roma arquitectura (ii)

ART ROMÀ

ARQUITECTURA (II)

Anar a índex…

Història de l’ArtIES Ramon Llull (Palma)

Assumpció Granero Cueves

ART ROMÀ: INTRODUCCIÓ

ART ETRUSC Anar a índex…

ARQUITECTURA (I)

ART ROMÀ Anar a índex…

1. CONTEXT HISTÒRIC. Introducció. Art grec i etrusc.

2. ARQUITECTURA ROMANA (I). ARQUITECTURA (II). Portada. 2.1. Característiques generals. 2.2. Tipologia arquitectònica. 2.3. Arquitectura religiosa

2.3.a. El temple romà (sobretot): tipus.2.3.b. Panteó d’Agripa (excepció). 2.3.c. Construccions o monuments funeraris: columbaris, sarcòfags i mausoleus.

2.4. Arquitectura civil. 2.4.a. Arquitectura domèstica: habitatges (la casa romana i pisos, domus, insulae, villae i palaus). 2.4.b. Urbanisme. La ciutat romana. 2.4.c. Construccions destinades a la reunió: fòrum, edificis administratius públics com la basílica, i la cúria. 2.4.d. Edificis per a la diversió (amb finalitat recreativa): teatres, amfiteatres, circs i termes. 2.4.e. Arquitectura commemorativa: arcs de triomf i columnes.

2.4.f. Obres públiques d’enginyeria: calçades, ponts, aqüeductes, …, clavegueram, ports i fars. 2.5. Arquitectura romana en Espanya.

3. ESCULTURA ROMANA (Comença...).

4. PINTURA I MOSAIC ROMANS.

5. BIBLIOGRAFIA.

ÍNDEX ROMA: ARQUITECTURA

TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ

2. ARQUITECTURA

2.4.- Arquitectura civil.

2.4.d. Edificis recreatius.

Anar a índex…

2. ARQUITECTURA. 2.4.- Arquitectura civil. d.- Edificis recreatius.TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ

La política romana de donar-li al poble pa i circ (panem et circenses) fa que es construeixin teatres, amfiteatres, circs i termes amb finalitat recreativa o de diversió, i que siguin construccions molt importants, com a símbol i lloc de propaganda política.

2. ARQUITECTURA. 2.4.- Arquitectura civil. d.- Recreativa. A.- Teatre.


Teatre romà de Mèrida (18-8 aC). Anar a índex…

2. ARQUITECTURA. 2.4.- Arquitectura civil. d.- Recreativa. A.- Teatre.


Odeó d’Herodes Àtic, Atenes (131 dC).


2. ARQUITECTURA. 2.4.- Arquitectura civil. d.- Recreativa. B.- Amfiteatres.

B) Amfiteatre FUNCIÓ: era l’únic edifici d’espectacles d’invenció romana, destinat a les lluites entre gladiadors, entre animals, entre gladiadors i feres, i/o els sacrificis (feres devorant condemnats), i les naumàquies (batalles navals

Anar a índex…

B) Amfiteatre FUNCIÓ: Complia una finalitat política i de propaganda: entretenir el poble i fer propaganda del comitent.



Amfiteatre Flavi o Colosseu, Roma (72-80 dC).



B) Amfiteatre ESTRUCTURA: té planta el·líptica fruit, com el nom indica, de la unió de dos teatres per la part de l’escena.

B) Amfiteatre Consta de dues parts: a.- L’arena central, també de forma el·líptica, on tenia lloc l’espectacle. B.- Grades o càvea per als espectadors: envoltaven l’arena i se separaven d’ella pel pulpitum.



B) Amfiteatre En un nivell subterrani, sota l’arena, es troba el fossat.



Des del fossat sortien els gladiadors o les feres i, també, s’utilitzava de magatzem, estava format per una sèrie de passadissos i estàncies per a preparar els espectacles..



Algunes vegades, els amfiteatres tenien unes canalitzacions que permetien inundar l’arena d’aigua, per tal de recrear-hi batalles navals, les anomenades naumàquies.



L’ accés a l’arena i a les grades, es realitza mitjançant un sofisticat entramat de galeries que permeten la circulació de les multituds.



