tractament de residus sÒlids a vilafranca del penedÉs · la gestió dels residus municipals a...
TRANSCRIPT
3
TRACTAMENT DE RESIDUS SÒLIDS A VILAFRANCA DEL PENEDÉS
Alumne: Àfrica Boleko Ribas Assignatura: Tractament de Residus Sòlids
4
INDEX
1. Introducció.................................................................................................3
2. Gestió de residus sòlids a Vilafranca.......................................................6
2.1 Composició de la bossa d’escombraries............................................8
2.2 Recollida selectiva...............................................................................9
2.3 Recollida de voluminosos..................................................................12
2.4 Recollida en comerços.......................................................................12
2.5 Recollida d’olis vegetals....................................................................13
2.6 Altres recollides.................................................................................13
2.7 L’abocador de runes.........................................................................13
2.8 Servei de neteja viària.......................................................................13
3. Generació de residus...............................................................................15
3.1 Generació de vidre............................................................................15
3.2 Generació de paper...........................................................................16
3.3 Generació d’envasos.........................................................................16
3.4 Generació d’orgànica.......................................................................17
3.5 Generació d’inorgànica....................................................................18
3.6 Generació d’olis vegetals.................................................................19
4. Tractament de residus...........................................................................21
4.1 La deixalleria....................................................................................21
4.2 La planta de compostatge................................................................30
4.3 La planta de selecció........................................................................34
4.4 Tractament de la recollida selectiva...............................................36
5. Els residus industrials............................................................................43
6. Discussió..................................................................................................46
5
1. INTRODUCCIÓ
Vilafranca del Penedès es troba situada a la comarca de l’Alt Penedès. L’Alt Penedès té
una superfície de 592,41 km2 i es troba situada entre la Serralada Pre-litoral i la Serralada
Litoral, amb el Massís del Garraf i la Serra de l’Ordal a l’est i el Massís de Gaià i el Bloc
de Bonastre a l’oest. Al centre de la comarca i formant part de la Depressió Prelitoral,
trobem una plana d’uns 40 quilòmetres de llarg per 15 d’ample. Les comarques veïnes
són el Baix Penedès a l’oest, el Baix Llobregat a l’est, el Garraf al sud i al nord, l’Anoia.
L’Alt Penedès està distribuït en 27 municipis.
Vilafranca del Penedès és la capital de la comarca i té una població de 34855 habitants (a
1 de Gener del 2004 segons l’ajuntament). L’extensió del terme municipal és de 19,63
km2 amb una densitat de població d’aproximadament 1776 habitants per km2. Es troba
ben situada pel que fa a les comunicacions per terra ja que a prop seu passen l’autopista
6
A-2 Barcelona-Tarragona, la N-340 Barcelona-Tarragona i diverses carreteres comarcals
a Igualada, Sant Sadurní d’Anoia, Vilanova, Valls,...
A més del nucli urbà, està format per altres quatre nuclis de població. Tot i ser el
municipi més important de la comarca, el seu terme municipal és dels més petits, ja que
només representa un 3 % de la superfície comarcal. El municipi de Vilafranca inclou les
següents entitats de població:
Població % habitants
El Bordellet 0,069
Molí d’en Rovira 0,679
Les Salines 0,386
Perepau 0,416
Vilafranca 98,450
7
El nucli urbà està constituït per 9 barris diferents on la població s’hi distribueix de la
següent manera:
A una vila com la de Vilafranca del Penedès, des d'un punt de vista d’ecosistema urbà,
entren constantment, a diari, tota una sèrie de materials, d’aliments i matèries primeres
que s’incorporen en els processos de producció i de consum per acabar convertint-se, en
part, en residus. Només una petita fracció d’aquests s’incorporen de nou a les primeres
fases del cicle com a matèries primeres però la majoria s’acaben acumulant durant anys i
anys en abocadors provocant problemes ambientals com l’ocupació de l’espai, la
contaminació dels sòls i el malbaratament de recursos naturals.
A Vilafranca hi podem distingir els següents generadors de residus:
• Domicilis particulars
• Indústries
• Comerços, oficines, bars i restaurants
• Empreses productores de vi
• Construcció
• Neteja de la via pública
8
2. GESTIÓ DE RESIDUS SÒLIDS A VILAFRANCA DEL PENEDÈ S
Què es recull a la vila?
En el següent quadre es resumeixen els diferents tipus de residus que són recollits a la
vila, així com també quina és la seva destinació1,2:
1 Antiga Planta de Compostatge. Els residus que arriben aquí es porten, sense separació i sempre que no es recullin selectivament, a l’abocador d’Hostalets de Pierola. 2 Els residus que entren a la deixalleria són recollits periòdicament per empreses particulars que fan la valorització del residu corresponent. Exceptuant aquelles que per la seva perillositat (fluorescents, piles, dissolvents...) són recollits per la Junta de Residus i traslladats a les Plantes de Tractament.
9
El tipus de recollida i horaris per aquests mateixos residus són:
Servei de recollida
La gestió dels residus municipals a Vilafranca del Penedès és mancomunada amb altres
municipis de la comarca a través de la Mancomunitat Intermunicipal Penedès-Garraf.
Aquesta mancomunitat és l’agrupació de pràcticament la totalitat d’ajuntaments de la
zona (32 entre les dues comarques) per tal d’unificar esforços per a millorar serveis com
la recollida i tractament dels residus i fer front als importants costos que suposa.
En aquest cas, els serveis que ofereix la Mancomunitat de municipis en relació a la gestió
de residus municipals son:
1- La recollida de residus sòlids urbans de caràcter domiciliari.
2- Recollida de mobles i estris vells dipositats a la via pública.
3- Trasllat dels residus a les plantes de tractament de la Mancomunitat.
4- Neteja i desinfecció de contenidors
5- Manteniment de contenidors.
10
A més a Vilafranca la Mancomunitat també ofereix el servei de recollida de la fracció
orgànica, d’envasos, vidre, paper, cartró i mobles.
Segons dades de l’Ajuntament els serveis que s’ofereixen en relació al medi ambient són
els següents:
2.1 Composició de la bossa d’escombraries
Dins les bosses d’escombraries s’hi troba una mica de tot amb quatre components
majoritaris pel que fa al pes: matèria orgànica (més del 50%), paper i cartró (prop del
14%), plàstics i vidre (al voltant del 8 i el 5% respectivament).
11
2.2 Recollida selectiva:
Pel que fa a la recollida selectiva en àrees d’aportació (contenidors al carrer), el nombre
de contenidors en servei és de 1423 distribuïts de la següent manera per zones:
• Barceloneta: 153 (11%) • El Centre: 93 (7%) • Les Clotes: 147 (10%) • L'Espirall: 233 (16%) • Molí d'En Rovira: 94 (7%) • Poble Nou: 275 (19%) • Sant Julià: 250 (18%) • Afores: 15 (1%) • La Girada: 79 (6%) • Sense classificar: 12 (1%) • P.I. Domenys I: 4 (0%) • P.I. Av. de Tarragona: 22 (2%) • P.I. Domenys II: 22 (2%) • P.I. Estació de Mercaderies: 24 (2%)
Pel que fa a les fraccions que es recullen la distribució és la següent:
FRACCIONS No contenidors % total
Inorgànica 692 49
Orgànica 393 28
12
Vidre 128 9
Paper i cartró 110 8
Envasos 100 7
Aquests contenidors són de tipus “iglú”, en el cas del vidre, paper i envasos amb una
capacitat de 2,5 m3 i fets de polietilè d’alta densitat (el 89% del total) o bé poden ser de
gran capacitat, 5 i 9 m3, i metàl·lics (acer galvanitzat en un 9% del total) com és el cas
d’alguns contenidors de paper i cartró. Aquests últims tenen una boca més accessible per
a dipositar el cartró. El 2% restant dels contenidors són soterrats.
A Vilafranca hi ha 5 tipus diferents de contenidors de rebuig:
● El contenidor de matèria orgànica
● El contenidor verd
● El contenidor blau
● El contenidor groc
● El contenidor d'inorgànica
El contenidor de matèria orgànica
Al contenidor de matèria orgànica s’hi pot llençar:
- restes de fruites i verdures
- restes de carn i peix
- pa sec i restes de pastisseria
- closques (d’ou, de marisc, de fruits secs)
- taps de suro, serradures i llumins
- paper de cuina brut i tovallons
- marró del cafè i restes d’infusions
- excrements d’animals domèstics
13
La matèria orgànica és la fracció de més pes de les nostres deixalles. Portar els residus
orgànics a l'abocador és malbaratar un recurs ecològicament molt valuós ja que la matèria
orgànica es pot reciclar fàcilment per mitjà del procés de descomposició en una planta de
compostatge, i després es pot utilitzar com adob en agricultura, jardineria i obres
públiques. A Vilafranca, la matèria orgànica que es recull es porta a la Planta de
Compostatge de Sant Pere de Ribes.
