¡S™* Jaan/Ns 224 OCTUBRE REVISTA MENSUAL

<t

SANT JOAM

REVISTA SA-NT JOAN

N° 224 Octubre

EDITA; Centre Cultural de Sant

Joan.

PRESIDENT:^; Nino Company

ADREçA: Bellavista,13

DEPOSIT LEGAL: 2-1979

Perez

EQUIP DE R E D A C C I Ó

D I R E C C I Ó : N i n o C o m p a n y Perez

R E D A C T O R S : C o l . l e c t i u "els R e d a c -

to rs"

M O N T A T G E : E l s m a t e i x o s

IMPRIMEIX: EDICIONS MANACOR.Carrâtera, Palma.Artà.

SUMARI

1- Portada2- Sant Joan3- Notícies de per la vila4- Col·laboració: El Disc d'Airesde Pagesia5- Un arrendament de la possessiódels Calderersó- L'Associació de la P.F. (VI)7- Història de Mallorca (col.lec.)8- Cultura.SIAC9- Hospital familiar10- Gloses de Pere Gil11- Festa del Butifarró12- Temps d'esplai

Carlos Costa i S alo m

Toni B auca i Mates

Maria Company i Nicolau

Franciscà Barceló i Costa

Magdalena Rebassa i Riera

Pep Gayà i Rotger

Joan Jaume i Nigorra

Miguel Florit i Huguet

Mateu Barceló i Mates

Arnau Mates i Dalmau

Josep Nicolau i Bauçà

Bàrbara Mates i Sastre

Els articles publicats en

aquesta revista expresen únicament

l'opinió dels propis autors.

Totes aquelles persones que vulguinsuscriurerse a la Revista "Sant Joan"que passin pel local social del CentreCultural els horabaixes de les 6'30a les 8'30 o bé ho manifestin perescrit al Centre Cultural de SantJoan C/ Bellavista Nsl3 07240 SantJoan.

Es prega a tots els que vulguincol·laborar amb aquesta revista "SantJoan" que facin de veure algú de l'equipde col·laboradors, ja l'advertim perendevant que serà molt ben arribat,tots aquels interesats en publicarpublicitat poden contactar amb nosaltres.

GRÀCIES

iodit&bi&lí

Creim que enguany la Penya Motorista Sant Joan haviaacertat amb el programa de la Festa del Botifarró amb l'ac-tuació dels grups musicals contractats, aptes per aquestesfestes de bulla i de torrada. Es veritat que grups com"Música Nostra" i "Tomeu Penya" diuen i són adequats auna torrada que és el tema central de la Festa del Butifarró

També l'organització va encertar amb els preus delsentrepans i de les begudes. No tant amb l'entrada al recintesi es mira desde la prspectiva d'una torrada popular.Creim que les 400 pts que valia l'entrada desde aquestaspecte resulten un poquet cares, no així si es mira desdela perspectiva dels grupos que actuaren aquell vespre.Això només és a títol de comentari.

Ja que l'entitat organitzadora, que organitza la festa,valga la redundància ho fa així com vol, ja que per aixòte la direcció de la mateixa.

El que criticam és el fet de que la Festa des Butifarrótan arrelada dins tota Mallorca no s'hagui celebrat elprimer diumenge d'octubre, per motius que tots coneixem,i ademes estant incluida dins el calendari turístic ambaquesta data. Això si que hauria de preocupar a l'organitza-ció de la Penya Motorista. Pensam que a Binisalem tambél'haguessin poguda traslladar a un altre diumenge per unmotiu molt similar, per no dir el mateix.

Pensam que la Penya Motirista hauria de partir delpunt de que la Festa des Butifarró s'ha de fer el primerdiumenge d'octubre i no l'ha de traslladar ni a un altrediumenge, anterior o posterior a l'establert, maldamencreguin que hagui motius que com el d'enguany, no els consi-deram suficientment justificats.

Gràcies.

DE Pi R LA VILA

Oi«

1

10

II1)u1«IS

MU

ItII»11aoM»nnaz»30

11

MIO*.UCK>M

/*f>tt?J//

g

**P

JI'S

Ml II OÍOSOisfi««oos

-

9»

•K

*

9

•

»

*1

••

=.

VII NIODOMI-NAMlf

f'íf

e~sf

fi/

Precipitación total del mes

Nombre d* U Estación*«trt '»»»f

Provincia Númeroun/Mite».

Mes Ate*fi-fj*S*e / W

Observador

0**T0 &4/ft#í*> /»*/**

Sum«

to \

Suma

I

f «tem•«ima I

Suma

NUMERO OE OÍAS OE:

lluvia •_£.Nitvt •*Graniïo ÁTormenti fÇ <^Niebla mmRocío ja. JEicarcha .̂̂ _Nievt cubrió utlo rtf

DÍAS PRECIPITACIÓN

< 0 1 fWl•• * l'p-l —5 61

> 1.0> uo> iao

ració» __ _.K U» »1* | ?° mm •*• í.

Viento dominante

~/~a ''-"1 b "' '"' ' • •' ' ' '•' * ô ,| u 1., J ••• U.t»

y g 's- um | ç- se £-$e

—Cora cada any devers aquetstemps partiren el grup de santjoa-ners que volien viatjar amb sescolà. Aquest any han anat alBenelux i a França.

—El grup' Aires de Pagesia, presen-tà dia 23 de Setembre el sueprimer disc.La presentació lava fer Fernando Merino,a conti-nuació els músics de l'agrupa-ció tocaren les cançons del discobrint el ball popular que vaseguir amb Musica Nostra i SisSom;es convidà a tots als assis-tents a coca i a galletes.Vaesser una vetlada molt animada.

