TRIBUNAmaresmemesames

Número 249Març 2011

Més informació a www.tribunamaresme.com

LLENGUA. Conversa amb Joaquim Arenas sobre l’estat de la llengua catalana i la immersió lingüística / CAN FÀBREGAS. Les sentències judicials posen més fàcil l’arribada de El Corte Inglés a Mataró / ENTREVISTA. Felicitas Ordás, estilista de Mataró reconeguda amb guardons internacionals / ‘LA RIERA’. Una ruta pels exteriors de la sèrie ‘La Riera’, de TV3, promociona la gastronomia del Maresme / CARNESTOLTES. El carnaval torna a portar els colors de la disfressa als pobles del Maresme

OLG

A BO

IX

Els reptes del comerç urbà

02 | TRIBUNAmaresme

ALELLA: Proxim, CAP, Marfil, Duran Bar, Vinya-llonga, Xarel·lo, Mercat Municipal, Ajuntament d’Alella, Garden Arenas, Sorli-discou, Peluqueria Dolors.

EL MASNOU: CAP Ocata, Condis, Farmàcia Ocata, Ca n’Humetc, Pastisseria Bautista, Bomboneria Mi-quel, Can Basomba, Merceria Romeu, Ajuntament del Masnou, Sabateria Teresa Serra, Associació Bo-tiguers Centre, L’Esbarjo, CAP, Berhouse, Bianco e Nero, Bar Del Barri, Mercat del Centre, Oficina Ben-estar Social, Edifici Itàlia, Piscina Municipal, Biblio-tec, Club Tenis Masnou, Forn Pomosa,Pastisseria Núria, Mateu Electrodomèstics.

TEIÀ: Biblioteca, Aluminis Teià, Ajuntament de Teià, Cafè del Baix, Club Tenis Barcelona-Teià.

PREMIÀ DE MAR: Papeleria Verge De La Mercè, CAP, Farmàcia Viayna, Premià Motors, Xarcute-ria Juan, Mercat Municipal, Premià In, Pastisseria Daunis, Superpressing, El Paller, Llibreria Sinera, No + Vello, Llibreria Marinada, Ajuntament de Premià, Bar de la Plaça, Fruiteria, Primilia, Centre Cívic, Jardineria Mandri, Exclusives Catalunya, Pas-tisseria Canals, Pizzeria Rigoletto, Satec, Piscina Municipal, Casal Benèfic Premià, Tintoreria Vaper, Adm. Loteria, Vicky Perfumeria, Sorli -discount.

PREMIÀ DE DALT: Panaderia Pascual, Sorli-discou, Club de Tennis, CAP, Centre Sant Jaume, Fleca San Jorge, Ajuntament.

VILASSAR DE MAR: Piscina Municipal, Mobles L’Era, Servei d’Ocupació, CAP, Sorli, Mercat de la Flor (Restaurant Jardí), Pastisseria Falgueras, Can Pocurull, Xarcuteria Manel, Ajuntament de Vilassar, Toco-cotó, Disseny amb Vidre, J.Martin Aluminio, Index, Pere i Angel, Josep Selva, Mercat Municipal, Finques Viser, Eladio TV, L’Espigol, Res-taurant L’Atlantida, Can Bofarull, El Rei del Pa.

CABRILS: Xeflis Restaurant, Pizzeria de l’Hort, Ajuntament de Cabrils, CAP, Spal Restaurant, Fin-ques Cabrils, La Concòrdia, Proxim, Sorli-discou.

VILASSAR DE DALT: Daunis, Carnisseria Beltran, Mercat Municipal, Ajuntament de Vilassar, Bar Tropicana, Finques Tràmit, El Racó de Can Feliu, Piscina Municipal, Papereria Issa.

CABRERA DE MAR: Cooperativa Agrícola, Auto-servei Roig, Ajuntament de Cabrera, Ortopèdia, Piscina Municipal, Sastre Verd, Natur Center, CAP, Rest. El Racó del Pla.

MATARÓ: ZONA PLA D’EN BOET: Mossos d’Es-quadra, Tecnocampus, Caixa Laietana, Edifici de Vidre, Dinners Restaurant, Gimnàs Paradise, Farmàcia c/ Sant Valentí, Centro Cívico, AB Clini-ca Dental, Cuadros Vergara, El Racó Del Bierzo. ZONA CERDANYOLA: Bazar Oriental, Javier Equip, Centre Civic / Casal Avis Cerdanyola, Aldafran, Far-màcia Av/ Gatassa, Adm. Loteria, Muebles Eslar, Fet D’ara, Sorrall Gimnàs, CAP Cerdanyola Nord, Cotton Flor. ZONA PERAMÀS: Churreria Gemma, Metges Especialistes, Maxipa, Casal del Barri, Copimar, Biblioteca Pompeu Fabra, Espai Caixa Laietana. ZONA EIXAMPLE: CAP Rda. Prim, Bar Nou Fragola, Farmàcia, Oficina Central Correu, Eurocampers, Il·lustre Col·legi d’Advocats, Il·lustre Col·legi de Procuradors, Panaderia Paula. ZONA CENTRE: Garriga, Farmàcia Simon, Consell Co-marcal del Maresme, Autoescola Marc, Super del Rio, EMDR (Lepant Centre), CETEMMSA, Pa Valls, C.Q.M.C., Geriatric Maresme, Pa Valls, Maxipa, Mercat Plaça Cuba, Garriga, Farmàcia J. Planas, Granja Sant Josep, Fermalli Maresme, Patronat Municipal de Cultura, La Nova Granja de la Riera, Foment Mataroní, Fet a Mà, Forn Uñó, Cafeteria Iris, El Crostonet, La Montserratina, La Coca de Mataró, Tienda de Té, Ajuntament de Mataró, Oficina Caixa Laietana (c. Palau), Bar Centre Ma-

taroní, Pastisseria Miracle, Forn Can Bastons, Bar Mcdover, CAP la Riera, Ferreteria Colomer, Joieria Barcelona, Classic Coffe, Bar Iluro, Farmàcia Santa Anna, Som-hi, Mataro In (Edifici BBVA), Churreria Rosita, CAP Camí Ral, Casal Avis Can Marfá, Bar Sala Cabañes, Cambra de la Propietat, Autoescu-ela Beltran, Gimnàs Halteres, Forn Díaz, Club Nàu-tic de Mataró, Hospital (Antic), Fundació Hospital, OTT, Electrodomèstics M. Bruc. ZONA ESCORXA-DOR-PALAU: IMPEM, Panaderia Pons, Pastisseria El Pilar. ZONA ROCAFONDA: Casal d’avis / Centre Cívic Rocafonda, CAP, Forn Somi, Fet d’Ara. ZONA MOLINS: La Sirena, Estanc-20, Centre Cívic Molins, Piscina Municipal. ZONA CIRERA: El Pilar, Fet a Mà, CAP Cirera, Forn Rafael. ZONA VIA EUROPA: Bar Crisenc, Casal Gent Gran, Cerrajeros del Maresme, Aluminis Iluro, Forn Diaz, Optica Denuc, Casal Gent Gran La Llàntia, Hospital de Mataró,

SANT ANDREU DE LLAVANERES: Club de Golf, El Món dels Animals, Salome, Biblioteca, Ajunta-ment de Llavaneres, CAP, Panaderia Sant Pere, Club Nàutic Llavaneres.

SANT VICENÇ DE MONTALT: Bar Casinet, El Món de la Fruita, Centre Cívic El Gorg, Peixateria Guitart, Condis, Ajuntament de Sant Vicenç.

CALDES D’ESTRAC: Ajuntament de Caldes d’Estrac, Fundació Palau, Mercat Municipal, Club jubilats Caixa Laietana, Farmàcia Riera, La Cervezeria, Ho-tel Colon.

ARENYS DE MUNT: Bazar Oriental, Mercat Muni-cipal, Café Rovira, Ajuntament d’Arenys de Munt, CAP.

ARENYS DE MAR: Pavelló Municipal d’esports, CAP, Fermat, Mercat Municipal, Global Fincas, Bi-blioteca, Fundació IFO, Ajuntament d’Arenys de Mar, Ferreteria Cifec, Confort-10.

Troba’l el primer dijous de cada mes als següents punts de distribució:

També el podeu rebre a casa, pagant només la despesa d’enviament. Feu-ho la sol·licitud enviant un correu electrònic a:

info@tribunamaresme.com

TRIBUNAmaresmemesames

EDITORIALUn sector fonamental per al’economia del MaresmeEls números sempre ‘canten’. Les xifres acrediten que més del 20% de l’ocupació laboral de Mataró es troba en els més de 2.500 establiments comercials de la capital del Maresme. En el marc de la situació actual de crisi, estem davant d’un sector cabdal, del qual depèn l’economia de moltes persones i estructuralment la vertebració dels municipis. També, de forma gairebé idèntica, es podria extrapol·lar aquesta constatació a la resta dels pobles de la comarca. Algú es pot imaginar els muni-cipis sense establiments comercials? El comerç local i de proximitat, però, tot i la seva importància, passa uns moments de canvis durs i difícils, degut a moltes causes, algunes de les principals provinents d’un escenari global complex. L’economia urbana és un ric entramat que necessita repensar el seu present per encarar el futur, en el marc d’una societat més complexa, amb nous horaris i pautes de vida. La Unió de Botiguers de Mataró (UBM), en línia de repensar, doncs, la situació i aportar idees amb projecció de futur, ha llançat aquests dies un document amb propostes que for-mulen als grups polítics municipals que es presenten a les eleccions del proper 22 de maig. Aquesta és una forma de fer arribar inquietuds i aportar possibles solucions a l’estament polític i de recordar-los que en determinats aspectes cal un treball con-sensuat i comú, inevitable i necessari. Són temps difícils, és cert, però en els quals cal mirar endavant buscant un nou creixement econòmic sostenible.

SUMARI

04El comerçurbà és una clara aposta pel present i pel futur de la comarca. Els seus reptes són els de tots els ciutadans del Maresme.

06La llenguaJoaquim Arenas, un dels ‘referents’ de la immersió lingüística, analitza la situació actual del català i les seves perspectives.

10El Corte Inglés, més a prop

14L’estilismeParlem del món de la perruqueria d’autor amb la guardonada estilista de Mataró Felicitas Ordás.

16NarradorsL’escriptor Jordi Carrion ens explica la nova etapa del Cicle de Narradors Contemporanis que es fa a Robafaves.

18OpinióJoan Antoni Baron (PSC) i Joan Mora (CiU), ens parlen de la seva aposta pel futur de la capital del Maresme.

20OpinióEls periodistes mares-mencs Xavier Amat i Francesc Ponsa reflexio-nen sobre els valors de la comarca que tenim.

28El Pla Renova’tEls millors professionals t’assessoren per canviar finestres i llums i alhora fomentar l’estalvi.

12La RieraUna ruta que es fa pels exteriors de la sèrie ‘La Riera’, de TV3, vol donar a conèixer al públic la gastronomia local.

30Propostesgastronòmiques de referència al Mares-me durant el març.

El periòdic del Maresme des de l’any 2002

30.123 exemplarsDifusió controlada per l’Oficina de Justificació de la Difusió

Edita: Grama-Press, S.L. Camí Ral 495, 6e 2a. 08302 Mataró. Tel. 93 799 18 40. Fax 93 799 86 35. publicitat@tribunamaresme.cominfo@tribunamaresme.com Dip. Legal: B-26375-2005. Impressió: Impressions Intercomarcals S.A.

Amb el suport de

Distribució gratuïta a Alella, Arenys de Mar, Arenys de Munt, Cabrera de Mar, Cabrils, Caldes d’Estrac, El Masnou, Mataró, Premià de Mar, Premià de Dalt, Sant Andreu de Llavaneres, Sant Vicenç de Montalt, Teià, Vilassar de Mar, Vilassar de Dalt.27

MascotesLa SPAM gestionarà a través de la seva Fun-dació Daina el centre comarcal d’animals del Barcelonès.

04 | TRIBUNAmaresme

CULTURA ELS REPTES DEL COMERÇ URBÀPARLEM AMB EL SECRETARI GENERAL DE LA UNIÓ DE BOTIGUERS DE MATARÓ, JOSEP FILBÀEL TEMA DEL MES

El comerç local és un sector que dóna feina a la capital del Mares-me a més del 20% de l’ocupació laboral de la ciutat. La crisi i la contracció del consum familiar, la no massa llunyana previsible arribada de El Corte Inglés i els canvis d’hàbits de la societat, fan que Mataró s’enfronti a un nou escenari en el qual vol apostar fort per atreure clients, desenvolupant els seus punts forts i una estratègia per projectar-se com a capital de comarca. Parlem amb el secretari general de la Unió de Botiguers de Mataró (UBM), Josep Filbà, que ens explica quins són els reptes de l’entitat, però també les amenaces amb les quals s’enfronten.

El secret, fins i tot en els pitjors mo-ments, està en no quedar-se quiet i mou-re’s, com demostra la UBM, que cons-tantment organitza i analitza escenaris per desenvolupar el comerç urbà. Ho constaten, entre d’altres activitats, les recents celebracions del SalóBoda o de Motor Total, la fira del Vehicle d’ocasió garantit al Maresme.

Amb la mirada posada en les properes eleccions municipals del 22 de maig, la UBM ha elaborat un document amb propostes que han lliurat als grups polí-

tics municipals, on hi apunten la impor-tància del sector per a la ciutat i propo-sen reforçar la capacitat d’atracció dels eixos comercials consolidats i refermar el suport del teixit associatiu empresari-al en l’àmbit del comerç, l’hostaleria, el turisme i els serveis.

Precisament, en aquest document recullen actuacions tangibles i concre-tes per facilitar el desenvolupament de l’economia urbana. Hi destaca la propos-ta de creació d’una agència per al desen-volupament de la ciutat que permeti

atreure més inversions i generar negoci. D’altres demandes són definir i impulsar un model comercial propi per a la ciutat; complir els compromisos adquirits en el conveni 2007 “per a la millora competi-tiva del comerç i la restauració”, en rela-ció amb l’arribada de El Corte Inglés o donar resposta a diverses necessitats del sector en l’àmbit urbanístic, de serveis o de la gestió pública.

“La titularitat de l’agència que es proposa de fer seria pública i priva-da, però la gestió creiem que l’hauria

de dur el sector, que és qui coneix el mercat. L’agència sortiria a buscar clients, aprofitant els punts forts de la ciutat”, explica Filbà.

L’agència que proposa la UBM també “coordinaria tots els aspectes de ges-tió, projecció i imatge, el màrqueting de la ciutat, que consisteix en no ven-dre fum sinó realitats. En definitiva, volem vendre enfora els grans aspec-tes de Mataró i a través del document que hem fet demanem al govern muni-cipal que surti del 22 de maig que s’hi

El comerç urbà de Mataróvol atreure més clients

TRIBUNAmaresme | 05

impliqui”, explica Filbà. Tanmateix, des de la UBM també es fa una clara aposta pel Maresme, “present en els esdeve-niments o fires que fem, que tenen en compte aquesta realitat comarcal”, assegura el secretari de l’entitat.

L’ARRIBADA DE LA LOCOMOTORA COMERCIAL

Diverses sentències judicials han facili-tat aquest passat febrer l’aterratge d’El Corte Inglés al solar de Can Fàbregas. Per Filbà, “esvair la incertesa que hi havia és bo. Qualsevol activitat eco-nòmica vol dir projectes i les decisi-ons demanen confiança”. Sobre els futurs grans magatzems, la UBM ja es va posicionar: “Quan vam parlar amb els nostres associats vam veure que el comerç estava dividit en aquest tema. Entenem que la ciutat ho vol i el co-merç no s’hi oposa, però com a entitat aconsellem i exigim un escenari urbà més adequat perquè els beneficis es disseminin i no es caigui en un client captiu que només va a un lloc, cosa que podria passar si no s’articulen mesures”, afirma Filbà.

Per al secretari de la UBM, els bo-tiguers han d’adaptar-se a aquest nou escenari i prendre decisions en uns mo-ments en els quals el sector aguanta un elevat percentatge de l’entorn laboral mataroní. “El comerç resisteix la da-vallada, però hi ha senyals d’alarma i amb la contracció en el consum el sector presenta símptomes de feble-sa”, alerta.

ECONOMIA URBANA, TECNOCAMPUS I LA NOVA RONDA DEL MARESME

Des de l’entitat de comerciants mataro-nins es fa esment en la idea que el con-cepte de comerç ha evolucionat i s’ha de pensar en termes d’economia urbana. Per al secretari de la UBM: “parlem d’un macrosector econòmic del co-merç, l’hostaleria, el turisme i els ser-veis assimilables a l’activitat comuna del macrosector. També s’ha d’evo-

lucionar en eficiència, rendibilitat i esforços”.

Pel que fa a noves grans infraestruc-tures de la comarca, Filbà valora molt positivament la posada en marxa de TecnoCampus perquè “qualsevol ini-ciativa que atregui persones és bona i està integrat amb la ciutat”.

Una altra gran infraestructura, molt polèmica en aquest cas, com és l’anome-nada ‘Ronda del Maresme’, que es pre-senta com la futura alternativa a l’N-II, la defineix com ”un projecte contra-dictori que crea una nova barrera que no beneficiarà el comerç de Mataró. És molt costosa, però quan es dema-nen diners per infraestructures de la ciutat es diu que no n’hi ha”.

Un tema polèmic d’aquets darrers dies ha estat la possibilitat que el municipi de La Roca sigui declarat turístic, facilitant que l’outlet de botigues de roba La Roca Village pugui obrir en festius tot l’any. “No veiem motius per aquesta decla-ració, ja que entre d’altres aspectes els residents han de viure de l’activitat turística i el comerç beneficiar-se’n. A més, es generaria un efecte dòmino perillós, permetent que d’altres grans estructures comercials d’altres muni-cipis també ho demanessin”, explica

Filbà. Precisament, la UBM ha presen-tat al·legacions a aquesta proposta –que actualment està en mans de la Genera-litat–, amb 130 entitats més de comerç català.

CAP A ON ANEM?

En relació a l’escenari de futur, Josep Filbà explica que el model de comerç de trama urbana garanteix l’economia de consum sostenible. “Hi ha una ten-dència del consum de les famílies a comprar més sovint i més a prop, per controlar despeses, adquirint menys quantitat, el que es necessita”, expli-ca. Una tendència que el món de la gran distribució (supermercats) ja ha detec-tat a França i s’hi adapta, cosa que enca-ra dóna més importància que el comerç urbà es reforci.

Un altre aspecte que influeix en el consum és que els ingressos minvaran i això afectarà la compra. “També és cert que s’han creat noves necessitats, però les prioritats del consum canvi-en i les empreses comercials hauran d’evolucionar per donar-hi resposta”, assegura el secretari de la UBM.

Per al representant dels botiguers mataronins, seran molt importants “el

factor preu i la manera de comprar, determinats per la situació econòmi-ca”. Un altre aspectes que el comerç ha de seguir de ben de prop són les noves tecnologies: “Cal ser-hi present, fins i tot en les xarxes socials, però ente-nem que continuarà tenint vigència el model amb establiment físic”, asse-gura Filbà, per al qual també “no es tor-narà on s’estava abans de la crisi, qui ho pensi està condemnat”.

Pel que fa al futur del comerç de Mataró, en el marc d’una situació de cri-si i de contracció del consum familiar, el secretari general de la UBM apunta que s’haurà de reduir, ja que “solament hi ha més oferta que demanda quan s’es-tà en fase expansiva de consum”. Una altra de les claus del futur serà ”un pro-cés de concentració en carrers i zones amb oferta diversificada i una àrea d’influència molt àmplia, el comerç de proximitat als barris també es con-centrarà i el centre es reforçarà de la capacitat d’atracció que tenim, dels entorns de la nostra comarca i de les veïnes, parlem d’uns 600.000 clients potencials”, assegura Filbà.

Text: Albert Calls // Fotos: Olga Boix

“Hi ha una tendència del consum de les famílies a comprar més sovint i més a prop, per controlar despe-ses, adquirint menys quan-titat, el que es necessita”

“S’han creat noves necessi-tats, però les prioritats can-vien i les empreses comer-cials hauran d’evolucionar per donar-hi resposta”

El secretari general de la Unió de Botiguers de Mataró, Josep Filbà, a la plaça Santa Anna.