Es construïa exempt, encara que de vegades part de la grada podia estar excavada en la roca. La construcció era molt semblant a la del teatre en la part exterior, i en l’estructura interna d’accés a les grades, i a l’interior.



A l’exterior es superposa la llinda a l’arc i els ordres arquitectònics.



Amfiteatre HISTÒRIA: l’amfiteatre de Pompeia, del segle III a. C, és el més antic conegut. Però, el més destacat, per les dimensions que té, és el de Roma, més conegut com el Colosseu.





Exemples:

Amfiteatre de Pompeia ( s. III a. C. ).Amfiteatre Flavi o Colosseu, Roma (72-80 d.C.). Amfiteatre d’Arles (França). Amfiteatre de Nimes (França). Amfiteatre o Arena de Verona (Itàlia). Amfiteatre o Colosseu d’El Djem (Tunis). Amfiteatre de Mérida. Amfiteatre d’Itàlica (Sevilla). Amfiteatre de Tarragona.



Amfiteatre de Pompeia. Itàlia.

És un amfiteatre netament romà on es feien els espectacles més apreciats pels romans.

Es va començar a construir en el segle I.

Rep el nom de Colosseu per ser construït on hi havia una colossal estàtua de Neró.







Tenia capacitat per a uns 50.000 espectadors.



Amfiteatre Flavi o Colosseu, Roma (72-80 dC). Vista aèria.



Amfiteatre Flavi o Colosseu, Roma (72-80 dC). Fossat.




Era el més gran i conegut de l’Imperi.




Construcció iniciada per Vespasià, (s. I dC), inaugurada per Tito, Domicià el va decorar, i Dioclesià va construir el darrer pis, les 240 mènsules i els suports (pals de fusta) als qual es fixava l’immens tendal.




Falta la meitat perquè els papes utilitzaren els marbres per a les seves construccions.



Amfiteatre Flavi o Colosseu, Roma (72-80 dC). Planta.



Amfiteatre Flavi o Colosseu, Roma (72-80 dC). Estructura.

2. ARQUITECTURA.2.4.- Arquitectura civil.

d.- Recreativa. B.- Amfiteatres.





Amfiteatre Flavi o Colosseu, Roma (72-80 dC). Interior.



Amfiteatre Flavi o Colosseu, Roma (72-80 dC). Exterior.

A l’exterior superposició de tres ordres arquitectònics en cada un dels pisos: dòric o toscà, jònic, i corinti o compost.

Àtic amb pilastres

3pisos

Arqueries de mig punt

50 metres

2. ARQUITECTURA. 2.4.- Arquitectura civil. d.- Recreativa. B.- Amfiteatres.TEMA ART CLÀSSIC

ROMÀ



A partir del segle IV es va deixar de construir perquè la implantació del cristianisme com a religió oficial prohibia els sacrificis humans. És un clar precedent de les places de bous.



Amfiteatre d’Arles, França.



Amfiteatre de Nimes, França.



Amfiteatre de Verona, Itàlia.



Amfiteatre o Colosseu d’ El Djem, Tunís.



Amfiteatre de Mèrida. Badajoz.



Amfiteatre d’Itàlica, Sevilla.



10.- AMFITEATRE (A)Edifici de l’antiga Roma, de planta el·líptica, que s’alçava formant les grades, al voltant d’un espai central pla, denominat l’arena, on tenien lloc diversos espectacles públics cruents, per exemple, lluites entre gladiadors, caça d’animals salvatges i, fins i tot, batalles navals simulades (naumàquies). Les grades de la càvea s’aixequen sobre un conjunt de voltes superposades. Castellà: Anfiteatro.




Terminologia PAU

Amfiteatre de Tarragona (s. I dC).




C) El circ FUNCIÓ: destinat a les curses de cavalls o de quàdriques i competicions atlètiques.

2. ARQUITECTURA. 2.4.- Arquitectura civil. d.- Recreativa. C.- Circs.

Anar a índex…



C) El circ Donava cabuda a grans masses i els espectadors es dividien en diferents colors (segons a qui recolzaven) i feien apostes.



C) El circ ESTRUCTURA: és una adaptació de l’estadi grec, com l’estadi grec té una planta rectangular estreta i allargada en forma de U (que esdevé el·líptica) amb dos costats llargs i dos curts i corbats.