— EL TiMi'S.Les pluges que afecta-ren al LLevant de Mallorca elmes passat,i que ocasionarentants de desastres,no foren tandesatroses a la nostra vilajcaldestacar els 50 litres de dia5 i els 18,5 de dia 23.

—Amb motiu de la beatificacióde Sor Fancinaina Cirerer, escelebrava dia 8 a la Seu de Ciutatuna misa Pontificial. Les mongesde Sant Joan convidaven a totsaquells que volguessin assistir-hi.

— La nit del 23 al 24 de setembrees canvià l'hora,tots vam haverde atrassar una hora el rellotgei vam poder dormir una hora més.

DE PER LA VILA—El passat 23 de setembre ambmotiu de la presentació del disc

d'Aires de Pagesia,tornava asortir el "carretet" d'en Perdutper vendre els discs.

--E1 grup Folklòricva viatjar a Santde cumplir l'intercanvigrup Aires de Pagesia,que

de CiutadellaJoan per tal

amb elrecordem

viatjà a Menorca aquest estiu.Oleriren el seu repertori

de ball menorquí a la Festa delBotifarró .

—Enguany farà dos anys que tornena venir els cotxets a la nostravila després d'uns anys d'absén-cia.Pareix ésser que ho fan unpoc caret això de pegarxocs.

--Després d'ésser aplacada unasetmana,la Festa des Botifarróes celebrà dia 8 d'octubre,comcada no faltaren dimonis,fogarons,botifarrons,balladors,sonadorsi en Tomeu Penya.Hores abans s'havia celebratel XXII Festival del Motor ambel Trofeu Miquel Fiol,fundadorde la Penya.

— ESCOLA DE BALL: Com cada any,per aquestes dates, comença unnou curs d'ensenyament de ballmallorquí distribuit en seccionsde petits, majors i pel grupAires de Pagesia. El començamentdels cursos d'enguany es faràels dies 13 i 14 d'octubre, elsdivendres per a majors a les9 del vespre, i els dissabtesper als petits a les 4 de l'hora-baixa.

També començarà un nou cursde música per a instruments decorda.

Tots els interessats en qual-sevol d'aquestes activitats,que es posin en contacte ambalgun dels components d'Airesde Pagesia.

DE PER LA VILA

—Després de la renúncia al càrrecde regidor de cultura per partde Joan Sastre, aquest dies pa-ssats ocupà aquest càrrec MiquelCompany.

--E1 passat dia 2 d'octubre torna-ren a començar les classes perels alumnes de l'institut i deFormació Professional a Manacor.Elprimer dia no faltaren les caresde son,els nervis i les novatades.

—Un grup d'homes del poble varenviatjar a Teruel per tal dedur esclatassangs.S'en anarendia 27 del mes passat ; pareixque per allà no es tan eixutcom per aqui i en van dur molts.

S'ha obert una nova tendaa la vila. El nou comerç estàsituat al carrer Tort. Desprésde tancada la tenda d'AndreuCalmés (Ca s'aucellet), el matri-moni Jaume-Bou s'ha fet càrrecdel negoci.

L'unitat mòbilde Sang ha de venirdia 26 d'octubre aal Centre Sanitari.

de donantsa Sant Joanles 18 h.

-- Enguany pel Festival del Motordins les festes del Butifarró,no varen deixar presentar pilotslocals.

SOLUCÜNS ALS PASSATEMPSDEL NUMtiRO ANTERIOR.

BUTLLETA DE SUBSCRIPCIÓ A LA RE VISTA S/..MÏ o o AH

Nom I cognoms: _ iCarren~ _Núm.Poblador_ Codi l'ostai:

ooa Firma

BOLLETI INFORMATIUÜEL

CEMT*£ OBTURA f.

J U . x A L SANT JOAN

COL·LABORACIÓ

EL DISC D'AIRES DE PAGESIAEncara que per molts, la

nit del 23 de setembre fou unaballada popular més; per altresi sobretot, pel grup d'Airesde Pagesia serà una data importanten la història d'aquest grup.

Com deia Fernando Merinoa la presentació del disc; desdel juny de l'any 1977, SantJoan ha recuperat amb l'a.grupacióde la vila, la tradició de posarmúsica pròpia a les seves festespopulars.

Compleix, així doncs, aquestany el seu tretzè aniversarii podiem dir que amb la publicaciódel disc es tanca una llargaetapa del camí d'aquest grup.Tretze anys, son molts anys,amb el que l'agrupació ha viscutmoltes experiències, algunespositives i altres negatives,que en realitat són les que ense-nyen a viure. Han passat perl'agrupació molts de componentsque han ajudat a mantenir elgrup i a continuar endavant.

El disc "Aires de Pagesia"es la fita que ens h a v i e m proposatja fa un any i mig i que al prin-cipi pareixia inalcançable, però,com diu la contracoberta, l'esforçi l'entusiasme ho han fet possi-ble.

La recerca d'antigues músiquesi cançons del nostre poble esla font principal per aquestdisc, així com els arxius delsfolkloristes i les entrevistesamb antics balladors i sonadorsdels anys 40. Cal fer notar vellesjotes ja tocades per l'antigaBanda (1906-1936) com son lajota de Mestre Xim, jota de SaBalladora i altres també Conegudesantigament.

Si les troballes antigueshan fet possible l'existènciadel disc, la col·laboració d'algu-nes persones, principalment,algunes entitats, han fet queel temps d'elaboració hagui estatbreu. Així cal destacar la col·la-boració d'Eugeni Canyelles (compo-nent dels "Sis Som"), en quan

a la part musical; i també desta-car a Toni Fernandez que ha fetpossible l'enregistrament i hacuidat la part tècnica. '

Res més a dir, el resultatesta a la vista, més ben dit,a oide, esperam que vos agradi.

Gràcies.

