1. La Constituci espanyola de 1978: estructura, contingut i principis. Els drets fonamentals i les llibertats pbliques. Els deures. El Tribunal Constitucional. Esquema I. La Constituci espanyola de 1978: estructura, contingut i principis 1. Contingut de la Constituci 2. Principis bsics 2.1. Definici de lEstat 2.2. Organitzaci poltica II. Els drets fonamentals i les llibertats pbliques 1. Concepte 2. Classificaci 2.1. Drets de llibertat 2.2. Drets de participaci poltica 2.3. Drets socials i econmics 3. Garanties III. El Tribunal Constitucional 1. Competncies 2. Composici 3. Processos que tramita 3.1. Recurs i qesti dinconstitucionalitat 3.2. Recurs dempara 3.3. Conflictes de competncia IV. Els deures constitucionals 1. Deure de defensa i lobjecci de conscincia 2. Deure de contribuir a les despeses pbliques I. La Constituci espanyola de 1978: estructura, contingut i principis

La primera legislatura de les Corts Generals, una vegada instaurat lactual sistema poltic, va adoptar la decisi delaborar una constituci, per a la qual cosa es va constituir, al Congrs dels Diputats, una ponncia encarregada de redactar lAvantprojecte de constituci. Quan les dues cambres les van aprovar, va ser sotmesa a referndum el dia 6 de desembre de 1978 i sancionada pel rei el dia 27 del mateix mes. Aquesta Constituci sacostuma a qualificar dinconcreta i dambigua, la qual cosa s deguda al fet que va ser fruit del consens de les diverses forces parlamentries que van participar en la redacci. La Constituci serigeix en la norma suprema de lordenament jurdic espanyol, les disposicions de la qual obliguen a tothom, tal com es desprn de la redacci de larticle 9.1: Els ciutadans i els poders pblics estan subjectes a la Constituci i a la resta de lordenament jurdic. s lanomenat principi de constitucionalitat. Daquesta caracterstica, sen deriven algunes conseqncies:

La fora vinculant de tots els seus preceptes, la qual cosa no vol dir que tots produeixin els mateixos efectes.

La Constituci s superior a la llei i a la resta de normes de lordenament; per tant, el principi de legalitat est subordinat al principi de constitucionalitat.

La Constituci s font de les altres normes, s a dir, s la que disposa la forma de creaci de les normes inferiors.

Sestableixen garanties per assegurar la posici suprema de la Constituci; paper que est encarregat en ltima instncia al Tribunal Constitucional.

La Constituci espanyola (en endavant CE) est organitzada sistemticament de la manera segent: un prembul, un ttol preliminar, deu ttols numerats i una srie de disposicions addicionals, transitries, derogatria i final. Totes seran objecte destudi en temes posteriors, tret del ttol VII, al qual es dedicaran unes lnies. Ara noms se citar lenunciat de cadascun, com tamb el contingut bsic:

El prembul, fora del text normatiu, s una declaraci dels objectius que vol impulsar la Constituci, com ara garantir la convivncia democrtica, consolidar un estat de dret, protegir tots els ciutadans i pobles dEspanya en lexercici dels seus drets, etc. T valor interpretatiu.

El ttol preliminar cont els principis que presideixen el text constitucional. El ttol I, Dels drets i dels deures fonamentals, reconeix i garanteix una srie de

drets fonamentals dels ciutadans, i tamb proclama uns principis de poltica social i econmica.

El ttol II, De la Corona, regula la instituci del cap dEstat. El ttol III, De les Corts Generals. El ttol IV, Del govern i de lAdministraci. El ttol V, De les relacions entre el Govern i les Corts Generals. El ttol VI, Del poder judicial.

Els ttols esmentats preveuen les institucions i els rgans de lEstat ms importants, ents en sentit ampli, s a dir, els diferents poders de lEstat: el legislatiu, lexecutiu i el judicial.

El ttol VII, Economia i Finances, on hi ha el que sacostuma a anomenar la Constituci econmica, perqu regula el procs econmic i lestatut dels seus principals protagonistes. Aix, preveu, entre daltres, que la riquesa del pas, independentment de la seva titularitat, resta subordinada a linters general. Es reconeix la iniciativa pblica en lactivitat econmica, la possibilitat de planificaci i la participaci dels representants dels treballadors en ladopci de decisions per part de lempresa i organismes pblics com ara la Seguretat Social. Aquests preceptes, per, shan de posar en relaci amb larticle 38, on es reconeix la llibertat dempresa dins leconomia de mercat. Per aix mateix, la doctrina i la jurisprudncia del Tribunal Constitucional han ests la compatibilitat daquestes disposicions amb diferents sistemes econmics -constituci neutra-, sempre que respectin el marc de les disposicions constitucionals.

El ttol VIII, De lorganitzaci territorial de lEstat, on es recull el model de distribuci territorial del poder, amb la configuraci de les comunitats autnomes i dels ens locals.

El ttol IX, Del Tribunal Constitucional, on es configura orgnicament i funcionalment el Tribunal Constitucional, rgan encarregat de garantir la supremacia de la Constituci i mxim intrpret de la Constituci.

El ttol X, De la reforma constitucional, on sestableixen els dos procediments de modificaci de la Constituci.

Els nou primers articles de la CE, que integren el ttol preliminar, contenen una frmula de poltica general. s a dir, enuncien una srie de valors i principis que han dimpregnar tota la Constituci, lorganitzaci poltica, lordenament jurdic i lactivitat concreta de lEstat. Es distingeixen els principis segents: 1. Principis que conformen la definici terica de lEstat i valors que linformen: Espanya es constitueix en un estat social i democrtic de dret que propugna la llibertat, la igualtat, la justcia i el pluralisme poltic (art. 1.1). 2. Principis dorganitzaci poltica: sobirania popular (art. 1.2) i monarquia parlamentria com a forma de govern (art. 1.3.); unitat de la naci espanyola, autonomia de les regions i nacionalitats i solidaritat entre totes (art. 2), i llengua oficial de lEstat i de les comunitats autnomes (art. 3); bandera dEspanya i de les comunitats autnomes (art. 4); capital de lEstat (art. 5); funcions i organitzaci dels partits poltics, sindicats i associacions empresarials (art. 6 i 7), i funcions de les forces armades (art. 8). 3. Principis informadors de lordenament jurdic: legalitat, jerarquia normativa, publicitat, irretroactivitat de les disposicions sancionadores no favorables o restrictives de drets, seguretat jurdica, responsabilitat i interdicci de larbitrarietat dels poders pblics (art. 9.3). 4. Principis informadors de lactivitat concreta dels poders pblics: submissi a la Constituci i a la resta de lordenament jurdic (art. 9.1); promoci de les condicions perqu la llibertat i la igualtat dels individus i grups siguin reals i efectives; remoci dobstacles i foment de la participaci de tots els ciutadans en la vida poltica, econmica, cultural i social (art. 9.2). Tot seguit sanalitzen les clusules de la definici de lEstat: Estat social i democrtic de dret i Estat autonmic.

1. Estat de dret LEstat de dret comporta:

Lautolimitaci de lEstat respecte als ciutadans, la qual cosa es tradueix en el reconeixement dels drets pblics subjectius i la garantia de les llibertats individuals.

Submissi de lEstat al dret que aquest mateix ha creat. Aix es desprn de larticle 9.1, ja citat, on sestableix, amb carcter general, la subjecci dels poders pblics, a ms dels ciutadans, a la Constituci i a la resta de lordenament jurdic (principi de constitucionalitat). En altres preceptes referents a cada poder de lEstat hi ha allusions semblants. Aix, per exemple, respecte a lAdministraci, larticle 103.1 estableix que lAdministraci pblica serveix amb objectivitat els interessos generals i actua dacord amb els principis deficcia, jerarquia, descentralitzaci, desconcentraci i coordinaci, amb submissi plena a la llei i al dret. Aquesta subordinaci del poder al dret implica el respecte als principis, ja esmentats, de larticle 9.3.

El principi de divisi de poders, que t per objecte aconseguir un equilibri i control mutu entre les institucions que componen lEstat.

2. Estat democrtic LEstat democrtic es tradueix en el reconeixement del:

Principi de sobirania popular (art. 1.2), com lorigen de la legitimaci de tots els poders de lEstat.

Principi de participaci (art. 9.2) i dret fonamental de participaci en els afers pblics (art. 23), que sexerceix bsicament per mitj dels representants elegits en eleccions peridiques.

Valor superior del pluralisme poltic, que reconeix i garanteix la diversitat ideolgica.

Sn subjectes privilegiats daquesta participaci els partits poltics, als quals la CE assigna les funcions dexpressar el pluralisme poltic, concrrer a la formaci i manifestaci de la voluntat popular i ser instruments fonamentals per a la participaci poltica. En el mateix sentit, preveu que tant la creaci com lexercici de lactivitat dels partits poltics seran lliures dins el respecte a la CE i a la resta de lordenament jurdic, i que lestructura interna i el funcionament hauran de respondre al principi democrtic. 3. Estat social LEstat social es concreta en:

El reconeixement del principi digualtat material (art. 9.2), s a dir, del mandat que els poders pblics tenen de promoure la igualtat real i efectiva entre els ciutadans i corregir, daquesta manera, les desigualtats socials.

La previsi duna srie de drets com s el dret a la propietat privada i a lherncia, els quals han de respectar la seva funci social, la qual cosa possibilita la intervenci legislativa en aquests camps.

Lactivitat prestacional dels poders pblics, que els porta a adoptar un paper actiu i intervencionista en el camp econmic. En aquest sentit, ja sha esmentat la Constituci econmica, on hi ha prevista la gesti dempreses pbliques i la possibilitat diniciativa pblica en lactivitat econmica.

4. Estat autonmic Lorganitzaci territorial de lEstat en comunitats autnomes s una altra caracterstica de la forma de lEstat. En la Constituci (art. 2) hi ha els tres grans principis sobre els quals sestructura el que ha estat anomenat per la doctrina lEstat de les autonomies: unitat, autonomia i solidaritat. De fet, estem davant dun model dEstat intermedi i, per tant, diferent de lEstat federal i de lEstat regional. LEstat autonmic es diferencia de lEstat federal en els aspectes segents:

La sobirania s nica, s a dir, correspon al conjunt del poble espanyol i no a la pluralitat de les diferents regions i nacionalitats que integren lEstat. Per aix no es reconeix lexercici de lautodeterminaci per part de les comunitats autnomes, les assemblees legislatives de les quals noms tenen, en aquest context, potestat per iniciar la reforma constitucional, tot i que lltima paraula correspon a les Corts Generals i, segons els supsits, al poble espanyol mitjanant referndum.

