Anys*gon.*ll.aJEpocaVN.°t27

15 ets. SETMANÄRftSOClALISTA

Dlraatti« 3 Mula d« 1924,. f&ff

:^'?tMlQ!Fa un tort a les nacions qui

no les distingeix de llurs go-verns.

VICEN2Ö, GIOBERTI,

RîÔacclo: Pi, 11. . BARCELONA

Política obreraL'acord del Partit Socialista Espanyol i l'Unió General de Tre-

balladors, deixa en certa manera decidida la tan debatuda qüestióde l'intervenció de les organitzacions obreres en la política. Totssabem que l'Unió General de Treballadors ha manifestat repetida-ment el seu criteri intervencionista preiient part activa en campa-nyes electorals i en manifestacions de caràcter polític. Ara aquestcriteri intervencionista quedarà definitivament incorporat en lesnormes i tàctiques del gran organisme obrer. Es sempre una ven_tatja que les situacions siguin clares, i en aquesta particular ma*tèria és un deure definir-se- sense eufemismes ni possibles inter,pretacions equivoques.

La Confederació Nacional del Treball ha tingut també els seusmoments d'intervencionisme. Hi ha hagut intervenció indirecta iintervenció indirecta. En ço que ha mantingut un criteri immutableha sigut en la qüestió electoral. Però tots hem de reconèixer queaquest invariable abstencionisme produia un resultat perfectamentcomputable en les lluites del sufragi,,

I és que la política és d'una especial naturalesa que no consentque ñinga quedi excluit de la seva òrbita. Podrà interessar-nos ono, podrem o no actuar en ella, però som dins d'ella, com ella ése« nosaltres. Expressar indiferència per les qüestions polítiques,no ¿s res més que una senzilla manifestació d'estultícia. I quanl'acfitut pren aires de doctrina i de dogma, aleshores cal prevenir-se, car hom es troba en presència d'un fenomen que pot oferir dosperills greus: el de descubrir un,a passió mística pels estats d'in-consciència i d'abstracdó, o el d'ocultar una secreta i inconfessa-ble.-col·laboració amb les forces adverses;

Abans d'existir les lluites democràtiques modernes, els homesque han influii en les coses del comú havien ja endevinat aquestaveritat elemental: Tot home que es presenti indiferent a la vostraacció, compteu-lo advers o contrari. Aquell que s'obstina en nodefinir-se, és el més perillós. No n'espereu res de bo. La formamés perniciosa de fer política, és proclamar-se «apolític». L'apoli-ti cisme és avui per avui la salvació del règim, talment com l'apoli-ticisme dels esclaus, 'era la' permanència de l'esclavitud.

Per això ens plau i aplaudim-la nova orientació de la Unió Ge-neral de Treballadors. Fóra mitges tintes. Prou de situacions equí-voques i indefinides. À la política sense escrúpols, ni delibera-€ions/Els obters.haa de 1er política i han de fer política pròpia,política obnra. La doctrina de que les organitzacions obreres nohan de fer política, l'han inventada els burgesos. Són ells els queper a 1er la vida llur més tolerable, han fet trascenda- el criteri deque les associacions obreres no s'havien d'ocupar d'altra cosa que

- de1 les condicions del treball. Com si les condicions del treball noimpliquessin tot un sistema polític, tot un cos de doctrina, tot uncapgirament del règim sociali

Podem repudiar la societat present i combatre aferrissa-dament els principis que la sustenten. P,erò vivim en ella iparticipem duella exactament en la part que ens /correspon o queens ha sigut atribuida per al seu sosteniment i perennitat. Paguemimpostos, prestem serveis, nodrim els exèrcits, rendim les nostresvides. Í encara que ens fessin francs de totes aquestes càrregues,mentre no es redimeixi el treball i subsisteixi la propietat privada,ningú me? que els treballadors portarà el pes de la societat capita-lista d'avui. I això ho cura l'apoliticisme i l'absjencionisme? Cer-tament que no. I si amb tota llealtat confessem que tampoc ho cura-radicalment la intervenció en les lluites polítiques, proclamem quela eficàcia d'aquesta intervenció com a fruit d'experiència, d'entre

n amen t i d'escola, és d'un valor inapreciable per als treballadors.Ens atrevim a dir que res no pot ésser de tanta utilitat per a lavictòria final com aquesta educació i capacitació ciutadanes.

UN ARTICLE TRASCENDENTAL

Amb el títol «Fijando una po-sición», Solidaridad Obrera delpassat diumenge publicava unarticle de l'Àngel Pestaña, elqual, per assenyalar un momentinteressantíssim de la evoluciódel sindicalisme anarquista, des-prés de les lliçons dolorosamentcruentes que la realitat ens hafet viure aquests anys darrers,ha estat aquesta setmana el te-ma de totes les converses en elcamp obre r.

EMíder de la C. N, del T., coma culminació de la obra de crí-tica i d'orientació que ha vingutrealitzant d'un quant temps ença— i en la qual cal reconèixernoblem ent que sovint ha sabutposar el dit a la llaga — s'elevaper damunt dels problemes ès-tretameöt sindicals i dels dog-mes estantiços i, enfrontant-sèamb la dura realitat present,parla amb una noble veu ciuta-dana, plena — com diria el nos-tre amic Marceli Domingo —de «la emoció civil d'aquesteshores».

Davant de la constitució delP. U. P, (Partit de «Unión Pa-triótica»), en la que en Pestañavea la fi de la primera etapa de

La trascendencia del probima plantejat, ens imposa, piara més que mai, una abso'fidelitat amb nosaltres mate|xii la traducció del nostre

aà» la Unió Federal Na-cionalista Republicana, la con-junció Republicana-Socialista i*Afi«ttiblea de Parlamentaris.

l'actuació que el Directori Mili-tar digué que volia realitzar, i elperill que entranya per a totsels homes lliberals la consolida-ció del poder públic en mans deles dretes reaccionàries espa»nyoles, es demaña : Què hem defer? I troba la lògica resposta :Oposar a la força de concentra-ció dretista, una força major deconcentració esquerrana.

Cap mesquí sentiment de va-nitat de grup o d'escola, pot en-terbolir ara la nostra humanasatisfacció per la gallarda fran-quesa amb que el company Pes-taña ha mostrat la seva coinci-dència amb allò que caracteritzala nostra tàctica d'avui, reconei-xent noblement que l'imperi d'a-3uestes ho« s, com digué primere tots el nostre Alomar, ens

obliga a posar transitòriamentel nostre ideari polític per da-munt del nostre ideari social.Hora és ja que aquells qui pelseu càrrec o pel seu prestigiocupin en el camp obrer posi-cions directores, compleixin elseu denre rector, i parlin al po-ble amb una veu sincera sensemesurar les paraules pel bon omal efecte que puguin produir.

ment amb rotunditats ̂ fegòrMquês. Ningú com els obrers so-:cialistes de Cataluriya p0Hen&$un interès més abnegadàmentjintens en que les aspiracions ¿fil'amic Pestaña es plasmin aviaten realitats vives. ïeaiafi jferó,unes, ambicions massa altesunes amors massa pures) {»erque volguem arriscáronoscomprometre el triomf sej_dels nostr.es ideals amb cap p:cipitació. Lx'impaciència de .l'odiés el camí del fracàs.

I bé; sense entrar en el detallde les paraules, menifestera com*plaguis el nostre acord amb I'es4perit de lïr tírimera part de Taf*tick d'en- Pestaña, aquella ons'assenyalen el perills de l'ímmi-rnent futur. En indicar orienta-cions per,a conjurar-les, el pen-sament del company, massa con-densat en els límits d'un article,no pot quedar prou francamentdefinit, per lai qual cosa, no vo-lent exposar-nos a les deforma-ció as inevitables de la interpre-tació i de l'exegesi, ens abstin-drem de subratuar-lo amb cap*comentari. Parlem ara de qües-tions de una tal complexitat--itrascendencia que no poden és*ser tractades en un dia i menysen un article. Per la nostra ban?da, no fóra cap revelació que Wdiguéssim el que hi pensem. Hohem fet més d'una, volta des deJUSTÍCIA SOCIAL. Això enspermetrà, com un ppnt de parti-da pels eventuals diàlegs, défi-,nir la nostra posició amt> lessegüents declaracions :

PRIMERA :La base necessària í suficient,

per a la naixença d'un veritablefront únic lliberal, -és la formía-ció d'un front únic obrer, í lacondició prèvia per a la forma-ció d'un front únic obrer està enel sanejament total i definitiu del'organització obrera — no e«els bells .propòsits verbals quese'ns ofereixen cada dos pertres sinó en les realitats vives itangibles que encara no hemvist enlloc — i amb el seu alli-berament de tot esperit unilate-ral i dogmàtic.

Constituït el front únic obrer,les masses treballadores po-drien imposar per elles soles laseva sentimentalitat lliberal iavençada al conjunt de la vidapolítica del país, sense necessi-tat de caure mai en contubernjsamb el polítics burgesos ni djzbarrejar-se en aplegaments agi-tats per interessos contradicto-ris i condemnats per endavant ala eixorquia de les simples tea-tralitats virolades i brogidores,puix tot el que es guanya enamplitud es pert, en intensitatd'acció. El que fá la força delsexèrcits són les bases áe con-^tacte, i entre els polítics burge-sos i els obrers, com reconeixmolt bé en Pestana, solamentpoden haver-hi punts 4e con-tacte. Recordem només, peraquesta causa, entre els fracas-sos coneguts de tothom, els mo-moviments de la Solidariatt Ca-

íl |ïf parlem del lerrouxisme,fracassat per altres raons queH$f répugna recordar. Fóra in-

fMpjjfttf, amb aquestes lliçons, re-'oettr-qualsevol experiència.

" ' L

Si els obrers de Catalunya nofènim encara la capacitació ne-cessària per a constituir-nos en

tîasse,^ val més que hota francament i, abans

¡aérltó bracet amb els políticscamp burgès, és preferible

que, prescindint de tota mena decompromisos i intel·ligències,«nf limitera a .ajudar amb abso-

ïfifil'.,desinterés, i en la mesura'eotnpaHtmf'amb la puresa deinostre ideari' comú. als homesde la burgesia lliberal i republi-cona que menys perillosos enssemblin, deixant per a ells totssols la responsabilitat de "l'èxito del fracàs de l'actuació querealitzin.

TERCERA:Confirmant-nos l'exemple de

Rússia que les possibilitats deltriomf d una veritable revoluciósocial depenen estretament del'abast í del grau de les anteriorsrevolucions polítiques, i teninten compte que a la Europa Oc-cidental, els Pirineus, avui comavui, assenyalen encara unaratllí^ infranquejable, a desgratdelque és dit en la declaracióanterior, l'endarreriment de laevolució política del nostre país,podria aconsellar el concurs de-cidit i total de les masses obre-

CRONICA HEBDOMADARIAi. -, ^^ Liunr-LMinr --in^. - ii n ....tua- i. . a r: Trwit-t^.-.-•-umr.iLfcn.-.T- imi: ' _ _ ._-. ..JI.TLIU a. _L j I_L * * **'

Política internacional, i - , - , , i

Les reparacions alemanyes! • . "' ' . ' ,'• • t >,

Prosseguint la crònica darrera, podem dir que els raports tìelsdos Comitès de tècnics lian sigut ja acceptats per les potencies in-teressades—Alemanya inclosa—com a base d'arranjament delllarg i enutjós problema de les reparacions determinades en elTractat de Versailles, Convé, doncs, que tinguem una idea ¿fe ç/o '.que contenen aquests raports, car encara que sembli matèria aíi*da, la seva importància en les relacions'internacirnals es aÜsolfifaJjJa ens vagarà de parlar del plebiscit de Grecia, del nou 'Govïln•'.'«socialista de Dinamarca i de les victòries laboristes d'Australia."».¿v

Dos han sigut els Comitès d'experts: un presidit per Chatrlea 'Q. Dardes, nord-america, i l'altre per Reginald Me Kenna; britànic.' > 'El primer ha dictaminat respecte a la rehabilitació econòmica rt'A-'lemanya i el segon respecte a les disponibilitats d'Alemanya a»l'jex*tranger. El primer dictamen es molt extens i va acompanyat denou anexes; el segon e_s breu i porta tres anexes. L'un i rateé sen iredactats amb concisió í cjaretat. Es evident que els perit« hansapigut circumscriure's a l'aspecte pràctic de la qüestió, prescîflH -dint de l'aspecte polític, tal com ells declaren, , : •/ ~¡

L'apârtat primer del primer raport (Part I) conté aquesta decíanració al deixar el problema plántefat i definir l'actitua del Comitè,El segon apartat estableix la necessitat de la llibertat i de l'unitateconòmica d'Alemanya. El tercer, tracta de l'aspecte militar amfc ' -referència a garanties i possibles sancions. El quart, concreta Intasca del Comitè, El quint, envissatja amb serè optimisme el perve-nir econòmic d'Alemanya.