Estic dins la meva habitaciósent que el cel es mousence compassiósent que les flors d'agostcaven sense pararsent que la vida corrsense poder-la aturarsent que la terra es mousense controlarsent que l'amor em passasense poder estimarsent que la pluja causota del cel blausent que els núvols cridenxiulen i gemegensent que la por no es ressi s'hi e-nfrentensent que la dona arribai que l'home l'esperasent que el fill resaper que no es vol morirsent que la mula menjaajeguda al seu llitsent que les plantes creixenvora del riuque la verdor s'aturaarriba el fred hivernsent que la neu cauvora del cimentque cada home te al seu voltantperquè no es per orgullni ceença ni venjançaperò es que sence llares perd tota l'esperançade viure en pau.

COL·LABORACIÓ

UN ARRENDAMENT DE LA POSSESSIÓDELS CALDERERS

No ni haurà, segurament,dins el terme de Sant Joan moltsde noms topogràfics que tenguenla resonancia que te el nom d'ElsCalderers.

Si ara es una possessió anome-nada en tots els pobles del entornmés ho devia ser en aquell tempsen que a les alqueries gransde Mallorca hi acudien per fer-hi feina, per comprar o per pagar-hi censáis la major part delshabitants dels pobles veins.

Una d'aquestes alqueriesde solera i de prestigi era ElsCalderers. Per qualque cosa diuuna cançó popular i dins lescançons populars hi ha sempreal menys un glop de veritat filo-sófica que "el gall de Els Calde-rers comanda".

Tot lo que tengui relació,idò, amb 1' història d' aquestapossessió ha de tenir encarainterès no sols pels santjoaners,sino per a qualsevol que vulguiestudiar 1' història de la vidasocial i econòmica dels mallor-quins que ens precediren. Pertant, li ha d'ésser útil la trans-cripció del contacte d'arrandamentque varen fer durant el segleXVII el propetari de la possessiói un amo coratjós que la voliaconrar. Encara que no se digui,seria més o menys com s'acostumavaen aquell temps.

El va autoritzar un notaride Petra, el discret Joan Roca,i diu així textualment:

"Dia 17 del mes d' agost de1' any del Naixement del Senyor1630. Jo, Cristòfol Babiloni iRamis, habitant de la Ciutatde Mallorca, vos arrend a vos,l'honorable Ber*nat Ribot, habitantde la vila de Petra, presenti aceptant, per el temps de quatreanys comptadors desde el diapresent, una possessió meva situa-da en el terme de Sant Joande Sineu, anomenada vulgarmentLos Calderers, amb els pactesi condicions expressats en lallengua materna:

Primerament, me reserva totala vinya que és en dita possessió,

lo celler, i les cases altese dita possessió, salvo la cambra

dels graners i la recambra, quedono a vos, dit arrendador.

ítem es pacte que vos tingauque aportar la dita possessióa quatre sementers,sens podeerprende terra d'algun sementerper lo altre,sino sera a biniplà-cit i de voluntat ab expressallicencia mia.

Item me reserva que yo pugasembrar nou barcelles de llavorde llalli a on me pareixerà ipuga sembrar una quarterada dellegums,ço es faves,ciurons iguixes alii a on jo voldré.

Item,que sempre i quant cabresfaran mal dins dita possessióa parets figuerals et alias,vosdit Ribot,me hajau de dir i noti-ficar qui haurà fet lo mal,isi no vos pagar-ho de vostresbens.

ítem es pacte que vos nialtre pugau treure palla o batrelo que se haurà cullit en ditapossessió,fora d'ella,ni femsper vies algunes.

ítem .rebreu en dita possessióles llavors siguents davall loarer.que finit lo arrendamentles haveu de tornar tais bonesnoves i rebredores.,o es.de forment ,49 quarteres ,3 barcelles;mes de xeixa.ll quarte3 barcelles;més d'ordi ,70 quarte-res ;més de vena 30 quarteres.

ítem rebreu 210 bèsties dellanajço es 162 ovelles grosses,4 xots.i 44 anyells.

ítem rebeu los estiras debestiars seguents:Una egua pelroig,d'edat de quatre anys,estima-da en 54 lliures;una egua gelada,ab una pollina d'edat de vuitanys,estimada en 54 lliures;una egua rotja.ab un mulet d'edatde deu anys, estimada en centlliures,la qual egua vos no pugauvendre ni treure fora de la posse-ssió,sinó que finit lo arrendamentla tingueu a deixar i a estimar-la.

COL·LABORACIÓ

Itera,una egua rotja vellaestimada en tres lliures;4 bousllauradors estimats tots juntsen 80 lliures;una vaca ab unavadella.i un bou jove,estimattot en 31 lliures.

ítem dos parells de carroço es dos muls fills d'egua idues mules .filles d'egua;cadaparell ab son carro,bastimentsi damés arreus,estimat tot junten 40 lliures ;una somera geladaab una ruca negra .estimat en22 liures.una mula negra estimadaen 28 lliures.

ítem diversos arreus,ço escollars,cinc tregas.jous .arades

corretjades,diversos llenyamsquatre rejes.tres arenquers,una destral,una xada de un raii dos càvechs,estimat tot junten deu lliures,

Item re-beu en dita possessió390 carretades de fems.de losquals n'hi ha cent carretadestretes fora i les restants,queson 290,hauré de treure de foraj o,dit Ramis,o el que entraràarrendador.Així es que vos losteniu que treure,s i àcas" i hauràmés fems jo los vos tinga a pagara raó de cinc quintars la carre-tada i si haurà menos me haureude pagar a mi a dita raó.

ítem rebeu en dita possessiólos guarets següents,los qualsfinit dit arrendament,haveu dedeixar bons i rebedors : vint itres quarterades llaurades ; vinti tres binades i vint i tres

terçades.ço es vuit davant lacasa i les quinze en e.l sementerjunt al terme de Petra.