Lautonomia soposa a la sobirania perqu s un poder limitat i sexerceix a travs

de les competncies que la Constituci i els estatuts dautonomia assignen. Les comunitats autnomes no tenen un poder judicial propi, sin que aquest s

nic per a tot lEstat; i en el Senat, anomenat per la CE com a cambra de representaci territorial, els representants designats pels parlaments autonmics sn una minoria, sense que, a ms, tinguin competncies especialment rellevants en matria de poltica autonmica.

Per lEstat autonmic tamb s diferent de lEstat regional:

Les comunitats autnomes no estan directament sotmeses a lEstat central, sin que cadascuna t el seu ordenament jurdic, amb potestat legislativa prpia.

La descentralitzaci, a ms dadministrativa, s poltica, per la qual cosa tenen institucions pbliques prpies, capacitat de dictar poltiques autnomes en les matries sobre les quals tenen competncies i tamb el poder dautoorganitzar-se internament.

La CE no imposa la creaci de comunitats autnomes, sin que preveu les vies i els procediments perqu els territoris interessats puguin constituir-se en comunitats autnomes. s lanomenat principi dispositiu.

II. Els drets fonamentals i les llibertats pbliques Els drets fonamentals apareixen en la Constituci com una positivaci dels drets humans que daquesta manera passen a ser drets subjectius exigibles pels seus titulars i envoltats de garanties jurdiques per fer-los efectius. El ttol I de la CE cont una mplia llista de drets fonamentals, principis rectors de la poltica social i econmica, com tamb les garanties que els protegeixen. El ttol I comena amb larticle 10, les dues clusules del qual presideixen la interpretaci de tots els drets fonamentals. Mentre que la primera es tracta duna declaraci de principis valoratius generals, la segona sha de tenir present en lmbit de laplicaci jurisprudencial. Aquests sn els dos apartats en qu es divideix:

1. La dignitat de la persona, els drets inviolables que li sn inherents, el lliure desenvolupament de la personalitat, el respecte a la llei i als drets dels altres sn fonament de lordre pblic i de la pau social.

2. Les normes relatives als drets fonamentals i a les llibertats pbliques que la Constituci reconegui sinterpretaran de conformitat amb la Declaraci Universal dels Drets Humans i els tractats i els acords internacionals sobre aquestes matries ratificats per Espanya.

La Constituci distingeix tres categories de drets fonamentals:

Els drets fonamentals i les llibertats pbliques (art. 15-29, secci 1a, captol 2n del ttol I)

Els drets i deures dels ciutadans (art. 30-38, secci 2a, captol 2n del ttol I) Els principis rectors de la poltica social i econmica (art. 39-52, captol 3r del ttol

I).

El captol II sobre amb el principi digualtat davant la llei i la prohibici de tota discriminaci (art. 14). Per ra de la matria, els drets fonamentals es poden classificar de la manera segent: 1. Drets de llibertat Aquests drets, tamb anomenats dautonomia, perqu reserven una esfera dautodeterminaci a lindividu on no pot entrar lEstat, sn, per tant, lmits que els poders pblics han de respectar. Entre aquests cal esmentar:

Dret a la vida i a la integritat fsica i moral (art. 15), on es prohibeix la tortura i les penes inhumanes, i saboleix la pena de mort, excepte el que puguin disposar les lleis penals militars per a temps de guerra.

Llibertat ideolgica, religiosa i de culte (art. 16). Ning no podr ser obligat a declarar sobre aquestes qestions. Cap religi no tindr carcter estatal.

Dret a la llibertat i seguretat personal (art. 17), que es concreta amb els drets del detingut: a ser informat de les raons de la seva detenci i dels seus drets, entre els quals hi ha el de no declarar i lassistncia dun advocat. Tamb es preveu el procediment dhabeas corpus, pel qual es pot exigir que es posi a disposici judicial qui ha estat detingut illegalment.

Dret a lhonor, a la intimitat personal i familiar i a la prpia imatge. Es garanteix tamb la inviolabilitat del domicili i el secret de les comunicacions (art. 18).

Llibertat de residncia i de circulaci (art. 19). Dret al matrimoni (art. 32).

2. Drets de participaci o poltics Sn els drets que posseeix lindividu per la seva condici de membre duna determinada comunitat poltica. Aquests sn:

Llibertat dexpressi (art. 20), amb la protecci dels drets a expressar i difondre lliurement els pensaments, les idees i les opinions; a comunicar o rebre lliurement informaci vera per qualsevol mitj de difusi; la llibertat de ctedra i la producci i creaci artstica, cientfica i tcnica. Juntament amb el reconeixement subjectiu daquests drets hi ha la garantia duna instituci: lopini pblica lliure, objecte de protecci constitucional.

Dret de reuni i manifestaci (art. 21); aquesta darrera es recull acompanyada de la necessitat de comunicaci prvia a lautoritat competent.

Dret dassociaci. Les associacions shan dinscriure en un registre a lefecte noms de publicitat. Sexclouen daquest dret les associacions que siguin delictives, secretes o paramilitars (art. 22).

Dret de participaci poltica, ja sigui a travs de representants (dret de sufragi actiu: dret a votar, i dret de sufragi passiu: dret a ser elegit), o directament (art. 23.1), i dret de petici als poders pblics (art. 29).

Dret daccs en condicions digualtat a funcions i a crrecs pblics (art. 23.2). Dret a la tutela judicial efectiva, sense que es produeixi indefensi; dret a ser jutjat

per un jutge predeterminat per la llei, a la presumpci dinnocncia i a un procs amb totes les garanties (art. 24).

3. Drets socials i econmics Sn drets que exigeixen prestacions dels poders pblics:

Dret a sindicar-se lliurement (art. 28). Els sindicats, segons la CE, contribueixen a la defensa i la promoci dels interessos econmics i socials que els sn propis (art. 7). T un tracte especfic lexercici del dret de sindicaci dels funcionaris, i s prohibit a jutges i pot ser-ho per la llei a militars.

Dret de vaga (art. 28.2) dels treballadors, i dret daquests i dels empresaris dadoptar mesures de conflicte collectiu (art. 37.2).

Dret a la propietat privada i a lherncia (art. 33), delimitat per lexistncia de linters pblic.

Llibertat dempresa (art. 38), dacord amb les exigncies de leconomia general. Dret al treball (art. 35). Dret a leducaci (art. 27), que inclou la llibertat de creaci de centres docents, el

reconeixement de lautonomia universitria i la garantia per part dels poders pblics de laccs de tots els ciutadans a leducaci.

4. Garanties dels drets El reconeixement dels drets seria incomplet sense lestabliment duns mecanismes jurdics de defensa daquests drets davant la seva vulneraci. Les garanties es divideixen en jurisdiccionals i no jurisdiccionals. Entre les primeres, larticle 53 esmenta el recurs preferent i sumari davant els tribunals ordinaris i, subsidiriament, el recurs dempara al Tribunal Constitucional. Per noms poden ser objecte daquests recursos els drets situats a la secci 1a del captol II. La resta de drets tenen una protecci judicial ordinria. Pel que fa a les garanties no jurisdiccionals, els drets continguts en el captol 2n del ttol I exigeixen que el seu desenvolupament normatiu es faci per llei, la qual nha de respectar el contingut essencial, que a ms ha de ser llei orgnica, si es tracta de drets i llibertats de la secci 1a. A diferncia dels drets anteriors, el captol III regula els principis rectors de la poltica social i econmica, que no sn exigibles directament davant els tribunals si no hi ha un desenvolupament per llei daquests, la qual cosa, per, no impedeix que vinculin els poders pblics i informin la legislaci, la prctica judicial i lactuaci dels poders pblics. A ms, el defensor del poble s lalt comissionat de les Corts Generals per a la defensa dels drets del ttol I. Cal no oblidar que les forces i cossos de seguretat del lEstat tenen com a missi protegir el llibre exercici dels drets i de les llibertats (art. 104) i que el ministeri fiscal t entre les seves atribucions promoure lacci de la justcia en defensa dels drets dels ciutadans (art. 124.1).

III. El Tribunal Constitucional La Constituci s la norma suprema de lordenament jurdic. Aix, jerrquicament, la Constituci t el rang normatiu mxim. Ara b, aquest rang que se li predica seria fictici si no fos garantit per algun rgan, de la mateixa manera que laplicaci de les lleis i la seva execuci podrien resultar fictcies si no existissin els jutges i els tribunals. Aquesta funci de garantia la desenvolupa el Tribunal Constitucional, que s una instituci que assegura la superioritat de la Constituci respecte de les lleis. Daquesta manera, el Tribunal Constitucional, com a mxim intrpret de la Constituci, vetlla per la defensa jurdica de la Constituci i controla que el legislador sajusti a les prescripcions constitucionals. Si saprova una llei contrria a la Constituci, aquesta llei pot ser declarada inconstitucional i exclosa de lordenament jurdic vigent. El Tribunal fa aquesta funci de rebuig de les normes amb rang legal que no sn conformes amb el dictat de la Constituci. La seva regulaci es preveu a la Llei orgnica 2/1979, de 3 doctubre, del Tribunal Constitucional (LOTC). El Tribunal, per, noms actua quan se li planteja un recurs ?a instncia de part. Per tant, per decidir si una llei s conforme o no a la Constituci, necessita que uns rgans determinats li sollicitin el parer. El Tribunal Constitucional s un rgan constitucional, i lestructura, la composici i les funcions que t estan prefixades directament a la Constituci, duna manera fora meticulosa si ho comparem amb altres rgans de rellevncia constitucional. El Tribunal actual ha rebut influncies del model difs (model nord-americ, que es caracteritza pel fet que el control de constitucionalitat de les lleis sencomana als jutges ordinaris) i del model concentrat (model desenvolupat essencialment a Europa i que encarrega lenjudiciament constitucional a un rgan especfic creat a aquest efecte, el Tribunal Constitucional), encara que hi predomina clarament aquest darrer. Des de la perspectiva funcional, els constituents espanyols amplien considerablement el camp dactuaci del Tribunal Constitucional introduint-hi facultats recollides pels tribunals alemany (recurs dempara) i itali (conflicte de competncies). A ms, cal notar que en la histria del constitucionalisme espanyol, durant el perode de la Segona Repblica, ja hi va haver una mena de Tribunal daquestes caracterstiques: el Tribunal de Garanties Constitucionals. El Tribunal Constitucional s un rgan independent dels altres rgans de lEstat. Aquesta independncia es constata en el seu funcionament i en la seva activitat, que no depenen de cap altre rgan de forma jerrquica. Ara b, aquesta autonomia funcional no significa que no hagi de dur a terme la seva tasca de manera harmnica amb la resta dinstitucions de lEstat. Lautonomia del Tribunal es garanteix pel principi dautoreglamentaci i per lestatut personal dels seus membres. El Tribunal Constitucional es configura com una instituci de carcter jurisdiccional que, mitjanant els procediments establerts, t per missi decidir, de manera objectiva i imparcial, el compliment, la tutela i laplicaci de les normes constitucionals. s una instituci de carcter jurisdiccional, per no est integrat dins del poder judicial perqu fa una funci diversa dels jutges i dels tribunals, encara que utilitza les formes i els usos jurisdiccionals. s a dir, no forma part de lAdministraci de justcia, per rep el nom de tribunal i est format per magistrats i dicta sentncies com fan els tribunals ordinaris. La diferncia bsica consisteix en el fet que els jutges i els tribunals apliquen la llei, mentre que el Tribunal Constitucional pot eliminar-la. A ms del control de constitucionalitat de les lleis, el Tribunal fa altres funcions, com ara la defensa dels drets i de les llibertats, la delimitaci competencial entre lEstat i les comunitats autnomes i la defensa de lautonomia local. 1. Composici i funcions a) Composici: El Tribunal Constitucional s compost per dotze membres nomenats pel rei, encara que aquest nomenament s totalment formal: el monarca no decideix per ell mateix, sin que posa la seva signatura a una decisi presa per altres institucions. Daquesta manera, els dotze magistrats sn escollits com segueix: quatre a proposta del Congrs dels Diputats i quatre a proposta del Senat, elegits tots ells per majoria qualificada de tres cinquenes parts; dos a proposta del Govern i els dos restants a proposta del Consell General del Poder Judicial. Les persones proposades han de ser juristes de competncia reconeguda i amb ms de quinze anys dexercici professional com a magistrats, fiscals, professors duniversitat, funcionaris pblics o advocats. El mandat de magistrat del Tribunal Constitucional s de nou anys. La renovaci dels membres del Tribunal es fa cada tres anys per teros (a aquest efecte, els membres designats pel Congrs formen un ter, els designats pel Senat, un altre, i els restants, lltim ter), per assegurar una jurisprudncia homognia i evitar canvis sobtats de doctrina. El crrec de magistrat s incompatible amb qualsevol mandat representatiu, amb els crrecs poltics i administratius, amb lexercici de funcions directives dun partit poltic o sindicat, amb lexercici de les professions de jutge i de fiscal i amb qualsevulla activitat professional o mercantil, a fi dassegurar una major independncia en les seves decisions. Un cop elegits sn inamovibles del crrec. El president del Tribunal Constitucional s elegit entre els seus membres i nomenat pel rei per un perode de tres anys. El president disposa de vot de qualitat en cas dempat i els magistrats que discrepen de la posici majoritria duna sentncia poden presentar vots particulars, que safegiran a la sentncia. El Tribunal actua en Ple (tots els magistrats) o en