06 | TRIBUNAmaresme

CULTURA JOAQUIM ARENAS, HISTÒRIC PROMOTOR DEL MODEL D’ESCOLA CATALANA EN LLENGUA I CONTINGUTS I DEL PROGRAMA D’IMMERSIÓ LINGÜÍSTICA.GENT DE MARESME

“La convicció ciutadana fa del català una llengua resistent a tots els avatars”

Joaquim Arenas ha dedicat la seva vida a l’ensenyament del català. Va ser coordi-nador general i director de l’equip pedagògic de la Delegació d’Ensenyament Català (DEC) d’Òmnium Cultural, els anys setanta. Incorporat com a tècnic al Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya (1978), en va ser nomenat cap del Ser-vei d’Ensenyament del Català (SEDEC), (1983 - 2003). Ha viscut, des de primera fila, l’expansió i la progressiva entrada de les classes de català i en català a l’escola, des de la DEC d’Òmnium Cultural, així com l’oficialització d’aquest ensenyament a través de la política educativa de la Generalitat. Des del SEDEC, ha estat propulsor del model d’Escola Catalana en Llengua i Continguts i del Programa d’Immersió Lingüística i ha tutelat el canvi de llengua vehicular a l’educació catalana. Arenas viu des de fa anys a Premià de Mar. Parlem amb ell sobre immersió lingüística i l’actual situació del català, sobre el qual plana una nova sentència del Tribunal Suprem.

La llengua catalana gaudeix de bona salut? El català pateix un mal endèmic. No hi

ha cap estat que el consideri llengua seva, de debò. Ni Andorra, on és l’única llengua oficial... El rang d’oficial que actualment li confereixen la Constitució espanyola i l’Estatut d’Autonomia és un engany ver-gonyós. Sempre li fa ombra el castellà, que és considerat llengua “més oficial”. Una situació d’escàndol i el pitjor és que ens hi hàgim acostumat. La força de la convicció ciutadana, però, fa del català, malgrat tot, una llengua resistent a tots els avatars.

A les escoles, s’ha fet la feina que calia?L’escola ha fet bé el seu paper durant 25

anys. Fins en fa set, es va fer molta feina i amb convicció i qualitat a favor de la llen-gua i cultura del país. És a dir, d’una edu-cació arrelada. Sense arrels un arbre no pot tenir capçada esponerosa. Després, des dels governs del tripartit, es va voler canviar tot per fer semblar que el català, la llengua d’escola, amb un projecte nou d’esquerres aniria molt més bé. I no es va encertar, políticament ni educativa, ha

estat un error total. L’escola, tot i tot, ha continuat mantenint uns mínims de cata-lanitat, malgrat el mal fer polític del go-vern i de l’administració del tripartit. S’ha aconseguit un resultat negatiu i és que la llengua ja no sigui el factor primordial de l’ensenyament i de l’educació.

Quant als instituts d’ESO i Batxillerat, hi ha de tot. Mai, però, s’han implicat tan a fons com ho van fer els de centres de pri-mària en la qüestió de la llengua, que han estat declarats modèlics per òrgans avalu-adors europeus per a aquestes qüestions.

En tot, en el factor llengua hi ha influït molt el desgavell de gestió administrati-va, tant a la primària com a la secundària, que ha produït una munió d’innovacions implantades a tort i a dret, que si la sisena hora, que si el canvi de calendari escolar, que si l’elaboració de projectes en quan-titat inaplicable, tot plegat ha tingut per resultat que l’escola i l’institut no hagin pogut realitzar una tasca amb serenitat. I sí amb un cert cansament. El tractament de llengües correcte i eficaç necessita una escola serena.

TRIBUNAmaresme | 07

Per què al carrer, la impressió és que la llengua vehicular generalitzada continua sent el castellà?

Si no sent prou el català al carrer i a les nostres places, no és pas per falta de coneixement de la llengua, en general. La població sap correntment el català, molta més gent de la que ens pensem. Gairebé tothom l’entén. Però no s’ha fet una po-lítica d’impuls de l’ús de la llengua entre els ciutadans. No se li ha donat el prestigi que mereix una llengua nacional. La Se-cretaria de Política Lingüística va deixar d’existir a la pràctica. Hom pot entendre que un municipal o un mosso d’esqua-dra, quan està de servei, parli en castellà, quan ha esdevingut funcionari gràcies a demostrar que sap parlar el català, entre altres coses? És lògic que vagis a un co-merç i et responguin en castellà, tot i que te’ls adrecis en català?¿És tolerable que als departaments del govern de la Gene-ralitat o als ajuntaments, els funcionaris, que ho són de l’administració catalana, parlin en les hores de treball en castellà, fins i tot en el departament d’Educació que hauria d’haver estat el primer a donar exemple? I és que tot funcionari ha de ser un model lingüístic continuat durant la seva feina. I cal tenir present, com una contribució a la normalitat, que cal parlar sempre en català.

Vivim una crisi que afecta les estructures culturals. Se’n ressenteix la premsa, el

món editorial en català... estem passant un mal moment.

Certament és un mal moment per a tot i per a tothom. La crisi ho afecta tot. Se-ria hora que l’Estat assumís seriosament la famosa “Espanya plural” i, en aquests moments de dificultat, repartís, d’una ve-gada, els diners que dedica a l’Instituto Cervantes, que són centenars de milions d’euros, entre les llengües minoritzades de l’Estat espanyol, i més quan ell n’és el causant principal de la situació degrada-da que pateixen.

L’Estat, ja governi el PP o el PSOE, no s’ha cregut mai l’Espanya plurinacional, que vol dir amb diversitat de llengües i cultures dels pobles que la conformen. Cal aclarir que una cultura minoritzada necessita uns suports permanents i abun-dosos. Un recolzament funcional que per ara no existeix, si més no amb la suficièn-cia que caldria.

Hi ha algun polític, amb molta barra per cert, que s’escuda en la paraula bilin-güisme per a justificar la seva aversió al català. Perquè el bilingüisme igualitari, de tant per a una com per a l’altra llengua, és científicament i pràctica negatiu aplicar-lo en una societat quan hi ha una llengua minoritzada, és la mort de la llengua més petita i més feble. Ja ho observava J. Llu-ís Ninyoles, el gran sociolingüísta, català de València, “bilingüisme equival a subs-titució lingüística”. Quan fèiem servir el mot bilingüisme en altres temps, en què

no abundava la perversió dels conceptes com passa actualment, el sentit de bilin-güisme s’entenia que més en valien dues que una de llengua i tres que dues. Mai, però, s’havia confós el coneixement de llengües amb aquest bilingüisme equi-tatiu impossible d’aplicar i que sempre perjudicarà el català. Aquest aclariment és més que mai necessari en un temps de crisi.

Un altre invent funest, a parer meu, és dir que la nostra escola és plurilingüe o encara pitjor, multilingüe. La nostra escola ha de ser catalana de llengua, de continguts i d’actituds positives per a la

catalanitat. I ha d’ensenyar bé el castellà i els idiomes estrangers. La substitució d’”escola catalana” per “escola multilin-güe”, voldria dir que en aquest país no hi ha escola pròpia, o en tot cas, que no hi ha identitat educativa i escolar.

Però es parlen moltes llengües a Catalunya...

Que es parlin més de dues-centes llen-gües a Catalunya no vol dir que el nostre país tingui multitud de llengües pròpies. Hi són, les dues-centes i escaig, sí, però la llengua comuna, la dels ciutadans de Catalunya, és el català malgrat els Ribera i les Camacho. El català és la llengua del país, com passa a Suècia amb el suec i a Finlàndia amb el finès malgrat les llen-gües veïnes i les de la immigració. El mal és que la crisi no és només econòmica sinó de valors també. I d’aquí el mal ús i abús dels conceptes que té conseqüènci-es en totes les esferes de la societat.

Vostè ha viscut temps més resistencials que els d’ara, quan parlar, escriure en ca-talà estava perseguit. Què ens ha passat, “la normalitat” ha matat el procés de nor-malització?

Sí, varen ser dies i anys d’una lluita i d’una feina que va fer molta gent. Una ve-ritable resistència i d’una manera especial des d’Òmnium Cultural, hi vaig treballar amb una gran persona, en Joan Triadú. Quant a la normalitat, s’ha produït una

La nostra escola ha de ser catalana de llengua, de continguts i d’actituds posi-tives per a la catalanitat

El català i el castellà poden conviure als Països Catalans sempre que hi hagi una jerarquització de llengües. Sempre que el català sigui la llengua reconeguda com a pròpia

08 | TRIBUNAmaresme

fal·làcia perquè d’una situació de pro-grés d’aprenentatge i ús de la llengua s’ha volgut fer creure que tot estava fet. I això és una gran mentida. S’ha avançat molt, sí. Però hi ha certs sectors interessats a fer creure que la situació anormal que vivim de l’idioma, no s’ha de considerar. I en conseqüència allò que és anormal, pot passar per normal. Tant és així, que la Secretaria de Política Lingüística del Govern català, durant els darrers quatre anys no ha mogut peça com ja he indicat, si més no, que es palpi des de la societat.

Catalunya ha viscut unes onades migra-tòries molt importants. Els immigrants s’adapten a la nostra llengua i cultura?

Si s’arriba als col·lectius d’immigrants, amb els quals vaig sovintejar força en la meva feina els trenta darrers anys del se-gle passat i també actualment hi tinc un cert contacte, cal reconèixer que hi ha una bona predisposició. Però ens hi hem d’acostar, fer-nos-hi.

He percebut que en bona mesura en-tenen que, així com nosaltres hem de saber acollir, ells també han de saber ar-ribar. Cal fer polítiques específiques, mai no demagògiques. Els hem els de parlar sempre en català. A ells i a tothom, vaja.

Seria un error considerar només im-migrants les persones o alumnes escolars que no parlen alguna llengua romànica. D’aquests col·lectius, tant a la societat com a l’escola, parlin italià, àrab o castellà, cal fer-ne ciutadans d’aquest país. Que és la finalitat primera de l’escola i de tota edu-cació. Ben preparats, però que sàpiguen qui són i d’on són, des que han arribat a casa nostra. Això no voldrà dir perdre els orígens, sí, però, tenir sentit de pertinença, també. Això val per a tota la societat.

Des de les administracions s’ha estat fent el necessari per fomentar l’ús del català en la nostra vida diària?

Jo diria que allò que s’ha fet, llevat d’alguna actuació específica i modesta, té un aire de rutina. Existeix la sensació que es fa perquè toca. Costa de percebre un lideratge i un anhel. El Consorci de Normalització Lingüística ha decaigut de manera inexplicable. Calen programes d’impuls, d’estímul i d’orientació. Cal que

tot ciutadà conegui els seus deures i els seus drets lingüístics. No he pogut veure cap rètol, ni sentir cap espot publicitari que convidi a parlar a tothom sempre en català. Jo diria que, fins ara, no hem anat per bon camí. I sobretot, cal donar pres-tigi a la llengua, que amb voluntat i saber fer no hi valen sentències ni resolucions judicials per tenir el català al lloc que li correspon.

La immersió lingüística és el model?El model educatiu de Catalunya és

l’escola catalana en llengua, contingut i actituds amb bon aprenentatge d’altres idiomes. Un model educatiu que propor-ciona a tots els alumnes sense distinció els mateixos instruments perquè es pu-guin desenvolupar, en el present i en el futur, amb les mateixes condicions i pos-sibilitats. Hi ha una manera pròpia de fer escola, en aquest país, que es concreta en aquest model i que preveu un tractament de llengües específic.

En canvi, la immersió lingüística és un instrument per fer que aquells alumnes que arriben als Països Catalans sense saber la llengua de l’escola, en puguin fer un aprenentatge precoç i incorporar-se al model d’escola catalana que al País

Valencià se’n diu escola Valenciana i a les Illes Escola Mallorquina.

La immersió no és el model. Però sen-se immersió, el model educatiu propi no seria aplicable de forma generalitzada ja que molts alumnes, en arribar a l’escola o en aquest país, en desconeixen la llengua pròpia que també ho és de l’ensenyament. Sense la immersió, aplicada en forma de Programa al llarg de vint anys (1983 – 2003), més de la meitat de la població de Catalunya que sap i pot parlar en cata-là, no existiria en aquesta proporció. Cal insistir que del coneixement cal passar a la pràctica lingüística. Del català après al català parlat. Si no, malament rai.

Poden conviure el català i el castellà a Catalunya?

A Catalunya actualment hi conviuen més de dues-centes llengües al costat del català... per tant, el castellà n’és una, la més important i forta. Ja hem parlat del bilingüisme igualitari com a situació no desitjable. El català i el castellà poden conviure als Països Catalans sempre que hi hagi una jerarquització de llengües. Sempre que el català sigui la llengua re-coneguda com a pròpia i primera i trac-tada com a tal.

La sentència del Tribunal Suprem contra la immersió lingüística és preocupant? En què ens afectarà?

És el darrer intent d’anul·lar el model educatiu català, l’escola catalana en llen-gua, continguts i actituds. La sentència no parla de la immersió lingüística, parla de l’ús de les llengües en la docència, per tant afecta a la aplicació de les estratègies didàctiques de la immersió. Segons el TS no es podria fer l’ensenyament en català, caldria fer-lo també en castellà. Error enorme! No sé com un ens jurídic pot dictar sobre qüestions tècniques d’apre-nentatge i educació. En l’educació el que compta són els resultats i els nostres nois i noies, malauradament saben més cas-tellà que català. N’hi ha que ni el saben parlar, el català. En definitiva, però, és el que volen per més que ho dissimulin, malament, eh? Però les conseqüències que pot tenir aquesta sentència estic con-vençut que seran nul·les. Ni els pares, en majoria gairebé total, ni els mestres, ni els municipis, ni l’administració en faran cap cas. Val a dir que en gran part, però, tam-bé depèn de nosaltres.

Text: Albert CallsFoto: Cedida

UNA VIDA DEDICADA A L’ENSENYAMENT I AL CATALÀJoaquim Arenas i Sampera (Mataró,1938), és mestre i pedagog. Va ser coordinador general i director de l’equip pedagògic de la Delegació d’Ensenyament Català (DEC) d’Òmnium Cultural, els anys setanta. Incorporat com a tècnic al Departament d’Ensenya-ment de la Generalitat de Catalunya (1978) en va ser nomenat cap del Servei d’Ensenyament del Català (SEDEC) (1983 - 2003). Ha viscut, a primera fila, l’expansió i la progressiva entrada de les classes de català i en català a l’escola, des de la DEC d’Òm-nium Cultural, així com l’oficialització d’aquest ensenyament a través de la política educativa de la Generalitat. Des del SEDEC, ha estat propulsor del model d’Escola Catalana en Llengua i Con-tinguts i del Programa d’Immersió Lingüística i ha tutelat el canvi de llengua vehicular a l’educació catalana. Ha impulsat i parti-cipat en el procés de reuperació lingüística i Cultural a la ciutat catalana de Sardenya, l’Alguer. Ha promogut, dirigit i ell mateix és autor de nombroses obres sobre llengua i escola. Va ser rector de la Universitat Catalana d’Estiu el 1995. Ha assessorat els go-

verns de Bolívia (1991) i Guatemala (2000), en qualitat d’expert, en la incorporació de les llengües indígenes al sistema escolar. És membre de la Societat Catalana de Pedagogia, de la Societat Catalana de Llengua i Literatura de l’IEC, de l’Institut de la llen-gua Bretona i de la Mesa pola Normalizacion Linguistica de Galí-cia. El 2003 va rebre la Creu de Sant Jordi per la seva sostinguda tasca com impulsor de la llengua a l’escola i la catalanització del nostre sistema educatiu des del món cultural i cívic. La seva vinculació a la de normalització lingüística dels Països Catalans ha estat reconeguda amb el guardó Pentecosta, 1991, del País Valencià, amb la medalla de mèrit de l’Académie de Montpeller, 2004 i el premi 6 de Novembre de Normalització Lingüística, de la Franja de Ponent, 2005. També és president d’Amics de la Ciutat de Barcelona i d’Enllaç-Germanor amb l’Alguer i secretari de la Fundació Aureli Escarré pels Drets Col.lectius dels Pobles. Va ser fundador del Centre d’Estudis Colombins, 1990, on s’estu-dia la possible catalanitat de Colom.

T

TRIBUNAmaresme | 09

10 | TRIBUNAmaresme

CULTURACRÒNIQUES

L’actualitat del mes de febrer ha estat marcada per les sentències judicials que aplanen el camí a l’arribada de El Corte Inglés a Mataró i esvaeixen ombres polítiques al voltant del govern municipal.

El passat 14 de febrer es va fer públic que el jutge arxivava la querella de Can Fà-bregas contra l’alcalde de Mataró, Joan Antoni Baron, i permetia que s’acabés el desmuntatge de la fàbrica. “S’ha demos-trat que som innocents i que l’Ajunta-ment ha fet les coses bé”, manifestava satisfet Baron.

Amb el sobreseïment de la causa, es desestimaven les imputacions contra l’alcalde de Mataró, Joan Antoni Baron, el regidor d’Urbanisme, Ramon Bassas, i una lletrada de l’Ajuntament. Se’ls acu-sava d’un delicte contra el patrimoni his-tòric i d’un altre d’ordenació del territori per haver autoritzat el desmuntatge d’una nau catalogada amb l’objectiu de deixar el solar per construir uns grans magatzems de El Corte Inglés.

Tot i l’endarreriment que ha suposat la judicialització de l’afer de Can Fàbregas, l’Ajuntament mataroní explicava ales-hores que encara és a temps de complir el termini acordat amb El Corte Inglés. L’Ajuntament ha de lliurar el solar lliure de càrregues abans del 2 de juny del 2011 i amb l’arxivament del cas ara això és pos-sible. Abans d’aquell dia s’haurà de acabar el desmuntatge de la nau i desmantellar dues edificacions adjacents.

El jutge dóna la raó a l’Ajuntament i els propietaris de Can Fàbregas han de pagar el trasllat de la nauDesprés de l’arxivament de la querella, el 22 de febrer arriben dues noves sentènci-es favorables al consistori.

Can Fàbregas es desembussa

Ara és el contenciós administratiu qui es posiciona a favor de l’Ajuntament en relació a les denúncies contra els pro-jectes urbanístics de la zona. Aquestes denúncies fan referència a les càrregues urbanístiques que han d’assumir els pro-pietaris del sector. Es tracta, per exemple, del costos del trasllat de Can Fàbregas. L’Ajuntament ho va atribuir als propieta-ris del sector i, tot i que els particulars ho van denunciar, el jutge diu que el consis-tori va actuar correctament.

El segon cas ja resolt i que també va por-tar l’Ajuntament al contenciós demanava la nul·litat del projecte d’urbanització, es-pecialment perquè, inicialment, l’Ajunta-ment també va atribuir als propietaris de Can Fàbregas els costos d’urbanització d’un altre sector, molt proper a la zona. El jutge ha desestimat la nul·litat i estima, en part, la petició, perquè els costos externs a Can Fàbregas no els hagin d’assumir els propietaris d’aquella zona. L’Ajuntament recorda que abans de conèixer la sentèn-cia ja va eximir els propietaris d’assumir

aquests costos i, per tant, la sentència no suposa fer cap modificació en el projecte.

La Plataforma Salvem Can Fàbregas recorre l’arxivament La Plataforma Salvem Can Fàbregas, que representa l’acusació particular en la querella contra l’alcalde de Mataró, Joan Antoni Baron, pel trasllat de la nau catalogada de Can Fàbregas, anuncia que recorrerà la decisió del jutge d’arxivar la causa.

La CUP de Mataró també recorre l’arxivament del cas La CUP assegura que considera que la causa penal contra l’alcalde de Mataró pel desmuntatge de l’edifici catalogat de Can Fàbregas s’ha tancat “precipitada-ment”. Els independentistes lamenten que s’hagi arxivat el cas “sense acabar la investigació” i consideren “desafortu-nat” que el jutge hagi desestimat algunes de les proves aportades. És per això que anuncien que hi recorreran.

Propostes de resolució i acte de suportEn el marc del debat polític sobre l’afer, el 28 de febrer, el Grup Municipal de CiU anuncia que presentarà al Ple Municipal una proposta de resolució per prendre les mesures necessàries que accelerin i finalitzin el procés urbanístic que ha de permetre l’arribada de El Corte Inglés a la Ciutat.

