major qualitat de l'aigua. Tam­bé s'ha instal.lat un nou circuit de depuració (bombes, filtres i xarxa de conduccions), i s'ha millorat la instal. lació tècnica del dipòsit d'aigües de sortida.

A més, s'ha col. locat una nova planta climatitzadora per al tractament de l'aire, dotada d'un sistema de control automàtic.

En definitiva, una piscina nova per gaudir, encara més, la natació i les activitats aquàtiques.

Dimecres 25 de setembre, obertura de les piscines

Tots els qui vulguin estrenar les remodelades pisoines de l'Esportiu Claror tindran l'oportunitat de fer­ho el dimecres 25 de setem­bre.

El dia abans, ,dimalts 24, diada de la Mercè, hi haurà una jornada festiva perquè tothom qui vulgui pugui veure les piscines, en visites guia­des. Tant els abonats com els no abonats podran aprofitar una jornada de portes obertes que permetrà l'entrada i visi­ta gratuïta a la instal'laoió, entre les 12'30 i les 14'30 hores. La instal ' lació romandrà oberta com qualsevol dia festiu, entre les 8 del matíi les 3 de la tarda. És previst que el dia 24 hi assisteixin ,diverses personalitats del Distriote de Gràcia, Ajuntament i Secretaria General de l'Esport.

A la venda clauers de

record

La remodelació de la piscina coincidint amb el 20è Aniversari de l'Espor­tiu Claror, ha suscitat mol­ta nostàlgia entre els abonats i usuaris. Per això, l'entitat ha decidit posar a la venda, al mòdic preu de 3 euros, una edició limitada de clauers, dins dels quals hi ha una petita peça del gresite blau que, durant 20 anys, va formar part de la piscina. Els interessats poden adquirir els clauers a la recepció de l'Esportiu Claror. Tots els compra­clclrs rebran una targeta que certifica l'autenticitat de la peça.

II

IN5TAL.LACION5 FUNDACiÓ CLAROR.

NOU SERVEI DE BRONZEJAT PER ALS ABONATS

El POLIESPORTIU SAGRADA

FAMíliA JA OFEREIX SOL UVA

El Poliesportiu Municipal Sagrada Família ha aprofitat l'estiu per dur a terme

obres de millora, ja que és l'època de l'any que menys molèsties comporta per als abonats i usuaris.

Les obres han permès modificar l'accés als vestidos A i B de la planta baixa i crear

un nou espai de 3,75 metres quadrats on s'ubicarà una cabina de bronzejat

artificia l que incorpora un vestidor individual.

L'equip de bronzejat és de tipus vertica l, ocupa 2

metres quadrats, i està equipat amb 50 tubs de

160 watts, apare ll de música, aturada d'energia,

extracció d'aire regulable i

NOU ABONAMENT

DE MIGDIES AL

SAGRADA

FAMíLIA

El Poliesportiu ~ag rada

Família ha ampliat les pos­sibi li tats d'abonament,

obrint una nova modalitat

en la franja horària de mig­

dies. Aquesta modalitat per­

met que els majors de 16 anys puguin accedir a la

instal· lació de dilluns a di­

vendres, de 13 a 16 hores,

i els dissabtes, de 15 a 21

hores. El preu de la inscripció

en aquesta modalitat és de

18'66 euros, i la quota

mensual 14'93 euros.

el vestidor. La funcionalitat de

l'equip, que comp leix les normatives de la Comunitat

Europea, garanteix un bronzejat d'alta qualitat,

ràpid i amb resultats

visibles des de la primera

exposició. El preu del nou servei de

bronzejat artificial és de 3

euros per sessió per als abonats i 3'75 euros per als

no abonats.

El projecte UNits Claroru

estudia obrir una instal·laci6 una nit per setmana

La Fundació Claror està preparant el desenvolu­

pament d'un nou projecte anomenat "Nits Claror".

L'objectiu és que una de les instal·lacions que

gestiona obri les portes una nit a la setmana, de

manera que els joves del barri de la Sagrada Família

en particular i els de Barcelona en general, tirnguin

la possibilitat de gaudir amb l'ús habitual de la

instal·lació, i divertir-se amb activitats que s'hi pro­

gramarien de manera específica .

El projecte s'anirà concretant en les properes

setmanes amb l'objectiu de posar-lo en marxa el

darrer trimestre d'aquest any. Probablement, el

projecte es durà a terme al Poliesportiu Sagrada

Família.

Un cop concretat el projecte, es donarà àmplia

imformaóó a totes les instal·lacions de la Fundació

Claror, i a la web d'internet (www.claror.org).

DISSABTE 28 SETEMBRE, FESTA

1 RANIVERSARI

DEL MARíTIM

El Poliesportiu Marítim ce lebrarà el seu primer ani­versari amb l'organització d'una gran festa, el matí del

proper dissabte 28 de se­tembre. Hi haurà diverses activitats lúdico-esportives:

aeròbic, dansa jazz, jocs in­fanti ls i visites gu iades.

Portes obertes

Hi haurà una jornada de portes obertes, de 9 a 13 hores. Així, tothom qui en­

cara no conegu i la

instal·lació, podrà participar en les visites guiades que s'hi faran.

Masterclass d'aeròbic I

A les 10 del matí hi h urà

una masterclass d'aerdbic

oberta a la participació' de

tothom. La classe, diriiid ~ per monitors del Marítim :i altres instal. lacions de 1<;1

Fundació Claror, girarà al

vo ltant de diversos ri tmes

propis d'aquest esport, i es farà a l'exterior de la

instal · lació, al passeig Marítim de la Barceloneta.

Dansa i Jocs Infantils

A les 11 del matí hi haurà

una exhibició de dansa jazz,

a càrrec del grup de noies

de l'Esportiu Claror.

Durant tot el matí, de 9

a 13, hi haurà un ta ller de

jocs infantils al Passeig

Marítim, de manera que els

nens i nenes que s'apropin

puguin gaudir al màxim la

matinal.