ítem,quiscun any,durant ditarredament .per annua mercè,lodia de Sant Pere i Sant Feliume hajau de pagar 270 quarteres:ço es 220 de forment i 50 dexeixa.tot porgat.de les qualsme n'haveu de potar en Ciutat200 quarteres i si acàs jo novodré les quarteres en Ciutatsinó que les rebre en la possessiócom les 70,en tal cas los jornalsque los carros haurien de menesterper aportar-los en Ciutat jo

puga pendre en mon us i fer-losfer lo que voldré.

ítem es pacta que, si percas, lo que Déu no vulla, hihaurà alguna mala anyada, i nome poreu acabar de pagar la ditaannua mercé, vos tinga a fermoratòria fins a la summa devint quarteres de forment, lesquals lo any ssubsequent tingaa rebre, blat per blat; i siacàs durant lo dit arrendamentme voldreu donar ordi i civadaforment o xeixa, una cosa i 1altra, ho tinga a rebre conformes' acostuma, ço es dos quarteresd'ordi per una quartera de formenti set harcelles de forment perquatre de xeixa.

ítem m'haveu de donar quiscunany per annua mercè, a les festesde Nadal o quant jo voldré, unmoltó.

Item, quiscun any, per Pasquade Resurrecció, dos anyells,0 vint sous per quiscun d' ells,1 un quintar de formatge, lodia que jo voldré.

Item, quiscun any me hajaud'aportar a Ciutat dos carretadesde llenya, i jo tinga de provehirlò missatge.

Item es pacte que de losporcs que vos engreixareu enel figueral de dita possessió,gassos que sien, jo, dit Ramis,ne puga pendre un, el que voldré,lo qual haveu de tenir en ditapossessió a vostres costes finslo dia que matareu los vostros,i tinga a pagar solament lo preuque vos antes de donar-los figasne hareu pagat."

Acaba el contracte aceptanten RiÍ)oL, alies Riu, les condi-cions imposades pel senyor dela finca, obligant-hi tots elsseus bens. Son testimonis enMiquel Rosselló, alies comissari,de Petra, i en Francesc bauçàde Sant Joan.

No degué tenir sort aquellarendedor en la primera anyada,per falta de plujes damunt delsseus camps. Precisament el diaanterior en el del contracte,els Jurats del Regne de Mallorcahavien hagut d'acudir al Capítol

COL·LABORACIÓ

de la Seu demanant-li per favorque es fessen rogatives implorantdel cel l'aigua anyorada.

Les processons de penitènciaque s' organitzaren fins i totels dies feiners, es perllongarenfins al final d'Octubre. La síquiade la font de la Vila, que abastiala Ciutat, s' aturà de córreri els molins que feia funcionars' aturaren de moldre; la farinaescasetjà tant que ni en doblersa la má se poria comprar pa.La sequedat se perllongà finsal maig de l'any següent.

Temps calamitosos pels conrra-dors d' aquelles generacions men-tres preparaven una època demés benestar pels seus successors!

Josep Nicolau i Bauzà

CONCURS DE VILLANCETS DE PORTO CRISTOXVIII Edició-1989

fer matrirular-se o inscriures es podirigir ,ai>ans del 25 de novembre,a:

Parròquia de Na Sra. del Carme.PORTO CRISTOTelf.82 15 63(de 20 h. a 22h.)

PREMIS 31 DE DESEMBRE

CONVOCATÒRIA 1989

de Desembre de 1989de fer sorgir tot

L'Obra Cultural Balear convoca els Premis 31amb la finalitat de reconèixer,d'estimular itipus d'activitats encaminades a atavorir l'ús normal de la llen-gua catalana en tots els àmbits deia vida social i pública , apromoure la cultura i a desvetllar la consciència nacional prò-pia de lis Illes.

PREMIS;• •—— • • -

-PREMI FKANüESC DE B.MULL-PREMI GABKIEL ALOMAK-PREMI EMILI DARDER

-PREMI BAKTOMEU ULIVER-PREMI MIQUEL DEL5 SANTS OLIVER-PREMI BARTOMEU ROSSELLÓ PORCEL

L'ASSOCIACIÓ

Reelecció de

DE PREMSA(VI)

Gabriel Massot

FORANA

desembre a unacelebrà a Sant

nova Junta Direc-la reeleccióa President,les següents

BernatCarles

Dia 27 deassemblea que esJoan, es elegidativa i es produeixde Gabriel Massot coma mes foren elegidespersones: Maria MestresCalafat, Delfí Mulet,Costa, Rafel Ferrer i MiquelMora.

Pel febrer de 1988 es publicaun comunicat damunt la PremsaForana, les emisores de radioi les televisions locals.

Pel mes d'abril es convoquenels premis P.F. que des del prin-cipi estan subvencionats perla Caixa de Balears "Sa Nostra".

Durant el mes de maig a CalDimoni es torna a reunir el PSOEi 1'APFM per tractar altra vegadade la nova Llei de premsa.

Pel mes d'agost aes va fer l'entrega delsPremsa Forana.

I aquí tancam aquestde dates que hem volgut

ArianyPremis

reculloferir

a tot el col·lectiu de publica-cions de l'Associació de Premsa

Forana de Mallorca, per tal defacilitar la feina a la personaque un dia es dediqui a fer unaexaustiva i completa històriad'aquest fenomen tan singularde Mallorca .

