Pro

gram

a d

idàc

tic

Amb la companyia: La Pera Llimonera

Direcció: Toni Albà

TORTUGA L’Illa d’en Tresot

2

Fitxa artística

Text i Argument: Pere Casanovas, Pere Romagosa i Toni Albà

Actors: Pere Romagosa i Pere Casanovas

Direcció: Toni Albà

Disseny Escenografia: Alfred Casas

Construcció Escenografia: Pere Casanovas i Alfred Casas

Disseny i Realització de Vestuari: Montse Pozo i Isabel Franco

Attrezzo: Gemma Ibars

Música: Marcel·lí Canal, Francesc Puiggròs i Dani Sunyer

Fotografia: Andreu Trias

Disseny Il·luminació: Toni Albà

Tècnic So i Llums: Lliberat López

Disseny Gràfic: Aina Caterina Figueras

Producció Executiva: Pere Romagosa

Producció: La Pera Llimonera

Fitxa tècnica

Recomanat a partir de 6 anys

Durada: 60 minuts

Requisits tècnics: consultar www.laperallimonera.com

Programa didàctic: Francesc Vallés

3

Índex

4 Pirates, illes i tresors

5 Propostes de treball a l’aula

19 Apunts per a mestres

20 La pirateria

24 Pirates, corsaris, bucaners i

filibusters

26 La vida a les naus

4

Pirates, illes i tresors

Amb Tortuga. L’illa d’en Tresot ens endinsem en una aventura

que connecta el passat amb el present. La llegenda diu que és

una illa on hi ha un gran tresor que mai ningú no ha pogut

trobar. Expliquen que és plena de terribles monstres i de

perillosos encanteris, i tothom sap que moltes tripulacions hi

han anat però que cap d'elles no ha tornat. Un vell llop de mar moribund dóna un mapa del tresor, mig

esborrat, a en Jeroni Salat, un jove mariner. Enganyat pel Pirata

Tresot, es veurà obligat a navegar fins a l'illa per cercar el tresor

i poder pagar la seva llibertat. En aquesta llarga i arriscada

aventura, en Jeroni Salat comptarà amb l'ajut d'en Romsucat,

cuiner del bergantí, per esmunyir-se dels terribles paranys, trucs

i enganys que els han preparat el Capità Tresot i en Calapop, el

seu llest contramestre, en aquest llarg i esgotador viatge.

Uns avantpassats pirates recrearan una divertidíssima història a

la recerca d’un tresor on la cobdícia i l’engany ens confronten

amb una realitat ben vigent:

-l’enriquiment individual com a “valor”

-noves modalitats d’esclavitud: l’explotació laboral infantil

-la doble consciència moral del primer món...

5

Propostes de treball a l’aula

Us oferim un calaix de sastre: un ventall de propostes per

treballar abans o després de veure l’obra. Cadascú pot triar allò que li sigui més escaient pels seus

alumnes. Hi ha propostes que es poden dur a terme tant amb

els més petits com amb els més grans, depenent del grau

d’aprofundiment, d’elaboració...

Hi trobareu activitats que fomenten el coneixement i la recerca,

la consciència de la pròpia identitat, l’adquisició dels hàbits, el

desenvolupament de les destreses manuals, l’expressió plàstica,

la imaginació, el llenguatge i els seu jocs, el pensament crític...

I en el conjunt, activitats que promouen el desenvolupament de

la intel·ligència emocional i l’ús de les TAC en l’aprenentatge.

6

1. Viatgem al Carib!

Situa en el mapamundi: el Carib, els oceans, els continents...

Situa en el mapa del Carib: l’oceà Atlàntic, el mar de les

Antilles, La Tortuga, l’Espanyola, Jamaica, Cuba...

7

2. Mapes, cartes de navegar...

Buscar a internet mapes dels segles XVI i XVII. Comparar la

cartografia de l’època amb l’actual.

Cercar informació sobre cartògrafs com Juan de la Cosa,

Juan Díaz de Solís, Amérigo Vespucci...

A www.fglorente.org/mapas.html hi ha una interessant

galeria de mapes i “portulanos”.

A http://valdeperrillos.com/books/cartografia-historia-

mapas-antiguos hi podem trobar una prou ben il·lustrada

història de la cartografia.

3. Imatges per satèl·lit

Localitza l’illa de La Tortuga amb el Google Earth o el Google

Maps (s’hi pot entrar per www.viajesyfotos.net ).