C) El circ ESTRUCTURA: Els dos laterals més llargs eren rectes i acollien les grades dels espectadors. Els dos costats menors eren un semicircular (on estava la porta triomfal per on sortien els vencedors) i lleugerament corbat o recte l’altre (on estaven les quadres).



C) El circ Estructura semblant als amfiteatres: a) A la part interior i amb una forma també el·líptica es trobava l’arena (dividia longitudinalment, en mig, per la spina, un mur luxosament decorat amb estàtues i obeliscs). I b) Les grades.



C) El circ A l’exterior, superposició de la llinda, l’arc i els ordres.

• Edifici públic de l’antiga Roma, de planta el·líptica, dedicat a l’espectacle de curses de carros guiats per cavalls, format per una arena rectangular amb un dels costats menors de forma semicircular, dividida longitudinalment per una espina, i envoltada per una càvea. Castellà: Circo.

31.- CIRC (A)Terminologia PAU

2. ARQUITECTURA. 2.4.- Arquitectura civil. d.- Recreativa. C.- Circs.TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ

C) El circ A Roma el millor exemple és el circ Màxim, mentre que a la península Ibèrica destaca el circ de Mérida.

Exemples:Ell diferents circs de Roma, especialment l’enorme* Circ Màxim (s. I aC). Roma. * Circ de Mérida.* Circ de Tarragona. * Piazza Navona (Roma): antic circ Agonal.



Circ Màxim de Roma (s. I aC). Reconstrucció.



Circ Màxim de Roma (s. I aC).



Circ Màxim de Roma (s. I aC). Reconstrucció.




http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/5/58/Circus.Maximus.01.jpg



Circ de Mérida.



Circ de Mérida.

ARENA: prop de 30.000 metres quadrats, amb els extrems corbats per tal de facilitar els girs i la seguretat. Podien córrer dotze carros a l’hora, tot voltant per la spina, fins a set cops en la cursa màxima.CÀVEA: las 11 càvees estan avui perdudes en la major part; tot i que l’estat actual del monument permet formar una idea molt propera de com fou en el seu moment. CARCERES: dotze portes de 3,50 metres d’amplada, més una altra, la central (porta pompae), de 4,60 metres d’amplada, formaven la sortida dels carros. Des d’allí se sortia, acabada la desfilada prèvia, per buscar l’alba línea, situada uns 125 metres per davant, des de la qual s’iniciava pròpiament la carrera.

EMERITA AVGVSTAEMERITA AVGVSTA



Circ de Mérida. Reconstrucció.



Circ de Mérida.



Circ de Tarragona (finals segle I aC).



Piazza Navona (antic circ agonal). Roma.

31.- CIRC (A)

SELECTIVITAT juny 2010/B: Construcció de la Roma clàssica dedicada a les curses de carros.



Piazza Navona (antic circ agonal). Roma.

Terminologia PAU

2. ARQUITECTURA. 2.4.- Arquitectura civil. d.- Recreativa. D.- TermesTEMA ART CLÀSSIC ROMÀ

Exemples:

Termes de Caracal·la, Roma (212-235 d. C.). Termes de Dioclecià (Roma). Termes d’Herculà. Termes de Bath (Anglaterra).Caldes de Montbui i Badalona.

Anar a índex…

D) Termes Els banys públics romans eren d’ús higiènic i lúdic.

2. ARQUITECTURA. 2.4.- Arquitectura civil. d.- Recreativa. D.- Termes.


D) Termes Lúdics: no tan sols tenien piscines, sinó que a l’interior, també, hi havia palestres o llocs de lluita i gimnasos, vestidors, sales de massatges i banys de vapor, saunes i, fins i tot, sales de reunions i de conferències, biblioteques, jardins,....



D) Termes Eren grandiosos conjunts d’edificis on s’aplicaven enginyoses solucions arquitectòniques en la construcció i que servien de propaganda a qui els pagava.



D) Termes I es convertiren en llocs d’oci i relació social (llocs de reunió entre amics o per a fer negocis).



http://www.balawat.com/Archiv/pater.htm

D) Termes Immensos complexos d’edificis.



D) Termes Edificis dividits en dependències, on els diversos habitacles estaven simètricament disposats al voltant d’un eix central amb tres sales, relacionades amb l’aigua.