La majoria de revistes varencomençar impreses amb medis moltartesanals, utilitzant una granvarietat de tècniques d'impresió,com la multicopista,les fotocòpiesi altres. Unes fetes amb medismolt modests i amb un esforçnotable per part dels seus editorsredactors i col·laboradors, peròtambé hi ha revistes amb unagran organització empreserial,fetes amb una gran profesionalitati per empreses editorials redibles

Diferents membres de publica-cions i de la directiva han parti-cipat en nombrosos debats, taulesredones, seminaris, amb el fid'estudiar i divulgar el fenomende la premsa forana a Mallorca.S'ha celebrat un congrés, provade la majoria d'edat de l'Associa-ció. També al Ilare d'aquestsanys hi ha hagut celebracionsde centenaris de premsa i bodesd'argent. Hi ha revistes ambmolts anys de vida i altres de'recent aparició, i fins i totalguna que ha tengut temps denéixer ± morir mes d'una vegada.

JeroniAlberti ,Presidentdel CIM,ambCarlesCosta iGabrielMassot.

HISTORIA DE MALLORCATots els esforços foren estè-

rils; finalment, 1' any 1203,els almohades imposaren llursuperioritat i . passaren a serels amos de Mallorca.

Crida 1' atenció la successióde grups guerrers, que ocupavenel poder fins que una altre dinas-tia guerrera més forta els hiprenia. Aquests grups dominants,instai.lats a la capital de 1illa, vivien de la guerra i delcomerç; no eren, per tant, elspropietaris de les terres. Peraixò, la desaparició i substituciód' uns dominadors per uns altresno feia canviar gaire la societatmallorquina, controlada sovintper les autoritats religioses.-Economia i societat en la Mallor-ca musulmana.

Preeminència del sector agrariA partir de la conquesta

del 902 s' inicià-encara que elscontactes provenien de tempsendarrera- el vertader procésd' islamització de la societatmallorquina .

En la Mallorca musulmana1' explotació de la terra erala base on descansava l'economiadels illencs, els quals vivienen petits poblats o alqueries,propietat de les tribus o clansfamiliars, i no de les classesdominants residents a la ciutat,com en les societats crlstiano-feudals. A aquestes alqueries,sels calcula una mitjana d'exten-sió de vuitanta hectàrees deterra cultivable. Al seu costat,ens topam amb unes explotacionsmés petites anomenades rafais,l' origen i funció de les qualsno són molt clares.

Les alqueries i rafais esconraven en tota la seva extensió;entre i entre quedaven les terresno cultivades- les dues terceresparts de l' illa-, que eren coma camps comunals on pasturavael bestiar. Predominaven elscultius de reguiu: tota castad' hortalisses i ferratges, amés d' espècies com l' arròs iel cotó. Una important xarxahidràulica subministrava aiguaa la ciutat i a quasi totes les terres de conreu.

L'ímic centre urbà a destacarera Madina Mayurqa,que,amb eltemps,arribà a ser un dels vuitnuclis de pobalció més importantsde l'occident europeu.Era ellloc de residència dels governantsinstal·lats en el palau-fortalesade 1'AImudaina.Els seus pobladorses dedicaven especialment a lapirateria i al comerç.El comerçes feia bàsicament amb Al-Andaluspeninsular,fins que esclatàeel conflicte entre almoràvitsi almohades,que obligà a canviar

les relacions comercials i aorientar-les vers les repúbliquesitalianes.

Simplificant,podríem dirque les classes dominants viviende la guerra.de la pirateriai del comerç ; mentre que les clas-ses populars s'ocupaven en l'agri-cultura,la ramederia i petitesindústries manufactureres.comel calçat,la ceràmica,les sederiesi altres.

Una vida cultural florent.La vida intel·lectual era

intensa.Mallorca va ésser pàtriade filòsofs,juristes,gramàtics,historiadors i poetes,que brilla-ren soretot a partir de la incor-poració a la taifa de Dénia.Desta-cava la juris prudència,que fruc-tificà en diferents escoles,parti-cularment a partir de la vingudaa l'illa del gran jurista IbnHazm.el qual havia hagut d'abando-nar la pàtria cordovesa a causade les seves idees avançadesi trobà recer a Mallorca,acollitper Ibn Rasiq.

La riquesa intelectual aMallorca era tan intensa quemolts de mestres sortien del'illa per ensenyar en les gransciutats orientals(Bagdad,Alexan-dria ....).

Per desgràcia les deixallesmaterials d'aquella esplendorosacivilització són molt escases.En-tre les plàstiques,cal destacaruna gran quantitat de peces deceràmica,làpides funerries,bronze.De les arquitectòniques :elsbanys àrabs i alguns residusde la murada.

HISTORIA DE MALLORCA

I N C O R P O R A C I Ó DE L ' I L L A LACONFEDERACIÓ CATALANO-ARAGONESA.JAUME I.

l.Els factors de la conquestacatalana de les illes.

Des de l'expedició de saqueigcontra Madina Mayurqa,que prota-nitzaren els pizans i els catalansaquets darrers ja no abandona-ren el projecta d'ocupar lesilles.

A parti iìf "i a derrota sofertapels almohades a les Navas deTolosa (1212),a mans dels reiscristians,el poder musulmà restàmolt en debilitat,igualment aAfricà que a Al Andalús.Aquestaavinentesa l'aprofità el reide Catalunya-Aragó Jaume I (1208-1276),el qual,amb la col·laboracióentusiasta dels mercaders catalansconseguirà sostreure Mallorcadel domini almohade i incorporar-la a la seva corona.

Les cròniques es refereixena uns incidents navals com acausa inmediata de la conquesta.Els musulmans mallorquins havienpres dues embarcacions catalanescom a represàlia a l'atac quecorsaris de Tarragona havienefectuat contra una galera iuna tarida del rei de MallorcaAleshores els catalans aprofitarenl'avinentesa per declarar laguerra.

En realitat,la conquestade les terres illenques suposavala creació d'una base políticai econòmica que afavoria elsinteressos de Catalunya en elsmercats orientals,a la vegadaque donava l'ocasió al monarcade compaginar les apetènciesd'uns nobles mal avenguts,embar-can-los en una empresa comuna.2.Les Corts de Barcelona (1228)

L'anexió de Mallorca erauna empresa certament costosa.Elrei En Jaume va reunir les Corts

de Barcelona -en les quals nohi participaren els aragonesos-amb la finalitat de solicitarl'ajuda dels nobles,les jerarquiesde l'església i les ciutats;iacordar les condicions que haviende regular la futura conquesta.