TOT CLAROR 31

• FUNDACiÓ CLAROR

S'AMPLIA L'OFERTA D'ACTIVITATS AERÒBIQUES

EL MARíTIM OFEREIX ACTIVITATS , ,

NOVES,' DE WELLNESS Ciclisme lndoor, Cardioóox, TBC i Power Oumóle, algunes de les novetats que presenta la instaHació aquesta temporada

El Poliesportit;J Marítim

posarà en marxa moltes

activitats de wellness per a

la temporada que comença

al setembre . Les novetats seran el Ciclisme Indoor, el

Cardiobox, el TBC (Total Body Conditioning) i el

Power Dumble. A més,

seguiran oferint-se activitats com l'aeròbic, l'intens

aeròbic, l'abdominal, la

tonificació i l'stretching.

Com gaudir de les activitats de Wellness?

Cadascuna de les activitats

de Wel/ness es farà, d'entrada,

dos dies a la setmana a partir

de l'octubre (en horari de

vespre i er;¡ sessions de 45

minuts), dirigides per tècnics

especial itzats.

Els cursets seran trimes­

trals, del 25 de' setembre al

20 de desembre, del 7 de

gener al 31 de març i de 1'1

d'abril al 30 de juny.

Podran participar-hi tant

abonats com no abonats. Els

abonats hauran de pagar un

suplement econòmic men­

sl!Jal de 25 euros si s'apunten

a u na sola activitat (Cardiobox, TBC o Power Dumble), de 35 euros si se

n'apunten a dues, i de 4.5 si

se n'apunten a tres.

Els no abonats podran

apuntar-se a aquestes acti­

vitats, sense inscripció prè­

via, pagant 30, 42 o 54 euros

mensuals segons es tracti

32 TOT CLAROR

d'una, de dues o de tres ac­

tivitats. El cobrament serà

per trimestre.

Els interessats a participar

en les classes de ciclisme

indoor podran escollir entre

insoriure's a sessions d'un dia

(divendres, de 19.00 a 20.00

hores) o de dos dies per set­

mana (dimarts i dijous, de

20.00 a 21.00 hores).

Wellness + Talasso

El Poliesportiu Marítim

ofereix la possibilitat de

combinar les activitats de

Wellness amb les aquàtiques

(piscines, talassoteràpia, sau­

nes i bany de vapor) per 19

euros mensuals, a més de

la tarifa d'activitats de

wellness que correspongui

(segons el nombre

d'activitats i la condició

d'abonat o de no abonat).

Ciclisme Indoor: s6n sessions aer:àbiques realitza­des damunt d'una bioicleta estàtica i amb Sup011t musical. Es treballa augmentant pmgressivarnent la intensitat i està indicat per a totes les persones que 'Vulguin millorar la capacitat aeròbica pedalejant al ritme de la música.

TBC (Total Body Conditioning): són sessions, rea­litzades al ritme de la música, que combinen treball ae­ròbic amb anaeròbic. S'estructuren en intervals de temps en què s'alternen exercicis amb grups musculars diferents. L'activitat S'adreça a qualsevol persona que vulgui millorar la seva condici6 física en general. Intemsitat mitjana.

Power Dumble: s6n sessions de 'treball de tonifica­ció muscular al r~tme de la música. Es realitza un treball d'intensitat moderada amb tots els grups musculars per aconseguir una tamificació adequada sense augment de la massa muscular. Adreçada a totes les persones que vulguin aconseguir un to muscular adeqwú, amb sessions div.ertides 'i dimàmiques.

Cardlobox: s6n sessions que combInen elements d'aerabici d'arts marciàls, amb coreografies divertides i espectaculars. Es tracta d'un treball intens adreçat a to­tes aquelles persones que vudguim rnNlorar la sev~ condició física en general. Ideal per descarregar tensions i combatre l'estfès i l'ansietat.

Nota: 'Activitats recomenades a persones que no tinguincontraihdicat l'esforç.

IH5TAL.LACIOHS

DIUMENGE 6 D'OCTUBRE,

PRIMER RAID

MARíTIM

El diumenge 6 d'octubre

s'organitzarà el primer Raid Marítim, una competició

rnultiesportiva per a equips

qu~ engloba diferents es­

ports d'aventura.

Les proves es faran a la

platja de la Barceloneta, da­

vant del Poliesportiu Marítim

(l'organitzador), però els

espais utilitzats ani ran des de

la platja de Sant Sebastià fins

a la de la Mar Bella.

Hi haurà proves de bici­

cleta, de patins en línia, de

caiac, ,d'esquí de fons a la

platja, çl'orientadó i

d'escalada, i s'hauran de

completar en el menor

temps possible.

La inscripció al Raid Marí­

tim és per equips de tres

integrants (com a mínim un

de femení). Segons els

membres dels equips, la

par~icipació es farà en dife­

rents categories: menors de

12 anys, menors de 16 i

majors de 16 anys. Les ins­

cripcions per al Raid Marítim

2002 són gratuïtes, i es rea­

litzaran en qualsevol de les

i nstal ·lacions gestionades

per la Fundació Claror.

IHSTAL.LACIOHS FUNDACiÓ CLAROR.

NOU CAN CARALLEU AMPLIA INSTAL·LACIONS: ARA JA TÉ 3 PISCINES

PISCINA NOVA DE 2Sx121S, SALES DE FITNESS I VESTIDORS Nou Can Caralleu amplia oferta aquàtica, ja que integra al complex esportiu unes

instaHacions annexes fins ara gestionades pel Club Natació Kallípolis El complex esportiu mu­

nicipal Nou Can Caralleu (c/ Esports, s/n) a partir de l'oc­

tubre tindrà una piscina nova

i climatitzada de 25x12'5

metres, amb 7 carrils per a

la natació lliure.

Aquesta novetat és fruit

de la modificació i ampliació

de la concessió de la gestió

de Nou Can Cara lleu per part

de l'Associació d'Entitats.