El contenidor verd
Al contenidor verd es poden llençar els envasos de
vidre. És important deixar els envasos dins del
contenidor, haver-los buidat prèviament i no llençar-
hi taps ni xapes.
El contenidor blau
Al contenidor blau es pot llençar el cartró i el paper.
És important deixar els cartrons dins del contenidor,
haver buidat i plegat les caixes i no llençar-hi clips,
grapes o plàstics.
El contenidor groc
És el contenidor per a la recollida selectiva d’envasos lleugers domèstics (plàstics,
llaunes, tetra briks, etc.), és a dir envasos susceptibles d’ús i consum ordinari en
domicilis particulars, oficines, etc. No s’hi poden llençar llaunes d’oli de motor, ni altres
tipus de plàstics com joguines, persianes, cadires, etc. tampoc es poden llençar envasos
industrials ni altres plàstics d’embalatges industrials.
El que es recull en aquest contenidor es porta a la
Planta de Selecció on es separen els diferents
materials (acer, alumini, PE, PET, i diferents tipus de
plàstic) per a reciclar-los posteriorment.
El contenidor d’inorgànica
14
Al contenidor de rebuig, es pot llençar la resta de
residus com ara bolquers i compreses, articles de
pell, restes de ceràmica, restes d’escombrar, la
terra dels gats, cendra, burilles de cigarreta, etc.
2.3 Recollida de voluminosos
De la recollida de voluminosos, mobles de fusta, electrodomèstics i altres andròmines
s’en fa càrrec, a Vilafranca del Penedès, l’empresa FOCSA. L’equip material i humà que
s’encarrega del servei és de: 1 camió de recollida i 2 persones.
Aquest servei s’ofereix tot l’any, els dimecres de cada setmana, però s’ha de concertar
prèviament posant-se en contacte amb l’ajuntament al departament de Serveis Ciutadans.
Un cop concertat el servei, la recollida es fa porta a porta i al carrer, és a dir que no entren
al domicili. La recollida també es fa càrrec d’aquells objectes voluminosos que són
abandonats al carrer sense concertar-ne la seva recollida.
De mitjana es podria dir que setmanalment aquest servei funciona unes 8 hores, que
representa unes 60 sortides setmanals (concertades i sense concertar). Al cap de l’any
això suposa una quantitat aproximada de 170 tones recollides amb aquest servei, a part
dels recollits a la deixalleria.
Els mobles recollits són transportats directament a l’abocador d’Hostalets de Pierola.
2.4 Recollides en comerços
Les piles es recullen en petits contenidors que es troben a comerços, escoles, edificis
municipals, etc i que són facilitats per la Junta de Residus que s’en fa càrrec també de la
seva recollida i transport fins a la planta de tractament de Pont de Vilomara. També es
poden dur a la deixalleria municipal.
15
En cada barri de Vilafranca hi ha una sèrie de comerços on també es poden deixar els
fluorescents i medicaments caducats.
2.5 Recollida d’olis vegetals residuals
L'oli vegetal recollit, un cop refinat i lliure d'impureses, pot ser utilitzat tant per a la
fabricació de sabons i productes cosmètics com per la fabricació de biodiesel. Per això a
Vilafranca s’han instal·lat punts de recollida d’oli a diversos mercats, supermercats i a la
deixalleria.
La recollida d’olis vegetals residuals a grans generadors com ara restaurants, bars,
col·legis, escoles, hotels, hospitals o d’altres cuines professionals poden reciclar l’oli
residual trucant a l’empresa Nou Set.
2.6 Altres recollides
També es fan recollides de paper i cartró pels comerços del centre. Els dies de recollida
sota aquestes condicions són dimarts, dijous i divendres. Cal deixar els cartrons (lligats,
nets i lliures d’altres residus) davant la porta de l’establiment de 12:00 a 14:00 h.
2.7 L’abocador de runes
La runa es pot portar a l'abocador de runes d'Olèrdola, però s’ha de trucar prèviament a
l'empresa gestora per tal de disposar d'un número d'identificació.
En casos d'obres menors, i fins a un màxim d’1 m3, també es pot portar a la deixalleria.
La runa no ha de contenir papers, fustes, llaunes, ferralla, etc. i, en el cas de portar-la a la
deixalleria, el ciment i el guix han d'anar ensacats.
2.8 Servei de neteja viària
El servei de Neteja viària de dia a Vilafranca del Penedès està actualment a càrrec de
URBASER.
El servei contempla:
• Neteja dels carrers i places, amb diferent freqüència, segons la zona o barri.
- Centre de la vila: de dilluns a diumenge.
- Poble Nou, Sant Julià, les Clotes i l’Espirall: cinc dies per setmana.
16
- Molí d’en Rovira: tres dies per setmana.
• Neteja de les zones enjardinades.
• Recollida de les papereres instal·lades a la via pública.
• Substitució de les bosses dels contenidors d’excrements de gossos.
• Neteja dels mercats municipals i el mercat de la plaça de Sant Joan.
• Mercat dels dissabtes
• Vies i espais oberts de la zona esportiva.
• Zones industrials, residencials i aparcament de vehicles de Sant Julià.
• Recollida d’animals morts.
• Neteja del voltant dels contenidors (menys cartró)
• Neteges especials (Festes, fires,...)
Per tal de reforçar la neteja dels carrers i a més conscienciar a la gent de la seva
responsabilitat en mantenir-los nets, s’ha fet una campanya a Vilafranca del Penedès per
la recollida dels excrements dels gossos i s’han col·locat a disponibilitat dels
vilafranquins, contenidors especials, a part de les papereres normals, per dipositar-hi
aquests excrements.
3. GENERACIÓ DE RESIDUS
17
3.1 Generació de vidre
La següent taula indica com han anat variant els quilograms de vidre que s’han dipositat
en els contenidors de recollida selectiva.
Any Kg de vidre
anual Habitants Mitjana de Kg per
persona i mes % d'increment
1993 141720 28116 0,42 1994 204580 28240 0,60 43,72 1995 223890 28457 0,66 8,60 1996 283670 28634 0,83 25,92 1997 266960 29201 0,76 -7,72 1998 306510 29718 0,86 12,82 1999 334800 30219 0,92 7,42 2000 399790 31178 1,07 15,74 2001 481840 32166 1,25 16,82 2002 497020 33502 1,24 -0,96 2003 552800 34855 1,32 6,91
Es pot observar que la quantitat de vidre reciclat augmenta cada any d’una manera
gairebé lineal baixant només l’any 1997.
D’una manera més gràfica:
0
100 000
200 000
300 000
400 000
500 000
600 000
1993 1995 1997 1999 2001 2003
Kg de vidre recollit
3.2 Generació de paper
Any Kg paper Habitants Kg/Persona/any % increment
18
1994 156946 28240 5,56 1995 154525 28457 5,43 -2,29 1996 154580 28634 5,40 -0,58 1997 232160 29201 7,95 47,27 1998 292810 29718 9,85 23,93 1999 331720 30219 10,98 11,41 2000 438489 31178 14,06 28,12 2001 479540 32166 14,91 6,00 2002 570952 33502 17,04 14,31 2003 647121 34855 18,57 8,94
En nou anys la quantitat de paper reciclat s’ha fet quatre vegades major. Els tres primers
anys es veu que la quantitat de paper recollida es va mantenir gairebé constant (amb
tendència a la baixa) alhora que la població anava creixent (la qual cosa va suposar la
disminució del % d’increment); però des de l’any 1997 es pot dir que aquest tipus de
reciclatge ha anat creixent.
0100 000
200 000
300 000
400 000500 000
600 000700 000
1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003
kg de paper i cartró recollits
3.3 Generació d’envasos
Any Kg envasos Habitants Kg/Persona/any % increment
1996 5120 28634 0,18 1997 15289 29201 0,52 192,82 1998 15200 29718 0,51 -2,31 1999 18398 30219 0,61 19,03 2000 83981 31178 2,69 342,43 2001 125 460 32166 3,90 44,80
19
2002 156 095 33502 4,66 19,46 2003 181 265 34855 5,20 11,62
En aquest cas no hi ha dades d’abans del 1996, ja que abans d’aquest any no es feia
recollida selectiva d’envasos (llaunes i plàstics). També es pot observar clarament
l’augment que es va produir els anys 1997, 2000 i 2001 com en els casos anteriors. La
recollida d’envasos és una de les que més augmenten cada any.