D) Termes Tres sales, on es passava per vàries fases: primer el vapor sec, després el caldarium (piscines d’aigua calenta), seguit del tepidarium (sala d’aigua temperada) i, finalment, el frigidarium (piscina d’aigua freda).



Entrada

I .- Frigidarium (sala freda). II.- Tepidarium (banys d’ aigua tèbia).III y VI- Hypocaustum (calefacció).IV.- Laconicum (sala calenta i seca).V.- Palestra (pati per a la pràctica de gimnàstica, lluita i d’altres esports). VII.- Caldarium (banys d’ aigua calenta i de vapor).



D) Termes La planta solia ser quadrada o rectangular.



D) Termes Exemples més monumentals són les termes de Trajà i les de Caracal·la, a Roma, aquestes darreres són les més ben conservades i l’exemple més grandiós.





Termes de Trajà, Roma.

D) Termes de Caracal·la Tenien capacitat per 1.600 persones.



Termes de Caracal·la , Roma (212-235 dC).



Termes de Caracal·la , Roma (212-235 dC). Reconstrucció.



Termes de Caracal·la , Roma (212-235 dC). Restes.

D) Termes de Caracal·la I uns grans arcs que revelaven la seva mida.




2. ARQUITECTURA. 2.4.- Arquitectura civil. d.- Recreativa. D.- Termes.TEMA ART CLÀSSIC

ROMÀ


D) Termes de Caracal·la Es situaven sobre un pòdium, on es trobaven el forns que mitjançant unes canonades transmetien el vapor.







http://www.balawat.com/Archiv/pater.htm


Termes de Dioclesià , Roma.



Termes d’Herculà, Itàlia.


Termes de Bath, Anglaterra.






http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/0/08/Roman_Baths_in_Bath_Spa,_England_-_July_2006.jpg

Caldes de Malavella. Caldes de Montbui.

Badalona. Sant Boi.



Termes de Caldes de Monbui.



Badalona.




2. ARQUITECTURA


2.4.e. Construccions commemorativa.

Anar a índex…

2. ARQUITECTURA. 2.4.- Civil. e.- Monuments commemorativa.


Els monuments commemoratius són elements arquitectònics trets del seu context i sobredimensionats amb una funció de propaganda, commemoració i demostració de poder d’aquell que els ha pagat.

Els dos principals són els arcs de triomf i les columnes commemoratives, que tindran importància més tard en l’art neoclàssic i l’art barroc, respectivament.

2. ARQUITECTURA. 2.4.- A. civil. e.- Commemorativa. A.- Arcs de triomf.


A) L’arc de triomf FUNCIÓ: són exclusivament construccions de propaganda erigides per tal de commemorar les victòries militars d’un general o en honor d’un emperador (es deuen a l’ànsia dels romans de deixar-hi constància). Anar a índex…


Generalment, es disposaven a les vies d’accés a les ciutats i als fòrums.

Tenen forma de portes monumentals de ciutat, però aïllades, amb doble façana (exemptes), i responen al costum dels romans de fer primer portes de fusta per a rebre els emperadors i que passaren per sota, quan tornaven victoriosos de les campanyes, posteriorment, pel seu desig d’immortalitat es construïren en pedra o marbre.

ESTRUCTURA: Poden ser d’un van (arc), de tres vans (o arcades), o de planta quadrada i quatre façanes (quadrifons). Les parets són llises en els més senzills i profusament decorats amb relleus històrics en els més importants.


PARTS

a) Basament.

b) Columnes o murs que sostenen els arcs de mig punt.

c) Àtic, o part alta de l’arc, amb inscripció commemorativa referent a l’heroi (per exemple, el nom de l’emperador).

d) Al cim s’hi solia col·locar un remat en forma d’estàtua o el carro triomfal de l’emperador a qui es dedicava l’arc de triomf.



Arc de Tit, Roma (I aC - I dC).

Combinen l’arc i la volta amb les columnes i les estructures arquitravades, sovint ornamentades amb elements decoratius (columnes, escultures i relleus propagandístics).





Exemples: Arc de Tit, Roma (I a. C. - I d. C).Arc de Caparra (74 d. C.). Arc de Medinaceli (segle I d. C.). Arc de Berà (finals segle I d. C.). Arc de Cabanes (segle II d. C.). Arc de Septimi Sever, Roma (203 d. C.). Arc de Constantí, Roma (315 d. C.).

