tief magazine n1

Año I. n1. abril 2015www.imchled.com

MAGAZINE DE L’EFICIÈNCIA és una iniciativa de IMCH Led

Alcaldessa de MontesquiuElisabet Ferreres i Vergés

“crec que els leds són el futur de l’enllumenat públic”

ESTATS D’OPINIÓ: Els Alcaldes Opinen

TIEF MAGAZINE

ESTATS D’OPINIÓ• Els Alcaldes Opinen• Les Institucions OpinenELS ARTICLES DELS EXPERTSEFICIÈNCIA• Energètica:

- Comparatiu Lluminàries- Informes Lluminàries

• Eòlica• Potabilització del Aigua• Depuració d’Aigües• Tractament de Residus• Geotèrmia• BiomasaMEDI AMBIENT• Municipal

Parlarem de…

Experts en enllumenat públic

- 3 -

MAGAZINE DE L’EFICIÈNCIA nº1 abril 2015

VICENÇ BURÓNDirector TIEF Magazine [email protected]

EDITORIAL

P romoure qualsevol tasca empresarial és sempre un repte, un esforç i com no, una il·lusió; si bé emprendre-la en uns moments complicats com els actuals, l’esforç es multiplica. És per això que presentar-vos aquest magazine dedicat a l’eficiència en el camp de les

noves tecnologies, ressaltant les seves possibilitats i remarcant l’estalvi i preservació del medi ambient que permeten, és una satisfacció i justifica la labor que emprenem.

Tief Energy, és una companyia dedicada a l’assessorament en noves tecnologies i editora d’aquesta revista en format digital, patrocinada per IMCh Led S.L., empresa experta en el món de l’enllumenat viari en tecnologia led, que és qui dona el suport empresarial.

Fruit de les experiències de IMCh Led com a proveïdor a nivell institucional i bàsicament d’Ajuntaments, som conscients de les carències en el coneixement tecnològic que en ocasions pateixen, i per tal motiu hem cregut pertinent crear un vehicle de comunicació entre experts en eficiència i els municipis editant Tief Magazine.

Per entendre millor les possibilitats que brinden les noves tecnologies contarem amb la col·laboració d’experts i professionals que amb un caire pedagògic ens aclariran les múltiples possibilitats existents avui dia, en el camp energètic, tecnològic i de l’eficiència. Al mateix temps, donem veu als alcaldes, donat que són una font d’informació i coneixement de les ne-cessitats que tenen els Ajuntaments i a la vegada àvids de les noves tecnologies que ajudaran a una millor governança per la ciutadania.

Seria per a mi, així com per l’editor, molt gratificant poder comptar amb la participació de tots els nostres lectors, aportant idees, inquietuds i comentaris que estimin oportuns.

Moltes gràcies pel seu temps i benvinguts a Tief Magazine.

Benvinguts aTief Magazine

Edita:IMCH LedRambla Catalunya, 40 1e 2a08007 BarcelonaT 934 876 [email protected]

Direcció EditorialVicenç Burón

Direcció de ProduccióNicolás Cordero

Diseny editorialProediciónwww.proedicion.es

Col·laboradors tècnicsJosep Mª Ollé, Aniol Esquerra,Hugo García, Josep Mª Insausti

Redacció:Sergio Collado, Toni Polo.

Prohibida la reproducció total o parcial sense permís de la direcció.

La direcció no comparteix necessàriament l’opinió dels seus col·laboradors i entrevistats.

Dipòsit legal: B 14729-2015

- 5 -


VICENÇ BURÓNDirector General IMCh Led

N o hi ha dubte que la implantació de mesures d’estalvi i eficiència als ajuntaments és una gran inversió a mig i a llarg termini degut

a l’estalvi econòmic futur que suposa. Es calcula, per exemple, que substituint les bombetes incandescents de l’enllumenat públic per llums LED es pot aconseguir un estalvi energètic del 75% en funció dels casos, és a dir una reducció del consum d’electricitat de mes de la mei-tat. El problema es que els nous llums LED no es com-pren ni s’instal·len sols... El canvi en l’enllumenat, si bé suposa un estalvi econòmic futur, té un cost inicial que molts ajuntaments no es poden permetre avui en dia degut a si-tuacions de tresoreria complicades o fins i tot deplorables.

Més d’un tècnic, regidor o al-calde, al ser instat a implantar mesures d’estalvi i eficiència, ha respòs alguna vegada amb les dues preguntes que enca-pçalen aquesta editorial: “Im-plantar mesures d’eficiència? Amb quins diners?”. Els proble-mes de tresoreria són la principal barrera a la implantació d’aquest tipus de mesures. Els ens locals són les administracions que més pateixen les conseqüències de la crisi: com a ad-ministració més propera al ciutadà no poden defugir de les seves obligacions, obligacions que han de continuar assumint en un context de caigudes ge-neralitzades d’ingressos, restriccions creditícies, prohi-bicions d’endeutament per part de l’Estat... I tot i això sense oblidar el milionari deute que la Generalitat de Catalunya manté amb els consistoris.

A pesar de les dificultats de tresoreria, les traves econò-miques no són l’únic llast a la implantació de mesures d’estalvi i eficiència. La nova Llei de Racionalització i Sostenibilitat de l’Administració Local (LRSAL), que compta amb l’oposició del 90% dels ajuntaments cata-lans ja que entenen que no és res més que una recentra-lització de competències a favor de l’Estat, no fa més que

alentir i complicar encara més la burocràcia i els proces-sos administratius. Aquest fet és especialment greu en les mesures d’estalvi ja que tot el temps que es perd fins a la implantació de les mateixes és temps en que ja s’haurien començat a estalviar diners, és a dir un període durant el qual s’ha seguit gastant més del compte. La paradoxa de tot plegat és que aquestes mesures d’estalvi i eficiència de difícil implantació per proble-mes principalment de tresoreria, un cop implantades,

contribuirien a alleugerir la greu situació financera dels consistoris, a reduir el seu deute i a per-

metre que els ens locals destinessin més diners a d’altres partides. Seguint amb

l’exemple inicial, els diners estalviats en el rebut de la llum podrien ser

invertits en ajust socials o en mi-llora de les infraestructures exis-tents.

