siamo in una canonica - attori per caso-index · web viewmariabóca mia, taşi, senò ‘m tocarìa...

29
LA BUŞĺA commedia dialettale mantovana in tre atti di Maria Gabriella Bonazzi cell. 3288080393 – email: [email protected] N. di posizione SIAE 216769 Breve presentazione dell’autrice: “Per inventare una grande bugia, ci serve una bella fantasia. A volte e’ la disperazione a far nascere una certa situazione. La Bugia e’ come un sasso buttato nel fosso: crea un cechio sempre piu’ grosso. Ma la verita’ torna sempre a galla E vola per aria come una farfalla.” Elenco personaggi: Don Diego: sacerdote Maria: perpetua Don Giacinto: curato Anna: giovane donna Sindaco: sindaco Milli: madre di Anna Piero: il matto del paese Paolo: frate Gianna: campagnola Pia: altra perpetua Fulvia: vedova 1

Upload: doankiet

Post on 11-Jun-2018

217 views

Category:

Documents


0 download

TRANSCRIPT

LA BUŞĺA

commedia dialettale mantovana in tre atti di Maria Gabriella Bonazzi

cell. 3288080393 – email: [email protected]

N. di posizione SIAE 216769

Breve presentazione dell’autrice:

“Per inventare una grande bugia, ci serve una bella fantasia.A volte e’ la disperazione a far nascere una certa situazione.

La Bugia e’ come un sasso buttato nel fosso:crea un cechio sempre piu’ grosso.Ma la verita’ torna sempre a gallaE vola per aria come una farfalla.”

Elenco personaggi:Don Diego: sacerdoteMaria: perpetuaDon Giacinto: curatoAnna: giovane donna Sindaco: sindacoMilli: madre di AnnaPiero: il matto del paesePaolo: frateGianna: campagnolaPia: altra perpetuaFulvia: vedova

1

La scena: siamo in una canonica. Due perpetue sedute ad un tavolo: Maria e Pia.

PIA Al mestér dal prét l’è ‘l püsè pès ch’ agh sia: ‘l gh ha in sle spale tüta la paròchia!

MARIA E quel dla perpètua alora..? Che in pü la gh ha in sle spale anca al prét?PIA Al nòstar l’è ‘n mester ümile! Però che sodisfasión quand pr’esenpi al nòstar

prét al convertis na qual pecorella...MARIA Le pecorèle noaltar le cetema mia, preferema le galine: quele che quand ‘t le

sufi in sla pena ‘t vedi cal bel şald caponàs. Adès però ‘t le vedi pü; quei chi gh l’ha i sla tegn lor.

PIA Ma cos’è ‘t capì…?! Parli d’anime!MARIA Anime şalde? Pöl daras… s’è fat tanti ‘d chi cinés…!PIA Canbiem discors ch’ l’è mei! Com’è ‘l al növ cürà, Don Giacinto?MARIA So mia, nè. L’è sié més ch’ l’è rivà, ma savrìa mia come definìral. L’è sénpar

coi gióan: ‘s dà da far… ma èco… al par mia tant normale!PIA ‘T sè, nè ch’al vegn anca in la me paròchia a daragh na man a Don Olindo.MARIA Al sò, al sò, l’è sta al me Don Diego a consigliaral da dagh na man al to Don

Olindo ch’ l’era in dificoltà.PIA Al me Don l’è mai in dificoltà… par mi l’è ‘n sant!MARIA Al sarà mai ‘n sant come al me don Diego… com ‘l fa le prèdiche lü,

specialment ai fünerài... Gh è sénpar la céşa piena: fém sénpar al tüt eşaurito!PIA Adritüra! A propòsit da fünerài: stamatina al füneràl da Gèpe al scarpolin gh era

gnanca so moiér. Va ben ch’ l’è şà quindş’ ani ch’ l’è ‘ndada via, ma chì gh è restà anca na fiöla da dişdòt ani…. Poarina com’ la sigggàva, ch’ la sigggàva, ch’ la sigggàva!

MARIA T’ al credi, l’è restada da par lé a dişdòt ani! Lü, al pòar Gèpe al gh ha fat da pàdar e da màdar…. Cla brüta plandràsa ‘d so màdar an bèl momént l’è partida e chi s’è visto s’è visto! Bóca mia, taşi, senò….

PIA Chisà… forse la gh éa le so ragión.MARIA Certo: lé, bèla dòna, piena ‘d vita. Lü, ‘n stranfognìn sensa odór e sensa saór.

Però gh l’ha mia ordinà ‘l dotór da maridaà’l!PIA L’era restada in stato… nè?MARIA Eh sì… bóca mia, taşi, senò….(In quel momento entra il curato: Don Giacinto. Aria circospetta, agitatissimo, entra ed esce dalle stanze della canonica)MARIA Èco Don Giacinto. ‘T l’ho dit, mi, ch’ al par mia normale.PIA Bongióran, Don Giacinto!(Quello, per tutta risposta scompare definitivamente nelle stanze interne)MARIA Cal lì al nascondi na qual tara..!PIA Ben, mi a vaghi: s’è fat tardi. ‘T salüti, Maria.MARIA ‘s vedém dman, Pia!(Esce Pia. Entra l’arciprete: Don Diego)D.DIEGO Bongióran, Maria, s’è vist Don Giacinto?MARIA Che rasa s’ l’ho vist! Al paréa n’ava màta, dentar e föra dle porte dla

canonica…D.DIEGO Ma cosa dìsla, Maria?MARIA Bóca mia, taşi, senò ‘m tocarìa dir ch’ al gh ha na preda ala ca’ mata.D.DIEGO Cara la me Maria, la ringrasia al Signór ch’ l’ho ereditada da Don Dino, senò…!MARIA Senò…? M’avresal mai tòlt come perpetua?

2

D.DIEGO Lé, Maria, l’è na gran braa persona, però cla lingua lì la vorìa ‘n po’ püsè cürtina.

MARIA Diş’ al, Don Diego? Farò penitensa!D.DIEGO Brao! Tre ave, pater, gloria… e aqua in bóca.MARIA Ma Don Diego, par quant temp gh ho da tegnarla in bóca l’aqua?!(Si sente bussare)D.DIEGO Sü Maria, la vaga a vèrşar la porta, par piaşér.(Maria, brontolando va ad aprire. Entra Piero agitatissimo)

Bongióran, Piero, cosa t’è capità?PIERO Son gnì a digh na roba: ‘s ricorda, Don Diego, che tüti i ani agh porti ‘n vaşét

da marmelata da pesche?D.DIEGO Certo…. E l’è pran fina.PIERO Bén, st’an pòsi pü portagh la in quanto i m’ha ciavà tüte le pesche…D,DIEGO E chi è stà?PIERO S’ al savés, saria mia chì…. Saria in preşón; parchè, s’ a cati chi è stà, al màsi!D.DIEGO Adritüra! Ma dai, Piero, mia eşageràr! PIERO Trentatrì pèrsach, trentatrì cme i ani dal Signór. Tüte le matine le andàa a frigar

şó con an stras ümid. Incö, quand son andà a salütarle, gh’era pü gnint:na deşolasión!