Una gran zona aquàtica

Amb la piscina nova, Nou

Can Caralleu oferirà una zona

aquàtica molt àmplia, amb

tres piscines. A més d'aques­

ta piscina nova de 25x12'5,

n'hi haurà les altres dues que

la instaHació ja tenia (una de

25x12 i una de 8x11). Du­

rant l'època hivernal aques­

tes piscines estan climatitza­

des i cobertes amb un glo­

bus presostàtic.

Què ésel KUMON?

La piscina nova es desti­

narà a la natació lliure d'abo­

nats i usuaris, mentre que les

altres dues seran per a les

activitats dirigides, per a cur­

sets i per a entrenaments

grupals.

En aquest sentit, cal es­

mentar que s'ha signat un

conveni de coHaboració per

tal que el Club Natació

Kallípolis segueixi desenvo­

lupant la seva activitat a les

instal·lacions de Nou Can

Caralleu.

Un altre detall és que les

tres piscines estaran

interconnectades per un pas­

sadís.

Durant la temporada d'es­

tiu, entre els mesos de juny

i setembre, les dues piscines

que ja funcionen es desco­

briran, de manera que els

usuaris puguin banyar-s'hi i

prendre el sol a l'aire lliure,

com ha estat habitual els úl-

És un metodologia japonesa que per mitjà de les matemàtiques desenvolupa al màxim el potencial d'aprenentatge de cada nen. Més de 9.000.000 d'alumnes de tot el món han seguit el Mètode Kumon i actualment el segueixen 2 milions i mig forà del Japó.

Què proporciona el MÈTODE KUMON? La pràctica continuada del mètode Kumon uns minuts al dia proporciona:

• Autoconfiança i reforç de l'autoestima

• Hàbit d'estudi • Base sòlida en matemàtiques • Capacitat de concentració i agilitat mental • Autodidactisme

De "1 de setembre al 31 d'otubr. 15 dl.s gratis

(CQncertar entrevisti:! prèvia :al 93 208 00 49~

CENTRE KUMON SAGRADA FAMíLIA I Sardenya, 333. entl. 3a .. email: aspence@wol.es

(AI costat de l'Esportiu Claror)

tims anys. Durant aquests

mesos, la piscina nova segui­

rà oferint els serveis de nata­

ció, com la resta de l'any.

Noves sales i vestidors

Aquest octubre a Nou Can

Caralleu també hi haurà 200

m2 més de sales, ubicades a

la planta superior de l'edifici

de la piscina nova. Hi haurà

una altra sala de fitness i

musculació -de 120 m2-

amb màquines, bicicletes

estàtiques i recursos per al

treball cardiovascular. També

hi haurà una sala polivalent

de 60m2 destinada a la pràc­

tica d'activitats dirigides.

El conjunt de reformes

d'aquest estiu també ha im­

plicat la construcció de dos

vestidors, un de masculí i un

de femení, de 120 m2 cadas­

cun. A més, els vestidors ac­

tuals de les piscines es des-

doblaran també en dos vesti­

dors independents, un de fe­

mení i un de masculí.

Aquesta ampliació de ves­

tidors tan important compor­

tarà un augment notable de

la seva capacitat i més co­

moditat per a tots els abo­

nats i usuaris.

AI 2003, edifici poliesportiu nou

Les reformes d'ampliació

signifiquen la culminació

d'una segona fase de

remodelació.

Un cop acabada aquesta

fase, durant el darrer trimes­

tre de 2002, en començarà

una tercera per construir un

poliesportiu nou de 4000

m2 i 2 pistes de pàdel, en­

tre altres serveis. Les previ­

sions indiquen que aquest

edifici estarà acabat a prin­

cipis de l'any 2004.

r> L.:única botiga de Catalunya especialitzada en Porters de Futbol.

r> Disposem de tot el material necessari per a la pràctica del Bàsket i Futbol

bambes, botes, proteccions, etc. r> Tot en primeres marques

NIKE, ADIDAS, REEBOK, MIZUNO, UHLSPORT, REUCH, etc.

t> Per a tots els pressupostos.

I Descompte per a tots els socis de la Fundaci6.¡

• FUNDACiÓ CLAROR

CARNET D'OR DE

LA FUNDACiÓ

CLAROR PERA

JOAN ITXASO

La Fundació Claror va lliu­

rar el passat 15 de juny, en

el marc de la festa del Soci,

el Carnet d'Or de l'entitat a

Joan Itxaso Paternain (a l'es­

querra de la foto), en reco­

neixement a la gran tasca

que va desenvolupar com a

gerent i Director General de

la Fundació, entre els anys

1984 i 2000.

El Carnet d'Or és la mà­

xima distinció de la Funda­

ció. Fins ara només el teni­

en tres persones: Eduard

Franco, Pedra Andreu i Enric

Truñó, tots tres fundadors

de l'entitat.

SAFA-CLAROR

RECONEIX A SET

DELS SEUS

FORJADORS

La secció de bàsq uet

Safa-Claror va aprofitar el

sopar celebrat el passat 15

de juny per homenatjar a set

de , les persones més

influents en la histò~ia de la

secció, amb motiu del 25è

Aniversari. Va homenatjar els

4 ex coordinadors de la

secció : Juanjo Folqué, Eva

Caminal, Xavier de Pablo i

Núria Borràs, així com les

tres persones que més anys

han treballat per la secció:

el secretari de la secció

Josep Maria Ojeda i els en­

trenadors Alfons Font i

Ismael Gendre.

SECCIOHS

QUART LLOC DELS ELS AMICS BICI,

MÀSTERS AL EN MARXA DES I

CAMPIONAT DEL 20 D'ESPANYA D'OCTUBRE

L'equip de natació

Màsters de la Fundació Cla­

ror, patrocinats per Instituts

Odontològics, va participar

als Campionats d'Espanya

que es van organitzar a San­

ta Cruz de Tenerife a l'agost.