No s’ha d’oblidar que l’aplicació de mesures d’estalvi i d’eficiència no només és bo per la butxaca dels consistoris

sinó també per al medi ambient i la salut dels ciutadans. La reduc-

ció dels consums energètics com-porta una disminució de l’emissió

d’òxids de nitrogen i de gasos d’efecte hivernacle, que a més de ser perjudicials

per al planeta contaminen l’aire, afectant la salut del ciutadans. També implica una menor con-

taminació lumínica i un menor consum d’aigua, un bé especialment escàs en la zona Mediterrània.

A pesar de les dificultats existents, no són pocs els ens locals que ja han començat a dur a terme mesures per ser més eficients. És el cas, per exemple, de l’Ajuntament de Sant Boi de Llobregat, que a finals de setembre va anunciar un pla amb 36 mesures concretes amb el qual es preveu aconseguir un estalvi de 260.000 euros en la factura energètica anual d’equipaments i altres.

Així que tingueu-ho clar: el millor quilowatt és el que no es gasta. y

¿Implantar mesures d’eficiència? ¿Amb quins diners?

LA OPINIÓ DE…


- 6 -


ELS ARTICLES DELS EXPERTSJosep Mª Ollè Martorell

ENLLUMENAT

Imaginem un terròs de sucre, i que cada gra de sucre del terròs es un àtom i a més que aquests àtoms estan perfectament alineats en files i columnes formant una estructura cristal·lina. Com ja sabem cada àtom està format per un nucli i varis electrons que giren al seu voltant (per saber més coses sobre els àtoms, consultar http://ca.wikipedia.org/wiki/%C3%80tom )

Els electrons que giren en la òrbita més exterior dels àtoms poden, en determinades circumstàncies, sortir de la seva òrbita quedant lliures. Al marxar un electró, queda lliure l’espai que ocupava en la òrbita del àtom. Aquest espai lliure es coneix com a forat i pot ser ocupat per un altre electró lliure que sigui atret pel nucli del àtom.

Imaginem ara, que el terròs de sucre es de silici pur i que per procediments químics aconseguim introduir dins del terròs àtoms d’altres materials com el Gal·li, l’Arsènic,

JOSEP Mª OLLÈ[email protected]

¿QUE ES EL LED?

Enginyer tècnic en electrònica industrial. Des de l’any 1986 es el tècnic mu-nicipal d’enllumenat públic de l’Ajuntament de Reus. Es professor associat de la Universitat Rovira i Virgili impartint la docència de Luminotècnia des del 2001.Membre fundador de la associació Tecnicat (Tècnics al servei de la administració a Catalunya). Ponent en diversos simpòsiums de il·luminació i autor de varis articles sobre la eficiència energètica en l’enllumenat exterior i sobre la contaminació lumínica. Membre de Celfosc associació contra la contaminació lumínica, participa en la recerca de solucions per la desconta-minació lumínica de les ciutats.

La definició tècnica del LED diu que es un díode emissor de llum (Ligth Emitting Díode). Com que aquesta definició es poc comprensible per la majoria de les persones, farem una explicació col·loquial que ens ajudi a entendre que és i com funciona un LED.

“Si aconseguim crear un corrent elèctric en

el díode, alliberem una radiació visible

monocromàtica”

- 7 -- 7 -

MAGAZINE DE L’EFICIÈNCIA nº1 abril 2015MAGAZINE DE L’EFICIÈNCIA nº1 abril 2015

el Fòsfor, l’Indi… Segons l’element que introduïm dins de la estructura cristal·lina del silici tindrem un nou material que pot tenir electrons lliures o també podem obtenir un material que tingui forats que (al ser ocupats per electrons lliures) es mouen d’àtom en àtom. Aquest procés de contaminar un element introduint-ne d’altres dins de la seva estructura cristal·lina es coneix com a dopatge. Més informació a: http://bit.ly/1oq4av3

Quant en el nou material que hem obtingut amb el dopatge hi ha electrons lliures, perquè hi ha més del compte, tenim el que s’anomena semiconductor tipus N (de Negatiu ja que els electrons tenen càrrega elèctri-ca negativa). En canvi, si tenim més forats del compte s’anomena semiconductor tipus P (de Positiu, ja que els forats es consideren com a càrrega elèctrica positiva).

Ara agafem un terròs semiconductor tipus P i un altre tipus N i ajuntem-los. El que obtenim es coneix com a junció PN o díode ( http://bit.ly/1wR11tk ). En un primer moment alguns del electrons lliures del costat N salten al P ocupant els forats més propers fins aconseguir un equilibri elèctric. Per fer que més electrons passin de N a P cal aplicar tensió elèctrica entre els extrems del díode anomenats ànode (+) i càtode (-).

El díode és un component electrònic que només deixa passar el corrent elèctric en una direcció (la de la fletxa del seu símbol).

Bé, ara que ja sabem com es fabriquen els díodes a base de semiconductors podem parlar de la luminescència, que és el fenomen en que es basen els LED: Perquè un electró s’alliberi de la atracció del nucli i salti fora de la seva orbita quedant lliure li hem de aportar energia. Un cop l’electró es lliure (es pot moure pel terròs) pot formar part d’un corrent elèctric.

Quant un electró lliure es atret pel nucli d’un àtom i ocupa un forat, allibera l’excés de energia que tenia en forma de radiació, que segons el tipus de material i del dopatge, pot ser visible i de color vermell, verd, blau . . .

Per tant si aconseguim crear un corrent elèctric en el díode, aplicant tensió adequadament en els seus extrems tindrem que bastants dels electrons poden ocupar els fo-rats lliures de la junció PN alliberant una radiació visible monocromàtica. Aquest es, explicat col·loquialment el principi bàsic de funcionament del LED. z

https://www.youtube.com/watch?v=hsJGw_c-Nn4https://www.youtube.com/watch?v=_N5R9iwPZzM

PER AMPLIAR CONEIXEMENTS CONSULTAR:


ALCALDESSA DE MONTESQUIUElisabet Ferreres i Vergés

ESTAT D’OPINIÓ: ELS ALCALDES OPINEN

“Estem provant un nou sistema de leds que acabarà sent el futur de la il· luminació dels carrers per la seva eficiència i estalvi energètic”

- 9 -


Mantenir els serveis. Ho repeteix una i altra vegada l’alcaldessa de Montesquiu, Elisabet Ferreres (ERC). És la seva gran prioritat, en perill per l’actual conjuntura econòmica i per què la nova llei estatal d’ajuntaments preveu un retall important de competències. Però res deté a aquesta dona compromesa amb el seu poble que ha decidit lluitar el que calgui per no perdre ni la llar d’infants ni el consultori mèdic.