8

4. Avis, besavis, rebesavis...

Sovint passa que quan dues persones es troben acaben

parlant de la família. Els dos personatges que es troben al

moll al principi de la història acaben parlant no dels

germans, pares, tietes, oncles, cosins... sinó d’avis,

besavis, rebesavis.

Es pot aprofitar per:

Investigar sobre el passat familiar.

ampliar el vocabulari dels graus de parentiu

fer l’arbre genealògic de la seva família, preguntar

als pares i als avis sobre els avantpassats: noms, lloc

on vivien, professió, detalls i anècdotes, cercar

fotografies antigues...

També podem descarregar-nos algun programa per

confeccionar el nostre arbre genealògic.

9

5. Aigua i sabó!

Segurament els pirates no devien ser persones gaire netes

ni polides. El Capità Tresot ens ho confessa només

presentar-se.

Completa:

ja saps tanta por si sents no goso

Tinc __________________ d’ofegar-me

que __________________ ni banyar-me.

Per això _________________ pudor

_________________ d’on ve l’olor.

Tot el contrari que en Jeroni Salat, qui diu:

rentar-me llevar-me llençar-me

El primer que faig al____________________

és ___________________ a l’aigua i _________________.

Amb quin dels dos personatges t’identifiques?

Aprèn de memòria aquests rodolins “higiènics”.

10

6. La paraula esborrada

El Capità Tresot enxampa en Jeroni Salat pintant un

“graffiti” en el seu vaixell quan intenta desxifrar el nom de

l’illa on s’amaga el tresor. Al final una ratlla aquí i una altra

allà i capgirant el rètol acaben descobrint el nom de l’illa.

Tenim una altra paraula que s’ha mig esborrat.

T’atreveixes a descobrir-la?

Inventa’t altres “paraules esborrades”: noms dels

companys, xifra un missatge esborrant parts de cada

lletra... Juga-hi amb els teus companys.

V LVdId

11

7. El mapa del tresor

Diverteix-te fent el teu autèntic mapa del tresor:

1. estripa les vores d’un full

2. dibuixa-hi el mapa i les anotacions

3. doblega’l repetidament marcant bé els plecs

4. rebrega’l i arruga’l

5. pinta’l amb Nescafé (ben carregat)

Busca a internet mapes de l’època i fixa’t en l’estil de la

cartografia (vegeu Proposta 2).

Parla dels tresors, d’allò que té valor per a cadascú:

d’allò que es guarda a l’habitació o en el cor,

objectes materials però també persones, relacions,

records...

“Enterra” un tresor a l’escola i elabora un text

instructiu per trobar-lo.

12

8. El CUCDÍCIA

Hi ha un monstre terrible anomenat “El Cucdícia”, amagat

a la cova vigilant el gran tresor i que es menja de viu en viu

tothom que el vol agafar!

Busca al diccionari el significat de la paraula COBDÍCIA.

Conversa a classe sobre fets d’actualitat (Palau de la

Música, trames de corrupció urbanística...) que es

poden relacionar amb el significat d’aquesta paraula.

Reflexiona sobre el fet del pirateig de pel·lícules,

programes informàtics, jocs, fer fotocòpies dels llibres...

13

9. Estudies o treballes?

Darrere d’aquesta història s’hi amaga la denúncia a la

vulneració d’un del drets de la infància. Pot ser un punt de

partida per abordar-ho amb els més grans.

Pots cercar informació sobre NATRA, PRONIÑO... Escriu a

l’espai del buscador Google “niños trabajadores del

mundo”...

14

10. Un embolic de paraules

De vegades embolicar les paraules -canviar-les de lloc,

transformar-les, jugar i riure amb elles i amb els

significats- ens ajuda a entendre el món, el món i les

contradiccions amb què ens toca viure, un món que hem

d’explicar als nostres fills, als alumnes.

Podeu proposar als alumnes que provin d’escenificar el

fragment de l’obra en què en Romsucat intenta explicar a

en Jeroni el pla secret del Capità Tresot per prendre-li el

tresor:

JERONI: Què passa? (Despertant-se)

ROMSUCAT: Mira, i escolta, que m’ensumo el que t’haig de dir és

molt greu i hem d’anar amb molt de tacte.

JERONI: Amb molt de gust t’escoltaré.

