tema 11. ciutadania. patricia cazorla

13
Tema 11. La construcció filosòfica de la Patricia Cazorla 1R BATX B

Upload: patry030

Post on 03-Jun-2015

344 views

Category:

Education


8 download

DESCRIPTION

Aquesta presentació correspon al Tema 11 de la matèria de filosofia de Primer de Batxillerat. La construcció filosòfica de la ciutadania.

TRANSCRIPT

Page 1: Tema 11. ciutadania. patricia cazorla

Tema 11. La construcció filosòfica de la ciutadania

Patricia Cazorla 1R BATX B

Page 2: Tema 11. ciutadania. patricia cazorla

Origen del concepte de CIUTADANIA

Ciutadania moderna

Dimensions de la ciutadania contemporània

Page 3: Tema 11. ciutadania. patricia cazorla

ORÍGEN DEL CONCEPTE DE CIUTADANIA

Ser ciutadà: “Habitant de ciutats antigues o d’estats moderns com a subjecte de drets polítics i intervé el govern del país”

a) Pertany a una comunitat política establerta

b) S’han de reconèixer els seus drets i poder participar en les tasques del govern.

LA CIUTADANIA EN L’ANTIGUITAT GRECOLLATINATant a Grècia com a Roma: el ciutadà era algú a qui es reconeixia un conjunt de drets i deures amb la independència del nivell econòmic, destacant: EL DEURE DE DEFENSAR LA CIUTAT.

Page 4: Tema 11. ciutadania. patricia cazorla

DEMOCRÀCIA ROMANA I GREGA

CIUTADANIA EN LA DEMOCRÀCIA GREGA: LA TRADICIÓ POLÍTICA

CIUTADANIA EN L’ANTIGA ROMA: LA TRADICIÓ JURÍDICA

A Grècia cada ciutadà ( a partir dels 20 anys) era responsable de la seva polis i havia de defensar-la en tot moment.

Les qüestions públiques eren debatudes mitjançant la deliberació

PRINCIPIS:Isonomia o igualtat davant la llei

Isegoria o igualtat de paraula

Koinomía o cooperació per aconseguir el bé públic.

La democràcia romana es caracteritza per dues fases:

a) República: es podia elegir lliurement els membres del senat.

b) Imperi:tot el poder estava en mans de l’emperador

El ciutadà era aquell qui rebia protecció jurídica atorgada per les lleis i institucions.

La ciutadania romana és entesa com un títol jurídic que permet reclamar tots certs drets.

Page 5: Tema 11. ciutadania. patricia cazorla

LIMITACIONS DE LA CIUTADANIA ANTIGA

1. Era una ciutadania excloent, només permetia HOMES.

2. Només es considerava <<lliures i iguals>> als membres de la comunitat que fossin ciutadans.

3. Els drets de ciutadà estaven reconeguts però els drets individuals, no tant.

Page 6: Tema 11. ciutadania. patricia cazorla

CIUTADANIA MODERNAA l’Estat són els ciutadans qui ostenen la nacionalitat d’aquest país, entenent per nacionalitat l’estatut legal al qual pertany una persona.

a) Dret de sòl: s’ha de reconèixer com a ciutadà qui neix en territori nacional b) Dret de sang: Concedeix prioritat a la nacionalitat dels pares

CIUTADANIA I INCLUSIÓ EN L’ESTAT

CONCEPCIÓ LIBERAL

Manté una separació entre les llibertats civils i els drets polítics

INCONVENIENT: Es pot fixar la separació de diversos col·lectius socials

CONCEPCIÓ REPUBLICANANo s’ha d’excloure a cap col·lectiu social.

La ciutadania va lligada a procediments democràtics.

Reclama més atenció als vincles ètnics i culturals

CONCEPCIÓ COMUNITÀRIA

Es planteja tres relacions amb l’Estat

Page 7: Tema 11. ciutadania. patricia cazorla

TIPUS DE DRETS

•Són els drets que es reconeixen als ciutadans.

•Les idees iusnaturalistes van donar llocs a canvis en la política

DRETS CIVILS

•Són els drets que permeten als ciutadans formar part de la política, el sufragi universal per als barons i el dret de donar al vot.

DRETS POLÍTICS

•Són els drets coneguts com el de l’educació, l’associació sindical, la vaga i les garanties de seguretat en el treball

DRETS SOCIALS,

CULTURALS I ECONÒMICS.

Page 8: Tema 11. ciutadania. patricia cazorla

CIUTADANIA SOCIAL

MARSHALL

La ciutadania és:Un conjunt de drets i deures que vinculen l’individu a la plena pertinença a una societat.

L’ESTAT SOCIAL DE DRET s'entén com a la protecció dels drets com ara el de l’educació, el de treball i habitatge.

Page 9: Tema 11. ciutadania. patricia cazorla

DIMENSIONS DE LA CIUTADANIA CONTEMPORÀNIA

DIMENSIONS DE LA CIUTADANIA

IMPLICACIONS DE RECONEIXEMENT i d’EXERICICI

POLÍTICA -Igualtat de drets- Responsabilitat de respectar i participar en la política.

SOCIAL -Igualtat d’oportunitat

ECONÒMICA -Bones relacions laborals-.Responsabilitat corporativa. Consum just i responsable

CIVIL -Ètica professional- Participar en la opinió pública

INTERCULTURAL - Respecte i voluntariat

COSMOPOLITA - Solidaritat internacional

LA RACIONALITAT DE LA JUSTÍCIA I EL SENTIMENT DE PERTINENÇA A UNA COMUNITAT HAN D’ANAR ALHORA, si desitgem assegurar ciutadans plens i una democràcia sostenible.

Page 10: Tema 11. ciutadania. patricia cazorla

TIPUS D’IMPLICACIONS DE LES DIMENSIONS DE LA CIUTADANIA

El reconeixement de la ciutadania es refereix a la responsabilitat que té cada societat de la seva població.- Un aspecte del reconeixement és legal i l’altre és real

1

2L’exercici de la ciutadania es refereix a la responsabilitat que correspon a cada persona en una societat quan exerceix com a ciutadà.-DEURES CÍVICS- VOLUNTARIAT

Page 11: Tema 11. ciutadania. patricia cazorla

NOVES FACETES DE LA CIUTADANIA

ECONÒMICA

INTERCULTURALCIVIL

COSMOPOLITA

Page 12: Tema 11. ciutadania. patricia cazorla

CIUTADANIA ECONÒMICA CIUTADANIA CIVIL

- Com a ciutadans hem de dur a terme:

- -Una ÈTICA EMPRESARIAL- - Un estímul a la

RESPONSABILITAT SOCIAL DE LES EMPRESES( consum just)

- Hem de fomentar una ciutadania activa i responsable per millorar:

- 1. Voluntariat o tercer sector social (generositats cíviques)

- 2. Prendre seriosament l’ètica professional

- 3. Mantenir la opinió pública crítica i afavorir l’ús públic de la raóDISMINUIR LA POBRESA

Page 13: Tema 11. ciutadania. patricia cazorla

CIUTADANIA INTERCULTURAL CIUTADANIA COSMOPOLITA

Hem d’evitar situacions de discriminació racial, cultural o religiosa.

ÉTICA INTERCULTURAL: Invitar a un verdader diàleg

entre els que pertanyen als diferents grups de manera que es respecten les seves diferències i es vagin fixant entre tos uns principis de convivència justa i feliç

Com a ciutadans:

Cal universalitzar els drets humans de la primera, de la segona i tercera generació, apostant per una globalització ètica, per una mundialització justa i solidària