Elisabet Ferreres i Vergés

Elisabet Ferreres va néixer el 4 de Juny de 1975. És alcaldessa de Montesquiu des de l’11 de juny de 2011, càrrec que compagina amb el de consellera delegada de l’Àrea d’Atenció a les Persones del Consell Comarcal d’Osona. Abans havia estat regidora de Cultura, Ensenyament, Joventut i Festes. Titulada en Informàtica de Gestió, especialitat que va exercir durant 13 anys en el sector pri-vat. Encara no té clar si el 2015 es presentarà a la reelecció.

Montesquiu és conegut per la batalla de 1714. Avui, tres segles després, quina és la ba-talla de la seva alcaldessa?Doncs poder mantenir els serveis del municipi en aquests moments tan complicats de l’economia. Els ajuntaments petits no tenim més in-gressos que els ajuts que venen de l’Estat, la Generalitat i la Diputació. Mantenir un poble de 900 habitants amb un pressupost de 799.000 euros és molt difícil perquè has de po-der seguir fent moltes coses. Temes d’urbanisme, carrers, residus... La meva batalla, com deia, és mantenir això.

I està ben encarrilada aquesta batalla?Sí, però costa. A dia d’avui hem po-gut mantenir el que teníem. El tema que ara ens preocupa i tenim sobre la taula és el metge. Aquí tenim un consultori municipal i a Sant Quirze hi ha el CAP. Hem estat a punt de

fer un canvi d’horaris del consultori que a gent del poble no li venia bé. Si treballes pel matí has de poder anar al metge per la tarda. Per fortuna ho hem pogut aturar.

No fa gaire el ple municipal va aprovar una moció contra la Llei Estatal dels Ajuntaments, que preveu grans restriccions i pèrdua de competències a les administracions locals. Com afectaria aquesta llei a Mon-tesquiu?El problema més greu són les com-petències, especialment les que im-pliquen serveis que la llei no con-templa com obligatòries però que els ajuntaments donem perquè hi ha la necessitat. En el nostre cas, el consul-tori mèdic. També les instal·lacions esportives. Després hi ha les com-petències que haurien de delegar, com la llar d’infants, que almenys la Generalitat ja ens ha confirmat que ho farà, de manera que podrem ga-

“El castell és el nostre gran actiu turístic i per això és molt important millorar la comunicació amb el poble i

incrementar la promoció per atraure gent”

- 10 -


rantir-ne la continuïtat. Altres àrees que perillen són Turisme, Comerç i Joventut, que es gestionen des d’un consorci amb altres set ajuntaments de la comarca. La llei elimina els con-sorcis, que és l’eina que ens permet als ajuntaments gestionar aquests temes, que sols no podríem. Imagini perdre la gestió del castell, que per nosaltres és de gran importància. La llei, que en diuen de racionalització, el que fa és matar-nos.

L’ajuntament ha endegat un programa per fomentar l’ocupació laboral dels joves. L’atur juvenil és un dels prin-cipals problemes que té Mon-tesquiu?Sí. De fet el programa es dirigeix des del consorci i consisteix en una for-mació de 400 hores per joves entre 18 i 30 anys. La meitat d’aquestes hores són pràctiques a empreses. Hi ha un segon programa que es duu des del consell comarcal. Però el pro-blema no és només d’ocupació dels joves, sinó en general. I no oblidem la gent gran. Tenim una població molt envellida que necessita serveis específics.

Com pot un ajuntament pe-tit con Montesquiu afrontar els estalvis que requereix la situació econòmica difícil que estem patint?Doncs hem hagut de reduir algu-nes despeses, però en contrapartida s’han augmentat les dels serveis so-cials. Hem estalviat recolzant-nos molt en el Consell Comarcal. La gent té la sensació que no serveixen per res, però he de dir que el de l’Osona funciona. Hem canviat de companyia per l’enllumenat públic i s’han instal·lat bombetes de baix consum. Hem retallat en telefonia i hem invertit en un nou sistema més modern de potabilització d’aigua que redueix també la despesa.

Parlant de l’enllumenat, tam-bé esteu provant un nou siste-ma de leds...

Sí, en efecte ho estem provant per què crec que els leds són el futur de l’enllumenat públic, perquè com-porten gran eficiència i estalvi ener-gètic. Val la pena invertir-hi i de ben segur que els ajuntaments no triga-ran a adoptar aquest sistema. Als municipis petits on no tenim policia l’enllumenat públic és fonamental per qüestions de seguretat.

En el període que fa que és a l’alcaldia, quin ha estat el tema més difícil d’abordar?

El primer any, elaborar el pressu-post. Entrava de nou i ho volia fer molt bé, que el pressupost reflectís les veritables necessitats del poble. Però la gran preocupació ha estat i és el manteniment dels serveis, com deia abans, i entre ells el consultori mèdic al capdavant.

I del que està més satisfeta?Doncs li semblarà una tonteria, però per mi és molt important tenir el po-ble net i endreçat. La gent agraeix poder gaudir del seu poble. Tam-bé estic molt contenta de com hem pogut implicar-nos en la promoció del castell, el nostre gran actiu tu-rístic però que històricament ha in-teractuat poc amb el poble. Des de l’Ajuntament hem creat sinergies amb la Diputació, que és la titular del castell, com ara la fira de la nou. Ara es coneix més Montesquiu. I a més hem pogut arreglar dos carrers. Crec que la gent també està contenta.

“crec que els leds són el futur de l’enllumenat

públic”

Entrada Castell de Montesquiu

Zona d’esbarjo de la Font d’en Nando

- 11 -

“La batalla de Montesquiu del

segle XXI és poder mantenir

serveis comla llar d’infants

i el consultori mèdic que una

nova llei estatal posa en perill”

Enllaç video entrevista:http://bit.ly/1s3P3NJ

Escanejar amb el seu lector de codis QR per visualitzar el vídeo

Bé, això ho comprovarà a les properes eleccions. Es presen-tarà. Oi?Doncs no ho sé encara...

Vaja! Això seria una sorpresa. En qualsevol cas, sigui vostè o no l’alcaldessa, quina creu que ha de ser la propera prioritat de Montesquiu?Insisteixo en el manteniment dels nostres serveis i no renunciar, per exemple, a la llar d’infants. Aquesta ha estat una aposta política dels da-rrers anys i crec que ha de seguir.