Del Claror s'hi van inscriu­

re 7 nedadors (6 dones i 1

home) i van aconseguir 20

medalles (3 d'or, 12 d'argent

i 5 de bronze). A més,

l'equip va finalitzar el Cam­

pionat en la quarta posició

de la dasificació per clubs

(n'hi van participar 42), dar­

rere del Tenerife Màsters, el

Balears i el Club Nagi.

Tot i-que els destins de

les properes sortides encara

s'estan definint, els incondi­

cionals de la secció ja poden

anar reservant els següents

diumenges per retrobar-se

amb la resta de companys:

20 d'octubre, 10 i 24 de no­

vembre i 15 de desembre.

28 EQUIPS DE BÀSQUET I 9DE FUTBOL SALA

INICIEN TEMPORADA 2002-2003

Hi haurà sortides de dife­

rents nivells d'esforç. El ni­

vell A és assequible a tothom

ja que es f~n per la ciutat o

poblacions properes (10 de

novembre). El nivell B reque­

reix una bona condició física

doncs es cobreixen distànci­

es llargues i, amb freqüèn­

cia, desnivells importats (24

de novembre). També hi

haurà sortides de nivell

intermig, com les del 20

d'octubre i 15 de desembre. La secció de bàsquet

Safa-Claror iniciarà la tempo­

rada 2002-2003 amb 28

equips, un més que l'any

passat gràcies a la creació

d'un Júnior B femení. Això

significa que Safa-Claror tor­

narà a ser, un any més, el

club amb més equips fede­

rats de Catalunya.

Els equips sèniors mascu­

lí, acabat d'ascendir a Primera

Catalana, i el femení, de

Segona Nacional, han fet una

estada al Montseny per pre­

parar la temporada que co-

34 TOTCIAROR

mellcen a finals de setembre.

Futbol sala: fmmació i competició

Safa-Tabor, la secció de

futbol sala, comença una

nova temporada orientada a

formar els més joves en

aquesta disciplina, alhora

que aprenen els valors posi­

tius que pot suposar la com­

petició.

Els nois i noies de la cate­

goria benjamina (quart de

Pri mària) debutaran aq uest

any en la competició del

Consell de l'Esport Escolar de

Barcelona, després del seu

pas per l'escola de futbol

durant la temporada passa­

da. També segueixen en

competició els 60 alumnes

de les categories prealevina

(cinquè de Primària), alevina

(6è de Primària) i infantil (pri­

mer i segon d'ESO), que aglu­

tinen 60 alumnes.

El sènior masculí, conso­

lidat en la Primera Divisió de

Barcelona, aspira a un nou

ascens de categoria.

MARTA TORT,

SOTS-CAMPIONA

D'EUROPA DE

JUDO SOTs-17

La judoca del Claror Mar­

ta Tort va proclamar-se sots­

campiona d'Europa sots-17,

oelebrats el 30 de juny a la

ciutat hongaresa de Gior. La

de Marta Tort va ser l'única

medalla de la selecció espa­

nyola.

ELEVADORES Y MONTACARGAS, S.L. cI Costa Brava, 3 08940 Cornellà Tel. 93.475.08.00 Fax 93.475.08.01

REHABILITACION - INSTALACION - MANTENIMIENTO Y CONSERVACION

REHABILlTACION EDIFICIO ANTIGUO

El proceso de rehabili tación exige uno s amplios conocimien­

tos y una prolongada experiencia para obtener la solución mas eficaz. Ascensores LUQUE dispone de un equipo de expertos profesionales y la mas avanzada tecnologia para adaptar convenientemente los me­dios con las necesidades del usua­rio, respetando las caracterÍsticas propias del edificio.

Córcega 371 08037 Barcelona T93 207 73 03 F 932077967

Santa Rita, o 28002 MlIdrid T91 S19 19 13 F91416 96 77

infoflorthos.es www.orthos.es .... .... ................... .... ... ., .... DELECiACIONES EN TODA ESPAAA

W, ~I ":!~

• FUNDACiÓ CLAROR HIST6RIA

L1ESCOLA SAGRADA FAMíLIA JA

CELE.BRA EL CENTENARI El dissabte 26 d'octubre, a les 11.30 hores, l'escola organitzarà una gran festa per celebrar ' Cent Anys d'Escola plens d'història: hi és convidat tothom que hagi estat vinculat al centre

L.F. L'escola Sagrada Família,

, situada al carrer de Sardenya 343, aquest curs 2002-2003 compleix 100 anys. I ho vol celebrar amb totes les persones que han format part de la seva història, alumnes, mestres, pares, mares o treballadors. És una oportunitat per retrobar-se i per reviure moments de la història personal de molta gent, i d'una institució que ha tingut un paper molt important en l'evolució de l'escola pública i de qualitat a la nostra ciutat i a Catalunya.

Histò.ria lligada als jesuïtes

Els orígens, de l'èscola eS remuhten a "any 1903, al centre de Sant Ignasi de Loiola i de la Sagrada Famí­lia, només per a nois. Aquesta institució va néixer al solar on ara hi ha l'escola i l'Esportiu Claror, format aleshores per cases de molt pobra construcció.

En aquella època, la prin­cipal missió del centre era , l'alfabetització de ' la classe obrera (en un barri de fort

Els origens de . lescola es re­munten al 1903, al centre jesuïta de Sant Ignasi deLoio1a

36 1OTCLAROR

Als anys 40 i 50 lescola ja és reconeguda, tant pel projecte pedagògic com per la qualitat i professionalitat dels mestres

Llurs Peruga, l'any 1938, amb la resta de la classe. Llavors l'escola va poder ser mixta i laica, durant la Segona República

formació religiosa dirigida al jovent i als adults del barri a través de la Congregació Mariana de joves i Adults. Molts dels seus membres, compromesos socialment, participen en el naixement de la joventut Obrera Catalana a Barcelona. Als anys seixanta, el centre pren el nom de Complex Educacional Sagrada Família. Recupera l'educació mixta i el curs 1975/76 inaugura un edifici nou, més adaptat a l'evolució de l'escola.

arrelament anarquista) i la difusió de la religió catòlica per part de joves universi­taris, moguts per una missió evangelitzadora i amb l'ob­jectiu de millorar les condi­cions de vida de la zona, amb un esperit molt vinculat a la filosofia que mourà la creació de la , futura escola.