MARIA Meno male ch’a t’è restà le fotografie!PIERO Con le fotografie ‘t fè mia marmelata, cara la me Maria, cara.MARIA Però l’è sénpar an bèl ricòrdo.D.DIEGO Sü Piero, mia rabì’t ‘acsì, bisogna perdonar.PIERO I perdoni intant ch’a so mia chi i è, ma quand i cati, i màsi... i màsi! Adio, Maria,

pensa a mi. (Piero si appresta ad uscire)D.DIEGO Indo’ vè’t, Piero? Vegni chì! Poar Piero, ‘m dispias...MARIA Mi ‘m dispias par la marmelàta!D.DIEGO Maria, aqua in bóca.MARIA Sübit.(Maria beve da un bicchiere e tiene l’acqua in bocca. Don Giacinto entra con aria circospetta)D.GIACIN Chi gh era ch’a sbraiava a cla manera lì?D.DIEGO L’era Piero! Poarét, i gh ha rubà tüti i persach. Sè’t quèl, ti?D.GIACIN No...No....No! ’L ma scüşa, Don Diego, ma gh ho d’andar a confesa’m da

Don Olindo.D.DIEGO Ma che pecà vöt avegh? Na persona candida cme ti... Bén, s’ a gh è bişògn ‘d

nisün, vaghi in dal stüdi.(Don Diego e Maria escono)

D.GIACIN Oh, pòar mi, se Don Diego ‘l gh és ‘d savér coş’è sücès!(Poi rivolto al Crocefisso...)Signór, parchè ....parchè m’èt fat acsì stüpid ?(Enta un ragazzo con un cesto di pesche)

PAOLO Èco, Don Giacinto... La so part!D.GIACIN Dişgrasià! Ti e i tó amich... vardè in che situasión m’i mìs!PAOLO Cl’avàr da Piero.... vigliach s’al dà ‘n früt: bén la gh ha stà. D.GIACIN Taşi, làdar! M’i dit “Spèta chì e varda s’a vegn ‘n qualdün ch’a gném sübit! M’i

fat far da pal! A mi, an sacerdote... ma mi, av denünci!PAOLO ‘T pö mia faral, sinò ‘t perdi la nostra fidücia. D.GIACIN Però uatar i pers la mia.PAOLO Ma Piero l’è tròp ligà a la so roba. Lü, Don Giacinto, l’ha senpar dit ch’a

bisogna mia esar ligà a le robe materiali!

3

D.GIACIN Ma queste i è mia robe materiali... i è robe alimentari! Porta via chi pèrsach chìe dman ‘v farò saver le me decişión.

PAOLO Ma Don ...L’è stada na birichinada!D.GIACIN Le birichinade le va pünide.PAOLO Gh è Piero ch’ al gira pa‘l paés con na ronchina in man ....cal lì l’è pericolós!D.GIACIN Tö sü al corpo dal reato e fila via!PAOLO Ma Don Giacinto!D. GIACIN Föra! E te’ nascòst la refürtiva che s’ at ved Piero i è tragèdie!(Esce Paolo e Don Giacinto si rivolge al crocefisso)

Còşa faghi Signór? S’a taşi protègi di làdar, s’a parli pròvochi na carneficina. Vaghi da Don Olindo a confesam....Pòsi mia parlar con Don Diego: ‘m vergògni tròp!

(Don Giacinto esce di corsa. Entra Don Diego: ha dei fogli in mano, che appggiasu tavolo. Si siede. Entra Anna)ANNA Bónasera!D.DIEGO Öh, Ana, cara! Vegni, sentat chì vişìn a mi! ANNA Son gnida a pagar ‘l füneral ‘d me padar.D.DIEGO Gh è gnint da pagar, ansi s’ at gh è bisoşògn, son chì cme ‘n padar.ANNA Apùnto par quel son chì. Par tüti lü l’è ‘n padar, e dato che mi ‘n padar gh l’ho

pü .... ècom chì!D.DIEGO Còşa pòsi far par ti?ANNA Vöi vegnar a star chì. Gh ho ‘l sfrato, gh ho mia bèsi e so mia indóa ‘ndar.D.DIEGO Certo, par ‘n qual dì. Dopo gh è ‘t mia ‘n qual parént ch’a pöl da ‘t na man?ANNA No!D.DIEGO To madar?ANNA Mi e me madar a sem pü parent.D.DIEGO S’ho ben capì t’è mia avisà to madar dla dişgràsia… T’è sbaglià. Adès tóca a lé

tö’s cüra da ti. E pó, ricorda’t che to madar… l’è senpar na madar.ANNA No. Mi a vöi végnar a star chì. Tüti i dis che lü l’è cme ‘n padar! Papà: son chì.D.DIEGO Che giornàda! Prima Piero al mat con i so trentatrì pèrsach rubà; adès, cla

mata chì ch’la ‘m ciama papà… Ma tüti quei ch’a pèrd quèl, vegni a sercàral chì?!

ANNA L’è mia fnida: caro padre, at sè dré dventar nòno. Son in stato da tri més.(Don Diego prende una bottiglia d’acqua, ne versa un bicchiere e lo porge ad Anna)D.DIEGO Bevi, cara, e sta calma.ANNA Mi a son calmissima: a ‘l bea lü, pütòst, ch’a ‘m par agità.D.DIEGO Forse at gh è ragión… ma par mi agh völ quèl d’atar!(Prende una bottiglia di vino, ne versa un bicchiere e lo beve tutto d’un fiato)

E al padar dal pütìn la sa ‘l?ANNA No. Ma anca s’al la saés a cambiarìa gnint.D.DIEGO Parchè? Völ a ‘l mia töras le so responsabilità?ANNA A ‘l pöl mia.D.DIEGO E’l maridà?(In quel momento entra Don Giacinto)D.GIACIN Anna, còşa fè ‘t chì?D.DIEGO Ti sè ’t gnint da ‘n cèrt pütìn ch’a ‘l dovrìa nàsar tra sié més?ANNA (prontamente) No: lü ‘l sa gnint. Caro padre, lasa ch’a parla mi con Don

Giacinto an minüt. Dopo fnire’m la discüsiùn.D.DIEGO Va bén, a vaghi in céşa a meditar e pregar…ANNA Bravo, va a cercar n’ispirasión.D.DIEGO Al Signór ‘l iüta tüti, ‘t gh abii fidücia in lü, mia disperar…

4

ANNA Mi, dispera’m? Sarà mai vera… con an padar cme lü son in na bót ad fèr.D.DIEGO Nòstar padar l’è lasü.ANNA Insiém al mio.

(Anna è triste) Ormai è tüt finì...D. DIEGO No, l’amór al fnis mai!ANNA Mi ho senpar pensà che l’ amór al viv con al respir dle persóne; quand fnis al

respir, fnis anca l’amór.D.DIEGO No, Ana, ‘s pöl perdar al respir par senpar, ma i sentiment i viv ancóra.ANNA Gràsie dle so paròle, Don Diego.D.GIACIN Al vaga tranquil, agh pensi mi a la nostra Ana.(Esce Don.Diego)D.GIACIN E’ l vera, Ana, ch’at sè in stato?ANNA Sì, ma nisün gh ha ‘d savér chi l’è ‘l pàdar.D.GIACIN Ma Saverio ‘l gh ha ‘l dirito ‘d savér la vrità. L’è lü al pàdar, no?ANNA E chi altar?...Certo ch’ l’è lü, ma mi, Saverio, ‘l vöi pü védar.D.GIACIN Ma parchè ? L’è csì ‘n brào pütèl e ‘t völ bén dabón. L’è andà in Mèrica a

stüdiar parchè l’è stà so pàdar, al siór sindach a mandàrgal.ANNA Ma l’è şà ‘n més ch’ l’è partì e al m’ha gnanca fat na telefonàda.D.GIACN Ma adès còşa pénsat ‘d far?ANNA Mi vöi star chì in canònica finchè a nas al pütìn; dòp torò na decisión. Vöi mia

far cme me madar ch’ la s’è maridada parchè l’era in stato da mi... e dòp, varda che risültato: tri infelici, mi, lé e me pàdar.