Si de sobte s’acabessin les res-triccions de pressupost i que fins i tot creixés d’una manera important, en que ho inverti-ria a Montesquiu?Doncs tinc una llista llarga. A veure: un casal d’avis, un local pel jovent, acabar la rehabilitació del casc antic, instal·lar leds a tot el municipi... I una cosa molt personal: un trenet que comuniqués el poble amb el castell.

Com viu Montesquiu el debat sobiranista?El poble vota majoritàriament a Es-querra i és clarament independentista.

Per acabar, vengui’m el poble. Animi’m a venir.

Montesquiu és molt tranquil i rodejat del parc natural del Castell de Mon-tesquiu, amb rutes de senderisme precioses, ben senyalitzades i netes. A l’estiu tenim les piscines i la Font d’en Nando, un espai magnífic de lleure on es pot gaudir de barbacoes i altres activitats a l’aire lliure. Ripoll, a deu minuts... Què més vol.? z

MONTESQUIUElisabet Ferreres

Interior Castell

VeureVIDEO

- 12 -


LA ENTREVISTA A… Josep Mª Ollè Martorell

“LA SENSACIÓ D’ESTAR MOLT IL·LUMINAT ENS PRODUEIX UNA FALSA

SENSACIÓ DE SEGURETAT”

CONTAMINACIÓ LUMÍNICA

Comencem amb quelcom bàsic... Què és la contaminació lumínica?És la contaminació que és produeix per una il·luminació deficient. És a dir, tota aquella llum que no va a terra o que es reflecteix i va cap al cel. És reflecteix en les partí-cules de pols o d’humitat, produeix aquestes típiques cú-pules que es veuen sobre les ciutats de nit. La dispersió de la llum al final és un desaprofitament d’energia per què aquesta llum no serveix per a la visió. Si fem una il·luminació acurada, reduint la quantitat de llum que necessitem i redirigint-la on fa falta, podrem eliminar aquest excedent de llum que hi ha, sobretot, a les grans ciutats.

Quins danys produeix aquesta contaminació lumínica exterior? Tota aquesta llum que se’n va cap al cel, el que fa és alterar la situació natural de la nit. La Terra fa milions d’anys que volta sobre si mateixa en cicles dia/nit de 24 hores i aquest cicle ha condicionat la vida dels animals. Si nosaltres il·luminem la nit amb aquest excedent de llum, el que fem és alterar el ritme de la naturalesa: fem que aquells animals que s’amagaven dels seus predadors, quedin a la vista, per tant són víctimes dels predadors i estem eliminant una part de la cadena tròfica. Per altra banda, s’està veient que aquesta llum que entra a casa a la nit pot pertorbar el cicle de son. Hi ha investigacions recents que diuen que trenca el ritme del Cicle Circadià (treballar de dia i dormir de nit aprofitant el període de foscor, quan la glàndula pineal segrega l’hormona de la melatonina). La melatonina regula molts altres ci-

La contaminació lumínica és “invisible” i per això és un tipus de contaminació que, fins ara, ha preocupat poc. Això pensa Josep Mª

Ollé, enginyer tècnic en electrònica industrial que fa anys que treballa per evitar que la llum es malgasti a Reus, ciutat on treballa i on ha

aconseguit que es gasti un 30% menys d’energia lumínica de mitjana que a la resta de Catalunya

- 13 -- 13 -


“La dispersió de la llum és un desaprofitament

d’energia per què aquesta llum no serveix

per a la visió”

cles del nostre cos, és antioxidant i si trenquem el seu cicle –per la llum intrusa provocada per la contamina-ció lumínica – a llarg termini provoca malalties. Algu-nes d’elles, està en investigació, com el càncer. Trencar la seva segregació pot influir, igual que afecta en l’estat d’ànim i en l’equilibri psicològic de les persones.

Ens preocupa la contaminació de l’aire o dels aliments, però potser amb la llum hi pensàvem menys. Per què la lumínica és una contaminació que passa des-apercebuda, és invisible i la població no coneix els seus efectes.

Són sinònims ciutat i contaminació lumínica?Evidentment. Fora de la ciutat no hi ha il·luminació, que no vol dir que no hi hagi un petit nucli urbà amb les llums mal instal·lades. On es concentra el major nom-bre de llums és a les grans ciutats i el gran problema és que la gent fins ara ens creiem rics exigíem als nostres polítics que ens il·luminessin molt els carrers. Si en un barri es canviava l’enllumenat, el dia següent el barri del costat demanava que també els el canviessin. Hem entrat en una espiral de sobre-il·luminar i estem posant un excés que a part de marxar cap al cel o entrar als ha-bitatges, es reflecteix al paviment. Això fa que una part molt important de la contaminació no és la llum enca-rada cap a dalt si no l’excés de potència que reflecteix a terra i va cap al cel. L’efecte es coneix com a contami-nació indirecta i es produeix a les zones urbanitzades.

Ens equivoquem si afirmem que tenir molta llum no vol dir veure-hi millor?Hi ha la idea que de que cal molta llum i que sobretot enlluerni. Les lluminàries que van tenir més èxit fa uns anys van ser les boles que llançaven llum cap a tot arreu i que il·luminaven del pany de la porta fins a l’últim pis. La sensació d’estar molt il·luminat ens produeix una fal-sa sensació de seguretat. La il·luminació ha de garantir una seguretat mínima, però no amb excedent de llum.

Tots parlem d’eficiència i d’estalvi, la conta-minació lumínica és un tema sota control a Catalunya?Catalunya va ser pionera. Després de la Llei del Cel que es va aprovar a les Canàries pel parc astronòmic inter-nacional, l’any 2001 es va aprovar una llei (6/2000) que intentava regular la contaminació lumínica. Hi havia d’haver un reglament que malauradament es va anular per qüestions jurídiques. Actualment, surt a exposició pública un projecte de reglament que és necessari per a que s’apliqui bé aquesta llei, posant uns màxims i uns mínims a les magnituds que es regulen. Hi hi ha una voluntat política clara de tirar endavant, però hi ha una dificultat tècnica i mentre han passat els anys, la tec-nologia ha evolucionat. Ara, el reglament pot ser més exigent que fa uns anys... clar, s’han de satisfer molts interessos. Hi ha qui pensa que això vol dir deixar la ciutat a les fosques, quan no és això, si no il·luminar espais públics amb la llum justa i necessària que doni una sensació de visió i de seguretat –que no la dóna la llum si no l’entorn– i, a més a més, il·luminar-ho només quan és necessari. Fora del temps d’us, doncs la llum apagada: no només per estalviar energia si no per evitar la reflexió al paviment i la contaminació indirecta. Es va molt a poc a poc i m’agradaria tenir el reglament de fa anys i una mica més exigent del que s’està parlant. De totes maneres, com que al final és una competència del municipi, cada poble podrà ser una mica més restric-tiu dins la norma. Qualsevol població sensible al tema, podrà posar el nivell més avall a les seves ordenances i limitar encara més aquest punt.