Segons CiU, la proposta que portaran al Ple el Partit Popular i els grups que donen suport al govern, diu que el procés està acabat, quan això no és així, però, malgrat tot, encara confia que el govern sabrà aprofitar la majoria que està a favor de El Corte Inglés per arribar a un acord que permeti unificar les dues propostes.

Per la seva banda, el 28 de febrer, l’al-calde Baron convoca un acte d’agraïment pel suport rebut durant el període que ha estat imputat per l’afer de Can Fàbregas. Hi afirma que El Corte Inglés és més a prop que mai de la capital del Maresme.

ACN/Redacció

LES SENTÈNCIES JUDICIALS APROPEN EL CORTE INGLÉS A MATARÓI EN LA RECTA DE LES MUNICIPALS, OXIGEN PER AL GOVERN TRIPARTIT

TRIBUNAmaresme | 11

Amb el fantasma de la crisi més present que mai, el descrèdit dels polítics, el can-vi al Govern de la Generalitat i algunes enquestes no massa favorables en l’aire, la ciutadania viu de ple l’arrencada cap als comicis del 22 de maig, que hauran de definir plenament el nostre mapa municipal.

Precisament, durant aquests dies, els dirigents polítics dels partits estan do-nant suport als diversos candidats en el tram final cap al que seran unes elecci-ons molt cabdals per acabar de definir, el panorama polític català.

Entre d’altres actes polítcs a la comar-ca, del passat mes de febrer destaquen la presència del secretari general ad-junt de Convergència Democràtica de Catalunya, Oriol Pujol, que va assistir el passat 17 de febrer a la presentació del candidat nacionalista de Premià de Mar, Miquel Buch, l’actual alcalde que opta a la reelecció. Per la seva banda, perfilant també l’escenari polític premianenc, el candidat a l’alcaldia del PSC de Premià de Mar, Tomàs Esteban, es presentarà a la Biblioteca Martí Rosselló de la locali-tat aquest divendres 4 de març, a les vuit del vespre.

Més actes. Al Masnou, la candidata del PSC, Marta Neira, va presentar-se el passat 18 de febrer acompanyada d’un pes pesant del seu partit, Joaquim Nadal, i de l’actual alcalde, Eduard Gis-bert. Neira, sota l’eslògan ‘Plena d’il-lusió pel Masnou’, va apostar per la pro-ximitat com a via per connectar amb la ciutadania.

D’altra banda, candidats que s’han fet públics aquests dies han estat Joan Antoni Baron (PSC Mataró), M. Ànge-les Montoya (PSC Teià), Salvador Casas (PSC Argentona), Joan Adell (PSC Vilassar de Dalt), Pilar Ventura (PSC Cabrera de Mar), Glòria Mans (PSC Alella), Rosabel Cantenys (PSC Caldes d’Estrac), Carles Rocabert (Esquerra Cabrera de Mar), Xavier Viudez (Es-querra Cabrils), Montse Gual (Esquerra – Vilassar de Mar), Joan Baliarda (CiU Premià de Dalt), Jordi Mir (CiU Cabre-ra de Mar) o Jaume Marfà (PP Vilassar de Mar), entre d’altres que ja van ser-ho fa uns mesos, com per exemple Andreu Francisco (Esquerra – Alella), Jaume Oliveras (Esquerra – el Masnou) i els que encara falten per ser presentats.

Pel que fa a actes convocats per enti-tats, destaca el que va programar el pas-sat 20 de febrer l’Assemblea de Joves de Vilassar de Mar: un debat en matèria de polítiques de joventut amb les formaci-ons que es presenten a les eleccions en aquesta localitat. No serà l’únic d’aquest

22 DE MAIG. ELECCIONS MUNICIPALS. Ja queda un curt tram en línia recta per a les properes eleccions mu-nicipals del 22 de maig. Tots els partits presenten –dia sí dia també– els seus candidats. Després de les cor-responents presentacions i proclamacions, vindrà l’enduriment del discurs, les propostes sobre la taula i els debats, el cicle electoral, en definitiva, al qual ja estem acostumats.

Presentacions de candidats i escalfament preelectoral

tipus, i és del format que aporta elements per al debat i la reflexió.

També, a la capital del Maresme, de l’escissió del PP, irromp Paulí Mojedano amb la formació Mataronins, que haurà de demostrar la seva força per aconse-

guir espai dins l’atomitzat mapa polític de Mataró. A més s’ha anunciat la can-didatura de Els Verds, que encapçalarà Josep Lluís Freijo.

I la precampanya continua...Albert Calls

Joaquim Nadal (PSC), durant l’acte de presentació de la candidata socialista del Masnou, Marta Neira.

12 | TRIBUNAmaresme

El Maresme, capital Sant ClimentPassejar pels jardins de la fonda Riera, tastar els plats d’en Sergi, endinsar-se al cementiri on van enterrar l’Ignasi, veure la casa d’en Claudi o asseure’s en algun dels bars de Sant Climent. D’aquesta ma-nera, els seguidors de ‘La Riera’, de TV3 podran conèixer de primera mà els esce-naris reals de la sèrie, gràcies a les rutes turístiques que organitza el Consorci de Promoció Turística del Maresme. A la vida real, Sant Climent és la suma de localitzacions de diversos pobles del Maresme i la comarca vol aprofitar l’èxit de la telenovel·la per promocionar la gastronomia local. Els plats de la fon-da, doncs, seran un dels principals eixos de les rutes, que inclouen un dinar amb plats de Can Riera.

El recorregut pels escenaris de ‘La Ri-era’ comença a Arenys de Mar, d’on són el cementiri i el port de Sant Climent. Al cementiri s’han rodat escenes colpi-dores, com els enterraments de l’Àngel Parés, l’Ignasi Guitart o la germana del mossèn Esteve. A més de reviure mo-ments importants de la ficció televisiva, els visitants també podran contemplar un dels museus a l’aire lliure més impor-tants del Maresme.

Un ambient diferent és el del port, on s’han rodat multitud d’escenes al vaixell d’en Flaquer. També al port d’Arenys hi ha el restaurant que l’Elisenda va cre-mar a la ficció i també en aquest port és on feineja en Ferran, el subministrador habitual de peix de Can Riera. En aquest punt de la ruta també s’explica als visi-tants el funcionament d’una subhasta real de peix.

I tot i que el port de Sant Climent és el d’Arenys, el passeig marítim és el de Sant Pol de Mar. Aquesta és la segona etapa de la nova ruta de ‘La Riera’, amb què el Consorci de Promoció Turística del Ma-resme vol promocionar la gastronomia de la comarca. A Sant Pol, a banda de recórrer alguns dels exteriors de la sèrie,

té lloc un dels moments més atractius de la ruta, un dinar elaborat amb plats de la fonda.

El menjador no és el mateix que el de la ficció, sinó que és l’Escola d’Hostale-ria de Sant Pol la que acull aquest dinar. Prèviament, els visitants veuran una de-

mostració en directe de com es cuinen els plats que Sergi Guitart i tot l’equip de cuina de Can Riera ofereixen als seus cli-ents. Segons els organitzadors de la ruta, el menú variarà en funció dels productes de temporada.

El president del Consell Comarcal del

Maresme, Josep Jo, reconeix que el fil argumental de la sèrie permet aprofitar aquesta ruta per promocionar “els fo-gons i la gastronomia de la comarca”. Al Maresme se celebren al llarg de l’any més de 50 jornades gastronòmiques cen-trades en diversos productes de la terra

La popular sèrie “La Riera” s’emet de dilluns a divendres a les 15.50 i a les 21.00h. És la his-tòria d’una família que regenta un restaurant en un poble de la costa, al Maresme. L’acció comença quan el patriarca de la família, l’Ignasi Guitart, reuneix la seva dona i els seus fills per explicar-los que deixarà la direcció del restau-rant i marxarà de Sant Climent. La notícia, totalment inespera-da per tothom, provoca una sotragada emocional i un canvi de rols a la família. Els quatre fills (Claudi, Ernest, Lluís i Sergi) i la mare (Mercè) seran els personatges principals al voltant dels

quals giraran les trames principals. L’aparició del TecnoCampus en la segona

temporada de la sèrie, ambientada al Maresme, s’insereix plenament en la trama des d’ara i fins al mes de juny. Un dels personatges, l’Ona, filla d’en Claudi Guitart, començarà a estudiar un màster als centres universitaris del Tecno-

Campus Mataró-Maresme. L’Ona és una jove emprenedora que ajuda a portar el negoci familiar. Creu que és molt important poder formar-se i ha escollit el centre per poder tenir un títol oficial i de prestigi, segons informa TCM. Redacció.

EL TECNOCAMPUS MATARÓ-MARESME APAREIX A LA SÈRIE DE TV3 ‘LA RIERA’

Cròniques

TRIBUNAmaresme | 13

com el pèsol, les cireres, les maduixes, el calamar, el vi, els bolets o les mongetes.

Després del dinar, la ruta es dirigeix a un dels escenaris més emblemàtics de la sèrie, el restaurant de Can Riera, localit-zat a la masia de Can Ribot de Mataró. En aquest emplaçament, però, només s’hi roden els exteriors i la parada s’apro-fita aquí per fer un maridatge amb vins de la DO Alella, galetes Laietanes i Es-trelles de la Riera, les postres de la sèrie.

La visita continua pels carrers del cen-tre de Mataró, on es roden una immensa majoria dels exteriors, com la mateixa riera de Mataró, el carrer Nou, el carrer d’en Pujol, l’església de Santa Maria o la muralla Sant Llorenç. És l’última parada abans d’acabar la visita al Centre d’Aco-llida Turística de Teià, on es parlarà als visitants dels vins de la DO Alella, un dels productes estrella de la gastronomia de la comarca.

Aquestes rutes s’engegaran el prò-xim 12 de març a un preu de 36 euros i la previsió és fer-ne una cada dissabte. Segons el Consorci de Promoció Tu-rística, la ruta s’adaptarà a la ficció i es podran incorporar noves localitzacions. Un dels assessors de continguts de la sèrie, Francesc Forés, diu que de cara a noves temporades “es buscaran indrets nous” perquè la intenció és “ensenyar tot el Maresme que sigui possible”.

Jordi Pujolar - ACN

Cròniques

La primera i última Setmana Blanca a les escoles catalanes va començar el passat dilluns 28 de febrer i s’allargarà fins a l’11 de març, ja que aquest perí-ode de vacances escolars es fa en dues tandes en funció del centre. Des del 28 de febrer i fins al 7 de març seran els nens de la Catalunya Central, Girona, Lleida i el Maresme-Vallès Oriental els que faran vacances d’hivern mentre que la resta d’alumnes les gaudiran la setmana següent. Aquesta és una de les apostes de l’anterior Govern que, pels pronunciaments de l’actual consellera d’Ensenyament, Irene Rigau, no tindrà continuïtat el proper curs. Mentre que al Pirineu, les estacions d’esquí espe-ren una bona ocupació, també hi haurà molts alumnes que es quedaran a casa.

A banda del nou Govern, la Setma-na Blanca impulsada per l’exconseller Ernest Maragall no ha convençut a tothom. Mentre que moltes famílies la veuen com un nou problema per encai-xar amb les seves obligacions laborals, els hostalers del Pirineu en destaquen l’oportunitat de negoci però els de les comarques gironines creuen que els traurà ocupació a l’estiu, quan les va-cances seran més curtes.

Les activitats alternatives organit-zades a les escoles no han tingut l’èxit

esperat i, de fet, en alguns centres petits no s’han pogut programar a causa de la poca demanda. La crisi econòmica fa que moltes famílies tirin d’avis en lloc de portar els fills a casals.

Per exemple, a l’escola Sant Miquel del Cros, a Argentona (Maresme), la intenció de l’AMPA era organitzar ac-tivitats durant la Setmana Blanca, però la manca de demanda i de recursos ha fet canviar els plantejaments. “A l’es-cola petita, hi ha pocs nens i amb pocs nens és molt car contractar un monitor per molt que la Generalitat doni ajudes”, es lamenta la directora del centre, Mireia Rumià.

La majoria de famílies d’aquest cen-tre, on hi ha matriculats un centenar d’alumnes, deixaran els nens amb els

avis o familiars que se’n puguin fer càr-rec. La presidenta de l’AMPA, Meritxell Domínguez, apunta que els nens que no puguin quedar-se a casa podran acollir-se a les activitats que organitzen altres escoles d’Argentona.

En canvi, l’escola Voramar de Barcelona farà la Setmana Blanca del 7 a l’11 de març. El centre ha organitzat casals relacionats amb l’edat mitjana en què hi assistiran uns 80 alumnes de tots els cursos d’Infantil i Primària. D’altra banda, uns 40 alumnes d’ESO faran una estada d’una setmana amb famílies del sud d’Anglaterra.

Les Ampes i els ajuntaments han es-tat els encarregats d’organitzar moltes d’aquestes activitats. El Departament d’Educació ha atorgat 157.675 d’euros a les Ampes. En aquesta inversió no s’in-clou Barcelona, on ha estat el Consorci d’Educació de Barcelona l’encarregat de gestionar les ajudes, que han arribat als 32.640 euros.

D’altra banda, la conselleria també ha concedit 53.040 euros a ajuntaments catalans que organitzaran activitats per oferir a les famílies. L’Ajuntament de Barcelona per la seva part ha destinat 400.000 euros a beques per pal·liar el cost que les famílies hauran d’afrontar.

ACN

Comença la primera i última Setmana Blanca

14 | TRIBUNAmaresme

“En la nostra professió s’ha d’estar al dia perquè tot evoluciona amb molta rapidesa”

CULTURA EL MÓN DE LA PERRUQUERIA D’AUTORPARLEM AMB L’ESTILISTA FELICITAS ORDÁSIMATGE I MODA

Felicitas Ordás té saló propi a Mataró des de fa 26 anys i explica que sempre ha presumit de poder fer una moda avantguar-dista. Des d’una perruqueria d’autor ha arribat al públic català, però també a l’internacional. Precisament, l’avalen una llar-ga nòmina d’importants premis i prestigiosos reconeixements al seu treball. L’estilista de la capital del Maresme ens explica en aquesta entrevista alguns aspectes de la seva trajectòria professional, valora el sector i encoratja en els moments actuals a plantar cara a la crisi. “És el moment d’actuar amb rapidesa, investigar com captar clients nous i sobretot conservar els habituals. Crear bones campanyes de màrqueting i el més important, no abaixar els preus, sinó donar millor servei i atenció al client pel mateix preu”, assegura la guardonada estilista.

Com valora el seu darrer premi, l’obtenció de l’AIPP Awards 2010-2011 en la catego-ria Best Video?

Aconseguir un AIPP Awards és un dels reconeixements artístics més importants en el sector de la perruqueria. Ja havia estat nominada com fi nalista en dues ocasions anteriors, obtenint un segon i un tercer lloc. En aquesta ocasió estava segu-ra que a la tercera anava la vençuda. Ha-ver aconseguit l’AIPP Awards Best Video d’entre 283 col·leccions provinents de 24 països, és per mi tot un orgull. I a més, ser la primera dona espanyola que l’obté.

En què consisteix aquest premi?L’AIPP, composta per 75 revistes de

35 països atorga l’equivalent als “Oscars de la perruqueria” als millors perru-quers del món en cinc categories: millor perruqueria d’avantguarda, millor per-ruqueria home, millor fotografi a, millor perruqueria comercial i millor vídeo de perruqueria. Els guanyadors vam ser un francès, un anglès, un australià, un altre espanyol i jo. Quatre homes i una dona que competirem ara pel Grand Trophy,

en què només quedarà el millor. Espero tenir molta sort!

Una part del seu treball es desenvolupa a shows, tallers i seminaris i en l’àmbit fotogràfi c de tendències de moda. La per-ruqueria té una dimensió social en el món contemporani?

Jo dividiria la perruqueria en dues parts: la primera, la de centenars de salons que ofereixen un servei als clients segons les seves necessitats. La imatge d’un bon saló, l’experiència de professionals i una atenció personalitzada són les prioritats i el que ens diferencia els uns dels altres. I la segona, la perruqueria artística que només arribem a desenvolupar alguns estilistes en les creacions de col·leccions de tendència, presentacions de moda i seminaris a altres professionals.

La seva relació amb Ia fi rma Eugene Per-ma s’ha desenvolupat durant més de 23 anys. En què consisteix?

La meva relació amb Eugene Perma va començar fa 26 anys com a clienta. Posteriorment vaig passar a formar part

de l’equip artístic de França i Espanya, fi ns arribar a ser avui dia Ambaixadora d’Imatge d’aquesta empresa al nostre país. El meu treball per a aquesta mar-ca és molt variat, ja que cada any creo col·leccions de moda, tallat i color de les quals imparteixo seminaris, faig presen-tacions en diferents ciutats i grans shows. He de reconèixer que els dec gran part del meu èxit artístic per haver comptat sempre amb el suport d’una gran marca.

És molt important l’intercanvi amb profes-sionals del sector d’altres països?

En el meu cas ha estat una de les mi-llors experiències professionals que he tingut. He après a desenvolupar altres facetes, no només l’artística, encara que al principi aquesta era la que més em fascinava. He estat en els millors salons del món amb perruquers de molt prestigi a Londres, París, Florència, Taiwan, Tò-quio i Chicago. M’he enriquit aprenent com gestionar el meu saló, a millorar la formació del meu equip i a aplicar claus de màrqueting per saber com diferenciar-me d’altres salons. Això em va dur a gua-

nyar l’any 2008 a Los Angeles un Global Business Award com a millor empresària de l’any. L’intercanvi amb professionals del sector d’altres països és més que im-portant, jo diria que primordial.

En els darrers anys, les persones han aug-mentat la preocupació per l’estètica, espe-cialment en el camp de la perruqueria?

Per descomptat. I gràcies a això hem vist com els negocis de perruqueria i es-tètica han tingut un augment abismal. Ha canviat el client. Hem passat del client setmanal al client mensual de color i tallat que es preocupa per la seva imatge. Cli-ents que busquen professionals capaços de crear-los un estil personalitzat d’acord amb la seva imatge i les seves necessitats.

si vol que tothom conegui el seu negoci, ja pot contractar el seu espai a l’anuari d’enguany trucant al 93 799 18 40.

...no se’l pot perdre!!!

qui és quia VILASSAR DE MAR?

Anuari Comercial 2011-12 VILASSAR DE MAR

TRIBUNAmaresme | 15

Què determina els gustos de les clientes i els clients, la televisió i els mass media, els models de referència...?

Una mica tot. Les influències depenen dels gustos. Però televisió, premsa i fa-mosos influeixen molt. Encara que crec que, com a bon professional, una bona comunicació i un estudi personalitzat de la seva imatge ens durà a aconseguir un treball satisfactori per al client. Avui en dia, es valora molt més que el profes-sional et proposi el més adequat i el que t’afavorirà més, que no resumir-ho tot en una simple foto. Aquesta és la diferència entre ser perruquer i estilista. Aquest úl-tim sempre es preocuparà més de fer-te un bon estudi.

Què és el que demana una persona quan parla amb la seva perruquera?

En primer lloc i sobretot el client es-pera que l’escoltin, entenguin les seves necessitats i sàpiguen adaptar l’estil més adequat per així sentir-se satisfet. En se-gon lloc, espera que el perruquer li sàpiga aconsellar amb el màxim de professiona-litat possible.

Hi ha hagut grans canvis en les tendències i els sectors, en els darrers anys?

En la nostra professió els canvis són continus, cal estar al dia perquè tot evo-luciona amb molta rapidesa. D’un any per l’altre sempre hi ha canvis, el mateix passa amb els dissenys de roba i el maquillatge.

La crisi econòmica ha afectat l’usuari i el sec-tor a l’hora de cuidar l’estètica dels cabells?

Una crisi econòmica a nivell mundi-

al com la que estem passant afecta a tothom. És el moment d’actuar amb rapidesa, inves-tigar com captar clients nous i sobretot conservar els habi-tuals. Crear bones campanyes de màrqueting i el més impor-tant, no abaixar els preus, sinó donar millor servei i atenció al client pel mateix preu.