D.GIACIN Mmmh... còşa dişa’t a Don Diego?ANNA Lasa far a mi! E ti, quél ch’ ha t’ho dit adès l’è come s’at l’és dit in confesión.D.GIACIN Va bén, segreto confesionàle. Ma ti, fà bèl, am racomandi.ANNA Mia preocüpa’t, son na bràa pütléta.D.GAICIN Mia tant!ANNA Incidente d’amore! Và... và a ciamàr Don Diego!(Uscito Don Giacinto, Anna si rivolge al crocefisso)ANNA Signór, s’at agh sè, perdóna’m par cla buşìa che, forse, am tocarà dir. Ma le

buşìe le völ gròse s’at vö che chialtar i ‘t creda...(Entra Maria)MARIA Cóşa fè’t chì da par tì, Anna, gh è mia ‘l prét o ‘l cürà?ANNA No, i è in céşa.MARIA Ma cóşa fai in céşa?ANNA I pregarà...! S’i prega mia lor ch’i è prét...! Ormai, prega pü nisün...MARIA E’t sentì par Piero? I gh ha ciavà tüti i pèrsach.ANNA Cóşa vöt ch’a sia, soquanti pèrsach... Gh è certi d’üni ch’a ciàpa ‘d cle ciavàde

tant, tant, tant... pègio !MARIA L’è véra, sè’t ! Sücéd ‘d chi fat... Bóca mia, taşi, senò...(Entra Don Diego)D. DIEGO Brava, Maria, aqua in bóca!MARIA Ancóra! Fòrsa d’aqua ‘m cresarà la pianta dal ris in dle büdèle...D.DIEGO Maria!(Maria si mette la bottiglia al collo. Si riempie la bocca d’acqua ed esce)ANNA Alóra, Don Diego... ha’l pregà? Gh è gnì l’ispirasión?D.DIEGO Cèrto ch’a gh è dle persóne, par esémpi to màdar, ch’a gh ha ‘l dovér d’aiüta’t.ANNA Me màdar no!D.DIEGO Sinò, al pàdar dal pütìn, al gh ha ‘l dirìto e ‘l dovér da tö’s cüra da ti... e ‘d lü.ANNA Lü, l’è inposìbil, ‘l pöl mia!D.DIEGO Dì’m chi l’è! Agh parli mi, almén ‘l gh ha da savér la vrità.

5

ANNA Ma lü la vrità al la sa şà.D.DIEGO Ma se prima ta m’è dit che lü al la savéva mia!ANNA Adès al la sa! E mi gh ho dirito da star chì in canònica finch’a nasi al pütìn.D.DIEGO ‘T sè pròpria na testùna. Chì at tégni sól s’at am dişi chi l’è ‘l pàdar.ANNA La völ al pròpria savér?D.DIEGO Cèrto!ANNA Sarìa mèi, par lü, ch’al la savés mia!D.DIEGO Quél, làsa’l giüdicàr a mi.ANNA Al pàdar l’è....D.DIEGO L’è...?ANNA Mi agh al dighi, ma lü... Agh l’ha da dir a nisün: questa l’è na confesión. Al

padar l’è... Mi vöi mia responsabilità se dòpo gh végn ‘n cólp!D.DIEGO Gh ho le spale robüste!ANNA Insóma, l’è....l’è.... Don Giacinto!(poi sussurrando)

Signór, s’ at agh sè, perdóna’m... Come buşìa l’è gròsa, ma indispensabile(Don Diego si gratta un orecchio)D. DIEGO Ripeti. Ho mia capì...ANNA Sì, l’ha capì!D.DIEGO Ma no... no!ANNA Ma sì...sì!D. DIEGO L’è inposìbil... Dim’al ch’ l’è inposìbil!ANNA Gh l’ho dit, mi, ch’ l’era mèi ch’a taşés... Ma lü, testón, e, con tüt ‘l rispèt, anca

curiós...e petegolD.DIEGO Ma Don Giacinto l’è na persona candida... an sant!ANNA Anca i sant, quand i è al mónd, i pöl far ‘n qual pecà... E pó, “indóa an s’an

créd, l’aqua la rómpi...”D.DIEGO Oh... pòar mi! Pòar mónd! Ma quand al vedi...!ANNA Eh, no, Don Diego, mi gh l’ho dit in confesión! E pó, l’è mèi mia far rümór! S’al

la sént la Cüria...!D.DIEGO Oh, pòar mi!ANNA E mi, alóra? Almén, lü, l’è mia incinta!D.DIEGO Créda’m, preferirés èsar in ti! Oh... ma cóşa dighi!ANNA Alóra, cóşa faghi... Vaghi o staghi?D.DIEGO Par adeè ta stè chì. Dòp, pensaréma còşa far. Maria...Maria!(Arriva Maria, ancora con l’aqua in bocca)

Maria, prepara na camarìna par la Ana. La starà chì con noàltar par an qual més.

MARIA Va bén!(Maria ed Anna escono insieme.Rientra Don Giacinto )D.GIACIN Indo’ èla andada l’Anìna?D.DIEGO L’Anìna l’è andada a lèt. La starà chì in canònica ‘n po’ ‘d ténp; dòp ‘s vedrà.

Sè’t contént?D.GIACIN Cèrto ch’a son contént. Poarina, la gh ha nisün!D.DIEGO Però la gh ha sénpar ti!D.GIACIN Cèrto: la me amicìsia, al me apògio morale... quél la gh l’avrà sénpar.D.DIEGO Vorìa védar ch’a fös mia acsì...D.GIACIN S’èla confidàda?D.DIEGO Pürtròp, sì!D.GIACIN Ma... gh ha la dit tüt?....Pròpria tüt?D.DIEGO Sì... tüt... tüt.... pürtròp!

6

D.GIACIN L’è giüst èsar severi... Ma ‘l sà, Don Diego, dle vòlte... la carne è debole!D.DIEGO Eh... ma ‘l dişa’t acsì?!D.GIACIN E cóm agh ho ‘d dìrga’l? Par quaşi ch’a sia cólpa mia! Al sò ch’ l’è preocüpà

par la Ana, ma ‘l vedrà ch’a sisteméma tüt: agh a starò vicìn mi. Da mi la gh ha senpar ‘vì la màsima fidücia.

D.DIEGO (fra sè e sè) E l’ha fat bén!(Esce Don Giacinto. Don Diego si rivolge al Crocefisso)

Signór, ti ta m’è ciamà a Ti ch’ agh éva şà vint’ani: mi, ‘n pòar pecatór! Am son sentì luşingà e, anca se la vita dal prét l’è mia facil, s’era sénpar contént. Ma adès, cla màndola chì... Signór, aiütam Ti a èsar a l’altésa dla me misión. Confìdi in Ti!

(Entra Piero: il matto)PIERO Don Diego, son chì. Gh è mia la Maria?D.DIEGO Pensi che la Maria la sia şà a lèt. Ma còşa fè’t in gir da st’ora?PIERO Son mia bón da dòrmar. Gh è mia la Maria?D.DIEGO Dòrma’t mia par via dla Maria?PIERO No par via di pèrsach!D.DIEGO Và a lèt, Piero, e dòrmach insìma. Dman ‘t vedrè le ròbe sóta na lüce diversa.PIERO ‘L varda, son gnì a portàgh la ronchìna, vöi ch’al la tegna lü, acsì ‘m végn mia

cla tentasión... Ho pensà che l’arma bianca l’è tròp: tüt cal sanch in sle man...D.DIEGO Brào, Piero, da’ chì!(Piero esce e rientra subito dopo con un fucile da caccia)PIERO Ho pensà che s’a cati i làdar... chést l’è mèi...D.DIEGO Piero, no! Sà chì: gh abi giüdìsi!PIERO Gh al daghi sól se in cambi am dà na pistòla... Gh al na pistòla, Don Diego?D.DIEGO Ma quala pistòla! L’ünica arma dal sacerdòte l’è la preghiera!(Don Diego allunga la mano per prendere il fucile, ma Piero s’allontana)PIERO Brào, al prega par mi, ma mi ‘l sciòp al tégni... as sà mai!(Piero esce di corsa)D.DIEGO Ma che mat cal Piero lì. Sperém bén...(DonDiego si siede sconsolato)

Signór, còşa gh ho da far con Don Giacinto e la Ana? Dovrìa confidàm con al Vèscov... vedarém. Intant, stanòt, staghi in pe’ a controlar: vorìa mia ch’agh fös na qual füga da na camera da lèt a cl’altra...

FINE PRIMO ATTO

7

SECONDO ATTO

La stessa scena del primo atto. Don Diego dorme con la testa appoggiata sul tavolo. Entra Maria con una tazzina di caffe in mano.