particulars, que safegiran a la sentncia. El Tribunal actua en Ple (tots els magistrats) o en sales (cada sala s composta per sis magistrats). El Ple i les sales poden constituir seccions, compostes per tres magistrats. b) Funcions El Tribunal Constitucional s el mxim intrpret de la Constituci. Les seves sentncies serveixen per aclarir el significat dels preceptes constitucionals i tenen valor de cosa jutjada a comptar de lendem de la publicaci en el Butllet Oficial de lEstat (art. 164 CE). Aix implica que no hi ha cap instncia jurisdiccional superior on es pugui interposar nous recursos, i que no es pot tornar a plantejar la mateixa qesti. Les sentncies que declarin la inconstitucionalitat duna llei o duna norma amb rang de llei i totes les altres que no es limitin a estimar un dret subjectiu (com ara el recurs dempara), gaudiran de plens efectes davant de tothom. Per tant, es poden comparar a les lleis dictades pels parlaments. La seva interpretaci decideix el sentit exacte del text constitucional i, en conseqncia, els jutges i els tribunals interpretaran i aplicaran les lleis i els reglaments segons la interpretaci que el Tribunal Constitucional hagi fet dels preceptes i dels principis constitucionals. Les funcions del Tribunal Constitucional sn bsicament les segents: control de la constitucionalitat de les normes amb rang de llei (ja sigui mitjanant un recurs directe, ja sigui per via indirecta o incidental); garantia dels drets fonamentals dels ciutadans; resoluci dels conflictes de competncies entre els rgans constitucionals de lEstat, entre lEstat i les comunitats autnomes i els que es produeixin entre aquestes darreres; la declaraci sobre la constitucionalitat dels tractats internacionals, i la resoluci dels conflictes que es plantegin en defensa de lautonomia local. Pel que fa a la seva organitzaci, el Tribunal aprova i modifica els reglaments relatius al seu funcionament i tamb distribueix els magistrats que integren les sales i les seccions del Tribunal. 2. El recurs dinconstitucionalitat El recurs dinconstitucionalitat sinterposa contra lleis i disposicions normatives amb rang de llei. Daquesta manera sn susceptibles de declaraci dinconstitucionalitat els estatuts dautonomia, les lleis orgniques i ordinries, les lleis autonmiques, els decrets llei i els decrets legislatius, i els reglaments de les cambres legislatives. Estaran legitimats per interposar un recurs dinconstitucionalitat el president del Govern, el Defensor del Poble, cinquanta diputats, cinquanta senadors, els rgans collegiats executius de les comunitats autnomes i, quan afecti lmbit dautonomia de les comunitats autnomes, les seves assemblees. El recurs dinconstitucionalitat shaur de plantejar en el termini de tres mesos a partir de la publicaci de la norma, excepte quan exerceixi la iniciativa el president del Govern o els rgans collegiats executius de les comunitats autnomes, es reuneixi la Comissi Bilateral de Cooperaci entre lAdministraci general de lEstat i la respectiva comunitat autnoma i sadopti un acord sobre iniciaci de negociacions per resoldre les discrepncies publicat al BOE i en el diari oficial de la comunitat autnoma en un termini de 3 mesos, cas en qu el termini per interposar el recurs dinconstitucionalitat ser de 9 mesos. Les sentncies que desestimin un recurs dinconstitucionalitat impediran qualsevol plantejament posterior de la qesti en la mateixa via si es fonamenta en la infracci del mateix precepte constitucional. Pel que fa a les sentncies que declaren la inconstitucionalitat de la llei, els preceptes impugnats seran considerats nuls. 3. La qesti dinconstitucionalitat La qesti dinconstitucionalitat pot ser plantejada davant el Tribunal Constitucional per qualsevol jutge o tribunal ordinari quan, trobant-se immers dins dun procs judicial, consideri que ha daplicar al cas concret una norma amb rang de llei que podria ser contrria a la Constituci (art. 168 CE). La qesti noms pot ser plantejada quan hagi concls el procs i ja sestigui dins del termini establert per dictar sentncia. Al marge dels efectes generals propis de la sentncia constitucional, la decisi del Tribunal Constitucional servir perqu el jutge que ha plantejat la qesti pugui resoldre el procs ordinari en funci de la decisi del jutge constitucional. 4. El recurs dempara El recurs dempara s un procediment jurisdiccional i extraordinari que t per finalitat la protecci jurdica dels drets i les llibertats fonamentals. Els drets i les llibertats protegits sn els previstos ens els articles 14-29, ms lobjecci de conscincia, inclosa en larticle 30.2 de la Constituci. Estan legitimats per interposar el recurs dempara les persones fsiques i jurdiques que invoquin un inters legtim, el ministeri fiscal i el Defensor del Poble. El recurs es pot plantejar davant les violacions o les lesions daquests drets protegits produdes per disposicions, actes jurdics o la simple via de fet dels poders pblics o dels seus agents. No obstant aix, per iniciar el procediment constitucional es requereix haver esgotat la via judicial prvia. De fet, la Llei 62/1978, de 26 de desembre, de protecci jurisdiccional dels drets fonamentals, preveu un procediment preferent i sumari a aquest efecte. El recurs dempara noms sha dutilitzar per a la defensa i la garantia dels drets i les llibertats esmentats, sense que es tracti duna via de control de la constitucionalitat de les lleis. En aquest darrer supsit, s a dir, quan sigui una llei la que produeixi directament la violaci dun dret, el Tribunal iniciar un nou procs jurisdiccional per verificar la

constitucionalitat de la llei: s lanomenada autoqesti dinconstitucionalitat (art. 55.2 LOTC). 5. Els conflictes de competncia El Tribunal Constitucional tamb resol els conflictes de competncia que poden sorgir entre els rgans constitucionals de lEstat, entre lEstat i les comunitats autnomes, entre aquestes darreres i els conflictes en defensa de lautonomia local que plantegin els municipis o les provncies contra lEstat o una comunitat autnoma. Pel que fa als conflictes datribucions, es plantegen arran de les divergncies que poden sorgir entre els rgans de lEstat a partir del repartiment constitucional de les atribucions respectives. A aquest efecte, sentn que el Govern, el Congrs dels Diputats, el Senat i el Consell General del Poder Judicial sn rgans constitucionals. Respecte als conflictes competencials, el Tribunal Constitucional actua com a garant del repartiment competencial que la Constituci i les lleis orgniques efectuen entre lEstat i les comunitats autnomes, aix com lautonomia local. Resol, per tant, els conflictes derivats de la distribuci territorial del poder. Els conflictes de competncies es poden subdividir entre conflictes positius i conflictes negatius. Els primers es plantegen quan dos ens reclamen lexercici duna mateixa competncia com a prpia. Els segons es produeixen quan cap ens reconeix com a prpia una competncia i, per tant, no lexerceix. Lobjecte dels conflictes poden ser les disposicions, les resolucions i els actes emanats dels rgans de lEstat o de les comunitats autnomes, o lomissi de les esmentades disposicions, resolucions o actes. Si la competncia controvertida ha estat atribuda per una llei, el conflicte es tramitar com si fos un recurs dinconstitucionalitat (art. 67 LOTC). Els conflictes en defensa de lautonomia local sadrearan a verificar si una norma amb rang de llei lesiona lautonomia local garantida constitucionalment.

Punts clau

La Constituci s la norma superior de lordenament jurdic espanyol. Els drets fonamentals sn el fonament de lordre pblic i de la pau social. El Tribunal Constitucional s lintrpret suprem de la Constituci i garant de la

seva posici preeminent en el sistema de fonts.

Bibliografia

Albert, E.; Aja, E.; Font, T.; Padrs, X.; Tornos, J. Manual de dret pblic de Catalunya. Barcelona, Institut dEstudis Autonmics, Marcial Pons, 2002.

lvarez Conde, E. Curso de Derecho Constitucional Espaol. Madrid, Tecnos, 1999 (I) i 2000 (II).

Aparicio Prez, M. A. Introducci al sistema poltic i constitucional espanyol. Barcelona, Ariel, 1993.

Aparicio Prez, M. A. (dir.). Temas de Derecho Constitucional. Vol. I. Barcelona, CEDECS, 1998.

Aragn Reyes, Manuel (coord.). Temas bsicos de Derecho Constitucional. Madrid, Civitas,2001.3 v.

Balaguer Callejn, Francisco (coord.). Derecho constitucional. Madrid, Tecnos, 1996. 2 v.

Blanco Valds, Roberto Luis. Introduccin a la Constitucin de 1978. Madrid, Alianza, 1998.