En els darrers anys l’home s’ha preocupat més per la cura de la seva estètica, s’ha acostumat més a anar a la perruqueria? Els homes s’han convertit, doncs, en un camp de clients potencial?

Sempre dic que el client home és un gran potencial. Per descomptat s’ocupen més de la seva imatge i això es nota en les visites més freqüents als salons de perruqueria i estètica. És un client que es talla els ca-bells amb molta més freqüència que una dona. N’hi ha que vénen cada tres set-manes, cada mes i com a molt cada mes i mig. Cada vegada es fan més les celles i les visites a les cabines d’estètica són més normals en el seu protocol d’imatge. L’home el considero un client molt fidel. Nosaltres tenim la sort de tenir un trenta per cent de clientela masculina.

Des de Mataró, al Maresme, es pot desen-volupar la seva activitat i projectar-se en

el món com fa vostè. Cal pensar, doncs, en un món global?

Fa 26 anys que tinc saló propi a Mataró i sempre he presumit de poder fer una moda avantguardista. La mentalitat oberta que tenim a Catalunya m’ha per-mès poder plasmar les noves tendències que van sorgint. No ens oblidem que la dona i l’home català són un públic molt cosmopolita i atrevit als canvis. Com que som una perruqueria d’autor hem arribat no tan sols a un públic català, sinó que ens visita gent de tot Espanya i fins i tot tenim clients francesos, anglesos i alemanys.

Text: Albert Calls // Fotos: Cedides

L’ART DE LA PERRUQUERIA

Felicitas Ordás va fer les seves prime-res passes dins del món de la perru-queria molt aviat, quan tenia 15 anys. Amb tans sols 17 anys i un gran afany d’aprenentatge, va obrir el seu primer negoci: un petit saló de 30 metres quadrats. Amb el temps i l’experièn-cia acumulada va aconseguir obrir un local més gran. Més endavant, va arri-bar a l’èxit amb un saló de 170 metres quadrats que incorpora les últimes tecnologies del sector, situat a la ciu-tat de Mataró.

La seva joventut està marcada per la perruqueria, ja que assisteix a in-finitat de certàmens, shows i demos-tracions per tot el continent, realitza molts cursos i seminaris de la mà dels millors professionals del sector i tre-balla en passarel·les i col·leccions amb multitud de signatures de la moda catalana.

Els anys d’experiència li serveixen per fer-se un nom en el món de la perruqueria i realitza any a any col-leccions de tallat i color, participa en grans esdeveniments a nivell mun-dial, és imatge de televisió i ràdio de la marca Eugene Perma i fins i tot, fa intervencions televisives on demostra la seva depurada i innovadora tècnica de tallat amb la qual fa servir alhora i amb totes dues mans, 2, 4 o 6 tisores.

Actualment és l’ambaixadora artís-tica de la marca Eugene Perma a Es-panya. La relació amb aquesta marca s’ha desenvolupat durant més de 23 anys, en els quals Felicitas hi realitza shows, seminaris i tot tipus de pre-sentacions a nivell mundial. A més, coopera i escriu articles en diverses revistes de gran prestigi sobre les se-ves experiències en els intercanvis que realitza amb coneguts perruquers de diferents llocs del planeta.

Aquesta carrera tan dilatada li ha servit per a rebre una gran quantitat de premis. Com, per exemple, la no-minació en tercer i segon lloc en anys consecutius dels AIPP Awards, haver estat nominada en els premis Puig i Cadafalch, a més d’haver participat, l’any passat, en el prestigiós certamen professional Mondial Coiffure Beauté a París.

Precisament, l’any 2008 va obtenir un dels premis més importants del sector de la perruqueria, el d’empre-sari de l’Any en els prestigiosos Global Salon Business Awards, premis orga-nitzats per la fundació Best que reco-neixen l’excel·lència i rendiment en el terreny empresarial, a nivell mundial. El 2009 li va ser concedit el Premi Barcelona Capital de la Perruqueria. Recentment, acaba d’aconseguir un important guardó a nivell internacio-nal del món de la perruqueria: l’AIPP Awards 2010-2011 en la categoria de Video, amb la col·lecció Subliminal Collection.

16 | TRIBUNAmaresme

RAÚL CAPITANI Reivindicació i recerca constant

La sala d’exposicions del Col·legi d’Aparelladors de Mataró va acollir fins el passat 20 de febrer Arquitec-tures imaginàries, una mostra de l’obra més recent del conegut gravador Raúl Capitani. Nascut l’any 1941 a San Rafael, província de Mendoza (Argentina), és artista ex-perimentat en l’àrea expositiva –la seva primera mostra es remunta a l’any 1963, al seu país d’origen– tot i que el seu nom és prou conegut dins l’àmbit artístic de la co-marca, gràcies a haver estat des de principis dels anys 80 fins a mitjans dels 90 del segle passat, director del Taller de Gravat, promogut per l’aleshores Patronat Municipal de Cultura de Mataró.

Profund coneixedor de la història de l’art, –bo és recor-dar la seva conferència “Les interpretacions gràfiques del Quixot vistes per un dibuixant”, l’abril del 2005, en com-memoració del 400 aniversari del Quixot– i especialista absolut en el gravat –ha realitzat obres amb aiguatinta, aiguafort, punta seca, xilografia, plastigrafia, tècniques additives o a les que s’afegeix collage o matèries– es revela en les seves exposicions com un gran i constant experimentador a través de plasmar artísticament la seva reivindicació pels seus ideals en quant a llibertat d’expressió i de pensament, dins una plasticitat densa, incidint en el barroquisme, però visualment impactant i expressiva.

La mostra estava dividida en dues parts. La primera era un recull d’obres que ja varen ser exposades al museu del Càntir d’Argentona, és una serie de vuit gravats inspirats en els seus poetes preferits: Antonio Machado, Rafael Al-berti o F. García Lorca. Pel que fa a la segona, es tractava de peces realitzades amb fusta i policromia, concreta-ment assemblages de fullola majoritàriament, trencada i i tallada, seguint les directrius d’un estil propi inconfusi-ble, però amb marcades diferències de l’obra anterior, i amb la utilització d’un cromatisme amb tonalitats suaus, quasi monocromàtiques.

Contemplar una exposició de Raúl Capitani és no que-dar-se mai indiferent davant el missatge, sempre impla-cable i contundent, ni davant la tècnica emprada. Amb forces referències al surrealisme, un expressionisme sor-git de la seva relació amb el món del còmic –els anys 1981 i 1982 va participar en el Saló del Còmic de Barcelona– i una figuració emmarcada dins un particular concepte de l’abstracció, més filosòfica i complexa, Capitani demostra amb la utilització de la fusta o fullola, com a nou mate-rial, que en absolut ha perdut referències per expressar la realitat.

MARTA TEIXIDÓ. www.cuadrosenunaexposicion.com

CULTURACULTURAART AL MARESME

D’esquerra a dreta: Jordi Carrion, Manel Guerrero, Jordi Puntí, Lolita Bosch i el llibreter Xavier Vilert, a Robafaves.

Conversem amb l’escriptor Jordi Carrion amb motiu de la posada en marxa del nou Cicle de Narradors Con-temporanis, impulsat per ACM (Associació per a la Cultura i l’Art Contemporani de Mataró) i la llibreria Roba-faves, on es fan els actes. El cicle apropa als seus lectors alguns dels escriptors més destacats del moment.

“Volem traslladar el debat sobre literatura actual a una llibreria emblemàtica”Com i quan va néixer el Cicle de Narradors Contemporanis?

En Manel Guerrero i jo volíem traslladar el debat sobre la lite-ratura actual (començaments de segle) a una llibreria emblemà-tica com Robafaves. L’ACM es-tava treballant en projectes d’art contemporani i nosaltres volíem aportar-hi l’art literari contem-porani.

Quin balanç fan de les primeres etapes?

La primera etapa, de 2001 a 2003, va ser una experiència en-riquidora. El llibre que en va re-sultar és un document important sobre la literatura catalana (Mon-zó, Perpinyà, Jódar, Mesquida...) i castellana (Villoro, Vila-Matas, Fresán...) del canvi de segle. En-cara es pot trobar a Robafaves.

En el cicle d’aquest 2011, quins són els escriptors que portaran?

Hem començat amb la Lolita Bosch i el Jordi Puntí i continu-arem amb una parella igual de potent, en l’altra llengua nostra, el Manuel Vilas (autor de Amor i de Aire Nuestro, molt ben acollits per la crítica i el públic) i l’Agus-tín Fernández Mallo (un autor de referència, el seu darrer títol és El hacedor (de Borges), remake, que està sent molt discutit en aquests dies). Continuarem, si tot va bé, amb autors com Sergi Pàmies,

Javier Pérez de Andújar o Robert Juan-Cantavella, però encara no estan confirmats definitivament.

El diàleg en directe entre el nar-rador i el públic continua sent im-portant en temps de les xarxes socials?

Totalment. La conversa frag-mentada és complementària a la conversa com a unitat, amb rostre i gestos.

Una llibreria com Robafaves és el millor espai per fer aquest tipus d’activitat?

Sens dubte, perquè la literatura només pot sobreviure amb el con-sum de llibres, i Robafaves, que és un espai de fons bibliogràfic, permet que el lector tingui accés no només a les novetats, també a la resta de l’obra dels autors con-vidats (i dels contemporanis o clàssics que ells recomanin).

De la primera trobada amb Jordi Puntí i Lolita Bosch què destacaria?

Com vam poder descobrir el seus modus operandi. El bilingüis-me creatiu de la Lolita i la forma en què en Jordi crea lentament els seus textos...

L’Associació per la Cultura i l’Art Contemporani (ACM) quin tipus d’iniciatives promou?

Sobretot activitats d’art con-temporani, de creadors com ara Domènec, Jordi Cuyàs, Xavier Arenós o Dani Montlleó, i de co-missaris com ara Delícia Burset o Martí Peran. Només cito alguns noms de memòria, però n’hi ha molts altres. Són (o som) una de les forces que mouen Can Xalant. La llista completa de projectes, iniciatives, exposicions i publica-cions es pot trobar a: http://www.acm-art.net.

Albert Calls

TRIBUNAmaresme | 17

L’historiador masnoví Joan Muray analitza la mitologia de l’oca en la seva nova obra

El seu anterior treball, Pirata i negrer, ha estat tot un èxit i en el nou llibre estudia i explica als lectors les vinculacions de les oques amb la història, la cultura i les tradicions.

Segons explica l’escriptor i historiador, l’in-terès per les oques se li va despertar des-prés de temps d’observació de fets aïllats, sense relació aparent, que el van atraure fi ns que, en un moment donat, es va adonar de la connexió existent i el van portar a la realització d’aquest suggerent treball.

La nova obra de Joan Muray (el Masnou, 1945), Mitologia de l’oca, ha estat publicada dins el segell editorial de Vilassar de Mar Katelani i aposta per donar a conèixer el paper i la presència d’aquestes aus en el nostre entorn cul-tural, descobrint i alhora sorprenent els lectors. Precisament, investigant temes relacionats com El Joc de l’Oca o el que ell considera “mal anomenat Camí de Sant Jaume, el Camí de les Oques salvatges dels Celtes”, Muray va anar creant aquest llibre que tracta els lígurs, adoradors de l’oca sagrada, les oques de la catedral de Barcelona, l’auca o l’astro-logia, entre d’altres interessants aspectes que captiven i sorprenen.

En el seu nou treball, l’inquiet histo-riador i dinamitzador cultural masnoví, deixa al descobert una sèrie d’incògnites que remeten a antigues civilitzacions, a més de casualitats i misteris que tenen a veure amb la mitologia i l’astrologia, i on també descobreix coincidències que conviden els lectors a la refl exió. Per tot això, Muray reivindica en aquest treball el plantejament d’aquests interrogants com a estímul per cercar i descobrir-hi respostes.

Una nova aportació a la cultura que fa amb la seva nova obra aquest interessant autor masnoví. A.C.

La llibreria Índex presenta el darrer llibre de Martí Gironell

En la recta de Sant Jordi, la llibreria Ín-dex de Vilassar de Mar organitza dues interessants presentacions de llibres. La primera serà la de L’arqueòleg, de Martí Gironell, el divendres 18 de març, a les 19.30h, al vestíbul de l’Ateneu Vilassanès. Anirà a càrrec de l’escriptor local Damià del Clot i es comptarà amb la presència de l’autor. Posteriorment, divendres 8 d’abril, a les 19.30h, a la Sala Galvany, el poeta Jordi Roig presentarà el llibre Enyors i tornes, de la vilassarenca Lali Ribera, que ha estat guardonat amb el XIV Premi “Alella a Maria Oleart”.

“I fi nalment, una pregunta totalment personal. És per casualitat o per causalitat que aquest autor, que com deia a la introducció, sempre havia tingut un interès per tot aquest món de l’oca, vagi anar a parar a una casa i un poble, prop del camí de les oques salvatges, i que a més, en aquesta casa i al poble hi pogués trobar oques blaves, grials, etc. en forma de grafi ts, una petxina de pelegrí al pany de forja d’una porta, símbols diversos, toponímia, etc., a més d’anar a parar a les seves mans altres proves de cultures llunyanes geogràfi cament i distants en el temps?”

FRAGMENT DE MITOLOGIA DE L’OCA

18 | TRIBUNAmaresme

www.reformasdecor.comAv. del Maresme, 147-159(Ctra. N-II, frente estación)

08302 MATARÓreformas-decor@hotmail.com

COCINA COMPLETADe 20 a 25 mts. de pared. 3 mts. lineales de muebles altos y bajos (modelos a escoger). Granito y electrodomésticos (encimera, horno, campana y fregadera todo inox Teka). Electricidad y fontanería. Bajar techo (aluminio). Mano de obra incluida.

5.900€

BAÑO COMPLETODe 15 a 20 mts. de pared. Bajar techo (aluminio). Mueble completo de diseño a escoger. Sanitarios Victoria. Plato de ducha o bañera Roca + soporte y grifería. Electricidad y fontanería.

3.290€

REFORMA COMPLETA DE SU VIVIENDA

COCINA COMPLETA.

BAÑO COMPLETO.

PUERTAS: Colocación de 5 puertas haya o similar + vidriera con maneta incluida.SUELOS: Colocación de gres o parquet, 65 m2 (aprox.) de vivienda.VENTANAS: Colocación de 6 ventanas de aluminio en blanco (1x1,20 mts. aprox.)

SUPER OFERTA DE PROMOCIÓN: 19.800 €

CON ESTA OFERTA LEPINTAMOS EL PISO GRATIS

Le

colo

cam

os

un

pla

to

de

du

cha

en u

n s

olo

día

. Y

est

e m

es, c

on

el r

eco

rte

del

an

un

cio

le r

egal

amo

s la

mam

par

a.

Po

r só

lo1

.19

0 €

Tel. 93 757 45 12 · 692 05 81 55HORARIO:

De Lunes a Viernes de 9 a 13h y de 16,00 a 20,00h.Martes y jueves tardes cerrado

Sábados de 10 a 14h.

Si

ust

ed

es

ma

yor

y la

ba

ñe

ra e

s u

n o

bst

ác

ulo

OPINIÓ

Al mes de juliol en una entrevista en aquest mateix mitjà, preguntat per l’assumpte de can Fàbregas, deia: “Personalment estic conven-çut que ni uns ni altres aconsegui-ran aturar la vinguda del Corte Inglés amb el que suposa d’inversió i de creació de llocs de treball”. Ara que el jutge ha arxivat la querella, i més enllà de les responsabilitats polítiques que caldrà exigir, és hora d’obrir camí, de seguir treba-llant pel futur de la ciutat..

Un camí que per Mataró passa

El polític d’avui ha d’estar en con-tacte amb la realitat de la societat per tal de poder “ser, fer i ajudar a fer”, els dos primers referits a les persones i les entitats i, el darrer, a les institucions.

M’explico! Per “ser”, ens cal un Mataró amb identitat i persona-litat, compatible amb un Mataró obert al món. En l’espai reservat al “fer”, els protagonistes han de ser els pols de creació d’ocupació i conceptes com competitivitat, productivitat i eficiència han de constituir la marca de Mataró. En el tercer bloc, el d’”ajudar a fer”, és imprescindible una reforma de

Obrim l’espai d’opinió amb tres dels candidats a l’alcaldia de Mataró per a les properes eleccions municipals del 22 de maig. Amb els seus articles, ens expliquen la seva visió i aposta pel Mataró del futur.

JOAN ANTONI BARONAlcalde de Mataró (PSC).Candidat a l’alcaldiapel PSC.

Talent, tecnologia, innovació i diversificació

LES ELECCIONS MUNICIPALS DEL 22 DE MAIG

per aprofitar totes les seves opor-tunitats i apostant decididament per la innovació com a referent transversal de l’economia mata-ronina que ha de continuar el seu procés de diversificació. Són tres els eixos econòmics sobre els que s’ha d’articular l’economia mata-ronina: la tradició industrial, la vocació de ciutat multiserveis i l’explotació dels intangibles que té la pròpia ciutat.

La indústria, malgrat hàgim su-perat l’etapa manufacturera, ha de continuar tenint un pes important en el nostre teixit econòmic. Te-nim coneixement i empreses que s’han actualitzat i que en aquests moments poden ser punteres dels seus sectors. L’esforç fet per dotar-

nos de sòl industrial de primera qualitat i les infraestructures viàri-es són elements bàsics per garantir la viabilitat industrial de la ciutat.

Mataró exerceix cada vegada amb més força la seva capitali-tat territorial com a ciutat mul-tiserveis. Serveis a les persones (sanitaris, educatius, personals, comercials...), serveis de tot tipus a les empreses i als professionals. Especial atenció cal posar al co-merç, que s’ha convertit en un dels principals motors econòmics de la ciutat, amb inversions tan im-portants com la remodelació del mercat de la plaça de Cuba, i que sortirà enormement reforçat amb la presència d’un Corte Inglés de vocació urbana.

La condició marinera i medi-terrània de la ciutat ens obre un munt de possibilitats de desenvo-lupament en sectors com el nàutic, turístic, gastronòmic, cultural..., que podem aprofitar explotant tots els intangibles que posseeix Mataró, que la diferencia de les al-tres ciutats de l’àmbit metropolità i que ens confereixen personalitat pròpia. De la ciutat del blau i del verd en podem treure un bon pro-fit econòmic en forma d’activitats relacionades amb el mar i amb la sostenibilitat.

El futur passa pel talent, per la tecnologia i per la innovació i la di-versificació que aporti valor afegit als productes i serveis de les empre-ses i els professionals mataronins.

l’administració local per ajudar a que la gent pugui fer.

El govern de la ciutat ha de ga-rantir la transparència de l’admi-nistració, tal i com CiU ha fet fins ara amb el matarotransparent.blogspot.com, i ha d’apostar cla-rament per la reducció de l’inter-vencionisme polític, confiant en les persones, essent una eina al seu servei i no pas un instrument de control i d’intervencionisme.

La competitivitat, la productivi-tat i l’eficiència, han de ser el lema de treball. Hem de ser capaços de competir en anglès. No podem permetre’ns el luxe que els millors en cada cosa no vagin junts a favor de la ciutat i de la comarca. S’hau-rà de treballar amb la visió d’una reindustrialització en tots els sen-tits, sempre procurant facilitar les coses al teixit ja existent: Indústria

cultural, Indústria de l’esport i el lleure (gastronòmica, etc), Indús-tria comercial, Indústria maríti-ma, Indústria TIC, Indústria de la salut i els serveis a les persones. Això sense perdre l’oportunitat d’explotar nous filons de generació de riquesa i llocs de treball.

Conjuntament amb la Comarca, caldrà una fórmula perquè públics i privats treballin conjunta i estra-tègicament vers els objectius co-muns marcats.

És difícil gestionar una ciutat en temps de crisi, però l’Ajuntament ha de fer un esforç per no agreu-jar la situació, amb una fiscalitat selectiva que afavoreixi la creació d’empreses i ocupació.

Mataró ha de canviar de criteris urbanístics. Hem patit una llarga etapa en què l’Ajuntament ha ac-tuat com un bulldozer i ha gestio-

nat l’urbanisme amb prepotència. Ens cal consensuar un Pla global d’equipaments per tota la ciutat, revisar el Pla de l’Habitatge i fer un Pla General d’Urbanisme nou.