ROMSUCAT: A sí? Què m’has de dir?

JERONI: Ets tu que m’ho has de dir!

15

ROMSUCAT: Què?

JERONI: Ets tu que m’ho has de dir!

ROMSUCAT: Sssssss!!! (Es posa a parlar molt ràpid sense que se

l’entengui). Ah sí, escolta: m’he assabentat que el capità Tortuga

quan arribem al mapa et prendrà l’illa matarà el tresor i es quedarà

amb tu, Trussat.

JERONI: Què dius?

ROMSUCAT: T’ho repetiré: me’n he assabentat que el capità illa vol

prendre la tortuga quan arribem amb tu, Satrut, matarà el mapa i es

quedarà sense tresor.

JERONI: Perdona però no t’entenc.

ROMSUCAT: Mira, no estic gens nerviós i no tens sort per que t’ho

tornaré a repetir: m’he assabentat a prendre un cafè amb el capità

mapa, i quan ha arribat la tortuga Sutrat, que estava amb tu robant

illes...

JERONI: Em sembla que t’estàs embolicant Romsucat. Tranquil·litza’t

i anem per ordre: tu què has sentit?

ROMSUCAT: Tocar campanes.

JERONI: I quina hora tocaven?

ROMSUCAT: Les tres de la matinada.

JERONI: (Agafa una galleda li posa al cap, pica tres vegades amb

una cullera de fusta) Clong, clong, clong!!! I on eres?

ROMSUCAT: Era a coberta i en Calapop m’ha dit que el capità Tresot

quan arribem a l’illa de la Tortuga, et prendrà el mapa, es quedarà

amb el tresor i et farà presoner.

JERONI: Gràcies Romsucat!

ROMSUCAT: No diguis(nas) a ningú (mans símbol multitud) que t’ho

he dit tot (s’assenyala a ell mateix).

16

JERONI: No pateixis et guardaré el secret. (Fent gestos totalment

incoherents) Quina hora és?

ROMSUCAT: (Li posa la galleda al cap i pica quatre vegades) Tong,

tong, tong, tong!!! Em sembla que son les quatre tocades. Me’n vaig

a volar que el temps passa dormint. (Se’n va)

JERONI: Aoh, oha..... quin mal de cap... Què m’ha dit en Romsucat?

Que quan arribem a l’illa el Capità Tresot em prendrà el mapa i em

farà presoner? Doncs haig de fer alguna cosa abans nos arribem a

l’illa. Ja ho sé! (Se’n va).

17

11. Jocs de GUANYAR i PERDRE

Els pirates sovint

necessitaven embarcar-se

de nou perquè havien

perdut tots els seus diners

jugant.

Els encantaven els DAUS!

Actualment hi ha qui diu que, en el joc, l’important és

participar, gaudir de l’estona amb un company, un

contrincant, mai un rival!

Quan juguem, tothom guanya. El joc pot ser l’escenari més

plaent de la relació amb l’altre, sempre que l’interès el

situem en la relació amb l’altre, no en ser més que ell.

JUGUEU! Hi ha molts jocs de guanyar i de perdre...

A daus, a tres en ratlla, a pedra-paper-tisora, al set i mig, a

la morra, a futbol, a bitlles, a dards, als vaixells...

Als vaixells, en versió pirata, podeu fer que un jugador

situï en el taulell la flota corsària i l’altre una illa caribenya

o les seves defenses (tots dos amb el mateix nombre de

quadrats de superfície).

1 2 3 4 5 6 7 8 1 2 3 4 5 6 7 8

A A

B B

C C

D D

E E

F F

G G

H H

18

12. Banderes negres

Confeccioneu un memory de les diferents banderes pirates i

jugueu-hi.

19

APUNTS per a mestres

Malgrat pugueu consultar altres fons d’informació, us oferim

alguns apunts al voltant de:

La pirateria

Pirates, corsaris, bucaners i filibusters

La vida a les naus

Però si us ve de gust navegar... algunes webs, per començar:

http://www.corsarios.net/

http://www.antorcha.net/biblioteca_virtual/historia/pirateria/1_3.html

http://www.fortunecity.es/imaginapoder/humanidades/587/filibusteros.

htm

http://www.phistoria.net/reportajes-de-historia/PIRATAS_61.html

20

La pirateria

Quan es parla de pirates de seguida ens ve al cap la imatge que

va crear la literatura romàntica del segle XIX de la mà d’autors

com Emilio Salgari (amb els cicles dels Pirates de Malaisia,

protagonitzada per Sandokan i el cicle dels Pirates de les

Antilles, protagonitzada pel Corsari Negre), Lord Byron (en

diversos poemes) o Espronceda (a La canción del Pirata).