Arc de Tit, Roma (I aC – I dC).



Arc de Tit, Roma (I aC - I dC).



Un sol van.




El va fer construir el Senat per commemorar la victòria de Titus sobre els jueus.

Arc de Tit, Roma (I aC –I dC).



Està decorat amb relleus en el seu interior (van).

Arc de Tit, Roma (I aC –I dC).

TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ2. ARQUITECTURA. 2.4.- A. civil. e.- Commemorativa. A.- Arcs de triomf.

Relleus en el carcanyol.




Sovint, als carcanyols de l’arc principal (“enjuta”, espai o triangle comprés entre l’enquadrament de l’arc o llinda, i la curvatura o extradós de l’arc) es col·locaven les victòries amb posició simbòlica de coronar l’emperador.

3 carrers arquitectònics.

Carrer

lateral tancat

Carrer

lateral tancat

Carrer central obert

Arc de mig punt amb clau

Columnes i semicolumnes d’ordre compost

Àtic

pòdium



Arc de Tit , Roma (I aC – I dC).

Arc de Caparra (74 dC).





Arc de Medinaceli (segle I dC).

Arc de Berà (finals segle I dC).



Arc de Cabanes (egle II dC).



Arc de Septimi Sever (203 dC).



Arc de Constantí, Roma (315 dC).



Té tres vans.




Darrer gran arc imperial, que es va construir.



Commemora la victòria de Constantí sobre el seu rival Magenci.

Té 3 carrers arquitectònics oberts amb arcs de mig punt amb clau.

Columnes d’ordre compost.

Als carcanyols de l’arc principal s’inscriuen les victòries.

Està molt decorat (reciclatge motius d’altres emperadors, relleus espoli d’altres arcs) amb medallons o tondos, relleus, estàtues...


2. ARQUITECTURA. 2.4.- A. civil. e.- Commemorativa. B.- Columnes.


B) Columna triomfal o commemorativa És un suport vertical, de marbre, de secció circular, que s’aixeca sobre un pedestal.

FUNCIÓ: la mateixa finalitat commemorativa i propagandística que els arcs triomfals i, a l’igual que l’arc de triomf, és una creació genuïna de l’art romà.

Columna Trajana, Roma (113 dC).

Columna de Marc Aureli, Roma (finals s. II dC).

Anar a índex…

3 PARTS

a) Basament o pedestal.

b) Fust que solia tenir la part exterior decorada amb un relleu continu en espiral (helicoïdal), i que explicava el fet commemorat o les gestes de l’heroi.

c) Remat, a la part superior, amb l’estàtua del personatge o heroi al qual es dedicava la columna.

ESTRUCTURA: grandioses columnes exemptes amb tres parts:

De vegades, disposava d’una escala interior per accedir a la part superior.

Apol·lodor de Damasc i altres. Columna Trajana, Roma (113 dC).



Destaquen, sobretot, la columna de Trajà (amb la conquesta de la Dàcia) i la de Marc Aureli (amb la victòria sobre els germànics), ambdues a Roma.


Columna Trajana, Roma (113 dC).



Columna Columna Rostral de Caio Duilio

Columna Rostral de Caio Duilio decorada amb rostres (proes) perquè commemora una victòria naval sobre els cartaginesos.



Columna de Trajà És la més coneguda per la seva alçària, superior als 30 metres, i perquè mostra en uns relleus continus i en espiral la campanya de l’emperador en les batalles contra els dacis.




S’aixeca sobre un basament destinat a albergar el sepulcre de l’emperador, amb una escala de caragol que condueix a la part superior on, anteriorment, es trobava rematada per una estàtua de l’emperador Trajà que, després, ha estat substituïda per la de sant Pere.




Apol·lodoro de Damasc i altres. Columna Trajana (113 dC). Fòrum de Trajà. Roma. Commemoració

de la victòria de l’emperador contra els dacis

• Columna isolada de grans dimensions, pròpia de l’art romà, amb el fust esculpit amb relleus evocadors d’una gesta militar, en honor o en commemoració d’un personatge o d’un fet.