Clausurades les Corts,elmateix dia es signà un acta on,entre altres coses.es disposàque el rei repartiria entre elsmagnats les terres i altres rique-ses aconseguides.de manera pro-porcional al nombre de cavallsi homes armats que hagués aportat.Les porcions adjudicades serienposseides d'acord amb els costumsde Barcelona,sota la sobiraniadel monarca.Els qui els obtingue-ssin,les podrien donar,vendre0 llogar segons els convengués.L'empresa es reservà als súbditsde la Corona d'Aragó ; encara quea darrera hora.es permeté quehi hagués participació forastera.

3.De les costes de Tarragonaa Madina Mayurqa

Després de costosos prepara-tius,el 5 de setembre de 1229,salpava dels ports de Salou,Cambrils i Tarragona l'estolexpedicionari.Eren majoritàriamentcatalans.També hi havia algunsaragonesos -mainaders reials-una bona quantitat de marsellesos,1 ,en nombre menor,montpellerins,genovesos i narbonesos.

L'endemà de deixar les costescatalanes, posta de sol, ja des-triaren Mallorca. La primeraintenció era desembarcar propde Pollença, però el mal tempsels va fer desviar i, esquivantla tempesta, es dirigiren capa les costes d'Andratx a la recer-ca d'un lloc adequat per efectuarel desembarcament. A la fi, elferen a les platges de SantaPonça; i, des d'allà, iniciarenl'avanç cap a Madina Mayurqa,a la qual posaren setge desprésd'un seguit de confrontacionsamb les tropes musulmanes. Elsvaixells, que havien seguit unadoble direcció, es reagruparenal cap de la Porrassa i d'allàes dirigiren a Porto Pi.

CU LTÜ R A

CONSELLERIA DE CULTURA, EDUCACIÓ I ESPORTS

GOVERN BALEAR

DANCES I BALLADORS A LES FESTESPOPULARS DE MALLORCA

Les dances populars tenenquasi totes un origen religiósi la majoria d'elles han estatconservades al llarg del tempsi transmeses per l'Església.Amb els balls, músiques i cançonss'intentava aproximar al poblea la doctrina cristiana mitjançantla escenificació d'alguns passat-ges concrets de la bíblia ambels personatges; així apareixenSant Joan Pelos, les àligues,cossiers, etc.... Destaca tambéla presència de la figura deldimoni sempre ridiculitzada oderrotada per aquestes figurescristianes, que indirectamentera una manera de qu-e els feelsrebutjassin la figura 'd'aquestpersonatge tenguent-li por.

Dins l'història d'aquestesdances trobam que a moltes d'elleses feien dins la processó o dinsla festa del Corpus Christi,enrevoltant la figura de l'Euca-ristia com una cort que feiadestacar la figura del sacrament.

Les dances que han quedaten el nostre segle són: SantJoan Pelos, les àligues, elscavallets, els indis i moratons;però durant aquests anys hananat desapareguent o almenysrepresentar-se només a certspobles de Mallorca.

LA DANÇA DE SANT JOAN PELOS.El bü 1 -.!e :".--Pt Joan Pelós

s'ha conservat al poble de Fela-nitx. El personatge vesteixmitges, camisa i falda blanca;porta una capa vermella. Solporta una careta i te una llargacaballera amb una corona subjecta-da amb cintes. Duu una creu defusta. L'altra mà va sempre recol-çada a la cadera perquè antigamentportava el be de Deu. Desprésde l'ofici solemne balla pels

carrers demanant llimosna obse-quiant amb clavells vermells.El nom de Pelós adjudicat a SantJoan Bautista, li ve de la pello del pel llarg que duu.

ELS CAVALLETS.La dança dels cavallets

està entrencada directament ambla peninsula i la seva egadad'origen és certament catalana.

Els cavallets que surtenanualment a Artà per la festade Sant Antoni de Pàdua procedei-xen de Manacor, allà on varenésser duits a principis de 1.900.Això no vol dir que no els quihagui agut en el S. XIX. Abansde l'enclaustració els va haver,però es varen recrear quan esva fundar el convent franciscà.Els cavallets dancen al só d'una xaranga de vent a la festade Manacor .

L'ascedència dels cavelletsde Felanitx, en canvi, està asse-gurada des del S. XVIII a travésdel convent de Sant Agustí, queels frares mantenien abans de1'esclaustració. Els cavalletssón sis. Presideix les sevesevolucions un personatge queporta falda anomenat dama queporta un mocador a una má i unram a l'altre. Els cavalletsvan vestits de varis colors,monttats damunt cavallets depaper que duen fermats a la cintu-ra. També hi ha una altre noivestit de dimoni. Els cavalletsballen amb les xeremies, tambori flabiol.LES ÀGUILES.

Com els cavellets, aquestadança es d'origen català. Lesàligues son dues al·lotes, vesti-des amb una túnica blanca, ambuna capeta, ricament ornamentadai una corona amb joies penjades.

Porten un cap d'àliga plede cartó pintat amb cintes de

CULERAcolors penjades.

Acompanyen a Sant JoanPelós, ballant i tocant caste-nyetes.

L'existència de les àliguesa les processions està documentadaa l'illa desde el segle XVII.

ELS COSSIERS.Els cossiers son una de

les dances més típiques de Mallor-ca. Son un estol de balladors,comandats tots per un altre,anomenat la "dama" i acompanyats

una altra figuraEs ballen encara

a Algaida, fa estonaa molts de pobles.