Aquesta tradició va ser recollida per Hollywood en especial als

anys 40 i 50 i recentment ha renascut amb Pirates del Carib.

Tot i així, cal tirar enrere per recordar que la pirateria ja va ser a la Mediterrània clàssica una activitat tan habitual que moltes illes gregues dedicaven part del seu temps a les pràctiques de la pirateria bé assaltant altres vaixells, bé fent incursions als pobles costaners. Era tan estesa que fins i tot un dels personatges literaris més coneguts, l'Odisseu o Ulises dedicava part del seu temps a aquestes activitats.

Entre els egipcis trobem força testimonis de les incursions dels misteriosos Pobles del Mar que entre les seves actuacions quotidianes exercien la pirateria.

Per als romans la pirateria va ser una xacra a combatre i van dedicar bona part de la seva activitat marina a reforçar la seguretat de les rutes marines i de les ciutats costaneres.

A la època medieval també proliferaven els pirates pels mars del nord i a la Mediterrània i de fet una de les èpoques de major tranquil·litat en aquest sentit va ser el domini marítim de la Mediterrània pels navilis catalans que combateren amb eficàcia la pirateria. Tot i així a les nostres costes encara podem veure

21

moltes torres de defensa que s'utilitzaven, entre d'altres motius per advertir de la presència de vaixells dedicats a aquestes activitats.

Als mars del nord la pirateria era practicada especialment pels vikings, que feren incursions per tota la costa nord d'Europa arribant fins a l'extrem de la península ibèrica.

Ara bé, el descobriment d'Amèrica suposa tota una sèrie de canvis, novetats i intercanvis entre el nou i el vell món.

Amb el temps es van fundant assentaments i ciutats que no tenen res a envejar a les europees i es generen alhora riqueses i necessitats en el nou continent. Això comporta l’aparició de noves rutes comercials amb naus principalment espanyoles i portugueses que desperten la cobdícia d'altres corones i de gent de tota mena.

Al 1794 el Papa Alexandre VI havia dividit les Índies entre Espanya i Portugal al tractat de Tordesillas traçant un meridià a 370 llegües de Cap Verd i encomanant la missió d'evangelitzar els habitants d'aquelles terres. Aquest tractat va provocar la discòrdia amb les altres potències europees excloses del repartiment.

Al nou món es crea el sistema de la comanda per extreure les riqueses i exportar-les a Castella, però com que la llei prohibia fer servir els indígenes com a esclaus -atès que es consideraven súbdits de Castella-, aquests s'importen d'Àfrica en grans quantitats.

A occident arriben les riqueses del nou món, sobretot or i plata, i noves mercaderies, mentre que el comerç s'incrementa exportant cap allà les mercaderies pròpies d'Europa. L'or i la plata comencen a ser importants en descobrir-se les mines del Potosí i les mexicanes de Zacatecas i Guanajato entre 1546 i 1549. Aquests descobriments comporten que les altres monarquies vulguin enriquir-se de la mateixa forma i enviïn

22

expedicions per colonitzar terres, però el robatori era una forma molt més ràpida de fer-ho i això fa que als pirates, atrets per interès propi, s'hi afegeixin els corsos sota la direcció d'Anglaterra, França i Holanda principalment. Al Canal de la Mànega, a la zona de Cornualles, molts dels seus habitants es dedicaven a la pirateria i al saqueig de les embarcacions naufragades amb el vist-i-plau de la corona i la participació activa de molts nobles buscant enriquir-se ràpidament. Ara giraran la seva mirada cap a les rutes comercials amb Amèrica, sent el primer atac conegut ja a l'any 1527 a Santo Domingo a càrrec d'un vaixell anglès. Poc desprès el segueixen els holandesos i els francesos.