35.3.- COLUMNA COMMEMORATIVA (A)

Terminologia PAU

Columna de Marc Aureli a imitació de la de Trajà i, també, a Roma. Decorada amb les victòries sobre els germànics. La seva estàtua va ser substituïda per la de sant Pau.





2. ARQUITECTURA


2.4.f. Obres públiques d’enginyeria.

Anar a índex…

2. ARQUITECTURA. 2.4.- Arquitectura civil. f.- Obres públiques d’enginyeria.


Les obres públiques són les que millor mostren el caràcter pràctic dels romans i la seva enorme capacitat com a enginyers i per a aplicar solucions tècniques.

Malgrat la seva funció utilitària, la monumentalitat i la seva perfecció tècnica les inclou dins les obres artístiques romanes.



Van servir a la romanització i control de l’imperi i són múltiples:

Calçades Ponts

Fars

Muralles

Ports,...

Aqüeductes

Clavegueres

Embassaments

Tindran una enorme repercussió en l’enginyeria i arquitectura, en general, i no seran superades clarament fins més de mil anys després.



A) Calçades FUNCIÓ: formaven una xarxa viària; que cobria tot l’imperi, per a connectar tots els territoris i per facilitar el desplaçament d’una banda a l’altra, especialment per dos motius, per traslladar ràpidament les legions en cas de revoltes o atacs i per a intercanviar mercaderies amb rapidesa.

2. ARQUITECTURA. 2.4.- Civil. f.- Obres públiques d’enginyeria. A.- Calçades.


Anar a índex…

A) Calçades La civilització romana va realitzar moltes vies de comunicació i eren projectades per topògrafs militars (control i organització).



A) Calçades ESTRUCTURA: les construïen amb quatre capes superposades de pedres i morter que les feien molt sòlides.




A) Calçades


A) Calçades ESTRUCTURA: A la capa inferior hi havia pedres tallades, de grandària mitjana, que suportaven el pes de capes superior de grava, de grandària progressivament més petita. Culminava a la part més externa amb lloses de pedra de grans dimensions, unides amb morter romà. A cada costat s’hi col·locaven pedres que servien de voreres. Les calçades presentaven una lleugera curvatura (de forma convexa) per facilitar el drenatge cap a les voreres, en cas de pluja.




A) Calçades


Via Augusta.




A) Calçades


Via Apia.



Pont d’Alcántara (105-106 dC).

B) Ponts FUNCIÓ: són el complement de les calçades, resultat de passar la calçada per damunt d’un riu, quan aquestes havien de salvar algun desnivell (valls, muntanyes, rius).

2. ARQUITECTURA. 2.4.- Civil. f.- Obres públiques d’enginyeria. B.- Ponts.


Anar a índex…

B) Ponts ESTRUCTURA: eren molt sòlids, fets de pedra i amb arcs de mig punt sobre pilars gruixuts. Van ser autèntics mestres en la seva construcció, cobrint superfícies immenses amb les arcades. Ponts que han arribat fins a l’actualitat. Primer els feien de fusta i després de morter o formigó i rajola o pedra.

Pont d’Alcántara (105-106 dC).



B) Ponts Exemples: Pont de Nona, sobre Tíber, Roma (Trastevere).Pont d’Alcántara (105-106 d. C.). Pont de Mérida. Pont de Còrdova.Pont de Saragossa.Pont i aqüeducte du Gard, França.



Pont de Nona, sobre Tíber, Roma (Trastevere).



Pont d’Alcántara (105-106 dC). Càceres.



Pont de Mérida.



Pont de Còrdova.



Pont de Saragossa.



C) Aqüeductes FUNCIÓ: són construccions pràctiques i funcionals, que serveixen per a salvar desnivells i transportar l’aigua des de l’embassament o lloc de captació cap a les ciutats.


2. ARQUITECTURA. 2.4.- Civil. f.- Obres d’enginyeria. C.- Aqüeductes.

Anar a índex…

Pont du Gard, Nimes (pont i aqüeducte, segle I dC).

C) Aqüeductes ESTRUCTURA: el sistema constructiu emprat consistia en unes canalitzacions aixecades sobre arcs, pilars i fileres d’arcs de mig punts superposats de pedra, i units amb morter romà. A la part superior hi havia el canal d’aigua al descobert (specus). L’altura depenia del desnivell del terreny. Podien tenir un o dos pisos d’arcs.