0
50 000
100 000
150 000
200 000
1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003
Kg d'envasos recollits
3.4 Generació d’orgànica3
Any Kg fracció orgànica Habitants
Mitjana de Kg per Persona i
mes %
d'increment
2000 291975 31178 0,78040 2001 1436510 32166 3,72161 2002 1500000 33502 3,73112 0,26 2003 1392920 34855 3,33027 -10,74
Es pot apreciar la disminució en el reciclatge d’aquesta fracció. Això es podria entendre
com que la separació d’aquesta fracció pels usuaris resulta ser cada vegada més feixuga i
incòmoda.
3 Les dades de l’any 2000 corresponen al període comprés entre els mesos de juliol a desembre.
20
0
500 000
1 000 000
1 500 000
2000 2001 2002 2003
kg de fracció orgànica
*
* Implantació parcial de la recollida
3.5 Generació d’inorgànica
Anys Tones anuals Habitants
Mitjana de Kg. per persona i dia
% d'increment
1986 7632 26665 0,78 1987 6533 27402 0,65 -16,70 1988 9047 27508 0,90 37,95 1989 10646 27642 1,06 17,10 1990 11597 27818 1,14 8,24 1991 12507 27806 1,23 7,89 1992 12863 28017 1,26 2,07 1993 12598 28116 1,23 -2,41 1994 11038 28240 1,07 -12,77 1995 11092 28457 1,07 -0,28 1996 11965 28634 1,14 7,20 1997 12698 29201 1,19 4,07 1998 12660 29718 1,17 -2,03 1999 13712 30219 1,24 6,51 2000 13014 31178 1,14 -8,01 2001 11860 32166 1,01 -11,67 2002 12528 33502 1,02 1,42 2003 13197 34855 1,04 1,25
En aquest cas s’observa com aquest tipus de separació presenta una fluctuació molt gran
d’any a any. Tenint en compte les dades obtingudes anteriorment per a la fracció orgànica
21
es podria dir que els usuaris encara no estan gaire familiaritzats amb la separació d’
ambdues fraccions.
0
2000
4000
6000
8000
10000
12000
14000
1986 1988 1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002
kg de fracció inorgànica
3.6 Generació d’olis vegetals
La següent taula indica la quantitat de litres aportats en els darrers anys per la gent a la
deixalleria.
Any Litres Aportacions Visites Oli/aportació 1995 33 23 1468 1,435 1996 572 63 3845 9,079 1997 582 - 4621 - 1998 752 - 6006 - 1999 960 - 7013 - 2000 1520 220 8129 6,909 2001 1871 268 10348 6,981 2002 1350 240 11197 5,625
22
0
200
400
600
800
1000
1200
1400
1600
1800
2000
1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002
litres d'oli vegetal recollits
23
4. TRACTAMENT DE RESIDUS
4.1 La deixalleria
Les deixalleries, també anomenades punts nets o ecoparcs, constitueixen uns equipaments
molt útils per lliurar per separat aquells residus que es produeixen a la llar i que, per la
possibilitat de tornar-los a aprofitar o per la necessitat de sotmetre’ls a un tractament
específic, convé que els usuaris els lliurin selectivament.
La deixalleria de Vilafranca del Penedès funciona com a tal des de l’any 1995. És de
tipus C i està ubicada al costat de la Planta de tractament i selecció de la Mancomunitat
Penedès-Garraf, amb accessos des de la carretera. La deixalleria de Vilafranca del
Penedès té els següents municipis adscrits: Olèrdola, Les Cabanyes i Pacs del Penedès.
Els residus dipositats als contenidors d’aquesta instal·lació són recollits per gestors de
residus autoritzats que els valoren o els eliminen de manera correcta. L’any 2003 la
deixalleria va rebre més de 2250 tones de residus.
La gestió està a càrrec de Ambientalia S.A. i hi treballa una persona fixa encarregat de la
deixalleria per tal d’atendre als usuaris, i un coordinador. L’any 2000 va rebre al voltant
de 150000 visites.
En els darrers anys l’evolució de visites ha estat la següent:
0
5.000
10.000
15.000
visi
tant
s
1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003
Nombre de visites a la deixalleria
24
Mentre que la relació d’entrades i sortides ha estat la següent:
Anys Entrades %
increment 1995 1468 1996 3845 161,920981 1997 4621 20,1820546 1998 6006 29,9718676 1999 7013 16,7665668 2000 8129 15,9133039 2001 10348 27,2973305 2002 11197 8,20448396 2003 14663 30,95472
Anys t sortides kg recuperats kg no recuperats
1995 274,8 1996 619,8 1997 724,4 1998 1007,9 1999 1114,8 2000 1394,8 386347 1008453 2001 1883,9 539367 1344533 2002 1967 643968 1327383 2003 2295,45 715070 1580380
0
500
1000
1500
2000
2500
1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003
residus recollits a la deixalleria (tones)
El servei de la deixalleria s’ofereix als particulars donats d’alta al padró municipal, així
com a comerços, oficines i tallers i petites indústries amb llicència d’activitats
econòmiques als municipis adscrits.
25
Els usuaris de la deixalleria han de tenir en compte que:
♦ En el moment de l’entrada al recinte cal formalitzar la fitxa de control a recepció i
informar del material que es porta.
♦ L’usuari caldrà que s’identifiqui amb nom, cognom i procedència del residu (particular,
taller, comerç, ajuntament, etc...).
♦ Els materials s’han de deixar al contenidor corresponent seguint els cartells indicadors.
♦ Cal evitar que quedin restes al terra i al voltant dels contenidors. Si cau quelcom
s’haurà de recollir i dipositar al contenidor adient.
♦ Els residus especials es lliuraran a l’encarregat de la deixalleria per tal de que els
dipositi al contenidor més adient. Aquests es lliuraran amb la màxima informació pel que
fa a la composició i/o característiques del residu.
Residus admissibles
Els usuaris de la deixalleria podran aportar, prèviament classificats, els següents
materials:
Residus municipals especials:
♦ Fluorescents i làmpades de vapor de mercuri (s’haurà d’evitar que es trenquin en
manipular-los).
♦ Pneumàtics (s’entén com a tal només la coberta de cautxú).
♦ Bateries (s’han d’emmagatzemar en un lloc tancat i ventilat, i s’ha d’evitar que es
vessin els líquids que contenen).
♦ Residus especials en petites quantitats. Àcids, bases, dissolvents, sòlids/pastosos
(pintures, vernissos, coles, ceres, ...), fitosanitaris, cosmètics i medicaments, aerosols,
productes comburents, productes particulars (radiografies, termòmetres, productes no
identificats,...), olis no regenerables, tòners, filtres d’oli, i envasos de plàstic o metàl·lics
que hagin contingut substàncies tòxiques. No s’han de barrejar materials diferents.
♦ Piles (tots els tipus junts).
♦ Electrodomèstics amb CFC (s’ha d’evitar el trencament del circuit de refrigeració en
manipular-los).
♦ Oli mineral usat (no s’han de barrejar amb olis de característiques diferents i s’han
d’evitar vessaments al terra).
26
♦ Olis vegetals
♦ Altres (segons el model de gestió adoptat).
Residus municipals valoritzables:
♦ Envasos lleugers
♦ Vidre (envasos, vidre pla, ampolles de cava senceres, etc.).
♦ Paper i cartró
♦ Alumini
♦ Metalls
♦ Plàstics
♦ Fusta (neta i bruta)
♦ Roba
♦ Electrodomèstics
♦ Aparells electrònics, ordinadors, televisors...
♦ Voluminosos: mobles, matalassos, etc.
♦ Residus verds: restes de poda i de jardineria.
♦ Altres residus (segons el model de gestió adoptat).
Els contenidors on dipositar els diferents materials han d’estar senyalitzats mitjançant
logotips explicatius.
Residus no admissibles
En cap cas s’acceptaran a la deixalleria els següents materials:
♦ Residus barrejats
♦ Matèria orgànica
♦ Residus industrials
♦ Residus radioactius
♦ Amiant (fibrociment, aïllaments, paviments rasos...)
♦ Extintors, bombones de gas...
Per materials no especificats en cap llista, l’ens local tindrà capacitat per acceptar o no el
material a la deixalleria o en tot cas ha de facilitar alternatives pels materials no admesos.