Cap on va l’administració pel que fa a l’estalvi energètic?Va en caiguda per la situació econòmica. Parlant clar, no té ni un duro. Un dels principals consums que té el pressupost municipal pel que fa a energia és l’enllumenat públic. Per tant, qualsevol actuació que es faci per reduir el consum, és benvinguda. El que passa és que això va de la mà de la descontaminació. Si tota aquesta llum que no és necessària va cap a dalt, això és energia elèctrica que es perd. Si fem servir lluminàries més modernes, que dirigeixin bé la llum i que permeti regular la quantitat de llum a la necessària en cada mo-ment, l’Administració tindrà uns estalvis considerables. Amb les proves que hem fet, hem arribat a aconseguir

- 14 -


“Si il·luminem la nit amb aquest excedent de llum,

el que fem és alterar el ritme de la naturalesa i

malmetre la salut”

un 92% menys d’energia, un escàndol, demostrat en lectures de comptador. I la ciutadania no es queixa per aquesta reducció!

Vostè és un pro-led... S’estalvia realment amb aquesta tecnologia? Sóc un convers. Em decanto cap al led però fa anys de-fensava les làmpades de descàrrega per què eren més econòmiques, fiables i eficients. La tecnologia ha evo-lucionat i ara tenim lluminàries amb leds fiables i de molta qualitat, amb fabricants seriosos que garanteixen que durarà les hores que diuen. El led ha evolucionat fins a donar una llum càlida, que elimina les tonalitats blaves i són les més perjudicials. Quan parlàvem dels efectes de la llum sobre els animals i els insectes, la ma-joria es veuen atrets per les llums blaves i el nostre ritme Circadià es basa en les llums blaves. Els primers leds eren massa blaus i tenien problemes d’afectació al medi ambient i la salut. Actualment, es fabriquen amb la ma-teixa eficiència de llum càlida. Ja no és tòxica i si mirem el temps de vida de la lluminària podem veure que ha allargat la vida. Encara que sigui més car, si dura les 20.000 o 50.000 hores que el fabricant diu, no cal can-viar cap bombeta, i per tant, durant tot el cicle de vida, és més econòmica que la lluminària tradicional.

Ha apuntat la temperatura de la llum. Hi ha un productor que fa lluminàries amb color ambre, m’ho pot explicar?Els leds actuals que es fan servir en lluminària vial, es basen en un xip electrònic que emet llum blava pura, que al carrer no és viable. El que es fa és convertir la llum blava en una llum de colors, com fa el fluorescent, i aleshores la llum que surt és més o menys càlida. Si posem un altre tipus de fòsfor al led, podem aconseguir la mateixa llum ambre que hi ha als semàfors, que és un llum practicable al carrer. Però a curt termini hi ha els leds PC ambre, de Phospore Converted, que és un llum intermig que elimina tota la radiació blava. És una llum daurada que permet bona resolució i veure molt bé els colors, és idònia per instal·lar en poblacions de zones rurals amb fauna que pugui ser afectada per la llum i no afecta la salut o les observacions astronòmiques.

Quan baixem la temperatura de color d’una lluminària també en rebaixem l’eficiència...Aquestes capes de fòsfors que es posen als leds per filtrar la llum i que surti més groga, evidentment fan que surti menys llum, però la tecnologia està evolucionant molt ràpidament i en aquests moments, ja tenim leds ambre amb la mateixa eficiència que tenien els leds blaus fa cinc anys. Quan fa 5-6 anys va començar, les primeres llums led eren molt blaves i fredes amb l’argument de l’eficiència. Però aquesta evolució ha fet que avui en dia aquesta eficiència ens permeti tenir una llum amb menys components de blau.

Com a tècnic d’enllumenat a l’Ajuntament,

com ho heu fet a Reus?Vam començar d’una forma indirecta, primer buscàvem l’eficiència energètica. Teníem problemes de pressupost i vam plantejar canviar les llums tradicionals blanques de mercuri o sodi per les tecnologies més eficients que hi havia al mercat. A Reus hem aconseguit estalvis del 50-60% amb tot el que s’ha anat fent a la ciutat encara amb la tecnologia tradicional.

Quins municipis catalans ho estan fent bé? Moltes poblacions en el seu moment van tenir la sensibi-litat d’adoptar aquesta tecnologia i van ser pioneres, com Girona, que era zona protegida contra la contaminació lumínica i va apostar per el sodi d’alta pressió. Ciutats que hagin posat leds n’hi ha, i funcionen, però crec que

- 15 -- 15 -


“Hem arribat a aconseguir un 92%

menys d’energia... I la ciutadania no es queixa

per aquesta reducció”

hi ha el problema de l’excessiva llum freda que tenen els carrers, tot i que probablement, d’aquí uns anys la puguin anar evolucionant i substituir aquests leds per uns altres. Hi ha poblacions que han posat en zones de màxima protecció amb leds de temperatura adient, com Santa Susana; o com Santa Pau, que és pràcticament un Parc Natural, i han posat tot l’enllumenat municipal amb el led PC Ambre; una instal·lació molt correcte, tot i que, personalment, hauria baixat una mica més el nivell regulant la lluminària.

En definitiva, no n’hi ha masses...No, el tema dels leds és molt modern. Podríem parlar, per exemple, de les làmpades de descàrrega, que a po-blacions com Sitges s’hi han fet moltes instal·lacions per què van veure el que havíem fet a Reus. Van veure que canviant la de vapor de mercuri, tenien estalvis d’un 50-60%, que s’amortitzava en 2 anys... Però són exemples puntuals que no hi són a gran escala. A Barcelona s’hi fan coses, però és molt gran... La Plaça del Rei i Sant Felip Neri estaven il·luminades ineficientment amb gas i es va substituir per leds amb un efecte força bonic que permet conservar aquell aire d’antiguitat que dóna la llum groga. En nuclis antics, és el més idoni.