C) Aqüeductes Exemples: Pont du Gard, Nimes (pont i aqüeducte, segle I d. C.).Aqüeducte de Segòvia (18 a. C.). És el millor conservat i el més grandiós, amb 800 metres de longitud i 30 metres d’altura màxima. Aqüeducte de “Los Milagros” (Mérida). Aqüeducte de les Ferreres o Pont del Diable (Tarraco, Tarragona).Aqüeducte de la Peña Cortada (Chelva) o..., els nou aqüeductes que abastien Roma.






El pont més alt de l’Imperi es troba a França i està format per la superposició de llinda a l’arc, amb funció d’aqüeducte.



Aqüeducte romà de Segòvia (18 aC).

És el millor conservat i el més grandiós, amb 800 metres de longitud i 30 metres d’altura màxima.




Símbol de romanització a Hispània.

Fet de pedra granítica i sense cap argamassa.

Es va fer en l’època d’August.

És Patrimoni de la Humanitat (1985).

728 metres

28’5 metres +

6m

fon

amen

ts

167 arcs (75 senzills + 44 i 44+4). D’ells 129 arcs de mig punt amb dovelles i 36 restaurats

2 cossos arquitectònics

Specus





12.- AQÜEDUCTE (A)Obra arquitectònica, en forma de pont, formada per una combinació d’arcades i impostes superposades. Construcció que serveix per conduir l’aigua cap a un indret o una ciutat per una canal (specus) salvant un desnivell del terreny i mantenint una inclinació adequada. Castellà: Acueducto.

Aqüeducte romà de Tarragona, dit Pont de les Ferreres, (s. I aC).


Terminologia PAU

Aqüeducte romà de Tarraco, dit Pont de les Ferreres, (s. I aC).



Aqüeducte de “Los Milagros” (Mérida). Badajoz.



Aqüeducte de la Peña Cortada (Chelva) o..., els nou aqüeductes que abastien Roma.



Aqüeducte de la Peña Cortada (Chelva).





D) Clavegueram, ports i fars Els romans també van destacar en la creació de grans sistemes de clavegueram a les principals ciutats romanes, que recollien les aigües residuals en un col·lector general cobert amb volta de canó. També van destacar en la creació de ports, com el d’Empúries i els fars, com el de la Torre de Hèrcules a la Corunya. Anar a índex…

Arc de Caparra (74 dC). Càceres. Quadrifons.



Anar a índex…

Arc de Medinaceli (segle I dC). Sòria.





Arc de Berà (finals segle I dC). Tarragona.

Arc de Cabanes (egle II dC). Castelló.



http://www.slideshare.net/salvavila

http://www.slideshare.net/maricarmearanda Assumpció Granero. www.slideshare.net

Bennàssar Coll, Bernat. El comentari de l’obra d’art. Conselleria Educació i Cultura Govern Illes Balears. Palma, 2002.

Triadó Tur, J. R. i altres. Història de l’Art. Ed. Vicens Vives. 1ª edició 2009.

Jesús A. Manzaneque Casero. almez.pntic.mec.es

SALVÀ LARA, Jaume: Diccionari de les arts: arquitectura, escultura i pintura. Edicions UIB. Palma (2002)

http://www.slideshare.net/landa

Pérez Molina, T., http://www.slideshare.net/tomperez

http://www.wikipediaenciclopedia libre

sapiens.ya.com

almez.pntic.mec.es

Wikimedia Commons

BIBLIOGRAFIA ROMA I ETRUSC

Anar a índex…

www.enciclopedia.cat

www.slideshare.net/amarcos

www.educa.madrid.org/web/ies.sanisidro

ciencias.sociales2006.googlepages.com

quedearte.blogspot.com

arteenlasculturas.8m.com

www.artehistoria.jcyl.es

www.artecreha.com

www.tamut.edu/academics/mperri/AnWld/An

www.bloganavazquez.com

http://es.wikipedia.org

http://www.slideshare.net/canfora/arte-romano-arquitectura-151943

www.museoromano.com

BIBLIOGRAFIA ROMA I ETRUSC

Comença… ESCULTURA

ART ROMÀ

Història de l’ArtIES Ramon Llull (Palma)

Assumpció Granero Cueves

Anar a índex…

roma arquitectura (ii)

Education