Després de 30 anys del mateix govern, la gent de CiU ens sentim preparats pel repte d’un canvi en positiu, que vol dir: gerència pro-fessional, reducció de regidories amb dedicació exclusiva, recerca dels millors en cada àrea, saber treballar amb l’oposició, acceptar la dinàmica pròpia de les entitats. saber dir no quan toca, buscar l’efi-ciència en el servei públic i pren-dre decisions valentes encara que comporti riscos electorals, arribar a acords més que imposar el rodet aritmètic, fer participar de veritat, ser transparent i donar la informa-ció de forma clara i amb temps per a ser estudiada.

Ens sentim preparats per fer el canvi en positiu

JOAN MORA I BOSCHPresident de CiU de Mataró. Candidat a l’al-caldia de Mataró per CiU

TRIBUNAmaresme | 19

El nostre compromís amb MataróLes persones que formem el Partit Popular de Mataró ens enfrontem a un gran repte, d’aquí a molt pocs mesos tenim l’oportunitat d’ésser claus en el canvi polític que propiciï que des-prés de 32 anys, sí, 32 anys, hi hagi un nou Go-vern a la nostra ciutat. Això suposa una gran responsabilitat i també una tasca ingent, però estem preparats per entomar-lo, bàsicament perquè creiem que és imprescindible no per la nostra formació política sinó, i és el més im-portant, per la ciutat que tant estimem.

Mataró ha de tornar a ésser una ciutat d’oportunitats, on els que hi vivim, a més de tenir la nostra llar, puguem desenvolupar el nostre projecte vital amb totes les certeses que això comporta. Amb la certesa que els nostres fills podran accedir a l’escola que no-saltres lliurement triem per ells, amb la cer-tesa que podem trobar o mantenir la feina, amb la certesa que podem gaudir d’uns espais públics endreçats i nets, amb la certesa que no tindrem problemes de seguretat ni a casa nostra, ni als comerços on comprem normal-ment, ni pels carrers de la ciutat. A aquestes certeses són a les que mirarem de donar res-postes i sobre les que centrarem les nostres propostes de cara a les eleccions municipals del mes de maig.

Entenem que s’ha de produir un canvi de rumb al Govern de Mataró, un canvi de rumb que prengui les mesures necessàries per tal que es produeixi una recuperació a tots aquests nivells, que són els que ens preocu-pen als mataronins. Un canvi de rumb que propiciï una administració municipal que no suposi una càrrega excessiva de mantenir; per tant, s’ha de fer anar el bisturí i treure tot allò que sigui superflu: s’hauran de reduir el nombre de regidories del Govern, el nombre de càrrecs de confiança i s’hauran de reduir despeses de comunicació, haurem de fer, en definitiva, una Administració més d’acord amb la situació que estan passant els nostres conciutadans.

Haurem de practicar altres tipus de políti-ques per tractar alguns temes que ens ocupen i preocupen. Cal repensar tot allò que afecta a temes d’immigració, via pública, civisme, se-guretat, participació d’uns ciutadans cada cop més formats i més informats, atenció a la gent gran i als dependents i un llarg etcètera. És ben cert que tot això val molts diners i que s’ha de ser rigorós per no prometre allò que segur que no es pot complir, però s’hauran de prioritzar despeses, s’hauran de prendre mesures per facilitar la feina d’aquells que poden generar riquesa; els petits empresaris, els autònoms i els emprenedors són una prioritat, perquè són ells amb el suport de les administracions els que faran possible que sortim de la situació en la qual estem. Finalment volem una Admi-nistració que sigui un suport als ciutadans de Mataró, no a l’inrevés, el ciutadà ha de ser el protagonista i en això i per això treballarem amb il·lusió, responsabilitat i fermesa.

JOSÉ MANUEL LÓPEZPresident del PP de Mataró.Candidat del PP a l’alcaldia de Mataró

20 | TRIBUNAmaresme

EL MARESME QUE TENIMEl periodista mataroní Xavier Amat va escriure una reflexió sobre el Maresme que tenim en la seva secció habitual de TRIBUNA Maresme. El va entregar a la revista per a la seva publicació. En paral·lel en el temps, el periodista de Cabrils Francesc Ponsa en va publicar una altra en un mitjà digital que curiosament tractava el mateix tema, però des d’una altra perspectiva i l’hi vam demanar. En contrastar els articles vam descobrir l’evident proximitat i ens va semblar curiosa la coincident reflexió de la comarca en el temps i en l’espai. Els publiquem, per tant, tots dos sota l’epígraf ‘El Maresme que tenim’, com a mostra del que el Maresme dóna de si.

El Quim, a l’anunci, fa un posat seri-ós abans de preguntar: “Què tenim?”. Doncs, tenim una comarca allargassada i mogudeta. Amb un poble, Arenys de Munt, que va organitzar la primera con-sulta per la independència de Catalunya. Tenim un mar blau i gris, amb un alguer subaquàtic a Mataró i platges sense sor-ra a Cabrera i Vilassar. Tenim rieres -en plural- que, de vegades, es desborden i -en singular- una sèrie de televisió que et desperta la gana. Per això, tenim els pèsols i la coca de Llavaneres. Tenim les Mataró potatoes i les patates Torres amb salsa Espinalé pel vermut. I un glopet de Calisai. O una ampolla de Vi d’Alella. O de tot una mica a la Mostra Gastronò-mica de Cabrils, o quelcom més refinat al restaurant de la Ruscalleda. Tenim les Festes Majors: els pirates a Premià de Mar i les Santes a Mataró. Tenim l’Orquestra Girasol. I La Trinca, origi-nària de Canet. I l’Espartac Peran cada Divendres. Tenim el Ple de riure del Masnou. Ha, ha ha! Tenim l’Oktoberfest

de Calella i les guiris desacomplexades a l’estiu. I els estiuejants de tota la vida.

Tenim una llarga història al darrere; des de l’època dels ibers amb els poblats de Vilassar de Dalt o Cabrera de Mar. Però també tenim modernisme de la mà de Puig i Cadafalch, a Argentona, o de Domènech i Muntaner amb la seva Casa museu a Canet. Hem passat a la història per posar una teuladeta sobre un rellotge de sol a Sant Pol (quina hora és?) o per penjar ases al campanar de Vilassar de Dalt. També tenim el castell de Burriac i la cursa nocturna “Burriac atac!”. I ben a prop, el turó de Montcabrer; des d’on es veuen alguns hivernacles. Tenim el Mer-cat de la Flor i la Planta Ornamental de Catalunya a Vilassar de Mar; tot i que cada cop queden menys vivers. I menys pagesos. Però no defallim perquè tenim en Pep Riera i el reducte de les Cinc Sè-nies. Tenim la primera via de pagament (ai, els eterns peatges!) i la primera línia de tren, ara fa més de 150 anys i encara funciona amb dificultats. Si Miquel Bia-

da aixequés el cap...Però tenim molta cultura i... de la bona!

Tenim el Festival de Música clàssica de Santa Florentina. I el Festival Shakespe-are (“ser o no ser, aquesta és la qüestió”). I hem tingut molt bons escriptors com Prudenci Bertrana, Salvador Espriu o l’Albert Manent. Sense oblidar l’escripto-ra i il·lustradora Lola Anglada, de Tiana i el filòleg Joan Coromines, mort a Pineda de Mar. Tenim la Fundació Palau i Fabre a Caldetes i el flamant Museu Bassat a Mataró. Tenim patrimoni monumental -com la Basílica de Santa María de Mataró- i patrimoni immaterial per a la Humanitat -els castellers-, amb els Capgrossos de Mataró com a colla de gamma extra. Te-nim tradició i folklore, però també innova-ció; com el TecnoCampus Mataró-Mares-me.i el primer “home cyborg”.

Som seny i rauxa. Som mar i munta-nya. Som i serem gent del Maresme i va-lorem les coses bones d’aquí, les de casa. Per això, som el que tenim i, sobretot, el que volem tenir.

Tenim 48 quilòmetres de costa, de Montgat a Malgrat, un munt de platges amb bandera blava i tres Parcs Naturals. Tenim els edificis d’en Puig i Cadafalch i d’en Domènech i Muntaner, les pintures d’en Josep Novellas i d’en Perejaume, i els esgrafiats d’en Santi Estrany. L’art contemporani i modern reunit per en Palau i Fabre i per en Lluís Bassat. Les suites del mestre Torra i els sons del fla-biol d’en Quirze Perich. Tenim la Carme Ruscalleda, les germanes Reixach i l’àvia Remei. Les cireres d’en Roca i els ma-

duixots, la sèpia d’Arenys, els pèsols i la coca de Llavaneres, i el vi d’Alella. La salsa espinaler. El sabre de Sant Simó i les estrelles de “La Riera”. Les aigües miraculoses de Caldes d’Estrac. Flors de colors i posidònia sota l’aigua. Tenim en Ricky Rubio, en Gervasi Deferr i en Cesc Fàbregas, i el record de les ges-tes de l’Antoni Sors; els Comediants, la Trinca, en Joan Pera i en Jordi Bosch. Tenim uns Capgrossos de gamma extra i actes que només es poden veure i viure aquí: les Santes, la Nit de Naps i Cols, els

Armats, invasions pirates, curses a pèl i l’Oktoberfest. Tenim castells amb vistes al mar i torres de guaita, dòlmens prehis-tòrics i mosaics romans. La primera línia de tren de la Península, monjos cartoi-xans a Montalegre i emprenedors al Tec-noCampus. El mercat de Tordera. Per descomptat, tenim i sempre tindrem els versos d’en Josep Punsola, d’en Valerià Pujol i de l’Esteve Albert. No és estrany que Antoni Gaudí s’hi enamorés, i Salva-dor Espriu demanés tenir-hi el racó per al repòs etern.

Generació del FacebookEls recents moviments socials viscuts a Egipte han posat en evidència la importància de la generació Facebook, la que realment ha impulsat la moguda ciutadana, imprescindi-ble per convertir en una realitat els futurs canvis democràtics. Han estat 18 dies de mo-bilització als carrers, per part d’una ciutada-nia socialment compromesa, que no li ha fet por enfrontar-se al poder polític constituït.

En aquests moments a Catalunya ens trobem en una situació totalment intole-rable, la d’haver de pidolar a Espanya uns diners que ens pertanyen, ens han estat espoliats i ens són necessaris per a la nos-tra supervivència quotidiana. Tot això ens passa, perquè a Espanya tenen plena cons-ciència de la poca valentia del poble català, per defensar els seus interessos perduts fa 300 anys. En cap moment s’ha realitzat l’esforç col·lectiu de manifestar-se durant 18 dies als carrers, mobilitzats per la gene-ració del Facebook, per obligar als nostres polítics a declarar de forma unilateral la independència de Catalunya. Si ara que estem immersos en una greu crisi, no som capaços de donar la cara, menys ho farem quan les coses vagin millor.

En uns moments en els quals tenim les infraestructures polítiques necessàries per consumar el nostre autogovern, només ens fa falta la mobilització de la societat civil, imprescindible per obligar la nostra classe política a donar els passos necessaris per crear el nou estat europeu de Catalunya. La història ens hauria de servir per consta-tar que les darreres ruptures socials, com la de la transició als anys 70 i la de la II República als anys 30, van estar impulsa-des per importants mogudes ciutadanes. La classe política, mai per si mateixa, ha canviat la història, sempre ho ha fet sota la imprescindible pressió ciutadana. Les condicions per declarar la independència són semblants a l’atreviment d’una persona que tot just sap nedar, però que no li fa por tirar-se a la piscina, mig obligada per una petita empenta, que en el cas de Catalunya li està donant una Espanya “grande y libre que habla castellano” centralitzada i auto-ritària, que menysprea Catalunya.

El Maresme: què tenim? FRANCESC PONSA

Que què tenim? DES DEL SEIENT DEL COSTAT. XAVIER AMAT

JOSEP ARACIL I XARRIÉPresident d’Eurosenior

Opinió

TRIBUNAmaresme | 21

PeriodistesCom cada any els periodistes de la ciutat i els companys de professió de la comarca vàrem reunir-nos en un sopar de germanor per ce-lebrar la festa del nostre patró, sant Francesc de Sales. És un costum que es ve repetint des de fa anys. El sopar es converteix en una ter-túlia animada amb temes d’actualitat relaci-onats amb la professió. Els canvis constants que ens toca viure, la situació de crisi que per desgràcia també està afectant de forma di-recta i important els mitjans de comunicació en general i la pèrdua de llocs de treball, són alguns dels punts que més interès desperten.

Els que portem molts anys en l’exercici del periodisme escrit, radiofònic i televisiu, millor que ningú podem fer una valoració de quina ha estat l’evolució dels mitjans de co-municació a casa nostra i a la comarca i quina és l’actual situació.

Un balanç poc reeixit és la resposta a la pregunta que molts de nosaltres ens plante-gem. Des de la nostra professió preocupa, i molt, que una ciutat com la nostra, capital de comarca, no disposi d’un mitjà escrit de peri-odicitat diària. No podem negar que d’intents n’hi ha hagut, però, per desgràcia no s’ha tractat de projectes estables que han acabat per desaparèixer.

Hom es pregunta per què a Mataró la premsa diària ha fracassat. És que no interes-sa airejar el nostre dia a dia? Qui no ho vol? Sabadell, Terrassa i tantes altres ciutats del nostre país tenen el seu diari i nosaltres no. Si fem una ullada al passat i consultem arxius i hemeroteques podrem comprovar l’existèn-cia de premsa mataronina de periodicitat di-ària, fi ns i tot amb notícies internacionals.

Imaginem-nos per un moment que a més dels mitjans actuals de premsa gratuïta, ràdio municipal i televisió comarcal, Mataró recu-perés el seu diari. A més de ser una fi nestra oberta a les noves generacions de periodis-tes, donaria resposta a una necessitat.

JUGANT A ESCRIURE

FERRAN PLANELLEscriptor

LARIERA48

JOAN SALICRÚ

Llegeix el bloc setmanal LaRiera48 a MataróNotícies.cat

Inesperadament, després d’un any d’in-certesa i neguit a l’edifi ci de La Riera 48, fa pocs dies saltava la notícia: el jutge ha sobresseït la imputació de l’alcalde Baron i el regidor d’Urbanisme Ramon Bassas en el cas de Can Fàbregas. Gran sacsejada a la política municipal mata-ronina a poques setmanes de les elecci-ons, un moviment que podria afavorir clarament la revalidació del càrrec per Joan Antoni Baron, si és capaç de treu-re’s la llufa que durant molts mesos ha hagut de vestir en relació a aquest afer. L’anunci suposa almenys de moment

Un dia més, la curiositat em pot i clico un enllaç llaminer: “Les bruixes roma-neses seran multades si fallen en les se-ves prediccions”. La notícia gira sobre un polèmic projecte de llei que vol re-gular la bruixeria. La trobo a la secció proposada el 10-02-2011 per Matthew Tree com a director convidat de Wi-laWeb. L’espai el titula “Fora d’òrbita” i té com a propòsit, aportar notícies que generalment no són tractades pels mit-jans d’aquí. Les notícies van enllaçades

a la traducció al català amb Google de la font original.

Per fer-vos-en cinc cèntims, us diré que el Govern romanès pretén multar, i fi ns i tot empresonar, a qui practiqui la bruixeria i no s’acompleixin les se-ves prediccions. L’anunci de tal mesura ja ha provocat que un grup de bruixes irades llencés arrel de mandràgora ve-rinosa a les aigües del Danubi, per tal d’ordir un malefi ci contra els qui volen imposar-la.

Certament la notícia pot sorprendre una mica, però, un cop passat el primer moment, estareu amb mi, que és d’allò més normal que el legislador —en la seva sempre desinteressada total en-trega a vetllar pel ciutadà— pretengui regular la bona pràctica de qualsevol professió. Trobo, doncs, del tot cohe-rent, que encara il·lesos després de romandre tancats a casa nou mesos, puguem demandar la bruixa o bruixot

de torn per incompliment contractual, si el que ens va vaticinar era un immi-nent accident de trànsit viatjant.

Potser en ple segle XXI i en països com el nostre, anem a dir, desenvolu-pats, ens pot semblar una ximpleria, però, no ho és pas. Penso que d’arri-bar-se a aplicar de forma rigorosa a Romania, hauríem d’exigir que altres professions —no entraré ara a valorar si de millor o pitjor mal veure— també fossin fi scalitzades en quant al seu en-cert predictiu.

Després de saber del que són capa-ços sense, no vull ni imaginar-me què ens pot deparar el futur, si analistes borsaris, polítics en pura essència o economistes de manual, comencen a proveir-se de boles de vidre adquiri-des als encants, provinents de desno-naments a les bruixes romaneses per impagament de les sancions correspo-nents.

La bola de vidre

una injecció de moral a les fi les socia-listes locals, molt tocades per aquesta qüestió després d’una mala temporada en què també s’ha anunciat la retirada de la vida política d’Alícia Romero, en-tre altres coses.

Està clar doncs que la decisió judi-cial pot benefi ciar clarament l’alcalde i els seus socis de govern, però a qui perjudica? És obvi que el possible gran damnifi cat –depèn de com s’expliquin les coses– de l’anunci és el cap de l’opo-sició, Joan Mora. El líder de CiU, ha-bilidíssim, va ser la primera persona a anunciar via Twitter el sobreseïment de la causa, en el mateix moment que l’alcalde i el regidor d’Urbanisme anunciaven la notícia: “Una bona no-tícia per Mataró. Sembla que s’arxiva el cas Can Fàbregas. Encara queda el serrell urbanístic, però esperem que acabi bé”. Avançant-se a les crítiques que poca estona després li plovien de la presidenta del PSC local Consol Prados, Mora intentava desmarcar-se de la més que probable cacera que els socialistes iniciaran contra ell després d’haver donat suport no a la imputa-

ció, òbviament, però sí a la causa de la plataforma Salvem Can Fàbregas i a la CUP, que és qui legítimament han li-tigat contra Baron i Bassas durant els darrers dos anys. Mora haurà de fer esforços per mostrar-se com un ferm partidari de l’arribada del Corte Inglés a la ciutat, que és per on els socialistes intentaran burxar-lo. La CUP, per la seva banda, s’ha afanyat a presentar la decisió com una mostra més de l’ali-ança dels poderosos davant la qual els independentistes intenten fer front.

La decisió tindrà el seu efecte en una campanya electoral. Obliga, sobretot, a imprimir velocitat de coet a Joan Mora, si no vol perdre els bons auguris que les enquestes internes dels nacio-nalistes donen a la candidatura de CiU a Mataró –sembla que la direcció naci-onal inclou la capital del Maresme dins les apostes prioritàries de Barcelona, Terrassa i Girona–. Mora ha de sortir de seguida de l’anonimat en què sem-bla instal·lat des de fa uns mesos i obrir defi nitivament el combat: si no ho fa ara, podria perdre la seva oportunitat i haver-se d’esperar quatre anys més.

El sobreseïment de Baron i Bassas fa esclatar la precampanya

LARIERA48

Llegeix el bloc setmanal LaRiera48

Opinió

TRIBUNA DE LA MEMÒRIA

MANUEL ROCAI CUADRADAPeriodista

22 | TRIBUNAmaresme

Per què es presenta com a candidat a l’al-caldia de Premià de Mar?

Perquè estic convençut que seré un bon alcalde. Seré un alcalde millor. Tinc molta ex-periència en l’àmbit de la gestió municipal i de la política. Conec millor les necessitats dels ciutadans de Premià de Mar. Presento també capacitat de gestió, la meva feina de directiu així ho avala. Sóc més capaç.

Mireu, sempre us diré la veritat, si es pot fer, es farà, si s’ha de fer d’una altra forma, es farà i si no es pot fer, us ho diré, però abans de dir “no”, faré l’impossible. Però us diré la veritat: sóc complidor.

També seré contundent, aplicant la llei i les ordenances municipals amb les actituds incíviques. A aquestes alçades tothom ja co-neix els nostres costums i s’han de complir. Governaré per a tots els ciutadans i ciutada-nes de la nostra vila i en tots els seus barris. Aportaré solucions que serveixin per a tots, no només per als amics.

La manca d’aparcaments és una realitat a Premià de Mar, quina és la seva opinió al respecte?