Van vestits amb una camisablanca amb una faixa. Duen unes

pel dimoni,molt populara Moncuiri ieren ballades

faldetes amb un pantaló amb bufes,unes mitges blanques amb casca-

diagonal. Duen a lesuna capeta amb trossoscusits. Porten un capell

a les mans duen unun ram d ' al fabaguera.vestit de la dama esel dels demés, canviantel capell i la falda

bells enespatlesde mirallamb flors,mocador i

Eligual quesolamentque es mes

Elllarga.dimoni

grup.La

miers iconegutel de

música lael tambord'aquests

"L'Oferta",

acompanya el

fan els xere-El ball més

balladors esballat a l'Es-

glésio el temps de l'orfetari.

EL S.I.A.C. ESTA OBERT PER A TOTHOM

Si volem una administració autonòmica racional, àgil i pròxima

al ciutadà es imprescindible oferir una qualitat de serveis

adequada a les necessitats que el temps actual exigeixen.

ANAM PER EL BON CAMÍ, PERÒ NECESSITAM LA COL=LABORACIO DE TOTS:

PROPOSAI; INICIATIVES i SUGERENCIES.DONAU.MOS A CONÈIXER LA VOSTRE OPINIÓ SOBRE EL FUNCIONAMENT

DELS NOSTRES SERVEIS.

ESCRIVIU, CRIDAU O VENIU

CONSELLERIA ADJUNTA A LA PRESIDÈNCIA

Plaça de les Drassanes,4

Telf. 71.26.04

HOSPITAL FAMILIARENFERMETATS DEL FRED

GRIP

El grip és una enfermetatinfecciosa de l'aparell respirato-ri produida per la inflamacióde les vies respiratòries, tesinafebre, mal de cap i malestaren general.

El virus causant del grippertany al grup dels mixovirus,i és especialment actiu en elsmesos freds. La seva transmissiós' afectúa per la inhalació degotetes microscòpiques que vanen suspensió dins 1' aire proce-dents del tracte respiratoride les persones infectades.

El grip és molt contagiós,i provoca epidèmies i, en casos,extenses pandèmies(epidèmiesque arriban a molts de paissos).Els centres urbans, així comen els establiments en els queconviven nombrossos individuus-escoles, corters, pressons- favo-reixen el contagi.

PULMONS C= causa S= sintomaT=tractament

ENFERMETATSPULMÓ

MES FREQÜENTS DEL

-ENFISEMA- C- Sol venir d' unabroquitis crònica. Molts delsmalalts són fumadors. Pocs picsés hereditari. S- Eufagamentsprogresius i si és degut a unabronquitis, tosina i expectora-ció. T- Eliminar el tabac. Exerci-cis respiratoris,en períodes clínics.

Antibiòtics

-FIBROSIS- C- Qualque vegadadesconeguda. Altres, pot ésserdeguda a certs medicaments, ainflamación^ del pulmó o a enfer-metats com la artritis reumatoide.S- Respiració curta i ràpida,tosina seca, eufagament, colorblavós en els llavis i mans enels casos més avançats.T- Adminis-tració intensivament d'antibiòticsper prevenir infeccions. Sies coneix la causa eliminar-la.

-NEUMONÍA- C- Bactèries, virusi fongs. Aspiració d' irritants.S- Febre, tosina, expectoració,mal de costat. Hi pot haver eufa-gament.T- Antibiòtics. Mesuresper facilitar la expectoració.

Inspiració

Diafragma

Expiració

Tràquea

Pulmons

Diafragma

Aire

e£ glosso tren $ere-PEL C E N T E N A R I D E L A P R E M S A N A N A C O R I N A

Cap de noi tros fou present

d ' a q u e l l primer setmanari

que seria centenari

si no el se'n 'gues dtrit es vent,

però fou es fonament

des que vengueren darrera

que,amb breu o llarga carrera,

tovaren d'aquell ferment.

Un poble sense diari

no és poble ni és res,

no pot exposar parers

i des cacics n'és gregari.

Sa premsa és exponent

des goig de Sa Llibertat

però qualque malpensat

vol fer-ne es seu instrument.

Tots es qui hi som dedins

sabem el que són pressions

per recolzar ambicions

de jerarques i delfins.

Pensen que tots son com ells

i que' aix~à? les dona peu

per poder-mos posar preu

per tapar es seus desgavells.

S'escriptor ha d ' ésser lliure

i tenir esquerra mà

amb es que volen dictar

fins i tot el qutThem d'escriure.

(Hauries de dir això

«•• per sa seva con veniènci ' »

sabent que en conciènci '

a n'es poble no li és bo)

Hi ha es plusquamperfectes

amb dret a pontificar

incapaços d'acceptar

<•- </ue també tenen defectes.

Solen ésser uns cabdills

molt coneguts a ca-seva.

Ja me direu quina'breva*

per -sa dona i ets seus fills.

Sa major dificultat

per falta de formació

es donar informació

amb tota objectivitat.

Per això es periodista

no pot ésser mal feiner

per trepitjar es carrer

i sabre escampar sa vista,

ApTendi^e" de ~fer. s fengui 1 a

per fugir de dins ses mans

des que se creuen ta-n grans

i són de tercera fila.

Entre tantes vanitats

i Lan poca condenei',

dites -i tat aaib< prudènci'f . •

ofenen ses veritats.

Qui des Poble du sa veu

i qui pes Poble escriu

no s*na de passar de viu

predicant el que no creu.

Nostra feina molt sovint

es compromesa i ingrata

i si es nervis desbarata

mos espassen escrivint.

Què canviarà ambCañellas?

IMPOSTS OFEGADORS. Es pot con-gelar i reduir la pressió fiscal. Si tots pa-guen, tots pagarem manco.