27
RESIDUS ADMISSIBLES I QUANTITATS MÀXIMES ADMESSES
Voluminosos + plàstics no valoritzables (Destí final abocador)
Mobiliari
Catifes
Poliestiré
Matalassos (llana i escuma)
Maletes
Mobiliari de vímet
Andròmines
Fulles de palmera
En general tot tipus de material de difícil classificació.
Quantitat màxima acceptada...............................................................2 m3 (aprox.)/dia
En el cas del mobiliari en bon estat els encarregats de les deixalleries podran lliurar-los a
qui els demani, sota el control de l’ajuntament corresponent, el qual tindrà la potestat de
decidir i reglamentar la forma de lliurament.
Envasos lleugers domèstics
PVC .- botelles d’aigua, de vi i vinagre, ....
PE (alta i baixa densitat).- garrafes d’aigua, de vi, bosses...
PET.- botelles de begudes
ENVASOS TETRA-BRIK o semblants .- s’accepten tots els tipus
ENVASOS METÀL.LICS .- llaunes de conserva, llaunes de begudes...
♦ No s’ha d’admetre envasos amb un capacitat superior als 10 litres, si són més grans i en
petites quantitats (màxim 3 unitats) cal dipositar-los amb la resta de plàstics.
♦ Els envasos molt bruts aniran al contenidor de voluminosos.
♦ Els envasos que han contingut productes tòxics aniran amb els residus especials en
petites quantitats.
Altres plàstics
PLÀSTIC FILM .- pel·lícula plàstica, pel·lícula plàstica amb bombolles...
28
RESTA DE PLÀSTICS .- qualsevol producte plàstic no especificat anteriorment
(joguines, tubs, bidons de més de 10 litres i menys de 25 litres només a particulars màxim
3 unitats, encenalls d’embalatge, parafangs de cotxe, etc).
Quantitat màxima acceptada..................................................................................2 m3
Electrodomèstics amb CFC
Neveres i aparells d’aire condicionat amb CFC
Quantitat màxima acceptada.........................................................................sense límit
Ferralla i metalls
ELECTRODOMÈSTICS .- tot tipus d’electrodomèstic de la línia blanca (cuines, forns,
rentadores, termos, calderes...)
FERRALLA .- tot tipus de peces metàl·liques (tubs, llantes de cotxe, cadires metàl·liques,
marcs o portes de ferro o alumini, bicicletes, somiers, etc).
Quantitat màxima acceptada.........................................................................sense límit
Vidre
ENVASOS .- envasos de vidre en general, completament buits
VIDRE PLA .- provinent de finestres, separadors, etc.
EL VIDRE LAMINAT I PROTEGIT .- vidres de cotxes, vidres amb filaments metàl·lics
i miralls.
BOTELLES DE CAVA .- s’ubicaran dins el contenidor (gàbia) de forma horitzontal.
Quantitat màxima acceptada........................................................................sense límit
Paper i cartró
Tot tipus de revistes, diaris, capses i envasos de cartró. Les capses estaran degudament
plegades i sense restes d’altres materials (plàstics, poliestirè, etc.)
Quantitat màxima acceptada.........................................................................sense límit
Tèxtil
29
Tot tipus de roba neta en el millor estat possible (camises, pantalons, jerseis, llençols,
sabates aparellades, etc). Tindran una recollida específica, en cas de que la roba estigui en
mal estat anirà al contenidor de voluminosos.
Quantitat màxima acceptada.........................................................................sense límit
Fusta
Tot tipus de fusta tant natural com tractada (pintada, melanines, marcs de finestres,
mobles de cuina, persianes) i troncs de més de 10 cm de diàmetre.
Quantitat màxima acceptada..................................................................................2 m3
Runes
Procedents d’obres menors. Les runes no han de contenir papers, fustes, llaunes, ferralla,
etc. El ciment i el guix aniran ensacats.
Quantitat màxima acceptada.....................................................................1 m3 (aprox.)
Jardineria
Tot tipus de restes vegetals procedents de poda, esporga, etc. No s’acceptaran restes de
vegetals derivats de l’agricultura.
Els troncs màxim 10 cm de gruix , 1,5 metres de llargària i nets de branques. Les restes
de palmera aniran a voluminosos.
Les quantitats admeses podran ser ampliades excepcionalment.
Quantitat màxima acceptada..................................................................................2 m3
Olis
OLIS MINERALS. Els procedents del canvi d’oli de vehicles de particulars. Els olis
procedents dels tallers mecànics no s’admetran en cap cas.
OLIS VEGETALS. Els procedents del consum domèstic i hosteleria.
Quantitat màxima acceptada.........................................................................sense límit
Piles
30
PILES NORMALS. Recollida en contenidor específic.
PILES BOTÓ. Recollida en contenidor específic.
Només s’acceptaran de particulars.
Quantitat màxima acceptada......................................................................5 kg (aprox.)
Bateries
Tot tipus de bateries d’automoció, telefonia, etc.
Quantitat màxima acceptada.........................................................................sense límit
Il·luminació
FLUORESCENTS. Tot tipus de fluorescents tant en forma com mida.
L’emmagatzematge es farà en contenidors específics i en vertical.
LÀMPADES DE MERCURI. Tot tipus de làmpades. La recollida es guardarà dins el
magatzem.
Només s’acceptaran de particulars.
Quantitat màxima acceptada...........................................................................15 unitats
Productes especials
Únicament s’acceptaran el productes especials que a la vegada admet l’empresa UTE de
Montmeló i que són els següents:
♦ Productes àcids
♦ Productes bàsics
♦ Dissolvents líquids
♦ Sòlids pastosos
♦ Olis no regenerables
♦ Productes fitosanitaris
♦ Cosmètics
♦ Aerosols
♦ Productes comburents
♦ Productes particulars (no identificats)
♦ Cartutxos de tòners
31
♦ Filtres d’oli
♦ Envasos de plàstic o metàl·lics que hagin contingut substàncies tòxiques.
Es guardaran dins el magatzem, separant els productes àcids i bàsics de la resta.
No s’acceptaran els envasos d’aquests productes sense tapa o deteriorats.
Quantitat màxima acceptada...................................................................35 litres/35 kg
Pneumàtics i càmeres
Tot tipus de pneumàtic sense la llanta, excepte els de tractor i camió, així com els
procedents de tallers mecànics i distribuïdors.
Quantitat màxima acceptada..........................................................................sis unitats
Electrònics
Es consideren aparells electrònics els següents:
Televisors *.................................................................contenidor de voluminosos
Vídeos..................................................................................contenidor de ferralla
Telèfons mòbils......................................................................contenidor específic
Material informàtic *...................................................contenidor de voluminosos
Altres tipus...............................................segons composició al contenidor adient
* Properament els televisors i el material informàtic tindran un contenidor específic de
recollida i selecció.
Quantitat màxima acceptada.......................................................................sense límit
Cable elèctric
Tot el procedent de les aportacions dels usuaris, així com el cable propi dels
electrodomèstics.
Quantitat màxima acceptada.........................................................................sense límit
4.2 La planta de compostatge
32
Aquest servei és ofert a la ciutat de Vilafranca a través de la Mancomunitat
Intermunicipal Penedès-Garraf a la planta de compostatge de Sant Pere de Ribes.
El disseny i la construcció de la planta de compostatge de Sant Pere de Ribes s'ha fet
considerant uns requeriments adients per tal de realitzar totes les fases del tractament de
la fracció orgànica, provinent de la recollida selectiva dels residus sòlids urbans, amb la
total garantia de màxima racionalitat en l'aprofitament i gestió dels residus. Totes les
fases dels procés de tractament de la matèria orgànica es duen a terme en naus tancades i
amb les seves corresponents instal·lacions d'extracció i depuració d'aire.
La capacitat de tractament de la Planta de compostatge de Sant Pere de Ribes és de 20000
tones/any de matèria orgànica recollida selectivament. L’espai total ocupat per la planta
de compostatge és d’uns 19200 m2 dividits en:
♦ Àrea de recepció i accessos: a l’entrada de la planta, a la zona de bàscula, es disposa
d’un edifici corporatiu de dues plantes amb les oficines d’administració i atenció al
públic, sala de reunions, aula mediambiental, laboratori, vestidors, sala-menjador, etc.