El govern de CiU ha construït aparcaments a dojo que estan buits, que no es podran ven-dre perquè ara la gent no té possibilitats eco-nòmiques ni és la primera necessitat. El que ha fet l’alcalde és una irresponsabilitat que no puc admetre. Faré possible que aquests aparcaments puguin ser utilitzats per tothom. L’alcalde només s’ha preocupat de fer apar-caments per dir que els ha fet, però no ha sa-but fer propostes perquè es puguin utilitzar. Nosaltres heretarem aquesta situació, però em comprometo que aquests aparcaments buits puguin ser utilitzats pels ciutadans.

Tot i la crisi, la nostra vila va rebre prop de 8 milions d’euros de Zapatero i Montilla però no es veuen els seus efectes...

És cert, no es veu al carrer, però és que no només estem parlant dels 8 MEUR, ja que l’any 2009, hem d’afegir la inversió pròpia, però ni així es veu al carrer. Escolti, que en els darrers anys han pujat un 5% els impostos! Em comprometo a revisar tots els impostos i taxes amb l’objectiu d’ajustar-los a la reali-tat dels serveis. És probable que si som rigo-rosos fins i tot podem abaixar-los. Fins ara, s’han volgut fer petites actuacions, moltes, però poc efectives perquè continuem tenint

voreres trencades, estretes i fins i tot sense enllumenat. Abans parlàvem d’aparcament. Tenen tots els aparcaments fets sense vendre i a sobre tiren endavant un projecte faraònic carregant-se la plaça de la Foneria per fer aparcaments que no vendran. Això és dilapi-dar el diner públic.

Fixeu-vos, porten vuit anys sense fer res per a les places i els parcs infantils i ara que vé-nen eleccions, corren. Remodelen una vorera al gas i col·loquen les mateixes i desgastades vorades, fan una remodelació d’una plaça al barri Banyeres Solimar, treuen l’equipament de la petanca, no el reposen i no instal·len ni bancs ni fonts d’aigua... una vergonya, no-més els importa “fer”, però sense criteris.

Improvisen molt i sense projecte. Nosaltres vàrem remodelar el carrer Fleming, la Gran Via, el carrer de la Mercè, el barri Banyeres, el Nucli Antic, etc. Mireu ara, en el temps, com són i s’utilitzen aquests espais.

A més vàrem salvar l’edifici del Gas, cons-truir el Centre Cívic, vàrem remodelar l’edifici del Sindicat Agrari, una nova Escola Bressol, vàrem iniciar els projectes de la biblioteca Martí Rosselló, la remodelació de l’Amistat, el nou col·lector i de la Nova Piscina, etc. Tot això es pot veure, tocar, gaudir i utilitzar. Abans hi havia projecte de ciutat i no una ciu-tat improvisada com tenim ara, que només la volen utilitzar per lluir-se.

Premià de Mar sempre ha estat brut...No és cert. Abans, a la nostra vila es ne-

tejaven el contenidors cada setmana i l’espai on estan ubicats cada dia. Estàvem implicats, convençuts, ja no només en la neteja sinó també en evitar que s’embruti més. La solució passa justament per procurar que l’espai no s’embruti més, posant més papereres i en els llocs adequats, netejar-les cada dia, posant espais per les mascotes i vigilància dissuasi-va. També és fonamental fer campanyes de conscienciació i difondre l’ús i els avantatges de la deixalleria. Tot això aquest govern no ho ha fet i nosaltres ho farem perquè volem els carrers i els parcs nets.

Premià de Mar té una taxa d’atur del 16,65%, corresponent a 2.418 aturats. Hi ha mesures per poder reduir aquesta xifra?

Aquest és l’objectiu principal del mandat 2011-2015: fer possible que aquestes perso-nes, en especial els més joves, puguin accedir al mercat de treball el més aviat possible i en les millors condicions de formació. Molta for-mació de qualitat i pràctica. També ajudarem els veïns que estan a l’atur i les seves famíli-es d’una manera directa. Hem de començar també a desenvolupar espais per a la creació d’empreses. Premià de Mar ara no els té.

Vostè va crear la figura del policia de barri, la qual el govern convergent va eliminar. Veu necessari la tornada d’aquest servei?

És imprescindible. Aquests agents eren el primer i, de vegades, l’únic contacte que tenien molts veïns i veïnes amb l’administra-ció local. A més, la seva tasca per conèixer el seu barri, la seva gent, els seus problemes, va ser un dels elements fonamentals per va-lorar molt més la feina dels policies i ells, els problemes dels veïns. Jo recordo la relació que van generar amb els nens i nenes de les escoles quan cada dia, al matí i a la tarda, es-peraven el seu policia a la sortida de l’escola i fins i tot els feien dibuixos!

La creació d’una nova escola bressol és vi-able?

Si parlem d’una escola mai no s’ha de parlar de viabilitat. La viabilitat només preo-

cupa els convergents, que veuen els serveis públics com una oportunitat de fer negoci. El meu ideari és de progrés i social. Una escola bressol és necessària i per tant no importa la seva viabilitat. S’ha de fer. Aquest equipa-ment, l’any 2004, ens van dir que ja estava fet, i a hores d’ara no hi ha ni lloc físic on fer-lo. Això és el mateix que el centre de dia, es varen omplir la boca i res de res, com el nou CAP. En resum, moltes paraules però al final quan passes comptes, res de res. Cap solució. Molta improvisació.

Estan abandonats els barris? Més que abandonats, estan oblidats, sense

recursos, desanimats. És el de sempre quan governa CiU, tot queda concentrat als matei-xos barris i a la resta, que són els que necessi-ten més inversió per evitar la degradació, res de res. L’alcalde es passeja pel Maresme o el barri de Santa Anna – Santa Maria Tió pre-nent notes, però la realitat és que la inversió és zero. Fins i tot s’ha retallat considerable-ment la inversió que el govern socialista de la Generalitat va aprovar a través de la Llei de Barris per al barri de Santa Anna.

Ara, no hi ha participació ciutadana...Està amb una sensació d’incapacitat da-

vant la deixadesa del govern. Les associaci-ons estan esperant un revulsiu que les escolti, que els doni respostes, els doni suport en les seves accions i projectes, estan farts de bones paraules, discursos paternalistes i després les retallades o les negatives.

Hem de posar a treballar a ple rendiment les associacions que avui tenim, que són mol-tes i amb moltes ganes de treballar. Elles sa-ben quina és la situació econòmica, però tam-bé saben que elles poden ajudar i a la vegada continuar la seva tasca a la xarxa ciutadana.

ENTREVISTA A TOMÀS ESTEBANCandidat a l’alcaldia de Premià de Mar

Tomàs Esteban actualment és cap del Servei d’Alta Velocitat Mitja Distància a RENFE. Amb 51 anys, està casat i té dos fills. Tomàs Esteban ha dedicat més de 20 anys de la seva vida a tasques de compromís polític amb el PSC i al compromís personal amb Premià de Mar i els seus ciutadans. Té una llarga experiència en la gestió municipal. Regidor des de 1991 i primer tinent alcalde durant els mandats (1995-2003). Actualment és primer secretari del PSC de Premià de Mar i secreta-ri d’organització de la Federació del PSC a la comarca del Maresme.

SEGUEIX TOMÀS ESTEBAN A:

http://tomasesteban.cathttp://ca-es.facebook.com/tomasesteban2011http://twitter.com/TomasEsteban11

“No vull un poble brut, sense aparcament o sense policia als barris”

CAPAÇ. EXPERIMENTAT. HONEST. EFICIENT. COMPROMÈS. MILLOR.

“Premià de Mar necessita solucions, no m’acostumo a veure el poble brut, sense aparcament o sense policia als barris. Aquests problemes tenen solució si darrere hi ha un equip com el nostre, amb un projecte de ciutat i no una ciutat improvisada com tenim ara”

PUBLICITAT POLÍTICA

TRIBUNAmaresme | 23

L’Ajuntament de Mataró va començar fa unes setmanes una campanya de sensibilització ciutadana a nivell in-tercultural. Campanya pionera a Espa-nya. Som una ciutat que en 8 anys hem passat de tenir el 4% d’immigrants al 17,4% actual. En números, parlem de passar de 4.000 a 21.500 persones.

Aquesta va ser una situació extraor-dinària, nova, difícil per no dir impos-sible de preveure, i molt difícil de gesti-onar. De gestionar, com no, pels Ajun-taments, l’Administració més propera i que més ens preocupem pel conjunt de la ciutadania.

A Mataró vam tenir molt clar des del principi que aquest era un fenomen que havíem de treballar, que n’haví-em de parlar, pactar, consensuar amb tothom (partits polítics i ciutadania organitzada), donat que ens jugàvem, ens juguem molt, ens juguem el futur de mínim dues generacions pel que respecta a convivència i cohesió soci-

al! No volem ser França, no volem les banlieurs!

La campanya, amb el nom de Ni més ni menys, neix amb l’objectiu d’in-formar, amb rigor i de forma clara, sobre l’objectivitat de l’Ajun-tament de Mataró a l’hora d’aplicar els cri-teris per tal d’atorgar ajuts socials, llicències d’activitats o accedir a determinats serveis públics.

Al mateix temps es pretén canviar la per-cepció de determinats sectors de la població sobre l’existència de discriminació po-sitiva envers la població nouvinguda.

La campanya s’emmarca dins del Pacte per a la Nova Ciutadania on es va acordar impulsar actuacions de sensi-bilització dirigides al conjunt de la po-blació per a la deconstrucció d’estere-otips i prejudicis envers la immigració. Aquestes actuacions es duen a terme amb la participació i la complicitat del teixit associatiu de la ciutat (impres-cindible).

Els objectius globals són afavorir el

principi d’igualtat de tracte, facilitar la coneixença del fenomen de la immi-gració, lluitar contra les idees, actituds i actuacions xenòfobes, discriminatò-

ries i racistes, potenciar la participació en la vida so-cial de tots els col·lectius i en definitiva potenciar i fomentar la cohesió soci-al.

L’augment de les perso-nes en situació de desocu-pació, i per tant, de la de-manda de serveis socials i d’altres serveis públics, afavoreix l’aparició d’un sentiment de competència sobre els recursos socials i

econòmics per part dels sectors de po-blació autòctona envers les persones nouvingudes.

Això es tradueix freqüentment en expressions de rebuig, discriminació i desconfiança i en la creença que aquests col·lectius nouvinguts són beneficiaris d’un tracte de favor o discriminació po-sitiva per part de les administracions públiques en l’accés a serveis públics. “Ni més, ni menys” pretén demostrar que això és únicament una percepció no fonamentada, no una realitat.

Ni més ni menys FE D’ERRADES

En l’anterior edició de TRI-BUNA Maresme, número 248, a la pàgina 21, en l’anunci de SalóBoda, surt el logotip de l’Ajuntament de Mataró que indica: Amb el suport de l’Ajuntament de Mataró, quan hauria de dir: Amb el suport de l’Ajuntament de Mataró. Institut Municipal de Promoció Econòmica.

CARLOS FERNÁNDEZ

Regidor de ParticipacióCiutadana i Presidència (PSC)

Opinió

24 | TRIBUNAmaresme

APUNTS. MEDI AMBIENT

L’equip de seguiment del pro-jecte de l’alguer de Mataró va detectar el 30 de novembre de 2010 que la praderia de posidò-nia que hi ha davant d’aquest lo-calitat del Maresme havia fl orit. No era una notícia nova ja que en els 14 anys d’estudi de l’alguer de Mataró s’ha observat la fl ora-ció en set ocasions 2001, 2003, 2004, 2005, 2006, 2009 i 2010.

Quan es volia fer el seguiment d’aquest fenomen, fi ns el 2010, les fl ors desapareixien i no hi havia cap indici de fecundació. Però aquest any ha estat dife-rent. El 18 de gener de 2011 es van poder observar els primers fruits incipients i en immersions posteriors fetes per membres de la societat de pesca i activitats

subaquàtiques (SPAS) s’ha ob-servat la presència de fruits en altres indrets diferents de les dues estacions de seguiment.

És una molt bona notícia. La praderia de Mataró és capaç de reproduir-se sexualment i pos-siblement és la primera cita de presència de fruits de posidònia al litoral barceloní i una de les poques observades en el litoral català. La reproducció sexual és de gran utilitat per la viabili-tat i supervivència de la planta. Els fruits, que semblen una oli-va verda i per això s’anomenen olives de mar, un cop madurs es desprenen i suren a l’aigua fi ns que s’obren. Les llavors cauen al fons i si germinen i troben les condicions necessàries per

la seva supervivència poden co-lonitzar fons nous i començar una nova praderia a molts quilò-metres de distància d’on es van originar. Això podria augmentar la superfície ocupada per posi-dònia i la recuperació d’algun espai on la posidònia havia des-aparegut.

Això seria la teoria ja que tam-bé hi ha estudis que apunten que la reproducció sexual de la posi-dònia estigui relacionada amb el canvi climàtic i que l’augment de temperatura de l’aigua estimuli la fructifi cació de la planta.

La presència dels fruits de posidònia a Mataró fa que aug-menti encara més la importàn-cia del seu alguer, ja que amb la seva gran extensió (600 ha), es converteix amb un element que crea una petita possibilitat de regeneració natural en altres llocs de la costa catalana.

Tot i que la fructifi cació és molt important per a la planta, la proporció de fruits que so-breviuen i que germinen és molt petita i l’observació d’aquest fe-nomen no ens ha de fer oblidar prendre les mesures necessàries per protegir els alguers i sobre-tot per impedir la seva pèrdua. En les properes dates es faran més immersions per comprovar l’evolució del fenomen. Adjun-tem fotografi es facilitades per la societat de pesca i activitats subaquàtiques (SPAS).

Olives de mar a Mataró

SALVADOR PUNSOLA

CARLES SALESADirector tècnic del Consorci per al Tractament de Residus Sòlids Urbans del Maresme

GREGORI MÚÑOZ-RAMOSDepartament de biologia SPAS

TORNEM A SER PIONERSEls dies 24 i 25 d’aquest mes de març, l’Auditori – Tec-nocampus de Mataró serà l’escenari del Congrés Re-cuwatt (www.recuwatt.com). Durant dos dies confor-marem un espai internacional de trobada, refl exió i diàleg al voltant de la gestió de residus i la valorització energètica. Ponents vinculats al coneixement (món uni-versitari i científi c, centres d’investigació, enginyeries/consultories, etc.) i les administracions públiques (ca-talana, espanyola i europea) compartiran experiències i saber des d’un punt de vista objectiu, rigorós, professi-onal i allunyat de les presentacions comercials. Aquest és un fòrum molt necessari, en un moment on el marc legal comunitari dóna validesa i fa seus els arguments dels qui ja fa temps que defensem que la valorització energètica efi cient dels residus és una de les solucions més òptimes i sostenibles per a solucionar una part dels maldecaps de la gestió dels residus municipals.

Que Mataró sigui l’escenari d’aquest congrés és una mostra clara que el Maresme ha estat i continua sent pioner en l’àmbit de la gestió i tractament de residus. Ja fa 25 anys vam crear el Consorci per al Tractament de Residus Sòlids Urbans del Maresme, i vam ser dels pri-mers en apostar per allunyar-nos dels abocadors i optar per la incineració. Ara també som pioners en donar res-posta a la necessitat de generar un fòrum de debat com és el congrés Recuwatt.

I és que una activitat que està tractant gairebé 70 milions de tones de residus a tot Europa i subminis-trant energia a milions de llars europees, mereix tenir a casa nostra un punt d’encontre rigorós i professional, comptant amb l’opinió dels millors experts catalans, espanyols i europeus (ponents de Dinamarca, Holanda, Bèlgica, Alemanya, Suïssa, Regne Unit, etc.).

Molts érem els qui trobàvem a faltar que es fes una trobada específi ca sobre aquesta temàtica, ja que l’úl-tima que es va fer a casa nostra, va ser a Tarragona el ja llunyà any olímpic de 1992.

Sempre, a més, tenint en compte que apostar per ser un espai de diàleg sobre valorització energètica és to-talment complementari i compatible amb ser una de les comarques que millor fa la recollida selectiva. En defi -nitiva, som pioners!

TRIBUNAmaresme | 25

Aquesta joieria de la capital del Ma-resme t’ofereix la possibilitat de bene-ficiar-te de l’actual preu de l’or i des-fer-te de totes aquelles joies usades o trencades que tens al calaix, obtenint alhora el millor preu, amb les màximes garanties i l’atenció personalitzada d’una empresa de professionals del sector amb molta experiència.

estel d’OR és una empresa familiar integrada per professionals especialit-zats en joieria i en la compra d’or i jo-ies des de fa molts anys. A més, també són experts en diamants i han rebut, pel seu treball, premis en alta joieria a França.

Precisament, els joiers d’estel d’OR poden aconseguir el millor preu per l’or i les joies dels seus clients perquè la seva experiència en el sector els ha fet poder desenvolupar amplis contactes i professionalitat, però també perquè afinen i purifiquen l’or i posteriorment el venen. Tot aquest procés, contribu-eix especialment que puguin oferir als

seus clients el millor preu.Antoni i Joana Sanahuja, propietaris

d’estel d’OR, expliquen que “l’actual situació permet que per l’or es puguin obtenir bons beneficis. És, per tant, el millor moment per als nostres clients de renovar els jo-iers i peces tren-cades, ja que el preu que es paga fa que valgui la pena vendre-s’ho i obtenir-ne un bon guany”.

Una altra de les claus que ha con-tribuït a fer que estel d’OR sigui un negoci refe-rent a la capital del Maresme és el trac-te personalitzat amb la seva clientela. “Uns han anat portant els altres, per-què confien en el nostre criteri. En el cas de les joies, també assessorem si la peça cal vendre-la al nostre establi-ment o se’n pot treure més benefici pel

seu valor com a antiguitat. Si és així, adrecem els clients al sector dels an-tiquaris o a les subhastes d’antiguitat, que també són una bona opció. No es tracta únicament de fer guanys, sinó de fidelitzar clients a través de la con-

fiança mútua”, explica Antoni Sanahuja, per al qual “els nous temps demanen que els joiers ens adaptem als nous escenaris i la compra i venda d’or és una bona opció per seguir el negoci i per als nostres clients

d’obtenir diners alhora que renoven el seu estoc de joies antigues”.

“Una de les altres opcions que pro-posa estel d’OR és que oferim als nos-tres clients la possibilitat de disposar de diners al moment a canvi de les joies com a garantia, amb l’opció de

tornar-les a comprar, el que es coneix com empenyorament”, explica Sa-nahuja. Per a aquest joier mataroní, “l’augment del preu de l’or, que s’ha multiplicat per quatre en dos anys, fa que sigui un moment immillorable per obtenir beneficis amb la seva venda”.

Una altra de les claus d’estel d’OR és la transparència. Tothom que s’hi acosti veurà com amb un procediment tècnic molt senzill i gairebé al moment, se’ls taxa les seves joies i si se les vo-len vendre, surten de la joieria amb el certificat corresponent i totes les ga-ranties de la transacció, en la més es-tricta legalitat.

La joieria estel d’OR adquireix dia-mants a partir de mig quirat. També rellotges i monedes d’or, plata, cober-teria, anells, penjolls... tota mena d’ob-jectes valuosos en la línia de la joieria.

“La plata també és un valor que en aquests moments està pujant”, asse-gura Sanahuja i recorda que els metalls nobles “són un valor refugi, una mone-da de canvi en tots els temps. El que passa ara és que la cojuntura afavoreix que sigui una bona operació vendre-se’ls per obtenir guanys, ja que el seu preu ha augmentat considerablement”.

estel d’OR et compra el teu or i joies amb totes les garanties

ESTEL D’ORCamí Ral, 494 · MATARÓ

(a 100 m. delegació Hisenda). T. 93 756 21 67.Horari: De 9’30 a 13’30h. i de 16’30 a 20’30h.