MARIA Don Diego, svèglia : l’è ora dla mésa!D.DIEGO Che ór’è?!?MARIA Manca ‘n quart a le sèt!D.DIEGO Şà e tüt? E Don Giacinto?MARIA L’è şà andà in céşa. Ma cóm’èla, Don Diego, ch’ l’è trè nòt ch’al dòrmi mia in

dal so lèt? Cioè, da quand l’Anìna l’è gnìda a star chì! Tüta la nòt sü e şó pr i coridòi: par ch’al gh àbia da far la guardia a ‘n qualdün!

D.DIEGO Son in pensér par cla pòvra pütléta lì.MARIA Mi ‘m par ch’la staga bén! La gh ha sól ‘n qual distürb da stòmach, ma ‘t al

credi: la magna par dü. E pó, gh è Don Giacinto ch’agh a stà da vşìn. L’è ‘n vero teşòr cal cüràto lì, pròpria al la tégn cüràda!

D.DIEGO E lé la sa mia fin a che punto, Maria...MARIA Eh no... ho vist anca mi che brào ch’ l’è!D.DIEGO Bén, mi vagh a dir mésa.MARIA Bongióran.(Esce Don Diego, entra Pia)PIA Ciao, Maria, cóşa 'm cónta‘t d’ növ?MARIA Ciao, Pia. E’ t sentì cóş’è sücès a Piero?PIA Öh… Ma quéla l’è mia na novità! L’ha şà stracà al mónd coi so trentatrì

pèrsach.MARIA Tüti i minüt l’è chì in canònica a stüfar…PIA Ma queéa l’è na mèşa scüsa: al végn pü che atar par véda‘t ti.MARIA Ma cóşa diş’ at?PIA Sò ch’al gh ha dle intensión sèrie.MARIA Ma chi, Piero?! Cal lì da sèrio al gh ha gnint; cal lì l’è tüt sémo.PIA L’ha dit ch’ l’è mat par ti.MARIA No, cal lì l’è şà mat par so cónt.PIA Se son rose, fioriranno…MARIA Pia, in dal me giardìn l’è şà ‘n bèl pesolìn che le me ròşe i è şà sfiorìde.PIA Beh, laséma pèrdar. Dì’m, pütòst, è’l véra che l’Anìna l’è gnida a star in

canònica?MARIA Eh sì, poarìna: l’era tant şó che l’arciprét l’ha pensà bén d’ospitarla ‘n po’ par

iütarla a riprenda ‘s…(Intanto Don Diego entra e si mette in ascolto senza farsi notare)PIA Ma so màdar, che fin a l’ha fat?MARIA Chi è ch’al sa!PIA E al sìndach? Ta ‘l sè, nè, ch’ i dşéa ch’ l’era lü al pàdar a dl’Anna.MARIA Öh… T’i catàvi incantonà ad partüt, ma lü l’era şà maridà, con an fiöl.PIA Ta ‘t ricordi, nè, che lé la sè spoşàda in prèsia col scarpolìn… e dòpo sèt més

è nat na setmìna…MARIA (allusiva) Ogni tant nasi an qual setmìn…(Interviene Don Diego)D.DIEGO Acsì cóm’ a nasi dle bèle bagole!(Maria balza in piedi)MARIA Ma Don Diego, as fava dò paròle, tant par inganàr al témp...D.DIEGO Inganàr al témp con dle calünie a fa mia onór a la paròchia.

8

MARIA Qale calünie? Bóca mia taşi, sinò...D.DIEGO Maria...(Maria intanto si avvicina alla finestra)MARIA Ho capì: aqua in bóca. Però, prima, al végna a védar na ròba...(Don Diego e Pia si avvicinano alla finestra)PIA Cóşa gh è da védar? Tòh, varda, gh è al siór sindach ch’a gira avanti e indré.D.DIEGO E alóra? La strada l’è da tüti...MARIA L’è şà dü dì ch’al fa la rónda a la canònica, sénsa avégh al coragio da sonar al

portón.PIA Beh, mi a vaghi. Ciao, Maria, s’ a vedi Piero, cóşa gh ho da dìgh?MARIA Pia, ma cóşa t’è gnì in mént? At vorè mia fa’m da sìa? “Üa, fich e mlón, ogniün

a la so stagión”.D.DIEGO Che storia èla chésta?(Maria si riempie la bocca di acqua ed accenna all’impossibilità di rispondere; poi torna alla finestra)MARIA Öh, al siór sindach l’è dré ch’al cata al coragio ‘d sonàr.(Si sente il suono del campanello: due squilli)

Avanti, avanti! Che sorpresa, al siór sindach!(Entra un signore molto elegante e si toglie il cappello porgendolo a Maria. Maria accenna a un inchino)D.DIEGO Bongióran, siór sindach, al s’acòmoda.(Maria porge una sedia al sindaco e s’appoggia comodamente sulla spalliera)MARIA Cóm’ èla, siór sindach, da sté part?D.DIEGO Maria, par piaşér, và a preparar an bèl cafè par al siór sindach!SINDACO Grazie, lo gradirei.D.DIEGO Qual bón vént, siór sindach? Mi credi ch’ l’è la prima vòlta ch’ al s’onóra dla so

preşénsa!SINDACO ‘L sindach l’è l’amich da tüti...D.DIEGO Anca da quei ch’i l’ha mia votà?SINDACO Sopratüt da quei! Ma, bando ai preanboli... mi sò che l’Ana Bonişi l’è gnida a

rifügiàs chì da lü parchè la gh ha tanti problèmi. Bén, mi vöi aiütarla a tüti i cósti, e con tüti i mèşi.

D.DIEGO Questo agh fà onór, ma pòsi savér, da gràsia, parchè tanta generoşità?SINDACO Come sindach gh ho ‘l doér d’aiütàr i citadìn in dificoltà.D.DIEGO Par quél ch’ a sò, chesta l’è na noità, quand as trata mia dla so persóna.SINDACO Insóma, la Ana l’è ‘n caşo speciale! L’è l’amiga ‘d me fiöl... l’è la fiöla ‘d na me

carissima.........Insóma....D.DIEGO Insóma?SINDACO Insóma, gh ho da confesàm.(Don Diego fa il segno della croce , mormora qualche parola in latino...Poi...)D.DIEGO Parla figliolo, liberati, parla figliolo, quanto tempo è che non ti confessi?SINDACO Disnöv ani...D.DIEGO Diciannove anni, figliolo?SINDACO Sì, disnöv ani fà ho fat ‘n pecà pran gròs! ’m son mai confesà parchè la

confesión la prevéd al pentimént, e mi, da cal pecà lì, am son mai pentì... nè ‘m petirò mai!

D.DIEGO S’at vö ch’ at aiüta ‘t gh è da dì’m da che còşa ‘s tràta!SINDACO Disnöv ani fà ho pèrs la tèsta par na pütléta, la madar dla Ana. L’è stada na

gran fiamàda!D.DIEGO ‘L föch dl’infèran

9

SINDACO No, l’era ‘l Paradìs. L’è stà ‘l periodo püsè... Püsè bèl, püsè colorà dla me vita! Però s’era maridà con la me Delfina, ch’ l’era in stato da Saverio; csì lho doìda lasàr, ma con an gran dispiaşér...

D.DIEGO E le?SINDACO La paréa na mata: dü més dòpo l’era şà maridada con al scarpolìn. Dopo sèt

més è nat na pütìna: la Ana.D.DIEGO E alóra? Al sospèta, forse, che l’Ana la fös so fiöla, siór sindach?SINDACO Le la ‘m l’ha dìt, pòch témp dòp. L’era ancór füriósa! L’avrìa volì che lasés me

moiér par scapàr con lé, ma mi ‘m l’ho mia sentìda d’afrontàr al scandalo... e adoràva ‘l me pütìn! Pensi d’aver fat bén, parchè la me Delfina l’era n’àngil, prima ancóra d’andàr in ciél.

D.DIEGO Caro al nòstar siór sindach, l’ha fat na bèla confüsión! Però, adès, al gh ha da mostràr al giüst pentimént.