Com està Catalunya respecte a Europa en te-mes d’enllumenat?Hi ha una ràtio que ho defineix molt bé, que són els KW/hora consumits per persona/any. Alemanya és un país amb uns nivells molt adequats, es parla d’uns 40Kw/hora de consum per habitant/any. A Espanya, un estudi situava aquesta ràtio en 140. A Catalunya es-tàvem a 110 i a Reus estem a 75-80. Podríem baixar més per què encara tenim instal·lacions amb tecnologia antiga. Potser l’extrem alemany sigui difícil d’aconseguir però no espodria fer una campanya de conscienciació ciutadana. El ciutadà sap que està al Mediterrani, que aquí hi ha molta llum de dia i vol seguir com si fos de dia. I la nit, és de nit, no hem de convertir la nit en dia. Hem d’il·luminar les zones on hi ha molta activitat amb la llum necessària i la resta de carrers poden estar amb una dècima part de la que tenen actualment. Hi

ha molts carrers amb mitges de 60 i 70 lux per on no hi passa ningú. Tenir aquell carrer amb 5 lux, que és el que tenen a Alemanya o a Londres, ja dóna sensació de seguretat. Veure la cara d’una persona a una distància de 15 metres és suficient, no cal il·luminar les aceres, les façanes, els arbres. Seria un mal gastament d’energia.

La conscienciació del ciutadà, potser xoca amb la percepció de l’alcalde o les seves possibili-tats. Els tècnics dels ajuntaments són escoltats pels regidors i pel ple?És un problema, cada municipi és un món diferent. Hi ha en els quals hi deu haver tècnics que toquen tots els camps i l’enllumenat públic és un més, la persona fa el que pot i té les capacitats que té. Els gestors polítics no tenen per què saber-ne, en tot cas s’haurien de deixar assessorar pels propis tècnics o buscar assessorament extern. Lamentablement, hem viscut una època quan parlava dels “venedors de led”, que venien a vendre lluminàries miraculoses, anaven directament als gestors polítics saltant-se els tècnics dels municipis, i clar, els ges-tors, de bona fe s’ho creien per què els venien uns llums que estalvien molt i que duren molt, sense especificar quin és aquest “molt”. I els hi regalaven proves... Llavors feien un barri sencer i s’han trobat amb el que s’han tro-bat: instal·lacions de mala qualitat, que fallen, amb una llum excessivament freda, amb components que perju-diquen el medi ambient... S’hauria de pensar sempre que hi ha tècnics municipals i enginyeries especialitzats i buscar aquestes persones per què assessorin als polítics, abans de deixar-se convèncer, per no dir enganyar, per comercials que el que volen és fer caixa... s’ha d’anar amb peus de plom. y

- 16 -


ANIOL [email protected]

QUIN TIPUS DE PRODUCTES ESTAN ENTRANT AL MERCAT EUROPEU?Durant els meus estudis d’enginyeria industrial sempre em va fascinar el costat humà de la tecnologia. Quan tots els estudiants se centraven en els càlculs, jo sentia curiositat pel factor humà, la relació màquina persona. Per aquesta raó, el món de la il·luminació i el clima són doblement interessants sota el meu punt de vista. No solament cal tenir en compte els estalvis energètics i optimitzar els sistemes sinó també les diferents per-cepcions que les persones poden tenir d’unes mateixes condicions d’ús. Posant dos exemples, dues persones poden tenir sensacions tèrmiques diferents a la mateixa sala donat el seu metabolisme o bé una persona major pot veure pitjor amb una llum freda (més blava) que una jove.

Quant a il·luminació, durant els gairebé tres anys que he estat responsable del projecte PremiumLight a Es-panya, he viscut tot un seguit d’experiències que m’han resultat molt interessants per poder valorar el món de la il·luminació des d’un altre punt de vista. Precisament en l’última edició de la fira Matelec a Madrid vaig te-nir l’oportunitat de compartir els últims resultats de les proves de laboratori que crec que poden ser molt inte-ressants de compartir amb tots vosaltres.

Centrant-nos a la tecnologia LED, a causa del ràpid desenvolupament de la tecnologia, la quantitat de bom-betes LED per al sector de les llars s’ha incrementat dràsticament. Avui dia els LED estan disponibles per gairebé qualsevol aplicació en les llars. No obstant això, a causa de la falta d’estàndards de qualitat, es venen actualment en el mercat il·luminació de molt variada

“qualitat”. Per tant, no és fàcil per als consumidors triar bons productes que satisfan unes necessitats específi-ques.

Per millorar la transparència del mercat i superar aques-ta barrera per als consumidors duem a terme assajos en 80 models de bombetes de LED que van abastar tant aspectes de qualitat com d’eficiència energètica. Les proves es van realitzar en l’Institut de Recerca Tècnica de Suècia, en el laboratori de proves de la Universitat Paul Sabatier de Tolosa de Llenguadoc i el laboratori de proves de la ciutat de Viena.

Les proves es van centrar tant en la bombeta clàssica com en forma d’espelma, així com focus direccionals. Si voleu veure els resultats detallats es poden consultar a la pàgina web del projecte www.premiumlight.eu.

L’examen es centra principalment en les bombetes del segment de mercat d’alta qualitat. S’ha considerat prin-cipalment les bombetes amb un mínim de 25.000 hores de vida i una bona eficiència. El test va ser dissenyat per avaluar la qualitat de les bombetes que ja han estat de-clarades com a bombetes de qualitat pels fabricants, les de baixa qualitat no s’han tingut en compte. L’objectiu principal és recomanar bombetes de bona qualitat i eficients pel consumidor final. A més d’aquest segment de mercat també s’han considerat algunes bombetes d’àmplia venda en la UE. Quant a la potència del llum, s’han tingut en compte els productes que corresponen a 40 - 75W en bombetes incandescents, per a les bombe-tes no direccionals, i 30 - 50W en focus halògens, per a les direccionals. És a dir, les de major ús tant en el sector domèstic com en el comercial.

¿UNA IL·LUMINACIÓ D’ALTA QUALITAT I EFICIENT AMB BOMBETES LED?

Enginyer industrial de vocació, utilitza l’enginy per fer servir les coses d’una manera òptima i això li encanta. Des de bon principi cuidar el medi ambient forma part del seu sentit comú i de la lògica més natural. És per això que va entrar a treballar a l’associació sense ànim de lucre Ecoser-veis. Des del 2011 treballa en projectes de pobresa energètica, geotèrmia i il·luminació eficient. En aquest últim àmbit cal destacar el projecte Pre-miumLight on s’ajuda a distingir els productes LED de qualitat.