Neix l'escola Sagrada Família

Amb l'arribada de la Segona República, l'escola passa a formar part de la xarxa pública de la Generalitat de Catalunya i s'hi inicia l'educació mixta, amb l'acceptació de nenes a les aules. Per primera vegada, al centre es fan obres de reforma.

La titularitat pública dura poc, perquè a la fi de la guerra l'escola torna a mans de la Companyia de jesús i les nenes retornen a les seves antigues escoles.

Durant la dècada dels quaranta i bona part dels cinquanta, el centre viu un gran creixement quant al nombre d'alumnes i al prestigi dins del barri. S'hi imparteix una educació de línia tradicional, confessional i amb mèstres bons i molt professionals. H i són especialment conegudes les classes nocturnes, a què assisteixen u ns dos-cents alumnes, tots treballadors i treballadores.

En paral'lel a l'educació formal, hi continua la

,

Ja tenim cooperativa!

L'any 1978, el pare provincial de la Companyia

El 26 d'octubre ... festa! El dissabte 26 d'octubre, a les 1 !l.30 del mat(, al pati de l'escola

Sagrada Faml1ia, començaran eIs aoo anys d'aquesta Instituci6. Per ' celebrar-Ro, des de fa galreoe un any diversos pares, mares, mestreli, exalumnes i treballadors (antics i actuals) estan treballant per organitzar un acte en què, d'una forma festiva, puguem recordar moments I anècdotes de tots aquests anys. I els encarregats de recordar-los seran quinze persones que han estat convidades per representar eIs diversos estaments i etapes de la hlstòria de l'escola.

Posteriorment, es presentarà el cartell oficial del centenad I el programa d'activitats per a tot el cws. Càp a les 13.00 hores pOOlem gaudir de les actuacions de la Coral Claror, del Cor Infantil Olaror I deIs Castellers de la Sagrada FamJlia. La festa fmalitzarà amb un piscolabis per a tothom.

HIST6RIA

L'exalumne Affredo Torregrosa, amb els companys, l'any 1972. La tradició del camestoltes sempre ha estat molt forta a l'escola

El centre eniraal CEPECilbny 1 987 esdevé escola pública: el CEIP Sagrada Família, tal com avui es coneix

de Jesús convoca els representants de les entitats membres del Complex Educacional Sagrada Família (professors, pares, mares i comunitats cristianes) per explicar-los la greu realitat econòmica i la impossibilitat que la Companyia continuï amb la responsabilitat del centre. Els planteja com a sortida el tancament, ja que no s'espera que sorgeixi cap comprador i les entitats proposen vendre l'escola a alguna administració pública (mai es pensa en una escola privada). En aquells moments Ensenyament encara depèn de Madrid.

Així neix la Cooperativa Claror, nom que surt d'una de les comunitats cristianes, amb gent integrada en el projecte. És la primera escola mixta de l'Estat: pares, mares, mestres i treballadors, tots amb dret de vot. D'aquí sorgeix el centre que avui coneixem com una "escola laica, plural

quant a ideologia i catalana, amb un ensenyament actiu i immers dins els corrents de renovació pedagògica del moment", tal com es defineix als estatuts de la Cooperativa . Aquests principis pedagògics en aquella època eren quasi excepcionals a tot el país. AI mateix barri, les escoles de l'entorn eren privades, la majoria religioses i no pas mixtes. La pràctica esportiva per a tothom tampoc no formava part de la pedagogia d'aquests altres centres.

També és funció de la Cooperativa la gestió del centre, fins que aquest passa de nou a la xarxa pública, sense que això signifiqui variar-ne el projecte pedagògic. Amb aquest objectiu, l'escola passa a formar part del CEPEC (Col·lectiu d'Escoles per a l'Escola Pública Catalana) i finalment, l'any 1987, esdevé una escola pública: el CEIP Sagrada Família.

L'actual CEIP Sagrada Família

AI curs 1978/79 la plantilla de mestres varia força, ja que hi ha altes i baixes importants

FUNDACiÓ CLAROR.

Bressol de la Fundació Claror No és casualitat que sigui la Fundació Claror l'entitat que

amb més força col, labora en l'organització d'aquest cente­nari: l'origen de la Fundació es troba a l'escola Sagrada Fanu1la. Quan, l'any 1979, fa fallida la Companyia de Jesús (titular de l'escola) els pares, mares, mestres I treballadors del centre formen la Cooperativa Claror, amb l'objeote d'impartir l'ensenyament en general als fills dels socis. L'any 1982 la Cooperativa Inaugura l'Esportiu Claror, per dotar l'escola I el barri d'unes Instal'lacions esportives pròpies I de caràcter popular, I per promoure la pràctica de l'esport entre els veïns del barri, amb una concepció participativa I sense ànim de lucre. L'any 1989, un cop l'escola Integrada a la xarxa d'escoles públiques, la Cooperativa es transforma en l'actual Fundació a fi de seguir promovent l'esport, la salut, la cultura i el lleure per a tothom. La relació entre la Fundació i l'escola, però, continua essent molt forta.

nombroses. Es constitueix el claustre del centre, es defineixen conjuntament -ho fa tota la comunitat educativa- els objectius pedagògics l'escola aconsegueix un prestigi docent. Esdevé un punt referència al barri, fet que s'ha mantingut fins a l'actualitat.

L'escola ja és pública

Amb la integració de l'escola a la xarxa d'escoles públiques de la Generalitat de Catalunya es produeix un canvi qualitatiu important per a la Cooperativa, ja que l'objectiu fonamental queda assolit, amb aquesta integració. Es planteja, per tant, com mantenir les activitats i el patrimoni que no ha estat absorbit per la Generalitat i que fins aquesta data ha posseït la Cooperativa . En aquest marc s'acorda la creació d'una fundació com a instrument més idoni per donar continuïtat als principis que han portat a la creació de les instal ·lacions esportives,

prinCIpIS que s'estimen totalment vàlids i vigents: la Fundació Claror.

