taula de contingut – pla d’acciÓ per l’energia … · 1. introducció. marc general vivim...

Document I. Pla d’Acció per l’Energia Sostenible Ajuntaments de Sant Martí Sesgueioles

1

TAULA DE CONTINGUT – PLA D’ACCIÓ PER L’ENERGIA SOST ENIBLE - PAES –

PLA D’ACCIÓ PER L’ENERGIA SOSTENIBLE – SANT MARTÍ S ESGUEIOLES- ................................. 3

1. INTRODUCCIÓ. MARC GENERAL............................................................................................................. 3 2. ANTECEDENTS........................................................................................................................................ 3 3. OBJECTIU............................................................................................................................................... 6 4. DESCRIPCIÓ ACTUAL DEL MUNICIPI....................................................................................................... 6

4.1. Característiques geogràfiques del municipi .................................................................................. 6 4.2. Poblament i Habitatge .................................................................................................................. 6

4.2.1. Poblament .............................................................................................................................. 6 4.2.2. Habitatge................................................................................................................................. 9

4.3. Història i activitat econòmica.................................................................................................... 9 4.3.1. Història..................................................................................................................................... 9 4.3.2. Activitat econòmica ................................................................................................................. 9 4.3.3. Patrimoni Cultural................................................................................................................. 10

4.4. Clima i Aigües.......................................................................................................................... 10 4.5. Usos del Sòl i aprofitaments ....................................................................................................... 13

4.5.1. Vegetació .............................................................................................................................. 13 4.5.2. Espais del PEIN i Xarxa Natural .......................................................................................... 14

4.6. Vulnerabilitat del Territori ......................................................................................................... 14 4.6.1. Vulnerabilitat i capacitat atmosfèrica ................................................................................... 14 4.6.2. Contaminació acústica .......................................................................................................... 17 4.6.3. Contaminació lumínica ......................................................................................................... 18

4.7. Infrastructures i instal·lacions Municipals................................................................................. 18 4.7.1. Abastament: ..................................................................................................................... 19

4.8. Comunicacions i Transport Municipal i Públic ..................................................................... 21 4.9. Mobilitat................................................................................................................................... 23

5. AVALUACIÓ DE CONSUMS ENERGÈTICS................................................................................................ 24 5.1. Consums energètics del municipi ................................................................................................. 24

5.1.1. Per sectors (primari, industrial, terciari, domèstic, transports.) ........................................... 24 5.1.2. Per fonts (electricitat, GN, GLP i CL) .................................................................................. 27

5.2. Consums energètics dels equipaments municipals ...................................................................... 32 5.2.1. Energia Elèctrica.............................................................................................................. 32 5.2.2. Combustibles líquids........................................................................................................ 35

5.3. L’Enllumenat Municipal .......................................................................................................... 35 5.4. Consum energètic lligat al cicle de l’aigua ............................................................................. 36 5.5. Consum energètic lligat a la gestió de residus ........................................................................... 37

6. INFORMACIÓ SOBRE PRODUCCIÓ LOCAL D’ENERGIA ......................................................................... 40 7. AVALUACIÓ D ’EMISSIONS................................................................................................................ 40

7.1. Emissions del municipi ............................................................................................................... 40 7.1.1. Per sectors ............................................................................................................................ 44 7.1.2. Per fonts ........................................................................................................................... 44

7.2. Emissions de l’ajuntament. ...................................................................................................... 45 7.2.1. Emissions dels equipaments municipals per tipologia .......................................................... 47 7.2.2. Emissions per fonts dels equipaments municipals........................................................... 49

7.3. Emissions lligades a la gestió de residus.................................................................................... 50


2

7.5. Emissions lligades a la mobilitat ............................................................................................. 52 Veure la següent Taula (Taula 27. Emissions associades a la mobilitat ) ....................................... 52

7.5.1. Emissions lligades a la mobilitat per tipus de combustible ................................................... 55 8. DIAGNOSI I ESTRATÈGIA ENERGÈTICA................................................................................................. 56 9. PLA D’ACCIÓ ....................................................................................................................................... 57

9.1. Introducció................................................................................................................................. 57 9.2. Fitxes de les accions ................................................................................................................... 57 Reforma de les instal·lacions on es troben els vestidors i el magatzematge ...................................... 64 9.3. Taula resum de les accions......................................................................................................... 69 9.4. Valoració de les accions i priorització ....................................................................................... 81

10. PLA DE SEGUIMENT............................................................................................................................ 83 10.1. Introducció................................................................................................................................ 83 10.2. Objectius ................................................................................................................................... 83 10.3. Indicadors de seguiment .......................................................................................................... 83 10.4. Model d’informe de seguiment per a presentació davant de la Direcció General de Transport i Energia de la Comissió Europea ......................................................................................................... 98

INDEX DE TAULES............................................................................................................................. 109 ÍNDEX DE GRÀFICS ........................................................................................................................... 111


3

PLA D’ACCIÓ PER L’ENERGIA SOSTENIBLE – SANT MARTÍ S ESGUEIOLES-

1. Introducció. Marc general

Vivim una situació d‘autèntica emergència planetària, marcada per una sèrie de greus problemes

estretament relacionats: contaminació i degradació dels ecosistemes, esgotament de recursos,

creixement incontrolat de la població mundial, desequilibris insostenibles, conflictes destructius, pèrdua

de diversitat biològica i cultural…

És necessari per tant, assumir un compromís per mostrar, a tots els sectors de la població, una especial

atenció a la situació del món, amb la finalitat de proporcionar una percepció correcta dels problemes i de

fomentar actituds i comportaments favorables per aconseguir un desenvolupament sostenible.

Una eina que ajuda als Ajuntaments a assolir aquest objectiu és el Pla d’Acció per a l’Energia

Sostenible, un document que neix del pacte d’Alcaldes, i on es concreten les accions que cal dur a terme

a un municipi per tal de superar els objectius establerts per la Unió Europea per al 2020, anant més enllà

de la reducció del 20% de les emissions de gasos efecte hivernacle GEH al municipi tal i com s’ha

compromès al signar el Pacte.

A Sant Martí Sesgueioles, l’Ajuntament redacta el document del Pla d’Acció per l’Energia Sostenible

(PAES) amb el qual pretén proposar mesures per a la reducció de les emissions de CO2 a partir

d’auditories energètiques fetes sobre equipaments municipals.

2. Antecedents

Els documents que emparen la iniciativa Europea es resumeixen en:

A Nivell Global:

� IV informe del IPCC (2007): En el qual l'Organització Meteorològica Mundial (OMM) i el

Programa de les Nacions Unides per al Medi ambient (PNUMA) van crear el Grup Inter

governamental d'Experts sobre el Canvi Climàtic (IPCC) el 1988. Es tracta d’un grup obert a tots

els Membres de les Nacions Unides i de la OMM, els quals analitzen de forma exhaustiva,


4

objectiva, oberta i transparent, la informació científica, tècnica i soci econòmica rellevant, per

entendre els elements científics del risc que suposa el canvi climàtic provocat per les activitats

humanes, les seves possibles repercussions i les possibilitats d’adaptació i atenuació del mateix.

� L’Informe Stern (2007): Dins d’aquest informe s’ha examinat una àmplia gamma de dades sobre

les repercussions del canvi climàtic i sobre els seus costos econòmics, havent utilitzat diverses

tècniques per l'avaluació d'aquests costos i riscos. Tenint tot això en compte, l’evidència recollida

per la revisió ens duu a una clara conclusió: els beneficis de l’adopció de mesures promptes i

fermes superarà amb escreix els costos econòmics de la passivitat.

Segons l’informe la inversió realitzada en els pròxims 10-20 anys tindrà un profund impacte sobre el

clima durant la segona part del present segle i en el pròxim segle. Les nostres accions actuals i de

les pròximes dècades podrien crear el risc que es produeixi una important pertorbació de les

activitats econòmiques i socials, l'escala de les quals seria comparable a l'associada amb les grans

guerres i depressió econòmica de la primera meitat del segle XX. En conseqüència, es requereix

l'adopció de mesures a nivell internacional, ja que el canvi climàtic és un problema global. La nostra

resposta haurà de cimentar-se sobre una visió compartida dels objectius a llarg termini, en un acord

sobre els marcs que acceleraran l'aplicació de mesures durant la pròxima dècada i en plantejaments

mútuament enriquidors a nivell nacional, regional i internacional.

El canvi climàtic exigeix una resposta internacional, cimentada sobre una comprensió compartida

d'objectius a llarg termini i un acord sobre els marcs per a l'acció. Són ja nombrosos els països i

regions que s’han posat a treballar. La UE, Califòrnia i Xina es conten entre aquells amb polítiques

més ambicioses, que contribuiran a reduir les emissions de gasos hivernacle. Si bé la Convenció

Marc de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic i el Protocol de Kyoto, juntament amb diverses

associacions i altres plantejaments, estableixen la base de la cooperació internacional, es necessita

l'adopció de mesures més ambicioses a tot el món.

A nivell europeu:

� La carta de Leipzig: El Consell Europeu va establir dos objectius clau: Reduir almenys un 20%

les emissions de gasos d'efecte hivernacle d'aquí al 2020; aquest percentatge podria arribar al

30% en cas d'arribar-se a un acord mundial que comprometi a altres països desenvolupats a

assolir reduccions "comparables de les emissions i, als països en desenvolupament

econòmicament més avançats, a contribuir adequadament en funció de les seves

responsabilitats i capacitats respectives".


5

� El Pacte d’Alcaldes/alcaldesses: Una eina per afavorir el desenvolupament sostenible de les

ciutats que va ser llançada per la Comissió, per primera vegada, el mes de gener de 2008 amb la

finalitat de mobilitzar alcaldes i responsables polítics de tot Europa per arribar més enllà dels

objectius que, en matèria d'energia sostenible, es van fixar l’any passat els Caps d'Estat i de

Govern de la Unió. Segons va assenyalar la Comissió, es tracta de la iniciativa més ambiciosa

empresa fins ara en matèria de participació de ciutadans en la lluita contra l'escalfament global.

El Pacte d'Alcaldes parteix de la base que l'acció descentralitzada i impulsada des del nivell local

resulta bàsica per a complir amb el compromís de reduir l'emissió de gasos d'efecte hivernacle;

afegeix que els ens locals, grans i petits, de tota Europa, ja estan contribuint a reduir la

contaminació mitjançant l'adopció de programes d'eficiència energètica en àmbits com el

transport urbà i la promoció de fonts d'energia renovable en les àrees urbanes.

Sobre aquest punt de partida, els alcaldes es comprometen a anar més enllà dels objectius

establerts pels Caps d'Estat per a 2020 i reduir les emissions de CO2 als seus territoris en més

d'un 20% mitjançant l'aplicació d'un pla d'acció d'energia sostenible; es comprometen igualment a

adaptar les seves estructures urbanes i a assignar recursos per a mobilitzar a la societat civil

perquè participi en el pla d'acció, elaborar un informe d'avaluació anual per a seguiment i control

del pla, posar en comú les seves experiències i organitzar “Dies de l'Energia” o “Dies del Pacte

d'Alcaldes” per a donar a conèixer a la ciutadania els avantatges d'un ús energètic més

intel·ligent.

A nivell català:

Es troben referències d’iniciatives encaminades a l’aprofitament energètic eficient com:

- Pla Català de Mitigació del Canvi Climàtic 2008-2012.

- Pla de l’Energia de Catalunya 2008-2012.

- Catàleg de propostes per la Mitigació i adaptació local al canvi climàtic elaborat per l’Àrea de

Medi Ambient de la Diputació de Barcelona.


6

3. Objectiu

Definir les accions que l’Ajuntament de Sant Martí Sesgueioles ha de dur a terme, en els sectors

d’activitat on té competència, per assolir els objectius establerts per la UE pel 2020, i assolir, al menys, la

reducció del 20% de les emissions de CO2 a nivell municipal.

4. Descripció actual del municipi

4.1. Característiques geogràfiques del municipi

El municipi de Sant Martí Sesgueioles, de 3,80 km², està situat 4 km al SO de Calaf i envoltat pels

termes de Calaf, l'estrany apèndix de la Clau Reial dels Prats i el terme de Pujalt, que toca les mateixes

cases de la vila. Sant Martí té estació de ferrocarril de la línia Barcelona-Saragossa des del 1917, tot i

que la via fèrria, que passa a frec de les parets de la població i parteix pel mig el tossal del Puig, on es

localitzen els inicis de la població, va esplanar-se entre el 1857 i el 1860. També passa ran de la

població la carretera que enllaça Calaf amb la N-II a l'indret de la Panadella. El seu petit terme és drenat

per una sèrie de torrents, que formen la Riera Gran, tinguda per un dels discutits naixements de l'Anoia.

Sant Martí Sesgueioles acull 376 habitants (Idescat 2008). La població està presidida per un puig, en

què destaca la figura esvelta d'un campanar del segle XVI, que curiosament està aïllat de l'església

parroquial. El municipi conserva alguns elements antics com una portalada gòtica al carrer Vell i cases

com la Rectoria Vella, amb restes de finestrals i estructures dels segles XVI i XVII. Les principals

activitats econòmiques són l'agricultura, la ramaderia, la indústria i el comerç.

4.2. Poblament i Habitatge

4.2.1. Poblament

Les primeres notícies segures són del principi del segle XIV, quan es poden calcular un mínim de vint

famílies a la població (santmartinencs) per les signatures en els documents. Amb el despoblament iniciat

a mitjan segle, es reduïren a 9 el 1370 i pujaren a 12 el 1387. La població es mantingué molt reduïda ja

que només tenia 16 famílies el 1497 i 22 el 1553. A mitjan segle XVI, s'inicià un notable creixement, com

ho revela l'estructura del poble i el cens del 1626, que li dóna 52 famílies i 203 h. A la fi del segle XVII


7

una nova empenta demogràfica féu passar el poble de 65 famílies a 95 entre el 1695 i el 1740, i aquesta

atenyé les 160 cases i 634 h el 1782. La causa d'aquest creixement fou el desvetllament de la parairia i

del teixit de flassades al municipi.

La població continuà creixent fins a 194 famílies i 862 h el 1860, i des d'aleshores començà una

davallada de la qual encara no s'ha refet: el 1981 tenia 420 h, que el 1991 havien baixat a 363. Els

últims anys del segle plantegen un increment palatí que preveu una continuació per als pròxims anys.

EVOLUCIÓ DEMOGRÀFICA

ANY POBLACIÓ INCREMENT

% CREIXEMENT

1900 568

1930 565 -0,53

1950 581 2,83

1970 510 -12,22

1981 415 -18,63

1986 339 -18,31

1998 355 4,72

1999 355 0,00

2000 342 -3,66

2001 347 1,46

2002 356 2,59

2003 350 -1,69

2004 341 -2,57

2005 340 -0,29

2006 361 6,18

2008 376 4,16

PREVISIÓ DEMOGRÀFICA

2010 364 -3,19

2015 368 1,10

2020 372 1,09

2025 376 1,08

Taula 1. Dades demogràfiques de la població


8

EVOLUCIÓ DEMOGRÀFICA I PREVISIÓ POBLACIONAL

568 565581

510

415399

355 355342 347 356 350 341 340

361376

364 368 372 376

0

100

200

300

400

500

600

700

1900

1930

1950

1970

1981

1986

1998

1999

2000

2001

2002

2003

2004

2005

2006

2008

2010

2015

2020

2025

ANY

Nº

PE

RS

ON

ES

Gràfic 1. Evolució de la població

DENSITAT POBLACIONAL

88

89

91

90

87 87

93

96

93

94

95

96

82

84

86

88

90

92

94

96

98

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2008 2010 2015 2020 2025

Any

hab/

km2

DENSITAT POBLACIONAL

Gràfic 2. Densitat poblacional del Municipi de Sant Martí Sesgueioles


9

4.2.2. Habitatge

El terme de Sant Martí no té pràcticament poblament dispers: les úniques masies centenàries i encara

d'un parell de segles, són Cal Balard, Cal Fontanet, la Fassina de l'Iglésies i la Masia d'en Dalmases o

simplement la Masia. Antigament tingué també unida la quadra de Galí, existent ja el 1068, centrada

entorn del gran mas de Cal Codina de la Quadra, però aquesta el 1788 s'uní a Solanelles i més tard,

vers el 1840, es fusionà, junt amb Solanelles, amb els Prats de Rei.

No lluny de Cal Balard, vers l'extrem E del terme, la capella de Sant Valentí de Vilallonga recorda l'antic

castell i poblat de Vilallonga, que fou el centre jurisdiccional primitiu del terme, abans que prengués

increment el poble de Sant Martí.

4.3. Història i activitat econòmica

4.3.1. Història

El poble de Sant Martí Sesgueioles (647 m altitud) es va originar dins el primitiu terme del castell de

Vilallonga, esmentat des del 1022, bé que una mica desplaçat de la ubicació del terme actual. Sembla

que es trobava situat a prop del cementiri. El nou poble es devia establir al cim i al pendent del puig, vers

el lloc on el 1550 es va construir una església nova, de la qual encara resta el campanar. A

conseqüència del notable augment que la població patí a mitjan segle XVI es construïren noves cases

entre la nova església i la riera, a l'actual Carrer Vell, on es conserva una portalada de la vila d'arc ogival

o gòtic, al Carrer Major o de Baix, a la Plaça, al Pati, la Rambla i al carrer del Roser, aquest dit així per la

capella del Roser, que Pau Dalmases i altres vilatans alçaren vers el 1670. En aquest sector del poble

queden cases com la Rectoria Vella, amb restes de finestrals i estructures dels segles XVI i XVII.

L'embranzida que de nou prengué al segle XVII va fer construir noves cases a la dreta de la riera, on

sorgiren els carrers de la Ciutadella o Raval de Sant Miquel, del Molí i del Pont. Això féu que el 1779 es

comencés l'edificació al centre de la població de l'església actual. Els darrers edificis que hom ha

construït, malgrat la davallada de la població, s'ubiquen especialment al passeig de l'Estació i a

l'avinguda de Catalunya.