Cazorla Prieto, Lus Mara; Arnaldo Alcubilla, Enrique; Romn Garca, Fernando. Temas de Derecho Constitucional. Elcano, Aranzadi, 2000.

Fernndez Segado, F. El sistema Constitucional espaol. Madrid, Dykinson, 1992. Fossas i Espadaler, E.; Prez Francesch, J. L. Llions de Dret Constitucional.

Barcelona, Prtic, 2001. Garrido Falla, F. (coord.). Comentarios a la Constitucin. 3a ed. Madrid, Civitas,

2001. Marn, Jos ngel. Naturaleza jurdica del Tribunal Constitucional. Barcelona,

Ariel, 1998. Requejo Pags, Juan Lus (coord.). Comentarios a la Ley Orgnica del Tribunal

Constitucional. Tribunal Constitucional. Butllet Oficial de lEstat, Madrid, 2001.

Webgrafia

ndex sistemtic de la Constituci http://www.congreso.es/funciones/constitucion/indice.htm

http://www.congreso.es/funciones/constitucion/indice.htm Fonts de lordenament jurdic

http://www.der.uva.es/constitucional/verdugo/fuentes.html Materials per a lestudi dels drets fonamentals

http://www.der.uva.es/constitucional/verdugo/derechosfund.html Carta europea de drets humans

http://www.europa.eu.int/abc/cit1_es.htm Tribunal Constitucional

http://www.tribunalconstitucional.es Boletn de actualidad jurisprudencial

http://www.ub.es/dconst/but-tc.htm BOE. Suplements del Tribunal Constitucional

http://www.boe.es/g/es/boe/dias/index_T.php Composici, funcions, estructura i jurisprudncia

http://www.der.uva.es/constitucional/verdugo/constitucional.html

2. Configuraci de la Uni Europea: els tractats originaris i de modificaci. Fonts del dret comunitari: els tractats, els reglaments, les directives. Les llibertats bsiques comunitries.

Esquema

I. La configuraci de la Uni Europea i la seva evoluci 1. Els tractats originaris o constitutius:

El Tractat de la Comunitat Europea del Carb i de l'Acer (TCECA), Pars, 18 d'abril de 1951

El Tractat de la Comunitat Econmica Europea (TCEE) i el Tractat de la Comunitat Europea de l'Energia Atmica, Roma, 25 de mar de 1957

2. Els tractats posteriors de modificaci:

El Tractat de Brusselles, 1965 LActa nica Europea, 1987 El Tractat de la Uni Europea (TUE) o de Maastricht de 1992 El Tractat d'Amsterdam de 1999 El Tractat de Nia de 2001

II. Fonts del dret comunitari 1. Fonts de dret originari: els tractats 2. Fonts de dret derivat: els reglaments, les directives, les decisions i les recomanacions 3. Altres fonts: la jurisprudncia del Tribunal de Justcia de les Comunitats Europees, els principis generals del dret, el costum III. Les llibertats bsiques comunitries 1. La lliure circulaci de mercaderies 2. La lliure circulaci de persones 3. La lliure circulaci de treballadors 4. La lliure circulaci de capitals 5. El dret d'establiment i la lliure prestaci de serveis

I. La configuraci de la Uni Europea En virtut de larticle A del Tractat de la Uni Europea (Tractat de Maastricht de 1992), els estats membres de les comunitats europees van constituir la Uni Europea. No va comportar la creaci d'una nova organitzaci internacional; sin el reconeixement de l'existncia d'una estructura poltica unitria que comprenia tres organitzacions internacionals ja existents (la Comunitat Europea del Carb i de lAcer, la Comunitat Europea de lEnergia Atmica i la Comunitat Econmica Europea), a ms de dos mecanismes de cooperaci intergovernamental creats pel TUE (la poltica exterior i de seguretat comuna i la cooperaci policaca i judicial en matria penal). Per tant, amb el nom dUni Europea ens estem referint a una uni econmica i monetria sense personalitat jurdica, que agrupa els estats que formen part de les comunitats europees (que s que tenen personalitat jurdica) i que participen en les noves poltiques de cooperaci en matria de relacions exteriors i seguretat, en determinats aspectes de policia i dadministraci de justcia. Actualment en formen part 15 pasos: Frana, Alemanya, Itlia,

Actualment en formen part 15 pasos: Frana, Alemanya, Itlia, Blgica, Pasos Baixos, Luxemburg, Anglaterra, Irlanda, Dinamarca, Grcia, Espanya, Portugal, Sucia, Finlndia i ustria. El conjunt de la Uni Europea t uns objectius comuns (art. 2), un marc institucional nic (art. 3) i un procediment de revisi per al conjunt dels tractats en qu es fonamenta (art. 48). A ms, larticle 49 confirma que els nous estats membres que es puguin adherir en un futur ho hauran de fer alhora a les tres comunitats europees, i participar en els dos mecanismes de cooperaci, sense que puguin desvincular-se de cap daquests elements. Malgrat tot, les comunitats europees constitueixen el pilar ms slid de la Uni Europea, pel volum i la importncia de la seva activitat. Els seus orgens es troben en les reflexions sorgides arran de la Segona Guerra Mundial, amb la defensa de l'existncia d'una organitzaci capa de superar els antagonismes nacionals, en la creaci de l'Organitzaci Europea de Cooperaci Econmica (OECE) -encarregada de repartir els crdits del Pla Marshall- i, sobretot, en la Declaraci del ministre dExterior francs Robert Schumann, el 9 de maig de 1950, que va destacar la necessitat de situar el conjunt de la producci francoalemanya del carb i lacer sota la tutela duna autoritat comuna, dins el marc duna organitzaci econmica oberta a la participaci daltres estats de lEuropa occidental. Daquesta manera, siniciava una etapa a la histria dEuropa caracteritzada per la idea duna integraci pragmtica i sectorial dels diversos estats. 1. Els tractats originaris Arran de la Declaraci Schumann, es va convocar una conferncia internacional a Pars, el 20 de juny de 1950, en la qual participaren Frana, Blgica, els Pasos Baixos, la Repblica Federal dAlemanya, Itlia i Luxemburg. Els treballs es van concretar en el Tractat de Pars, de 18 dabril de 1951, que creava la Comunitat Europea del Carb i de lAcer (CECA). Els estats que formaven part de la CECA van decidir a la Conferncia de Messina, el juny de 1955, estendre lexperincia a la resta dactivitats econmiques i a lenergia nuclear. Al cap dun any de negociacions, el 25 de mar de 1957, es van signar a Roma el Tractat constitutiu de la Comunitat Econmica Europea, el Tractat constitutiu de la Comunitat Europea de lEnergia Atmica i el Tractat relatiu a certes institucions comunes a les comunitats europees. Daquesta manera, les fins ara conegudes com a comunitats europees van nixer com tres entitats jurdicament independents, que tenen lacte fundacional en tres tractats internacionals de carcter multilateral restringit, i que responen a la voluntat comuna dun grup destats europeus de construir una progressiva integraci econmica. Els tractats originaris, per tant, creen les comunitats europees i els atribueixen les competncies inicials. Sn els tractats TCECA, TCEE i TCEEA, amb els seus protocols, annexos i declaracions, i el Tractat relatiu a certes institucions comunes a les comunitats europees. Larticle 2 del TCECA estableix que els objectius de la CECA sn lexpansi econmica, el desenvolupament de locupaci i la millora del nivell de vida dels estats membres a travs de lestabliment dun mercat com en el comer del carb i de lacer. En relaci amb els objectius de la CEEA o lEuratom, larticle 1 estableix que haur de contribuir a la millora del nivell de vida dels estats membres, al desenvolupament dels intercanvis amb els altres pasos per mitj de lestabliment de les condicions necessries per a la creaci, i al creixement rpid de les indstries nuclears. A diferncia de la CECA i la CEE, lEuratom no regula activitats econmiques que abans eren competncia de les autoritats nacionals. Finalment, larticle 2 de loriginari TCEE estableix que la Comunitat tindr per missi promoure (...) un desenvolupament harmonis de les activitats econmiques en el conjunt de la Comunitat, una expansi continuada i equilibrada, una estabilitat creixent, una millora accelerada del nivell de vida i relacions ms estretes entre els estats que la integren. Com es pot observar, es formula un objectiu essencialment econmic: es tracta daconseguir la integraci econmica progressiva dels estats

es tracta daconseguir la integraci econmica progressiva dels estats membres. Per fer-ho, es preveuen dos instruments que es posen al servei daquests objectius: la instauraci dun mercat com i laproximaci progressiva de les poltiques econmiques dels estats membres. La creaci dun mercat com significa transformar el conjunt dels mercats dels estats membres en un sol mercat, en el qual es produeix i sintercanvien bns i serveis com si es tracts dun nic mercat nacional. Per a la consecuci del mercat com es va instituir una uni duanera (amb leliminaci dels aranzels duaners entre els estats membres i la creaci dun aranzel exterior com que regs en tots els intercanvis de mercaderies entre els estats membres i els estats tercers), i es va garantir la lliure circulaci dels factors de producci (persones, empreses, serveis i capitals). Tamb es va dotar la CEE de competncies per establir relacions comercials amb estats tercers i elaborar una poltica agrcola i una poltica de transports comuns1. En relaci amb lestructura orgnica de cadascuna de les organitzacions i els poders assignats, les diferncies entre el TCECA i el TCEE i el TCEEA eren evidents2. 2. Els tractats de modificaci Els tractats constitutius han estat modificats diverses vegades3.