PÈSSIMES INFRASTRUCTURES ICARRETERES. 5.700 morts a la carre-tera és injustificable. Les carreteres espanyoles han de comptar amb els recursos ne-cessaris perquè quan parlin d'accidents, nodonin la culpa als vehicles i als ciutadans.I perquè el turisme que se'n va, torni.

EMBÓS DE LA JUSTÍCIA. Tendremuna justícia més ràpida, els jutges recupe-raran la independència i, informatitzantel sistema i dotant-lo de recursos, s'agilit-zarà.

PREPOTÈNCIA. De la prepotència a ladictadura hi ha un sol pas. La democrà-cia es consolida estimulant i acceptant eldiàleg, escoltant tothom i totes les forcessocials.

LA MAJORIA ABSOLUTA. Un Go-vern que fa el que vol sense comptar ambningú, no representa els interessos del po-ble. Vostè té la paraula.

MALVERSACIÓ EN LES DESPESESPUBLIQUES, Els doblers de l'Adminis-tració són els nostres doblers. S'ha d'aca-bar l'amiguisme, les despeses sumptuàriesi el descontrol deis recursos.-

Paraula!

DIFÍCIL ACCES A LA PRIMERAFEINA. Hi ha disponibles 300.000 llocsde feina sense cobrir. És urgent un Pla deFormació Professional orientat cap a lesnostres necessitats i no al contrari. I, perdamunt de tot, un Pla d'Ocupació Juve-nil com el que, a Castella-Lleó, ha propor-cionat la primera feina a molts de joves.

CAOS SANITARI. És inadmissible quede vegades manquin llits i que es formincoes tercermundistes, mentre hi ha 28.000metges en atur. S'han d'aprofitar tots elsrecursos, acostar el metge a la família i do-nar oportunitat de.triar lliurement l'hos-pital.

DIFICULTAT PER ACCEDIR A LAPRIMERA VIVENDA. Els qui accedei-xen a la seva primera vivenda, i els jovesespecialment, han de tenir crèdits prefe-renciais al més baix interès i al més llargtermini.

PENSIONS DE MISÈRIA. Hi ha pen-sions que no poden proporcionar un ni-vell digne de vida. S'han d'incrementar lespensions que no donen ni per menjar.

SANT JOAN

BON AMBENT I MOLTA DE GENT ALA FESTA DES BUTIFARRO

La Festa des Butifarró, queenguany se va celebrar el dia8 d'octubre va demostrar un anymés, que és una festa ben arreladai amb un ambient i atractiu sufi-cient per a convocar gent detota Mallorca, tal volta forenentre quatre o cinc mil les perso-nes que ens visitaren i qualcunesd'elles çonegueren per primeravegada Sant Joan.

Durant tot el capvespre anavaarribant gent unes ho feren prestper asistir al XXII Festivaldel motor que tengué una partici-pació discreta. Els pilots demos-traren uns mes que els altresbona habilitat al front del volantEl guanyador fou un home conegutperquè en altres ocasions jahavia guanyat a Sant Joan, fouen Gerardo Pons Campins que es vaadjudicar el trofeu Miquel Fiol.La classificació pel que pertanyals primers llocs fou així:

GENERAL1er- Gerard Pons Campins, l'34",trofeu Miquel Fiol i corona dellorer.2on- Joan Bauçà Beltran, l'36",trofeu Renault S.Joan. :3er- Miquel Mayol Torrens, l'43",trofeu Joyería Jorge Juan.4art- Llorenç Sampol Clar, l'53",trofeu Cafè Ca Na Mates.Sè-Françesc Gaya Rotger, 1'56",trofeu Guillermo Duran.6è- Guillem Ximelis Adrover,2'01", trofeu Cafès Llofriu.

LOCALS1er- Francesc Gaya Rotger,l'56"trofeu Sun El Dorado.2on- Mateu Jaume Bauçà, 2'06",trofeu Elèctrica Barceló.3er- Ernest Miró Esquirol, 2'09",trofeu Music-Bar TRES-DOS.4art- Gabriel Jaume Bauçà, 2'30",trofeu Plàstica Balear.

DAMESla Franciscà Ximelis Adrover,2'29", trofeu Ford Auto-Drachi ram de flors "La Camèlia".

MOT6S1er- Joan R.Alcover, I134", trofeuEspècies Perelló.

Llavors la desfilada de xere-mies, dimonis i caps grossosaixí com l'encesa de fogarons,indicaren el començament de laFesta des Butifarró. Seguidamentles actuacions d'Aires de Pagesiaque a la jota de Sant Antonihi participaren els dimonis,a continuació el grup folklòricde Ciutadella ens donar a conèixerles dances menorquines. Despréses va fer l'entrega de trofeusi Música Nostra animar la balladapopular i gairebé quan estavaa punt d'acabar aquesta actuacióuna ploguda forta que durà poctemps espenyà la festa, quanla plaça de la Constitució estavaplena de gent que torrava o acaba-va de sopar i així quedaren senseactuar "Geminis" i "Tomeu Penya"actuacions previstes per a les21*15 i 22 h. La gent banyadahavia disfrutat d'una bona vetladai partia contenta de la festa,però amb .les ganes de escoltaren Tomeu Penya.

Fou aquesta ploguda va ésserun caire dins la festa, peròaixí i tot, fou un èxit més del'esforç de la Penya motoristaque gairebé anava acabant elseu gran racapte de butifarronsi llengonisses; aquest grup degent, que any a any, i ja enfa quasi uns 23 anys que celebraaquesta festa que és una bonapromoció de la vila santjoanera.

Joan Jaume

TEMPS D'ESPLAICAPACITAT VISUAL (Dels 14 dibuixos, dos són iguais,¿Quins són?)

JEROGLÍFICPROBLEMA MATEMÀTIC

¿Que faig ambels c 1a u s ?

=9

_BD=9

=9

I