26 | TRIBUNAmaresme

L’arrelament a un indret, aquest mes de març a Valors

Des de ‘Valors’ creiem que estar arrelats en un territori -un país, una comarca, un poble o ciutat o el propi carrer- és intrínsicament bo per la persona. Sentir-se vinculat a un lloc vol dir també estar-ho a una gent, a una cultura, a una manera de fer i veure el món; entenem que això ajuda a viure d’una forma més equilibrada i profunda. Dóna arrels des de les quals poder-se expandir per tots els racons possibles del món: només aquell que coneix profundament els seus pot entendre els altres, perquè en el fons no som tan diferents nosaltres dels de més enllà. Aquest mes de març dediquem el monogràfic de la revista Valors a parlar de l’arrelament i el protagonista del número és el cantautor valencià Raimon, que sempre ha fet gala del seu arrelament al País Valencià i a la seva Xàtiva natal, i que ara presenta nou disc. L’etnomusicòloga mataro-nina i col·laboradora de Valors Maria Salicrú-Maltas és l’encarregada d’entre-vistar el carismàtic cantant. La introducció del monogràfic va a càrrec de Jordi Cussó, capellà i economista, i en les pàgines que el conformen es repassa la vida d’una sèrie de catalans que viuen fora del seu país de la mà d’Isabel Yglesias i s’entrevista també Jaume Funes, professor de psicologia social. D’altra banda, segueix l’emissió de la sèrie Valors.tv produïda per la revista a quinze televisions locals de Catalunya vinculades a la xarxa Comunicàlia. Al Maresme, el programa es pot veure a través de Maresme TV els dimarts a les 12 del midgia i els diumenges a 2/4 de 5 de la tarda. Si no, també es pot recuperar a través del canal Vimeo de Valors, www.vimeo.com/valors.

Associació cultural ValorsMés informació a www.valors.org

L’ESPAI DE VALORSTot nen necessita una família on créixer

Vols ser família acollidora?A Catalunya hi ha molts infants que per di-ferents circumstàncies familiars no poden viure amb la seva família. Les famílies aco-llidores són una alternativa a l’ingrés dels nens/es a centres residencials.

Les famílies acollidores fan possible que aquests infants puguin gaudir durant el temps que sigui necessari, d’un ambi-ent familiar, afectiu, i normalitzador que els ajuda a un adequat desenvolupament personal, social i emocional. La majoria de nens acollits milloren la salut i la auto-estima al poc temps de conviure amb una família.

A Catalunya hi ha un gran nombre de menors de diferents edats que viuen en centres residencials, en espera de poder conviure amb famílies. Tot i que no es pot valorar econòmicament la dedicació, la implicació i la solidaritat d’una família acollidora, la Generalitat de Catalunya fa una aportació econòmica a aquestes famílies per ajudar a cobrir les despeses dels nens. L’associació Cel Obert dóna a aquestes famílies suport professional d’orientació, assessorament i acompanya-ment durant l’acolliment.

Des de l’Associació es realitzen unes en-

trevistes per conèixer la família acollidora i valorar el perfil d’infant més adequat per incorporar-lo a la família. La convivèn-cia del nen/a amb la família acollidora és progressiva i així por anar-se adaptant a la nova situació. En el moment que l’infant ja resideix amb la família la integració és global, ja sigui amb la vida quotidiana com amb l’entorn (escola, activitats...) igual que fan els altres nens.

De la mateixa manera que existeixen diferents característiques dels nens en situació d’acolliment manquen famílies acollidores que puguin donar resposta a aquestes necessitats. Hi ha diverses mo-dalitats d’acolliment en funció del que les famílies poden oferir i adaptar-se a les circumstàncies familiars i personals dels infants. Truca’ns i t’informarem sobre l’acolliment, pensa que hi ha molts nens a l’espera d’una família com la teva que els pugui acollir per viure en un ambient nor-malitzador i amb molta estima.

XAVIER GARCIADirector Associació d’Ajuda Social Cel Obert. Tel.93.311.69.05. adminstracio@cel-obert.com

Apunts

TRIBUNAmaresme | 27

LES NOSTRES MASCOTES

ADOPTA’LSAquests animals estan esperant la seva segona oportunitat.

Ajuda’ns a trobar-los una família que els faci oblidar el que han viscut!

Informeu-vos a info@protectoramataro.org o en el 902 908 043 www.protectoramataro.org

LALI: Un dia va sortir de casa a fer un tomb i no va saber tornar, quan la vam trobar aca-bava de tenir dos cadellets i al poc temps es va posar malalta refusant els petits. Ara es

troba a una casa d’acollida recuperant-se. És ex-tremadament afectuosa, encara que no li agra-da compartir família amb altres gats. Necessita una llar definitiva on viure.

LAYETANA: És molt bona i tranquil·la, li en-canta la companyia de les persones i sempre reclama alguna carícia. Ja és molt gran però encara li queden alguns anys per endavant ex-

cepte si entra a la gatera, on es pot estressar molt i a conseqüència d’això pot emmalaltir o fins hi tot morir. Està en una casa d’acollida esperant aquella família que li doni tot l’amor que ella es mereix. Apadrina-la o millor encara adopta-la a través de la campanya “Els qui ningú vol”.

COBAIN: És un mestis de podenc rescatat d’una pèssima vida, vivia juntament amb 13 podencs com ell, lligats a un terreny. Ara ja han sigut res-catats i esperen la seva oportunitat, són

gossos amb molta por a la gent i a l’exterior i ara comencen a estar mes socialitzats però per adoptar un d’ells s’ha de tenir paciència. Neces-siten dedicació i ganes de donar-li la vida que es mereixen!

CELIA: És jove, de mida mitjana, molt dolça i afec-tuosa però molt poruga amb els desconeguts. És apte per viure al camp, cases o ur-banitzacions amb famílies petites

que li donin molt d’afecte i seguretat ja que a la ciutat s’estressa i li costa passejar amb corretja, es queda petrificada de la por. Pertany a la cam-panya “Els que ningú vol”.

La SPAM se situa com l’única entitat animalista que gestiona actualment un centre comarcal

L’1 de gener la Societat Protectora d’Ani-mals de Mataró (SPAM) a través de la seva Fundació Daina va guanyar el con-curs públic que li permet des d’aques-ta data gestionar el Centre Comarcal d’Animals de Companyia del Barcelonès (CCAAC), propietat del Consell Co-marcal del Barcelonès, durant el 2011. La gestió podria durar fins un màxim de 25 anys, prorrogable any per any si les dues parts hi estan d’acord.

El CCAAC és un equipament propie-tat del Consell Comarcal del Barcelonès que va ser construït per atendre els ani-mals abandonats i perduts que es troben a les vies públiques dels municipis de Badalona, Sant Adrià del Besòs i Santa Coloma de Gramanet, que junts comp-tabilitzen 323.000 habitants i donar-los en adopció. Actualment, hi viuen un centenar de gossos i una vintena de gats.

Fins ara, el centre havia estat gestio-nat per empreses privades, com succeeix en altres centres d’acollida d’animals co-marcals i municipals. Amb l’entrada de la Fundació Daina, la protectora se situa com la primera entitat sense ànim de lu-cre que gestiona un centre comarcal. La presidenta de la Fundació Daina i de la SPAM, Sílvia Serra, assegura que haver guanyat el concurs els ha omplert d’ale-gria perquè és la primera vegada que la protectora gestiona un centre comarcal. “Per nosaltres és molt important que hagin dipositat la seva confiança en la nostra tasca i el que volem és fer un bon equip junt amb el Consell Co-marcal del Barcelonès i els tres ajun-taments”, explica Serra.

La protectora vol obrir el centre a la ciutadania i aplicar la filosofia protecci-onista a tots els animals que hi viuen per

incentivar les adopcions. A més, també té l’objectiu de “fomentar el volunta-riat i començar cursos d’educació i ensinistrament d’animals de compa-nyia, així com de desenvolupar activi-

tats terapèutiques que beneficïin les persones que més ho necessiten amb els animals abandonats, tal com s’està fent als altres tres refugis”.

SPAM

La Fundació Daina gestiona el centre comarcal d’animals del Barcelonès

SPAM

28 | TRIBUNAmaresme

PLA RENOVA’T 2011

Aquests ajuts són per a la renovació i substitució d’obertures i proteccions solars tèrmicament eficients. Els ajuts són per a habitatges particulars, per a edificis plurifamiliars i per a edificis del sector terciari. L’objectiu és mi-llorar l’eficiència energètica i reduir el consum d’energia a les llars i al sec-tor terciari català, així com potenci-ar l’ús racional de l’energia entre els ciutadans de Catalunya mitjançant la renovació de les obertures (finestres,

portes, vidrieres, claraboies) i la millo-ra de la protecció solar de les mateixes mitjançant persianes, gelosies, lamel-les o tendals.

Els ajuts van dirigits a habitatges particulars que han de ser primera residència (les comunitats de propie-taris i comunitats de béns s’inclouen dins d’aquesta consideració) i a edifi-cis del sector terciari i actuacions in-tegrals en blocs d'habitatges (comuni-tats de propietaris o de béns, empreses

privades, institucions sense finalitat de lucre, fundacions i altres ens cor-poratius).

La compra i instal·lació de les ober-tures subvencionades s’haurà pogut realitzar a partir de l’1 de gener i el termini s’allargarà fins al 30 d’abril de 2011. La renovació de tancaments com finestres, portes-vidrieres i claraboies per d’altres que siguin més eficients tèrmicament que millorin, com a mí-nim en un 20%, l’eficiència tèrmica.

Només si el tancament es renova, també es subvencionarà la substitució o incorporació de sistemes de protec-ció solar com persianes, lamel·les, ge-losies o tendals.

Els ajuts són només per a tanca-ments en contacte amb l’exterior. En el cas de les famílies, només es subvenci-onarà la renovació de les finestres, tan-caments i protecció solar de primeres residències on el sol·licitant hi haurà d’estar empadronat.

PLA RENOVA’T DE FINESTRES, OBERTURES I PROTECCIONS SOLARS

Pla Renova’t d’enllumenat interiorEl Pla Renova’t de l’Institut Català d’Energia (ICAEN) dóna suport a les fa-mílies per canviar finestres i llums i alho-ra contribueix a fomentar l’estalvi en uns moments de crisi.

Gràcies al desenvolupament d’aquest pla, tant les famílies com els comerços poden demanar una ajuda per poder canviar els tancaments i la il·luminació, rebaixant alhora el consum energètic. El Pla Renova’t el promouen el govern de la Generalitat de Catalunya i el de l’estat. És recomanable informar-se a la Gene-ralitat de les diverses opcions que hi ha.

ACTUACIONS SUBVENCIONABLESEn relació a les lluminàries, làmpades i equips: serà subvencionable la substitu-ció del conjunt per un altre amb llumi-nàries de major rendiment, làmpades de major eficiència i reactàncies electròni-ques regulables que permetin reduir la potència instal·lada en l’enllumenat al-menys en un 30% anual, complint amb els requeriments de qualitat i confort visual reglamentats.

En relació als sistemes de control d’en-cesa i regulació de nivell d’il·luminació: les actuacions subvencionables inclou-ran aquells sistemes de control de pre-sència i de regulació del nivell d’enllume-nat segons l’aportació de llum natural, aconseguint un estalvi elèctric d’almenys

un 20% anual respecte a la instal·lació sense control o regulació.

En relació al canvi del sistema d’il-luminació: serà subvencionable la reubi-cació dels punts de llum amb utilització de les tecnologies anteriors, de manera que es redueixi el consum elèctric anual

respecte al sistema instal·lat, almenys, en el 30%. En tots els casos s’ha de justificar sempre una reducció de la potència d’en-llumenat instal·lada.

QUINA ÉS LA QUANTIA DE L’AJUT?La quantia de l’ajut serà com a màxim d’un 30% del cost elegible de la nova instal·lació d’il·luminació. La quantia màxima que es podrà rebre en concepte d’ajut per la suma de les accions relacio-nades no superarà el límit de 15.000 eu-ros per beneficiari.

QUINES PERSONES ES PODEN BENEFICIAR D’AQUEST AJUT?Es consideraran beneficiaris i podran acollir-se als ajuts regulats en aquesta ordre totes les persones físiques i jurídi-ques que es relacionen a continuació:

Empreses constituïdes amb personali-tat jurídica pròpia.

Persones físiques que desenvolupen activitat empresarial.

Més informació: www.gencat.cat

TRIBUNAmaresme | 29

30 | TRIBUNAmaresme

GASTRONOMIES

Del 25 de març al 10 d’abril tornen les Jornades Gastronòmiques del Vi DO Alella. Els municipis d’Alella, Cabrils, el Masnou, Montgat, Montornès del Vallès, Premià de Mar, Pineda de Mar, Sant Fost de Campsentelles, Teià, Tiana, Vallromanes, Vilanova del Vallès, Vilassar de Dalt i Vilassar de Mar, hi participaran amb els seus restaurants. Les Jornades, amb el vi DO Alella com a protagonista, inclouen establiments d’alta qualitat de les localitats del Ma-resme i del Vallès Oriental.

Enguany s’ha canviat la data de les Jornades per fer-les coincidir amb la primavera, una estació que des del Con-sorci DO Alella (CDOA) es considera més adequada per fer aquesta propos-ta. D’altra banda, la gerent del CDOA, Alejandra Lara, explica també que en aquesta edició s’aposta per la qualitat: “Visitem els restaurants de les Jorna-des per conèixer-los personalment, acompanyats d’una sommelier que els dóna suport per crear harmonies entre els seus plats i els vins de la DO Alella”, apunta Lara.

Per la seva banda, els restaurants par-ticipants han de crear un menú amb un vi de la DO Alella i a més, rebran perso-nalitzats uns punts de llibre en els quals hi haurà imprès el seu menú i la nova imatge turística del territori DO Alella, amb l’objectiu que els puguin repartir entre els seus clients en el mes del llibre i de Sant Jordi.

“Estem rebent molt bones sintonies de participació per a aquesta edició, fins i tot de localitats de l’Alt Maresme com Pineda de Mar”, explica la gerent

Març, mes gastronòmic al Maresme

del Consorci. També afegeix que enguany “treballem per vincular restaurants d’alta qualitat amb la DO Alella”.

LA PESOLADA DE CALDES, OBERTA AL PÚBLIC

La Pesolada de Caldes d’Estrac és una altra de les grans cites gastronòmiques de re-ferència de la comarca. En aquesta nova edició, la que fa 17, l’Ajunta-ment de Caldes ha afe-git un acte popular i par-ticipatiu als tradicionals menús dels restaurants per així fer arribar a la població l’esdeveniment. Per aquest motiu, l’espla-nada de Can Muntanyà acollirà el proper 20 de

març un àpat popular a base d’arròs cui-nat amb pèsols com a ingredient.

En la 17a edició de la Pesolada de Cal-des, l’Ajuntament ha volgut fer un pas endavant obrint el certamen gastronò-mic que té com a protagonista la varietat del pèsol de la floreta. Així, com ja va fer-se amb la Mongetada –jornada gastro-

nòmica dedicada a la mongeta del ganxet–, l’àrea de Promo-ció Econòmica ha organitzat enguany aquesta arrossada popular amb pèsols.

El regidor de Promoció Econòmica, Àngel Rusiñol, explica que “a més de l’ofer-ta dels restauradors locals quant a menús elaborats amb pèsols mentre dura el certamen, hem con-siderat que ja era hora que els nostres vilatans

tinguessin l’oportunitat de gaudir d’aquest saborós llegum que ens iden-tifica”.

Caldes ha programat aquest cop, doncs, un acte popular per a celebrar la tradicional arribada del pèsol de la flo-reta a la població. “Volem que la Peso-lada arribi a tothom”, explica Rusiñol, que afegeix que “com que el pèsol de la floreta té una producció limitada, per poder fer realitat un àpat popular, es farà combinat amb l’arròs de segon ingredient en aquesta primera Peso-lada Popular de Caldes”.

En funció de l’acceptació que tingui l’acte, es consolidarà de cara a anys vi-nents, pensant en degustar diferents menús de la cuina del pèsol i potenciant sempre la participació dels veïns del mu-nicipi, expliquen des del consistori.

A més d’aquesta festa popular, però, s’ha de destacar l’acte central de presen-tació de la 17a Pesolada (el proper 10 de març, a l’Hotel Jet), enguany només per a premsa especialitzada i convidats, per decisió de l’Associació de Restauradors i Hostalers de Caldes d’Estrac, entitat organitzadora de l’acte.

EL PLAT DE MATARÓ, DE NOU A L’ABAST DE TOTHOM

El mes de març també, a la capital del Maresme, les XIV Jornades Gastronò-miques El Plat de Mataró ens porten un altre any aquesta deliciosa oferta culinà-ria. Fruit de l’elaboració dels productes autòctons mataronins neix el Plat de Mataró: pèsols amb sèpia i patates, un plat guisat de cuina mediterrània que té

El mes de març arrenca amb tres propostes gastronòmiques de referència per a la comarca: les VI Jornades Gastronòmi-ques del Vi DO Alella, la 17a Pesolada a Caldes d’Estrac i les XIV Jornades Gastronòmiques del Plat de Mataró.

TRIBUNAmaresme | 31

LA RECEPTA I EL VI

SALTAT D’ESPÀRRECS I GAMBESINGREDIENTS: · 1 manat d’espàrrecs verds· 4 gambes de Palamós· Oli d’oliva· Salsa de soja o tamari.

ELABORACIÓ: Primer tallem els espàrrecs al biaix conservant les pun-tes, les escaldem amb aigua bullint i força sal. A continuació les po-sem a refredar amb aigua freda i gel (així aconseguirem que s’aturi la cocció i els pugi la clorofi l·la, conservant el color verd). Barregem quatre parts d’oli d’oliva amb una de tamari i reservem per a l’empla-tat. Tot seguit, saltem els espàrrecs en un wok amb un raig d’oli i un polsim de sal. Quan els tenim al punt ja ho podem emplatar. Posem al fons del plat el saltat d’espàrrecs i una gamba, prèviament marcada a la planxa, i acabem el plat amb un rajolinet d’oli de tamari.

MARQUÉS DE ALELLA VGRCARACTERÍSTIQUES: Color molt pàl·lid amb refl exos ver-dosos característics de la seva joventut. La seva aroma és intensa, complexe i franca (prèssec, fruita blanca i cítrics). En boca és un vi amb frescor, lleuger i subtil. En defi nitiva, un vi elegant i delicat.

ELABORACIÓ: Verema manual, amb taula de selecció i premsat del raïm sencer. Fermentació molt lenta a tem-peratura controlada sobre lies fi nes en dipòsit d’inox i en barriques de roure francès Allier. El vi ja embotellat és afi nat en el nostre celler.

RECEPTA: ESTEVE CAMPSI FOTO: ADRIÀ COSTA.

EL MÓN DEL VI AL MARESME Imatges del Vi, nou concurs de fotografi a

La revista Cupatges, especialit-zada en vins, ha engegat Imat-ges del Vi 2011, un concurs par-ticipatiu que vol unir la passió pel món del vi i la fotografi a. Es tracta d’una crida a capturar amb una visió personal aquelles situ-acions, emocions, arquitectures i colors que envolten la màgia del vi: els paisatges, la verema, el

treball al celler, la comercialit-zació, el tast... qualsevol imatge que refl ecteixi com o quan es viu el vi, hi té cabuda. El concurs es-tarà obert durant tot l’any 2011, i periòdicament es realitzaran sortejos de diferents lots de vins i productes de qualitat entre els participants. A fi nals d’any, un jurat premiarà les tres millors

imatges, que seran publicades a l’edició en paper de Cupatges. Les imatges participants són visibles a un grup que Cupatges ha obert a la xarxa social de fo-tografi a Flickr. Podeu sol·licitar més informació i les bases del concurs al correu electrònic info@cupatges.com.

Arnald Garcia

les seves pròpies jornades a la primavera.

Un cop a l’any se celebren, doncs, les Jornades Gastronò-miques del Plat de Mataró i el concurs del Plat de Mataró, or-ganitzat pel Gremi d’Hostaleria i Turisme de Mataró i el Mares-me, on una vintena de restau-rants hi participen cuinant el plat mataroní.

Tots els establiments par-ticipants serveixen el Plat de Mataró, pèsols amb sèpia i pata-tes, mentre duren les Jornades, en format tapa, menú o a la car-ta. La cita és del 16 de març al 30 d’abril.

A. Calls

Organitza:

BOCCA RESTAURANT. Plaça d’Espanya, 18. Tel. 93.741.12.69.