El Tractat de Brusselles, 8 d'abril de 1965 (en vigor l'1 de juliol de 1987)

___________________________________ 1. De tota manera, laproximaci de les poltiques econmiques ha estat una tasca difcil. Al TCEE es van preveure un conjunt de mesures complementries a les poltiques econmiques dels estats amb lobjectiu dapropar-les. Lestabliment dunes normes sobre la competncia i les disposicions sobre poltica econmica que estableixen una poltica comercial comuna i certes disposicions en matria de poltica social eren les previsions que, en aquesta matria, es trobaven inicialment al TCEE. 2. El Tractat CECA va establir lAlta Autoritat, de carcter marcadament supranacional, com a principal rgan de gesti de la Comunitat, format per persones independents del estats membres i amb poders de decisi reglamentria, administrativa i sobre els recursos propis necessaris per finanar les seves intervencions amb independncia dels estats. Les altres institucions de la CECA es limitaven a garantir les relacions amb els estats membres (Consell Especial de Ministres) i amb els parlaments nacionals (lAssemblea) i a garantir la correcta aplicaci del dret dins el sistema (Tribunal de Justcia). En contraposici, en lmbit de la CEEA i la CEE, els tractats constitutius van dissenyar una estructura orgnica menys supranacional per a les dues organitzacions. El centre de gravetat passa de lrgan ms supranacional, que ara sanomena Comissi, a un rgan intergovernamental, el Consell. La resta dinstitucions sn el Tribunal de Justcia i lAssemblea, que reprodueixen les mateixes funcions que tenen en lmbit de la CECA i que, en virtut del conveni relatiu a certes institucions comunes a les comunitats europees, firmat com els tractats constitutius de la CEE i de la CEEA, a Roma, el 25 de mar de 1957, resten unificades, de manera que hi haur una nica Assemblea i un nic Tribunal de Justcia per a les tres comunitats europees. 3. Tamb s'han subscrit diversos tractats dadhesi. El Tractat d'Amsterdam ha incls per primera vegada l'exigncia que, per adherir-se a la comunitat, s'ha de respectar els drets humans i l'Estat de dret. L'adhesi es fa totalment, als tractats, al dret comunitari i a la jurisprudncia. Els estats originaris (els estats signants dels tractats originaris o constitutius de les comunitats europees) foren la Repblica de Frana, Alemanya Federal, Itlia, Blgica, els Pasos Baixos i Luxemburg. La resta d'estats membres s'han adherit posteriorment, d'acord amb el dret comunitari, a les tres comunitats europees en un procs que podem sintetitzar aix:

procs que podem sintetitzar aix: 1. Primera adhesi: Regne Unit, Irlanda i Dinamarca, pel Tractat d'adhesi de 22 de gener de 1972, que va entrar en vigor l'1 de gener del 1973. 2. Segona adhesi: Grcia, pel Tractat d'adhesi de 28 maig 1979, que va entrar en vigor l'1 de gener del 1981. 3. Tercera adhesi: Espanya i Portugal, pel Tractat d'adhesi de 12 de juny de 1985, que va entrar en vigor l'1 de gener del 1986. 4. Quarta adhesi: Sucia, Finlndia i ustria, pel Tractat d'adhesi de 24 de juny de 1994, que va entrar en vigor l'1 de gener de 1996. Actualment l'ampliaci de la Uni Europea s un tema obert. La reuni del Consell Europeu d'Hlsinki (desembre de 1999) ha acordat obrir la porta de l'ingrs a Polnia, Hongria, la Repblica Txeca, Estnia, Eslovnia, Xipre, Turquia, Letnia, Litunia, Eslovquia, Bulgria, Romania i Malta. ___________________________________ Des de la seva creaci, les tres comunitats coexisteixen amb institucions prpies (encara que comparteixen el Parlament i el Tribunal de Justcia). Aquest Tractat institueix un Consell nic i una nica Comissi. Es tracta duna simplificaci institucional.

LActa nica Europea, signada a Luxemburg el 17 de febrer, i a La Haia, el 28 de febrer de 1986 (en vigor l'1 de juliol de 1987)

Amb lentrada en vigor de lActa nica Europea, sintrodueix el concepte de mercat interior, que complementa el de mercat com. Comporta un aprofundiment de la noci de mercat com, ja que es pretn instaurar un espai sense fronteres interiors de tipus fsic, tcnic i fiscal per garantir la lliure circulaci de mercaderies, persones, serveis i capitals. Tamb aborda una reforma institucional que inclou la previsi de crear un tribunal de justcia de primera instncia, l'ampliaci i l'aclariment dels poders de la Comissi, un augment de les competncies del Parlament, i la instauraci d'un sistema de decisi de majories, de manera preponderant a la unanimitat anterior. Per primera vegada, tamb, es parla de Consell Europeu per institucionalitzar la prctica instaurada de reunir-se els caps d'Estat i de govern per tractar temes d'inters com. S'estableix que estar format per caps d'Estat i de govern i pel president de la Comissi, i que seran assistits pels ministres d'Exteriors i per un membre de la Comissi. Es duran a terme, com a mnim, dos cops a l'any.

El Tractat de la Uni Europea (TUE), signat a Maastricht el 7 de febrer de 1992 (en vigor des de l'1 de novembre de 1993)

El Tractat de la Uni Europea modifica el TCEE, que passa a anomenar-se Tractat de la Comunitat Europea, el TCEEA i el TCECA. En lmbit de la comunitat europea, substitueix la previsi sobre laproximaci progressiva de les poltiques econmiques dels estats membres, considerada a larticle 2 del TCE per a la instauraci duna uni econmica i monetria. Aquest nou instrument comunitari, que ha de servir per aconseguir els objectius previstos al TCE, implica la creaci duna moneda nica i la coordinaci de les poltiques econmiques dels estats membres, sobre la base dorientacions generals comunitries i dun mecanisme de supervisi en el qual participa la Comissi europea i el TJCE. Es parla per primer cop del terme ciutadania europea.4 Daltra banda, el TUE modifica alguns dels objectius del TCE i nestableix daltres de nous que no sn estrictament econmics, a

nestableix daltres de nous que no sn estrictament econmics, a banda de dotar la Comunitat Europea de noves poltiques.5

El Tractat d'Amsterdam, de 2 d'octubre de 1997 (en vigor des de l'1 de maig de 1999)

___________________________________ 4. En l'mbit institucional, el Parlament europeu ha estat la instituci que ha incrementat ms les seves competncies. En primer lloc, amb la introducci del procediment de codesici (o conciliaci); en segon lloc, amb la capacitat del Parlament de demanar a la Comissi que li presenti propostes legislatives, de manera que adquireix un cert poder d'iniciativa legislativa; i, en tercer lloc, amb l'adquisici de noves competncies de control poltic, ja que el manament de la Comissi es correspondr amb els cinc anys de la legislatura i el Parlament Europeu haur de donar un dictamen favorable al nomenament del president i dels membres de la Comissi. Tamb cal destacar la creaci del Comit de les Regions i del Fons de Cohesi, destinat a assegurar una redistribuci del pressupost comunitari a travs de transferncies als pasos ms pobres (Espanya, Portugal, Grcia i Irlanda), que es destinaran a infraestructures en transports i al medi ambient. Com hem dit, tamb sintrodueix el concepte de ciutadania europea. 5. Cooperaci europea en matria de poltica exterior i seguretat comuna (PESC) i la cooperaci judicial (asil, immigraci, lluita contra el trfic de drogues, cooperaci judicial, etc.). ___________________________________ El Tractat dAmsterdam modifica els dos mecanismes de cooperaci intergovernamental existents i introdueix petits canvis en matria de procediments i dadopci de normes i en els objectius i les poltiques comunitries.6 s un tractat que aprofundeix el TUE. Confirma el calendari de la Uni Econmica i Monetria (UEM), del pacte d'estabilitat, i de l'aprovaci d'un sistema monetari europeu bis (SME-BIS) per a les monedes dels pasos de la Comunitat Europea que no entrin a la UEM.

El Tractat de Nia, de 26 de febrer de 2001 (en procs de ratificaci per diversos estats membres), s el resultat dels treballs de la Conferncia Intergovernamental (CIG) de lany 2000. El primer objectiu va ser adaptar les institucions a una Uni Europea ms mplia. A ms de les modificacions en els articles del TUE, del TCE, del TCEEA i del TCECA, recull tamb 4 protocols annexos als tractats i 24 declaracions.

Les modificacions referents a la composici de la Comissi i la reponderaci de vots al Consell seran aplicables a partir del primer de gener de 2005, i la nova composici del Parlament Europeu es far efectiva a partir de les eleccions, que tindran lloc lany 2004. Pel que fa als estats candidats que shi adhereixin abans daquestes dates, caldr que els seus tractats dadhesi fixin, transitriament, el nombre de comissaris que poden proposar, la quantitat de vots que tindran al Consell, el sostre de la majoria qualificada resultant, el nombre de diputats al Parlament, el nombre de jutges al Tribunal de Justcia i la participaci al Comit de les Regions i al Comit Econmic i Social. Aquest Tractat tamb s important perqu s el que considera ms matries que passaran a ser votades per majoria qualificada en lloc d'unanimitat. En concret, hi ha 27 matries noves. Conseqentment, altres matries mantenen el vot per unanimitat: entre daltres, la fiscalitat i la seguretat social. El Tractat de Nia ha introdut modificacions importants en el procediment de les cooperacions reforades: un mnim de vuit estats membres, no poden afectar normes de mercat interior, ni de competncia exclusiva de la Comunitat, ni del cabal Schengen. Finalment, hem de destacar lampliaci dels supsits de la codecisi.

lampliaci dels supsits de la codecisi.

II. Fonts del dret comunitari L'ordenament jurdic comunitari s un conjunt organitzat i estructurat de normes jurdiques que posseeix les seves fonts i est dotat d'rgans i procediments aptes per produir-les, interpretar-les i sancionar-ne l'incompliment. s un ordenament jurdic propi i autnom (un ordenament sui generis que es relaciona amb el dret intern dels estats i amb el dret internacional, per dels quals no depn), que significa, per tant:

un sistema d'atribuci de competncies a les institucions de la comunitat,

un sistema institucional amb capacitat per a la creaci de les normes jurdiques comunitries en l'exercici de les competncies atribudes en virtut dels tractats constitutius,

un mecanisme de control institucional de l'aplicaci o la interpretaci del dret comunitari,

un procediment de revisi dels tractats constitutius, fonamentat en les transferncies successives de parcelles de sobirania dels estats membres.

s un ordenament jurdic complex, tant per la coexistncia de normes de dret internacional amb normes de dret intern dels estats membres i normes prpies de la CE, com per la matria que regula. ___________________________________ 6. Aix, lactual article 2 del TCE recull com a objectius no estrictament econmics la promoci dun alt nivell de protecci i de millora de la qualitat del medi ambient, laugment del nivell docupaci i de la protecci social, lelevaci de la qualitat de vida i la igualtat entre homes i dones. En canvi, des del punt de vista estrictament econmic, cal assenyalar que els objectius principals de la CE sn el desenvolupament harmonis, equilibrat i sostenible de les activitats econmiques, el creixement sostenible i no inflacionista, lassoliment dun alt grau de competitivitat i de convergncia dels resultats econmics, lelevaci del nivell de vida, i la cohesi econmica i social i la solidaritat entre els estats membres. ___________________________________ Aix, els trets principals sn laplicabilitat immediata, lefecte directe i la supremacia per sobre de l'ordenament jurdic dels estats membres.7

Generalment, s'admet que les fonts del dret comunitari sn les segents:

El dret primari o originari (els tractats originaris i de modificaci).

El dret derivat o secundari (actes tpics i atpics). Els principis generals de dret i el dret consuetudinari. Els acords de dret internacional de les comunitats europees. La jurisprudncia del Tribunal de Justcia.