4.3.2. Activitat econòmica

Es conreen un total de 121 ha, 32% del total (Idescat 1999), predominantment de secà, destinades al

conreu dels cereals (ordi i blat). Els ametllers, que rodejaven els camps de sembrat, actualment han


10

estat pràcticament tots arrencats i la vinya, ja en decadència des de la fil·loxera, actualment ha

desaparegut. Pel que fa a les activitats ramaderes, sembla que durant els anys vuitanta es van veure

sotmeses a un procés de canvi dels sectors predominants, ja que l'oví va desaparèixer totalment el 1989

i el porcí va passar de 1.028 caps, el 1982, a 677 el 1991. Per contra, l'aviram, abans inexistent, és

actualment representat per uns 50 000 caps. Extingida l'antiga parairia i la confecció de flassades blaves

al principi del segle actual, la vila de Sant Martí continuà amb algunes fàbriques de teixits de cotó,

establertes a partir de l'electrificació del poble el 1920 i, més tard, amb tallers de gèneres de punt.

També en èpoques de crisi, especialment, s'han explotat mines o jaciments de lignit en el terme i

voltants com la mina de Ferrera, les mines del Biosca, del Davant, del Casals, els Carbons Grau o

Carbons de l'Anoia, del Saboner o Carbons Enrich, de la Unió Minera i del Xandri. Avui dia no s'exploten.

4.3.3. Patrimoni Cultural

La festa major de la població s'escau pel diumenge després del 15 d'agost, i el diumenge pròxim a l'11

de novembre es fa la festa major de Sant Martí. Al febrer, el diumenge pròxim al 14, es fa una festa de

caire religiós a la capella de Sant Valentí.

4.4. Clima i Aigües

Tipus de Clima

El clima de l’Anoia és Mediterrani Continental subhumit, i de tipus Prelitoral Central al sector Prelitoral.

La precipitació mitjana anual oscil·la entre els 550 mm al nord fins als 650 mm a l’àrea de Montserrat i la

serra d’Ancosa. Les estacions plujoses són les equinoccials i les seques són l’hivern i l’estiu. De fet, els

hiverns són freds a bona part de la comarca, amb mitjanes d’uns 6 ºC, i molt freds al nord amb mitjanes

de 3 ºC. Els estius són calorosos, entre 22 °C i 24 ºC de mitjana, causant una amplitud tèrmica anual

elevada. No hi glaça de juny a setembre.

Les dades climàtiques del municipi extretes del SIG MIRAMON són:

Amplitud tèrmica anual 16-17º

Concentració tèrmica estival (segons Thornthwaite) (*) 48% a 51’9 % (b’4)

Dèficit hídric anual (**) 100 – 200 mm

Precipitació mitja anual Mig est: 500 - 600 mm

Mig oest: 600-650 mm

Règim pluviomètric estacional TPEH

Tipus de clima (índex d’humitat de Thorthwait) (*** ) -20 a 0 sec sub humit (C1)

Temperatura mitjana anual Bona part del terme: 13-14 º

Extrem oest: 12–13 º


11

(*) Representació de la relació entre l’evapotranspiració potencial estimada per als tres mesos d’estiu i la resultant de determinar el total

anual, a partir de la qual Thornthwaite definí una sèrie de categories que expressen diferents graus de continentalitat.

(**)Representació de la diferència entre l’evapotranspiració potencial (ETP), o capacitat evaporant del sòl cobert de vegetació, i la real. A

mesura que aquesta diferència és superior, menys garantides estan les necessitats hídriques de les plantes.

(***) Representació del tipus de clima en funció de l’índex hídric anual. Aquest índex ve definit, segons Thornthwaite, per la diferència

entre l’índex d’humitat (relació percentual entre la suma dels excedents mensuals d’aigua i les necessitats anuals d’aquest líquid

expressades per evapotranspiració potencial) i el 60% de l’índex d’aridesa (relació semblant entre el dèficit anual d’aigua expressar per

la suma dels dèficits mensuals i la necessitat anual d’aigua). Thornthwaite definí 9 tipus de clima o regions d’humitat, vuit de les quals es

troben representades a Catalunya i són: Semiàrid (D) – 20 a – 40, Sec subhumit (C1) de – 20 a 0, Subhumit (C2) de 0 a 20, Humit (B1)

de 20 a 40, Humit II (B2) de 40 a 60, Humit III (B3) de 60 a 80, Humit IV (B4) de 80 a 100, Perhumit (A) > 100.

Aquestes dades es veuen representades en els gràfics següents:

Municipis - Base municipal 1:250 000 de Catalunya, versió 3.3 - ICC

Tipus de clima (índex d'humitat de Thornthwaite)

< -40 a -20 Semiàrid (D)

-20 a 0 Sec subhumit (C1)

0 a 20 Subhumit (C2)

20 a 40 Humit (B1)

40 a 60 Humit II (B2)

60 a 80 Humit III (B3)

80 a 100 Humit IV (B4)

> 100 Perhumit (A)

1:204954

2 0 10 km

N

Gràfics 3. Tipus de clima


Temperatura mitjana anual (ºC)

17 a 18 º

16 a 17 º

15 a 16 º

14 a 15 º

13 a 14 º

12 a 13 º

11 a 12 º

10 a 11 º

9 a 10 º

8 a 9 º

7 a 8 º

6 a 7 º

1:1229721000 0 5000 m

N

Gràfic 4. Temperatura Mitjana


12


Règim pluviomètric estacional

TEPH

THPE

TPHE

TPEH

ETPH

EPTH

PTEH

PTHE

PETH

PHTE

EQUILIBRAT

1:4099115 0 25 km

N

Gràfics 5. Precipitació Mitjana Anual i regim pluviomètric.


Precipitació mitjana anual (mm)

> 1250

1200 a 1250

1150 a 1200

1100 a 1150

1050 a 1100

1000 a 1050

950 a 1000

900 a 950

850 a 900

800 a 850

750 a 800

700 a 750

650 a 700

600 a 650

550 a 600

500 a 550

450 a 500

400 a 450

< 400

1:819841000 0 5000 m

N


13

4.5. Usos del Sòl i aprofitaments


Usos del sòl de 2002

Sense dades

Fora de l'àmbit de Catalunya

Aigua continental

Aigua marina

Congestes

Infraestructures viàries

Urbanitzacions

Nuclis urbans

Zones industrials i comercials

Conreus herbacis de secà

Conreus herbacis de regadiu

Fruiters de secà

Fruiters de regadiu

Vinya

Prats supraforestals

Bosquines i prats

Bosc d'escleròfil·les

Bosc de caducifolis

Bosc d'aciculifolis1:103938 1000 0 5000 m

N

Gràfic 6. Usos del Sòl i aprofitaments

Es detecten bàsicament els següents usos:

� Agrícola: Ocupa la major part del terme municipal. La major part de les finques agrícoles es

destinen al cereal, degut a l’arrencada de la vinya que es va fer fa alguns anys.

� Forestal: Es localitzen 2 petites zones forestals a la part meridional del municipi.

� Urbà: l’únic nucli es el del poble de Sant Martí Sesgueioles localitzat a l’oest del municipi.

4.5.1. Vegetació

L'Anoia forma part d'un conjunt de terres i de relleus situats a l'extrem oriental de la Depressió Central

Catalana, al límit i en contacte amb la Serralada Pre-litoral.

És una zona de transició cap a terres interiors del país, i forma una franja intermèdia entre la vegetació

mediterrània marítima i la més àrida. Cobria una bona part de la comarca l'alzinar de carrasca, però la

tala originada pel carboneig l'ha substituït per la pineda de pi blanc o el matollar.

Concretament, Sant Martí Sesgueioles forma part de la de l’altiplà (Altiplà Segarrenc) situat en la part

nord i occidental. El 80% del terreny presenta una sedimentació terciària amb predomini de

conglomerats. La seva vegetació permet als pobladors viure principalment de l’agricultura i la ramaderia,


14

combinades amb activitats de comerç. El terme és pobre en vegetació natural, tot i que hi podem trobar

alguns pins, alzines i garrigues.

4.5.2. Espais del PEIN i Xarxa Natural

Com es veu al següent mapa al municipi de Sant Martí Sesgueioles no hi ha cap zona considerada com

a zona de protecció especial ni per classificar-se com a espai d’interès natural ni per pertany a la xarxa

natura 2000.

Gràfic 7. Espais PEIN i Xarxa Natura 2000

4.6. Vulnerabilitat del Territori

4.6.1. Vulnerabilitat i capacitat atmosfèrica

S’han consultat els mapes de vulnerabilitat, que analitzen el risc d’exposició de la població i dels espais

naturals als contaminants atmosfèrics, i els mapes de capacitat del territori (MVCT, del Departament de

Medi Ambient) que indiquen les àrees amb unes condicions més favorables per a l’establiment de nous

focus emissors.

Els Mapes de Vulnerabilitat i Capacitat del Territori ( MVCT ) són una eina que permet avaluar la

incidència dels contaminants emesos a l’atmosfera en una zona determinada.


15

La capacitat és una mesura de la concentració “extra” que pot assimilar el medi ambient sense arribar a

la superació dels límits d’immissió legals. La mesura es realitza per mitjà de l'índex de capacitat, el qual

és la diferència entre la concentració mitja anual d'immissió d'un determinat contaminant i el valor de

referència que estableix la normativa pel contaminant d'estudi.

La vulnerabilitat és un indicador del perill d'exposició a un contaminant d'estudi. L'objectiu de la

vulnerabilitat és determinar quines són les àrees més vulnerables a problemes de contaminació

atmosfèrica. Per determinar la vulnerabilitat d'una zona s'ha de relacionar punt a punt els nivells

d'immissió d'un contaminant concret, la densitat de població i l'existència d'espais naturals protegits

(PEIN ).

Gràfics 8. Gràfics de Vulnerabilitat i Capacitats.

Vulnerabilitat al SO2

Capacitat al SO2


16

Vulnerabilitat al PST

Capacitat al PST


17

Vulnerabilitat al CO

Un i altre mapa fan únicament referència als següents paràmetres: CO, SO2 i PST. Segons la cartografia

del DMAH, l’àmbit objecte d’estudi presenta la següent vulnerabilitat i capacitat atmosfèrica.

SO2 CO PST

Capacitat Baixa - Molt Baixa ----- Moderada - Alta

Vulnerabilitat Nul – Molt Baixa Nul - Molt Baixa Baixa - Molt Baixa

Taula 2. Valors de vulnerabilitat i capacitat per la zona de Sant Martí Sesgueioles segons la

cartografia del DMAH.

Segons els mapes de capacitat i vulnerabilitat consultats, la vulnerabilitat per les PST és baixa i molt

baixa tant pel SO2 com pel CO, fet que indica una situació atmosfèrica favorable.

4.6.2. Contaminació acústica

Finalment, pel que fa referència a la contaminació acústica, segons la Llei 16/2002, de 28 de juny de

2002, de protecció contra la contaminació acústica, cal prendre les mesures corresponents per tal

de no sobrepassar els límits de immissió permesos que són els següents:

Valors Límit de immissió Valors d’atenció

LAr en dB(A) LAr en dB (A)

Zona de sensibilitat Dia Nit Dia Nit

Alta (A) 60 50 65 60

Moderada (B) 65 55 68 63

Baixa (C) 70 60 75 70

Taula 3. Límit d’immissió de soroll establerts a l’annex 3 de la Llei 16/2002 de 28 de juny de protecció

contra la contaminació acústica.


18

Com que no s’ha realitzat un mapa de capacitat acústica per al municipi de Sant Martí Sesgueioles, les

zones de capacitat acústica estan delimitades per l’Annex I del Decret 245/2005, de 8 de novembre, pel

qual es fixen els criteris per a l’elaboració dels mapes de capacitat acústica.

4.6.3. Contaminació lumínica

D’acord amb el què estableix l’article 5 de la a Llei 6/2001, de 31 de maig, d’ordenació ambiental de

l'enllumenament per a la protecció del medi nocturn, a Catalunya es consideren quatre zones en funció

de la seva protecció a la contaminació lluminosa. Aquesta classificació queda recollida en el Decret

82/2005, de 3 de maig, pel qual s’aprova el Reglament de desenvolupament de la Llei on s’especifica

que:

• Les zones E1 són les zones de màxima protecció a la contaminació lluminosa; corresponen a les àrees

coincidents amb els espais d’interès natural, les àrees de protecció especial i les àrees coincidents amb

la Xarxa Natura 2000.

• Es considera com a zona E2 el sòl no urbanitzable fora d’un espai d’interès natural o d’una àrea de

protecció especial o d’una àrea de la Xarxa Natura 2000.

• Les zones E3 són les àrees que el planejament urbanístic les qualifica com a sòl urbà o urbanitzable.

• Les zones E4 són àrees en sòl urbà d’ús intensiu a la nit en activitats: comercials, industrials o de

serveis i també vials urbans principals. Les determina l’ajuntament de cada municipi, el qual haurà de

notificar la proposta de zonificació al Departament de Medi Ambient i Habitatge, que n’haurà de fer

l’aprovació. No poden classificar-se zones E4 a menys de 2 km d’una zona E1. Actualment, l’Ajuntament

no ha establert les diferents zones dins el terme municipal, per tant s’adopten les marcades per la

legislació descrita.

En l’annex del Reglament que desenvolupa la Llei s’estableixen diversos paràmetres d’enllumenat

segons el tipus de zona, tal com el tipus de làmpades, enlluernament pertorbador màxim en il·luminació

exterior de tipus viari, índex màxim d’enlluernament en enllumenats per a vianants, entre d’altres.

4.7. Infrastructures i instal·lacions Municipals

El municipi de Sant Martí Sesgueioles disposa dels següents serveis:

- Abastament d’aigua potable (Ajuntament)

- Sanejament (Ajuntament)

- Energia elèctrica (FECSA-ENDESA)

- Xarxa telefònica (Telefònica, SA)


19

- Actualment s’està fent la instal·lació de la xarxa de gas.

- Depuradora verda.

4.7.1. Abastament:

Actualment, la xarxa de distribució de Sant Martí Sesgueioles, igual que el nucli de població, està molt

agrupada en una sola zona (no existeixen nuclis de població aïllats o lluny del gruix de població). Això fa

que l’extensió final de la xarxa de distribució de Sant Martí Sesgueioles no sigui gaire gran.

Els dipòsits que alimenten la xarxa de distribució de Sant Martí Sesgueioles també es situen dins del

mateix nucli de població, en són dos:

• El Dipòsit Vell.

• El Dipòsit Nou.

El dipòsit Vell, està situat a la cota 682 m s.n.m. i és de 80m3 de capacitat. Alimenta al dipòsit Nou i

s’abasteix de la captació municipal que és el pou de Sant Martí de Sesgueioles.

El dipòsit Nou, posseeix una cota de 683m s.n.m. i és de 500 m3 de capacitat. S’abasteix a partir del

dipòsit Vell i de la captació municipal que és el pou el Clot del Roure, encara que aquest pou,

normalment no es realitza cap extracció, degut a problemes d’aigua a l’aqüífer .

Així doncs, l’aigua es capta des de dos punts diferents:

Pou del clot del roure. Es troba a una cota de 633 m s.n.m. i mitjançant un grup de bombeig submergit

de 7,36 KW (10 CV) a una profunditat, aproximada, de 123 m. Alimenta el dipòsit Vell amb una

canonada de Polietilè Ø 63mm.

Pou de Sant Martí Sesgueioles. És una captació de l’aqüífer de la zona a una profunditat de 115 m.

L’aigua és captada amb l’ajuda de bombes submergides de 7,36 KW (10 CV), produint un cabal

instantani de 12 m3/h i és portada per impulsió fins el dipòsit Vell mitjançant una canonada de Polietilè

Ø63 mm de diàmetre durant 250 metres. Aquesta captació es situa aproximadament a 633 m s.n.m.

Com hem dit abans des del dipòsit Vell també s’abasteix el dipòsit Nou i d’aquests dos surt una única

canonada que alimenta tot el poble, les fonts públiques i els grans consumidors, entre els que es situen

la fàbrica de Apliclor i algunes granges.

Actualment el municipi de Sant Martí Sesgueioles, amb les esmentades captacions, disposa de recursos

propis per abastar la població. A continuació es mostra un quadre resum de les captacions existents:


20

DESCRIPCIÓ OBSERVACIONS SITUACIÓ DIPÒSIT ABASTAT

Captació Pou Clot del Roure COTA 633 m s.n.m.

CAPTACIÓ ESTACIONAL (juny,

juliol, agost i setembre)

CABAL (a partir d’un sistema de

bombeig de 10 CV) 12 m3/h

Clot del Roure Dipòsit Vell i Dipòsit

Nou.

Captació Pou Sant Martí

Sesgueioles

COTA 633 m s.n.m.

CABAL (a partir d’un sistema de

bombeig de 10 CV) 12 m3/h

Camí Sant Martí

Sesgueioles

Dipòsit Vell

Taula 4. Captacions del Municipi de Sant Martí Sesgueioles.

Dipòsits

Sant Martí de Sesgueioles disposa de dos dipòsits:

DESCRIPCIÓ CAPACITAT

(m3)

OBSERVACIONS ZONA ABASTADA

DIPÒSIT Vell 80 COTA 682 m s.n.m.

DIPÒSIT SUPERFICIAL

ALIMENTACIÓ Pou Sant Martí Sesgueioles

Clot del Roure

Sant Martí Sesgueioles

DIPÒSIT Nou 500 COTA 683 m.s.n.m.

ALIMENTACIÓ Dipòsit Vell

Sant Martí Sesgueioles

Total 580

Taula 5. Descripció dels Dipòsits d’aigua Municipals.

Degut a les característiques orogràfiques del municipi de Sant Martí Sesgueioles, l’ubicació de les

diferents captacions i els diferents dipòsits, la xarxa d’abastament d’aigua potable de Sant Martí

Sesgueioles necessita un grup d’impulsió per a cada captació per fer arribar l’aigua als dipòsits del

municipi.

Xarxa de Distribució

Les canonades principals que serveixen de connexió entre els pous i els dipòsits o les canonades

generals d’alimentació a les diferents zones del municipi són les següents:


21

• Canonada de PVC de Ø 63 mm que uneix el Pou de Sant Martí Sesgueioles i el dipòsit Vell, amb un

tram de 335 metres.

• Canonada de PVC de Ø 63 mm que prové del pou del Clot del Roure i alimenta el dipòsit Nou, amb un

tram de 250 metres.

• Canonada de Polietilè de Ø63 mm que uneix el dipòsit Vell i el dipòsit Nou.

• Canonada de PVC Ø 90 mm de sortida dels dipòsits Vell i Nou que alimenta la xarxa de distribució de

Sant Martí Sesgueioles.

La xarxa de distribució és del tipus ramificada. La xarxa de distribució és força antiga i el material que

més abunda és el polietilè.