El fet que l'extensió de l'Imperi Espanyol fos massa gran i la impossibilitat de protegir totes les seves costes facilitava els atacs, a banda que Espanya portava alhora tota una sèrie de campanyes militars a Europa costoses en tropes i recursos, com la Guerra dels 30 Anys, la guerra entre França i Espanya de 1643-1659 en què gastava gran part de la riquesa obtinguda a les Índies. Les altres corones tenien una visió molt més mercantilista de la situació. Aquestes circumstàncies obliguen a Espanya a crear un sistema de flotes per protegir els vaixells entre ells i escortats per navilis militars, cosa que fa reduir el tràfic a dos cops l'any.

La falta de naus i soldats fa que Espanya ordeni l'abandonament de la zona nord i oest de La Española, concentrant-ne la població al sud i a l'est, prop de Santo Domingo. Aquest fet, que pot semblar irrellevant, afavoreix l'assentament d'estrangers a les zones abandonades i és aquí on naixerà el bucanerisme convertint-se la zona nord de La Española en un lloc segur pels pirates a l’hora d’obtenir provisions. Al noroest de La Española hi ha l’illa de La Tortuga, on molts pirates s'assentaran i on naixerà per la seva banda el filibusterisme.

Quan corsaris, bucaners i filibusters comencen a decaure, al darrer terç del segle XVII, tornen a aparèixer pirates individuals moguts només per l'or i les riqueses, normalment desertors.

23

Quan s'unien diversos pirates escollien el que havia d'exercir de capità però si no aconseguia èxits i botins era normal que el substituïssin o fins i tot que el matessin. Aquests pirates assaltaven vaixells, però no terra ferma. Són coneguts Roberts, Walter Kennedy i Swan entre d'altres. A diferència dels filibusters, els pirates no solien matar els tripulants i passatgers i tenien un codi propi d'obligat compliment. Així si un pirata matava o robava a un company era castigat durament i quan hi havia problemes el capità ho sotmetia a votació entre tota la tripulació.

A començament del XVIII el govern anglès promulgà una amnistia als qui volguèssin deixar la pirateria i els que no ho feren van haver de deixar Jamaica. Desprès de la Pau d'Utrecht al 1714 les colònies americanes s'obriren parcialment al comerç exterior amb la qual cosa la pirateria passà a ser un problema comú a totes les potències i no només d'Espanya. A l’unir les seves forces acabaren amb la pirateria que ja no va ser en endavant més que un problema marginal.

24

Pirates, corsaris, bucaners i

filibusters Les activitats de pirates, corsaris, bucaners i filibusters són totes molt similars: el pillatge de navilis i, en ocasions, de poblacions costaneres. El que canvia és el seu origen i les seves circumstàncies.

Els pirates són aventurers que actuen lliurement obtenint botins de naus de qualsevol nacionalitat, doncs el seu únic fi és obtenir un botí. De fet, la paraula pirata és una denominació genèrica que pot incloure qualsevol dels altres tres grups així com els que es dediquen a la pirateria a qualsevol altre lloc del món o a qualsevol altra època, però en el cas que ens ocupa es refereix als que actuaven individualment al marge de les fraternitats.

Els corsaris és un tipus especial de pirata, doncs actua per compte d'un govern i només ataca les naus de les nacions enemigues, entregant part del botí a la corona, que sovint també els finança. El seu nom prové del fet que rebien una llicència anomenada patent de cors, que era la que els permetia dur a terme la seva activitat i on es recollien les obligacions que tenien. En ocasions se'ls considerava com a herois al seu país, com en el cas de Sir Francis Drake.

Espanya va fer servir també corsaris contra els interessos francesos i anglesos, tot i que d'aquests normalment es parla poc. Així tenim a Pedro de Castro i, en deixar la vida corsària, al seu successor Juan Corso, altament violent que anihilava les tripulacions apressades. Al 1685 es crearà una armada corsària, l’Armada de Nuestra Señora del Rosario, més coneguda com a l’Armada de Biscaïns, formada per tres fragates comandades pel

25

General Francisco García Galán i per l'Almirall Santiago de Arrinillaga. Van tenir diversos èxits contra les illes de Barlovento i la Tortuga i contra el filibuster Lorencillo amb l’ajuda de l’Armada de Barlovento, també corsària.

Els bucaners són específics del Carib, sobre tot del segle XVII. En origen es dedicaven a comerciar amb pirates i contrabandistes oferint sobre tot carn fumada. Vivien a la zona nord de La Española, als territoris abandonats pels espanyols. El seu nom prové del terme francès “boucan” referit als assecadors i fumadors de carn. Actuaven com una fraternitat i tenien un esperit fonamentalment llibertari. Bàsicament francesos, en ser expulsats de La Española i el seus ramats delmats, es varen refugiar a La Tortuga i se'ls van afegint esclaus fugitius, desertors i proscrits indígenes, espanyols i holandesos.