Fonts de dret originari: Els tractats constitutius i els de modificaci, a ms dels tractats d'adhesi. Fonts de dret derivat: Normes que aproven les institucions comunitries. Per exemple, els reglaments, les directives, les decisions, les recomanacions i els dictmens.8 Tamb shi ha d'incloure els acords de dret internacional de les comunitats europees i les altres actuacions no previstes als tractats, com ara els reglaments de rgim intern o les decisions sense destinatari (de carcter obligatori), a ms dels informes, declaracions o programes d'acci (de carcter no obligatori).

programes d'acci (de carcter no obligatori). Altres fonts: La jurisprudncia del Tribunal de Justcia de les comunitats europees, els principis generals del dret, el costum i la doctrina cientfica. 1. Fonts de dret originari: els tractats El dret primari o originari est format pels tractats constitutius, ms els annexos i protocols, els tractats que modifiquen els tractats constitutius i els tractats dadhesi. 1.1. Els tractats constitutius La caracterstica fonamental dels tractats constitutius s la prevalena davant daltres fonts de dret comunitari, actes unilaterals i convencionals dels estats membres, en relaci amb lmbit material regulat als tractats. s a dir, es troben al capdavant en la jerarquia de lordenament jurdic comunitari. Una segona caracterstica s lautonomia dels tractats constitutius, s a dir, que els tractats comunitaris constitueixen tres grups de compromisos independents uns dels altres.9 Els tractats constitutius sn formalment instruments jurdics internacionals clssics, i, tot i que sn tres tractats diferents, tenen una estructura molt semblant: un prembul, unes disposicions preliminars, unes clusules institucionals, unes clusules materials i unes clusules finals.

___________________________________ 7. L'existncia del dret comunitari comporta una limitaci dels drets sobirans dels estats. Hi ha una cessi efectiva de parcelles de sobirania. Els ordenaments jurdics interns dels estats membres no poden contradir les normes i els principis comunitaris; en cas de conflicte, prevaldr la norma comunitria. 8. A l'mbit de la CECA, la correlaci de les normes tpiques pateix certes alteracions: les decisions poden ser generals, si coincideixen amb els reglaments CE, o individuals, si coincideixen amb les decisions CE; les recomanacions CECA sn coincidents amb les directives de la CE; finalment, hi ha dictmens que coincideixen amb els dictmens CE, excepte quan sn vinculants. 9. Aquesta caracterstica est recollida a larticle 305 TCE, que estableix que el TCE no modifica les disposicions del TCECA ni afecta les disposicions del TCEEA. Ara b, el TJCE ha establert que, en el supsit duna llacuna del tractat CECA (com a tractat especial), es poden aplicar les normes de la CEE (com a tractat general). Aquesta independncia tamb ha estat matisada per la jurisprudncia del TJCE, que ha fet d'una manera sistemtica una interpretaci harmnica de les disposicions dels tres tractats. ___________________________________ Pel que fa a l'mbit daplicaci temporal, cal dir que el TCECA t una durada determinada: 50 anys (art. 97 TCECA) i, quan finalitzi, en el supsit que no es renovi ni se substitueixi per una altra, no hi hauria cap problema perqu el TCE, com a tractat dabast general, reguls les situacions que es trobaven sota el rgim especial del TCECA. En canvi, el TCE i el TCEEA s que tenen una durada illimitada (art. 312 i 208, respectivament). Lexpressi durada illimitada significa que els tractats no poden ser denunciats unilateralment per un Estat, en canvi no hi hauria cap problema perqu fossin substituts per textos ms ambiciosos. 2. Fonts de dret derivat Altres fons de dret privat sn els reglaments, les directives, les decisions i les recomanacions, i els acords de dret internacional de les comunitats europees. Altres actuacions que noms tenen efecte en l'mbit de les relacions institucionals sn: els reglaments de rgim intern o les decisions sense destinatari (de carcter obligatori), a ms dels informes, declaracions o programes d'acci (de carcter no

dels informes, declaracions o programes d'acci (de carcter no obligatori). El reglament Es tracta de lexpressi ms perfecta del poder normatiu de les institucions de la Comunitat i, segons els casos, constitueix lequivalent de la llei o del reglament dels drets estatals. T tres caracterstiques essencials que en defineixen la naturalesa i eficcia: labast general, lobligatorietat de tots els seus elements i laplicaci directa. En relaci amb labast general, cal dir que el reglament cont prescripcions generals i impersonals. No t un destinatari concret, a diferncia de la decisi, tot i que pot regular la situaci de categories en abstracte dindividus. Sobre lobligatorietat de tots els elements del reglament, cal dir que aquesta caracterstica dota el reglament duna fora normativa completa. Tanmateix, a la prctica, alguns reglaments poden necessitar disposicions dexecuci adoptades per les institucions comunitries. Daltra banda, lobligatorietat dels reglaments simposa tant en els estats membres com en els particulars. A ms, els estats membres no poden fer una aplicaci selectiva del reglament, encara que no lhagin votat o perqu tenen dificultats per al seu compliment. Finalment, en relaci amb laplicabilitat directa, sha de dir que produeix, per si mateixa i automticament, sense cap intervenci de les autoritats nacionals, efectes jurdics en lordre jurdic intern dels estats membres i saplica al seu territori. Perqu es produeixi una aplicaci simultnia i uniforme del dret comunitari cal laplicabilitat directa. En aquest sentit, el TJCE ha establert que no noms no s necessari cap acte de recepci sin que, a ms, aquest acte de recepci est prohibit si t com a objectiu obstaculitzar lefecte directe dels reglaments comunitaris i compromet laplicaci simultnia i uniforme al conjunt de la Comunitat. Una altra conseqncia de laplicabilitat directa s que el reglament crea drets i obligacions per als particulars. Els reglaments entren en vigor vint dies desprs de la seva publicaci al DOCE (srie L), llevat que shi fixi una altra data. La directiva Representa un mtode de legislaci indirecta que es completa en dues etapes: la primera, dactuaci comunitria, i la segona, dactuaci nacional. Es tracta duna tcnica legislativa descentralitzada que pretn generalment laproximaci de les disposicions en vigor dels estats membres (per exemple, la lliure circulaci de mercaderies) o la millora conjunta del nivell de protecci dun determinat sector (per exemple, el medi ambient). Els destinataris de les directives sn els estats membres, els quals estan obligats a adoptar normes de transposici, que seran les que afectaran directament els particulars. Les directives sn obligatries en el seu resultat i deixen a les autoritats nacionals lelecci de la forma i els mitjans per aconseguir-ho, dintre del termini fixat a la mateixa directiva. Lobligatorietat de les directives sestn a totes les autoritats nacionals, incloent-t'hi els ens subestatals i el poder judicial, que ha de fer una interpretaci del dret intern d'acord amb la directiva. En principi, la directiva no t efecte directe, perqu, per la seva naturalesa, cal un acte de les autoritats nacionals per tal que sen pugui exigir el compliment a un particular. En conseqncia, un Estat membre no pot exigir a un nacional el compliment duna directiva que encara no ha transposat. Tanmateix, el Tribunal de Justcia ha adms que, si es compleixen determinades condicions, una directiva pot produir determinats efectes directes en els estats membres, la qual cosa desvirtua, fins a un cert punt, les seves diferncies amb els reglaments. Lentrada en vigor de les directives varia segons els destinataris. En el supsit de destinataris concrets, la directiva entra en vigor a partir de

supsit de destinataris concrets, la directiva entra en vigor a partir de la notificaci als estats destinataris, llevat que hi hagi disposici expressa en contrari. Aix, en puritat, no caldria publicar-les al DOCE, tot i que sacostumen a publicar per al coneixement general. En el supsit de directives que sadrecen a tots els estats membres o que shan adoptat a travs del procediment de codecisi, s obligatria la publicaci al DOCE. En aquest supsit, tret de disposici expressa en contrari, entrar en vigor vint dies desprs de la seva publicaci. Les decisions Disposicions jurdiques vinculants en tots els seus elements per al destinatari al qual es dirigeixen. Els seus destinataris sn concrets i determinats; no t un abast general, ja que es dirigeix a un destinatari particular (aix la diferencia del reglament, i es distingeix de la directiva pel fet que la decisi pot tenir com a destinatari un particular, una persona o un grup de persones fsiques o jurdiques). s obligatria en tots els seus elements, tant en el resultat com en les formes que s'han d'emprar per assolir-la. T efecte directe (com els reglaments, es pot invocar directament davant els tribunals). Entra en vigor amb la notificaci. La publicaci es fa a lefecte d'informaci. Recomanacions i dictmens No sn jurdicament vinculants per als destinataris. El dictamen s una manifestaci d'opini sobre una qesti determinada, mentre que la recomanaci s un instrument directe per harmonitzar legislacions. Han d'estar motivades jurdicament i fan referncia a les normes jurdiques que les possibiliten. Altres actes Els actes que tenen efecte obligatori en l'mbit de les relacions institucionals: els reglaments interns o les propostes i recomanacions entre institucions comunitries. Tamb els actes que han sorgit de la prctica, sense carcter obligatori, com ara informes, declaracions, etc. 3. Altres fonts Altres fonts sn la jurisprudncia del Tribunal de Justcia de les comunitats europees, els principis generals del dret i el costum.

La Jurisprudncia del Tribunal de Justcia: est formada pel criteri establert per aquest Tribunal en les seves sentncies; interpreta i completa l'ordenament jurdic comunitari.

Els principis generals del dret: permeten interpretar i omplir llacunes legals.

El costum: shauria de tenir en compte sempre que hi hagi reiteraci d'una prctica i convicci que aquesta s obligatria. La realitat de labast a Europa, per, s limitada.

Finalment, cal tenir en compte tamb el dret complementari: un conjunt de disposicions que no sn dret comunitari, en sentit estricte, perqu no emanen de les institucions comunitries, sin dels mateixos estats membres, amb la finalitat de facilitar les tasques i els objectius comunitaris:

o els convenis comunitaris (ex. art. 220 TCE); o els convenis a qu es refereix l'artic le k.3 TUE en

matria d'afers judicials i d'interior; o les decisions o els acords presos pels

representants dels governs dels estats membres adoptats en el si del Consell de Ministres de la Uni Europea, que sn acords interestatals de carcter obligatori;

o les decisions i les resolucions sobre qestions comunitries adoptades per acord dels estats membres, que sn acords poltics sense eficcia obligatria.