L'apartat sisè tracta de l'estabilitat de la moneda i de la crea-ció d'una Banca d'emissió amb un capital de 400 milions de marksor que serà la banca governamental, tindrà el privilegi exclussiud'emetre paper i serà dirigida per un comitè alemany controlatper un altre comitè la meitat dels membres del qual seran ex*frangere, com també el comissari. -, , >

L apartat setè estableix els mitjans d'equilibrar els pressupostgeneral d'Alemanya a base d'una plena sobirania económica i fis-cal, d'una moneda sanejada i d'un alleugerament temporal de pa-gaments en moneda, sense, però, suspendre lliuraments en espècieels quals es consideren essencials.

L'octau^s refereix a les obligacions resultants del tractat i sen-ta que no solament han d'equilibrar-se els pressupostos del Es- x

tat sinó cercar l'equivalència de les càrregues fiscals i proporció del 'deute públic amb respecte a. França, Anglaterra, Italia i Belgica aH que els alemanys »aportin carreguei similars a les d«ls contri-buients d'aquests països, els quals han é« participar de la prospe-ritat d'Alemanya en la mesura que permetí l'índex corresponent. > ,

El novè fixa els recursos normals amb els' quals les obliga-,cione poden cumplir-se dividint-los en tres categories; a) impos-tos; b) ferrocarrils; c) obligacions industrials. En els pressupostosordinaris nivellats, les sumes per reparacions hi figuraran: en elde 1924-25, no cap: en el de 192.1-26, 500 milions de marks/or; enel de 1926-27,110 milions; en el de 1927-28, 500 milions, i en el dç,1928-29 podrà ja figurar-hi la, quantitat tipus, o siguin 1.250míHlions de marks or, podent ésser ampliada segons consenti l'índexde prosperitat. ; - j ,

Quan a ferrocarrils, es crearan unes obligacions de primeraihipoteca per l'impost d'onze mil milions sobi e els vint-i-sis JHWlions esmerçats en l'explotació. Les obligacions rendiran el 5 pamcent d'interès, més un 1 per cent per a amortització, tot el quakes idestinarà a pagament de reparacions calculant-se la següent esca-,la durant el període de reorganització: 1924-25, 330 milions "dfe-marks or: 1925-26, 465 milions; 1926-27, 550 milions; 1927-28 i suc-

. _ • _ _ ££f\ ._. iti T T1A t t _ l» _ l _ __ » , » , .. t ,ar« -.«..

naries. Les tres quartes parts del producte de les àcdons p^Wfe-r*5

giades s'esmerçaran a pagament del deute o a despeses delcap;-tal dels ferrocarrils; la part restant i totes les accions ordinarie;*»,s'atribuiran al Govern alemany. L'impost sobre transports, des-res, per a aquella obra de trans- , .,«„„..„.: , ,. , ¿. oriA- ... ., , .

formació del règim que podés "pres del 1925-26, haurà de rendir 290 milions or per reparacions,,assegurar-nos la elevació deia quedant l'excés pel Govern ._,,...estructura potítica de la nostra i . Les obligacions industrials destinades a reparacions importa-terra a un nivell europeu, on ran 5.000 mflions de marks or. La càrrega resultant es considera

inferior a 1 anterior a la guerra i a la provinent de. la,depreciaciómonetària. L'interès que rendiran, el 5 per cent, i 1 per cent d'a-mortització, donarà 300 milions per a reparacions, però atenental període de restauració econòmica s'estableix l'escala, següenl:Primer any, no resji segon, 125 milions de marks or; tercer, 250^,

fossin impossibles per sempremés determinades regressions iinversions de poder.

I QUARTA:Per a la simple actuació polí-

tica assenyalada pel companyPestaña, és necessari, a Catalu-nya, que l'organització sindicalobrera quedi absolutament almarge. La concentració ciutada-,na dels treballadors actuant coma força política, deuria fer-sesots els amples plegs de la ban-dera del Socialisme i en el camp

"obert de la «Unió Socialista deCatalunya», on caben tots elscaires de l'idealitat revolucio-nària. L'organització comunistano pot ésser l'instrument ade-quat, per trobar-se sotmesa a larígida disciplina d'un partittancat.

•El desinterès de la nostra his-tòria ens autoritza a parlar ambaquesta claretat. Cap afany depersonal profit ens fa moure.Els homes de la «U, S. de C,» ce-dirien de bon grat els llocs queavui ocupen, obejnt únicamentals seus deures de ciutadania,als companys que volguessinalliberar-los de la tasca feixugaque s'han imposat. No hi ha en-tre els homes nostres ningú quees cregui necessari, inflat de va-nitats messiàniques, ni ningúque tingui vocació de diputat.

jriiuiK.1 uiijr, tiw iva, «quart í següents, 300.

L'apartat desè fa una recapitulació dels recursos per atendre •els pagaments dividida en tres períodes: el de moratòria, «1 tietranzició i l'any-tipus, en el qual s'arriva al pagament regular 4e;,2.500 milions de marks or, mes el que exentualment permeti l'íq-fdex de prosperitat. /

En l'apartat onzè es fixa el caràcter global dels pagaments, si» >guin en moneda o en espècie, tots els quals acreditarà la Banca d'e«¡missió la qual, segons els apartats dotze i tretze, serà la receptora^i transmissora regulant les transferencies i conversions en mona-'des extrangeres i d'acumulació d'excedències en forma que no r$perjudiqui Ta estabilitat del crèdit i del canvi de moneda, "'

L'apartat catorzè fixa la garantia dels pagaments que han tìè'* ,sortir del pressupost general del Estat apart dels ferrocarrils fobligacians industrials, determinant els següents impostos; alco-hol, tabac, cervesa, sucre i duanes, el rendiment dels quals és su-perior a les sumes a pagar i l'excés dels quals quedarà pel to*vern alemany. ,

El quinzè tracta de l'emprèstit exterior de 800 milions de mai ksor, de les seves condicions i del seu obgecte. 1

El setzè de l'organitzariò general simple i pràctica fel dissv4èdel caràcter del plan que considera indivisible i segur, primer, \ era montar una organització susceptible de conseguir que Alem«-nya pagui les sumes més importants possibles; segon, per p,<rt» -.,tre la màxima suma d'acreedors o participants en el crèdit ü'AU^.manya; tercer, per a treure del pla de les conjectures i collocar ça,terreny pràctic el montant de reparacions que Alemanya ha riß [ 'ar,.gäri quart, facilitar un acord "definitiu englobant tots çls.prolíkí^mes relatius a reparacions fins allà on les circumstàncies jj.cm$^.ten, • ' : ' ' * .

Deixarem els comentaris per un altre dia. H»»

M. Serra i Aloif̂

J U S T I C I A ' S O C I A L

Educació i Socialismen

t£tt iota cosa l'imminènciamou l'activitat; aquesta desper-ta l'egoisme. El seu credo limi-tat, absorbent i corrupte, enslliura la tragèdia d'tina sort her-mètic* i descomposta. La nostraharmònica selvatgia devoradorade COtxpiestfts es sent sotmesa,rescl«sa i atropellada; i tot pre-cisament per tots aquells mit-jans de satisfer-se en mires ex-clusivament pròpies.

Per egoisme redimim, en part,et nostre , egoisme Í amb l'he-roisme generat del nostre pri-mer egoisme, triomfem parcial-ment de la barbàrie. I en la con-tinuitat' d'aquests ml·llóramentsens ennoblim inconscientment,i per raó natural adquirim cons-ciència.

La consciència ens fa respon-sable«, car ens descobreix elsviaranys de la bondat» de la ve-ritat, de la noblesa, de la sereni-tat, de Tenteresa i de la dignifi-cació.

Son bornes, i com a unitatsvivente* se'ns imposa la cohesiósocial i ens agrupem per aixòque s'ha mal .anomenat afinitatspolítiques.

Els partits polítics neixen perun sentiment de milloració demoralitat I els homes ens hiafiliem «sscntinta la moralitatque ¿s norma del partit, provanten la nostra mesquinesa o altesade mires la manera com ens femnostres aquelles paraules d'es-tímtu-vos els ans als altres, re-petides pels grans instructors dela humanital

La diversitat de colors poli-ties, que nosaltres en diríem ma-tisos de moralitat, agrupen alseu si a tots aquells homes ca-paços de respondre a les vibra-cions d'ells emanades, des def'actuació automàtica creada perla natural cohesió fins a la ac-tuació responsable.

Però la moralitat presa políti-cament, és a dir, consolidantuna orientació política des d'unpunt actuaLde la moralitat és lanegació d'ella mateixa. La mo-ralitat, com totes les coses vi-vents vistes des de l'esperit, ésvariam, no té normes precises,cercles habituals, definicions es-pecifiques ni cap altra cosaque representi limitació, estan-cament, estatització. La morali-tat, eixida del ritme intern del'home, és tan exuberant i forni-da que enfosqueix la nostra pe-netració quan tractem d'asso-lir-Ia.

Per això l'organització socials'ha de confiar a homes nous, ahomes que portin un sentimentmés actual de la moralitat hu-mana.

Darrera de cada esforç que

l'home realitza per ensenyorir-se d'un nou coneixement, hi "hanombrosos i inassolibles objec-tius. Una apreciació de morali-tat, per tant, presa com a fi, had'envellir, forçosament.

Aquesta dependència de lapolitica a la moralitat és mantesvegades oblidada pels directorsdels grups, polítics, o descomp-tada per irreal o incerta. I resho prova niés que l'exclusivis-me, la sectarització que prenenles orientacions politiques. Unaescola política treballa, lluita,s'esgota, fins mor ridículamentamb la dèria de transformar elpoble segons les idees que de-fensa. Existeix l'obsessió, citempel cas, del reformisme, del fe-deralisme, del socialisme, de l'a-narquisme, i llevat d'aquellesmanifestacions «L'ordre cultural,científic o artístic que respec-ten, no per l'esforç o valor querepresenten sinó per la distincióque els proporcionen, conside-ren qualsevulga altra orientaciócom a cosa vulgar sens merei-xements ni respectes.

Pràcticament és així, encaraque la exteriorització sigui unmodel ben escarnit de respecteo tolerància.

La política, així orientada,serà sempre un fre pel progrésintegral de i'home i de la huma-nitat. Si triomfa, si assoleix laseva màxima aspiració, el seutriomf, en realitat, no s?rà altracosa que l'escarní d'aquella pu-ra i espontània aspiració d'ex-pandir una més elevada i huma-na moralitat. Sí la seva actuacióno trascendeix, si mor, perquèpràcticament no té vida, quinaserà la escola política prepara-da per a continuar això que d'al-tra banda és imminent : el supe-rior ennobliment de la moralitathumana? Quina serà la joventutconscient i educada per a exer-cir aquests greus destins que lisón propis? Si se l'ha retinguda,si se l'ha estancada, si se l'hasectàritzada, quan, lluny d'això,se l'havia de predisposar i obrira la llum refulgent de*les ideesfutures] * ' .

Així acompleixen els destinsles organitzacions que volen re-dimir ã. Thome del dolor?

S. Sarrà Serravinyals

Eü A lettedliË mM de lili Utía estai misai per la

DE COt/UiBORACIÓ

Do nmentnl sobre10 "Esquena Cotalo'ni"

tasca dificultosa s'imposenels homes públics que desitjenconstituir l'esquerra catalana,puix es col·loquen enfront d'unsentimentalisme radicalment de-finit, de una concepció ecoriò*mica insolidaritzable, i ,<t} queés més greu, d'una atomitzaciód'agrupacions polítiques.

Qualsevol intent per a agluti-nar en una força única í dinàmi-ca aquestes opinions tan disper-ses, necessita titànics esforçosper part dels orientadors; i, perpart dels dirigits o sol·licitats,el poder despendre's de algunaíntima quantitat de radicalisme;qar tots ens hem situat en l'ele-vat plànol del radical-categorici preferim mantenir-noyenlai-rats en cel deies utopies absolu-tes, en lloc de descendir al ter-reny de lo real, que imposa l'a-germanar-se sots principis pos-sibles d'assolir i de més fàcilrealització.