SINDACO Vorìa tant èsar pentì, am creda, Don Diego, ma riési mia. Però ho pagà: sà’l, ho patì le péne dl’ifèran. Quand, pó, am paréa che me fiöl ‘l gh és na simpatìa par l’Ana, s’era föra ‘d mi, e l’ho spedì in Mèrica.

D.DIEGO ‘S méta chiét. L’interès dla pütléta l’è rivòlt a tüt altra persóna. Gh al pòsi asicürar.

SINDACO Questo ‘m mét al cör in pace, gràsie. Mi, però, son gnì chì par podér aiütar la me pütléta, almén finansiarménte! In fórma anònima, natüralmente.

D.DIEGO Féma com’al völ lü, ma sarìa giüsta dìgh la vrità a la pütléta!SINDACO Questo l’è inposìbil.D.DIEGO Lü ‘l sa mìa indóa pòsi rintraciàr so madar? SINDACO No, ma pòsi far dle ricerche e scoprìral.D.DIEGO Brào, ‘m al faga savér al pü prèst.SINDACO E l’asolüsión?D.DIEGO Sè’t pentì?SINDACO Dal mal ch’ ho fat, sì, ma dal bén ch’ ho volì, no.D.DIEGO Fé’m acsì: mi, intant, at daghi na mèşa asolüsión. Fà peniténsa e pó an

parlaréma.SINDACO Mi vaghi; ‘m racomàndi la me Ana.(Si stringono la mano. Il sindaco esce )D.DIEGO Chì, la facénda la ‘s cómplica sénpar püsè...(Si ritira anche Don Diego. Rientra Maria)MARIA Eco ‘l cafè... Ma indóa è’i fnì?(Entra Anna)MARIA Béat ‘n cafè, Ana?ANNA No, ‘m fà ingósa sol l’odór...MARIA Cóm’ èla? ’T fà ingósa l’odór dal cafè, dal minestrón, e cós’altar mi n’an sò. ’T

piàs i sotacéti... Oh mama.... Oh mama!ANNA Sì... dvénti mama!MARIA Ma... la sa’l Don Diego?ANNA Sì, anca Don Giacinto. E adès t’al sè anca ti, ma par adès gh l’ha da savér

nisün altar.MARIA Ana, e ’l pàdar?ANNA ‘L m’ha lasà prima ancór da savér ch’a s’era in stato.MARIA Pòar mónd... E che intensión a gh è’t?ANNA Par adès ho catà cal gnalìn chì! Dòp ‘s vedrà. Ti, però, taşi.MARIA Mi a taşi, ma cal lì l’è ‘n fasöl ch’ at pö mia tégnar nascòst.ANNA Ciapé’m le ròbe ‘n pò a la vòlta, andém piàn!MARIA L’era mèi ch’at andési piàn prima, cara mia!

10

ANNA Maria, fa’m da mama.MARIA Ta ‘m vö ciapàr cól sentimént, nè?(Anna s’avvicina, la bacia e fugge via)ANNA Aqua in bóca!MARIA Anca ti. Gh n’ho mia bastànsa da Don Diego!?(Maria s’accinge a bere il caffè: prima una tazzina, poi l’altra. Entra Gianna)GIANNA E’ permés? Ciao, Maria!MARIA Ciao, Giàna! Vöt ‘n cafè?....ma no, l’ho şà bevì tüt. Cóşa fè’t chì da st’ora?Gianna A l’ho fata grosa.. A l’ho fata grosaMaria Cosa et fat ? ‘T set cagada ados?GIANNA Magari !Gh è mia Don Diego?MARIA No. Pòsi far mi?GIANNA Sì, forse l’è mèi ch’at al diga a ti, e, dòp, ti ‘t al dişi a lü, e pó ti ‘t am dè la so

rispòsta.MARIA Na spécie da confesión par corispondénsa!(Maria s’alza va a prendere la stola , se la mette .Si siede vicino GiannaGianna Set abilitada?Maria L’e tant ch a sun perpetua e m’è senpar piasì confesar qualdun!GIANNA Già....scólta’m. Stamatìna s’era in dal me òrt, quand ‘n bèl capón dla me vsìna

‘l s’è bütà da csà dla rete ‘d recinsión. Par mi, ‘l voléa süicidàs!MARIA ‘N capón da cl’avaràsa dla Fülvia ch’ la ‘t regala gnanca pü na galìna par

Nadàl!GIANNA Sì, quéla! ‘N capón giàl cme ‘l sól, gras cme n’òch. Le, al la ciamàa Stéfano.MARIA La ciamàa Stéfano ‘n capón?GIANNA Sì, ’l la ciamàa Stéfano cme ‘l só morós vèc... Anca lü.... Capón!MARIA Adès ‘m ricòrdi! L’è véra, ‘l gh éa vì cl’incidént in sal cantér.GIANNA Bràa!Quel ch è cascà a ganbe verte in sla cavriada E lì gh è partì quél ch’a gh

è partì... Ma tornéma a la me facénda: par farla cürta, mi l’ho binà!MARIA Però adès bişògna dàrgal indré!GIANNA ‘L sò, ma in dal volàr da csà dla rete i s’è ferì ‘l bèch. Mi, par mìa fàl patìr gh ho

tirà al còl!MARIA T’è masà Stéfano!GIANNA Insóma, masà... gh ho tirà ‘l còl...MARIA Par mìa fà’l penàr!GIANNA Sì, le péne gh i ho cavàde sübit, prima ch al gnes fred!MARIA Fórse avrìa fat istés, però, ‘l pecà l’è pecà gròs!GIANNA Anca ‘l capón l’è gròs: ’l sarà sié chili!MARIA Sié chili?! Che bèstia!GIANNA Pòar Stéfano!MARIA Sè’t pentìda?GIANNA Tant...MARIA Alóra, dagal indré.GIANNA Son pentìda, ma mia cretìna. Cla lì cme mìnim la ‘m denüncia!MARIA Sénta’m, vöi végna’t incóntra: dato che al pecà l’è gròs, spartéma’l! Mi ‘n töghi

metà dal to pecà e ti ta ‘m dè la metà dal tó capón.GIANNA E Don Diego che còşa dirà’l?MARIA Gnìnte, parchè noàltar fém cóm ‘l dìs sémpar lü: aqua in bóca.(Gianna s’alza e s’appresta ad uscire)GIANNA Gràsie, Maria, ta m’è solevà da ‘n bèl péşo. D’altrónde, l’è mèi che la Fülvia la

pénsa che Stéfano ‘l sìa volà in ciél, pütòst che savér che fìn l’ha fàt!MARIA Giàna, ‘t gh è pròpria dle gran delicatése

11

GIANNA Sun pran sensibile! Vot l’ala o al galom?MARIA Al voi taià ala lunga!GIANA Posi tegnr al col e le frataglie,,, sa tant le fa gnir al bro negarMARIA Và ben!GIANNA (uscendo) Gràsie, ciao!(Esce Gianna entra Piero)MARIA Piero, è’t catà i pèrsach?PIERO No, ma fra tüte le pesche m’è restà la püsè bèla: ti.MARIA Piero, ma che còşa t’è saltà in mént?PIERO La dişgràsia di pèrsach la m’ha dat al coràgio da dichiarà’m! L’è na vita ch’ a

t’ami, Maria, dìm da sì!MARIA Adès capìsi parchè i ‘t ciàma Piero ‘l mat!(Maria incomincia a correre intorno al tavolo, inseguita daPiero)PIERO Maria, ‘t sè tüta mia!MARIA Aiuto...Aiuto!(Entra Don Giacinto)D.GIACIN Che còşa sücéd chì?MARIA Sücéd al manicòmio... Ciàma ‘l sentetrèdas, i pompiér, la cèlere, i carabignér!(DonGiacinto s’intromette e blocca Piero)D.GIACIN Ma, Piero! An pò ‘d rispèt: ‘s tratégna!(Piero si calma)PIERO Maria, che còşa pénsa’t dla me propòsta?MARIA Sì.....Sì....Sì....’t prométi ‘d pensàgh... I mat bişògna asecondàri... Però adès

va là... Ciao!(Uscito Piero, Maria si lascia cadere su una sedia)MARIA Ma che spavént......Che spavént! D.GIACIN Cèrto ch’ al fà paüra! S’a pénsi a quél ch’a m’è sücès, gh è da tremar!MARIA Dìm.D.GIACIN Sò chi è stà a portàch via i pèrsach!MARIA Dim...Dim...Chi è stà?D.GIACIN Paolìn, Sèrgio, e Carlo!MARIA Ma và?D.GIACIN Eh sì, e i m’ha coinvòlt anca mi. Sénsa savéra’l i m’ha fat far da palo. Gh ho

paüra che Don Diego ‘l l’ha savì parchè l’è gnì tant sgrés in i me riguard... Prima ‘m tratàa da fiöl e adès l’è gnì tant sevéro e sgarbà che so mia còşa pensar e còşa far.