III. Les llibertats bsiques comunitries

Larticle 3.1.c TCE assenyala la supressi dels obstacles a la lliure circulaci de mercaderies, persones, serveis i capitals com a necessria per a la consecuci del mercat com. Aquestes quatre llibertats es troben regulades de manera separada al TCE, i garanteixen als nacionals dels estats membres el dret a exercir activitats econmiques a tot el territori de la Uni Europea. Tanmateix, encara que la realitzaci de les llibertats comunitries es porta a terme noms en la mesura que sigui necessria per al bon funcionament del mercat com, la jurisprudncia del TJCE les ha interpretades de manera mplia, per contribuir a desenvolupar-les. Les llibertats comunitries es fonamenten en el compliment del principi de no-discriminaci per ra de nacionalitat, de progressivitat i dequivalncia de les condicions daccs al mercat. 1. La lliure circulaci de mercaderies La lliure circulaci de mercaderies s una de les quatre llibertats bsiques necessries per a la consecuci dun mercat interior. Es troba regulada a la tercera part, ttol primer del TCE (art. 23-31). Amb la lliure circulaci de mercaderies, es pretn la fusi dels quinze mercats nacionals en un nic espai econmic, a linterior del qual les mercaderies comunitries circulen lliurement en condicions anlogues a les dun mercat nacional. Per establir lmbit daplicaci de la lliure circulaci de mercaderies, cal determinar els productes que gaudeixen daquest benefici i lmbit territorial daplicaci. Per mercaderia, el TJCE ha establert que sha dentendre qualsevol producte que es pugui valorar en diners i susceptible, com a tal, de transacci econmica. Ara b, el TCE exclou de la lliure circulaci de mercaderies les armes, les municions i els explosius i els productes agrcoles, que estan sotmesos al rgim especial de la PAC. Les mercaderies susceptibles de gaudir daquesta lliure circulaci sn de tres tipus: les mercaderies elaborades plenament a la Comunitat, les mercaderies que han estat transformades substancialment a la Comunitat, i les mercaderies en lliure prctica de la Comunitat, que sn les mercaderies procedents de tercers pasos que han estat legalment importades a qualsevol dels estats membres, dacord amb el que disposa larticle 24 TCE. El territori duaner comunitari pel qual poden circular lliurement les mercaderies es troba definit a larticle 299 TCE per ha estat ampliat per diferents reglaments i pels tractats dadhesi successius. A grans trets, inclou el territori dels estats membres, tot i que determinades regions perifriques i territoris dultramar gaudeixen dun rgim especial. Per tal que la lliure circulaci de mercaderies sigui realment efectiva, shan adoptat un seguit de mesures que li donen un determinat contingut. En primer lloc, la lliure circulaci de mercaderies es fonamenta en la creaci duna uni duanera, la qual cosa comporta lestabliment dun aranzel duaner exterior com per protegir els productes comunitaris que circulen lliurement pel territori comunitari dels productes destats tercers. La uni duanera significa la supressi dels drets de duana i de les exaccions defecte equivalent. A ms dels obstacles de tipus pecuniari, tamb es va decidir eliminar les restriccions quantitatives i les mesures que tinguessin un efecte equivalent. Malgrat tot, larticle 30 TCE estableix un seguit de mesures sobre la base de les quals els estats membres poden justificar prohibicions o restriccions a la lliure circulaci de mercaderies. 2. La lliure circulaci de persones El concepte de lliure circulaci de les persones ha experimentat un canvi significatiu des que es va crear. A les primeres disposicions, es tractava nicament de la lliure circulaci de cada persona considerada com a subjecte econmic, ja fos com a treballador o com a prestador de serveis. Aquest concepte econmic inicial s'ha ampliat cada cop ms i s'ha vinculat a la idea de la ciutadania europea, independentment de l'activitat que s'exerceixi i de les diferncies respecte a la nacionalitat. Aix s'aplica tamb als nacionals de tercers pasos, ja que desprs de la supressi dels controls en les fronteres interiors ja no es pot comprovar la nacionalitat.10 La lliure circulaci de persones fa referncia als nacionals d'un Estat membre que es desplacen a un altre Estat membre, amb la finalitat de realitzar una activitat econmica. Aix, a efectes comunitaris es refereix a dos tipus de mesures:

refereix a dos tipus de mesures:

les que pretenen eliminar els obstacles a l'entrada, permanncia i sortida dels nacionals d'un Estat membre a un altre Estat membre;

les que asseguren que aquests nacionals podran accedir i exercir lliurement una activitat econmica al territori de qualsevol Estat membre.

La lliure circulaci de persones inclou el dret de desplaament i el dret de residncia i afecta tots els nacionals comunitaris que exerceixin una activitat econmica en un Estat membre diferent del propi, aix com al seu cnjuge, els descendents fins als 21 anys, i els ascendents del treballador i del seu cnjuge, sempre que estiguin a crrec seu, amb independncia de les seves nacionalitats. El dret de desplaament i residncia tamb s'ha ampliat a altres collectius, com ara estudiants o jubilats beneficiaris d'una pensi, sempre que tinguin una assegurana mdica i recursos suficients per no ser una crrega per a l'Estat receptor. ___________________________________ 10. L'esdeveniment ms important per a l'establiment del mercat interior, sense obstacles a la lliure circulaci de persones, fou la celebraci dels dos acords de Schengen (Acord de Schengen, de 14 de juny de 1985 i el Conveni d'aplicaci de Schengen, de 19 de juny de 1990, que va entrar en vigor el 26 de mar de 1995). L'Acord de Schengen s l'acord signat a Schengen entre Alemanya, Blgica, Frana, Luxemburg i els Pasos Baixos, destinat a suprimir progressivament els controls a les fronteres comunes; instaura un regim de lliure circulaci per a tots els nacionals dels estats signataris, dels altres estats de la comunitat o de pasos tercers. Aquests cinc estats van signar el Conveni de Schengen el 19 de juny de 1990, en el qual es defineixen les condicions i les garanties d'aplicaci de la lliure circulaci. Aquest conveni modifica les lleis nacionals i est subjecte a ratificaci parlamentria. A la llista de pasos signataris s'han sumat Itlia (1990), Espanya i Portugal (1991), Grcia (1992), ustria (1995), Sucia, Finlndia i Dinamarca (1996). Tamb en formen part Islndia i Noruega. L'Acord, el Conveni i les declaracions i decisions aprovades pel Comit Executiu de l'Espai de Schengen formen el que s'anomena cabal Schengen. Amb el Tractat d'Amsterdam, es va decidir incorporar-lo a la UE, a partir de l'1 de maig de 1999, ja que representa un dels principals objectius del mercat nic: l'establiment de la lliure circulaci de persones. El Conveni de Schengen ha estat signat fins ara per tretze estats membres de la UE; Irlanda i el Regne Unit no hi van participar, per tenen la possibilitat de fer-ho (opting-in), per aplicar parts escollides de l'Acord de Schengen. Des que l'1 d'abril de 1998 el Conveni va ser aplicable tamb a Itlia i ustria, han quedat suprimits tots els controls a les fronteres interiors de tots els pasos signataris, excepte per a Grcia. L'objectiu del Conveni d'aplicaci s la supressi dels controls de les persones a les fronteres interiors i est acompanyat de mesures per reforar els controls a les fronteres interiors. Entre d'altres, una poltica comuna en matria de visats, la possibilitat de tractar les sollicituds d'asil, la cooperaci policaca i judicial i els intercanvis d'informaci. A les fronteres exteriors, tots els ciutadans de la UE podran accedir a l'espai de Schengen amb la simple exhibici d'un document d'identitat o passaport. Com que el Conveni de Schengen no s'aplica encara a tots els estats membres de la Uni, cal considerar la totalitat de l'espai de la Uni a banda de l'espai de Schengen. ___________________________________ El contingut de la llibertat de desplaament i residncia comprn el dret dentrar i sortir dun Estat membre i de romandre-hi, sense que els estats puguin exigir cap altra formalitat que no sigui la normativa derivada. La llibertat de desplaament sexerceix a travs de la presentaci del carnet didentitat o dun passaport, mentre que la

presentaci del carnet didentitat o dun passaport, mentre que la llibertat de residncia es condiciona a lobtenci duna targeta de residncia, prvia acreditaci de lexercici duna activitat econmica. El segon element necessari per a lexercici de la lliure circulaci de persones s que el beneficiari tingui la voluntat daccedir i exercir una activitat econmica. Ara b, el TJCE ha fet una interpretaci mplia i ha ests el benefici de la lliure circulaci de persones als usuaris de serveis, com per exemple els turistes, les persones que fan un viatge per rebre assistncia medica o els estudiants i homes i dones de negocis. De la mateixa manera que les diferents manifestacions de la lliure circulaci de persones es fonamenten en un seguit de principis comuns, que hem analitzat abans, tamb en lmbit dels lmits sha de parlar de restriccions comunes a les tres llibertats personals. Aquestes restriccions es troben als articles 39.3 i 46.1 TCE, i es desenvolupen a la Directiva 64/221, de 25 de febrer. Consisteixen en la possibilitat que els estats neguin lentrada al seu territori, no renovin la targeta de residncia o expulsin un nacional comunitari emparant-se en raons dordre pblic, salut i seguretat pbliques. 3. La lliure circulaci de treballadors Est regulada als articles 39 a 42 TCE, i desenvolupada, principalment, al Reglament 1612/68, sobre la lliure circulaci de treballadors a linterior de la Comunitat. Aquesta llibertat inclou el desplaament i la residncia duna persona amb nacionalitat dun Estat membre i de la seva famlia amb la finalitat de dur a terme un treball assalariat a qualsevol sector de lactivitat econmica. Per analitzar labast de la lliure circulaci de treballadors, cal referir-se a dos aspectes: la delimitaci del concepte de treballador a lefecte de laplicaci personal i material de les normes comunitries, i el contingut jurdic de la llibertat. Sobre el primer tema, ni el TCE ni el reglament que el desenvolupa precisa la noci de treballador assalariat. Tot i que el TJCE havia avanat algunes notes caracterstiques del concepte de treballador, i havia insistit en la necessitat de no fer-ne una interpretaci restrictiva, el pronunciament ms clar sobre el concepte de treballador per compte daltri s de lany 1986: s la sentncia Lawrie-Blum. En aquesta sentncia, el Tribunal considera que un treballador per compte daltri s qualsevol persona que realitzi, a favor duna altra i sota la seva direcci, el treball que se li encomani, pel qual rebr una remuneraci, amb independncia de la naturalesa jurdica de la relaci de treball. Es tracta duna interpretaci mplia, que no exclou el treball temporal, o a temps parcial, ni les retribucions inferiors a all que en un Estat es pot considerar salari mnim. Lnic requisit indispensable s que el treball sexerceixi de manera real i efectiva. En relaci amb el contingut de la lliure circulaci de treballadors, shan danalitzar dos aspectes diferenciats: la igualtat de tracte amb el nacional i les mesures en matria de seguretat social. En primer lloc, la lliure circulaci de treballadors implica una igualtat de tracte amb el nacional de lEstat on es desenvolupa lactivitat assalariada, segons el que estableix el Reglament 1612/68. Aix significa la igualtat en laccs al treball, sense que sigui possible establir procediments especials per a la contractaci destrangers, ni criteris discriminatoris. A ms, les condicions dexercici tamb han de ser les mateixes que les dels nacionals de lEstat on es desenvolupa lactivitat assalariada, especialment en matria de retribuci, acomiadament i reintegraci professional, o nou lloc de treball en el cas que es trobs a latur, drets sindicals i avantatges socials i f iscals. Excepcionalment, es poden discriminar els treballadors beneficiaris de la llibertat de circulaci en relaci amb els seus coneixements lingstics o en funci de la naturalesa del lloc de treball que cal cobrir. En matria de seguretat social, el TCE preveu ladopci de mesures que permetin establir un sistema protector dels drets dels treballadors emigrants i dels seus familiars. En aquest sentit, larticle 42 TCE estableix la necessitat de garantir lacumulaci de tots els perodes considerats a totes les legislacions nacionals per adquirir i conservar el dret a les prestacions socials, i tamb per calcular-les, i garantir, a ms, el pagament de les prestacions a les persones que visquin als territoris dels estats membre. Larticle 39.4 del TCE exclou laplicaci de les disposicions relatives a la lliure circulaci de treballadors als llocs de treball a lAdministraci pblica. El TJCE ha fet una interpretaci restrictiva daquesta excepci, ja que considera que noms sestendr a les feines que