Cal reconèixer que d'un temps,ençà, per hayer-se accentuattant el divisionisme, l'e,squerris-me català no és pas la forçaque donava la tònica al senti-ment lliberal d'arreu d'Espa-nya. Ens hetn deixat pendre ladirecció del moviment democrà-tic, per haver-nos polaritzat al'entorn de una concepció dellibertat absoluta i afirmativadel dogma de incompatibilitatsètniques i de l'incondicionaraeníde drets polítics. I junt amb ai-xò, ¡els trascendental fets eco-nòmics han desarticulat tant ladenjocràcia catalana, que hemajudat a provocar l'onada de reraccionariam« confessional, eco*nómic i polític, que no sols haesborrat les minces conquestes,lliberals del passat segle, sinóque ens amenaça en sotmetre'nsal jou d'una teorització polític'social incompatible amb l'espe-rit del temps.

Davant aquest pervindre con-tinuarem orbs i abúlica" com finsara? Deixarem que prengui in-crement la concreció dretistasense oposaHhi l'estacada d'uina agrupació esquerrana? Ensensorrarem amb el'• «cabecillis-me» dels actuals grups?... O be'sabrem solídaritzar-íios aji£dant la tasca dels homes quèhan llençat el clam de cottstt-'tuir-la?

Crec que és arribada la hora,de que tots els que portem unaguspira dels principis de IHber-tat dins el cor, ens espolsem elquiètisme, per a donar noció deque existeix quelcom més, 'quela munió, d'indiferents ajupits áles fatalitats històriques. Però,crec també, que s'arriba a cons-tituir la futura esquerra s'ha de

iy*«'<tjjril3titv« ¿

ECOS i COMEU™UM OMm!6* *lfloll A'nowrter

BOB referim a la popular «solució decontinuïtat, sinónima do trencada,flÍBContlnuitat o interrupció. Cada doao tres atea, trobareu en lletres de mot-

1 Mo algun escriptor que hi va do cor-coll, emprant-la per a significar elcontrari del qua vol dir. La ensoppgn-«J» no et pas nova. Auys ha, UB delapriman prosistas del nacionalisme,•acribia en «El Poble Catalá»-

....'lii continuïtat és la raça, ;>ques-ti rac* catalana que extén ele bnitjosfent amb tot el seu cos íolució decontinuïtat*

Ara de poc, mi «brillant escriptoril»iu ilumunt Ics planes del nostre es-

: tirniit col·lega «La Batalla»:....«Entre la Izquierda burguesa i • • )

itiirUcaltsmo de Jouhaux hay una B < > -Ithtióu de continuidad. No es posibii1

Mbnr » ciencia cierta dunda acabu oiuno y dunda empieza el otro.»

1 el dijous de la sot m una passada,una de les primeres plomes del anar-quisme, afirmava rotundament des delnostre benvolgut confrare «Solidari-dad Obrera» :

....«nuestra aspiración es una solu-ción de continuidad a la misión histó-rica del sindicalismo revolucionarlo,james el truncamiento de 1& misma»

LA llista fóra inacabable.

/Altra« niMum 4« rtlUsoarOa s'en llegeixen, però, de més

crespes, és en les traduccions delfrancès. La bella llengua de Mòntaig-

- ne i de Maurice Chevalier surt ambcada ïlrihcc que fa cantar el «credo».Bl més jove dels nostres poetes líricsimmortals ha «scrit damunt «Ln Pu-blicitat»; ....«i com que el programaestava ja aturat,* traduint el verbtrfcier au l'accepció que no corres-

ponia. No fa gaire, en un setmanaricomunista, la paraula pantin o titella,era traduïda simplement per pafín!En la traducció que actualment pu-blica un estimat diari socialista de«La Dona», d'August Bebel, en es-criure els mots faiseuses ffanget,amb els que a Kranga són designadesles qui exercp.ixen la innoble profes-sió de fer ;>bortar, el traductor elsaclarava ninb una nota: «se dice delas mujeres quo "paren mucho». I aramateix, on Ja traducció de les «No-clous d'Kcoiiomia Política», d'en Gi-de., el verb brnulvr, qup significa pas-turar o mcnjtir herbu, es converteixeu espanyol, ou Iroiar.' Davant d'a-questes coaes, hom es sent temptatd'exclainnr: Tableau.', encara que a-questa expressió uo la fa servir cap¿11 do terres do Franca. La que «par-lant Viiiigolas» caldria emprar fóramolt altra.... «C'est bien lecas de ledire.»L a-polìtica BOT«

Els vul l* polities i ois nous dhienq- IG ¡ira ja lia arribat Thorn de tomara¡ictuar. Cadascú es prepara a lluitar enla respet'tiva posició. S'anuncien de-claracions importants, i nous progra-mes política. ,

S'ha acabat el mutisme; torna la xe-rramecìi,

Melquíades Alvarez, parhfrà de larecepta reformista que ho cura tot.Uns q nans grams de radicalisme decambra o d'avant cambra, barrejatsamb l'aigua d'ordi de la ciència polí-tica do deu anys enrera. Com a nú-mero nou portala soeulnritzaciódelscementiris.

Molla. En un altro país fóra un mag-uí tic, Arrenca caixuls, aquí fa de polí-tic. Ja ha dit por endavant que ellcontinuava essent enemic del règimconstitucional i parlamentari. Cadadia to el nas més vermell.

ï

Romanones proclamarà una vegadamés la necessitat de mantenir les ÖB-sònoies lliberals, que com ja fa tempsque són esbravades no comprometen.Altrament,- a despit dels anys i- lacoixera donarà a conèixer a Espanyanous exercicis de barra fixa, que aNiça van ésser l'admiració de tothom.

Lerroux—l'eterna esperança,—diu,que parlarà del banc blau. Reseent-tnent s'ha fet retratar ,amb un llirih ala mà, símbol de la nova política.

Marceli Domingo, vol fer l'esquerracatalana; per ara estan disposats a se-guir-lo els republicans de Saragossa,Valladolid i Yallecas, als quals haparlat de l'assumpte. Vol fer tambéuna esquerra «nacional» amb els re-publicans de Reus i Vilanova, En de-finitiva una csquera «chica» que noresulti en «menoscabo» de l'esquerra'gran.

Santiago Alba, l'hoste del Clarldgehotel de París, ha dit que per a fer larepública no eren necessàries les col-laboracions dels professionals del re-publicanisme. HI han especialitatsque s'improvitzen.

Salas Anton, din que li representaun gran sacrifici el càrrec de Tinentd'Alcalde, que desempenya exclusi-vament perla voluntat deïs elementscooperatlstes, encara que aquests di-guin el contrari públicament. I queportat pels seus 'ideals democràtics,republicans i socialistes està disposata far de regidor tota la Vida.

Pederic Schwartz, l'infadigable, se-gueix com sempre, reorganitzant,senso parar, el partit lliberal barcelo-ní. Tenint en compte el molt avançatsd'aquests treballs hi ha esperances decelebrar la constitució definitiva delpartit l'any 1926. Amb aquest motiutindran lloc diferents actes que coin-cidiran amb les festes d'obertura dela Exposició d'Indústries Elèctriques,

seguir una actuació completa-ntenít inversa de la que tradicjo-jjalment hem seguit. Als idearis

j indefinits a'abans, més que idea-"fís, elucubracions de politica\trascendental, cal oposar-hi unídeal concret sota els principiséïl qual puguin aixoplugar-s'hifer esmaperdudes agrupacionspolitiques.

A la descentralització' d'agru-jíacions polítiques, tan simpàti-íjad tan agradable quan l'horit-zó es presenta seré, però tantiàjpotent al apròpar-se les ho-res de la calamarsada, cal opo-sar-hi Ïa unificació íntegra i di-aginica, recordant sempre laf*ase castelariana de que tots«Is parfits són milícies i totestes milícies militats.

1 Als eufemismes sobre les so-lucions dels múltiples problemes

, locals i ibèrics, la claredat definalitats i conceptes, evitant queéitpontàniameiif s'inflami l'opi-tt^Ó pública i la sentimentalitat4fl 'nostre poble, amb retoricis-¿Sfs i flamarades que, desaparei-Sfth'aÜcí que cauen quatre gotes.

"¡Ï per últim,, recordar als direc-tÇfS de la futura agrupació quedeuen tenir la consciència ru-bteïts1 de governamentalisme

la vida interna del partit qipació, sentant el principi

[|í:d8rant la República del 73,e per a evitar les bogeries

$s pobles hi han els gover-nants. 1 on dic governs i pobles,{ÍQseu-hi capitostos i partits,

Antoni Vilanova.

fragmentLá teva flaquesa agitada ve

4f fluctuacions perpètues del$tt ésser central que no té niconsistència, ni conviccions, niíacetat, ni caràter. En tu, tot ésfíòtaní, indecís, incert, mòbil,"ï de vaguetats; tems acabar,

,rma'r,,desitjar, fins i tot viure,unes ets vacil·lació, dubte,•ensió, suspensió. Es a dir,ets res positiu, tno ten« respersona, només ets un punt

'interrogació, un núvol, una"' bra, un suspir, una aparièn-

sense cos. Aquesta manca de•sonalitat, 4'individualiíat, ve

de la manca de resolució. Etsde tal manera objectiu que jatto ets un subjecte, un home. Etdjísolts contínuament en les co-ses exteriors i no trobes res mésáe tu que la capacitat psicològi-ca de percebre, de fer mirall,eco als fenòmens involuntarisdiel teu ésser. Gairebé has ador-jj|it la teva voluntat í perdut ladisposició de les, teves forces.1:1MKobstan!, viure és desitjarsense descans, és restaurar per-D]efuament la seva voluntat.

F^Amiel

SOCIALISME I FEDRRALISMS.'»

EL Ululi PI I DilliEl n otable escriptor Gaspar Torren»

.tf, en «El Diluvio» fle 18 del correntfa notar la necessitat d'un* intel·li-gència entre els socialistes catalans,In joventut d'esquerra i els federalsamicata, basada en punts de contacteJA existents autre aquests elements,JUSTÍCIA SOCIAL ha manifestat ré-peti dameut aquest criteri. No existintontro tots nosaltres l'esperit Üe cape-1 leta que ens pogués iuclínar vers unaposició oarticuhirtsta, o»p incompati-bilitat fonamental pot justificar unadivergència; 1 en canvi són poderososels motius que ens han d'impulsar atots a, trobar-nos dintre d'una mateixaactuació. ,

JUSTÍCIA SOCIAL, en son núnít-rode S de desembre de l'any passat,exposava el seu punt de vista ambaquestes paraules: «Acceptant aixíels socialistes les directrius Msiquesdel federalisme, perquè n'obstinendebades ola federals avançats delcamp productor ou la tasca exhaurí-dora do voler infondre un sentit soctalista als elements burgesos q*ieIntegren el federalisme com a partitpolític? No veuen què és »qui ou raul'origen do la crisi què atra vessen?Clarament fcerten el lloc assenyalat »icostat nostre i una hora o altra haurando venir-lo a ocupar col·lectivament,com individualment han fet homesselectes que avui són ja estimats corapanys dins la Uníó Socialista.»

«Federalistes per sentiment i con-vicció, í molte de nosaltres fins perorigen, nb hem d'amagàr, per raonsd'oportunisme tàctic que repugnen ala nostra impolítica sinceritat, la ínti-ma convicció nostra que Ja instaura-ció eventual a les terres ibèriquesd'una república federal burgesa, fórauu simple episodi, una pura anècdotaen el camí ascendent de les humanesreivindicacions.. L'ideal permanent icategòric pot trobar-se només en lailiuru federació de las repúbliques so-cials dels diferents pobles de la terra.»

«Espôrant la llum pura del migdia,nosaltres laborem ara amb la serenaconfiança que ens infon creure que sifos avui vivent ì'apostol del Federa-lisme—tan sensible al fluir tumul-tuós de la vida — el geni inittareessi-ble de Pi i Margall ens faria costatper a guiar-nos amb. el seu humànís-sim Mestratge.>

Aquesta és là nostra posició d'avui,aquest és l'unie camí que poden se-guir tots els homes d'esquerra quoaspirin a orientar la nostra vida col-lectiva amb l'esperit de Pi. i Margall.Aquest és també el nostre homenat-ge, menys sorollós que altres home-iiatgds que al mestre es tributen enaquesta hora, però fervent i càlidcom la llavor prometedora d'un esclatubèrrím.