ELS ARTICLES DELS EXPERTSAniol Esquerra

- 17 -- 17 -


A continuació es presenten tots els resultats segregats per tipus de bombeta i característica analitzada.

BOMBETES NO DIRECCIONALSTemperatura de colorLa temperatura de color defineix la “calidesa” de la bombeta, es mesura en graus Kelvin i a major tempera-tura més freda (blava) és la llum que emet la bombeta. Quant al test de laboratori i d’acord amb les declara-cions del fabricador, totes les bombetes de color càlid fa-cilitades han tingut una desviació acceptable dels valors declarats (temperatura de color entre 2.600 ºK 3.100 ºK). No es va detectar cap deficiència en cap marca. Re-cordem que és molt important tenir una baixa desviació d’aquest valor ja que, en cas contrari, en una mateixa instal·lació es podria detectar diferents tonalitats de co-lor de les bombetes.REPRODUCCIÓ CROMÀTICAL’Índex de Reproducció Cromàtica (IRC) és la capaci-tat que té la bombeta de permetre a l’usuari diferenciar els colors dels objectes il·luminats. Al contrari de moltes creences populars, no té res a veure amb la temperatura de color. És a dir, una llum “més blanca” o freda, no necessàriament té un major IRC.A diferència del test anterior, on diverses marques van obtenir valors inferiors a 80, aquesta vegada no es va detectar cap irregularitat. Es poden destacar els mo-dels de LEDON, Soft LED i IKEA els quals van oferir valors al voltant de 90, sent aptes per a la substitució d’halògenes en llocs on es requereixi alt IRC com en perruqueries o comerços.FLUX LLUMINÓSEl flux lluminós és l’única característica que permet conèixer la quantitat de llum que emet una bombeta. Els valors mesurats per a la majoria dels models de bombetes corresponen amb els valors declarats pels fa-bricants i no hi ha desviacions significatives. Cal desta-car que en aquest nou lot de mostres ja es van aconse-guir adquirir bombetes amb fluxos lluminosos superiors als 1.000 lúmens, demostrant que la tecnologia LED pugues ja substituir als llums de 100W i 150W reduint el consum notablement.EFICIÈNCIALa mitjana de l’eficiència energètica d’aquest segon lot és de 78 lm/W, un 12% superior al de l’any passat. La velocitat en què la tecnologia millora és molt notable i s’han arribat a casos on l’eficiència és superior als 110

lm/W (Soft LED), 100 lm/W (Megaman) i 90 lm/W (Osram i Verbatin). Amb aquests valors la tecnologia LED ja comença a treure-li avantatge a les bombetes CFL (Compactes Fluorescents) que s’han estancat en els 60 lm/W.

FOCUS DIRECCIONALSTemperatura de colorIgual que les bombetes no direccionals, els focus direc-cionals han obtingut uns resultats similars. La desviació entre la temperatura de color mesurada i provada va ser en general per sota del 10%.REPRODUCCIÓ CROMÀTICAEn general, quant a la reproducció cromàtica, els fo-cus direccionals van un pas per darrere de les bombetes no direccionals i necessiten millorar aquest aspecte. Els valors mesurats en totes les mostres s’ajustaven al 80 re-querit per la normativa europea però no anaven més enllà. En els casos d’ús domèstic això no representa cap problema, però en sectors com el comercial o serveis sí ho pot ser si es requereix de major IRC. És, doncs, en-cara l’aspecte a millorar en focus direccionals.FLUX LLUMINÓSQuant a la potència del focus de les bombetes assajades, aquest ha de ser adequat per a la substitució d’halògens de 30 - 50 W. Cal destacar la marca Silver Electronics amb el seu model de 7W el qual ha ofert el major flux lluminós (572 lm) i amb la major eficiència. Per substi-

“Tots els productes seleccionats, excepte alguns de gran consum, van ser escollits

dins del mercat d’alta” qualitat”

- 18 -- 18 -


tuir un focus de 50W es recomana superar els 450 lúme-nes per tant les bombetes de Samsung, LEDON i Silver Electronics són recomanables.EFICIÈNCIALa mitjana de l’eficiència energètica d’aquest segon lot és de 66 lm/W. Un 30% superior al de l’any passat!El fabricant Silver Electronics lidera el rànquing en efi-ciència amb els seus dos models de 7W (78 lm/W) i de 5W (71 lm/W), seguit del model de Samsung de 7,7W (71 lm/W). No obstant això el model de 5W de Silver Electronics va haver de ser descartat per altes desvia-cions en els valors declarats (90 lm/W). La resta de les bombetes van tenir resultats correctes.

RESUMTots els productes seleccionats, excepte alguns de gran consum, van ser escollits dins del mercat d’alta qualitat. Per tant els resultats van ser bastant positius però no ne-cessàriament sorprenents.Per a ambdues bombetes, direccionals i no direccionals, existeixen models molt bons, que no són necessàriament els models més cars oferts al mercat. Quant a l’eficiència dels LED, aquests ja estan per sobre de les bombetes de baix consum (CFL) un 50-80%, i també en relació amb la reproducció cromàtica, on la gamma alta LED ja supera a les CFL. L’evolució de la tecnologia LED és molt ràpida tenint un increment anual de l’eficiència del voltant al 10% en bombetes no direccionals i un 30% en les direccionals.

Quant als costos totals, els LEDs s’amortitzen més fàcil-ment donat la disminució de preus dels models LED pre-sents al mercat i per la seva alta eficiència. Quant a cri-teris de funcionalitat i qualitat, els LEDs són preferibles a tot arreu, sobretot en llocs on el temps d’escalfament, la presència de mercuri o la regulació del flux lluminós són criteris importants. A més, la substitució de focus halògens per focus LED sempre es recomana excepte per aplicacions en les quals es necessita un alt rendiment de color, on s’haurà d’usar una LED d’alta reproducció cromàtica. La vida útil de les bombetes LED en compa-ració de les bombetes halògenes és major i per tant el seu cost i estalvi d’energia les fan sempre rendibles.

Resumint, els models provats poden ser recomanats quant a la qualitat i l’eficiència dels criteris avaluats. No obstant això, la variació d’eficiències energètiques entre models és de 50-100%. Això vol dir que l’elecció d’un bon fabricador i model és determinant per obtenir els millors rendiments i prestacions.