Escomeses

Tots els clients del municipi, disposen de comptador domiciliari per registrar l’aigua, sempre que és

possible estan col·locats a la façana, i protegits dins un armari tancat amb pany estàndard per poder ser

manipulat per operaris del servei.

El nombre total d’abonats del municipi a data de 2006 era aproximadament de 213, hi ha dues tipologies

d’abonats diferents, els abonats que s’abasteixen per ús domèstic i els abonats que s’abasteixen per ús

industrial particularment agrícola/ramader i indústria del clor. I es cataloguen de com es mostra a la taula

següent:

TIPUS CLIENTS

Industrial 3

Agrícola/Ramader 4

Domèstic 206

TOTAL 213

Font: Institut d'Estadística de Catalunya.

4.8. Comunicacions i Transport Municipal i Públic

Sant Martí Sesgueioles està inclòs com a municipi de la comarca de l’Anoia. La comarca de l’Anoia està

inclosa, juntament amb el Bages, el Berguedà, Osona i el Solsonès en l’àmbit territorial del Pla Territorial

de les Comarques Centrals. El Pla Territorial de les Comarques Centrals (a partir d’ara PTCC) va ser

aprovat inicialment el 30 d’Agost de 2007. Tot i que el PTCC no preveu grans actuacions en el municipi,

sí que preveu d’altres en l’àrea d’Igualada (dins l’àmbit de la Conca d’Òdena), que d’una manera o d’una

altre influeix en les relacions entre Sant Martí Sesgueioles i la resta del territori.


22

Gràfic 9. Principals vies d’accés.

A continuació es presenta una relació de les distàncies entre Sant Martí Sesgueioles i algunes ciutats principals:

Iguala, a 29 km.

Lleida, a 94 Km.

Barcelona, 95 Km.

Tarragona, 142 Km.

Girona, 174 Km.

Les principals connexions amb Sant Martí Sesgueioles són:

• Carretera

o Per carretera i cotxe propi, al poble s'hi pot arribar des de la A2, sortida a Copons i

direcció Calaf.

o També per l'eix transversal, amb sortida del nucli de població de Calaf

o Un cop arribat a aquesta població, es poden seguir les diferents indicacions que ja hi ha.

sinò, cal agafar la BV-1001 amb direcció St. Guim de Freixenet

• Tren

o La línia de mitja distància de Renfe, altrament anomenada regionals, té parada al nucli de

Sant Martí. Correspont a la línia Barcelona-Zaragoza, i és la línia interior que enllaça BCN

amb Lleida. Passa 3 cops al dia

• Autocar

Dues línies d'autocar, l'Hispano Igualadina i l'Alzina Graells tenen parada a la població veïna De Calaf.


23

4.9. Mobilitat

Mobilitat obligada per desplaçament residència – tr eball, per sexe i mitjà de transport a Sant Martí

Sesgueioles

Mitjans de transport

només només només individual individual col·lectiu no

individual col·lectiu altres i col·lectiu i altres i altres aplicable

Desplaçaments dins 37 0 0 0 0 0 17

Desplaçaments a fora 82 2 2 1 0 0 14

Desplaçaments des de fora 17 1 0 3 0 0 0

Total generats 119 2 2 1 0 0 31

Total atrets 54 1 0 3 0 0 17

Diferència atrets/generats -65 -1 -2 2 0 0 -14

Font: Idescat, a partir del Cens de població i habitatges de l'INE

Mobilitat obligada per desplaçament residència – es tudi, per sexe i mitjà de transport a Sant Martí

Sesgueioles

Mitjans de transport

només només només individual individual col·lectiu no

individual col·lectiu altres i col·lectiu i altres i altres aplicable

Desplaçaments dins 1 0 0 0 0 0 0

Desplaçaments a fora 1 6 0 1 0 0 5

Desplaçaments des de fora 0 0 0 0 0 0 0

Total generats 2 6 0 1 0 0 5

Total atrets 1 0 0 0 0 0 0

Diferència atrets/generats -1 -6 0 -1 0 0 -5

Font: Idescat, a partir del Cens de població i habitatges de l'INE

A partir de les vies principals de comunicació del municipi es disposa d’una xarxa de camins molt ben

arranjada, que permet la comunicació amb la resta del territori i amb els municipis veïns.

Superfície Urbanitzada i xarxes de comunicació

L’estructura del municipi de Sant Martí de Sesgueioles és senzilla i està formada per nucli del poble

travessat per la carretera BV-1001.


24

Xarxa secundària de carreteres

Xarxa principal de carreteres

Superfície urbanitzada


1:230972

2 0 10 km

N

Gràfic 10. Xarxes de comunicació i superfície urbanitzada

5. Avaluació de consums energètics

Per tal de poder tenir un valor de partida de la situació actual del municipi en concepte de consum

energètic, s’ha fet un inventari a diferents nivells:

- Municipi

- Equipaments municipals

- Enllumenat municipal

- Cicle de l’aigua

- Gestió de residus

5.1. Consums energètics del municipi

A continuació es descriuen els consums energètics del municipi de Sant Martí Sesgueioles, utilitzant

com a referència les taules de la Diputació de Barcelona, i expressats en kWh/any.

5.1.1. Per sectors (primari, industrial, terciari, domèstic, transports.)

A partir de l’Annex d’Avaluació d’Emissions” (Diputació de Barcelona) a la secció 6 es calculen els

consums per sectors, atribuint a cadascun dels sectors el percentatge que s’especifica en aquest mateix

annex.


25

A continuació es resumeix la situació de consums per sectors, denotant la importància del sector

transport, seguit del sector domèstic. Segons el gràfic, la proporció atribuïble a cadascun dels sector es

manté molt similar entre els anys 2005 i 2006, i la mateixa tendència segueix el valor absolut de kwh

consumits que tan sols augmenta lleugerament durant el segon any estudiat.

En termes generals l’any 2005 el consum energètic total era de 4.823,52 MWh i a l’any 2006 de 5.056,39

MWh. La diferència, doncs, és de 232,87 MWh.

Taula 6. Consums Energètics Municipals per Sectors i Fonts


26


27

5.1.2. Per fonts (electricitat, GN, GLP i CL)

Prenent com a referència les fonts energètiques, a nivell general es pot resumir un consum energètic

municipal durant els anys 2005 i 2006 a la següent taula:

Consum Energètic Total per any*

2005 2006

Consum Total (MWh/any) 5.595,16 5.818,67

Taula 7. Consum Energètic Total Municipal

* Val a dir que els valor no coincideix si el càlcul es fa per fonts o bé per sectors. La raó és que quan es fa

per fonts les dades de referència són del propi municipi, en canvi quan es fa per sectors els valors de

consum són una aproximació feta a partir de les dades de tota la província.

Els valors de consum energètic traduïts a kWh/any indiquen que durant l’any 2005 el consum per càpita

ha estat de 16.456 kWh/any amb una reducció al següent any del 8,16% situant-se als 15.113 kWh/any.

Observant el següent gràfic del consum energètic anual per a les diferents fonts des de l’any 2000 fins al

2006, es pot concloure que la relació dels consums es manté força constant, amb una lleugera reducció

del consum de combustibles líquids compensada per un augment de l’ús d’energia elèctrica. La primera

font es redueix en un 2% i aquest mateix percentatge és el que augmenta la segona font comentada.

Consums Totals Municipals per Fonts

0

1000000

2000000

3000000

4000000

5000000

6000000

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007

Any

KW

h/an

y

EE GLP CL

Gràfic 11. Consums Municipals d’Energia per fonts


28

Consum energètic per fonts

19% 21%

2% 2%

79% 77%

0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%

80%

90%

100%

2005 2006

CL

GLP

EE

Gràfic 12. Consum energètic municipal per fonts (kWh/any)- Anys amb dades senceres-

Energia Elèctrica

Unitats consum: MWh

SECTORS

ANYS CDMUN MUNICIPI PRIMARI INDUS. I

ENERG.

CONSTR. I

OBRES

PÚBLIQ.

TERCIARI I

TRANSP.

(TRACCIÓ

ELÈCT)

ÚS DOMÈSTIC TOTAL

2000 08226

Sant Martí

Sesgueioles SE 66 SE 332 406 988

2001 08226

Sant Martí


2002 08226

Sant Martí

Sesgueioles SE 61 SE 388 415 1.001

2003 08226

Sant Martí


2004 08226

Sant Martí


2005 08226

Sant Martí


2006 08226

Sant Martí


Taula 8. Consum d’energia elèctrica al municipi. Font: Diputació de Barcelona


29

Consum d'energia elèctrica del municipi (kWh/any)

0100.000200.000300.000400.000500.000600.000700.000800.000900.000

1.000.000

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006

INDUSTRIA

SERVEIS

TRANSPORT

DOMÈSTIC

Gràfic 13. Consum d’energia elèctrica del municipi

En els sectors domèstic, serveis i indústria, l’ús de l’energia elèctrica té una tendència creixent, mentre

que en el sector del transport, aquesta tendència creixent té lloc tan sols fins a l’any 2005 i en el darrer

any s’observa una davallada.

En general, però podem dir que la tendència és creixent, provablement a causa de l’increment de la

població en els darrers anys, i de la dependència energètica actual.

A Sant Martí Sesgueioles, com en altres municipis de les mateixes característiques, es pot preveure que

la població continuarà augmentant, de manera que es fa necessari reduir els hàbits de consum per, al

menys, estabilitzar el consum o buscar formes d’auto abastament.

GLP (Gasos Liquats del Petroli)

CONSUM DE GLP (gasos liquats del petroli)

Consum de la província ponderat a la població del m unicipi

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006

kWh/hab i any *437 *418,4 *387,9 *361,1 *349,3 *328 *274,4

tep/hab i any 0,0375808 0,0359854 0,03336161 0,03105414 0,03004106 0,02821198 0,02359667

kwh/any 162.127 155.226 136.929 126.385 119.111 111.520 99.058

Taula 9. Consum de GLP al municipi


30

Consum de GLP (kWh)

162.

175,

7

155.

274,

0

136.

769,

8

126.

423,

0

119.

147,

0

111.

553,

5

99.0

88,0

0,0

20.000,0

40.000,0

60.000,0

80.000,0

100.000,0

120.000,0

140.000,0

160.000,0

180.000,0

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006

Gràfic 14. Consum de Gasos Liquats del Petroli

El consum de GLP’s principalment es refereix a combustibles utilitzats a nivell domèstic, i

emmagatzemats i distribuïts en ampolles.

Malgrat un augment de població palatí, el consum de GLP ha disminuït, ja que actualment el consum és

més eficient i segur.


31

Taula 10. Consums de CL al municipi

CL MUNICIPAL PER FONTS

2000 2001 2002 2003

kWh/vehicle i any tep/vehicle i any kWh/vehicle i any tep/vehicle i any kWh/vehicle i any tep/vehicle i any kWh/vehicle i any tep/vehicle i any

gasoli 8.305,00 0,71 8.614,70 0,74 8.786,70 0,75 9.534,20 *0,82

gasolina 4.276,00 0,37 3.996,92 0,34 3.740,80 0,32 3.624,70 *0,31

fuel 1.468,74 0,13 1.298,70 0,11 1.610,60 0,14 1.164,40 *0,10

Núm. vehicles 371,00 371,00 353,00 350,00

gasoli (kWh/any) 3.081.155,00 3.196.053,70 3.101.705,10 3.336.970,00

gasolina (kWh/any) 1.586.396,00 1.482.857,32 1.320.502,40 1.268.645,00

fuel (kWh/any) 544.902,54 481.817,70 568.541,80 407.540,00

2004 2005 2006

kWh/vehicle i any tep/vehicle i any kWh/vehicle i any tep/vehicle i any kWh/vehicle i any tep/vehicle i any

9.528,00 *0,82 9.368,20 *0,80 9.362,90 *0,80

3.322,30 *0,28 2.973,80 *0,25 2.767,40 *0,24

520,80 *0,04 739,20 *0,06 322,90 *0,03

341,00 340,00 361,00

3.249.048,00 3.185.188,00 3.380.006,90

1.132.904,30 1.011.092,00 999.031,40

177.592,80 251.328,00 116.566,90


32

Consum de combustibles líquids (KWh)

0,00

500.000,00

1.000.000,00

1.500.000,00

2.000.000,00

2.500.000,00

3.000.000,00

3.500.000,00

4.000.000,00

2000 2001 2002 2003

gasoli gasolina fuel

Gràfic 15. Consums de CL al municipi

El gas-oil té un 18% més d’energia per unitat de volum que la benzina, també contribueix a una millor

combustió i a un manteniment menys acurat dels equips; això explica el creixement del primer

combustible en detriment del segon.

5.2. Consums energètics dels equipaments municipal s

5.2.1. Energia Elèctrica

El Consum elèctric municipal s’ha calculat prenent les dades dels següents equipaments: l’enllumenat

públic, els semàfors, els edificis municipals, la flota de vehicles municipals, el bombeig d’aigua i la gestió

de residus.

La següent taula és un resum dels consums elèctrics dels equipaments municipals. Les dades recollides

de facturació es troben a l’Annex 2.a. “Taules de consums energètics de St. Martí de Sant Martí

Sesgueioles”.


33

Taula 11. Resum de consums dels equipaments municipals. EQUIPAMENTS I INSTAL·LACIONS MUNICIPALS

Número TOTAL equipaments 8

Centres Administratius i oficines 1 Centres educatius 1

Equipaments

esportius 1

Enllumenat

municipal i

semàfors 2

Centres socio-culturals, cívics i

biblioteques 0 Bombes d'aigua 1 Altres 2

Any 2005 Any 2006 Any 2007

Consum total

(kWh) Cost total (€) Tn CO2 eq.

Consum total

(kWh) Cost total (€) Tn CO2 eq. Consum total Cost total (€) Tn CO2 eq.

112.298 13.550,4 60,304026 128.491 15.112,119 68,999667 92.222 KWh 12.673,87 54,56103

Consum per tipologia d'equipaments 1884 Litres Gasoil

Any 2005 Any 2006 Any 2007

Tipologia equipament Consum total


Consum total


Consum total


Electricitat Administració i oficines

municipals 11.741 1431,46 5,647421 12.656 1.675,49 5,492704 10.478 1.491,26 4,641754

Electricitat Educació (escola

bressol, CEIP, IES; altres) 4.444 1730,7 2,137564 5.828 679,639 2,529352 7.540 897,12 3,34022

Electricitat Equipaments esportius

(amb i sense piscina) 6.682 836,45 3,214042 3.193 460,63 1,385762 6.558 946,03 2,905194

Electricitat -Escorxador 2.716 331,71 1,306396 2.838 347,11 1,231692 3.666 452,29 1,624038

Electricitat Bombeig d'aigua 15.483 1730,7 7,447323 56.456 6399,3 24,501904 36.158 4.157,41 16,017994

Electricitat Eventuals 1.500 477,92 0,7215 1.600 232,66 0,6944 2.200 325,07 0,9746

Electricitat Enllumenat 69.732 7.011,46 33,541092 45.920 5.317,29 19,92928 24.948 3.207,82 11,051964

Electricitat Semàfors - - - - - 674 75,03 0,298582

Consums Elèctrics Anuals Totals 112.298 13.550,4 54,015338 128.491 15.112,119 55,765094 92.222 11.552,03 40,854346

Consums de Gas-oil Anuals - - - - - - 1.884 Litres 1.121,84 5,18946


34

D’aquesta manera es representa gràficament l’evolució dels consums per equipament del municipi.

Consum elèctric anual als equipaments municipals

0,00%

10,00%

20,00%

30,00%

40,00%

50,00%

60,00%

70,00%

80,00%

90,00%

100,00%

2005 2007

Altres

Semàfors

Administració i oficines municipals

Educació

Equipaments esportius

Bombeig d'aigua

Enllumenat

Gràfic 16. Consums elèctrics anuals dels equipaments

2005 % 2007 %

Enllumenat 69.732 62,0% 24.948 27,0%

Bombeig d'aigua 15.483 13,8% 36.158 39,2%

Equipaments esportius 6.682 6,0% 6.558 7,1%

Educació 4.444 4,0% 7.540 8,2%

Administració i oficines municipals 11.741 10,4% 10.478 11,4%

Semàfors 0 0,0% 674 0,7%

Altres 4.216 3,8% 5.866 6,4%

TOTAL 112.298 100% 92.222 100%

Taula12. Consums elèctrics anuals dels equipaments

La diferència més rellevant entre els anys 2005 i 2007 és entre l’enllumenat públic i el bombeig d’aigua. El

primer s’ha vist molt reduït, degut als canvis que s’han fet en l’enllumenat públic des de l’any 2005,

substituint les bombetes de vapor de mercuri per els de vapor de sodi. Per altra banda, el consum derivat

del bombeig d’aigua ha agafat molt més protagonisme, segurament per manca de manteniment en els

sistemes de bombeig i distribució.


35

5.2.2. Combustibles líquids

Pel què fa a combustibles líquids, tan sols hi ha dades de l’ús de gas-oil per a la calefacció de l’escola, i la

dada correspon als anys 2007 i 2008, amb la qual cosa no es considera representativa per calcular les

emissions de CO2.

Pel què fa a vehicles de la flota municipal, l’Ajuntament compta amb un sol vehicle, però com en el cas

anterior les dades són dels anys 2007 i 2008.

Combustibles líquids (litres)

Equipaments municipals 2007 2008

Escola (Gasoil B) 1.884 2.377

Vehicles municipals

(Gasoil A) 487,42 512,21

Taula 13. Consums de Combustibles dels equipaments municipals

Tot i que no s’utilitzin les dades per comparar amb els valors de l’any base, si que cal comentar que en tots

2 casos el consum ha augmentat l’any 2008 respecte al 2007.

5.3. L’Enllumenat Municipal

Segons les dades recopilades de les factures emeses per la companyia elèctrica durant els anys 2005, 2006

i 2007, els consums de Sant Martí Sesgueioles són els següents:

Consum elèctric de l'enllumenat municipal (kWh)

69.7

32

45.9

20

24.9

48

0

10.000

20.000

30.000

40.000

50.000

60.000

70.000

80.000

2005 2006 2007

Gràfic 17. Consum Elèctric de l’Enllumenat Municipal


36

Normalment, el consum elèctric de l’enllumenat públic és dels més importants per als municipis, i així passa

a Sant Martí Sesgueioles a l’any 2005. Ara bé, degut als canvis que s’han portat a terme amb el tipus de

bombetes d’aquest enllumenat (canvi de làmpades de vapor de mercuri per làmpades de vapor de sodi)

aquesta tendència canvia l’any 2007. L’anterior gràfica mostra la disminució de kWh i es pot veure que es

redueix a menys de la meitat, passant dels 69.732 kWh l’any 2005 als 24.948 kWh al 2007. Aquesta

reducció és del 64,2%, i suposa un estalvi aproximat de 19,84 Tones de CO2 a l’atmosfera.