M. J.

El comte de Santa Marla de Pomes,d« Ïà'C. M. N'., del Comitè de la D, S.,•d«! 8.1. P. i de les Pompes fúnebres,"nadeelwat que estava a l'espectativa.

XUqneno aooaptan'Bl áoBtre benvolgut company' Jau-

me Comas, president de la Casa dell»0btedô Mataró, no ha acceptat el cà-fröe tìe regidor interí per al qual ha-Y}(l, Aígat nomenat goveraatìvament04 wçfjreaentaeíd de les entitats obre-re? d'aquella ciutat, adherides a laUaid GeAeral de Treballadors.

<—LlBtegre company nostre, PauTeixidor Vila, de Calella, ha refusatel tórree de regidor governatiu pelqjkl «è l'havia designat com à repre-sentant de la Societat fabril d'obrersen gèneres de punt, de la qual és dlg-níésim 'president; Bs úda interpte-tacíó del criteri de la Unió Generalde Treballadors a ia'qáál pertanyenaquestes entitats obreres de Ca-lella. '

El Dlrictori 1 els ertoli.«Diu «El Debaté» que el contra-almi-

rallMagaz, en l'acte delà inaugura-ció del Congrés d'Educació Catòlica,«a Jkladrid, pronuncià un discurs en elqual digué:

«El Gobierno, este Gobierno de sol-dados, tiene conciencia da que igno-ra', la payor parte de los problemasdel Estado; pero sabe que uria de lascausas de nuestras desdichas es la fal-ta de cultura y está decidido a mirarpor ella. Esperamos que las conclu-siones del Congreso nos faciliteuorientaciones para formar el plau deeducación que traiga la prosperidad ala, Patria.»Rftmbl* o boulevard

^Després de l'opinió gaíre-bé unà-nim dels barcelonins sobre aquestaqüestió, s'hauria de donar Ja per ter-minat el plebiscit obert. No obstant,sembla que la cosa no a'aeabara de

moment,

Del» Jooi FloraliAquesta festa major de les lletres

catalanes que cada any es celebra va aBarcelona, enguany tindrà lloo & To-losa el primer diumenge de maig.

Entre els poetes í escriptors -pre-miats hi han els nostres companys deredacció Roure i Torrent i Fages deCliment, "als quals ens plau de felici-tar.

L'oplnlóLa premsa ta llibertat per B parlar,

fins aclaparar ala lectors, del crim del'exprés d'Andalusia. L'opinió cadadia està més interessada per aquestfet. Sembla no obstant que passen Al-tres coses, però al costat d'això, tot-hom es diu: no tenen importància.Amb motiu d'aquest crim, hem sentitparlar altra vegada de l'Ors. Ja feiatemps qus no'n sabíem res.

(B1» *•!!• 1 «U infantiPa algunes setmanes que una socie-

tat de constructors d'automòbils vaorganitzar generosament una carava-na de cotxes, amb fils quals un bonnombre de vailets asiláis en una casade beneficència, va poder fruir les de-lícies d'un passeig pels carrera de laciutat i pels parcs del voltant. Algunsciutadans s'associaren a aquest acteobsequiant a aquells homes desval-gut», e n forma diversa. < •

Posteriorment, un cercle esportiuva organitzar una festa en honor delsneos, deles escoles, que resulta unact« do brillant altruisme.

D'un quant temps «r$ hom parlade la reorganització d¿J^q«err*;%taladft. Els noatreji lect^a wneSienet punt de vista dels dittate» &' go-ciallsme català on aqueste qtt.8a!ió tandebatuda. Avui ens'piftu reproduiralguns paragrafa de ïWfícW ipe'Su-'bre el mateix tema, va publicar diesenrera, en «El Dllu/io» elUos^e estl-^nafóompany f cöl-ÄibolaW AlbertSans.

«En Marceli Domingo »ô tfseoníeu-ta, però, da donar el Mit d'alert» ¿da'denunciar cl fet partilo«M moment',sinó que clamo portat otte «r btaltsP 'gui omplert i que une. POTO fojen po-pular í de sentiment esquerra vinguia substituir el buit dstsat ¿er Js·prl-mavftra. I cora? Reorg¡mÍB»nt IßP e*-quprres catalanes. IcreÍBJoqueprecí-flament en nquest punte* »ényer Bo-minsro hn cüaoretat p ha precisat poc,tant que la immensa majoria no haInterpretat—amb tota seguretat eauiiTOcadaraont-T-an el ffulfl quel.prate- •nia reoràranttzar les voßes esquerrespurament republicaoM, t és peí tòco-'ìque hom ha restat valop^twji .ciato.tendedecepciói , , _ _ „ . . _ , ̂ ,difícil de vbure que J'enoraie depres-sió deixada «1 desaparèixer lá forçaformidable dçl Sliidtra^llsma, no pot t,ésser ompleñada per unatspiraolo re-publlcana, encara que hom ajuntés alprograma republicà tota» le« reformasimaginables d'ordre purament poií-tiC.T :• . '" .. . . . . . • . • . t «, • • „ • « »

«I, ja en aquest punt, jo ,em fierme-to'dfr—í no &ig sind seguir Ih, lïnta 'logica del meu raonament—qua1, ço '.que cal fer. en general, és solament.desbrocar-11 el camí a aquesta tow».viva de ta nostra maesa obrera; reimés que una tasca de policia, en elrecte sentit de la paraula, això és, desanejainßut, do neteja, arrecooar totallò que la pertorbava, que la des-> ,orientava, que la desviava del seu fii orientació naturais; en fi, que'laobligava a Seguir camins arbitraris,sota imposicions de violència. Fem-ho ,això, i ella, per natural, per ella rúa- •tetxa, tornarà a caminar més farma-L,segura que mai, essent ço que ella Tuad'ésser forçosament i ho serà: unaforça poderosa, perd no cega, «in<3ben intel·ligéat.»

«Pretendre encaixonar aquesta for-ça dintre d'un partit polític, pec am-ple que aquest sigui, i orientàr-1?. en-vers un finalitat solament política tque no és avui la seva natural i que,per ara i tant, mai no ho deurà d'és-ser, al menys la seva finalitat essen- ;

ciaf, no, no i no, car »erta pretendrà .un absurd, buscar el fracàs dols quivan contra la corrent de les coses n»-' .turala i vives. No rol pas dir això qu« ,els obrers i que les organitzacions/'obreres deguin desatendràs en abso-lut de política—seria fàcîl demostrar .que ha sigut això un dels errors mésgrossos de la nostra actuació obrera;però l'interès polític sempre serà se-cundari, d'un'valor purament acci-dental.

Per a acabar: un partit polític .eiun vas massa petit per/ contenir ta-tes les aspiracions de la massa pro-ductora. Per això cal fer nn.pprtit;-.'-obrer ample en tots, sentit», sobretoten Idealität, el partit que la classaobrera catalana necessita i mereix.» <

De tant en tant, entre noiajtres, hi .ha encara una mica de bon stìntìt queinspira a homes generosos manifesta-cions com les esmentades. Existeixencara a casa nostra ia celebració pe-riòdica d« l'Homenatge a 1» velles»,,!, ,de la Festa dels infants i de les flor». ;Però això és encara poca cosa. Caldriainstituir anualment la diada dels in-fants i la diada dels vell»; tenint en|:,jcompte de llevar-los tote oís encarca-raments oficials, ela discursos fBÍxi4Ç% , ,i cavalcades ridicole«. Caldria^ -sqlDr^ ítot—t al·ludim a una fetta Ja loiftítuif·i Àda—que ni de lluny ni de prop, pòdé«ningú interpretar aquets adteg com amanifestación« d'un sentiment de cá- '•fitat erroni i humiliant. No e« tract* " •de rara iniciativa. Diferents països de v-cultura civil nés acençada que lá;" inostra ens podrien aarriïr d'erompi».;h!

Algú pot objectar que el« vella i el»''1Infants, més que festes necessiten al-tres coses d'ordre material. Creien;*Vperò, que, reeixint aquestes festeren ,las que es posarien de relleu els sen- ;tíments dels ciutadaûs, 's'avançaria *";

molt enei camí de les «oluciòtì» d0;' /J

justicia que han do regi? la nostra4

convivència fisica 1 moral, i s'e»valrl¿ ' í ; ide mica oa mica aquesta atmosfera dav fü

foll engrunyimeñt qu« tot« niptoA*>yt

talment com at la sola rad de viurt'tjil'home d'ara fos l»lluita bottai,':;''"i"'j:;

. . .-. -,,">.jLa col Ubor*«16 d't& "Hnun'l

EUR és plaet de poder anuaclBr-alf. '

comptarem sovint amb là col·la^o»;-' 'eia del fiblant caricaturista í li' Tmu'lent dibuixant «Shum», amb eïa borei d'ara tants l%ams d'hi^i,•oUdaritat euragWminéb, "Bk & «ka,.,..,mero present de jpsencí^, "—"publiquem «1 segon deiaha fet per a nosaltras-eltí*U. " . . • i "

* , , i^.-.j «'H. i Lí / , iLfc í n>',

'. i -"I --'S't ",.r •* * •.-»&;;.i i

• 4* lUlff d« 1884 JIU' .STIGIA SO'CIAL $.'

Els anarquistes i els HcatsIll

Oon§ld«r*oion« iobre el» moment« ,tn»U.- Orientación!

Considerem els moment* net u» Isca» el" nies critics pur quo Ini pas ¡atl'organi! üUCt Ó obrera di: Cat i lun.Nu.

Doblement critic«, per la intonsaerial que están atravessant el» »indi-cuto i per la naturalesa du les cansosque l'han detenni nat.

K» (ttflcillwtm, <|iie IVsperlt avuiclüprlmlt del» obrer» que tot lio hnndonate» holocaust a Ics rnlvindlcn-cionu proloti'iritífi, liaveut-ne recollittan »ois ¿''«enganya 1 decepcions, pu-gni u!xec;ir-go uhm vegada ami) a-quüBta vigoria QU« l'hi és ¡nipresuin-dible? i sobretut, amb la rapidesa q viuho féclatnon ois moments trascenden-tal* que estem vivint.

Es prccisamont en alineats Instants

, qnnn l'organlt/.ació obreradeuria estar preparada per a fer ami-tir la seva veu amb deelasió i oportu-nítaí. E» precisament «n aquests mo-ments en que oi capitalisme d'arreudel won lluitiï pera augmentar la jor -nada de treball, quo l'organitzaciódeuria ésser prou forta, per a no deix ar se arrencar ullo que atan alt preuhan apouseguit els proletaris, mos-trant-se, demés, capacitada per a as-senyalar noves orientacions que enun breu termini fessin possible por-tar una solució als trascendentalproblemes de les subsistències, do lahigiene i deia habltnció.

I és en aquests moments històricsen que el proletariat, organitzat d'ar-reu dol món e»tà mesurant les sevesforces amb el capit«lisine 1 amb totsels poders constituïts, quan l'organit-zació obrera do Catalunya i d'Espa-ny», hauria d'ocupar dignament unlloc en les avançades de l'exercit pro-letari universal.

I, quina tristesa no causa el pensarcom facityneut s'hauria pogut aconse-guir tot això, i veure tan lluny lapossibilitat de realització d'aquestIdeali <

I no ha sigut pas perquè els medisliagin mancat per a assolir ho, ni per-guA els obrers no hi hagin aportat to-lta la seva voluntat i el seu esforç, que4« tot hi havia!

El que sempre s'Ita trobat & manearha iVrtat el ge»tlt de realitat en la in-mensA majoria dels qui han dirigit lacol·lectivitat proletària, i sobro tot,TahnegaOÍò, l'altruisme, i l'esperit degermanor; sobrant, en canvi, la pas-sió desenfrenada i la vanitat, mentreMsiqui leí circunstancies col·locarenel front de la col·lectivitat mostravenuna .equivocada «oncepció do los se-ves atribucions i dels seus deures.

MaJgrat osier una realitat tot el quehem dit fins ara, estem plenamentconvençuts, que no mancaran com-panya dignes i de bona voluntat, queintentaran, fent tota els esforços pos-sibles, readrecar i dignificar l'orga-nització obrera; i com que d'ella somniïs, i en ella tenim el cor I el pen-sament, voldríem aportar-hl també elnosire esforç, per quan aquest cas ar-ribi.