excepci, ja que considera que noms sestendr a les feines que comporten una participaci directa o indirecta en lexercici del poder pblic i les funcions que es desenvolupen tenen com a objectiu la salvaguarda dels interessos generals dels estats o de les altres collectivitats pbliques. 4. La lliure circulaci de capitals La lliure circulaci de capitals no sha aconseguit definitivament fins a laplicaci de la Directiva del Consell 88/361 CEE, de 24 de juny de 1988, que liberalitza totalment i incondicionalment tots els moviments de capitals a partir de l1 de gener de 1990, tot i que a Espanya, Irlanda, Grcia i Portugal es va aplicar un rgim transitori fins al 31 de desembre de 1992. Actualment, fa efectiva la prohibici de cap tipus de restricci als moviments de capital i als pagaments entre els estats membres i els estats membres i estats tercers (art. 56 TCE). Aquesta liberalitzaci s sotmesa a un conjunt de limitacions regulades a larticle 57 TCE i a les restriccions que estableixi la normativa comunitria en matria de moviment de capitals amb destinaci o procedncia destats tercers que comportin inversions directes, incloent-hi les immobiliries, lestabliment, la prestaci de serveis financers o ladmissi de valors en els mercats de capitals. A ms, el TCE estableix que aquesta liberalitzaci sestablir sens perjudici del dret dels estats membres a aplicar disposicions fiscals que distingeixin els contribuents per ra de residncia o collocaci del capital i a adoptar mesures de supervisi de les entitats financeres. Tamb es preveu: a) La possibilitat que el Consell adopti mesures de salvaguarda excepcionals en els moviments amb estats tercers en el supsit duna amenaa greu al funcionament de la UEM (art. 59 TCE). b) La limitaci per part del Consell a la lliure circulaci de capitals com a conseqncia de restriccions en les relacions econmiques amb estats tercers en virtut de la PESC de la UE (art. 60.1 TCE). c) Ladopci per part dels estats membres de mesures unilaterals contra estats tercers de limitaci a la lliure circulaci de capitals i de pagaments per raons poltiques greus i per motius d'urgncia (art. 60.2 TCE). 5. El dret d'establiment i la lliure prestaci de serveis Analitzarem conjuntament la lliure prestaci de serveis i el dret destabliment perqu, tot i que sn dos conceptes diferents, gaudeixen parcialment duna regulaci comunitria coincident. Lestabliment es defineix a partir de dos elements: el primer, la installaci amb carcter estable i permanent duna persona fsica o jurdica nacional dun Estat membre al territori dun altre Estat membre, i el segon, lexercici duna activitat econmica no assalariada. Lestabliment pot adoptar dues formes. Duna banda, es pot tractar dun establiment principal, la qual cosa significa la installaci de tota lactivitat de linteressat en un Estat membre del qual no s nacional. O b pot ser un establiment secundari, la qual cosa significa la installaci en un Estat membre duna sucursal o filial duna activitat principal que la persona interessada explota en un altre Estat membre. Lany 1993, la Comissi va elaborar una comunicaci en la qual es resumeixen les caracterstiques principals de la lliure prestaci de serveis. Atesa aquesta comunicaci, el concepte de serveis comporta la realitzaci duna activitat remunerada. Ara b, aquestes activitats econmiques es regiran per les disposicions sobre lliure prestaci de serveis quan no siguin aplicables les normes reguladores de les altres llibertats, excloent-hi la matria de transports. A ms, cal que algun dels elements de la prestaci de serveis no es localitzi a linterior del territori dun mateix Estat membre. s lanomenat carcter transfronterer del servei. Des daquest punt de vista, la prestaci del servei pot adoptar formes diverses: el prestador del servei es desplaa al territori on es troba el destinatari de la prestaci (per exemple, un advocat que es desplaa al lloc de residncia del seu client), el destinatari de la prestaci es desplaa al territori on es troba lestabliment del prestador (per exemple, un turista que s destinatari dun servei es desplaa a lEstat on ha viatjat), o pot produir-se pel desplaament de la prestaci mateixa (per exemple, una plissa

desplaament de la prestaci mateixa (per exemple, una plissa dassegurances, un servei financer o lemissi de programes de televisi). El dret destabliment i la lliure prestaci de serveis sestn tant a persones fsiques que siguin nacionals comunitries, com a societats constitudes dacord amb la legislaci dun Estat membre, i que tinguin la seu al territori de la Uni. Larticle 48 TCE es refereix a societats de dret civil o mercantil, fins i tot les societats cooperatives, i les altres persones jurdiques de dret pblic o privat, sempre que es constitueixin amb una finalitat lucrativa. En relaci amb la lliure prestaci de serveis, el prestador del servei ha destar establert al territori de la Comunitat, la qual cosa li permet portar a terme una activitat no assalariada objecte del seu establiment al territori dun altre Estat membre en el qual no t installaci permanent, i en les mateixes condicions que els seus nacionals. Daltra banda, larticle 49 TCE preveu la possibilitat que el Consell estengui el benefici de la lliure prestaci de serveis als prestadors de serveis no nacionals dun Estat membre, per sempre que es trobin establerts a la Comunitat. A diferncia de la lliure circulaci de treballadors, el dret destabliment i la lliure prestaci de serveis implica independncia en lexercici de lactivitat econmica. El contingut jurdic del dret destabliment i de la lliure prestaci de serveis inclou la igualtat de tractament en laccs i les condicions dexercici duna activitat econmica i lequivalncia de les condicions exigides pels estats membres per accedir a una activitat econmica. El principi de no-discriminaci per ra de nacionalitat es recull a larticle 12 del TCE i implica la prohibici de tractament desigual entre els nacionals dels estats membres que comporti una discriminaci, b sigui de forma directa, mitjanant una discriminaci ostensible, b sigui de forma indirecta, per aplicaci de criteris de distinci que condueixin a resultats discriminatoris. Quant al principi dequivalncia en les condicions daccs al mercat, la seva aplicaci respon al fet que les legislacions internes regulen de forma diferent les condicions necessries en el seu territori per accedir a determinades activitats econmiques. Aquesta realitat pot representar un obstacle per a la realitzaci daquestes llibertats, motiu pel qual cal assolir lequivalncia daquestes condicions. En aquest sentit, el TCE preveu ladopci dun conjunt de mesures per garantir el principi dequivalncia i, en relaci amb el dret destabliment, la coordinaci de les disposicions dels estats membres, que regulen les garanties que han de tenir les societats per protegir els socis i els tercers (article 44.2.g TCE). Larticle 47.2 TCE estableix la coordinaci de disposicions legals, reglamentries i administratives dels estats membres relatives a laccs i a l'exercici de les activitats no assalariades. Finalment, es preveu ladopci de directives per al reconeixement mutu de diplomes, certificats i altres ttols (article 47.1 TCE). Larticle 45 TCE estableix que les disposicions relatives al dret destabliment no sapliquen a les activitats relacionades amb lexercici de lautoritat pblica. Aquest precepte tamb saplica en relaci amb la lliure prestaci de serveis, en virtut de larticle 55 TCE. Tot i aix, el TJCE sempre ha fet una interpretaci restrictiva daquesta excepci. En relaci amb la lliure prestaci de serveis, el principi dequivalncia de les condicions implica que, en principi, nhi ha prou que el prestador del servei sajusti en la seva activitat a les normes de lEstat on es troba el seu establiment. Ara b, tenint en compte la naturalesa particular dalgunes prestacions de serveis, lEstat que acull la prestaci o lestabliment pot imposar algunes exigncies especfiques per motius dinters general, sempre que aquests requisits regeixin tamb per als nacionals de lEstat receptor, i que siguin proporcionals i apropiats a lobjectiu que es proposa.

Punts clau I. La configuraci de la Uni Europea i la seva evoluci

El detonant de la Segona Guerra Mundial LOECE (Organitzaci Europea de Cooperaci

Econmica),1948 Declaraci de Robert Schumann, de 9 de maig de 1950

1. Els tractats originaris o constitutius:

El Tractat de la Comunitat Europea del Carb i de l'Acer (TCECA), Pars, 18 d'abril de 1951

El Tractat de la Comunitat Econmica Europea (TCEE) i el Tractat de la Comunitat Europea de l'Energia Atmica (Tractat de la EURATOM), Roma, 25 de mar de 1957

2. Els tractats posteriors de modificaci:

El Tractat de Brusselles 1965 (fusi drgans comunitaris) Acta nica Europea 1987(instauraci d'un nou sistema de

majories i mesures de mercat interior) El Tractat de la Uni Europea (TUE) o Tractat de Maastricht,

de 7 de febrer de 1992 (d'instituci de la Uni Europea) El Tractat d'Amsterdam de 1999 (confirmaci del calendari

econmic) El Tractat de Nia de 2001 (redimensionament de les

institucions europees)

II. Fonts del dret comunitari

Fonts de dret originari: els tractats Fonts de dret derivat: els reglaments, les directives, les

decisions i les recomanacions Altres fonts: la jurisprudncia del Tribunal de Justcia de les

Comunitats Europees, els principis generals del dret i el costum

III. Les llibertats bsiques comunitries

La lliure circulaci de mercaderies (les mercaderies circulen lliurement)

La lliure circulaci de persones (dret de desplaament i dret de residncia)

La lliure circulaci de treballadors (dret d'accs dun treball assalariat a qualsevol Estat membre; igualtat de tracte)

La lliure circulaci de capitals (supressi de totes les restriccions als moviments de capitals entre els estats membres i posteriorment entre els estats membres i els pasos tercers)

El dret d'establiment i la lliure prestaci de serveis (activitat econmica independent, amb installaci o sense)

Bibliografia

Abelln Honrubia, Victoria. Lecciones de Derecho Comunitario. Ed. rev. i act. Barcelona, Ariel, 1998.

Ahn, Namkee; Jimeno, Juan F. Cambio demogrfico, inmigracin y mercado de trabajo. Papeles de Economa Espaola, 91, Barcelona, 2002.

Albert i Rovira, Enoch. Autonoma poltica y unidad econmica: las dimensiones constitucional y europea de la libre circulacin