5.4. Consum energètic lligat al cicle de l’aigua

Bàsicament tota l’aigua necessària al municipi es capta de d’un pous. Tot i així, a Sant Martí hi ha un segon

pou de reserva que actualment no està en funcionament.

Com que tot l’abastament d’aigua prové de pous, el consum associat al bombeig és considerable davant del

consum total municipal.

La taula següent mostra una estimació del consum elèctric tenint en compte per una banda les lectures dels

comptadors dels pous i per l’altra una estimació dels kWh destinats al tractament d’aquesta aigua.

Consums associats al cicle de l'aigua

2005 2007

Bombeig d'aigua (kWh

segons lectures comptadors) 15.483 36.158

m3 aigua tractada 15.055 17.047

kWh/ m 3 (per tactament) 0.54 0.54

Tractament aigua kWh 8.129,70 9.205,38

Total Municipi (kWh/any) 23.612,7 45.363,3

Taula 14. Consums associats al cicle de l’aigua


37

Consum elèctric associat al cicle de l'aigua (kWh)

05.000

10.00015.00020.00025.00030.00035.00040.00045.00050.000

2005 2007

Gràfic 18 Consum d’energia associat al cicle de l’aigua

La població de Sant Martí Sesgueioles es manté força estable però amb una lleugera tendència a

augmentar durant els darrers anys. Prenent aquest fet com a referència, es pot relacionar l’augment del

consum d’aigua amb el dels habitants. L’increment, però, és molt significatiu, de manera que a aquesta

causa s’hi pot sumar la manca de manteniment de la xarxa de distribució i al poc control d’un dels pous que

actualment no està en funcionament.

Amb números absoluts, el consum del 2005 és de 23.612,7 kWh, que representa un consum per càpita de

69,4 kWh/hab i l’any 2007 el consum total és de 45.363,3 kWh , aproximadament 117 kWh/hab.

5.5. Consum energètic lligat a la gestió de resid us

A partir de dades proporcionades pel Consell Comarcal de l’Anoia i l’Agencia de Residus de Catalunya s’ha

analitzat el consum energètic i econòmic associat a la gestió dels residus municipals a Sant Martí

Sesgueioles.


38

Les dades de recollida de residus de Sant Martí Sesgueioles són les següents:

Tn 2005 Tn 2007 Sistema de recollida Destí dels mat erials

Paper - cartró 17,13 4,23

Contenidors tipus iglú (àrees de

selectiva)

Papeles Allende SL, a

Esparreguera

Vidre 8,25 5,38


selectiva)

Daniel Rosas SA, al Prat de

Llobregat

Envasos 2,88 1,49


selectiva) Planta de triatge de Berga

Rebuig 176 127,32

Contenidors de 1100l (àrees de

vorera) Hostalets de Pierola

Taula 15. Dades de la Recollida Selectiva a Sant Martí Sesgueioles

Prenent com a punt de partida les dades del cost de la recollida i transport dels residus s’ha estimat el

consum de combustibles dels vehicles que ofereixen el servei. D’aquesta manera, els consums són els

següents:

Consums associats a la gestió de residus

2005 2007

Percentatge cost del

camió/cost total transport 65%

Cost del transport (€) 1.453,61 1.453,61 Densitat gas-oil (kg/m3) 850

Cost combustible (€) 944,85 944,85 PCS gas-oil (kcal/kg) 10325

Desplaçaments any 155,00 155,00 F.Conversió (W/kcal) 1,162

Preu Gas-oil (€/L) 0,99 0,98

Litres gas-oil 1.468,29 1.489,35

kWh/any 14.665,37 14.875,74

Taula 16. Consums associats a la gestió de residus

Els valors es mantenen molt similars durant els anys en que es fa la comparativa pel que fa a emissions

derivades dels transport, però crida l’atenció la davallada de la generació de residus (tant de rebuig com de

selectiva) que té lloc entre els anys 2005 i 2007. Per això s’analitza aquesta dada en un major període

d’anys:


39

Evolució de la Recollida Selectiva al municipi de S ant Martí Sesgueioles

2004 2005 2006 2007 2008

Vidre 8,4 8,25 18 5,38 7,03

Paper-cartró 12,8 17,13 8,29 4,23 5,9

Envasos 1,8 2,88 3,09 1,49 2,16

Rebuig 159,32 176 174,12 127,32 180,23

* Dades de l'Agencia de Residus de Catalunya

Taula 17. Evolució de la Recollida Selectiva

Evolució de la recollida selectiva

0

2

4

6

8

10

12

14

16

18

20

2004 2005 2006 2007 2008

Tn

Paper-cartró

Vidre

Envasos

Gràfic 19. Evolució de la recollida selectiva Municipal

Evolució de les Tn de rebuig recollides

0

80

160

240

2004 2005 2006 2007 2008

Gràfic 20 . Evolució de la Recollida Selectiva al Municipi


40

La generació de rebuig es manté força estàndard. En el cas de la selectiva hi ha alguns pics que trenquen

l’evolució constant; aquests es poden atribuir a una mala distribució dels kg corresponents al municipi, ja

que la recollida és comarcal.

6. Informació sobre producció local d’energia

En l’actualitat l’Ajuntament de Sant Martí Sesgueioles no té cap sistema de producció local d’energia. No

obstant, hi ha una clara voluntat d’instal·lar plaques fotovoltàiques a les teulades dels equipaments

municipals o naus Industrials que ho permetin.

El municipi també preveu la possibilitat d’instal·lar calderes de Biomassa. En general, l'ús de Biomassa o

dels seus derivats pot considerar-se neutre en termes d'emissions netes si només s'empra en quantitats a

tot estirar iguals a la producció neta de Biomassa de l'ecosistema que s'explota. Com és el cas dels usos

tradicionals (ús de les restes d’esporga, calefacció, etc.) si no se supera la capacitat de càrrega del territori.

7. Avaluació d’Emissions

Les emissions de gasos d’efecte hivernacle al municipi provenen principalment del transport, el consum a

nivell domèstic. Per tant, reduint les necessitats de consum d’energia i de mobilitat, i augmentant l’eficiència

energètica dels equips i processos es pot incidir en la mitigació del canvi climàtic.

7.1. Emissions del municipi

A partir de les dades recollides i dels factors d’emissió lliurats per la Diputació de Barcelona, s’han calculat

les diferents emissions del municipi i es resumeixen en les següents taules:


41

TAULA 18. EMISSIONS MUNICIPALS PER SECTORS I FONTS

CL MUNICIPALS Tn CO2 eq. (Fuel-oil 0,96 tep/t Benzines 1,07 tep/t Gas-oil 1,035 tep/t)

SECTORS

PRIMARI INDUSTRIAL SERVEIS DOMÈSTIC TRANSPORTS

ANY

100% GAS-OIL B 96,884% FUEL 30,08% GAS-OIL C 3,16% FUEL 27,06% GAS-OIL C 42,86% GAS-OIL C

100% BENZINES 100% GAS-OIL

A TOTAL

Tn GAS-OIL Tn CO2 Tn FUEL Tn GAS-OIL Tn CO2 Tn FUEL Tn GAS-OIL Tn CO2 Tn GAS-OIL Tn CO2 BENZINES Tn GAS-OIL Tn CO2 Tn CO2

2000 18,88 60,855 30,46 6,72 114,669 0,99 6,52 23,330 9,58 29,779 85,12 132,00 689,550 918,182

2001 21,17 68,229 27,31 6,24 103,449 0,89 6,05 21,543 8,89 27,619 79,86 139,09 696,114 916,953

2002 25,84 83,285 32,18 4,82 114,058 1,05 4,68 17,773 6,87 21,362 76,43 146,30 708,703 945,181

2003 31,64 101,981 22,23 4,21 81,529 0,73 4,09 14,936 6,00 18,662 73,79 157,82 737,632 954,739

2004 34,09 109,880 9,91 3,32 40,845 0,32 3,22 11,008 4,73 14,708 70,62 167,55 759,183 935,623

2005 36,64 118,111 14,26 3,03 53,306 0,47 2,94 10,556 4,31 13,404 64,78 167,79 741,831 937,209

2006 37,45 120,700 6,59 2,34 27,552 0,21 2,27 7,711 3,33 10,356 64,86 186,33 801,823 968,142

2007 38,02 122,541 5,54 3,10 26,709 0,18 3,01 9,905 4,42 13,733 60,69 190,02 800,764 973,651

* Factor de Conversió 3600KJ = 1 KWh ** Poders Calorífics Fuel 40,18 GJ/T Gasoil A 43 GJ/T Gasoil B 43 GJ/T Gasoil C 42,4 GJ/T Benzina 44,3 GJ/T

GLP MUNICIPAL PER SECTOR Tn CO2 equ (GLP 1,1 3 tep/t)

SECTORS

ANY TOTAL PRIMARI

(5%)

INDÚSTRIA

(11,36%)

SERVEIS

(23,02%)

DOMÈSTIC

(65,05%)

TRANSPORT

(0,60%)

2000 36,9 1,8 4,2 8,5 22,2 0,2

2001 35,4 1,8 4,0 8,1 21,2 0,2

2002 31,2 1,6 3,5 7,2 18,7 0,2

2003 28,8 1,4 3,3 6,6 17,3 0,2

2004 27,1 1,4 3,1 6,2 16,3 0,2

2005 25,4 1,3 2,9 5,8 15,3 0,2

2006 22,6 1,1 2,6 5,2 13,5 0,1


42

ENERGIA ELECTRICA Tn CO2 equ. (E.E. 0,086 tep /MWh)

kwh/ANY PER SECTORS Tn CO2 PER SECTORS

ANYS PRIMARI INDÚSTRIA SERVEIS TRANSPORT DOMÈSTIC TOTAL

g. CO2 /

KWh PRIMARI INDÚSTRIA SERVEIS TRANSPORT DOMÈSTIC TOTAL

2000 SE 66 SE 332 406 988 465 30,690 154,380 188,790 459,420

2001 SE 65 SE 332 418 948 408 26,520 135,456 170,544 386,784

2002 SE 61 SE 388 415 1.001 468 28,548 181,584 194,220 468,468

2003 SE 60 SE 326 432 949 403 24,180 131,378 174,096 382,447

2004 SE 37 SE 360 418 940 417 15,429 150,120 174,306 391,980

2005 SE 38 SE 412 476 1.036 481 18,278 198,172 228,956 498,316

2006 SE 115 SE 437 579 1.224 434 49,910 189,658 251,286 531,216

GAS NATURAL Tn CO2 equ. (GN 0,09 tep/Gcal PCS)

SECTORS (kWh) Tn CO2

ANYS

PRIMARI INDÚSTRIA SERVEIS TRANSPORT DOMÈSTIC TOTAL

emissions

CO2

emissions

CH4

emissions

N2O

Tn CO2

eq.

2005 0 0 0 ND 0 0

2006 0 0 0 ND 0 0


43

EMISSIONS TOTALS Tn CO2 equ. KWH/ANY

SECTORS

PRIMARI INDÚSTRIA SERVEIS TRANSPORT DOMÈSTIC TOTAL

119,4 74,5 16,4 940,2 257,6 1408,0

121,8 80,0 12,9 991,6 275,2 1481,6

PERCENTATGES DELS SECTORS

8,48 5,29 1,17 66,77 18,30 100,00

8,22 5,40 0,87 66,93 18,57 100,00

FONTS (Tn CO2) PERCENTATGES PER FONTS %

EE GN GLP CL EE GN GLP CL TOTAL

498,32 0,00 25,4 937,21 34,11 0,00 1,74 64,15 1.460,93

531,22 0,00 22,6 968,14 34,90 0,00 1,48 63,61 1.521,92

Taula 19. Emissions Municipals Totals


44

7.1.1. Per sectors

El següent gràfic mostra les emissions de CO2 a Sant Martí Sesgueioles desglossades per sectors:

8,48%5,29%

1,17%

66,77%

18,3%

8,22%5,4%

0,87%

66,93%

18,57%

0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%

80%

90%

100%

PE

RC

EN

TA

TG

E

EMISSIONS TOTALS DEL MUNICIPI PER SECTORS (Tn CO2)

DOMÈSTIC 257,6 275,2

TRANSPORT 940,2 991,6

SERVEIS 16,4 12,9

INDUSTRIA 74,5 80,0

PRIMARI 119,4 121,8

2005 2006

Gràfic 21. Emissions Totals del Municipi per sectors (Tn CO2)

7.1.2. Per fonts

FONTS (Tn CO2) PERCENTATGES PER FONTS %

ANY EE GN GLP CL EE GN GLP CL TOTAL

2005 498,32 0,00 25,4 937,21 34,11 0,00 1,74 64,15 1.460,93

2006 531,22 0,00 22,6 968,14 34,90 0,00 1,48 63,61 1.521,92

Taula 20. Emissions Municipals per Fonts

Les emissions de GEH del municipi, es mantenen força constants durant els anys 2005 i 2006, tant pel que

fa a fonts d’energia com a sectors. Tot i així, s’observa un lleuger augment en el darrer any.


45

Fem un anàlisi per sectors, aquest augment es deu principalment al sector domèstic i del transport. Si la

valoració es fa a nivell de fonts d’energia utilitzades, increment més significatiu és deu, gairebé a parts

iguals, al consum d’energia elèctrica i de combustibles líquids.

Percentatges de Emissions Municipals per Fonts (any 2005 i 2006)

35%

63%2%

0%

EE GN GLP CL

Gràfic 22. Emissions municipals per fonts (any 2005 i 2006).

El percentatge d’emissions derivades de cadascuna de les diferents fonts es manté durant els 2 anys

estudiats.

7.2. Emissions de l’ajuntament.

Definim com a emissions de l’Ajuntament les que provenen dels diferents equipaments municipals, del

bombeig d’aigua de la xarxa d’abastament, de l’enllumenat públic i semàfors, i de la gestió de residus, tal i

com mostra la següent taula:

t CO2 eq. Percentatge

PER EQUIPAMENT TIPOLOGIA 2005 2007 2005 2007

Escola Centre educatiu 2,138 8,520 1,24 6,19

Altres (escorxador, eventuals...) Altres 2,028 2,599 1,18 1,89

Ajuntament+CAP Administració 5,647 4,642 3,28 3,37

Poliesportiu+piscina Centre esportiu 3,214 2,905 1,86 2,11

Bombeig i tractament d’aigua 11,357 20,096 6,59 14,61


46

Enllumenat municipal i semàfors 33,54 11,052 19,46 8,03

Gestió de residus* 114,46 87,75 66,4 63,79

TOTAL 172,38 137,56

Taula 21. Emissions de l’ajuntament per tipologies.

Emissions de l'Ajuntament per sectors (Tn CO2 eq.)

0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%

80%

90%

100%

Gestió de residus* 114,46 87,75

Enllumenat municipal i semàfors 33,54 11,052

Bombeig i tractament d’aigua 11,357 20,096

Poliesportiu+piscina 3,214 2,905

Ajuntament+CAP 5,647 4,642

Altres (escorxador, eventuals...) 2,028 2,599

Escola 2,138 8,52

2005 2007

Gràfic 23. Emissions del municipi per tipologies.

Les emissions derivades de la gestió de residus es detallen en el corresponent apartat.

D’aquestes dades cal destacar les del sector amb més rellevància pel que fa a emissions de GEH és la

gestió de residus, i es manté força estable durant 2 anys. També cal destacar la disminució de les emissions

relacionades amb l’enllumenat públic, ja que es redueixen d’una manera molt considerable. Contràriament,

les emissions relacionades amb el cicle de l’aigua pateixen un augment important.


47

7.2.1. Emissions dels equipaments municipals per tipologia

En aquest cas, només es tenen en compte els equipaments municipals pròpiament dits, sense considerar

l’enllumenat, el bombeig d’aigua i la gestió de residus.

El gràfic següent mostra el percentatge d’emissions de cadascuna de les tipologies sobre el total emès pels

equipaments municipals.

Emissions dels equipaments municipals per tipologia

16,41% 24,27%15,57%

19,27%

43,35%34,42%

24,67% 21,54%

0%

20%

40%

60%

80%

100%

poliesportiu+piscina 3,214 2,905

ajuntament+CAP 5,647 4,642

Altres (escorxador, eventuals...) 2,028 2,599

escola 2,138 3,340

2005 2007

Gràfic 24. Emissions dels equipaments municipals per tipologia (en Tn CO2eq.)

Es veu una petita reducció del percentatge d’emissions energètiques de l’àrea esportiva i educativa dels

equipaments, degut a les millores executades per l’Ajuntament, precisament per reduir els seus consums

energètics i millorar l’eficiència. Alguns exemples són el canvi de bombetes exteriors i interiors per làmpades

de baix consum.

Pel que fa l’escola han augmentat notòriament les emissions degut a la instal·lació de la caldera de gas-oil

per a la calefacció.

Per realitzar una comparació de dades amb els “ràtio de referència” de consums dels equipaments

municipals que la Diputació de Barcelona ha facilitat, es comparen els valor en unitats de kWh/m2.


48

Equipament Any Superfície

(m2) kWh kWh/m 2

Valoració

Comparativa

Temps mitjà

Funcionament

(hores/any) –

estimat

Valoració

Comparativa

2005 307,76 11.741 65,22 Mitjà 1.200 Mitjà Ajuntament

2007 307,76 10.478 58,21 Mitjà 1.200 Mitjà

Mitjana 133,47 2.206

2005 207,60 4.444 21,41(EE)

Molt baix 1.800 Normal

Centre Educatiu

2007 207,60 7.540 36,32(EE)

9.08(Gasoil) Molt baix 1.800 Normal

Mitjana 91,23 1.770

2005 - 3.214 - - 1.100 Baix Centre Esportiu

i Piscina 2007 - 2.905 - - 1.100 Baix

Mitjana 227,36 2.985

2005 30 2.028 90,53 Normal 1.800 Normal Escorxador,

Eventuals 2007 30 2.599 122,20 Normal 1.800 Normal

Mitjana 104,33 2.116

Taula 22. Comparativa amb els “Ràtios de Referència” de consums dels equipaments

* Valoració Molt baix (<20%), Baix (20-40%), Mitjà (40–60%), Normal (>60%). Aquest valors mitjans de

referència són mitjanes a nivell Catalunya el qual indica que s’ha realitzat amb municipis de diferents tipus i

densitat demogràfica.

