Sessió 2. Democràcia Inclusiva:Sessió 2. Democràcia Inclusiva: un projecte per construïr una nova societatun projecte per construïr una nova societat

Situació actual

Crisi multidimensional

Ecològica

Política

Econòmica

Alimentària

Social

Cultural

Psicològica

...

Situació actual

Crisi multidimensional

Ecològica

Política

Econòmica

Alimentària

Social

Cultural

Psicològica

...

Hi ha alguna causa comuna d'aquestes múltiples crisis?

Situació actual

Crisi multidimensional

Ecològica

Política

Econòmica

Alimentària

Social

Cultural

Psicològica

...

La CONCENTRACIÓ DE PODER conseqüència de la dinàmica de l'economia de mercat i el seu complement polític, la “democràcia” representativa

Hi ha alguna causa comuna d'aquestes múltiples crisis?

CONCENTRACIÓ DE PODER CRISI MULTIDIMENSIONAL

Situació actual

-Abolir la concentració de poder en totes les esferes (económica, social, política) i ...

-Refer la societat i establir les condicions per a l' autodeterminació del demos en totes les esferes (econòmica, social, política)

Per tant, la sortida de la crisi passa per...

AQUEST ÉS L'OBJECTIU DEL PROJECTE DE LA DEMOCRÀCIA INCLUSIVA

Desenvolupat principalment els darrers anys per l'economista i filòsof polític Takis Fotopoulos

Quin és el significat de democràcia?

Que és una democràcia inclusiva?

Quins són els seus fonaments?

Quin és el significat de democràcia?

1) Exercici directe de la sobirania per part de la ciutadania

2) Distribució igualitària del poder: igualtat de veu i de vot

3) Som nosaltres, els ciutadans, els que insituim la societat, creem i controlem les seves lleis

4) No és un procediment sinó un règim

Aquestes condicions no són acomplertes pel sistema polític de la “democràcia” representativa, que seria més encertat

qualificar com a “oligarquia liberal”

Què és la Democràcia Inclusiva?

Nova concepció de democràcia Inclou a tota la ciutadania

Inclou tots els àmbits de la vida col·lectiva

Què és la democràcia inclusiva?

ESFERA PRIVADA

ESFERA PÚBLICA

ESFERA ECOLÒGICA

Esfera Pública

Àmbit POLÍTIC

Àmbit ECONÒM

IC

Àmbit ECOLÒG

IC

Àmbit SOCIAL

Què és la democràcia inclusiva?

L'ESFERA PÚBLICA

Democràcia

POLÍTICA

Democràcia

ECONÒMICA

Democràcia

ECOLÒGICA

Democràcia en

l'àmbit SOCIAL

Què és la democràcia inclusiva?

DEMOCRÀCIA INCLUSIVA

Què és la democràcia inclusiva?

És una SÍNTESI de:

· La tradició socialista (democràcia econòmica)

· La tradició democràtica-autònoma (democràcia política)

· Els nous moviments socials: ecologista, feminista,

homosexual, cooperatiu, etc. (democràcia social i ecològica)

Quins són els fonaments de la democràcia inclusiva?

L'elecció responsable per l'autonomia

Quins són els fonaments de la democràcia inclusiva?

L'elecció responsable per l'autonomia

Un nou tipus de racionalisme: racionalisme democràtic

Quins són els fonaments de la democràcia inclusiva?

L'elecció responsable per l'autonomia

Un nou tipus de racionalisme: racionalisme democràtic

Una nova concepció de la ciutadania

“L'activitat política no és un mitjà per a un fi, sinó un fi en si mateix; un no s'involucra en l'acció política simplement per promoure el propi benestar sinó per realitzar els principis intrínsecs de la vida política, tals com la llibertat, la igualtat, la justícia, la solidaritat, la valentia i la virtut”

Hanah Arendt

Concepció democràtica de la ciutadania

El projecte de democràcia inclusiva NO és una utopia

Es basa en la realitat actual de crisi generalitzada

Expressa el descontent de molts sectors socials

Reflecteix tendències actuals en el canvi social

Com podria funcionar una societat basada en institucions de

DEMOCRÀCIA INCLUSIVA

Societat actual:Economia de mercati “democràcia” representativa

Societat de Democràcia Inclusiva

Transició

Democràcia política

La democràcia política equival a l'autoritat del demos, del poble, en l'esfera política.

Els ciutadans i ciutadanes prenen col·lectivament les decisions, directament i sense representació: no hi ha processos ni estructures polítiques oligàrquiques

Tots els residents d'un territori particular (p.e. entre 30.000 i 50.000 persones) prenen part en el procès democràtic

Democràcia política

ASSAMBLEA DEMÒTICA

És l'organ sobirà, la unitat bàsica de presa de decisions polítiques, on tots els ciutadans del demos poden participar amb igualtat de veu i vot

Demòtic: que pertany al poble, que és popular.

