tema 11 ciutadania patricia cazorla
DESCRIPTION
Aquesta presentació correspon amb el Tema 11 del llibre de filosofia de Primer de Batxillerat.TRANSCRIPT
Tema 11. La construcció filosòfica de la ciutadania
Patricia Cazorla 1R BATX B
Origen del concepte de CIUTADANIA
Ciutadania moderna
Dimensions de la ciutadania contemporània
Ser ciutadà: “Habitant de ciutats antigues o d’estats moderns com a subjecte de drets polítics i intervé el govern del país”
LA CIUTADANIA EN L’ANTIGUITAT GRECOLLATINATant a Grècia com a Roma: el ciutadà era algú a qui es reconeixia un conjunt de drets i deures amb la independència del nivell econòmic, destacant: EL DEURE DE DEFENSAR LA CIUTAT.
CIUTADANIA EN LA DEMOCRÀCIA GREGA: LA TRADICIÓ POLÍTICA
CIUTADANIA EN L’ANTIGA ROMA: LA TRADICIÓ JURÍDICA
A Grècia cada ciutadà ( a partir dels 20 anys) era responsable de la seva polis i havia de defensar-la en tot moment.
Les qüestions públiques eren debatudes mitjançant la deliberació
PRINCIPIS:Isonomia o igualtat davant la llei
Isegoria o igualtat de paraula
Koinomía o cooperació per aconseguir el bé públic.
La democràcia romana es caracteritza per dues fases:
a)República: es podia elegir lliurement els membres del senat.b)Imperi:tot el poder estava en mans de l’emperador
El ciutadà era aquell qui rebia protecció jurídica atorgada per les lleis i institucions.
La ciutadania romana és entesa com un títol jurídic que permet reclamar tots certs drets.
1. Era una ciutadania excloent, només permetia HOMES.
2. Només es considerava <<lliures i iguals>> als membres de la comunitat que fossin ciutadans.
3. Els drets de ciutadà estaven reconeguts però els drets individuals, no tant.
A l’Estat són els ciutadans qui ostenen la nacionalitat d’aquest país, entenent per nacionalitat l’estatut legal al qual pertany una persona.
CIUTADANIA I INCLUSIÓ EN L’ESTAT
CONCEPCIÓ LIBERAL
Manté una separació entre les llibertats civils i els drets polítics
INCONVENIENT: Es pot fixar la separació de diversos col·lectius socials
CONCEPCIÓ REPUBLICANANo s’ha d’excloure a cap col·lectiu social.
La ciutadania va lligada a procediments democràtics.
Reclama més atenció als vincles ètnics i culturals
CONCEPCIÓ COMUNITÀRIA
Es planteja tres relacions amb l’Estat
MARSHALL
La ciutadania és:Un conjunt de drets i deures que vinculen l’individu a la plena pertinença a una societat.
DIMENSIONS DE LA CIUTADANIA
IMPLICACIONS DE RECONEIXEMENT i d’EXERICICI
POLÍTICA -Igualtat de drets- Responsabilitat de respectar i participar en la política.
SOCIAL -Igualtat d’oportunitat
ECONÒMICA -Bones relacions laborals-.Responsabilitat corporativa. Consum just i responsable
CIVIL -Ètica professional- Participar en la opinió pública
INTERCULTURAL - Respecte i voluntariat
COSMOPOLITA - Solidaritat internacional
LA RACIONALITAT DE LA JUSTÍCIA I EL SENTIMENT DE PERTINENÇA A UNA COMUNITAT HAN D’ANAR ALHORA, si desitgem assegurar ciutadans plens i una democràcia sostenible.
El reconeixement de la ciutadania es refereix a la responsabilitat que té cada societat de la seva població.- Un aspecte del reconeixement és legal i l’altre és real
1
2L’exercici de la ciutadania es refereix a la responsabilitat que correspon a cada persona en una societat quan exerceix com a ciutadà.-DEURES CÍVICS- VOLUNTARIAT
ECONÒMICA
INTERCULTURAL
CIVIL
COSMOPOLITA
CIUTADANIA ECONÒMICA CIUTADANIA CIVIL
- Com a ciutadans hem de dur a terme:
- -Una ÈTICA EMPRESARIAL- - Un estímul a la
RESPONSABILITAT SOCIAL DE LES EMPRESES( consum just)
- Hem de fomentar una ciutadania activa i responsable per millorar:
- 1. Voluntariat o tercer sector social (generositats cíviques)
- 2. Prendre seriosament l’ètica professional
- 3. Mantenir la opinió pública crítica i afavorir l’ús públic de la raóDISMINUIR LA POBRESA
CIUTADANIA INTERCULTURAL CIUTADANIA COSMOPOLITA
Hem d’evitar situacions de discriminació racial, cultural o religiosa.
ÉTICA INTERCULTURAL: Invitar a un verdader diàleg
entre els que pertanyen als diferents grups de manera que es respecten les seves diferències i es vagin fixant entre tos uns principis de convivència justa i feliç
Com a ciutadans:
Cal universalitzar els drets humans de la primera, de la segona i tercera generació, apostant per una globalització ètica, per una mundialització justa i solidària