MARIA Mia preocüpàt, agh pénsi mi a parlar a Don Diego e a faral ragionàr.D.GIACIN Dabón, la farìa chésto par mi, Maria?MARIA Cèrto, volentéra!Ta m’è salvà da Piero!D.GIACIN Gràsie... Maria!(Entra Anna)ANNA Don Giacinto, m’è gnì vòia ‘d gelato!DGiacin In du vaghi? Ala Casa dal popol.. no! Maria No và ale Acli!D.GIACIN Vaghi sübit a töt’ al! Che güsti a vöt?ANNA Al limùn!D.GIACIN Va bén!(Esce Don Giacinto)MARIA L’è pran gentìle!ANNA ‘N vero tesòr!

12

(Entra Don Diego)D.DIEGO Indó’ è‘l andà Don Giacinto? Fra diés minüt gh’è la dotrìna e lü indó è’l?MARIA L’è andà a tör al gelato a la pütléta, ’l vorà mia ch’ agh rèsta na vòia. Dai, Ana,

tóca’t al cül!D.DIEGO Maria!(Entra Don Giacinto con il gelato)D.DIEGO Ho fat prèst?ANNA Oh, grasie! Gh n’avéa na vòia!D.DIEGO Don Giacinto, varda ch’ l’è ora ‘d dotrìna, invece d’andar a spas a tör gelati!D.GIACIN Ma ‘l m’ha dit lü d’èsar gentile con l’Ana!D.DIEGO Sarìa mèi ch’at fösi mén gentile e püsè sèrio!D.GIACIN Ma, Don Diego, mi con lü so mia quél ch’a gh ho da far!(Don Giacinto esce scosolato. Anche Anna è triste)ANNA ‘S la töga mia con Don Giacinto, lü l’è inocénte!D.DIEGO Cme ‘n serpént! ...Signór, perdónam!(Esce Anna)MARIA Agh par mia d’èsar ‘n po’ tròp sevér con Don Giacinto? ‘L varda che lilü ‘l s’è

acòrt dal so conportamént in i so riguardi; e ‘l sà anca ‘l parchè... Ma via, l’è mia ‘n gran pecà: pöl capitàr a tüti na qual marachèla!

D.DIEGO Parchè, a le, Maria, gh è sücès ancóra da far sèrte marachèle?MARIA Oh, quand s’è şóan s’an fà dle stüpidàde! A lü, gh è mai capità, Don Diego?D.DIEGO A miiiiii...?!? A mi no, ‘d sicür!MARIA ‘S véd che lü l’è ‘n sant! Ho sentì cèrte stòrie da prét, che da şóan i n’ha fat

dle marachèle! Tante vòlte i è le conpagnìe ch’ a tira a mal far. Prima da tüt gh è l’entüsiasmo da far quèl insiém, dòp ta ‘t nascóndi indóa càpita a consümar ‘l früt proibì!

D.DIEGO E dòp?MARIA ‘N po’ ‘d rimòrs, ma dòp ‘t pasa tüt parchè ta ‘t sè tròp godì!D.DIEGO Ma a le, Maria, gh è capità tante volte? E con chi?MARIA Sücès? Da gióvna...... da spés. Con chi? Con tanti!D.DIEGO Ah sì?MARIA Quasi tüti quéi dal paés, quéi dla me età, d’istà, natüralmént, ”Perchè i frutti

maturano d’estate e gli abiti leggeri non son d’impiccio”...D.DIEGO Maria, son sbalordì, mai avrìa credì che le...MARIA “Piccoli peccati di gioventù”... La ròba bişògna törla quand la gh è. Bişògna

savér sfrütàr le ocaşiùn e pó, dòp, lü a la dìs sénpar: ”végn perdonà tüt. Anca‘l pecà da Don Giacinto, che lü, poarìn, al savéa gnanc quél ch’al faşéa!

D.DIEGO Maria... la m’ha copà!MARIA (uscendo) Par csì pòch... Quante fòle!D.GIACIN (rivolto al Crocefisso) Signór, aiütam Ti. ’l diàol ‘l sè inposesà anca dl’anima

dla Maria! Tanti pecà sénsa pentimént. Pòvra Maria, la s’an rendi gnanca cónt.

FINE SECONDO ATTO

13

TERZO ATTO

Don Diego e Piero sono seduti al solito tavolo.

PIERO Lü, cme prét ‘l dovrìa obligàrla a maridà’m!D.DIEGO Varda, Piero, che ‘l prét al pöl sol consigliàr, mai obligàr. La Maria, pó!PIERO Mi sarìa ‘l marì giüst par le. ’ndó catarésla ün cme mi?D.DIEGO Cèrto che ün cme ti, Piero, l’è mia fàcil da catàr! Ma la Maria...(Entra Mairia con la stecca della polenta in mano)MARIA Ècola chì, la Maria!(Piero s’alza prontamente)MARIA Vàrda, Piero, che son armàda!PIERO Maria, vuoi maridarmi? L’estate è tempo di matrimoni!MARIA E ‘lóra parchè tüti i dìs: ”Luglio, agosto, moglie mia, non ti conosco”?PIERO Son ‘n bèl tipo, na brava persóna, ’t fnirè par inamorà’t da mi!MARIA Le perpètue le s’inamóra sol na vòlta in dla só vita.PIERO Quésta l’è la vòlta bóna! ‘t sè sénpar stada ‘l me tipo!MARIA E ti, ‘t sè sénpar stà mia ‘l me tipo! S’at piàs le perpètue, parchè gh

‘t dmàndat mia a la Pia?PIERO La Pia?....dìş’at? L’è sénpar stàda ‘l me tipo... Vaghi, vaghi!(Piero esce)MARIA Spéri d’èsam liberàda.D.DIEGO Maria, m’è restà inprès quél ch’ l’ha dìt insìma le perpètue...MARIA Quand ho dìt che le perpètue le s’inamóra sol na vòlta in dla vita?D.DIEGO Già, pròpria quél!MARIA Se ‘m dìs mia acqua in buca, gh ‘l spiéghi sübit.(Momento di silenzio)

Mi parlàa par mi. Mi gh ho volì bén sol a Don Dino. ‘L conoséa fin da pütìn. Quand l’è gnì föra dal Seminàri l’è gnì in cla paròchia chì e ‘l gh è restà sénpar. Mi, l’ho sénpar servì, cme lü l’ha servì la paròchia con ‘l stés amór.L’amór l’è mia sol quél che l’Ana l’ha fat con ‘l so morós!

D.DIEGO E Don Dino?MARIA Lü ‘l sè mai acòrt da gnint, senò ‘l m’avrìa alontanà. E quést ‘l gh éa mia

‘d sücédar, parchè ‘l gh éa bişògn d’avégh qualdün vişìn: l’era spés malà.D.DIEGO Ma lü era’l al corénte dal so pasàto, quand l’andàa par i òrt, con tüti i şóan dal

paés?MARIA Cèrto, ‘l gnéa anca lü!D.DIEGO Oh,... Madre Santa......Anca lü!MARIA ‘L varda che alóra l’era mia cme adès, ch’ a gh è ògni gènar da divertimént...