Democràcia política

EXEMPLES HISTÒRICS

S'han dut a terme diversos intents d'institucionalitzar diverses formes de democràcia política, especialment durant períodes revolucionaris.

Seccions parisenques a principis de la dècada de 1790 Col·lectivitats espanyoles durant la Revolució de 1936

Democràcia política

EXEMPLES HISTÒRICS

L'únic exemple històric de democràcia política institucionalitzada és la democràcia atenesa.

Per descomptat, la democràcia atenesa era parcial:

Definició molt restringida de la condició de ciutadania

Només era una democràcia en l'àmbit polític

Democràcia política

DEMOCRÀCIA CONFEDERAL

A part de les decisions locals hi ha moltes decisions que han de ser preses en àmbits regionals més àmplis o en els llocs de treball.

Els membres o delegats a l'assemblea confederal són escollits per les assembles demòtiques de les diverses comunitats i tenen mandats específics, són revocables i responsables davant les assemblees que els han escollit

Democràcia política

Representació =/=

Delegació

Representant: té la funció de prendre decisions pels altres (concentra el poder polític)

Delegat: té la funció administrativa i pràctica d'implementar i coordinar les decisions preses (no acumula poder polític)

20.000 habitants

50.000 habitants

60.000 habitants30.000

habitants

20.000 habitants

50.000 habitants

60.000 habitants30.000

habitants

20.000 habitants

50.000 habitants

60.000 habitants30.000

habitantsAssemblea confedral

30

50

60

20

Democràcia econòmica

Podem definir-la com l'autoritat del demos en l'esfera econòmica, això és, la distribució igualitària del poder econòmic

Democràcia econòmica

No processos oligàrquics:

El cos de la ciutadania prèn totes les decisions econòmiques importants: les “macroeconòmiques” són preses directament pel demos i les “microeconòmiques” als llocs de treball o àmbits domèstics.

No estructures oligàrquiques:

Els mitjans de producció i distribució són posseïts i controlats directament pel demos.

Democràcia econòmica

Més endavant descriurem en major detall un model de democràcia econòmica com a part integral d'una democràcia inclusiva, que té l'objectiu d'acomplir les condicions esmentades, assegurant la satisfacció de les necessitats bàsiques de tots els ciutadans i assolint una veritable llibertat d'elecció individual pel que fa al consum i al treball

COM POT FUNCIONAR?

Democràcia econòmica

EXEMPLES HISTÒRICS No hi ha cap exemple d'institucionalització d'una

democràcia econòmica. Encara que en alguns moments la desigualtat d'ingressos i riquesa ha estat menor que l'actual, això no vol dir que hi hagi hagut una presa de decisió col·lectiva sobre l'assignació de recursos econòmics.

La democràcia directa en l'esfera política encara no ha significat mai democràcia econòmica.

Democràcia en l'àmbit social

La democràcia en l'àmbit social equival a la distribució equitativa del poder social: al centre de treball, al centre educatiu, als mitjans de comunicació, a la llar...

Els participants en aquestes institucions prenen col·lectivament les decisions, directament i sense representació

Les diverses assemblees s'orienten pels objectius fixats per les assemblees demòtiques i les preferències dels ciutadans com a productors i consumidors

Democràcia en l'àmbit social

Democràcia als centres de treball: tots som partíceps del desenvolupament del nostre treball

Democràcia en l'àmbit social

Democràcia a la llar: disposicions que reconeguin l'atenció a la llar com a element satisfactor de necessitats

Democràcia cultural: igualtat d'accés als mitjans de comunicació

Democràcia als centres educatius: tots som partíceps de la nostra educació

Democràcia en l'àmbit social

EXEMPLES HISTÒRICS Històricament s'han introduït diverses formes de

democràcia en l'esfera social, normalment en períodes d'activitat revolucionària

Ex: consells obrers d'Hongria al 1956, assemblees d'estudiants a París l'any 1968 etc.

També existeixen cooperatives , escoles lliures etc.

Democràcia ecològica

La DI té per objectiu crear les condicions objectives i subjectives per tal que l'èsser humà i la societat es reintegrin amb la natura

Democràcia ecològica

Condicions objectives

Institucions locals, comunitàries, dependència del medi, economia per a la satisfacció de necessitats i no per l'augment de beneficis

Condicions subjectives

Cultura i valors de no-dominació, consciència i respecte vers la natura, etc.

Democràcia ecològica

Trobem exemples de moviments que aposten per la relocalització de l'economia, per la defensa del territori, per l'alliberament i la no-dominació dels animals, etc.

Esbós d'un model de DEMOCRÀCIA ECONÒMICA

Com pot funcionar?

Per descomptat, seran les assemblees les que decidiran quina forma adopataran les seves institucions

Tanmateix, és important fer-nos una idea de la viabilitat d'un sistema d'aquest tipus i de com podria funcionar

Sistemes econòmics experimentats al s. XX

Planificaciócentralitzada

Mercatreal

Satisfer necessitats bàsiques de tothom

Llibertat d'elecció

Sistema de MERCAT:

Sistema de PLANIFICACIÓ centralitzada:

Concentració de poder Ideologia del creixement És poc efectiu per satisfer les necessitats no bàsiques i poc democràtic.