Mentrestant, jaque en els momentspresents uo eo» és possible fer altracosa, exposarem la nostra opinió re-ferent a allò que entenem que deuriaésaer l'organització obrera.

#* *L'organització obrera deu ésser el

illaç d'unió que acobli fraternalment a,tots els qui—sense distinció d'ideesipolítiques o religioses—aportin «1 seuicoaatant esforç—ja sigui manual o béintel·lectual—per al desenrotllo de laproducció, tan en l'ordre material,

tv>m en l'espiritual i científic; essent¡a ««va essència i la seva primordialflna Utat, la lluita de classes.

fl0 pretenem aquS fer cap dibuixde k ertructura orgànica que fó-ra me* coovenient a l'organització;aquest pi wt,amb tot i ésser impor-tantissim,. ̂ ba estttt ni ""'̂ 8 """W—p«! fet d'h1*ver"so concebut d'una od'altra maner. v-l» causa de la desfetade l'orgaoiteac W- *+ ̂ 118» ^»amon-tal de la «debat.'K4-1 ai*0 °8«° fl"e

me»,ens interest'« puutualitzar-haestat l'equivocada «ïüiaeió dels ele-ment* llibertaris o anarquistes, elsquals en tractar tots' d« problemesamb que ha topat l'org »nltzacio, hansubatttuit sempre el o.o acepte críticpel dogmàtig, donant-ll «« caràcterpurament sectari i coatritposat ambl'ambient social.

Sempre havem considerat necessà-ria per l'organit/ació, la col·laboraciódels anarquistes. Ku primer lloc com» obrers, i en segon lloc, com a pro-pagadors d'un ¡ideal de redempció i•de justicia. Però també sempre ha-*em considerat,que deurien abstenir-*e d'ocupar cap càrrec directiu, ad-miniataatiu o reprflsentstiu; del con-trari, la pròpia organització sempre«n restwfc perjudictó«, perquè dlfl-

c i lmenf podran mai ai laptar-so«! am-bient mntf r ia lNta <| i ic l'estudi i la re-solin'ii) dels variats problemes impri-meixen a lea o i ' f f ;u i i ' / : i r i<mM i pert a n t , no I l i pudra haver i n n i C"ii( ' ( if-diinc a cutre l'esperit dels dirrctnrs idels dirigits.

l'er altra |iart, creiem també que lapermanência d'aquests elements enels càrrecs esmentats, forçosament téde rostar va lo r i efectivitat a la laborque podrien reulit/.ar en periòdics, re-vîntes, i l'ullets, i en conferències, din-tre mateix dels sindicats, per anarinfi l t rant gradualment a la col·lec-t iv i ta t obrera el màxim d'espiri-tualitat en totes les qüestions que esplantegin.

Aquesta missió i lade combatre in-plaeablcunuit a tots els que anome-nant-se anarquistes no fan altra cosaque cometre tota mena d'actes répug-nants, sembrant a l ensems la discòr-dia i el desordre dintre de tots els or-ganismes do 1» col·letivitut obrera,és la doble missió que es deurien ein-peudru con jun tament , tots els quid'una manera noble, sincora i cons-cient sentón l'ideal anarquista.

I si alguna altra missió els corres-pon, aquesta tan sols tindrà Hi degu-du trascendencia, quan hagin sabutsortir-se airosament la primera.

L'organitxació obrera, té de desen-rotllar-se lliurement, desproveïda dotota classe de sectarismes, i té de re-collir totes Ics aspiracions dels qu i lacomposin, estudiant i analitzant totsels problemes que afecten als obrersun les diferents manifestacions de lavida, afrontant-los en els momentsmés oportuns, tenint en compte sem-pre, que aquesta, organització té dofuncionar dins la legalitat vigent, ique sempre que os vulgui passar perdamunt les lleis d'una manera massaviolenta i declarada as caurà en el pe-rill d'enderrocar se i desfer-se. I, comdeia no fa molt un il·lustrat companynostre, no é's precisament cl més dolo-rós el tenir de tornar endarrera, sinóles concessions que s'han do fer mol-tes vegades por a toruar-hi, i les hu-miliacions quo s'han de soportar en eltrancurs do la reculada.

Aquests són els punts do vista quemantenim, respecte a la actuaciódols anarquistes en els siddicats, i lesseves conseqüències; i també respectoal camí que es deuria seguir per aaconseguir que l'organització tinguésun valor establo i positiu. Si es fesaixí,—cosa que dubtem—el nostre es-fore no hi mancaria; perú sí l'actualeatat do coses continua, persistint enels sindicats l ' inf luència i l'imposiciósistemàtica d'un sectarisme incolar imorbós, haurà arribat l'hora, de quetots els companys que durant moltsanys no han regatejat mai cnp sacri-fici por a portar l'organització pol ca-mí que devia seguir, trencant totamona do contacte amb els quo injus-tament s'atribueixen la representacióde la classe obrera, prenguin una re-solució terminant, í adoptin una po-sició que, demos de satisfer els sousdesigs de desplegar la seva activitat,sigui útil i profitosa per aquells que,apartats en aquests moments de loslluites socials, comparteixen les nos-tres opinions.

F. Viladomat

Conversesexemplors

En Pau: Política encara?En Pere: Si, política. Ara més

que mai cal que en parlem.En Pau: Es inútil, no em con-

venceràs. Política vol dir ferconcessions al burgès; vol dircorrupció; i jo soc un home in-transigent en mantenir els meusprincipis. Tinc dret a esser-hoperquè m'he sabut sacrificar.

En Pere: Amic meu, sé queets home d'ideals, i com ets ca-paç de defensar-los. Amb mas-sa freqüència, política vol dirclaudicació, farsa Horda, que haservit per a què homes cínics icretins, falsos apòstols s'enlai-ressin mercès a la bona fe i elssofriments dels ciutadans; peròmalgrat tot, estic convençut deque la política és pel poble unaessencial necessitat.

En Pau: Et confesso queaquesta necessitat no l'he senti-da mai.

En Pere: Serà per manca desensibilitat. Jo també fins arahe pensat com tu; però avui emsembla molt evident que si lapolítica és una arma que el bur-gès fa servir per atacar-nos, nopodem nosaltres presentar elcos nú per a rebre els cops sinóque ens cal esgrimir la mateixaarma.

£72 Pau: No ens manquen mit-jans per a defensar-nos.

En Pere: Vols dir cl Sindicat.En Pau: Exacte.En Pere; «Doncs amb el Sindi-

cat no n'hi ha prou. Pensa queel burgès, el nostre amic senyorBerenguera, també té el seu Sin-dicat, i no obstant no resta pastranquil amb el seu sindicat. Fi-xa't com cerca la defensa delsseus parents, dels seus clients idels seus esbirros.

En Pau: El Sindicat no ho ig-nora.

En Pere: Però no els ataca.No pot atacar-los i l'obrer restaindefens. L'obrer necessita llui-tar amb els dos braços; el de laciutadania i el del Sindicat. Lnfalta d'exercici d'un braç li pro-dueix l'atròfia, i el seu cos res-ta impotent davant l'enemic, queno perd cap moment ni cap mit-jà per atacar-lo.

En Pau: Jo soc home de rea-litats; i la realitat és que l'obrerno sent la polítiba sinó el Sin-dicat. Anar contra aquesta hu-mana inclinació és anar contrala naturalesa.

En Pere: Tu parles solamentdel moment d'ara. Dones unvalor permanent a les cosesmudables. Jo et repeteixo quel'obrer tal com avui està orga-nitzat a casa nostra no té proudefensa. I aquesta defensa nopot ésser altra que la que té elproletariat universal, amb l'exer-cici dels seus dret de ciutadania.

En Pau: Vols dir la política!En Pere: Sí, encara que re-

pugni la paraula. No n'hi had'altra: la política.

M. Vidal

La filitene Industrióla casol a i'estraníer

En un dels primers númerosd'«Informations Sociales», l'ex-cel·lent publicació del «Bureaudu Travail» de Ginebra, s'hi ex-posa la tasca que està realit-zant l'Associació d'Industrialsde Bèlgica, fundada en 1890, pera estudiar i propagar els apa-rells í altres mitjans que preser-vin als obrers dels accidentsdels treballs. Practica aquestaentitat inspeccions periòdiquesa les obres i fàbriques, els resul-tats de les quals es publique'nen memòries, acompanyades deprojectes de perfeccionament deles instal·lacions consideradesdeficients. A la vegada se asse-nyalen les millores higièniquesque es poden introduir en lesfàbriques visitades.

Compta aquesta associacióamb més de 600 industrials, dediversos rams, que subvencio-nen les seves tasques amb unaquota mínima proporcional alnombre de llurs treballadors.

A més de les reformes d'ins-tal·lació, procura aquesta cor-poració advertir als treballadorsdel perills propis de llur feina iindependents de la seguretatmecànica. Amb aquesta finalitatcol·loca cartells variats que perles imatges i colors criden l'a-tenció. Aquests cartells són can-viats tres vegades a l'any, a fide despertar nou interès i curio-sitat.

Amics, com està a casa nostrala inspecció del treball? On sónels aparells protectors? Com de-mostren els nostres industrialsel seu interès per aquests mit-jans de minvar els accidents delqui treballa?

Aquí hi ha la mala costumd'instal·lar oficines en baixos,on mai hi entra el sol i l'aire...Així els empleats són tan pal*lids gairebé com el paper queescriuen.

Se'ns dirà que els solars sóncars i que cal aprofitar el ter-reny sense deixar espais pel solvivificador. Oh, el vedell d'orsempre adorat i preferit a lesvides humanesi

En les construccions de forade la capital veiem sovint queels paletes i manobres actuend'equilibristes i qne algun copfan un capgireu i es rompen al-gun os. Es que el valor de lesBastides tapades val més que lacarn del treballador. \

Que les indústries !que pro-dueixen de pols i borra són cau-sa de moltes afeccions de coll ipit?, doncs, tot ho aguanten elshomes. Després us diran Cínica-ment que en aquestes fàbriquesmai no hi ha cap malalt.

Hi ha indústries que llencenfums rogencs de vapors nitro-sos que fan tossir als veïns itambé escapades de salfumantbarrejat amb vapor d'aigua. La

yin.n^ >WK*

f ent prou sofreix, però calla,els fabricants us diran encara

que totes aquelles emanacionssón pèrdues per ells i que sónels primers interessats en evi-evitar les.., però no les supri-meixen.

Recordem que fa alguns anys,per reclamacions contra una fà-brica de quitranats, on es calen-taven matèries bituminöses des-tapades i els gasos despresosfeien vomitar als veïns, vinguéde Madrid el Subdirector de Sa-nitat. Aquell dia les coses mar-xaven com una seda; les calde-res no foren escalfades excessi-vament, i no hi havia emana-cions.

Jo voldria conèixer les mésperfectes instal·lacions fabrilsque desprenen casos, per ense-nyar-les a certs fabricants per aveure sí es decidien a fer com-patible la fabricació, el rendi-ment i l'higiene.

I per acabar per avui — cartenim ganes de remoure l'opi-nió, si se'ns ajuda — demanemcol·laboració a la premsa, a lesJuntes dels sindicats, que es pro-posin la higienització i seguretatdels treballadors, i a totes lespersones i entitats que puguinajudar-nos en aquesta tasca demillorament de la vida dels quitreballen.

Dr. C. Rofes

Cornet doohétérodoxe .̂

L'oncle al nebot—Guarda't, sobretot, de íes

teves bones intencions.—Perquè?—Perquè costa més que guar-

dar-se de les males dels demés.—No Tentenc.— Que no veus, infeliç, que

amb les teves bones intencions,f entregues mani]lat, en cos iànima, indefens, a la inefabledolenteria regular de tothomque et volta?

—Me'n recordaré, oncle. Peròem sap molt de greu.

—Altres, quasi totes les altrescoses, si hi reflexionessis, etsabrien també molt de greu.Som a/x/ encara els homes.

BRAND

L'Exili— Majestat — va dir el súbdit

al rei — el Sant Norottam mafs'ha dignat d'entrar al teu tem-ple i va cantant alabances aDéu, dessota dels arbres i en elscamins. Nostre temple està de-sert. Els fidels prefereixen a-grupar-se al seu voltant, com lesabelles, al voltant del blanc lo-tus, menyspreen el daurat càl-zer de mel.