Alóra, d’invèran, gh era le sbrisiaröle in sal, quand as giasàva l’aqua con al gran frét ch’a faşéa. E via, con le şgalmarìne! E d’istà s’andàa a rübar la früta indó la gh era!

D.DIEGO (sorpreso e sollevato) Dunca, con quei dal paés l’andàa a rubàr la früta!?MARIA Cèrto, éa’l mia capì?D.DIEGO Santo Cielo.... Gràsie!(Si sente suonare il telefono. Maria si alza e va a rispondere)MARIA Sì, gh al dighi sübit (posa il telefono). Don Diego, gh è ‘l farmacìsta ch’ l’è dré

ch’al va!D.DIEGO Indó a va’l?MARIA In Paradìs! S’agh la cava, ‘l spèta che lü agh pòrta cal bigliét... d’andata sénsa

ritórno!

14

D.DIEGO Vaghi sübit. La varda, Maria, ch’a gh ha ‘d végnar ‘l siór sindach e la màdar dl’Ana. I gh ha da métar a pòst le ròbe...

MARIA Bene. Chésta l’è na bèla notìsia!(Esce Don Diego, entra Anna)ANNA Maria, varda, gh ho rifàt i lèt, ho mis sü ‘l mnestrón e ho lavà le scodèle dla

colasión!MARIA Gràsie, cara, l’è... l’è ‘n gran piaşér par mi avérat chì, e anca ‘n bèl aiüto! Stè’t

bén, stamatìna?ANNA Stamatìna l’è la prima matìna ch’a gh ho mia l’argatón. Incö, l’è na bèla

giornàda. Ho decìs da dir la vrità a Don Diego. Ho dit na busìa pran gròsa e so mia s’a sarò bóna da fa’m perdonàr.

MARIA Rècita na qual preghiéra. La sè’t quésta? “Ana, Anéta, stürasión benedéta, mésa Sant’Ana, San Piero ‘l la ciàma; San Luigi ghe rispónde: ”na bròca in ciél e n’altra in fónde”. Aqua dal mar, fontàna dal Paradìs, beàta cl’animìna ch’al la dìs. Chi la dirà vintinöv vòlte ‘l dì ‘d Nadàl, andrà in Paradìs volànd ”.

(Anna si mette a piangere)E adès, parchè, cara, sìga’t?!

ANNA Uàtar sì tüti csì bón con mi, e mi, ho fat la carógna!MARIA Cós’ avrè’t mai fàt?ANNA Mi voléa star sol an po’ chì!MARIA E alóra?ANNA Don Diego ‘l voléa ciamàr me màdar, e mi voléa mia, ’l voléa parlàr con al

pàdar dal pütìn e mi voléa mia...MARIA Ma ‘t vö pròpria far gnint! E alóra?ANNA Alóra, par farla cürta, gh ho dìt che Don Giacinto l’era ‘l pàdar!MARIA Ma ‘l pàdar da chi?ANNA Ma dal me pütìn!MARIA Apriti cielo! Chésta l’è na bestémia!ANNA Adritüra! Vè, s’era dispràda, ma adès ho capì e rimediarò al pü prèst.MARIA Adès capìsi parchè l’arciprét l’è csì rabì con Don Giacinto... poarìn!ANNA Ogi stés parlarò con Don Diego.MARIA E al pàdar véro, chi è ‘l?ANNA L’è Savèrio: ‘l fiöl dal sindach!MARIA Ah, meno male!(Poi rendendosi conto della terribile realtà si dispera)

Oh, no... Oh no... Mama cara, oh!(In quel momento si sente suonare il campanello)ANNA Vaghi da dla, adès, vöi védar nisün.(Esce Anna. Maria s’alza dalla sedia, s’appoggia al tavolo)MARIA Gesü...Gesü, Maria... So fradèl! ’gh vorìa ‘n miracól!(Si sente di nuovo suonare il campanello)

Rivi... arìvi!(Entra il sindaco)SINDACO Bongióran, Maria, gh è mia Don Diego?MARIA No, l’è andà a dar l’ Òjo Sant al farmacìsta! Parchè, mörar ... quél s’al fà tüti!(Il sindaco fa le corna.Si sente di nuovo suonare il campanello. Entra una signora molto elegante. Il sindaco s’avvicina e le bacia la mano)SINDACO Milli!MILLI Milli ieri, oggi Milena!SIDACO Com’a stè’t?MILLI Oh, Silvano!

15

SINDACO Oh, Milli!(S’abracciano)MARIA Fè pür con còmod!SINDAC Quant ténp Milli?MILLI  Disnöv ani e tri més.SINDACO E dü gióran.MILLI Alóra ‘t a m’è mia dişmengà?SINDACO No Milli, tenca del mio cuore!MILLI Csì ‘t am ciamài! Alóra ‘t a m’è mia dişmengà!SINDACO No, Milli... Mai!MILLI Che bèl! L’è cme tornàr indré i dal témp!SINDACO ‘T al sè, nè, ch’a son restà vèdof... La me Delfina la m’ha lasà.MILLI Anca i me marì i m’ha lasà...SINDACO I to marì? ‘T sè’t maridàda dò vòlte?MILLI No, trè: tri falimént.MARIA Lilé la i a consüma a la svèlta i marì!SINDACO Pòvra cara!MILLI Sénsa contàr ch’ i altre stòrie! Silvano, ho sénpar sercà l’amór ch’ ho pèrs

quand ‘t a m’è lasà ti... Inütilmént.(Il sidaco commosso le bacia la mano)SINDACO Oh, Milli! Déntar da mi ‘t a m’è mai pèrs!MARIA Ma chilór dü, che menàda!MILLI Siòch! Chi créda’t d’inbrojàr?SINDACO Fatale!MILLI Lasém pèrdar, parlém da ròbe sèrie. La me Ana?SINDACO La nòstra Ana!MILLI Sénti, a propòsit.... Mi gh avrìa na confesión da fa’t...(Improvvisamente entano Don Diego e Don Giacinto)SINDACO Don Diego, chésta l’è la màdar dla nòstra Ana.(Don Diego e Milli si stringono la mano)MILLI Piacere! Ma com’a stàla la me pütléta?D.DIEGO Pensàndo ‘l so stato, abastànsa bén!SIDACO Cóme, al so stato?MARIA Al so stato, ...in stato!MILLI Oh, mama, l’ho lasàda ch’a s’éra na pütléta, la ritrövi ch’a son şà nòna!MARIA L’è mia cólpa nòsra s’ l’è stada via ‘csì tant!D.DIEGO Maria, aqua in bóca!MLLI (Rivolta al sindaco) Scólta’m, mi gh avrìa da fà na confesión!SINDACO Taşi. Adès l’è püsè inportànte savér chi l’è ‘l pàdar!D.DIEGO Quél gh l’ha da dir Don Giacinto.SINDACO Parchè Don Giacinto?D.DIEGO Parchè lü ‘l la sa bén.D.GIACIN Mi pòsi mia parlàr.(In quel momento entra Anna, che vedendo la madre si sorprende molto. Poi, dopo un attimo d’indecisione, si butta fra le sue braccia)MILLI Ana, cara, cóm’a stè’t?ANNA Csì...MILLI ‘L sò ch’a gh ho mia scüşe, ma crédam, t’ho lasà parchè ‘t voléa bén...ANNA Chisà cósa t’avrési fat s’ at am volévi mal!

16

MILLI Védat, mi, quand son restàda in stato, s’era tròp gióvna, tròp mata e tròpdispràda par töram cüra ‘d ti, Giorgio, ‘l scarpolìn ‘l deşideràva tant avégh ‘n fiöl, ma ‘n na podéa mia avér. Son stada con lü ‘n po’ ‘d témp, ma dòp son doìda partìr: son sénpar stada n’ anima in pena.

ANNA Alóra me pàdar, l’era mia me pàdar!MILLI No, ma l’era mèj che ‘l to véro pàdar.ANNA Lü ‘l dşéa sénpar ch’ ‘t séri via a lavoràr. Ogni tant ta ‘t favi védar...