** Valors aproximats de superfície dels locals comercials tenint en compte l’auditoria i les visites realitzades

als actuals. Valors aproximats de temps de funcionament a partir dels horaris comentats durant les visites.

Cal observar que els equipaments de Sant Martí Sesgueioles són d’unes dimensions reduïdes respecte a la

mitjana de Catalunya, i per això en la majoria dels casos la comparativa pren el valor de “molt baixa”.

Malgrat això els consums energètics de l’Ajuntament a l’any 2005 han tingut valors alts tenint en compte les

instal·lacions existents al moment.

De les petites reformes realitzades a les instal·lacions de l’Ajuntament se n’ha beneficiat no només la

imatge, sinó també els seus consums relatius energètics. Si bé és cert que la superfície construïda és molt

major, els serveis prestats, el confort dels seus empleats i usuaris i les consideracions d’eficiència

energètica que s’han considerat són també molt majors.


49

El centre educatiu té una superfície petita, però hi ha prevista una ampliació per millorar les condicions

d’aïllament de l’escola i el menjador.

El Poliesportiu i la Piscina compten amb una superfície gran, però amb pocs serveis. El consum energètic

és relativament baix.

7.2.2. Emissions per fonts dels equipaments municipals

Emissions de l'ajuntament per fonts (any 2005 i 200 7)

2005 2007

Energia elèctrica 54,015 40,85

Gas natural 0 0

GLP 0 0

Combustibles. líquids 5,2

Taula 23. Emissions dels equipament municipals per fonts (any 2005 i 2007)

Les dades de la taula contemplen les emissions els equipaments, així com les derivades del bombeig i

tractament d’aigües, de l’enllumenat municipal i del semàfor.

L’energia elèctrica és la font energètica més important dels equipaments municipals, per tant cal encarar les

mesures correctores cap a l’estalvi en aquest consum.


50

Emissions dels equipaments municipals per fonts

54,01540,85

5,2

0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%

80%

90%

100%

2005 2007

Any

Per

cent

atge

Energía Elèctrica Gas natural GLP's Combustibles Líquids

Gràfics 25. Emissions dels equipaments municipals per fonts (Any 2005 i 2007)

7.3. Emissions lligades a la gestió de residus

Les emissions lligades a la gestió de residus venen definides per 2 aspectes:

- Consum associat al transport de residus.

Consums asocciats al transport de residus

2005 2007 Cost Total (€) * 1.453,61 1.453,61Cost combustible (€) 944,85 944,85Desplazaments any 155,00 155,00Preu Gas-oil (€/L) 0,99 0,98Litres gas-oil 1.468,29 1.489,35

KWh/any 14.665,37 14.875,74Tep 1,22 Tn CO2 eq 3,94 4.0


51

- Tractament dels residus.

En el cas del rebuig, la disposició del residu al dipòsit controlat suposa unes emissions de CO2. Per altra

banda, però, el tractament dels envasos, paper-cartró i vidre representen un estalvi d’aquestes emissions.

Així, el balanç resultant és el següent:

Tn recollides Emissions

kg de CO2 equiv./Tn

residu reciclada 2005 2007 2005 2007

Paper i cartró -264,7 17,13 4,23 -4,53 -1,12

Envasos -3,28 -1,18

HDPE -2.102,66 0,96 0,35 -2.02 -0,74

PET -1.236,22 0,59 0,12 -1,74 -0,15

LDPE film -1.201,38 0,29 0,17 -0,35 -0,21

Tetrabric 7,82 0,23 0,11 0,002 0,001

Llaunes (acer i

alumini) -615,72 0,29 0,13 -0,18 -0,08

Vidre -667,69 8,25 5,38 -5,51 -3,59

Residus Municipals 744,688 176 127,32 131,07 94,81

Total CO2 emès a l’atmosfera 114,46 87,75

Taula 24. Emissions lligades a la gestió de residus


52

0,00

20,00

40,00

60,00

80,00

100,00

120,00

Tn

CO

2 eq

.

2005 2007

TOTAL EMISSIONS DE LA GESTIÓ DE RESIDUS

Gràfic 26. Emissions lligades a la gestió de residus

Tal i com ja s’ha comentat anteriorment, la disminució de l’any 2007 respecte al 2005 no es considera

significativa, ja que l’evolució anual de la generació d’escombriaires indica que les dades el 2006 es troben

per sota de la normalitat en el municipi. No obstant, tenint en compte que el reciclatge permet reduir les

emissions de CO2 i que la recollida selectiva es troba tan sols al voltant del 8%, es pot considerar que la

gestió de residus és un sector important per aconseguir reduir les emissions de CO2 total dels municipis.

7.5. Emissions lligades a la mobilitat

Veure la següent Taula (Taula 25. Emissions associades a la mobilitat )

Taula 25. Emissions associades a la mobilitat


53


54


55

7.5.1. Emissions lligades a la mobilitat per tipus de combustible

El sector del transport va representar a Espanya el 37,5% del consum final d'energia durant l'any 2006, i la

seva contribució a les emissions de CO2 és molt rellevant a causa de la utilització dels combustibles fòssils

convencionals. A la Unió Europea (UE) el transport és el responsable del 21% de les emissions de gasos

d'efecte hivernacle, representa més del 30% del total de consum d'energia i depèn en un 98% de

combustibles fòssils .

En el cas de Sant Martí Sesgueioles:

Ton CO 2 equivalents

Combustible 2005 2006 2007

Gas-oil 747,798 804,527 835,471

Benzina 224,939 292,322 211,098

Fuel-oil 53,569 28,816 19,950

Totals 1.026,305 1.125,655 1.066,519

Població 340 361 376

Tn CO2 eq./hab i any 3.018 3.118 2.836

Taula 26. Emissions relacionades amb el parc automotor per tipus de combustible

Com es mostra a la taula anterior, el consum total per habitant de combustibles líquids relacionats amb el

transport resulta alt (entre 2,84 i 3,12 tep/hab. i any) en comparació amb la mitjana a Catalunya (2,13

tep/hab i any), segons dades del Departament d’Indústria i Turisme.


56

747,798

804,527

835,471

224,939292,322

211,098

53,569

28,816

19,95

0 100 200 300 400 500 600 700 800 900

Percentatges

gas-oil

benziina

fuel-oil

Com

bust

ible

Emissions relacionades amb el parc automotor per t ipus de combustible

2005 2006 2007

Gràfic 27. Emissions relacionades amb el parc automotor per tipus de combustible

A nivell municipal i tenint en compte els consums referits a la mobilitat, es pot dir que:

• El consum de Benzina fluctua durant els anys de referència, amb un augment del 38 % durant l’any

2006 i una caiguda a l’any 2007. S’ha observat una disminució moderada i progressiva any darrere

any en el consum de fuel-oil i un augment en el consum del gas-oil important.

8. Diagnosi i estratègia energètica

A nivell municipal la principal font d’energia utilitzada és l‘energia elèctrica, i el sector que emet més GEH és

el del transport. Així, cal encarar al pla d’acció cap a la millora d’aquest 2 punts, tant a nivell de

l’administració municipal com domèstic.

Crear consciència de canvi en la gent hauria de ser una acció important per a obtenir resultats

considerables. Per altra banda incentivar mitjançant ajudes o reducció de taxes als habitants que vulguin

invertir en tecnologia neta i producció d’energia és una mesura de clara importància.


57

A nivell dels equipaments municipals, la font que més s’utilitza també és l’energia elèctrica, i l’enllumenat

públic és l’equipament que més consumeix, per aquest motiu, és una de les accions a prioritzar, tal i com ja

s’ha fet des del 2005.

En el cas de Sant Martí Sesgueioles les emissions lligades al cicle de l’aigua també són un altre factor

important a controlar de forma permanent; igualment les emissions lligades a la gestió dels residus, que

representen un cost energètic i econòmic important pel municipi i tenen clares opcions de millora.

En tots els casos, però, és important que l’estratègia del PAES es porti a terme pas a pas, per tal d’assolir-

ne un dels principals objectius: definir la visió de futur del municipi.

9. Pla d’acció

9.1. Introducció

Partint d’un estudi previ de la situació de diferents equipaments municipals i del municipi en general,

mitjançant auditories energètiques, s’arriba a obtenir una taula de propostes concretes i avaluables per a

estructurar aquest Pla d’Acció.

L’informe de les auditories energètiques realitzades, juntament amb un informe fotogràfic dels equipaments,

els plànols d’ubicació dels diferents equips consumidors d’energia dels equipaments, les fitxes d’explicació i

quantificació del consum energètic i la taula de propostes que es troben al DOCUMENT III- ANNEXOS

“Informe prelilminar”, “fitxes fotogràfiques”, i “fitxes generals.

9.2. Fitxes de les accions

Una vegada proposades les accions per l’estalvi energètic s’han valorat tenint en compte l’estalvi de Tones

de CO2, i els paràmetres econòmics. D’aquesta manera es té una perspectiva global de què suposarà pel

municipi portar a terme aquestes accions.


58

A continuació es defineix el procés que s’ha seguit juntament amb l’avaluació dels consums i emissions a

nivell municipal i d’equipaments fins a arribar a les taules de les accions a realitzar i el resum de costos

aproximats de las mateixes.

Sant Martí Sesgueioles - Balanços d’Energia

Ajuntament i CAP

En les reformes de l’edifici de l’Ajuntament de Sant Martí Sesgueioles, a la seva part destinada al dispensari

i les administracions, s’ha buscat una major eficiència energètica incrementant el nombre de finestres amb

tancament metàl·lic de doble vidre, pintant les estances amb colors clars, utilitzant termòstats de control per

a la temperatura a cada nivell de l’edifici. En aquest equipament es considera com a mesura de canvi més

important la reforma de la planta baixa, utilitzant un aïllament eficient per a finestres i portes, aïllament de la

humitat i la implantació d’un programa de bones pràctiques ambientals, entre altres conceptes d’estalvi

energètic. També s’inclouen dins de les accions a realitzar el canvi de vehicles per models eficients i

respectuosos al medi ambient.

Ventilació Natural i

Aprofitament de Llum Natural Enllumenat

Climatització Serveis Equips

Vehicles propis

Entrades

d’energia

Llum i Aire Natural Energia Elèctrica

Benzina

Fuites d’energia elèctrica Mancances del sistema d'aïllament. Malgastat de l’energia mitjançant pràctiques poc eficients Vehicles poc eficients

Serveis Prestats pel Consultori Serveis Prestats per l’Ajuntament Administració i suport a la ciutadania


59

Escola

En base a l’Auditoria Energètica realitzada i les factures d’energia elèctrica i gas-oil del centre, es conclou

que el punt feble principal del centre d’ensenyament és l’energia utilitzada per a la calefacció i l’aïllament del

sostre. Així doncs, aquests 2 aspectes juntament amb la millora dels tancaments de portes i finestres, són

els canvis que caldria considerar en el pla d’acció. A més és important incorporar l’educació ambiental dins

de les planificacions educatives anuals.

Ventilació Natural i Aprofitament de Llum Natural

Enllumenat

Serveis Equips

Calefacció

Entrades d’energia


Gas-oil

Mancances en l'aïllament del centre (sostre, finestres i portes)

Utilització poc adequada del sistema

de calefacció (termòstats i s’utilitza el gas-oil per a la calefacció)

Serveis Prestats per l’Escola Administració dels centres escolars


60

Polisportiu i Piscina

Les instal·lacions del polisportiu pateixen d’un maltractament per part dels mateixos usuaris. La construcció

dels vestidors i zones de magatzem és simple, amb portes i finestres de fusta, algunes de les quals es

troben trencades a causa d’actes vandàlics. En general les instal·lacions dels vestidors, seria convenient

reformar-les (del tot) considerant les normes del CTE.


Enllumenat

Serveis Equips de la piscina

Entrades

d’energia


Serveis del Polisportiu

Serveis de la Piscina

Malgastat de l’energia mitjançant

pràctiques poc eficients

Ús inadequat de instal·lacions desgastades i antigues


61

Escorxador

El local de l’escorxador té uns 30 m2, i la seva única finestra de 80 cm2 té una capacitat d’aïllament deficient.

Es proposa millorar els tancaments exteriors, i utilitzar la ventilació i il·luminació natural sempre que sigui

possible.

Propostes d’accions per l’estalvi energètic

Tenint en compte les condicions de cada equipament i les mancances observades en les auditories s’ha

realitzat una taula de propostes d’actuacions a realitzar.


Enllumenat

Electrocutadors Camera Frigorífica

Mata Mosques

Entrades d’energia


Il·luminació i ventilació natural pobre i poc eficient

Instal·lacions desgastades.

Escorxat i Magatzematge de

carn de xai


62

Edifici de l’Ajuntament i Centre d’Atenció Primària

Caldera de baix consum

Gràcies a las calderes de baix consum es podrà reduir en més d’un 30% el cost, en

combustible.

Millorar l’aïllament de la sala polivalent de la pl anta baixa 1.1.1/1

Tractament del nivell d’humitat capil·lar en parament vertical d’obra ceràmica massissa

de 30 cm de gruix, a una cara mitjançant elestro-òsmosi passiva i electroforesi amb

formació de barrera a la base del mur, amb 3 perforacions equidistants i

perpendiculars al mur, inclinades cap al interior, per metro, amb una fondària de 90%

del gruix del mur, col·locació d’elèctrodes, reblert de perforacions amb líquid i morter

de forèsi, connexió del circuit a elèctrodes i terminals perforacions en paviment cada

3/4m de fondària 1.2m i col·locació de preses de terra amb líquid conductor, connexió

del circuit a preses de terra i terminals. (K7P31111FB4D)...198,80/m

Canviar portes i finestres de la planta baixa per a ltres de més eficients 1.1.1/2

Finestres: Tancament exterior practicable per a un buit d’obra aproximat de 75x90

cm, amb finestra d’alumini lacat d’una fulla batent amb perfils de preu alt i classificació

mínima 4 9a C4 segons normes, bastiment de base de tub d’acer galvanitzat, i vidre

aïllat de dues llunes incolores i cambra d’aire 4/8/6 mm (1A1E1110).... 253,52/m2

Portes: tancament exterior practicable per a un buit d’obra aproximat de 210x120 cm,

amb finestra d’alumini lacat de dues fulles corredisses amb perfils de peu alt i

classificació mínima 3 7A C3 segons normes, bastiment de base de tub d’acer

galvanitzat, i vidre aïllant de dues llunes incolores i cambra d’aire 4 mm/8 mm/ 6 mm

(1A1E5310) .... 203,85/m2

Implantació d’un programa de bones pràctiques 1.2.6 /1

Canvi del cotxe de l’ajuntament per model eficient i respectuós

amb el medi

1.1.4/1

Referència de cotxe segons catàleg MOVELE Micro-Vett (Fiat)

Doblo . Preu 60.000 €. Ajuda Movele fins 7.000 €. Consum mitjà 9 kg/100 km.

Emissions 160 g CO2/km.


63

Centre d’ensenyament (Escola i Llar d’Infants)

Llums de baix consum a totes les aules i sales que els necessita

1.1.1/3

Substituir les bombetes incandescents per làmpades de fluorescent compacte o tubs

fluorescents pot estalviar el 70% d’electricitat i proporciona una vida útil vuit vegades superior.

Tancaments de la planta segona (menjador) amb aïlla ment més eficients

1.1.1/4

L’ús de finestres d’aquest tipus suposa un estalvi de fins al 25% de l’energia utilitzada per a la

calefacció en referència a la utilització de finestres senzilles amb fusteria metàl·lica

Implantació d’un programa de bones pràctiques

1.2.6/2

Un programa de bones pràctiques defineix hàbits de consum, tant dels treballadors, com el

personal de neteja, cuina i alumnes; per tant es indispensable la creació de material adequat

per a cada usuari i de sessions informatives de reforç del missatge, tenint en compte que la

iniciativa, l’esforç i el material han de sortir de la pròpia escola:

Es pot arribar a estalviar fins un 15% de l’energia elèctrica consumida a l’escola mitjançant l’ús

adequat de les pròpies instal·lacions i els aparells. Partint del consum actual total d’energia

elèctrica de l’escola es podria estalviar l’emissió de 0,886 Tn de CO2 eq.

Obtenir el certificat de escola verda

1.2.6/3

La incorporació de l’escola al programa d’escoles verdes ha de ser absolutament iniciativa de la

escola, demostrant la seva voluntat de canvi cap al sistema sostenible.


64

Aïllament adequat de les cobertes de l'Escola, per altres amb un aïllament millor i menys

nociu per a la salut. Teulada del primer pis amb m ancances d’aïllament i teulada del

segon pis (menjador) d'uralita

1.1.1/5

Valorar la possibilitat d’instal·lació de plaques f otovoltàiques

1.1.6/1

La instal·lació sobre la coberta de l’escola de Sant Martí Sesgueioles de plaques solars

connectades a la xarxa. La totalitat de l’energia produïda serà injectada a la xarxa elèctrica de

la companyia distribuïdora.

Recol·lectors d’aigua de pluja per a rec i cisterne s

1.2.5/1

Els sistemes d’aprofitament d’aigua de pluja permeten estalviar fins un 50% del l’aigua

utilitzada en usos com el rec de les zones de jardí, manteniment d’horts, i aigua per als

lavabos. Simplement amb una pluja de 30 l/m2 i amb una superfície de recollida de 150 m2,

s’obté una reserva de 4.500 Litres d’aigua gratuïta de perfecta qualitat.

Equipament : Polisportiu i Piscina

Reforma de les instal·lacions on es troben els ves tidors i el magatzematge

1.1.1/6

Reconstrucció de tancaments, aïllament, instal·lacions, etc.. es recomana planejar un

edifici en el qual es pugui aprofitar convenientment espais, teulades, tancaments,

interiors, tenint en compte les normes del CTE.

Aprofitament d’aigua de pluja per al rec de la zona verda.

1.2.2/1

Els avantatges tecnològics combinats amb una adequada lògica de funcionament

orientada a l'ús eficient de l'aigua (reutilització de pluvials, p.ex.), permeten importants

estalvis d'aigua ( entre 35 % i 50 %), minimitzar l'estrès hídric, homogeneïtzar la

distribució del reg, minimitzar impactes ambientals (contaminació difusa), mitigar el

desenvolupament de malalties..., en resum millorar el medi ambient a un cost

raonable.