♦ Nau de recepció, pretractament i sala de control: per a la recepció, condicionament i
pretractament de la fracció orgànica i de la fracció vegetal. El pretractament consta d’una
tremuja de càrrega, cintes transportadores, un garbell rotatiu, un homogeneïtzador per a
les fraccions orgànica i vegetal. El material homogeneïtzat és conduït a la zona de
replegament per a la seva càrrega en els túnels i el rebuig del pretractament de la fracció
orgànica és conduït bé cap a un compactador per al seu transport a abocador controlat o
bé a la zona de replegament de material per fer un tractament del mateix.
♦ Nau de túnels, maduració, sala de ventiladors i biofiltre: en aquesta nau hi ha els sis
túnels per a la fermentació dels residus orgànics, la zona de maduració on és voltejat
periòdicament el material compostat; posteriorment el material ja estabilitzat es passa per
la instal·lació de refinat.
33
♦ Nau de refinat del compost: la maquinària del procés de refinat del compost consta
d’una tremuja de càrrega, cintes transportadores, un garbell rotatori, un aspirador de
plàstic film i una taula densimètrica.
♦ Nau de magatzem i expedició del compost: destinada a magatzem i càrrega del
compost.
ESQUEMA OPERATIU DE LA PLANTA DE COMPOSTATGE
ETAPA FASE OPERATIVA
Recepció Recepció. Pesada. Descàrrega en nau de recepció i procés.
Pretractament
Trituració de la fracció vegetal. Pretractament de la matèria orgànica (separació mecànica d’impureses, garbell rotatori i electroimant). Barreja de la fracció orgànica amb la fracció vegetal.
Tractament
Descomposició en túnels. Maduració. Sistema d’oxigenació i humectació. Control dels paràmetres de procés.
Post-tractament Procés de refinat. Emmagatzematge. Transport i aplicació.
La durada mínima prevista per a realitzar el compostatge de la matèria orgànica varia
entre vuit i deu setmanes; a les primeres dos setmanes té lloc la fase de descomposició en
el túnel, després del període de descomposició, el material en procés de compostatge és
transportat a la zona de maduració per a dur a terme aquesta fase (les restants 6/8
setmanes), periòdicament, el compost en maduració és voltejat amb màquina i regat per
tal d'airejar-lo i humitejar-lo.
Finalitzat el procés de maduració es procedeix, mitjançant els equips previstos en la
planta (garbell rotatiu, taula densimètrica i separador de plàstics film), al refinat de la
matèria orgànica, per tal de separar el màxim d'impureses, homogeneïtzar l'aspecte del
compost i separar-ne les restes de fracció vegetal de major grandària, que s'hauran de
reutilitzar en un altre cicle de compostatge.
34
Les impureses que constitueixen el rebuig d'alta densitat com pedretes, fragments de
vidres, etc. i les del rebuig de baixa densitat com fragments de plàstic, filaments de teixits
sintètics, etc., són conduïdes també com el rebuig primari a un abocador autoritzat.
El sistema de tractament de l'aire provinent dels túnels i de les naus, consta d'un scrubber
d'aigua, una torre de refrigeració i un biofiltre. El biofiltre es realitza fent servir capes
alternes de material orgànic ja compostat de diferents granulometries i d'altres materials
absorbents.
El control del procés es realitza a través d'un programa de gestió que presenta, de manera
gràfica i numèrica, totes les mesures de les variables, a la pantalla de l'ordinador es
mostra un sinòptic de visió general del funcionament de tota la planta amb els valors de
les variables més significatives, a partir d'aquesta pantalla, es poden sol·licitar en
diferents passos nous sinòptics més detallats de cada túnel i naus.
Durant la fase de descomposició de la matèria orgànica dins del túnel, l'ordinador mostra
en tot moment els paràmetres fixats, la temperatura del material, el percentatge d’oxigen
dins del túnel i l'activitat del sistema de ventilació. Igualment, el programa informàtic
enregistra les dades i les mostra numèricament i gràficament. En funció de les lectures
que proporcionin els sensors i els paràmetres fixats, el programa ordena la ventilació i/o
el reg dins del túnel, de manera que el procés de compostatge es desenvolupi de manera
totalment controlada.
EL COMPOST, PROPIETATS I APLICACIONS
El compost procedeix del tractament adequat de la matèria orgànica obtinguda de la
recollida selectiva de la fracció orgànica dels residus sòlids urbans, amb la transformació
biològica controlada de la matèria orgànica practicada en determinades condicions
d'humitat, temperatura i aireig, en resulta un adob orgànic o humus de característiques
molt peculiars i interessants que poden donar-li, al compost, un lloc destacat en la
fertilització dels nostres camps i sòls.
Cal destacar també un altre aspecte a tenir en compte en els adobs orgànics i és la
transformació que afecta el sòl com a suport físico-químic en relació a la higroscopicitat,
el poder de retenció de l'aigua, la capacitat del camp, el pH i altres característiques que
afecten a la fertilitat actual i de reserva, totes dues essencials.
35
Com a resum de les propietats del compost podem dir que:
♦ Té un doble caràcter d'esmena i adob orgànic.
♦ És asèptic, lliure de bactèries patògenes.
♦ Té un elevat contingut en matèria orgànica, evitant el desgast natural i l'empobriment
de les terres, restaurant el seu vigor i les millors condicions de fertilitat.
♦ Condiciona i manté les característiques necessàries del terreny de conreu, harmonitzant
les condicions físiques i biològiques dels sòls, estalviant fertilitzants.
♦ Aporta el substrat adequat per als microorganismes beneficiosos per al procés del sòl.
♦ És portador de la quantitat suficient d'oligoelements (Na, Fe, Mn, Cu, Zn, Mg, etc.) per
tal d'evitar malalties que la manca d'aquests elements pot originar als conreus.
♦ Els seus elements nutritius estan en forma d'humus, fàcilment assimilables.
♦ Beneficia les terres de compactació excessiva i especialment les argiloses, contribuint a
fer més esponjosa la textura del terreny, i facilita la seva laboriositat.
♦ Millora el règim de distribució de l'aigua al sòl.
♦ Augmenta el poder de retenció i absorció de l'aigua de la pluja.
♦ Als conreus on només s'han fet servir fertilitzants químics fa augmentar la
productivitat, al mateix temps que disminueix la quantitat de fertilitzant químics a
utilitzar.
ANÀLISI DE MOSTRES DE LA PLANTA DESCOMPOSTATGE DE SANT PERE DE RIBES Data de la mostra 18-07-01 13-09-01 Ph 7,71 7,83
CE dS/m 9,64 8,82
% Humitat 15,69 25,7
ppm N-NH4 soluble en H2O 650 1052
ppm N-NO3 48 30
% M.O.T. 68,06 66,5
% N org. 2,41 1,87
C/N 13,7 17
4.3 La planta de selecció
36
La capacitat de selecció d'envasos de la Planta de Triatge de Vilafranca del Penedès és de
4 tones/hora.
L'espai total ocupat per la planta de selecció és d'uns 15.000 m2 distribuïts en:
♦ Nau de recepció d'envasos: aquesta nau de recepció disposa d'una fossa de 600 m3 per a
la recepció d'envasos procedents de la recollida selectiva.
♦ Edifici de serveis generals: consta de tres plantes.
♦ Nau de transvasament i magatzem de material recuperat: a més de la zona destinada a
transferència i magatzem de material recuperat hi ha la cabina de selecció principal, amb
dues línies de selecció, així com tota la maquinària destinada al condicionament dels
materials recuperats i les cintes transportadores que alimenten el compactador de
transferència.
♦ Nau del garbell rotatiu i de la selecció prèvia: nau de selecció parabòlica on hi ha
instal·lat el garbell rotatiu i la cabina de triatge previ.
♦ Nau del compactador de rebuig: també de secció parabòlica com l'anterior, en aquesta
nau és on hi ha instal·lat el compactador de transferència.
ESQUEMA OPERATIU DE LA PLANTA DE SELECCIÓ
ETAPA FASE OPERATIVA
Recepció i control Identificació dels vehicles de recollida, pesada i control del tipus de material que transporten i descàrrega en nau de recepció i/o transferència
Alimentació i línia de
selecció
Amb el pont grua equipat amb cullera bivalva o la pala carregadora, el material a seleccionar és descarregat a la tremuja del transportador de plaques, que alimenta la línia de triatge previ.
Selecció prèvia A la cabina de triatge previ, es retiren els voluminosos i es recupera el paper i cartró, la ferralla voluminosa i el vidre.
Obridor de bosses Els materials que continuen el circuit passen a través d'un obridor de bosses per facilitar la separació granulomètrica
37
del material.