Els darrers anys ...

Durant tot aquest temps, no hem d'oblidar que a l'escola hi ha hagut una secció de batxillerat, i també altes i baixes. Però,malau­rada ment, l'Administració pública no es vol fer càrrec d'aquesta part de l'escola, simplement la vol tancar. La tossuderia del professorat i de les famílies la salva. Fa poc, aquesta empenta s'ha centrat en la reivindicació de l'institut Secretari Coloma.

L'escola Sagrada Família forma part de .Ia història de l'escola pública catalana: l'educació i els valors que reben actualment els seus alumnes ho reflecteix. Com va dir emocionada una mare en llegir l'ideari de l'escola el dia de la matriculació dels seus fills per al curs 00-01, "aquesta educació és la que durant els 40 anys de dictadura va ser abolida i prohibida; una educació que molts vam desitjar tenir".

TOTCIAROR 37

• FUNDACiÓ CLAROR

ES DEMANA lA MÀXIMA COL " lABO RAC IÓ DE TOTHOM

EN MARXA IINENS I NENES DEL

BARRIII

A SAGRADA FAMíliA El projecte s'engega per millorar l'escolarització de nens de famílies del barri de la Sagrada Família amb problemes socioeconòmics

L.F. El projecte "Nens i Nenes

'del Barri" és la primera inici­

ativa que, nascuda de la pla­

taforma 0'7 Claror, està ges­

tionada directament per

la Fundació Claror. Aquest

projecte neix amb la mirada

posada en els nens i nenes

del barri de la Sagrada

Família que, per qüestions

econòmiques, socia ls i/o

cu lturals, tenen dificultats

per viure l'escolarització

d'una forma plena i en con­

dicions.

joves en l'aprenentatge de

la llengua catalana (nova per als alumnes

nouvinguts). També es

crearà un espai per recollir

material divers, que

posteriorment farà realitat

algunes de les ajudes.

Aquest material pot ser roba

d'esport, material escolar o

calçat en molt bon estat.

Com la resta dels projec­

tes en què col·labora el 0'7

Claror, els fons provenen de

Lacreacióde • xarxes d'ajuda i suport en dife­rents tasques quotidianes és un dels eixos del projecte

les donacions dels Socis

Benefactors i de part del

pressupost de la Fundació

Claror destinat a solidaritat.

La Comissió de Solidaritat

fa una crida a totes les per­

sones que vu lguin compartir

alguna de les iniciatives pre­

sentades o bé que vu lguin

plantejar altres propostes.

Només han de posar-se en

contacte amb l'Àrea de Soli­

daritat de la Fundació Claror

(93 476 13 90).

El projecte es portarà a

terme conjuntament amb

les direccions de centres

escolars de l'entorn, context

en què les mancances

materials o de suport es fan

més visibles.

PROJECTES SOLIDARIS NOUS

AMB CAMBOTJA I llíNDIA

Una part fonamental del

projecte és la crid a a la

participació de persones que

estigu in motivades per col·­

laborar en alguns dels aspec­

tes d'aquesta iniciativa.

Solidaris compartint el seu temps

Per una banda, la partici- '

pació es vol centrar en la

generació d'una xarxa social

en la qual les persones puc

guin oferir part del seu

temps i dedicar-lo a serveis

diversos. Per exemp le,

l'acompanyament i/o recolli­

da dels nens i nenes de les

esco les quan les famílies

treballin, o l'ajut per part de

38 TOTCIAROR

La plataforma de coope­

ració i solidaritat 0'7 Claror

ha aprovat la col· laboració

eco nòmica amb dues

entitats noves: IRIS, a

Cambotja, i ADA, a l'índia.

Prevenció de la ceguesa a Cambotja

L'ONC IRIS treballa des

de fa sis anys per al

guariment i la prevenció de

la ceguesa a Cambotja, una

malaltia que afecta un 10%

de la població (cosa que

suposa 10 milions de casos).

Amb la donació de 1.300

euros, la plataforma 0'7

Claror finançarà un "camp

d'ulls" , un qU,iròfa n i un

consu ltori mòbils. Amb

aquests recursos, un equip

d'oftalmò legs autòcton

recorrerà poblacions del país

que, per dificultats d'accés

o per manca de recursos i

i nfraestructu res, q \,Jeden

fora dels circuits formals de

protecció hospitalària.

Aquesta proposta va arribar a la Fundació a través d'una sòcia de l'Esportiu

Claror que col· labora amb

aquesta ONC.

Els adivasis, les tribus més antigues de l'índia

ADA (Associació de Su­

port al Desenvolupament

dels Adivasis) és una ONC

creada a Baroelona l'any

2001 per tal de donar su­

port a aquestes comunitats,

formades per setanta mili-

ons de persones descen­

dents dels primers pobladors

de l' índia. Els adivasis

sofreixen problemes greus

de marginació per causa de

les grans indústries, en

indrets on abans podien

viure de la cacera i dels

cu ltius. ADA està finançant

la construcció d'un centre a

la regió de Kholad a fi de

dinamitzar programes d'en­

senyament, de consciencia­

ció sobre els seus drets, de

desenvolupament d'activi­

tats econòmiques, de salut i

de formació de cooperatives

per a dones. Els 1.300 euros

de 0'7 Claror es destinaran

a la infraestructura d'aquest

centre. El projecte va arribar

a la Fundació per la propos­

ta d'una Sòcia Benefactora.

FUNDACiÓ CLAROR.

EL FÒRUM CLAROR INICIA

CURS PARLANT DE SALUT L'espai de debat de la Fundació Claror ja treballa en la programació dels propers mesos. El primer debat tractarà les teràpies alternatives.

Per al Fòrum Claror, el

curs passat va representar la

consolidació. La diversitat i

qualitat dels temes tractats i

la fidelitat dels assistents va

ser la nota predominant dels

nou debats organitzats.