65

Equipament : Escorxador Municipal

Millorar les finestres i portes per l’aprofitament de la ventilació i la il·luminació

natural.

1.1.1/7

Tancament exterior practicable per a un buit d'obra aproximat de 75x90 cm, amb

finestra d'alumini lacat d'una fulla batent amb perfils de preu alt i classificació mínima 4

9A C4 segons normes, bastiment de base de tub d'acer galvanitzat, i vidre aïllant de

dues llunes incolores i cambra d'aire 4/8/6 mm (1A1E1110)


66

Municipi

Jornades de conscienciació ciutadana 2.1.4/1

Sessions informatives, campanyes i altres actes que ajudin a informar als veïns

d’opcions adequades per a estalviar energia i alhora que promoguin la participació dels

habitants en l'aportació d'idees i iniciatives.

Documents divulgatius 2.1.4/2

Guies d’aprofitament energètic dissenyades per a donar la informació necessària als

habitants del municipi.

Implantació d’energies renovables en les llars. – f acilitats administratives i

divulgació de facilitats financeres per a la seva i nstal·lació 2.1.4/3

Divulgació de la informació obtinguda per l'ajuntament sobre tarifes, promocions,

ajudes i subvencions encaminades a incrementar l’ús d'energies renovables a la llar.

Implantació de la recollida selectiva de la matèria orgànica 1.2.1/1

La fracció orgànica recollida selectivament ha de reciclar-se convenientment a fi de

reduir el seu impacte ambiental sobre el territori (generació de lixiviats, emissió de

gasos, etc.). La normativa ambiental vigent fomenta la recollida selectiva de la FORM.

Concretament, la Llei 9/2008, de 10 de juliol, de modificació de la Llei 6/1993, de 15 de

juliol, reguladora dels residus, estableix que la recollida selectiva sigui obligatòria per a

tots els municipis de Catalunya. Així mateix, la normativa europea obliga al compliment

d'uns objectius de reducció dels residus municipals biodegradables que van als

dipòsits controlats, que difícilment es podran assolir si no es valoritza. Per aquest

motiu es proposa un projecte de nova implantació de la recollida selectiva de la FORM.

La sol·licitud d'ajudes per a la noves implantació pot incloure entre uns altres, les

galledes, les bosses compostable els contenidors, les actuacions d'assessorament,

d'informació i comunicació, les actuacions o els materials específics per a grans

productors, els elements per a la transferència, els vehicles de recollida selectiva, la

memòria tècnica del projecte d'implantació...


67

Enllumenat municipal

Per a molts municipis, l’enllumenat públic significa la despesa energètica més

important, que assoleix fins a valors entorn al 50% o 60% del seu total.

Les principals deficiències d'un sistema d'enllumenat públic poden ser d'origen lumínic,

energètic o econòmic en aquells casos que, encara sent adequada l'eficiència

energètica, el cost resulta excessiu. Les deficiències d'origen energètic poden referir-

se als nivells d’il·luminació, el règim d’ús, el rendiment lumínic, l’eficàcia des llums, les

pèrdues elèctriques.

Canvi total de làmpades de VM per VSAP.

1.1.2/1

La diferència de potència dels llums a igualtat de flux lluminós és de 400 w per vapor

de mercuri i de 250 w per a vapor sodi d'alta pressió.

En el cas dels llums de sodi d'alta pressió, la seva elevada eficàcia les fa especialment

aconsellables, sota l'òptica energètica, en zones on els requisits de color no són

crítics.

Incloure controls d’il·luminació per sistemes de r ellotge astral, detectors de

claror o temporitzadors.

1.1.2/2

Un dels factors que més poden incidir en el consum energètic de les instal·lacions

d'enllumenat públic és el seu sistema de comandament, control i manteniment, que es

tradueix en encesa i apagada de l’enllumenat fora de temps, materials defectuosos i

deterioracions de la instal·lació.


68

Actualment els sistemes de comandament i control més utilitzats son l’interruptor

crepuscular (en el qual una cèl·lula fotoelèctrica mana un impuls de maniobra en funció

de la il·luminació ambient), l’interruptor horari (segons una programació establerta es

tanca o obre el circuit), i l’interruptor astronòmic (basat en el càlcul dels ortos i ocasos

en la zona geogràfica programada, amb la possibilitat de comandar un doble circuit per

a programar una desconnexió parcial a partir de hores establertes)

S’han desenvolupat sistemes de supervisió i control que es poden adaptar a qualsevol

equip que consumeixi energia elèctrica. La comunicació es realitza a través de la línia

elèctrica. Aquest innovador sistema de control es connecta a dispositius de diferents

sistemes (com transformadors de distribució, fanals, semàfors, senyals lluminosos,

etc.) mitjançant una interfaç de control comú. El sistema és escalat fàcilment fins a

centenars de milers de punts de control. Aquest sistema permet un estalvi de consum

elèctric d'un 40% respecte al sistema tradicional.

Bombeig d’aigua

Realització d’un manteniment de les canonades d’aig ua i del sistema d’impulsió

per a evitar pèrdues elèctriques.

1.2.2/1

Renovacions de les xarxes generals i de distribució del municipi les quals actualment

tenen un rendiment del 54 %. Es pretén poder arribar a un rendiment del 80 % que

reduiria el consum en un 67%.


69

Mobilitat

Potenciar la mobilitat amb bicicletes dins del nucl i creant zones d’aparcament.

2.1.3/1

APARCAMENT DE BICICLETES STANDARD ref. A36729

Capacitat de 6 bicicletes. Realitzat en acer galvanitzat, permet mantenir tot tipus de

pneumàtic. Llarg 216 cm, ample 50 cm, altura 55 cm.

Una vegada realitzada una taula de propostes i després d’haver-la completat amb les aportacions fetes a la

sessió de participació amb els regidors, s’han realitzat unes fitxes de les accions més importants per a

començar l’avaluació corresponent.

9.3. Taula resum de les accions

A partir de la següent taula es descriuen, classifiquen, prioritzen, es descriuen responsables i indicadors i

s’avalua la inversió, els costos anuals i el període d’amortització de les diferents accions plantejades.

Taula 27. Anàlisi de les accions a realitzar


70


71


72


73


74


75


76


77


78


79


80


81

9.4. Valoració de les accions i priorització

Una vegada descrites les accions es resumeixen tenint en compte l’estalvi econòmic i d’emissions que

representen.

Taula 28. Taula resum operatiu del pla d’acció (veure pàgines anteriors)

A partir d’aquesta taula es poden arribar a classificar les accions per a quantificar l’estalvi energètic i el cost

econòmic segons els diferents àmbits d’actuació.

per número %

per estalvi

energètic

previst

%

per cost

econòmic

previst

%

Participació

ciutadana 7 22,6 85,74 25,1 47.500,00 8,0

Equipaments i

serveis 18 58,0 90,61 26,5 387.200,00 64,8

Transport 2 6,5 105,58 30,9 95.000,00 15,9

Producció

local d'energia 2 6,5 54,20 15,9 60.000,00 10,0

Planejament 1 3,2 NE 0 1.200,00 0,2

Adquisició

pública de

bens i serveis

0 0 0 0 0,00 0,0

Altres 1 3,2 5,19 1,5 6.500,00 1,1

TOTALS 31 100,0 341,3 100,0 597.400,00 € 100,0

Taula 29. Quantificació de les accions per àmbits d’actuació

NE - No Estimat


82

Estalvi Energètic de les accions proposades segons àmbits d'actuació

(Tn CO2)

Participació ciutadana

26%

equipaments i serveis

27%

transport31%

producció local d'energia

16%

planejament0%

adquisició pública de bens i serveis

0%

Cost Econòmic de les accions proposades segons àmbits d'actuació

(euros)

Participació ciutadana4%

equipaments i serveis60%

transport0%

producció local d'energia

29%

planejament1%

adquisició pública de bens i serveis

6%

Gràfic 28. Quantificació de les accions per àmbits d’actuació


83

10. Pla de seguiment

10.1. Introducció

El següent Pla de Seguiment serà una eina pel control de les variables a mesurar durant l’execució del Pla

d’Acció. Es proposa un model d’informe de seguiment a presentar a la Direcció General de Transport i

Energia de la Comissió Europea.

10.2. Objectius

� Ser una eina operativa per a la gestió del Pla d’Acció per a l’Energia Sostenible.

� Ajudar al municipi a presentar de manera bianual l’informe de compliment del PAES a la DGTREN

(Direcció General de Transport i Energia de la Comissió Europea).

10.3. Indicadors de seguiment

Per controlar de manera efectiva el compliment del Pla d’Acció de les Energies Sostenibles al municipi de

Sant Martí Sesgueioles, es presenten els següents indicadors de seguiment, utilitzats en metodologies de

càlcul amb el DESGEL (Diagnòstic Energètic i Simulació de Gasos d’Efecte d’hivernacle Local), el Sistema

Municipal d’Indicadors de Sostenibilitat de la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat i l’AMBIMOB-

U (Eina informàtica de suport a l’avaluació ambiental dels plans de mobilitat urbana).

A continuació es descriuen els càlculs necessaris per als indicadors amb els quals es pot realitzar el

seguiment del procés del PAES.


84

Indicador principal Unitats Indicadors secundaris

Intensitat energètica kWh/euros

Emissions de GEH totals Tn CO2 equivalent

Emissions de GEH a nivell

PAES Tn CO2 equivalent

o Emissions de GEH per càpita

o Intensitat energètica municipal (Tn CO2/PIB)

Consum total d’energia kWh, tep

Consum d’energia a nivell

PAES kWh, tep

o Consums energètics per càpita

o Consum mensual energètic per fonts (CL, GLP, GN, EE) dels equipaments.

o Temps de manteniment de bombetes de l’enllumenat públic.

o Consum elèctric anual de l’enllumenat.

o Horaris de funcionament de l’enllumenat públic.

o Consum energètic mensual destinat a calefacció dels equipaments municipals.

o Temperatures mitjanes dels equipaments.

o Nombre i tipus de calderes utilitzades als equipaments municipals, i, si es disposa de la dada, a nivell

domèstic.

o Consum energètic per usuaris dels equipaments municipals.

o Consum energètic per superfície als equipaments municipals.

Producció local d’energies

renovables

CO2 que s’estalvia

d’emetre a l’atmosfera

Grau d'autoabastament amb

energies renovables respecte

consum total d'energia

CO2 estalviat en la

producció neta / CO2

emès a l’atmosfera

o Nombre de plaques solars instal·lades al Municipi (u).

o Nombre de plaques solars instal·lades a nivell particular (u).

o Energia elèctrica venuda a la Xarxa (KWh/any).

o Nombre de llicències d’instal·lació de sistema de producció d’energies renovables.

o Empreses que ofereixen serveis i que realitzen sessions d’informació.

o Nombre de persones interessades en la utilització d’energies renovables (assistents a conferències o

que demanen informació a l’ajuntament).

Abastament d'aigua municipal m3 d’aigua

o Consum elèctric per Bombeig (kWh/any)

o Relació de m3 aigua respecte al consum energètic de bombeig.

o Plantilla del Pla de Manteniment per a les conduccions de la xarxa d’abastament

Percentatge de recollida

selectiva %

o Quantitat de Residus abocats a l’abocador.

o Quantitat de residus recuperats amb la recollida selectiva d’envasos, vidre i paper.

o Quantitat de Matèria Orgànica recollida selectivament i compostada.

Gestió Ciutadana %

o Grau de conformitat dels usuaris dels equipaments municipals respecte a les accions a realitzar

o Nombre de publicacions realitzades amb el propòsit d’informar a la població.

o Grau de compromís dels usuaris dels equipaments municipals

o Grau de confort dels usuaris dels equipaments amb relació amb la temperatura mitjana

o Nombre de persones que col·laboren a les sessions de participació, campanyes, actes i grups de

treball relacionats amb les accions.

o Nombre de usuaris dels equipaments municipals

o Grau de satisfacció dels usuaris dels equipaments (polisportiu, piscina, ajuntament, escola)

Mobilitat Ciutadana

o Parc de Bicicletes

o Parc mòbil de cotxes elèctrics

o Grau de satisfacció de vianants i usuaris de bicicletes sobre vies i infrastructures.

Taula 30. Resum d’indicadors de seguiment


85

DESCRIPCIÓ DELS INDICADORS

o EMISSIONS DE GEH TOTALS, per seguir si es compleix la reducció del 20% respecte l’any

de referència: Sumatori de les emissions calculades a partir dels consums detectats de les

diferents fonts energètiques del municipi.

Fórmules:

Emissions de GEH (CO 2 equiv.) totals

= Suma (d’Emissions per Sectors) –dades proporcionades per la Diputació de Barcelona-

Emissions de GEH (CO 2 equiv.) totals per càpita

= Emissions de GEH (CO2 equiv.) totals / Nombre d’Habitants del Municipi

Emissions de GEH (CO 2 equiv.) dels equipaments municipals

= Suma (d’Emissions anuals per equipament i energia consumida multiplicats pels factors d’emissió corresponents a l’any i

la font consumida)

Emissions de GEH per sectors Emissions dels equipaments municipals

Any

Prim

ari

Indú

stria

Ser

veis

Dom

èstic

Tra

nspo

rt Nombre

d’habitants

Adm

inis

trac

ió

Cen

tres

Edu

catiu

s

Cen

tres

Esp

ortiu

s

Enl

lum

enat

Altr

es ..

.

• Factors de Conversió a tones equivalents de petroli : 1 tep = 4,19x1010 Joules = 1,16 x 104 kWh = 1x107 kcal

EE 0,086 tep/MWh Fuel-oil 0,96 tep/t Benzines 1,07 tep/t Gas-oil 1,035 tep/t GLP 1,13 tep/t GN 0,09 tep/Gcal PCS

Fotovoltàica 0,086 tep/MWh Biomasa 0,378 tep/MWh RSU 0,346 tep/MWh Eòlica 0,086 tep/MWh

Taula 31. Taula de presentació de les dades pel càlcul de les emissions de GEH totals


86

FONTS PEL CÀLCUL

Diputació de Barcelona

Facturació d’energia consumida als equipametns municipals

ICAEN

ARC

Consell Comarcal

PERIODICITAT

Anual

UNITATS

Tn CO2 equiv. / habitant

TENDÈNCIA DESITJADA

Manteniment / Disminució

A partir de dades i les consideracions per avaluar les emissions proporcionades per la

Diputació de Barcelona, es pot obtenir informació d’Emissions de GEH per sectors (Primari,

Indústria, Serveis, Domèstic, Transport, Cicle de l’Aigua i Tractament i Gestió de residus), en

taules com les presentades dins del Pla i als annexos. A partir de rebuts de les diferents

companyies distribuïdores d’electricitat, gas natural, i combustibles líquids es poden obtenir les

dades de consum; amb aquestes dades i fent un càlcul amb factors de conversió de referència

s’obtenen les emissions de CO2 associades.

Pel que fa a les dades de la gestió de residus, interessa saber les tn que es destinen a cada

tipus de tractament, consum associats a la recollida... facilitades del Consell Comarcal de

l’Anoia i l’Agència de residus de Catalunya.

o CONSUM FINAL D’ENERGIA A NIVELL MUNICIPAL: Aquest és un indicador clàssic que

sempre s'utilitzava com a indicador del grau de desenvolupament, de riquesa, dels municipis i,

per tant, com més elevat era, millor; com més consum d'energia per habitant, més prosperitat,

etc. Des del punt de vista de la sostenibilitat és un indicador que ha de tenir una tendència

contrària a la considerada tradicionalment per a un mateix nivell de desenvolupament econòmic.

En la situació actual, aquesta tendència hauria de ser de disminució induïda per una major


87

eficiència fins a un mínim considerat, i a partir d'aquest, tendir al manteniment de les taxes de

consum.

Per calcular el consum final d'energia, cal considerar els diferents tipus d'energia consumits al

municipi: energia elèctrica (EE), gas natural (GN), gasos liquats del petroli (GLP), combustibles

líquids (CL) i energies de producció local (EPL). L'indicador s'expressa en tep (tones equivalents

de petroli)/habitant i any i kWh/habitant i any. Pel càlcul, de les energies de producció local,

només es considera l'energia solar que no s'incorpora a la xarxa elèctrica.

Fórmula:

Consum Energia

Elèctrica

Consum Gas

Natural

Consum Gasos

Liquats del

Petroli

Consum

Combustibles

Líquids

Energia de

Producció Local Any Habitants

kWh tep KWh tep Tn tep Tn tep KWh tep

Taula 32 Taula de presentació de les dades pel càlcul del consum total d’energia municipal

Mentre no es disposi de dades municipals de consum de combustibles líquids (CL) i gasos liquats

del petroli (GLP) es proposa sol·licitar els consums energètics provincials a la Direcció General

d'Energia del Departament d'Indústria i Energia. A partir de l'extrapolació poblacional d'aquestes

dades es podrà disposar d'una aproximació del consum energètic del municipi.

FONTS PEL CÀLCUL

Empreses responsables dels diferents serveis energètics.

Direcció General D’Energia

PERIODICITAT

Anual

UNITATS

tep/habitant i any




88

o INTENSITAT ENERGÈTICA MUNICIPAL: Aproximació a l'eficiència energètica de l'economia

local, a partir de determinar el consum total d'energia en relació al producte interior brut (PIB) del

municipi. Aquest indicador es complementa amb l'anterior i relaciona el consum total d'energia

municipal amb el seu PIB. El seu objectiu és aprofundir en el coneixement del funcionament del

municipi i sobretot en l'eficiència que s'aconsegueix en la utilització de l'energia per a la producció

de béns econòmics.

Fórmula:

Any Consum Total calculat PIB

Taula 33. Taula de presentació de les dades pel càlcul de la intensitat energètica municipal

FONTS

Consum d'energia:

Empreses responsables dels diferents serveis energètics

Les aproximacions al PIB municipal:

IDESCAT

Institut d'estudis municipals

Àrea de promoció econòmica de l'ajuntament

Diputació de Barcelona

PERIODICITAT

Anual i quinquennal

UNITATS

kWh/€.


Disminució


89

o ABASTAMENT D’AIGÜES MUNICIPALS: Avalua el consum d'aigua que prové de la xarxa de

subministrament municipal, així com les pèrdues registrades a la xarxa de distribució. Es

considera el consum total dels sectors domèstic i industrial i dels equipaments i serveis

municipals.

L'aigua és un recurs molt escàs, sobretot en els països mediterranis, per tant, és important fer

una avaluació general de tot el cicle de l'aigua. Per això, en aquest sistema municipal

d'indicadors de sostenibilitat, hi ha quatre indicadors que pretenen donar una visió àmplia del flux

de l'aigua.