Separació granulomètrica
Els materials passen a través d'un garbell rotatiu de doble malla, i se n'obtenen tres fraccions diferenciades. La fracció de materials fins (que passen per la malla de 60 mm) és conduïda al compactador de rebuig. La fracció de materials mitjans (que no passen per la malla de 60, però sí que ho fan per la malla de 120) es condueix a la línia de selecció de la fracció mitjana. La fracció de materials grans (que no passen per la malla de 120) es condueix a la línia de selecció de la fracció gran.
Selecció principal
Les dues fraccions anteriors (mitjana i gran) passen a la cabina de selecció principal, on hi ha dues línies de selecció, en les quals s'extreuen manualment els diferents productes: polietilè d'alta densitat, PET, tetra brik, paper-cartró, plàstic film, etc., els metalls fèrrics es separen mitjançant el separador electromagnètic i els no fèrrics amb un separador inductiu per corrents de Foucault.
Condicionament dels
materials seleccionats
Els materials seleccionats manualment són recollits en unes sitges que descarreguen automàticament a la cinta transportadora que alimenta a la premsa per fer bales del material; els materials fèrrics i no fèrrics són premsats en l'altra premsa específica per a aquest tipus de materials. A continuació els materials premsats són estibats en el magatzem per a la seva expedició als recuperadors.
Expedició del rebuig
Tot el material que va a parar al compactador es premsa i forma una massa de rebuig que es carrega automàticament a l'interior d'un vehicle semiremolc especial, dotat amb un sistema de pis mòbil, que transporta el residu a un centre d'eliminació degudament autoritzat. El compactador recull els fluxos de rebuig següents: fracció fina procedent del garbell giratori, els rebuigs de la fracció mitjana i gran provinents de la cabina de selecció principal.
4.4 Tractament de la recollida selectiva
38
Els objectius que perseguim quan reciclem són:
- Reduir el volum d’escombraries que van a tractament final
- Reduir el consum de primeres matèries, aigua i energia
- Reduir el consum de recursos naturals
- Disminuir la contaminació atmosfèrica i de les aigües
- Protegir l’entorn
L'any 1985, la Mancomunitat Intermunicipal del Penedès i el Garraf va fer un primer pas
per donar un nou tractament als residus municipals generats en aquestes dues comarques
basat en la recuperació dels materials. Amb l'entrada en funcionament de la Planta de
Recuperació de Residus de Vilafranca del Penedès, es va iniciar la recuperació d'alguns
materials de les nostres deixalles domèstiques i el compostatge de la brossa orgànica,
segregada en el procés de selecció d'aquesta instal·lació.
Residu Mínim és una experiència de recollida selectiva integral en origen de residus
municipals, basada en criteris ecològics i la participació ciutadana que s'està aplicant en
els municipis de l'àmbit de la Mancomunitat Intermunicipal del Penedès-Garraf, gràcies a
la unificació d'esforços dels ajuntaments dels 32 municipis mancomunats de les dues
comarques.
Residu Mínim es basa en els següents criteris generals per tal d'aconseguir els objectius
que es proposa assolir:
· Aplicar la jerarquia ecològica:
Evitar/minimitzar/reduir els residus innecessaris (les llaunes de beguda, les ampolles
de plàstic i en general tots els productes d'un sol ús).
Reutilitzar tot allò que pugui tornar a fer servei (els envasos de vidre retornable, el paper
per les dues cares...).
Reciclar tot allò que es pot transformar per a un altre ús (compostar la matèria orgànica,
reciclar el paper i el vidre...).
· La màxima recuperació de materials, i així evitar el malbaratament de recursos.
· La separació en origen de la fracció orgànica per obtenir un compost de qualitat i lliure
de tòxics i per facilitar la recuperació de materials inorgànics.
39
· La responsabilització: cal que les persones ens responsabilitzem individualment i
col·lectivament de les escombraries que produïm i, així, evitar qualsevol efecte negatiu en
el medi o en la salut.
· La participació ciutadana en les recollides selectives i en l'adquisició de nous hàbits de
consum.
· La simplicitat tecnològica en les instal·lacions de transformació (compostatge) o triatge
dels materials.
Fraccions reciclables
Com ja s’ha vist anteriorment una part important dels residus sòlids urbans està
constituïda per materials que poden ser seleccionats amb facilitat i constitueixen matèries
primeres recuperables: paper, vidre, envasos,....També existeixen una sèrie de residus que
per la seva composició estan catalogats com a especials i que per tant necessiten separar-
se de la resta de deixalles per rebre un tractament correcte o permetre el reciclatge
d’algun dels seus components.
Distingim entre:
- Residus municipals no especials: paper, vidre, envasos lleugers
- Fracció orgànica
- Residus municipals especials: són residus que per la seva composició química han
de ser gestionats d’una manera diferenciada, perquè poden suposar un risc pel
medi ambient o la salut de les persones com ara piles o medicaments.
4.4.1 Tractament del vidre
Fa uns anys gairebé totes les begudes es comercialitzaven en envasos de vidre retornable.
Actualment hi ha molt pocs productes que conservin aquest envàs i per tant, la quantitat
de vidre que es llença és cada vegada més important. A Catalunya, es calcula que el vidre
representa un 8% dels residus municipals.
El procés de reciclatge del vidre consisteix en un cicle que comença quan es fabrica el
vidre, i és posat al mercat com a envàs. Una vegada acabat el seu ús com a recipient, es
diposita en els contenidors de recollida selectiva, d’aquí passa a una planta de tractament,
on es neteja. El següent procés és la trituració i la depuració de les restes metàl·liques,
40
papers i suros. En aquest punt es barreja amb arena, sosa i calç, per després portar-ho a
fundició. D’aquí ja se n’obté un vidre totalment reciclat i llest per a ser usat de nou.
Beneficis del reciclatge
♦ Estalvia recursos (un kg de vidre recollit substitueix 1,2 Kg de matèries verges).
♦ Estalvia energia
♦ Disminueix la contaminació atmosfèrica en un 20% i de les aigües en un 50%.
♦ Disminueix el volum dels residus municipals. El vidre representa un 8% en pes de les
nostres deixalles.
4.4.2 Tractament del paper
Més de la meitat del paper que consumeix cada persona per any va a parar a les
escombraries. Les restes de paper i cartró representen aproximadament el 26% en pes
dels residus de Catalunya. El paper i cartró són materials fàcilment recuperables, sempre
que no estiguin bruts o barrejats amb altres materials.
El cicle del paper no és infinit com el del vidre ja que a mesura que passa el temps les
fibres es van fent malbé fins arribar a deixar de ser reciclable. Però si es pot estalviar-ne
molt reciclant el màxim nombre de vegades possibles.
Quan el paper arriba a la planta de tractament provinent dels contenidors de recollida
selectiva, se li extreu la tinta i se li aporten noves fibres i els additius necessaris per tal
que tingui consistència. Després es procedeix a la barreja i al desfibratge, i s’extreu
l’aigua; tot seguit es premsa i s’asseca obtenint-se paper nou per al seu ús.
Beneficis del reciclatge
El reciclatge de paper i cartró fan estalviar una gran quantitat d’energia i proporcionen els
següents avantatges :
♦ Disminueix el consum d’aigua i energia per fabricar paper (es disminueix un 85% del
consum d’energia i un 65% del d’aigua).
♦ Disminuïm la contaminació atmosfèrica i de l’aigua.
♦ Evitem la tala de boscos per utilitzar la fusta per la seva fabricació (una tona de paper
vell equival a tres arbres adults).
41
♦ Reduïm el volum dels residus que van a parar a abocador. Un 25% en pes dels nostres
residus són paper o cartró.
4.4.3. Tractament d’envasos
Els envasos lleugers representen al voltant del 10% dels residus municipals. Són
materials poc densos i de característiques molt diverses, que necessiten passar per un
procés de triatge abans de ser reciclats.
Un d’ells són els tetra briks, que una vegada separats de la resta d’elements són portats a
una planta de tractament per separar-ne els seus components: alumini i cartró. Amb
l’alumini i plàstic se’n fa aglomerat i el cartró es recicla.
Les llaunes es porten a una planta de tractament on en separen l’alumini de l’acer, per
tornar-ho a fondre i reutilitzar.
El plàstics es separen segons el tipus que són, per triturar-los i tornar-los a fer servir, per
a fer fibres per a roba, mobiliari urbà o altres aplicacions, però no es tornen a fer servir
per envasar menjar o begudes.
Beneficis del reciclatge
♦ Disminució del consum d’energia.
♦ Disminució del consum d’aigua.
♦ Disminució del volum de residus que van a parar als abocadors. Els envasos
representen un 30% en volum i un 10% en pes de les escombraries domèstiques.