El rei, amb el cor entristit vaanar a trobar a Norottam, quiestava assegut damunt Therba, iva dir-li: — Pare, per què aban-dones el meu temple de cúpulad'oi, i t'assentes en aquesta te-rra tan seca, a predicar T amorde Déu?

—Perquè Déu no està en elteu temple—va replicar el Sant.

El pietós rei enutjat va dir-li:—Es que tu no saps que per

a fer aquesta meravella d'art,varen gastar-se vint milions, ique va ésser consagrada a Déuen fastuoses festes i pulcres ri-tuals'l

-^S1 ho sé — digué Norottam,^va ésser en aquell any en quemilers dels teus súbdits, les ca-ses dels quals havien estat cre-mades, imploraren inútilment lateva misericòrdia a la porta delteu temple, I Déu va dir ; «noés possible que aquests infeli-ços que no socqrren als seusgermans siguin els que facin lameva casa*. I va escollir el seulloc entre els desamparáis, enels camins, dessota dels arbres.

Aleshores, e] rei pietós — quesempre li digueren pietós, — cecde ràbia, va cridar-li; — Puig dela meva terra/

Tranquilament el Sant va con-testar; — 5/, desterra'm on vasdesterrar al meu Déu,

Rabíndranath TagoreTrantcripdú dí J. B. B.

€

Ü nifi rffl h inriïíffri') fnvfil t[fisi oi! 191119 ranFragment de Carne de Fà-

brica, llibre en preparació.

A tot el món els moments ac-tuals són de crisi per a l'indús-tria tèxtil cotonera. A Catalu-nya aquesta crisi va començara sentir-se en el mes de novem-bre de 1922; va intensificar-sedurant tot el 1923, i arribem al1924 amb la situació considéra-blement agreujada. Hom supo-sa, i fins tal volta hi ha algunintessat en que així es cregui,que l'actual crisi és passatgerai que té com a principal fona-ment l'organització econòmica ifinanciera d'Europa, per efectede la guerra, i de la manca deproteccionisme d'alguns tractatscomercials. Nosaltres estem con-vençuts que no és aquesta larealitat. No negarem que aquestsfactors puguin influir en part;parò la raó veritable és moltmés fonda i greu.

La crisi actual és fatalmentendèmica, sense solució en elrègim burgès. Mentres existeixil'anarquia productiva podràminvar-se la crisi, per tempora-des més o menys llargues, peròno creiem que es pugui resoldredefinitivament.

No dubtem que de tard entard, avui en un estat, demà enun altre pot sorgir un períodebo, però seran períodes de pocaduració; la crisi apareixerà acla-paradora cada dos o tres anys.

En 1914 la Federació Internacional de Fabricants Cotonairesva reconèixer i aprovar unamoció declarant que amb qua-tre dies de treball per setmana,podia produir-se el que era ne-cessari pel consum mundial.

Quatre dies de treball, segonsla jornada ordinària més gene-ralitzada en el món en aquelladata, representaven 76 hores detreball per setmana, comprés eltorn de dia ) de nit.

En establir-se la jornada devuit hores a Catalunya, com quea les fàbriques del pla es treba-llen, entre els dos torns 90 ho-res per setmana i les de la mon-tanya 100, resulta que en el plaes treballen 14 hores setmanalsper la superproducció i en lamuntanya 24. Resultant que enterme mig, segons dades oficialsde la Federació Internacionalde Fabricants en 1914; les fàbri-ques, que fenen dos torns detreball, produeixen 19 hores set-manals per a l'excés de produc-cció; que en comptes d'un anyrepresenten 988 hores, igual a123 jornades de vuit hores. Iaquestes jornades van caientcom una llosa de plom damuntla massa obrera que sofreix tanto més que abans crisi de treballper superproducció.

Per a les fàbriques que no te-nen més d'un torn de treball en1914, produïen, en terme mig.amb quatre dies de treball, 42hores. El terme mig actual, ambels sis dies de feina és de 50hores' de treball. Resultant queen terme mig produeixen unes400 hores anuals més del quedeurien produir, segons ço quehem exposat; que representen50 jornades de treball a l'anyper cada operari que treballaper l'excés de producció.

Encara més. La ConferènciaInternacional de Fabricants, vatenir lloc, com hem dit, en 1914,però en els darrers deu anys lasituació ha canviat considera-blement, car la producció mun-

dial ha augmentaren grau su-perlatiu. • • • - . - • , . . « > - • < ¿

A Espanya, els fusos'de'filWr"1

han augmentat en1 més de 990**jnil i en més d'un trenta pef cirtf'les màquines Selfàcting' flan '$&*tat subátituides per lá 'modern*1

Continua, que dona un ten di'-*ment d'un cinquanta a un" 'Mfr'*xanta par cent més en comoai**1''1,ció a l'altra. ' iif:>! '>M

• De telers 'automàtics i'm'aifú'i-11'nés «Cotton» per al gènére"dë'8punt se n'han instal·lat moîts;;";Els telers mecànic's i; dlíêVènfemàquines per als teixits tfe, pttht^,han anat augmentant 'm'entre1'''amb prou feines si s'ha • fètir'âf3

una petita part de la 'maqúïnàtia '*vella. • ' - • ' ' • '

• Els incalculables beneficis Wtinguts durant lã guerra i en eÏS''tres o quatre anys po'steriörs-'ä**la mateixa no van servir píer ref-inés que fer a complicar'! élïtftr- ';bolir la situació. -' ••• >"'t'j

1

Gairebé en tots els estats*'tità"-'1'traís i en alguns béligerarits éónv'els Estats Units i d Japó, la "fa*"-bricació cotonera ha"créácut."' J:B

«;Estem, doncs, inclinats' a' l'aug-ment de producció, àdhuc ' aníbí*•la jornada de treball de 'ájs'ho-*res, imposada'a totes. les fa&i·l-t!

pues cotoneres del món, enVara"hi hauria excés de prodücèíó.1 ''Els fabricants de Lancashlère,"',en una nota publicada en el'mes 'd'octubre de 1923, vénen à do--;nar-nos la raó, quan" "dlàeh':' '«Nosaltres no hem tingut, mai''la competència estfan'gèra1 eñ'relsmercats neutrals, però tjihífïf W l

compte l'estat actual dels^tnatci^/l

xos i encara que les difiduítatl''del moment desaparegÜe'Sííírf 'per miracle, í encara gue. èìtnostres obrers treballessin " sen-se cobrar, no per això tnlllcSrã-"Ha l'exportació d'e téixlíá'rfi'W"''demandes serien de la qúan'tia"d'altres temps.» " >sí

A Espanya la situació és'moltli

Inés crítica i anib tendència à "empitjorar. " . . ; " . . , .'"'i ' - "• 5 ':' ' í ' • i ä

f . . . . . . . . . . .

No obstant, si, és critica la si- "tuacíó, molt es pot fer encáftá'(per a minvar els seus, efecte! en '.el nostre pais. V' '.' ' ".. I'.'.'.'.'"' „' .."j •\ Normalment exportieíft, é|* $2,'.per ceut de la producciCiílfÇ,*,si les classes dírectore§! ;^cjs^fracassats governs s'lia¿ííe"§sín'!*'tpreocupat de fomentar l^riqu^"sa del país impulsant el; 'tribali'"en tots els ordres, 'sobre''tôt,!>J

l'agrícola que és la nostra pVín:

cipal riquesa, i d'uria 'manera"'^concreta protegint el conreu delcotó, producte que hem d'imper»tar; si les vies teje comuiic<ifiÄies multipîiqûeifeK,îiiJ?ateir«S-sin tota mena, de transports te-rrestres, marítims' i, fluvial^, s,e, (evitaria; podria evitär-s,2 ¡.çjpfcft:,'ra el corrent emigratori,,Sigls.lpolítics d'ofici i el nostre rulfírja^ri capitalisme, s'hàeuessln^eó-' ivcupat de que a 1 obrer Jnp'jL*'manqués mai treball, ' cos? «Ífà(;i.| *d'aconseguir, i que fos deg^da^ment remunerat, a fi qüe'la"'misèria permanent de milions, , . , . . ,r • , • • •»••f»'*"*»'»*"*"""»'"»1

d individus no els obligués aviure mal menjals t mal y,e¿ti|;srj'{pot assegurar-se que l'indústriatèxtil no tindria necessitat d'ex-portar ni coneixeria lá crisi," j aque la producció" podria col'lo-car-se tota dins el nostre p^ís. f , )

• • ' : . . ( ' í - Ü » v'S J

Joan de Catalunya

Rm . . ,—. .jgjV. j , . i,, . jes i g nació

tt'V

Empenyent-se, resignada, camina la caravana. tEls tramvies s'hi barrejen, entremig. Es el tornar, , ?del diumenge; en grans corrues, va fent via la gentada, ,que es disol, silenciosa, pels carrers de la ciutat < ,

Es finida ja la festa, i apar curta la jornada,que altra volta pren la vida, sa tristesa l'endemà.ES nit, i íes llums s'encenen; devallant de les muntanyes,veu extendre's, panoràmica, baix la lluna la ciutat1.

I poc feia que moria, bella i dolçament la-tarda, .,„el capvespre era bucòlic, en la quietut dels cimals,i al racer dels pins sentia's, com volava lliure l'ànima,oblidada de les lluites, i el patir de la ciutat. '

Enfosquí... i ara és l'bora del cansanci i l'enyorança,que la vida no s'atura, en el pler, i és un desmai,de les cares, i les ànimes, i les boques que s'hi tanquen,el que fa semblar més grisa, la tornada a la ciutat.

Per les vies sense tràfec, on les corrues s'aixamplen,i es perden, sembla un perdre's, i sortir de lo fatdl,s'adormeix l'esperit nostre, tot breçant-lo la llum clam,de la lluna que brilleja, per damunt de la ciutat.

Per damunt de les misèries, de la vida quotidiana,dels carrers i les teula les, les muntanyes í la mar, , . ,sempre trista i sempre sola, consolant des de l'alçària,tantes vides desvalgudes d'altres móns i altres ciutats.

" • • .«f v-t

',1. I.

>•'. ...."I*K ï ,8(1»

•.-;wii•- -', '.!•')

Gàldiic

J U i T I O X A i O O I A L »d«*alc IM4

B W III MÜH!IH la topné

Le* Cooperatives obreres de con-turn ato—al meu entendre-els orga -aianea traaatormadors per excelen-cia de U T«lla societat burgesa. Totaneli d* «inert, en fundar una coope-rativa de conaurn, de «tot», suprimeixk an comerciant detallista. Cada noutoei cut mti« a u»a cooperativa deGOMOU!, 40 «fet» també a allò que va«Huwteut o Inconscientment é«, aool·labonr à l'obra de transformació•octal a que tendeix la cooperacióobrera.

D«l detwtrotUo de lea coopératives<t«f>èn l'anul·lació de varii interme-diaria, ia«lûa també, d'alguns indus-triali. Tu, lector, tal volta deseooei-xeael qoeéi una cooperativa, ai e»alxi, no póte dar-te compte de la «avaimportancia. Però, no aera per demés41» aaptguea, que una cooperativa dettea a quatre eenta socis, supleix aut eftabltoenti detallistes quo són:ultramarina, taberna, carbonerìa, plat»loUet, ginerei de punt, teixits, con-^»eeioni 1, demés, una camiceria, finquant tia Industriali, poti afegir-ui eltoelnalre, ei «amer, J'espardenyer, elaoitr* t «i aabater, total cinc.

De manera que, al una sol» coope-rativa suprimeix tretze establiments,•otre detaUiatei 1 petita Industrials,»öltet cooperatives mancomunades«oprimirien també molto majoristes, imoita grana Industrials, i vet-ací peron, I» «adormidera» de la cooperació,mirada amb menyspreu pel aquellsque tot ho eaperen de la actuació sin-dical, pot demoitrar que va fent laaeva via, al bé tal volta, massa poc apoc.

Ko obatant, la cooperació obrera nopot anar depreaaa, puix realitza unateutó «ocial destruint al adversari, almateix temps que ella creix, i hemde reconèixer que aquell e« molt po-tent.