Els filibusters naixen quan els espanyols van intentar bloquejar l’illa de La Tortuga. Primer feien incursions a les illes properes i més tard es van dedicar a la pirateria. Amb la presència de bucaners i filibusters l’illa acaba convertint-se en un punt de trobada per a pirates, corsaris i tota mena d'homes fora de la llei. França, Anglaterra i Holanda els protegien atès que només atacaven les embarcacions espanyoles. La illa acaba sent propietat francesa i tenint un governador. Filibusters i bucaners formaren una societat gremial regida per lleis pròpies coneguda com a Fraternitat dels Germans de la Costa. Aquesta fraternitat establia un codi d'honor en què s'especificava el repartiment del botí. Tot el que es robava es repartia entre tots sense que ningú no pogués apropiar-se ni amagar res sota pena de càstig i expulsió i a les batalles havien d'ajudar-se de tal forma que qui abandonava un altre era condemnat a la forca. Els filibusters van anar augmentant en nombre i podien moure's lliurement per les possessions angleses, franceses i holandeses a part de per Jamaica i la Tortuga. Els filibusters no feien mai presoners a no ser que poguessin vendre'ls com a esclaus.

26

La vida a les naus

Les condicions dels vaixells dels segles XVI al XVIII eren molt dures, amb poc espai, fred, sol abrasador, poca aigua i poc menjar, etc. El viatge fins a les Índies durava al voltant d'uns quaranta dies, si les condicions eren bones, fins a La Española, uns cinquanta a Puerto Rico i a Cartagena, seixanta-cinc a La Habana. El retorn era més llarg en uns cinc dies.

Com que la vida a bord era molt dura, era una pràctica habitual fer testament abans d'embarcar-se. Les feines, molt variades, es distribuïen en funció de l'experiència i el grau: portar el timó, plegar i desplegar les veles, netejar, treure l'aigua amb bombes, vigilar el rumb, etc. Els torns de treball eren de quatre hores i s'aconsellava que el capità dormís de dia i tingués cura de la nau de nit. La mida de les naus era petita, amb poca higiene personal i molta humitat. S'encenia un foc per fer el menjar i al seu voltant menjaven els mariners.

Com que a l’època no hi havia refrigeració, el menjar era poc variat i reduït a allò que es podia conservar bé:

• Galetes: proporcionaven hidrats de carboni. Fetes de farina, es secaven i endurien al forn per tal que es conservessin.

• Llegums i arròs.

• Carn: aportava proteïnes a la dieta. Al començament del viatge es consumia fresca sacrificant els animals que portaven, però no les gallines, dedicades als ous per als malalts. Desprès es menjava carn seca salada.

• Cansalada i oli.

• Conservants i condiments: sal, mostassa, all, ceba, pebre.

27

• Formatges.

• Aigua i vi.

Un problema afegit era que els comerciants de vegades venien productes que ja portaven temps fets amb la qual cosa es malmetien abans d'acabar el viatge. S'establia una ració d'aigua diària per a cada mariner, que es conservava en barrils de fusta, però acabava corrompuda i es solucionava amb sofre o farina torrada de blat de moro. Podien arribar a destil·lar aigua de mar amb alambins. Si el viatge s'allargava, les racions d'aigua s'havien de reduir.

Era habitual que els mariners patissin deshidratació, desnutrició, infeccions, escorbut, disenteria, febres, insolacions, ferides...A bord hi viatjava un metge, normalment de poca experiència i amb coneixements mínims.

És típica a la pirateria la crueltat, la tortura, l'assassinat de dones, homes i nens, etc. Però l'ambient de l’època ja ho propiciava atès que les execucions públiques es vivien com a moments de festa on la població, inclosos els nens, s'hi reunien. A la marina britànica les faltes, fins i tot lleus, es castigaven amb fuetades, tortures i amputacions la qual cosa fa que en el seu context sorprenguin poc les massacres que feien els pirates. Aquests tenien els seus propis codis i els càstigs més freqüents eren les fuetades, passar per la quilla i el “maroon” o abandonament a una illa deserta.