Ma, dòpo, pü gnint!MILLI M’è sücès da tüt. ’T contarò... adès son chì, e par sénpar.SINDACO E anca ‘l to vero pàdar!MILLI A propòşit, l’è n’ora ch’a sérchi da dir na ròba.SINDACO Adès però, lé la gh ha da dir chi l’è ‘l pàdar dal pütìn.ANNA Eh no, gh al digh mia cèrto a lü!SINDACO Ma cara, mi son ‘l to vero pàdar...(Anna sgrana tanto d’occhi, poi sviene)MILLI Cara, svèglia... Còşa sücéd?SINDACO Insóma, ’s pöl savér chi l’è ‘l padar?D.DIEGO Don Giacinto ‘l la sà.D.GIACIN Pòsi mia... (Poi sviene a sua volta)MARIA Anca cal chi l’è sa andà. Fè’v coràgio: ‘l pàdar l’è ‘l fiöl dal sindach!D.DIEGO Al fiöl dal sindach?(A questo punto è il sindaco ad avere un malore)MARIA Ma questo l’è ‘n svenitòio: l’è mia na canònica, l’è ‘n ospedàl!MILLI Silvano, l’è n’ora ch’a sérchi da dìrat che l’Ana l’è mia to fiöla, com t’éa fat

crédar par vendicàm dal to abandóno...SINDACO Oh, Signór, gràsie! Ma s’ l’è mia me fiöla, e l’è gnanca fiöla dal scarpolìn,

chi è’l so pàdar!MILLI L’è ‘n pilòta dle Milemìglia. ’L gióran ch’at a m’è lasà pasàva le Milemìglia...

Bén, a ‘n pilota ‘s gh’è inciodà l’automòbile pròpria davanti ‘d me pàdar. Intant che me pàdar ‘l metéva le man in sal motór dl’automòbile, al pilòta ‘l metéa le man adòs a mi.

SINDACO E l’è ‘t rivìst ancóra?MILLI No, na vòlta riparà l’automòbile, l’è andà tant fòrt, ch’ l’è rivà secónd!SINDACO Alóra son ‘n nòno felice. Staséra telèfoni a Savèrio ch’al végna a casa sübit.

Chisà cme ‘l sarà felice... Gh éa dit ch’at séri so sorèla.MILLI Perdonèm la buşìa ch’ ho dit: l’è la pü brüta ch’a pòsa esìstar!D.DIEGO Le buşìe i è tüte brüte, e le fnis par ferir anca quéi ch’i la dis.MILLI Ho sbaglià!SINDACO Milli ‘t am l’è fata gròsa!MILLI ‘L me erór pü gròs l’è èsam inamórada ‘d ti ch’at séri tant maridà e ‘n po’

balös. Però, pensa, ‘l nòstar amór, adès, i l’ha eredità i nòstar fiöi.SINDACO E noiàltar? Varda che la vita l’incomincia a quarant’ani!MILLI Alóra prèst l’è l’an giüst!SINDACO No cara, chesto l’è l’an giust!ANNA Ades però gh ho da confesàm mi.... Parchè la buşìa püsè gròsa l’ho dita mi.MILLI La sarà mai gròsa cme la mia.ANNA Mi éva dit che Don Giacinto l’era ‘l pàdar dal me pütìn!MARIA Ma chi vöt ch’al sia cal cretino ch’a pöl crédar a na ròba dal gènar!?D.DIEGO Mi son cal cretino lì, e gh ho anca sofèrt e ho giüdicà mal na santa persóna.

Sì, Maria, stavòlta ‘t gh è ragión: son stà ‘n vero cretino!ANNA Perdón!

17

D.DIEGO ‘T gh è da dmadàgh perdón al Signór... Mi t’aspèti sabat a confesàt.SINDACO Andéma, care, sarì òspiti in càşa mia. Andéma a telefonàr a Savèrio.MILLI Andéma, cara. Gràsie da tüt, Don Diego, e anca a lé, Maria!(Anna abbraccia Maria e bacia la mano a Don DIego)ANNA Pensè, ho catà na màdar e fórse anca na suòcera!D.DIEGO Và, cara, e sii ganerùşa e sincéra!(Anna esce insieme al sindaco e a sua madre. Rimasti soli Don Doego e Maria si siedono a tavola)

Bişògn pròpria ch’agh a dmanda scüşa a Don Giacinto par tüt ‘l malch’avéa sospetà da lü.

MARIA S’al völ ‘l me parér, l’è mèj ch’agh diga gninte, ‘l restarìa pran mal! Ormài è tüt sistemà.

D.DIEGO Sàla ch’ la gh ha ragión, Maria!MARIA Sàl, Don Diego, ch’ l’è şà dò vòlte incö ch’ am dà ragión?(Entra Don GIacinto)D.DIEGO Don Giacinto, ‘l végna, ‘s sénta chì! Béva’l quèl? ’N dulsìn, ‘n gelàto?(Don Giacinto è molto sorpreso e titubante)D.GIACIN No, gràsie, ma son contént ch’agh l’àbia mia pü con mi. E’la stàda la Maria

a spiegàragh bén la facénda di pèrsach ‘d Piero?(In quel momento si sentono suonare le campane)D.GIACIN Oh ,l’è l’ora dla mésa!.....Vaghi.... parléma dòpo.(Esce Don Giacinto. Anche Maria s’appresta ad uscire, ma...)D.DIEGO Maria , volém definìr la facénda di pèrsach da Piero?MARIA I pütlét dl’oratòri i gh ha tirà ‘n schèrs a Don Giacinto. Sénsa dìgh gnìnte i gh

ha fat far da pal in dal fürto.D.DIEGO Che confüsiùn, capìsi pü gnint!(Si sente suonare il campanello)MARIA Avanti!(Entrano Fulvia e Gianna)GIANNA Che disgràsia!FULVIA Che disgràsia, Don Diego, è mòrt ‘l me Stèfano!MARIA (a bassa voce) ‘L capón?GIANNA Tàşi.FULVIA ‘l me ècs morós! Poarìn, ‘l gh éa şà vì ‘n incidént ani fa... in cantér.GIANNA Eh, sì, gh era partì “I Paesi Bassi”... MARIA ‘L s’era savì!FULVIA E adès, dòpo ”I Paesi Bassi” ‘l gh ha piantà le péne!GIANNA L’è pran véra!D.DIEGO ‘m dispiàs pran tant, Fülvia! Còşa pòsi far par ti?FULVIA Vöi ch’agh diga na bèla mésaGIANNA CantadaD.DIEGO No :a persona discuionada gninte mesa cantadaGIANNA Gniaca al coro ‘d Farineli?D.DIEGO NoD.DIEGO ‘L sarà fat séns’àltar, Fülvia, va bén dmatìna?FULVIA Si, gràsie! Ma son disperàda!D.DIEGO Consólat, cara, in fondo na part da lü la’t l’éva şà lasà...FULVIA L’è vera! Ma lü ‘m diga na preghiéra speciale anca pa’ ‘l me capón. Anca lü ‘s

ciamàva Stèfano, anca lü sparì da cà la şmana pasàda.MARIA Che brüt destìn! Vöt ‘n consìglio? Lasa lì d’alévar di capón! Tégni di gài,

pütòst, fórse quéi i scapa mia!

18

GIANNA ‘N bùn gàl scapa mia s’a gh è na qual galìna.FULVIA Andéma, Giana. ’m racomàndi, Don Diego!D.DIEGO Dmatìna a le sèt.(Escono Fulvia e Gianna)GIANN (Uscendo) E ‘n coro a boche chiuse.. no . né!MARIA Bén, vaghi a ponsàr ‘n brişnìn... L’è stada na giornàda piena d’emosión(Esce Maria. Don DIego si rivolge al Crocefisso)D.DIEGO Signór, gràsie ch’è fnì tüt bén. Ma gh ho da dìrgal o no a Piero par i pèrsach?(Si sente un gran tuono. Una voce dall’alto grida)VOCE Don Diego......! .....Aqua in bóca!

FINE

19