Per a aquest curs 2002-

2003, el Fòrum ofereix te­

mes nous, escollits amb la

voluntat de reflexionar sobre

fenòmens que d'una mane­

ra més o menys directa afec­

ten la nostra quotidianitat.

La salut, l'aigua i el Fòrum 2004

L'augment de les teràpi­

es anomenades alternatives

posa en evidència la crisi de

la medicina convenciona l?

Aquesta pregunta serà una

de les que, el dimarts 15

d'octubre, es plantejaran en

el debat "Les teràpies alter­

natives com a nous plante­

jaments de vida", tema

amb el que s'obre la nova

temporada del Fòrum

Claror.

El dimarts 12 de novem­

bre, l'aigua serà la protago­

nista del Fòrum Claror. Re­

presentants d'entitats soci­

als, de l'Administració i d'ins­

titucions privades iritercan­

viaran opinions sobre la ges-

Als debats del Fórum hi assisteix molt públic

tió i el cost d'aquest bé de el programa, es parlarà de

primera necessitat. l'organització i -potser el que

més pot interessar- es Què serà el Fòrum 2004 debatrà sobre com el Fòrum

afectarà els ciutadans i sobre

El dimarts 10 de

desembre, el Fòrum Claror

vol plantejar què serà el

Fòrum 2004, aquest projecte

que les institucions

organitzadores ja comparen

amb les Olimpíades de

Barcelona 92. Se'n presentarà

com es podrà participar en

les activitats. '

Tots els debats mantenen

lloc i horari: els dimarts, a les

19.30 hores, a la Sala Claret

(Pare Claret 45-47). L'accés

és lliure. Més informació a la

web www.claror.org

OBERTES LES INSCRIPCIONS

PER AL COR INFANTIL

El Cor Infant il de la

Fundació Claror continua

obert a tots aquells nens i

nenes de 6 a 14 anys que

vu lguin participar d'aquesta

activitat. Els assaigs s'inicien

aquest mes de setembre i

tenen lloc cada divendres,

de 17.15 a 18.30 hores, al

primer pis del CEIP Sagrada

Família (al carrer Sardenya,

343). Per formar-hi part no­

més cal omplir la butlleta que

trobaran als poliesportius Sa­

grada Família, Claror i Marí­

, tim. L'activitat és gratuïta.

CAm Caia de Ahorros del Mediterraneo

OBRAS SOCIALES

LES CORALS I ELS

CASTELLERS AMB

EL CENTENARI DE

L'ESCOLA, EL 26 D'OCTUBRE

La Coral Claror, el Cor

Infantil Claror i els Castel lers

de la Sagrada Família parti­

ciparan el matí del dissabte

26 d 'octubre en la festa

d'obertura dels actes del

centenari de l'escola Sagra­

da Família.

Després de les interven­

cions dels convidats, que fa­

ran un repàs de les diferents

etapes de la història del cen­

tre, la Coral Claror i el Cor

Infanti l Claror interpretaran

algunes cançons per retre

homenatge a l'escola. Les

peces musicals esco lli des

formen part de la memòria

de totes aquelles persones

que han passat pel col'legi

al llarg dels cent anys.

A continuació hi actuaran

els Castel lers de la Sagrada

Família. Aquest acte tindrà

lloc al pati de l'escola Sa­

grada Família (carrer

Sardenya, 343), a partir de

les 11.30 del matí. Quan

s'acabin les activitats s'oferirà

u n refrigeri als assistents.

Diada dels Castellers

Els Castellers de la Sagra­

da Família celebraran la seva

diada el diumenge 20 d'oc­

tubre, a les 12.30 hores,

davant de la Sagrada Família,

col.labora amb el

FÒRUM CLAROR

_Fets i gent

AL MES DE MAIG ALlNA SABATÉ ES VA PROCLAMAR CAMPIONA D'EUROPA

Alina Sabaté, una campiona de patinatge sobre rodes

E.B. Alina Sabaté forma part

de l'equip de monitors del Poliesportiu Municipal Sagrada Família des de

l'octubre de 2000. Té 22 anys i hi fa classes de patinatge, la seva autèntica

passió des que tenia 5 anys: "Vaig començar de ben petita patinant per casa, a Breda, amb uns patins de corretges i rodes de fusta que no eren ni rodones".

Es va apuntar al Club Patí Breda i als 11 anys va començar a competir de manera individual. Però dues

lesions, una al genoll quan tenia 13 anys i l'altra als

abductors, amb 17, la van deixar força temps aturada i

fora de la competició: "Em va caure el món a sobre i, a més, la segona lesió d'abductors em va costar no poder cursar INEFC."

Tot i les lesions, l'Alina va trobar noves fórmules per

seguir patinant des de fa un

parell d'anys. La introducció

a Espanya de modalitats com els shows conjunts li van oferir l'oportunitat de seguir

competint, de manera

amateur, en patinatge sobre .

t1RGiNCIEI

L'Alina (a la dreta) amb el grup de patinatge Campió d'Europa

Alina Sabaté és campiona dlEuropa de patinatge sobre rodes des del mes de maig, una justa recompensa a més de 15 anys de ded icació i a una trajectòria marcada per les lesions

rodes. Com comenta l'Alina,

"són modalitats pensades per a la gent que és més gran o veterana, que no exigeixen tants salts ni tanta tècnica i en què es treballen més les coreografies orien tades a l'espectacle".

Campiona d'Europa

Tants anys de patinatge

per força havien de donar fruits. Amb el Club de

Patinatge Artístic Sant Celoni,

l'Alina i el seu grup (format

per deu companyes més) van aconseguir ser

campiones de Catalunya amb el xou Agonia, al

setembre de 2001. Un mes

després van guanyar el

campionat d'Espanya. Per últim, al mes de maig de

2002 van assolir la màxima

fita en aquesta modalitat de

grups petits, el campionat

d'Europa. Aquest campionat

d'Europa va organitzar-se a

Alemanya, i van participar­

hi més de 200 participants

de França, Alemanya,

Informllci6 carreteres ........................ ...... 93 204 22 47 BIPOaTS

1!f1 patinatge sobre rodes està poc reconegut, i la Federació no hi dóna prou suport

Bèlgica, Holanda, Itàlia, Dinamarca, Israel i Portugal.