PERÒ AMBDÒS HAN FRACASSAT...

Concentració de poder i riquesa Necessitat i ideologia del creixement

La pregunta clau és...

Com garantir la satisfacció de les necessitats bàsiques de tots els ciutadans i la llibertat d'elecció?

Planificaciódemocràtica

“Mercat”artificial

Necessitats bàsiques

Necessitats no bàsiquesNecessitats bàsiques

DI

La pregunta clau és...

Com garantir la satisfacció de les necessitats bàsiques de tots els ciutadans i la llibertat d'elecció?

Algunes característiques d'aquest model:

Els recursos productius pertanyen a cada demos i són assignats a cada unitat de producció

L'objectiu de la producció no és el creixement sinó la satisfacció de les necessitats bàsiques de tots els ciutadans i les no bàsiques que els ciutadans desitgin satisfer i estiguin disposats a treballar per a elles

Auto-dependència de la comunitat

Es tracta d'un model econòmic sense estat, sense diners i sense mercat

Consum

Els ciutadans/es decideixen com gastar els seus ingressos, que adopten la forma de vals: vals bàsics i vals no-bàsics.

A diferència del diner, els vals són personals i intransferibles

Béns i serveis bàsics

1) Les assemblees demòtiques decideixen quines són les necessitats bàsiques que es volen satisfer i fins a quin nivell cal satisfer-les per a cada sector de la població

2) L'assemblea confederal calcula les hores de treball per persona que calen per satisfer les necessitats bàsiques de tots els ciutadans de la confederació

3) L'assemblea confederal, tenint en compte les necessitats de cada sector de població, emet uns vals bàsics personals

Béns i serveis no-bàsics

1) Els ciutadans que volen treballar per sobre les hores ordinaries, poden fer-ho i reben vals no-bàsics que els permeten satisfer necessitats suplementaries

2) El preu dels productes i del treball no-bàsic es determina amb un mecanisme de “mercat” artifical que funciona com una guia democràtica d'assignació de recursos que ajusta la oferta amb la demanda en base a les eleccions lliures dels ciutadans pel que fa al treball i al consum

Funcionament del “mercat” artificial

El preu dels productes no-bàsics es determina prenent en consideració les condicions d'oferta i demanda del passat:

nº de vals utilitzats per l'adquisició d'ordinadors

nº d'ordinadors produïts

= preu d'un ordinador

100.000 VNB

1000 ordinadors= 100 VNB/unitat

Les assembles demòtiques:

Prenen decisions sobre l'economia en base al pla dissenyat al nivell confederal (necessitats bàsiques) i en base als desitjos de treball i consum expressats per la comunitat mateixa (necessitats no bàsiques)

Dónen instruccions a les assembles dels centres de treball sobre objectius laborals generals.

Producció

Assembles regionals, nacionals i continentals

1) Es creen per resoldre qüestions com el transport, l'energia i la comunicació que no es poden resoldre a nivells més locals

2) Aquestes assemblees són consells administratius (formats per delegats revocables i amb mandats), no són òrgans representatius.

Treball

Els ciutadans decideixen el nivell de treball bàsic a realitzar col·lectivament en relació a les decisions que prenen sobre el nivell de satisfacció de necessitats bàsiques

El nivell de treball no-bàsic el decideixen individualment

Els llocs de treball que ocupa cada ciutadà tant en el sector bàsic com no bàsic, són de lliure elecció

Com cobrir els llocs de treball no-desitjats ?

Treball bàsic:

1) Rotació

2) Premiar-los amb vals no-bàsics

3) Establir complexes laborals

Treball no-bàsic:

No hi ha problema, perquè s'ajusta la oferta i la demanda amb el “mercat” artificial...

La remuneració del treball no-bàsic

Es calcula a partir de la mitjana d'un índex de desitjabilitat i els preus dels productes:

· L'índex de desitjabilitat és un índex complex que presenta els desitjos de la gent en referència als diversos tipus de treball. Mecanisme que retribueix més les feines menys desitjades.

Pel que fa als preus dels productes, si aquests pujen és degut a un augment de la demanda. Això implica una necessitat de més treball per satisfer aquesta demanda i aquest treball estarà més ben remunerat per atraure més treballadors

Aquest model econòmic és només una proposta per demostrar que és factible tenir un altre tipus de societat, que satisfaci les necessitats bàsiques de tots els ciutadans i que al mateix temps garanteixi la llibertat d'elecció: una societat basada en l'autonomia individual i social.

COM PODEM PASSAR DE LA SOCIETAT ACTUAL A UNA DEMOCRÀCIA INCLUSIVA

Sessió 3. Estratègies de transició