Amb aquest indicador també s'avalua el funcionament de la xarxa de proveïment i el consum

d'aigua pels diferents sectors: domèstic, industrial i municipal. Tot i que l'aigua que es consumeix

en un municipi no té només l'origen en l'aigua subministrada per la xarxa municipal, ja que hi ha

moltes captacions privades i altres subministraments que no són de gestió municipal, això no s'ha

tingut en compte per a aquest indicador.

El que es vol reflectir és el consum d'aigua de gestió pública, i ressaltar les pèrdues que sovint hi

ha a la xarxa d'abastament, per tal de fomentar la millora de les infrastructures com a instrument

molt vàlid per obtenir un estalvi important.

Fórmula:

Any Població

Total

Consum

Industrial

(m3)

Consum de

serveis i

equipaments

municipals

(m3)

Consum

Domèstic

(m3)

Consum

Comercial

(m3)

Pèrdues de

la xarxa de

distribució

(m3)

Tota ls

(l/ hab i dia)

Any Consum elèctric per bombeig d’aigua Quantitat d’aigua de bombeig (m 3)

Taula 34. Taules de presentació de les dades pel càlcul del consum energètic associat a

l’abastament d’aigua al municipi


90

FONTS

Servei gestor de l'abastament d'aigua municipal

Agència Catalana de l'Aigua

PERIODICITAT

Mensual i anual

UNITATS

l/habitant i dia



o RECUPERACIÓ DE RESIDUS MUNICIPALS: La producció de residus és un dels principals

problemes ambientals i de gestió dels sistemes urbans. Per això és molt important conèixer i

avaluar-ne tot el cicle, des de la producció al destí final, tenint en compte les diferents etapes i els

diferents aspectes associats, incidència econòmica, possibilitat d'aprofitament com a recurs,

implicació social, etc.

Amb aquest indicador es tracta de posar de manifest la importància de la recuperació dels

residus municipals, considerant també la transcendència de reduir-ne la producció. D'aquesta

manera es valoren, per una banda, els esforços en la promoció de sistemes de recuperació de

residus i, per una altra banda, la resposta dels ciutadans i la implicació social en el suport de

processos que representen un avenç real cap a models més sostenibles.

Calcula el percentatge de residus municipals de gestió pública recuperats respecte al total de

residus municipals produïts. Es considera un residu recuperat aquell que a partir d'un conjunt

d'operacions (reciclatge, reutilització, compostatge) torna a ser aprofitat, totalment o parcialment.

En el càlcul d'aquest indicador, també s'inclouen els residus gestionats a la deixalleria.

Fórmula:


91

Tones de residus municipals recuperats

Any Tones de residus

municipals produïts Vidre Paper Envasos Matèria

Orgànica

Taula 35. Taula de presentació de les dades pel càlcul del consum energètic relacionat amb la

gestió dels residus municipals

FONTS

Ajuntament, Diputació de Barcelona, i Agència de Residus.

PERIODICITAT

Anual

UNITATS

%


Augment

o DESPLAÇAMENTS I MOBILITAT DE LA POBLACIÓ: Permet conèixer el tipus i l'estructura de

la mobilitat interna i externa del municipi, avaluar el pes específic dels desplaçaments en vehicle

privat.

La mobilitat interna i externa s'avalua a partir d'enquestes municipals de mobilitat. A manca

d'aquestes enquestes s'obtindran les dades de les enquestes de mobilitat obligada (EMO) de

l'Institut d'Estadística de Catalunya (IDESCAT). La principal característica de l'actual model de

mobilitat és l'ús massiu del vehicle privat. Aquest model de mobilitat té una clara repercussió

sobre la qualitat de vida dels ciutadans (soroll, contaminació atmosfèrica, inseguretat viària,

ocupació pels vehicles de l'espai públic, etc.), sobre el consum total d'energia (elevat consum de

combustibles líquids), sobre la implantació d'infrastructures viàries (fragmentació del territori,

pèrdua d'hàbitats naturals). Factors que, en el seu conjunt, condicionen la sostenibilitat del model

actual de mobilitat.

Aquest indicador permet avaluar el pes específic dels desplaçaments en vehicle privat respecte al

total de desplaçaments realitzats, i considera tant els desplaçaments interns com externs del


92

municipi. Així, la redefinició del model de mobilitat s'ha d'abordar des de l'àmbit municipal, però

també a través d'una estratègia supramunicipal (regional o de país).

No obstant això, el paper dels pobles i ciutats és clau per aconseguir una mobilitat més

sostenible. En aquest sentit cal impulsar actuacions municipals encaminades a reduir l'ús del

vehicle privat, potenciar el transport públic i afavorir els desplaçaments a peu i en bicicleta.

Fórmula:

Habitants Parc Mòbil Parc Bicicletes Transport Públic

Any Nombre

d’habitants

Desplaçaments

estimats per

càpita

Nombre

vehicles

desplaçaments

estimat per

vehicle privat

Nombre de

bicicletes

(enquesta)

desplaçaments

estimat

Nombre de

desplaçaments

Distància

recorreguda

Taula 36. Taula de presentació de les dades pel control d’indicadors de mobilitat ciutadana

FONTS

IDESCAT

Enquestes de mobilitat urbana

PERIODICITAT

Quinquennal

UNITATS

%


Disminució


93

o CARRERS DE PRIORITAT PELS VIANANTS: Avalua la superfície de vials urbans amb alguna

mesura de moderació de la circulació (zona per a vianants, zona de prioritat invertida, zona 30)

respecte a la superfície total de la xarxa viària urbana.

Fórmula:

FONTS

Ajuntament

PERIODICITAT

Anual

UNITATS

%


Augment

Aquest indicador complementa l'anterior i, de manera finalista, determina la importància que,

estructuralment, té l'espai pels vianants a les ciutats i pobles.

L'indicador avalua el percentatge de carrers urbans on hi ha alguna mesura de moderació de

la circulació (àrees de vianants, prioritat invertida, zones 30) amb l'objectiu específic de

regular el trànsit de vehicles a favor dels desplaçaments a peu o en bicicleta.

o PRODUCCIÓ LOCAL D’ENERGIES RENOVABLES: Avalua el nivell d'autoabastament local

amb fonts energètiques renovables i sostenibles. Pel càlcul de l'indicador es consideren

energies renovables sostenibles l'eòlica, la solar i la minihidràulica. La utilització dels recursos

propis es considera un dels principis bàsics de sostenibilitat, sempre amb la premissa

d'aprofitar els recursos naturals de manera eficient.

Pel que fa a l'energia, aquests principis de sostenibilitat es concreten a augmentar l'ús, dins el

balanç energètic municipal, de les energies renovables i sostenibles.

L'indicador considera l'energia eòlica, la solar i la minihidràulica com a fonts renovables i amb

un baix impacte sobre el medi ambient. Així, pel càlcul d'aquest indicador, s'exclou la

producció energètica a partir dels processos de combustió de biomassa, ja que no es

consideren energies netes a causa de l'emissió de CO2 a l'atmosfera. També cal precisar

que la producció d'energia minihidràulica es considera una font renovable i sostenible sempre

que es desenvolupi sense causar un impacte significatiu al medi ambient (manteniment de

cabals ecològics als cursos fluvials).


94

Malgrat algunes experiències municipals de foment de les energies renovables, necessàries

principalment per al paper exemplificador de l'administració en el procés de la sostenibilitat, el

pes específic d'aquestes energies dins el balanç energètic és insignificant. Per assolir una

estratègia energètica sostenible cal invertir en energies renovables i promoure'n l'ús amb

decisió.

Fórmula:

An

y

Potencia

d’energia

fotovoltàic

a

instal·lada

per

habitant

(W/hab)

Superfíci

e de

Pannells

Solars

instal·lat

s (m2)

Índex de

producci

ó

energètic

a Total

vs.

Consum

energètic

total (%)

Producció

local

d’energies

renovable

s per

habitant

(kWh/hab)

Grau

d’abastamen

t amb

energies

renovables

respecte al

consum

total (EE)

(%)

Percentatg

e de prod.

Local d’EE

Fotovoltàic

a del total

de E.

Renovable

s (%)

Percentatg

e de prod.

Local d’EE

Eòlica del

total de E.

Renovable

s (%)

Percentatg

e de prod.

Local d’EE

Biomasa

del total de

E.

Renovable

s (%)

Percentatg

e de prod.

Local d’EE

geotèrmica

del total de

E.

Renovable

s (%)

Taula 37. Taula de presentació de les dades pel control de la producció local d’energia


95

FONTS

Productors d'energies renovables

Ajuntaments

PERIODICITAT

Anual

UNITATS

kWh/habitant i any


Augment

o PARTICIPACIÓ CIUTADANA EN PROCESSOS DE SOSTENIBILIT AT: El

desenvolupament sostenible és un procés que es fonamenta en la implicació de tots els

ciutadans. L'indicador avalua els diferents instruments de participació ciutadana en processos

de sostenibilitat i determina la seva vitalitat a partir del nombre anual de reunions.

Com a mecanismes de participació ciutadana es consideren tots els que es formulen a partir

d'òrgans regulats i amb una certa perdurabilitat. Així, l'indicador inclou els consells de medi

ambient i sostenibilitat, els fòrums ambientals, les comissions de treball i d'altres mecanismes

de participació ciutadana en processos de sostenibilitat.

A partir dels subindicadors complementaris s'avalua la representativitat dels principals agents

socials i econòmics en els òrgans de participació ciutadana establerts i també la implicació o

incidència d'aquests òrgans en la presa de decisions del municipi. En conjunt, es tracta

d'afavorir la màxima representativitat social d'aquests òrgans de participació i assolir un

model participatiu proactiu i de decisió, on les propostes sorgides i condensades

col·lectivament s'incorporin en les estratègies i actuacions municipals. Pel càlcul cal tenir en

compte el nombre anual de reunions dels òrgans que les organitzen, els participants i els

temes a tractar.

Any Organisme que

controla Tema a tractar

Nombre de

reunions

Nombre de

participants

Taula 38. Taula de presentació de les dades pel control d’indicadors de mobilitat ciutadana


96

FONTS

Ajuntament

PERIODICITAT

Anual

UNITATS

Núm. reunions/any


Existència de periodicitat en les reunions

o PROCÉS D‘INCORPORACIÓ DE SISTEMES DE PRODUCCIÓ LOCA L D’ENERGIES

RENOVABLES : S’han d’avaluar les diferents opcions possibles per a la generació d’energia

(Energia Eòlica, Energia Solar Tèrmica i Fotovoltàica, Biomassa, etc...). En general es poden

resumir les actuacions encaminades a la producció local d’energia segons si les actuacions

són a nivell municipal o privat i per tant els indicadors a controlar són:

Any Empreses que

ofereixen servei

Servei que

s’ofereix

Persones

Interessades

Sol·licituds de

llicències d’obra

Grau de

conformitat dels

usuaris

Taula 39. Taula de presentació del seguiment del procés d’incorporació de tecnologies renovables

al municipi

Quantitat d’energia elèctrica generada per plaques solars fotovoltàiques a nivell municipal i

particular. Aquestes dades es calcularan a partir d’un inventari de plaques solars municipals

que pot resumir-se en la següent taula:

Nombre

d’instal·lació

Any

d’instal·lació

Propietari

i

Empresa

Característiques

de la instal·lació

Potència

Connectada a

la xarxa

Nombre de

plaques

instal·lades

Preu

del

kWh

Quantitat de

kWh generats

a l’any

Emissions no

emeses a

l’atmosfera

1

2

Taula 40. Taula de presentació del Inventari de Plaques Solars Fotovoltàiques instal·lades al

municipi


97

o GESTIÓ CIUTADANA: Els diferents controls relacionats amb la gestió ciutadana ens donaran

uns indicadors qualitatius del procés participatiu i del treball realitzat per l’ajuntament, així com

també del grau de compromís, el grau de satisfacció i el grau d’interès que la població i la

mateixa administració tenen al respecte del Pla d’Acció.

Un llistat d’indicadors a tenir en compte es el següent:

Indicador Municipal

Any nombre de

publicacions

informatives

persones

que

demanen

informació

nombre de

sessions

informatives

participació

en les

sessions

Indicador a Nivell Equipaments Municipals

Any tipus

d'equipament

nombre

d'empleats

superfície útil

de

l'equipament

nombre

d'usuaris

horaris d e

servei

accions a

realitzar

grau de

compromís

dels empleats

amb les

normes

grau de

conformitat

amb les

accions

grau de

satisfacció

dels usuaris

de

l'equipament

Taula 41. Taula de presentació dels indicadors qualitatius de la gestió ciutadana

o TAULES DE PRESENTACIÓ DE LA FACTURACIÓ MUNICIPAL: Les dades a tenir en compte a

l’hora de fer l’inventari energètic s’han d’endreçar per seguir el control de forma sistemàtica i

eficient, per tant es convenient l’ús de Taules de Càlcul en format Excel o Bases de Dates tipus

Access. La Diputació de Barcelona ha facilitat per aquest estudi un format amb el qual es recullen

totes les dades necessàries per als consums d’energia elèctrica de l’enllumenat i els

equipaments.

Durant l’Auditoria Energètica dels diferents equipaments a l’Annex s’ha presentat la Taula de

Consums Energètic Municipals, amb la qual s’ha recollit la facturació dels anys 2005 al 2007 dels

diferents combustibles (EE, CL, GN ) amb el qual s’aconsella recollir la informació dels següents

anys. Posteriorment s’arriba a obtenir les taules descriptives i les emissions de GEH dels

equipaments municipals, les mateixes també es troben als Annexos.


98

o TAULA DE MANTENIMENT DELS EQUIPAMENTS: Amb aquestes taules es pretén fer una

vigilància adequada i eficient dels equipaments per preveure canvis o accions de conservació

que s’hagin d’efectuar, així com canvis de bombetes, control de fuites, programació de feines de

manteniment, control dels termòstats i els sistemes de calefacció de les instal·lacions etc.

Segons l’equipament és necessari controlar diferents elements; el següent llistat resumeix alguns

indicadors característics, però es recomana adaptar la plantilla de control a cada equipament.

Equipament Municipal

Periodicitat de la vigilància Data de vigilància

Responsable del ajuntament Empresa que realitza la vigilància (si es necessari)

Responsable de la vigilància Contacte

Data anterior de vigilància Necessitats previstes de manteniment

Descripció de les feines de manteniment realitzades Hores i material utilitzat

Comentaris Previsió de feines pel pròxim control

Taula 42. Taula de presentació de la vigilància als equipaments municipals

10.4. Model d’informe de seguiment per a presenta ció davant de la Direcció General de

Transport i Energia de la Comissió Europea

D’acord amb la informació adquirida durant el procés de redacció del Pla d’Acció de l’Energia Sostenible

l’informe de seguiment document sintetitza les dades obtingudes i els càlculs realitzats, així com també

la valoració de les accions encaminades a reduir les emissions de gasos efecte d’hivernacle al municipi

de Sant Martí Sesgueioles.


99

Basic Information

City/Town (Poble): Sant Martí Sesgueioles Country (País): Spain Number on inhabitants (Nombre d’habitants): 376 Contact person (Persona de contacte): Jesús Torrens Garriga Function (Funció): Major Organisation (Organisme): Ajuntament de Sant Martí Sesgueioles Email (correu electrònic): [email protected] Tel: 93.868.11.22 1) Title of the sustainable Energy Action Plan (Tí tol del Pla d’acció de l’energía sostenible) PLA D’ACCIÓ DE L’ENERGIA SOSTENIBLES DE SANT MARTÍ SESGUEIOLES

SANT MARTÍ SESGUEIOLES’ SUSTAINABLE ENERGY ACTION PLAN

Date of Formal approval: _______________ Authority approving the plan: Ajuntament de Sant Martí Sesgueioles (Data de aprovació formal) (Autoritat que aprova el pla)

2) Time frame of the sustainable energy action Pla n From 2005 to 2020 (Calendari del Pla d’acció de l’energia sostenible) 3) Overall CO2 reduction target 27% by 2020 (Objectiu de reducció de CO2 general)


100

4) Vision of the local authority (please include p riority areas of action and main trends and challen ges) (Visió de l’autoritat local- incloure les àree s prioritàries d’actuació i les principals tendènci es i reptes) Les línies d’actuació que descriu el PAES de St. Martí Sesgueioles, s’encaren en aquells sectors on actualment les emissions de CO2 tenen un valor més destacable i alhora un potencial de reducció més important. Així doncs, es considera prioritari plantejar mesures a nivell domèstic, tant pel que fa a consum elèctric com a consum de combustibles (calefacció i transport), a nivell d’enllumenat públic, amb la incorporació de bombetes de baix consum i en la gestió de residus, reduint l’aport de residus a l’abocador amb la implantació de la recollida selectiva de la matèria orgànica. També es dona una especial importància a totes aquelles mesures que afecten directament als equipaments públic i per tant a l’Ajuntament, a partir de les observacions fetes durant les auditories energètiques; en aquest cas s’incorporen plans de bones pràctiques ambientals, millores en els aïllaments dels edificis, canvis d’enllumenat...entre altres. The action lines described for the PAES from Sant Martí de Sesgueioles are aim to those sectors where, from one hand and nowadays, the CO2 emissions are more important than the emissions from other sectors, and on the other hand, is easier to reduce those emissions. Therefore, it is a priority to develop measures in the domestic sector such as control the electrical consumption and the fuel consumption (from heating and transport)and in the public sectors, specially in: The public lighting, changing the actual bulbs for bulbs of low consumption; Waste management, reducing the amount of waste carried to the dump (this reduction is possible due to the implantation of the selective collection of the organic waste); And finally the solar panels’ installation to produce energy. As well as the other measures are important all that ones based on the energetic auditing, and focused on the public buildings and equipments, specially in the Town Hall. On that buildings will be changed the isolation system, the lightening system,…. 5) Organisational and financial aspects (aspectes organitzatius i financers): Coordination and organisational structures created /assigned (estructures organitzatives i de coordina ció creades o assignades) Ajuntament de Sant Martí de Sesgueioles

Staff capacity allocated (Personal assignat) Preparation: 3,5 person. Implementation: 0,5 person. Involvement of stakeholders and citizens (Particip ació dels interessats i els ciutadans)

Preparació: reunions amb regidors de l’ajuntament i un tècnic en temes energètics. Implementació: distribució document divulgatiu a la població.