♦ Disminució d’utilització de primeres matèries.
4.4.4. Tractament de medicaments
El Decret 300/1992, de 24 de novembre, d’ordenació de la gestió dels residus sanitaris i
el Decret 71/1994 de 22 de febrer sobre els procediments de gestió de residus sanitaris
constitueixen el marc legal que regulen i fixen els criteris a seguir en els processos de
manipulació, classificació, transport, tractament i disposició del rebuig dels residus
sanitaris.
Aquests decrets sistematitzen la pràctica intracentre i la gestió extracentre en
concordança tant amb l’ordenació general de la gestió de residus a Catalunya
42
encomanada a la Junta de Residus, organisme adscrit al Departament de Medi Ambient,
com amb les competències del Departament de Sanitat i Seguretat Social.
Els residus sanitaris es classifiquen en els grups següents:
a) Residus sense risc o no específics:
· Grup I. Són residus municipals que per la seva naturalesa o composició són inerts i no
especials i no requereixen exigències especials de gestió ni dins ni fora del centre
generador. S’inclou materials com cartró, paper, material oficina, de tallers, menjadors,
jardineria,...
· Grup II. Són residus inerts i no especials que no plantegen exigències especials en la
seva gestió fora del centre generador i es consideren assimilables als residus municipals.
Inclou material de cures, guixos, robes i materials d’un sol ús bruts de sang, i altres que
no es consideren de risc.
b) Residus de risc no específics:
· Grup III: Són residus especials que requereixen de l’adopció de mesures de prevenció
en la recollida, l’emmagatzematge, el transport, el tractament i disposició del rebuig, tant
a dins com a fora del centre generador, atès que poden generar un risc per a la salut
laboral i pública.
· Grup IV: Són els residus especials no inclosos en el grup III i els residus citotòxics, és a
dir, els compostos per restes de medicaments citotòxics i tot el material que està en
contacte amb ells que presentin propietats cancerígenes, mutagèniques i teratogèniques,
com també restes de substàncies químiques, medicaments caducats, etc. Per la seva gestió
estan subjectes a requeriments especials des del punt de vista higiènic i mediambiental,
tant dins com fora del centre generador.
Els residus sanitaris del grup I es consideren assimilables als municipals i no requereixen
de l’adopció de cap mesura especial.
Els residus sanitaris del grup II han de ser identificats com a tals i poden ser gestionats en
instal·lacions de disposició de rebuig dels residus municipals.
Els residus sanitaris del grup III poden tractar-se mitjançant la incineració o la
esterilització. A Catalunya, el tractament adoptat és l’esterilització que consisteix en
sotmetre els residus a una pressió i temperatura molt altes mitjançant les quals els residus
43
deixen de tenir risc de transmetre malalties i per tant, un cop triturats poden ser tractats
com a residus assimilables a municipals i dipositar-se en abocadors municipals.
Els residus sanitaris del grup IV considerats de risc, han de ser gestionats per gestors
autoritzats per la Junta de Residus.
L’ajuntament, d’acord amb el que disposa la normativa vigent, ha d’assegurar que la
recollida, el transport i la gestió dels residus considerats com a municipals, quant a la
seva gestió que es generen en centres, serveis i establiments sanitaris de la vila s’efectuïn
en les condicions adequades previstes en aquest Decret.
Aquests centres han de fer declaracions anuals dels seus residus a la Junta de Residus. En
el cas concret de Vilafranca, però, ens troben amb una situació diferent: els residus
sanitaris assimilables als municipals en un principi anirien a parar al contenidor de la
fracció inorgànica i posteriorment haurien de passar pel procés de triatge de la planta de
selecció de la mancomunitat Penedès-Garraf. Aquesta planta no està preparada per triar
aquest tipus de residus (material de cures, guixos, robes, materials d’un sol ús bruts de
sang, pus, etc.) tenint també en compte que part de la selecció es fa de forma manual.
Aleshores aquesta situació es tradueix en que l’ajuntament ha de fer-se càrrec d’un
sistema de recollida exclusiu, a part de la recollida de la fracció inorgànica, per aquest
tipus de residu, amb el corresponent increment de costos que suposa.
4.4.5. Tractament de piles
Com ja s’ha dit anteriorment les piles es recullen en petits contenidors situats a escoles,
comerços municipals,... facilitats per la Junta de Residus i transportats després al Centre
de Tractament i Reciclatge del Pont de Vilomara
Bàsicament existeixen sis tipus de piles:
Piles normals
a. Salines de carbó i zinc, són també anomenades piles seques. Tenen un contingut de
mercuri inferior al 0,025% del seu pes total. S’utilitzen per llanternes, joguines i aparells
mecànics.
b. Alcalines de manganès. Tenen un contingut en mercuri al voltant d’un 0,1% del seu
pes. Són piles de llarga durada.
44
Piles botó
c. D’òxid de mercuri. Tenen un contingut de mercuri al voltant del 30% en pes. Són piles
amb una corba energètica constant fins que s’esgoten. És per això que s’utilitzen en
marcapassos, aparells per sords....
d. D’ànode de liti. No porten mercuri. Són una mica més grans que les d’òxid de mercuri.
Es fan servir per rellotges i calculadores.
e. De zinc-aire. Té un contingut de mercuri del voltant de l’1% en pes. Té una corba
energètica constant, però un cop s’ha tret el segell de la superfície comença a desprendre
energia fins que s’esgota, tot i que l’aparell al que està incorporada estigui tancat.
f. D’òxid de plata. Té un contingut d’1% del seu pes en mercuri . Com que la plata és
molt cara s’utilitza per finalitats molt específiques.
En el Centre de Tractament i Reciclatge del pont de Vilomara, les piles botó són sotmeses
a un procés de separació dels seus components, els productes resultants del qual són:
· Mercuri amb un grau de puresa superior al 96% (que és emmagatzemat per a la seva
posterior venda).
· Casquets de metall fèrric de les piles lliures de mercuri (que posteriorment es venen).
· Aigua de condensació de la qual s’ha extret el mercuri (que és reciclada a la planta de
tractament i reciclatge de les piles bastó).
El reciclatge de les piles bastó es basa en una combinació d’un procés mecànic (trituració
de les piles i obtenció de la fracció salina amb recuperació dels materials que
constitueixen l’embolcall de les mateixes) i un procés hidrometal·lúrgic, on es recuperen
(en forma de dissolucions de gran puresa, metalls i sals aprofitables per a d’altres usos
industrials) els elements metàl·lics continguts en la fracció salina de les piles.
Així doncs, els productes que s’obtenen amb aquest procés de reciclatge són:
· Materials de l’embolcall de les piles: metalls no fèrrics (bàsicament coure i zenc),
metalls fèrrics, plàstic i paper.
· Grafit i diòxid de manganès.
· Ciment metàl·lic constituït per cadmi, coure, níquel, mercuri i zenc.
· Dissolució de sulfat de zenc.
· Sals de manganès.
· Tots ells són emmagatzemats per a la seva posterior venda.
45
5. ELS RESIDUS INDUSTRIALS
Vilafranca té un teixit industrial basat en l’agroindústria, més concretament, en la
indústria vitivinícola. Per tant, els problemes ambientals d’origen industrial, en conjunt,
provenen més de la generació d’aigües residuals que no pas de la producció de residus
sòlids o l’emissió de contaminants atmosfèrics.
Per tal de tenir un cert control sobre aquest tipus de residus, la normativa obliga a les
empreses que en produeixen, entre altres coses, a fer-ne una declaració anual.
La Llei 6/93, reguladora dels residus, classifica aquests en especials, no especials i inerts,
en funció de les característiques fisicoquímiques. Donat que es pretén donar a cada residu
el tractament més adient a aquestes característiques, el productor de residus ha de
conèixer el tipus de residus que està produint. Per això, cal que faci els assajos pertinents,
i compari els resultats amb les taules que indiquen els valors dins els quals el residu és
considerat inert, especial o no especial. Els residus especials són els més perillosos, i els
inerts els que ho són menys. Els residus no especials són els que no es poden classificar
en les anteriors categories. Precisament aquest darrer tipus de residu és el que
produeixen, majoritàriament, les empreses de Vilafranca.
TIPUS TONES
Especials 339
No especials 20941
Inerts 1610
TOTAL 22890
Els residus generats per empreses industrials són responsabilitat de la pròpia empresa, de
forma que els ajuntaments no intervenen directament en la seva gestió. No obstant, una
mala gestió d’aquests residus pot afectar el servei de recollida de residus municipals, a la
neteja dels carrers i altres operacions de neteja per abocaments incontrolats, per tant és
important que l’administració municipal intervingui i controli que les empreses disposin
de solucions adequades pels seus residus.