Mentre l'obrer aaulariat no vulguivéritablement la seva emancipació,«•tan apartat de la cooperació. Quanea douffui compte que aquesta és pot-ser la única «acció directa» que potproporclonar-lt ala càbala que neces-sita per a enderrocar l'adversari, lla-vott aera un fat ei somni dels obrers,aquell aomnl que tanta anys fa queperseguim: «éwer amos del producteíutegrede aoatre treball», per a queno «M manqui, no sols ei pa mate-rial, alfid que també poguem gaudir atotplJier d«i pa eiplritual, dei pa del*aima,d»lai»«trucoiódelaqijaltAntfretura tot el proletariat, i paguem»eure com le« nostres companyes i elssottrai CUI« pugen robustos i ins-truite, com veritable« humana 1 nocom Infelice* parie«.

Tot això, i molt més, pot obtenir-seper muja ¿e la Cooperació.

B. Farré

"El Socialista"in noatre estimat col·lega, «Bl So-

eialitta» de Madrid, ha publicat, ambmotiu (toi Primerde Maig, un nume-ra extraordinari interessantíssira ambArticles d« lea prestigioses firmes del•octaliame espanyol, que ha estat Ilc-

* gitavidament i celebrat per tothom.PeUeitem al col·lega pel seu mores-

cut èxit. „

ü Jiff AL TM, Pfï A'MrtfipBifTufiu Monet de quMíUa i Car- '

4os»«.-Pariameatl!a- Barcoloua 1023,

Kn parlar d'aquent llthrc, nralgratla gran sinipatia que ^utini pel amiautor, in» poilum pa« amagar la pro-funda dlví-rgèncitt qu« til ha entre elli nosaltre«. En Mercader és un teorit-zador de riitdivltluaüame quasi abso-lut; arnb aisé ei* eompendní de quinamanera la seva posició ha d'interessara un aociïilfstj«. Apart íotos le» objec-'clona que podríem ft*r al llibre hemde reeoní·lxer la cultura ben extesad'En Mercader, cultura, no obstant,d'un autodidacte, al servei d'un espe-rit inquiet, lltur.'it generosament al'estudi do l'ovolticfó dui pensa menthumà.

Una impressió de la posició indivi-dualista i)iio respira tot oi llibr« ladóna el wgùent paràgraf: «...tautestsMnìciii l'idea do Govern, veiem néi-xer robed lància, fis a dir Tosclau.* Iaquest altre: «Quan l'home actual tin-gui el ple eoimîueinwit de que eltrobnll és la hase de la vida í que noé8,tm càstic, sino un Drctqu« ve obli-gat a exercir, ally vors, indiscutible-ment, fi Uovert) quedaríi atoiiua% al'extrem que no podrà fer cap menado conoció a l'hora.»

En Mercader, ho hem de reconèi-xer, és un htxmo d'idees generoses,encara que en la sova aplicació noestigui Hmb nosaltres, per això, mal-grat tot, djntro un cump molt ample,entro ell i nosaltres hi ha punts docontacte; principalment en la part decritica quan l'autor fueteja la societatburgesa i el sistema de la propietat.

L'obra que cameutem es divideixen tres parts. La primera tracta de lesantigues eiviliteacíons, persa, grega,romana, de l'Europa, deTEtlat mitja-na i de la formació dels estats mo-derns. Kn la segona part es fonamen-ta el dret del Treball. La tercera ve aésser una conclusió de tot el que haestat exposat tuitoriorraeut. Els con-ceptes de la terra, del capital i deltreball són reflexata en els darrerscapítols a través d'un criteri especia-líss'.ni, discutible segurament peròara «o es tr.-icta d'això, sino <le reco-i|èixer l'esforç lloahtlis¡nm que haportat a c«p un treballndor un fer sor-tir a laJlum pública una obra com laque ens ocupa. Si l'amor a l'estudique sent en Mercader no fos uu castan isolat en els nostres medis socials,quiïta immensa fortuna per a totsnosaltres! per això la nostra darreraparaula no pot-ésser res més que d'ea-coratjameni i de felicitació al nostreamic l'autor.

L T.

La manca d'espai ens im-pedeix d'ocupar-nos avuide l'Acte ds diumenge pas-sat a l'Ateneu Barcelonícontra les barraques deBarcelona, el qual revestíexcepcional importància,tant per l'interès de les co-ses que hi foren dites, comper ta qualitat dels elementsque hi assistiren.

Tampoc podem parlar en-cara, pel mateix motiu, dela constitució de T«AteneuPopular d'Estudis Socials».

EÎ nostre company DriMuíitanyà, dugué la repre-sentació de la «Unió Socia-lista de Catalunya», al mí-ting que es celebrà darrera-ment a Badalona, per l'in-duí} d'en Joan BaptistaAcher, organitzat per totsels elements lliberals de laveïna ciutat

Ben condolguts hem d'ex-pressar el nostre plany pèlcaràcter polític partidistaque s'ha volguí donar aisactes celebrats amb el ma-teix objecte a Barcelona íen altres indrets, i als quals,pel esmentat motiu, no ha-vem pogut prestar el nostreconcurs directe, com era elsincer desig de tots nosalrtres. No'ns cal dir, però psimpatia que sentim per totel que es faci per a salvar,la vida del malaurat artist^i com ens ha plagut veu*e>el generós concurs que ç£poble enter ha prestat a tots,els,raitings celebrats, pojttant-hila seva emoció i elseu arborament humanitari,

. - . " • • ' -. ...'ï

Noves í documentsITALIA.—Eleccions laglslativea mi nú-cula porció del Azerbaidjan-

Bls resultata oficials de les elee- persn.

La cosa més, essencial que had'exigir-se als homes d'esqttt^rra, és que la seva actuació pos«scixi les caractéristiques essen-cials de senzillesa, llealíat, i ab*scucia d'ambició personal.

Per no conformar-se moitahomes a obtenir únicament allòde que eren mereixedors es tro/ben petrificades per aquests po'bles, les despulles mortals dels,elements anomenats d'esquerra,amb el típic aspirant a perso-patge, sostenint el solitari cabi-net, amb l'esperança de no per-dre el lloc que es creu ha decorrespondre-li en lfescalaf,ó? si-nó pels seus mèrits al mehyyper la seva tenacitat de no per-metre el triomf de la democra-cia sense que sièuí ell el qui ta-lla el bacallà. .# • •

Creieu possíbÍe. eftíraaís com-panys, que per á for mar una. es-querra forta i potent, p neces-sari que els Santons vagin depòrta en porta pidolant per lalormació d'un altre partit qòeno sigui el Socialista? No,amics, no. N'hi hauria prouamb que cadascú confiés ambels seus propis mèrits, sense elmés petit recel d'ésser postergat,i el problema de 'les esquerres;estaria resolt ingressant tots elsamants de la democràcia a lesrengleres del socialisme. La res-ta hp obtindríem per dret $econquesta.

Galaico

dons del Ò. d'abril fan pujar a set mi-lions <Í28.859 ei nombre de votaots, osigui el 83 per cent dels electora. EiaTote es reparteixen) aixís: Lltota na-cional feixista, 4.264.4:54; llista popu-lar, 045.090; llista socialista unitària,448.056; llista nacional feixista bis,351.080; socialistes maximalistas, 348mil 540; comunistes, 304.ÖEÖ; demò-cratos, ¿11.0U5; llista d'oposició cons-titucional, HllSg; republicans, 124mil 9?8; llista democràtica social,104.t»02; llista eslava i alógena,6139% agraris, 59.SW2; feixistes dissi-dents, 30.31», ;

la Cambra quedará integrada per375 diputats governamentals; 40 delpartit popular; 25 socialistas unitaris;22 maximalistas; 11 comunistes; 17lliberals demòcrates; 12 membres d'o-posició coastitucJouul; 11 social-dé-mocrates; *> rapubticuim; 4 membres•de ntíjioriea ètniques (â alemanya i 2esclaus); 3 agraria i 2 dui partit sardo.

Bi Partit popular part 00 llocs; 57els social démocrate.-; 18 ois roaxi-inaUstes í 4 ¡es míiioríus ètniques, Kiscomunistes guaayeu 4 llocs i els re-publ|fauis,,l.

B Q los regions del nord, l'elcccíófuu auioiaUa i nodrida, be Roma versal sur, froda i escassa. Eu, les pobla-cions d'importàiieia les llistes d'oposi-oló varea tenir grau nombre de votaque, en alguns casaos, sobrepujarenals <iei go vern. A ,1e. regió de Lom-bardia, ets feixistes Tarea teñir menysyots que les oposicions. I<a gran mas-sa, de vots u favor del Govern ha sor-tit dels-col·legis rurals a on han ab-sorbit censos' íntegros i » on l'oposi-ció iu> podia m,uuïes£ar-se. Un any in^jg de proasó governamental, decoacción» i violències, no han pas,oonseg«it esoorraj els sentiments lli-berals dltalia. Com os veu, malgrattot, ala vots purament socialistes su-men una quarta part dels de lea llis»tes nacionals.! reunint els de les es-querres, «rrivema una tercera part.

Elscompauys Turatili Treves hansigut elegits.TUBQUIA. - La desgiaoiada Ar-

meni»' Ferld Bey,/miniatre de l'Interior,.ha Anunciat que dintre de poc seràsotmès a l'Assemblea nacional un pro-jecte declarant zona prohibida pelsarmenis el territori al est de la líniade Bams un (al Mar Nsgro) fins a Se-lefke (costa de Cilicia). La idea delsnacionalistes tures és evitar la recons-tìtució de la llar armènia en el territo-ri que aquesta dissortada raça ha vis-cut durant pr,op do tres mil anys. fitprojecte'enclou la confiscació deiesterres pertanyents als armenis espa-triata i fugitius i llur repartició en-tre els araba.

Veui humanitàries dintre mateixde Turquia s'han pronunciat ja cou-

. tra d'aquesta infàmia. L'extradició delmilió i mig de grecs d'Anatolia i .To-nia va acabar brutalment amb utì pletque ' trenta centúries que durava.¿TiOrríbie ealvuri dels armenis no pot

, acabar així, car els grecs poden tor-. nar a la Grecia reconstituida i aixam-plada, mentre que als armenis no elsqueda res més que l'area de la petita

, jjiegftbliea Soviética d'Armenia i una

FINLANDIA. - Vittoria aooialistaLos darreres eleccions de Finlandia,

han donat un triomf manifest als so-cialiste*. Aquest triomf de major sig-nificació per trobar-se Finlandia a lesportes d« fiussia í estar en condi-cions d'apreciar el panorama que ofe-reix la Federació de Bepubliqmes So-viètiques. Cal també tenir en compteque Finlandia té una població indus-triosa i culta al extrem que entra elsfinesos no es coneix aquest ésser tenfamiliar a casa nostra, l'analfabet.

El resultat de les eleccions dóna 60llocs ala socialistes, 44 als agraria, 38als conservadors. 33 al partit suec,18 als comunistes 117 als progresis-tes. Han perdut 9 llocs els comunis-tes, 1 els agraris i ü ein mecs. N'hanguanyat 7, els socialistes, 3 els con-servadors i 2 els progressistes.

Entre els diputats elegits hi han 14'dones. ,

DINAMARCA. - Altra victorià ao-eialUtaCom havíem anunciat, el Govern

presidit per Neergaard, el qual feia jaquatre anys que es mantenia en elpoder, va perdre la majoria del Parla-ment (Foiaeting) i va decidir de con-sultar el cos electoral. La consulti ce-lebrada el dia 11 d'abril, lia'donat unresultat excel·lent: 55 socialistes, 45esquerrans, 28 conservadors,.20 radi-cals i 1 alemany.

Amb aquest resultat a la vista,Nutírgaard ha presentat la dimissió,havent sigut cridat el socialista Stau-niug per a formar Govern. De mésdols 55 diputats.socialistes, l'apoia-rau els 20 radicals i, probablement, eldiputat alemany. Tindrà, doncs, unaforça parlamentària de 76, coatta 73de la coalició oposada.

GRAN BRETANYA, -v- Dentea deiaaiutai y

Contestant a una pregunta d'undiputat, «1 Caucelíer de llÉmcàequer,Siiowdeu, ha manifestat que els deu-tes de Gruerm de les nacions aliadesvers la Gran Bretanya, en 31 de marçdarrer representaven les xifres se-güents:França ,623.279.000 lliures esterlinesRússia 722.546.000 » » .Itàlia 55a300,000 » »Iugoslàvia

(cinipríientMraliiup) 58.481.000 , » »

Polònia , 95.000 » »Rumania 24.778.000 » »Portugal 21.544.000 » »Grècia 23.355.000 » »Congo

belga 8.550.000 » »ü sigui en total 2.000.928.000 lliures

esterlines eu les quals no hi va inclòsl'interès que serà probablement el 5per cent.