101

Preparation: meetings with town councillors of the town council and a technician in energetic subjects. Implementation: distribution informative document to

the population.

Overall budget of the sustainable energy action pl an (Pressupost Global del pla d’acció de l’energia sostenible) 852.300 €

Foreseen financing sources for the investments with in your action plan (Fonts de financiació previstes per a les inversions dins del seu pla d’acció) Sant Martí Sesgueioles Council budget , european funds, spanish and catalan government funds.

Planned measures for monitoring and follow up (mes ures previstes per al control i el seguiment) Implementation report every second year and the indicators developed by “Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat”

6) Key results of the Baseline Emissions Inventory (Principals resultants del inventari d’emissions)

Base year (Any base): 2005 Latest CO 2 inventory year (if different than the base year) ( Any d’inventari més recent de CO2- en cas de ser di fferent a la del any base): 2007

A. Final energy consumption and corresponding CO2 emissions (Taula 43. Consum d’energia final i emis sions corresponents):

FINAL ENERGY CONSUMPTION (GWh)

fossil fuels

CATEGORY electrity

Heat from CHP and district

heating/cooling (1) gaseous (natural gas, ...)

liquid (fuel oil, gasoline

...)

solid (coal,

lignite, ...)

biomass /biofuels

Locally generated renewable

heat/cooling (solar)

Total

CO2 emissions

(kt)

Municipal building and facilities 0,043 0,000 0,000 0,024 0,000 0,000 0,000 0,067 26,933


102

Private and public buildings and facilities for services (excluding municipal building and facilities) 0,369 0,000 0,000 0,040 0,000 0,000 0,000 0,409 187,854 Residential buildings 0,476 0,000 0,000 0,052 0,000 0,000 0,000 0,529 260,237 Municipal public lighting 0,070 0,000 0,000 0,000 0,000 0,000 0,000 0,070 33,541

Industries (excluiding industry part of EU Emission trading

Subtotal buildings, facilities and industry 0,958 0,000 0,000 0,116 0,000 0,000 0,000 1,074 508,565

Road transportation: Municipal Fleet 0,000 0,000 0,000 0,020 0,000 0,000 0,000 0,020 0,000

: Public Transport 0,000 0,000 0,000 0,000 0,000 0,000 0,000 0,000 0,000

: Private & comercial transport 0,000 0,000 0,000 2,927 0,000 0,000 0,000 2,927 774,830

Subtotal Transports 0,000 0,000 0,000 2,947 0,000 0,000 0,000 2,947 774,830

Other emission sources 112,720 Total 0,958 0,000 0,000 3,063 0,000 0,000 0,000 4,021 1.283,395

Target (as least 20% CO2 emissions reduction) 341,124

(1) This includes all heat/cooling delivered as a commodity to final endusers, from district heating, CHP plants, or (if applicable) industrial heat/steam, within the boundaries of the municipality

Municipal green electricity purchases (if any) [GWh]:

Emission factor of imported electricity [kT CO2/GWh] 481

Emissions due to electricity imports [kT CO2] 460,708


103

B. Local electricity production and corresponding CO2 emissions (Taula 44. Producció local d’electri citat i les seves emissions)

There is not local electricity production.

Inputs to local electricity generation [GWh]

fossil fuels biomass local electricity generation (excluding ETS plants, and all plants/units

> 20 MW)

locally generatd electricity

[GWh] heat/steam gaseous (natural gas...)

liquid (fuel-oil, gasoline..)

solid (coal, lignite, ...)

renewable (others than

biomass)

Waste (biomass excl)

CO2 emissions

electricity [kt CO2]

Wind farm PVs CHPs ...

Total

Imported electricity (balance of imports/exports) [GWh]

Emission factor for final consumption of electricity [kt CO2/GWh]:

Total emissions attributed to final electricity consumption [kt CO2]:

Final electricity consumption - locally generated electricity (emissions due to local generation + indirect emissions due to electricity imports) / Total electricity final cinsumption


104

C. Local heating / Cooling generation and correspo nding CO 2 emissions (Taula 45. Generació local de calefacci ó/refrigeració i les emissions de CO 2

corresponents)

There is not local heating/cooling generation and corresponding CO2 emissions.

Inputs to local heat/cooling generation [GWh]

fossil fuels Local heat / cooling generation

Locally generated

heat/cooling [GWh]

gaseous (natural gas...)

liquid (fuel-oil,

gasoline..)

solid (coal, lignite, ...)

Biomass

renewable (others

than biomass)

Waste (biomass excl)

Other

CO2 emissions heat/cooling [kt

CO2]

Waste incineration plant District heating plant CHPs ...

Total

Imported heat / cooling (balance of im ports/exports) [GWh]

Emission factor of imported heat/cooling (if any) [kt CO2/GWh]:

Emissions due to heat imports [kt CO2]:

Final heat consumption - locally generated heat

Emission factor for final consumption of heat/cooling [kt CO2/GWh]:

total emissions atributed to final consumptioin of heat/cooling [kt CO2]:

(Emissions due total generation + indirect emissions due to heat imports) / Total heat final consumption


105

7) Key elements of the sustainable energy action p lan (Taula 46. Elements clau del pla d’acció d’ene rgia sostenible)

Key elements of the Sustainable Energy Action Plan

Sector

Energy saving target

per sector [GWh]

CO2 reduction target per

sector [GWh] Accions claus/mesures Key actions/measures

Responsible department, person or company (in case of involvement of 3rd

parties)

Implementation [start/end time]

Estimated cost (per measure)

Expected CO2 reductin (per

measure)

Building and facilities: Aïllament de l'humitat de la sala polivalent de la planta baixa de l'edifici de l'Ajuntament

Isolation of the humidity of the hall of the ground floor of Town Hall

Ajuntament de Sant Martí Sesgueioles mid-long term 15.000,00 € 0,93

Introducció de tancaments d'alumini i doble vidre en finestres i portes de l'ajuntament

Introduction of aluminum closures and double glazed windows and doors in the town hall Ajuntament de Sant

Martí Sesgueioles mid-long term 6.500,00 € 0,93

Canvi de bombetes de baix consum a totes les aules i espais de l'escola

Change of energy-saving light bulbs in all rooms and spaces of the school Ajuntament de Sant

Martí Sesgueioles short term 800,00 € 0,13

Tancaments de la segona planta de l'escola (menjador) amb aïllament més eficients

Closures on the second floor of the school (dining room) with more efficient insulation Ajuntament de Sant


Aïllament adequat de les cobertes de l'Escola.

Adequate insulation of the roofs of the school. Ajuntament de Sant Martí Sesgueioles mid-long term 8.500,00 € 0,5

Recol�lectors d'aigua de pluja a les teulades per a cisternes i rec de l'Escola, el poliesportiu i zones verdes

Collectors of rainwater on the roofs and cisterns for irrigation of the school, the sports and green areas Ajuntament de Sant


Reforma de les instal�lacions de vestuaris i magatzem del Polisportiu i la Piscina

Reform of the facilities and costume store and the Sports Pool Ajuntament de Sant

Martí Sesgueioles mid-long term 250.000,00 €

Millorar les finestres i portes de l'Escorxador per l'aprofitament de la ventilació i la il�luminació natural

Enhance your windows and doors of the abattoir by the use of ventilation and natural lighting Ajuntament de Sant

Martí Sesgueioles mid-long term 400,00 € 0,4

Municipal buildings

Canvi de la caldera de gas-oil per caldera de Gas Natural a l'Escola

Changing the gas boiler oil boiler to natural gas at the School Ajuntament de Sant

Martí Sesgueioles short term 1.500,00 € 4

Municipal infrastructure

147,7

Relització d'un manteniment de les canonades d'aigua i del sistema d'implusió per a evitar pèrdues eléctriques

Carrying out maintenance of the pipes and water system to avoid implusió electrical losses Ajuntament de Sant

Martí Sesgueioles short term 50.000,00 € 21,54


106

Canvi total de làmpades de Vapor de Mercuri per les de Vapor de Sodi d'alta pressió.

Change of vapor lamps Mercury by Sodium Vapor High Pressure. Ajuntament de Sant

Martí Sesgueioles short term 5.000,00 € 4,63

Municipal public lighting

Incloure controladors per a l'il�luminació municipal

Include controls for the municipal lighting Ajuntament de Sant Martí Sesgueioles mid-long term 16.000,00 € 8,64

Private and public buildings and facilities for service

Canvi calderes domèstiques convencionals per calderes de condensació més eficients

Change conventional domestic boilers to condensing boilers more efficient Ajuntament de Sant


Residential buildings

Distribució de bombetes de baix consum a les llars

Distribution of energy-saving light bulbs in homes Ajuntament de Sant Martí Sesgueioles short term 3.500,00 € 57,24

Industry and SMEs:

Transportation:

Municipal fleet

Canvi de cotxe de l'Ajuntament per model eficient i respectuós amb el medi

Change of car model for the City Council effective and respectful environment

Ajuntament de Sant Martí Sesgueioles short term 35.000,00 € 0,7

Public transport

Private and comercial transport 105,58

Al menys un 30% del parc mòbil energèticament més eficient (vehicles híbrids o elèctrics); com a incentiu l'Ajuntament rpoposa rebaixes en les taxes associades a aquests vehicles

At least 30% of the fleet more energy efficient (electric or hybrid cars) as incentive to the City Council proposes cuts in the rates associated with these cars

Ajuntament de Sant Martí Sesgueioles mid-long term 60.000,00 € 104,88

Local energy production:

Using RES

82,7 Incentius fiscals per a instal�lació de plaques solars per a empreses que compten amb taulades aptes

Fiscal incentives for installation of solar panels for companies that have roofs suitable

Ajuntament de Sant Martí Sesgueioles mid-long term 24.000,00 €


107

Instal�lació de plaques fotovoltàiques a la coberta de l'Escola

Installing fotovoltáicas plates on the cover of the School Ajuntament de Sant


Incentius Fiscals per a la instal�lació de plaques solars a les llars que compten amb taulades aptes

Fiscal incentives for installation of solar panels in homes that have roofs suitable Ajuntament de Sant


Promoció a nivel municipal i privat de instalació de horts solars, dins del Pla de Inversions d'Energías Renovables i Netes

Promotion at municipal level and private gardens to install solar in the Investment Plan of Renewable Energy and Clean

Ajuntament de Sant Martí Sesgueioles mid-long term 15.000,00 € 53

CHP and district heating and cooling

Land use planning:

Strategic urban planning

Potenciar la mobilitat amb bicicleta dins del nucli creant zones d'aparcament de bicis

Promote mobility by bicycle within the kernel by creating parking areas for bicycles

Ajuntament de Sant Martí Sesgueioles short term 1.200,00 €

Transport / mobility planning

Creació de vies de pas per fomentar els deplaçametns a peu

Creating ways to promote the passage on foot deplaçametns Ajuntament de Sant

Martí Sesgueioles mid-long term

Standars for refurbishment and new developtemnt 0

Public procurement of products and services:

Energy efficiency requirements/standars

Renewablw wnwrgy requirements/ standars

Working with the citizens and stakeholders:

advisory services

Financial support and grants

1,15

Reducció de Taxes i Agilització dels tràmits per a la instal�lació d'energies renovables a les llars, granges, comerços i indústries

Tax reduction and streamlining of procedures for the installation of renewable energy in homes, farms, businesses and industries

Ajuntament de Sant Martí Sesgueioles short-term


108

Implantació d'un programa de bones pràctiques en els equipaments municipals

Implementation of a program of best practices in municipal Ajuntament de Sant

Martí Sesgueioles short-term 1.300,00 € 1,15

Jornades de conscienciació ciutadana Citizen Awareness Days Ajuntament de Sant Martí Sesgueioles short-term 2.500,00 €

Awareness raising and localnetworking Documents divulgatius informative documents Ajuntament de Sant

Martí Sesgueioles short-term 1.000,00 €

Training and education

Obtenció del Certificat d'Escola Verda Obtaining the Certificate of Green School Ajuntament de Sant Martí Sesgueioles mid-long term

Other

5,194

Implantació de la recollida Selectiva de la Materia Orgànica

Implementation of the Selective collection of organic matter

Ajuntament de Sant Martí Sesgueioles short-term 6.500,00 € 5,194

Total 342,324 595.200,00 € 342,324

Compulsory fields


109

INDEX DE TAULES

Taula 1. Dades demogràfiques de la població...........................................................................................7

Taula 2. Valors de vulnerabilitat i capacitat per la zona de Sant Martí Sesgueioles .............................17

Taula 3. Límit d’immissió de soroll establerts per la normativa .............................................................17

Taula 4. Captacions del municipi de Sant Martí Sesgueioles ................................................................20

Taula 5. Descripció dels dipòsits d’aigua municipals ..............................................................................20

Taula 6. Consums energètics municipals per Sectors i Fonts ................................................................25

Taula 7. Consum energètic total municipal .............................................................................................26

Taula 8 Consum d’energia elèctrica al Municipi ......................................................................................27

Taula 9. Consums de gasos Liquats del petroli al Municipi ....................................................................28

Taula 10. Consum de Combustibles líquids al municipi .........................................................................30

Taula 11. Resum de Consums dels equipaments municipals .................................................................32

Taula 12. Consums elèctrics anuals dels equipaments .........................................................................33

Taula 13. Consums de Combustibles dels equipaments municipals .....................................................34

Taula 14. Consums associats al cicle de l’aigua ....................................................................................35

Taula 15. Dades de la Recollida Selectiva a Sant Martí Sesgueioles ....................................................37

Taula 16. Consum associats a la gestió de residus ................................................................................37

Taula 17. Evolució de a Recollida Selectiva ...........................................................................................38

Taula 18. Emissions Municipals per Sectors i Fonts ...............................................................................40

Taula 19. Emissions Municipals Totals ...................................................................................................42

Taula 20. Emissions municipals per Fonts ..............................................................................................43

Taula 21. Emissions dels equipaments municipals per tipologies ..........................................................44

Taula 22. Comparativa amb els “ràtios de referència” de consums dels equipaments ...........................47

Taula 23. Emissions dels equipaments municipals per fonts ..................................................................48

Taula 24. Emissions lligades a la gestió de residus ................................................................................50

Taula 25. Emissions associades a la mobilitat ........................................................................................52

Taula 26. Emissions relacionades amb el parc automotor per tipus de combustible ...............................53

Taula 27. Anàlisi de les accions a realitzar .............................................................................................67

Taula 28. Taula resum operatiu del pla d’acció .......................................................................................76

Taula 29. Quantificació de les accions per àmbits d’actuació ............................................................... .76

Taula 30. Resum d’indicadors de seguiment ..........................................................................................80

Taula 31. Taula de presentació de les dades pel càlcul de les emissions de GEH totals ......................81

Taula 32. Taula de presentació de les dades pel càlcul del consum total d’energia municipal .............83


110

Taula 33. Taula de presentació de les dades pel càlcul de la intensitat energètica municipal ..............84

Taula 34. Taules de presentació d eles dades pel càlcul del consum energètic associat a l’abastament

d’aigua al municipi .....................................................................................................................................85

Taula 35. Taula de presentació de les dades pel càlcul del consum energètic relacionat amb le gestió

dels residus municipals .............................................................................................................................87

Taula 36. Taula de presentació de les dades pel control d’indicadors de mobilitat ciutadana ...............88

Taula 37. Taula de presentació de les dades pel control de la producció local d’energia .....................90

Taula 38. Taula de presentació de les dades pel control d’indicadors de mobilitat ciutadana ..............91

Taula 39. Taula de presentació del seguiment del procés d’incorporació de tecnologies renovables al

municipi ........................................ ...........................................................................................................92

Taula 40. Taula de l’ inventari de plaques solars fotovoltàiques instal·lades al municipi.........................92

Taula 41. Taula de presentació dels indicadors qualitatius de la gestió ciutadana ................................93

Taula 42. Taula de presentació de la vigilància als equipaments municipals .........................................94

Taula 43. Consum d’energia final i emissions corresponents ................................................................97

Taula 44. Producció local d’electricitat i les seves emissions .................................................................99

Taula 45. Generació local de calefacció/refrigeració i les emissions de CO2 .......................................100

Taula 46. Elements clau del pla d’acció d’energia sostenible ...............................................................101


111

ÍNDEX DE GRÀFICS

Gràfic 1. Evolució de la població ................................................................................................................8

Gràfic 2. Densitat poblacional del municipi de Sant Martí Sesgueioles ....................................................8

Gràfic 3. Tipus de clima ...........................................................................................................................11

Gràfic 4. Temperatura mitjana ................................................................................................................11

Gràfic 5. Precipitació mitjana anual i regim pluviomètric .........................................................................12

Gràfic 6. Usos del sòl i aprofitaments ...................................................................................................... 13

Gràfic 7. Espais PEIN i Xarxa Natura 2000 ..............................................................................................14

Gràfic 8. Gràfics de vulnerabilitat i capacitats .........................................................................................15

Gràfic 9. Principals vies d’accés ...............................................................................................................22

Gràfic 10. Xarxes de comunicació i superfície urbanitzada ..................................................................24

Gràfic 11. Consums municipals d’energia per fonts ................................................................................26

Gràfic 12. Consum energètic municipal per fonts (kW/any) .... .............................................................27

Gràfic 13. Consum d’energia elèctrica del municipi ................................................................................28

Gràfic 14. Consum de gasos liquats del petroli .......................................................................................29

Gràfic 15. Consum de combustibles líquids al municipi ..........................................................................31

Gràfic 16. Consums elèctrics anuals dels equipaments ..........................................................................33

Gràfic 17. Consum elèctric de l’enllumenat municipal .......................................................................... ..34

Gràfic 18. Consum d’energia associat al cicle de l’aigua ........................................................................36

Gràfic 19. Evolució de la recollida selectiva municipal ............................................................................38

Gràfic 20. Evolució de la Recollida Selectiva al municipi ........................................................................38

Gràfic 21. Emissions totals del municipi per sectors (Tn CO2) ...............................................................43

Gràfic 22. Emissions municipals per fonts (anys 2005-2006)...................................................................44

Gràfic 23. Emissions del municipi per tipologies .....................................................................................45

Gràfic 24. Emissions dels equipaments municipals per tipologies............................................................46

Gràfic 25. Emissions dels equipaments municipals per fonts .................................................................49

Gràfic 26. Emissions lligades a la gestió de residus ...............................................................................51

Gràfic 27. Emissions relacionades amb el parc automotor per tipus de combustible .............................54

Gràfic 28. Quantificació de les accions per àmbits d’actuació ................................................................77