Un esport poc reconegut

El fet de proclamar-se

campiones d'Europa ha

suposat que al grup de patinatge de l'Alina li sorgeixin noves cites per

exhibir el seu espectacle.

Tot i ai xí, afirma que "el patinatge sobre rodes està molt poc reconegut. Fins i tot quan es tracta d'un campionat d'Europa els mitjans no se'n fan ressò. I la Federació tampoc ajuda, perquè econòmicament no ens donen suport."

Ara, amb el campionat

d'Europa a la butxaca, l'Alina

i el seu grup ja treballen en

una coreografia nova, que

pugui deixar altre cop en

primer lloc el patinat e

sobre rodes català.

Urg~ncl eN m~dique8 ............ .................................. 061 Aeroport del Prat ........................ .. ........ 93 30 I 39 93 Serveis Socials ...................................... !I()0.30 90 30

Esportiu Claror .................. ...... .. ......... .. 93 476 13 90 AmbulàncleH Creu Roja ... ................... :. 93 300 20 20 Bombers Oeneralltat .. ...... ........ .. ...... .. .. .. 93 692 80 80 Correus ...... .................. .. .... .. ...... ............. 93 318 38 31

Poliesportiu Sagradll Fam!lia ............... 93 43~ 05 66 Nou Can Cutlllleu ............ .... ................. . 93 203 78 74

Bombers BCN ciutat ................................ .. ............ 080 Bombers BCN comur'lues .............. : ............. .... ...... 08~ M0880~ d' B~quadra .............................. 93 300 22 96 Polic ia ......... .......................................................... 091 Oullrdhl Urbuna BCN ............................................ O!l2

IlaVEII Inf.Metropolltunu .................................................. OIO Protecció Civil ...................................... 93 319 25 00 Accidents en curretera ........................... 93 3~2 61 6.1 RBNFE .............. .......................... .. ......... 93 490 02 02 Ferrocurrlls Oeneroli tot ........................ 93 205 " 15

HOIPIT.o\LI H. de Sant Pau .. .. .................... ............... 93 29 I 90 00 H. del Mar .............................................. 93221 10 10 H. CI(nic ................................................ 93 227 54 00 H. L'Esperançu .......................... .. .......... 93 285 02 00 H. Vall d'Hebmn ................................... 93 418 3400 H. Sunt lcmn de Déu .............................. 93 203 40 00

CENTOI OnCIALI Ajuntument BCN ................................... 93 402 70 00 Oenerulltot ................................ .. ........... 93 31' 13 13

Poliesportiu Mar(tim .. ¡ ...... ........ .... .. .. .. . 93 224 04 40 Servei d' Informació Esportlvo .. ........... 93 432 19 92 Agendu d 'Actlv itut~ ......................... .... 93 481 (K) 21 Fed. Cat. Bàsquet .... ................ ............ ... 93 454 90 62 Fed. Cat. ludo ........................................ 93 318 26 16 Fed. Cat. Ohnnltstlca .......... ............ ........ 93 426 94 78 Fed. Cut. Natació .................... ............... 93 301 82 70 Fed. Cut. Putbol ..................................... 93 302 ' 6 42 Fed. B~p . Tennis ........ .. .... .. .................... 93 200 ~3 " Consell Esport Escolar de Burcelona (CEllS) .............. .. ............ 93 219 32 16

» No importa ni el dia ni l'hora. Si ets a la

platja o a la muntanya o si ets de vacances

a París, Boston o Tailàndia.

Siguis on siguis, amb www.cam.es. tens

la CAM les 24 hores del dia, 36S dies de

l'any.

Accedeix a la nostra web i consuha l'estat

dels teus comptes, els últims moviments

de les teves largetes, fes transferències o

compra accions en borsa.

siguis on siguis Amb www.cam.es pots fer totes les teves

operacions de manera ràpida, fàcil, i

immediata . Amb la seguretat i la

confidencialitat de la teva Oficina CAM.

Per a la completa comoditat teva, opera

amb CAM Directe. També estem al teu

servei per telèfon o des del teu

mòbil GSM. Telefona al 901 20 90 20.

LA CA~ EW DiRECTE· LA CA~ A iWTERWET·

CRM DIRECTE 901 20 90 20 CRm Caja d. Ahorras d.1 Mediterr6neo

EXPE IÈNCIA (O SOLIDADA EN GONSIRU~(IONS ESPORIIVES

Construïm per a la Fundació Claror:

• REMODELACIÓ DE LA PISCINA DEL POLIESPORTIU CLAROR

L'àrea d'actuació es situa en les plantes soterrani, segon pis (piscina) i tercer pis (sala tècnica) del Poliesportiu Claror, situat a l'imterior de l'illa del carrer Sardenya, 333. [:l'objectiu d'aquest projecte és la reforma de la piscina g~an (me 25 x 12,5 m) i la sala tècnica que li dona servei. Aquest projecte forma part d'una primera fase de rehabilitació global de l'àrea de vestidors, de la piscina i de la zona d'aigües, que s'anirà executant en els propers anys. L'inici d'aquesta activitat es preveu per al 25 de juny de 2002.

• COMPLEX ESPORTIU NOU CAN CARALLEU, BARCELONA

Avantprojecte d'un equipament esportiu de nova planta i la reordenació d'unes pistes exteriors, dins del recinte del complex esportiu Nou Can Caralleu, que complementa i amplia les instal·lacions actuals de l'equipament. L'inici d'a(]Juesta activitat es preveu per a l'octubre de 2002 .

• coplsa CONSTRUCTORA PIRENAICA . S.A.

CENTRAL

Josep Tarradellas, 8-10 08029 Barcelona •