L’ajuntament, no té contractat cap servei de recollida de residus industrials en els
polígons, però si es retiren residus de tipus domèstics procedents de menjadors, neteges
46
d’oficines i d’altres assimilables a urbans. Aquest servei es presta dins del servei de
recollida de residus municipals.
Les obligacions de les empreses productores o posseïdores d’un residu, tal i com
s’estableix a la Llei 6/93 reguladora dels residus, són:
• Donar-se d’Alta en l’Inventari Permanent de Productors de Residus de Catalunya,
obtenint un codi de productor.
• Classificació i gestió òptima d’acord amb el Catàleg de residus de Catalunya. En el cas
que es desconeguin les característiques del residu,
• Destinar els residus industrials generats a gestors autoritzats per la Junta de Residus,
inscrits en el registre general de gestors de residus de Catalunya, siguin plantes de
valorització o de tractament/disposició de rebuig. S’ha de contractar amb aquestes
formalitzant la Fitxa d’Acceptació.
• El transport dels residus també ha de ser realitzat per un transportista autoritzat per la
Junta de Residus, formalitzant els fulls de seguiment.
• Complimentar la documentació requerida: Fitxes d’acceptació i fulls de seguiment.
• Realitzar la Declaració anual de Residus a la Junta de Residus, especificant la quantitat
generada i la seva gestió, diferenciant els que es recuperen en la pròpia planta, dels que es
gestionen externament i dels que es destinen a plantes de tractament o disposició del
rebuig.
Llei de la intervenció integral de l’Administració ambiental
El més d’abril del 1999 va entrar en vigor la nova Llei 3/1998 de febrer, de la intervenció
integral de l’Administració Ambiental substituint l’antic reglament aportant una
tramitació més senzilla i més ràpida, amb terminis màxims fixats de 1, 4 o 6 mesos.
Això obliga a una reorganització de l’administració ambiental que es concreta en la
creació de l’anomenada Oficina de Gestió Ambiental Unificada i la coordinació
mediambiental de la Generalitat amb la dels ens locals per facilitar i simplificar el sistema
en aquelles activitats que presentin impactes potencials moderats sobre el medi.
L’ajuntament per tant té un paper important en el control dels possibles impactes sobre el
medi ambient que puguin ocasionar les activitats industrials i empresarials de la vila.
L’administració ha de fer també un esforç per incrementar i posar a disposició del públic
informació suficient sobre la qualitat dels recursos naturals i les condicions del medi
47
ambient; els objectius i les normes de qualitat sobre el medi ambient i el màxim
d’assessorament possible per a una gestió respectuosa i correcta des d'un punt de vista
mediambiental.
En el cas dels residus de la construcció el Decret 201/94, de 26 de juliol, regulador dels
enderrocs i altres residus de la construcció, dóna una eina per tal que els ajuntaments
controlin la gestió d’uns residus que, en l’actualitat també experimenten un considerable
increment. Aquesta norma s’està aplicant a Vilafranca des de l’estiu d’aquest any.
La runa és portada a l’abocador controlat de Moja.
48
6. DISCUSSIÓ
Els aspectes més favorables en el tractament dels residus sòlids per part de l’Ajuntament
de Vilafranca són els següents:
- Formar part del projecte Residu Mínim
Amb aquest projecte es pretén:
• Evitar i reduir les deixalles innecessàries
• Recuperar allò que es pot utilitzar amb una altra finalitat
• Reciclar allò que es pot fer servir com a matèria primera.
Una part molt important d’aquest projecte és el programa d’educació ambiental que
l’acompanya. L’any 1994 es va posar en marxa l’equip d’educació ambiental Residu
Mínim per tal d’informar i sensibilitzar la població de l’Alt Penedès i el Garraf.
El Programa pretén bàsicament aconseguir reduir els residus municipals i aconseguir un
alt grau de participació ciutadana en la recollida selectiva, a partir d’un canvi individual i
col·lectiu dels hàbits, dirigits a millorar el medi ambient, en tots els agents socials de la
comarca (llars, comerços, administracions, indústries,…) En aquest sentit s’han
organitzat xerrades informatives, exposicions, activitats a les escoles, elaboració de
material didàctic, tallers, etc.
- Existència de la taxa per la recollida i tractament dels residus municipals
Els ciutadans de Vilafranca paguen la gestió dels residus municipals a través de la Taxa
d’escombraries. Aquesta és una forma que permet que el ciutadà conegui el cost
econòmic que ha de suportar el municipi, fet que pot afavorir les accions que tendeixin a
la minimització.
No hi ha cap model per definir els criteris alhora d’implantar una taxa per la recollida i
tractament de residus. Sí que la llei contempla l’establiment d’aquesta taxa que es regeix
pels articles 20 a 27 de la Llei 39/1988, però la dificultat es presenta a l’hora d’establir els
criteris per aplicar les tarifes.
Hi ha una sèrie de criteris que caldria incloure en l'ordenança municipal que regula
aquesta taxa:
• Bonificacions: que poden arribar al 25%, per tal d’incentivar la participació en la
recollida selectiva dels residus municipals. Aquestes bonificacions a nivell de particulars,
49
comerços i petites i mitjanes empreses es poden establir a partir del número de visites a la
deixalleria, que es podrien registrar a partir de fulls de seguiment o albarans d’entrada de
materials a aquesta instal·lació per part dels usuaris.
• Establir un bon nombre de categories o grups a partir del tipus d’activitat i en funció del
tipus de residu que més pot generar.
• Dins de cada categoria fer subgrups en funció a la superfície.
A Vilafranca aquesta taxa carrega de manera important sobre les indústries ja que la
recollida de residus municipals arriba fins als polígons industrials. No obstant hi ha una
altra gestió dels residus industrials a part d’aquells que es puguin assimilar als
municipals, a càrrec també de les indústries que fa que hagin de fer front a un cost
important en concepte de residus. Aquesta situació provoca que dins de la recollida de
residus municipals s’hi barregin residus industrials que en dificulta el posterior
tractament en plantes com la de selecció de la fracció inorgànica procedent de la recollida
selectiva dels residus sòlids urbans.
Com aspectes a millorar caldria destacar:
- la ubicació de la deixalleria que es troba força allunyada del nucli urbà obligant a
desplaçar-se a ella amb transport privat.
- el mal ús dels contenidors de recollida selectiva (barreja de materials, cartells
enganxats, pintades...)
- la dotació encara insuficient en algunes zones de la vila de contenidors de recollida
selectiva
- la manca d’un cens actualitzat de les activitats empresarials i industrials de la vila, així
com un seguiment més acurat i al dia de la declaració de residus que fan les indústries a
la Junta de Residus i de la qual l’ajuntament n’ha de tenir una còpia.
- els actuals criteris a l’hora de definir la taxa per la recollida i tractament de residus
municipals, no tenen en compte la capacitat de generació de residus de les diferents
activitats, tenint en compte, però, que és difícil de controlar.
- finalment caldria indicar que un dels problemes més importants que continua tenint la
vil·la pel que fa al tractament de residus sòlids és la persistència dels abocadors
incontrolats.
50
Tot i els esforços fets en campanyes de conscienciació i posada en marxa del servei de la
deixalleria i de recollida de voluminosos, encara hi ha gent que es resisteix a portar-hi tot
allò que li fa nosa d’alguna manera (runa, pneumàtics, electrodomèstics, mobles vells,
ferralla,...) i ho acaba abocant vora camins, en zones de bosc o vegetació, rieres,...
provocant un fort impacte paisatgístic i ambiental en la zona.
En aquest cas s’han de promoure campanyes d’informació sobre la deixalleria de forma
continuada i incidint sobre aquests punts negres amb rètols on hi consti l’adreça i el
telèfon al mateix temps que mesures sancionadores sobre aquelles persones que
contribueixen a que hi hagi aquests abocadors incontrolats.
A més de tot això una enquesta feta darrerament mostra que tot i la informació difosa pel
Projecte Residu Mínim hi ha encara un gran nombre de la població que desconeix la
manera de reduir els residus que produeixen i el tractament que s’aplica als diferents
residus en instal·lacions com l’abocador, l'incinerador o la planta de compostatge.
També gran nombre de la població afirmava no fer servir la deixalleria per resultar-lis
incòmoda (35%), llunyana (57%), innecessària o complicada (8%)