EU minaire*.Bl referèndum practicat per la Fe-

deració de minaires ha donat 322.392vots a favor de la acceptació i de lespropostes patronals i 338.650 vots encontra resultant una majoria de 16.258vots a favor de la resolució de 28 demarç reclamant del Govern una en-questa que abraci els «punts següents:a) Salaris dels minaires comparats

jurib «1*4*1$$: %|,aí¡ímjftrMiofdi|Jilísalaris amb t'índex,^J,c«ätdaJa;vtÄaii c) com ps ració dei« salaria del* mi-naires amb els ordinaris en les altresindústries. • • '

Look-out, , . :

No haveat aigut possible arribar atermes de concordia per a solucionarla vaga dels arsenais de Southampton -malgrat els esforços de les TradeUnions, ha sigut declarat el loel-wta tots els araaaals d'Anglaterra pu-jant a més de cent mU el« obrers des-pedlts. A darrera hora sembla ques'han iniciat corrente d'harmonia pera solucionar el confitóte.

COOPERATIVADE CONSUM

Hi. , . " •

C A. de D. del C í de la I.Entitat Obrera

QUEVIURES de tötet classesCAMISERIA

PERPIBI1RIAIW^ERIA

Repartiment a ftomiolliPer a tot» eis speis dei Centre f

C H A R L E S G I D EVersió castellana- de .if,- Carrfd-

. Prem i?&p Ptes, ,

•—«-T-—. -— —w iv»w* .^w ^wwpvBwianirw

J . S A L A S Ä« TO NPreu; 0*15 Píes. .

Publicacions de Propaganda, deAceió Cotiperafitfa

Encàrrecs: Aurora, 11 bis j ;

Obrers del campíLlegiu i propagueu ?

"LA TERRA"SETMANABI POPULAR ,

PORTAVEU DB LA «U|HÓ DA BA-. BASAÍEES DE CATAtUNYA»

j?j publie®ead»dittante. 15 Cié,

Ma:tim«iM:[aK¡rU2,l."BAItOEXrOÉA

"«too mam':--Portàveu Ae U Federaeió dt Coo-

perativet de CatalunyaArticles doctrinals sobrécoopefació.-El róovinientcooperatiu a Catalunyai a Espanya : Problemesspcials reíacionats amb

la cooperació,APAREIX CADA QUINZENA'Suscrípctó anyal: 4pte&

"ÜÉMÉft.;^ * ;¡^,01,-ultil

Imp. BmuoTHEKfc^ Rens

Pondons de JUSTICIA SOCIAL3 Maig »9«

OBGANITZACIÔ SINDICAL

LiidiiiiiiüüdltDriüli SiiliHtí

(Acabament)Gulant-noaen aqvestes paraules del

nHMtre, i en observacions pròpies ifute« també per molta de itosülh-c-,direm que et hora de trebal^r•traieot-noi ela mestres jove«, qu<;Tindran amb nosaltres si ela podeui 'tionar líoa garantia d'actuació seriosa.

Però no en tenim prou ile quo vin-guin; d'ells tota sols, no en faríemgran eoaa. Cal que ena avancem aalia, i tem uua Escola Normal »per amartres, i per a Joves que vulguin ar-guirla carrera. Aquesta Idea cul <i!r-Toa que no és original nostre. Ja l'hemtrobada «mbrionàriament en l'espe-rit do l'organització. '

Bu aquesta Normal nostra, els pro-foMora aeran gent insigne dins elcamp de la ciència, i principalment•11 el de la sociologia, car jo us asse-guro que al nostre pais no en man-quea pa», i ni eu manquessin, proueu trobaríem que, obeint a les nostres

' idees d'universalitat, vindrien d'altresterrea. Aquesta idea és bona, mésporta »parella-ia una serle de dificúl-tala du tota eia ordres que no escapeu« i**fi de nocaltrcs.

fina aertajdoncii, potser més prítctic

í mos segur i econòmic, recollir el,pian que ja'tnnla l'Organització abanad'aquesta repressió, comès el de mi-rar en cada Siildicat quants jove» hiha amb disposicions Innatos per amestres, ' i ' fer los anar a 1« Normaloficial on nvui Ics ensenyances sónftsstits serios-1« i qiinsi absolutamentlliuros de pmicii|i;u:¡(5 sectària, forade l'assign vtimi religió, i pagar-los aaqupstsjovos els estudis i alaveguda,com que la dificultat per a ells con-SisMx en l'haver de defensar el jor-na!, (lon«r-Ios tot el temps d'estu-dfants la setm.itiadn que els correspon-dria segons l'edat i la regla general,en l'ofici do qu f t procedissin.

Us havem dit en ¡iltre lloc, quo ensseria fàcil do portar a terme tot ei plad'ensenyament que ten(m de realit-zar, i ura 1mm d« toruar un xic enre-ra por a (robar aquell puuf iparlar-ne.

He ui t dir inóltos vegades, i vosal-tres hu haveu oït també—el dia quevàreu constituir aquesta Comissió,aquí mateix va repetir-se aquell critquo ix'spon a l'anhel que tots portera:-•liem do crear, imprescindiblement,l'escoln racionalista! .Nosaltres femcor n, les vostre* veus i anhels, i tam-bé diem:-Si; hem de fer l'escola ra-cionalifttti. Venim aqni disposais afi'r-la, penino cai qm> tothom sàpigales coses que els obrers fan, per a quètothom vrgl PU ells nua mostra bonclara i indubtable de, quina <-s l'orien-tació de l'Organització, i com sentl'í)rgïinit!íaoió la qüestió <le l'ense-nyai>i;a.

Deixem ben sentat que nosaltres 'creiem imprescindible fer una escola.Posem-nos, per a més comoditatd'ôx-,posició, en la suposició que ja la te-,nim feta. Creieu que una escola, nidues, ni cinc, ni deu, ni vint, revoleael nosire problema escolar? Podemfernosaltres via t esceles?

I no ja tan sols fer-les, car poUorsí que les faríem, però hem de pensareu mantenir-les. Sabeu el que costanua escola senzilla, però al nivell Aquo la nucessitem nosaltres? Sabeu elque val l'entreteniment d'una escola?Us heu donat compte de la magaitutde nostre problema escolar? ;

Nosaltres, amb l'aire de posar-nosenfront de tots vosaltres amb perill defer refredar de moment, per recobrar-hi després, la(vostra simpatia, us diemque no. Aquesta afirmació nostra ésftlla d'un sever examen de la qüestió.Vagin parlant per nosaltres les xifres;elles ens aniran mostrant damunt* latnula els factors d'aquest probleín».Quin és el ceus escolar de Barcelona?

Eu 1917, quan no hi havia la densi-tat obrera d'ara, IB població escolarque concorria a les escoles, i ja sabeuquu són molts, dissortadament, elsque no hi van, era, eu xifres rodones,de 82.090 infants i estudiants. D'a-quests 82.000, eu correeponien 14.600a los escolfs de l'Estat i 15.000 alscentres oficiáis i .a les dites acadè-mies, que junt amb els 48 mil que vana los privades, pujen T7.600. Els 4.400restants és de creure que no vau ala Ksiïoln, u bé que els col·legis parti-

1 culars,' per no tenir les escolis eo

condicions higièniques, escamoteeníes. seyes xifres. Bn els 14.600 alum-aeg esmentats ht ha la totalitat dels

•Jttls Ö'obrers? Salta a la vista que no.;TotS sabem el gran nombre d'infants'd'obrers que concorren a les escolesparticulars, i també ala Salessians 1Caristes, que són els qui s'emporten«1 major contingent de nois obrers, a64uBa de les mòdiques condicions

<iO»t8rials que els fan, encar que lestaorals siguin les més carregades.. Simplifiquem el problema a la sevanínima expressió, i fem pujar el nos-tra cena escolar, només, a 25.000. Javeleu que és una xifra ben modesta.Quiu nombre de locals necessitem»ojsaítres? Aquest nombre depèn de lacapacitat que tinguin, 'Bi nombre deescoles particulars que hi ha a Barce-lona és el de 543, moltisslmes d'elles,i són les méa importants, pertanyena comunitats religioses.

Fent-nos forts en l'optimisme queguia els nostres passos i portats perun anhel de simplificació establiremel nombre d'escoles que caldrà per afer iront a les més peremtbries neces-aiíats sense que això vulgui dir pasque havem resolt la qüestió. Posem50 escoles repartides per tot Barce-lona.

L'Ajuntament de Barcelona, per re-resoldre ei problema d'allotjament dela població escolar que ha de concór-rer a les escoles nacionals, (ja hem ditqiie es tracta exclussivament de fillsd'obrers) creu que necessite 54 esco-les, segons plans que té establerts, iitotes de tipus model que contindrienaOtOOO alumnes.

. -, ,

Ja veieu com amb tot i gastar-bimés de vint milions, encara no arribaa resòldíe àmpliament l'acolliment iinstrucció de la totalitat de fills d'o-brers. Nosaltres hem dit que hem dafer una escola, repetim que hem vin-gut a fer-la i que la farem.

Però hem de preguntar als amicsque ens diuen que tota la seva pre-ocupació és fer una escola; què és :el {que resoldrem amb una sola escola?Donem no obstant par fet, el tenir ea-coles. Quant val el sosteniment d'unaescola? A un mestre que tingui * laseva cura cent alumnes, que 11 voleudonar menys que ;4.500 pessetesanuals que són unes 12'40 pessetespésetes diarles? I a l'ajudant, quèmenys de 3.000 pessetes que resulten8'20 pessetes al dia? D'aigua, no esgastart per a dutxes, wàters i netejageneral 25 pessetes mensuals, que són300 anuals? D'electricitat, no pujaràen promig, uns mesos amb altres, 15pessetes mensuals o siguin 180 al'any? Per neteja i altres despeses me-nudes, no voleu gastar deu rals aldia? Són, doncs, descomptant ela diu-menges, 772 pessetes anuals. Per adespeses de renovada i adquisició dematerial, què menja voleu destinarque sine centeapessetes anual«? Totaixò, tenint en compte que l'edificifoa propi; ara també hi hem d'afegirla contribució que almenys pujarà 100pessetes anuals. Tot plegat puja dedespeses indispensables, i a ningú seli escaparà que eos quedem curts,O.ÍQ2 pessetes per any. Mo lii conap-tem les axcursioas a muntanya i elabanya de mar, tan imprescindibles.

Tot això per una escola mixta, nograduada, per a cinquanta pois | eia-quanta noies. Si repartim aquestes,despeses entre els cení* alumnes, euadonarà que cada un ens colta méa d«94 pessetes a l'any, ço que «wulta,per mes, prop de vuit pessetes/

Tot això en un cas particular, i pa*lesament insuficient. 81 voleia exten-dre la nostra atenció a tot ei proble-ma i arribar a crear molte» eacolas,ens vindrà, agrava* per lea dfitpetead'organismes directora qu« Usurand'ésser formats per personal tècnic iper escolea especials femenins», per álea noies més gnmdetes.

Si estenem la instrucció «ig vint-l-5.000 alumnes que tièiem que- hemd'instruir, s'eus presenten altres des-peses, que incloses a la qua eoa fa*portarà el fer mestres, arriban a 2,625pessetei anuals, o siguin prop de 8'50

•mensuals per alumne. Prenguem no-ta d'aquestes xlffw amb tot i vetareque son/ insuficients.

Cal advertir que aquí ens deixem, d«consignar les quantitats destinad« aconstruccions escolarà, o bé, »í no vo-lem fer escoles novea, pel pagamentde lloguers, que, en promig, pujarien45.000 pessetes anuals, .ço que «Mvindria a gravar el coet d« cada infanfper mes, nu« a fer pujaria sempesa, mensual a 9'90 pessetes.

S'aus presenta aixi el dilema «e»gttept: O ens limitem » fer la feta*que en «1 referent a escoles hem vin-gut fent fina aqui, i tot« ja sabeu qui» 'na és, o cerquem altres camins.. slmStan a satisfacció nostra, ouatant ooo*soladores tant mateix, fli no feia niuna cosa ni altra, cal .que abandonem,el noatre desig de voler resoldre el *problema de l'ensenyança raoionaUa- >;

fa. •-, "• * :

• , - i*tàt#im:^