RECOMANACIONS PER A LA SELECCIÓ DELS LEDS:Una de les barreres més importants a l’hora de comprar il·luminació és determinar la qualitat del producte. Te-nir unes referències bàsiques és extremadament útil en aquestes situacions.• Per valorar la quantitat de llum que emet una bom-

beta no utilitzeu els watts de potència (W) sinó el flux lluminós (lm). Com a referència una bombeta de 60W emet uns 660 lm, per tant una bombeta amb men-ys flux lluminós donarà menys llum. Per reemplaçar focus halògens direccionals de 50W es recomana un flux lluminós major de 450 lúmens.

• Trieu productes de classe d’eficiència A+. No obstant això la categorització per lletres pot ser massa àmplia. El millor és dividir el flux lluminós per la potència elèctrica. Aquest ràtio ha de ser superior a 60 lm/W per assegurar una llum de qualitat. És recomanable buscar productes propers als 90 lm/W.

• Exigiu un rendiment de color mínim de 80 (això és sol·licitat com a requisit mínim per als LED en la UE des de la tardor de 2013).

• Trieu productes amb una vida útil mínima de 25.000 hores. És molt important recordar que la vida útil es refereix a la pèrdua de flux lluminós. Una vida útil de 25.000 hores vol dir que al cap d’aquestes 25.000 hores la bombeta emetrà solament el 70% del flux lluminós inicial.

• Comprovi si el LED està equipat amb un cos de meta-ll visible que permeti una bona dissipació de la calor.

• Presteu especial atenció a la temperatura de color. Els colors càlids són relaxants mentre que els freds són per a tasques de concentració. Aquesta característica també és molt important perquè regula el nostre re-llotge biològic. No és recomanable tons freds abans d’anar a dormir. y

“Comprovi si el LED està equipat amb un cos de metall visible que permeti una bona

dissipació de la calor”

“els LEDs són preferibles a tot arreu, sobretot en llocs on el temps d’escalfament, la presència de mercuri o

la regulació del flux lluminós són criteris importants”

LA REVISTA D’EFICIÈNCIA PELS AJUNTAMENTS

TIEF Magazine, una publicació amb articles d’experts, opinions de tècnics i entrevistes als alcaldes per parlar de les problemàtiques i donar respostes en

qüestió d’eficiència en noves tecnologies i preservació del medi ambient. Reptes com l’estalvi energètic, la gestió de residus o la depuració d’aigües, entre d’altres,

als quals s’enfronten avui dia els municipis i les Administracions.

Rambla Catalunya, 40 1r 2a · Barcelona 08007T 934 876 615 · [email protected] · www.imchled.com

“crec que els leds són el futur de l’enllumenat públic”

Alcaldessa de MontesquiuElisabet Ferreres i Vergés


TIEF MAGAZINE

Estats d’opinió• Els Alcaldes Opinen• Les Institucions OpinenELs aRtiCLEs dELs EXpERtsEFICIÈNCIA• Energètica:



Parlarem de…

de l’Año I. n1. abril 2015www.imchled.com


TIEF MAGAZINE

de l’


Alcaldessa de El MolarNúria Giné Anguera

“L’energia elèctrica que tenim no la tindrem sempre, hem de ser molt curosos”

TIEF MAGAZINE




Parlarem de…

www.imchled.com


TIEF MAGAZINE

de l’

“Hem de fer tot el possible per tombar la llei que ens treu les competències als ajuntaments. És una jugada de molt mala fe perquè estan jugant amb les persones”

Alcalde de Riells i ViabreaJosep Maria Bagot


www.imchled.com


TIEF MAGAZINE




Parlarem de…


Alcalde de CastellcirCarles Ibáñez i Pueyo

TIEF MAGAZINE




Parlarem de…

“Fa molt temps vam apostar per estalvis energètics i pel mediambient. La renovació de l’enllumenat públic amb leds és el millor exemple”

de l’Año I. n2. mayo 2015www.imchled.com


TIEF MAGAZINE

de l’

“Cuidem les nostres empreses i els nostres veïns”


Alcalde de la Vall de BianyaSanti Reixach

TIEF MAGAZINE




Parlarem de…

www.imchled.com


TIEF MAGAZINE

de l’

“La crisi econòmica ha obligat als ajuntaments a repensar-nos i a rumiar molt bé qualsevol despesa”


Alcalde de Sant Julià de VilatortaJoan Carles Rodriguez

www.imchled.com


TIEF MAGAZINE




Parlarem de…

TIEF MAGAZINE

de l’

“Mancomunar serveis sí, agrupar

municipis no”


Alcalde de BelianesJosep Ramon Morera

TIEF MAGAZINE




Parlarem de…

www.imchled.com


TIEF MAGAZINE

de l’

“Tenim la sort d’estar aïllats i,a l’hora, al costat de tot arreu”


Alcalde de PinósJordi Casellas Palà

www.imchled.com


TIEF MAGAZINE




Parlarem de…

TIEF MAGAZINE

de l’

“Som un poble petit amb voluntat de ser-ho”


Santa Fe del PenedèsJordi Rius

www.imchled.com


TIEF MAGAZINE




Parlarem de…

TIEF MAGAZINE

de l’

“Crec que l’única manera de tirar endavant ajuntaments petits com el nostre és fomentant polítiques d’estalvi energètic”


Castellfollit de la RocaMoisés Coromina Soler

www.imchled.com


TIEF MAGAZINE




Parlarem de…

TIEF MAGAZINE

de l’

“l’estalvi que generarà el canvi en l’enllumenat públic, instal· lant un sistema de leds, amortitzarà de sobres la inversió”

Alcaldessa de RasqueraDolors Subirats Espuny


TIEF MAGAZINE




Parlarem de…

www.imchled.com


MAGAZINE DE L’EFICIÈNCIA

“Hauríem de rebre més ajuts per

pertànyer a una reserva protegida”


Alcaldessa de TivenysMaría José Beltrán

de l’www.imchled.com

MAGAZINE DE L’EFICIÈNCIA es una iniciativa de IMCH Led

TIEF MAGAZINE




Parlarem de…

n1Ya disponible

Rambla Catalunya, 40 1r 2a08007 Barcelona - España

T 934 876 [email protected]

ASSESSORS EN ENLLUMENAT PÚBLICEXPERTS EN EFICIÈNCIA ENERGÈTICA

tief magazine n1

Documents