CA L’OLIVA. Veïnat de Cirera, 29. 93.798.66.50

CAMINETTO. Camí Ral, 407. 93.796.14.28.

CAN BRUGUERA. Veïnat Valldeix, 23. 93.790.36.43

CAN MANOLO. Pepeta Moreu, 10. 93.798.28.92

CAN ROSENDO . Port de Mataró, local 15-16. Tel. 93.790.76.13

EL DELFIN. Ctra N-II, Km 649. 93.790.32.52

ILURO. La Rambla, 14. 93.790.32.08

LA CUINETA DEL POLÍGON. Abat Escarré, 25. Tel. 93.758.63.28

L’HARMONIA. Cristina, 18-20. 93.790.32.39

LA MORERA. Av. Del Maresme, 507. 93.796.07.54

LA PISCINA. Passeig del Callao, s/n. 93.796.28.06

LARU, Unió Recreativa FE. Riera de Can Gener, s/n. Tel. 93.790.52.01

NOU MUNDIAL. Camí Ral, 548. 93.798.15.97

PORT CENTRAL. Port de Mataró, local 21. Tel.93.755.12.61

SANGIOVESE. Sant Josep, 31. Tel. 93.741.02.67

LA TECA. Argentona: General Llauder, 46. Tel. 93.756.13.49

SANT JAUME. Argentona: Sant Jaume, 15. Tel. 93.797.00.01

EL MIRADOR DE L’ALBA. Cabrera de Mar:Ctra.N-II Km 643, Ed. Quadis. Tel.93.754.26.21

PINS MAR. St. Andreu de Llavaneres:Ctra. N-II, Km 651. Tel. 93.792.69.02

EL RACÓ DE CAN FELIU. Vilassar de Dalt:Àngel Guimerà, 41. Tel. 93.753.29.16

RESTAURANTS PARTICIPANTS EN LES JORNADESGASTRONÒMIQUES DEL PLAT DE MATARÓ

agen

da. e

l mar

esm

e m

es a

mes

32TRIBUNAmaresme

INFANTILHora del conte. El nen que va robar la llu-na: Dijous 3 a les 18 h a la Sala d’actes de la Biblioteca. A càrrec de Cristina Sánchez. Dijous 17 a les 8 h a la Sala d’actes de la Bi-blioteca. A càrrec de Ruth Rodríguez. Dijous 24 a les 18 h a la Sala d’actes de la Bibliote-ca. A càrrec de Joan Bosch. El Trencanous: Diumenge 27 a les 18 h al Teatre Principal. Teatre infantil: a càrrec de Sim Salabim. Preu: 5 €. La lluna la pruna:. Dijous 31 a les 18 h a la Sala d’actes de la Biblioteca. A càrrec d’Ivana Ares.

Tortuga, l’illa d’en Tresot. Diumenge 13 a les 18 h al Teatre Principal. Teatre infantil a càrrec de La Pera Llimonera. Preu: 5 €

MÚSICA I DANSAEl Concert de l’Aula. Dissabte 5 a les 21.30 h al Teatre Principal. A càrrec del Trio Scher-zo. Preu: 12 €.

25è aniversari Escola de Música. Dilluns 14 a les 20 h a la Sala Noble del C.C.Calisay. Curs d’història de la música: La història de l’orquestra. Des de la música de dansa medieval a la Venècia dels Gabrieli a càr-rec de Joan Vives, flautista, historiador i divulgador musical. Dissabte 19 a les 11.30 h itinerari pels carrers d’Areny (sortida al Calisay). Cercavila amb música tradicional basca. Diumenge 20 a les 11 h a la Sala Po-livalent del C.C.Calisay. Concert de l’Escola de Música de Loatzo. Dilluns 21 a les 20 h a la Sala Noble del C.C.Calisay. Curs d’història de la música: La història de l’orquestra. L’or-questra barroca i l’orquestra del classicisme a càrrec de Joan Vives, flautista, historiador i divulgador musical. Dilluns 28 a les 20 h a la Sala Noble del C.C.Calisay. Curs d’història de la música: La història de l’orquestra. El segle XIX: de la Heroica a la Simfonia dels mil a càrrec de Joan Vives, flautista, histori-ador i divulgador musical. Més informació a www.emarenys.org.

Deixa’m olorar. Diumenge 20 a les 19 h al Teatre Principal. Dansa: a càrrec de 6è Sentit. Preu: 7 €.

Die Zauberflöte (La Flauta Màgica) de Wolfgang Amadeus Mozart. Dijous 24 a les 20 h al Teatre Principal. Retransmissió en directe via satèl·lit des del Teatro alla Scala de Milà. Preu: 16€, anticipada 13 €.

TEATREXXXIX Concurs de Teatre Amateur Premi vila d’Arenys de Mar. Diumenge 13 a les 18.15 h al Teatre dels Seràfics. L’Auditor de Josep Mèlich. Grup La K-mama de Calafell. Diumenge 20 a les 18.15 h al Teatre dels Se-ràfics. L’hostal de la Glòria de Josep M de Sa-garra. A càrrec del grup de Teatre Bell-lloc de Sant Pere de Ribes. Preu: 6 € no socis 5€ socis 1€ estudiants. Diumenge 27 a les 18.15 h al Teatre dels Seràfics. El Ventall de Lady Windermere de Oscar Wilde a càrrec del grup Pierrot Teatre de Centelles. Preu: 6 € no socis 5€ socis 1€ estudiants.

ARENYS DE MUNT

ACTES DIA A DIAFira artesana. Diumenge 6 de 10 h a 14 h. Diumenge 20 de les 10 h a les 14 h. Diumen-ge 3 d’abril de les 10 h a les 14 h. A la plaça de l’Església.

Tertúlia de literatura per a adults. Diven-dres 11 a les 20 h a la Biblioteca Antònia Torrent i Martori.

Cicle de Conferències de Conscienciació: Salut. Dissabte 12 a les 18 h a Can Borrell. A càrrec de M. José Leira, assessora en nutri-ció i salut holística.

Calçotada popular. Diumenge 13 a partir de les 11 h al parc de Can Jalpí.

Ludoteca pro Banc d’Aliments i Encants Solidaris. Diumenge 13 de 10 h a 14 h. Or-ganitza: Voluntaris per Arenys de Munt.

12a Pedalejada Familiar de la Breda de l’Eixample. Diumenge 20 a les 9 h a l’Ei-xample.

Club del Gomet Vermell. Divendres 18 a les 20 h a la Biblioteca Antònia Torrent i Martori.

del Safareig i dels Eucaliptus. Lliurament dels premis de la XXVIII Mostra Literària del Maresme (fase local). Diumenge 3 d’abril a les18 h a Can Lleonart. Cloenda d’Espais de Poesia amb la cantata Les coses petites, de Javier Perà, text guanyador de la Mostra Literària 2008, música d’Emili Cuenca. Un projecte d’Alella viu la música on intervindran les orquestres municipals d’Alella i convidats especials. A les 18 h: 1r sessió per als participants i familiars de la Mostra Literària. A les 19.30 h: 2n sessió oberta a tothom.

Canvis de conducta en l’adolescència. Dijous 7 d’abril a les 20 h a Can Lleonart. Tertúlia a càrrec de Rosa Poch, psicòloga clí-nica de l’Associació de Planificació Familiar de Catalunya i Balears.

CINEMAVals con Bashir (Israel 2008).Dijous 3 a les 19.30 h a Can Lleonart. Premis: Nacional Society of Film Critics Award for Best Film. Globus d’Or a la Millor Pel·lícula de parla no anglesa.Gratuït.

Amerrika (Canadà 2009). Dijous 24 a les19.30 h a Can Lleonart. Director. Cherien Dabis. Premi Fipresci al Festival de Cannes. Darrera sessió del cicle de cinema social programat per la Comissió de Cooperació Internacional. Gratuït.

CURSOS I TALLERSTaller de fingerborard. Divendres 11 de 18 h a 20 h a Can Gaza. Vine a patinar utilitzant tan sols els teus dits!!! Gratuït.

Taller familiar d’estenope (tècnica foto-gràfica de càmera obscura). Diumenge 13 a les 11 h a Can Manyé. Activitat vinculada a l’exposició L’arquitectura com a identitat de Trevor Skinner. Gratuït. Inscripcions abans del 10 de març.

EXPOSICIONSL’arquitectura com a identitat. Del 4 al 20 de març a Can Manyé. Exposició de fotogra-fies de l’artista anglès Trevor Skinner. Hora-ri: dimecres, dijous i divendres, de 17.30 h a 20.30 h; dissabte i diumenge d’11 h a 14 h. Inauguració: divendres 4 a les 20 h. Visites comentades: dissabte 12 i diumenge 20 de març a les 12h.

La pintura com a metáfora, de Carme Sanglas. Del 25 de març al 17 d’abril a Can Manyé. Inauguració: divendres 25 de març a les 19.30 h. Visita comentada per l’artista: dissabte 26 a les 12 h.

INFANTILL’hora del conte. Dimarts 22 a les 17.30 h a la Biblioteca Ferrer i Guàrdia. Informació a www.alella.cat.

Espais de Poesia 2011: Gira. Dissabte 26 a les 18 h al Pati de Can Gaza. Espectacle familiar de dansa, circ i poesia. Amb Cecilia Colacrai, ballarina i Jorge Albuerne, clown.

MÚSICA I DANSARitmes a les golfes. Divendres 4 a les 22 h a Can Lleonart. Concert de Giulia Valle Group. Amb Giulia Valle (contrabaix), Martí Serra i Gorka Benítez (saxo), David Xirgu (bateria) i Marco Mezquida (piano). La con-trabaixista i compositora Giulia Valle i el seu quintet són en aquests moments un dels grups de més renom de l’escena jazzística nacional i europea. Preu: 4 €. Menors de 18 anys, gratuït.

Concert de la Coral Polifònica Joia d’Ale-lla. Celebració 25è aniversari. Divendres 11 a les 20 h a la Biblioteca Ferrer i Guàrdia. Informació: www.alella.cat.

Espais de Poesia 2011: Poesia de tot cor i a viva veu. Divendres 25 a les 20.30 h a Can Manyé. Recital de poesia i música. Cinta Massip, veu. Toti Soler, guitarra.

Concert de grups joves. Arlet. Divendres 25 a les 22 h al Casal d’Alella (c/ Santa Ma-drona s/n). www.alellajove.cat.

SORTIDES I VISITESItinerari: Les restes arqueològiques d’Alella. Dissabte 12 a les 10 h a Can Lle-onart. A càrrec de Josep Font, arqueòleg i gestor de l’empresa ACTIUM. Preu: 4 € (gratuït per a menors de 18 anys). Inscrip-cions fins al 8 de març.

ALELLA

ACTES, DIA A DIAInsuficiència venosa. Símptomes, tracta-ment i consells pràctics per prevenir i mi-llorar. Dijous 3 a les 17.30 h al Casal de la Gent Gran Can Gaza. Xerrada.

Sopar amb motiu del Dia Internacional de les Dones. Dissabte 5 a les 21 h al Res-taurant Masia Mas Coll d’Alella. Sòcies 25 €. No sòcies 35 €. Organitza: Associació de Dones Montserrat Roig d’Alella.

Dia Internacional de les Dones. Dimarts 8. D’11 h a 13h als comerços d’Alella: re-partiment de roses solidàries. A les 17 h al Local de l’Associació de Dones Montserrat Roig d’Alella: xerrada-col·loqui. El paper de les dones en la societat, a càrrec de Regina Ferrando, col·laboradora habitual de la Clau. Dijous 10 a les 19.30 h a Can Lleonart. Lectura del manifest institucional, a càrrec de Rosa Maria González, professora de filo-logia anglesa de la UB. Tertúlia. Feminisme al segle XXI?, a càrrec de Cristina Sánchez, sociòloga i professora de la UdG.

Tertúlia: Contra la indiferència. Dijous 17 a les 20 h a Can Lleonart. A càrrec de Josep Ramoneda, filòsof i periodista. L’escriptor, periodista i director del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, Josep Ramo-neda, porta a Can Lleonart les seves refle-xions sobre l’hegemonia de la indiferència que exemplifica amb el ciutadà tres ‘c’: con-sumidor, competidor i contribuent.

Femení singular. Divendres 18 a les 20 h a la Biblioteca Ferrer i Guàrdia. Espectacle per a adults, a càrrec de Núria Urioz.

IV Calçotada Jove. Diumenge 20 a les 20 h a Can Gaza. Preu a confirmar. Informació a www.alellajove.cat.

VI Trobada de Noves Experiències Empre-sarials. Dimarts 22 a les 9.15 h a Can Lle-onart. Informació a www.alella.cat.

ESPAIS DE POESIA 2011. No era lluny ni difícil. Dijous 24 a les 21 h a la Biblioteca Ferrer i Guàrdia. Joan Margarit torna a la biblioteca Ferrer i Guàrdia per llegir-nos poemes del seu darrer llibre i parlar amb el públic. L’acte el conduirà Joan Riambau. Inauguració de l’exposició La pintura com a metàfora, de Carme Sanglas. Divendres 25 a les 19.30 h a Can Manyé. Paraules a Banda. Diumenge 27 a les 11 h a la Plaça de l’Ajuntament. Cercavila poètica amb la Big Bang Valona i Anna Maluquer. Direcció mu-sical: Marc Egea. A les 11 h: xocolatada. A les 12 h: cercavila-recital transversal. Recor-regut pels carrers Gurri, del Rost, Sant Lluís, Montserrat, Dr. Corbera, del Mig, Anselm Clavé i Parc dels Drets Humans. Presentació del llibre Enyors i tornes, de Lali Ribera. Diu-menge 27 a les 18 h a Can Lleonart. Teresa d’Arenys presentarà el llibre guanyador del premi Alella a Maria Oleart 2010. Home-natge a Mercè GiraltPresentació del llibre Onades a càrrec de Joana Bel. Intervenció musical de la cantant Mariona Sagarra. La flor negra. Dijous 31 a les 21 h a la Bibliote-ca Ferrer i Guàrdia. La poeta Dolors Miquel oferirà una recital de la seva obra al club de lectura. Triomf. Divendres 1 d’abril a les 10 h a Can Lleonart. Concert-recital amb la poeta Laia Noguera i el pianista Roger Illa. A les 10h adreçat als centres educatius. A les 12h concert obert a tothom. Presentació del lli-bre Les places d’Ulises, de Vicenç Llorca. Di-vendres 1 d’abril a les 19.30 h a la Biblioteca Ferrer i Guàrdia. Eduard Miró i Anna Xicola presentaran el llibre i el poeta ens recitarà alguns poemes. 2a Trobada de poetes del Maresme a Alella. Dissabte 2 d’abril a les 18 h a Can Lleonart. Reciten: Laura Dalmau, Eduard Miró, Guillem Vallejo, Albert Calls, Anna Maluquer i Jordi Bilbeny. Presenta: Sílvia Tarragó. Sis poetes amb una trajectò-ria consolidada i amb una manera diferent d’entendre la creació poètica. Sotabosc i Sotavers. Diumenge 3 d’abril a les 12 h a La Font dels Eucaliptus. Perejaume, poeta, Mi-quel Àngel Marín, clarinetista i poeta. Acte del programa Poesia als parcs.Trobada a les 11 h al carrer Vallespir, al costat del dipòsit, per iniciar l’ excursió prèvia al recital per les Fonts del Fonoll, del Sarau, de l’Esquerda,

Espais de Poesia 2011: Geografies i poe-mes. Dimecres 30 a les 10 h a Can Lleonart. Passeig literari per Alella a càrrec d’Anna Maluquer, poeta i rapsode. Preu: 4 € (gra-tuït per als menors de 18 anys). Inscripcions fins al 25 de març.

Caminant per la ruta del cister. Dimecres 6 a les 8.15 hores a la Plaça d’Antoni Pu-jadas. Amb Montserrat Figueras i Joaquim Saiz. Cal que porteu esmorzar, dinar i ai-gua. Aneu ben calçats i dugueu algun tipus d’impermeable per si plou. Preu: 22 euros (transport). Inscripcions fins al 30 de març.

TEATREEspais de Poesia 2011: Amor hermètic. Dissabte 26 a les 21 h a Can Manyé. L’actriu Fina Rius, dirigida per Teresa Vilardell, mos-tra un Espriu apassionat, desconegut, se-cret, hermètic en una obra que es pregunta què és l’amor a partir de textos de diversos gèneres literaris, amb registres que van des de l’elegíac al còmic.

ARENYS DE MAR

ACTES, DIA A DIAVotacions Arenyenc de l’Any 2010. Dis-sabte 5 a les 11 hores davant del mercat municipal. Dissabte a la tarda i diumenge al matí es farà a la placeta de l’església de 11 a 14 hores i tarda del dissabte de 17.30 a 20 hores.

Una revolució silenciosa, les dones a l’es-piritualitat medieval dels segles XI al XV. Dimarts 8 a les 18 h a l’Auditori J.M. Arnau del C.C.Calisay. Conferència d’Història Me-dieval a càrrec de Blanca Garí de la Universi-tat de Barcelona.

10è aniversari Associació de Dones per la Igualtat. Dimarts 8 a les 18.30 h al Mercat Municipal. Exposició: 10 anys de l’Associació de Dones per la Igualtat d’Arenys de Mar. Fins al 2 d’abril. Dijous 10 a les 18 h a la sala d’actes de la Biblioteca. Especial hora del conte a càrrec de Maribel Illescas. Divendres 11 a les 21 h al Restaurant del Club Nàutic D’Arenys. Sopar celebració. Dimecres 16 a les 19 h a la Sala Josep Maria Arnau del C.C.Calisay. Taula Rodona: Dones d’Arenys, dones emprenedores. Dilluns 28 a les 19 h a la Sala d’actes de la Biblioteca. Tertúlia de novel·la: Contra el viento d’Ángeles Caso a càrrec de Lourdes Cazorla.

Les dones a la República. Dimarts 15 a les 18 h a l’Auditori J.M. Arnau del C.C.Calisay. Conferència d’Història Contemporània: a càrrec de Mary Nash de la Universitat de Barcelona.

Presentació del llibre: L’enfrontament entre catalans i espanyols pel domini del passat iber. Divendres 18 a les 19.30 h a la Sala Noble del C.C.Calisay. A càrrec del seu autor Joan Cavaller.

Treballant i vivint a les zones rurals de l’Àfrica tropical. Dimarts 22 a les 18 h a l’Auditori J.M. Arnau del C.C.Calisay. Confe-rència món contemporani a càrrec de Tònia Cortadellas, metgessa.

Les intrigues del museu de Lleida. Dimarts 29 a les 18 h a l’Auditori J.M. Arnau del C.C.Calisay. Conferència d’Art a càrrec de Joan Rosàs.

EXPOSICIONSLumiukot (Ninots de neu). Del 4 fins al 27 de març a la Sala exposicions Lloveras. Exposició de fotografies a càrrec de Leila Tanskanen. Horari: Divendres de 17 h a 20 h. Dissabtes i diumenges d’11 h a 14 h i de 17 h a 20 h.

Dracs i colors. Maresme modernista. Del 4 fins al 27 de març a la Sala Exposicions del C.C.Calisay. Exposició de fotografia a càrrec de Marga Cruz. Recorregut fotogràfic pel llegat modernista de la comarca amb la fi-gura del drac com a icona representativa de la tradició cultural del Maresme. Horari: Di-vendres de 18 h a 21 h. Dissabtes, diumen-ges i festius de 12 h a 14 h i de 18 h a 21 h.

Ecologia. Del 24 de març fins al 3 d’abril a la Sala de les Bótes del C.C.Calisay. Exposició fotogràfica: VIII Lliga Social de Fotografia.

Tertúlia de llibres de creixement i ben-estar personal. Club del Gomet Vermell.D ivendres 18 a les 20 h a la Biblioteca Antò-nia Torrent i Martori.

Fira de col·leccionistes i brocanters. Dis-sabte 26 de 10 h a les 14 h, plaça Església.

Tertúlia de literatura per a joves. Dissabte 26 a les 13 h a la Biblioteca Antònia Torrent i Martori.

Tria i Remena (mercat de segona mà). Diumenge 27 a les 10 h a l’Eixample.

Grup d’ajuda a la lactància. Dimecres 30 de les 11.30 h a les 13 h a Can Borrell.

CURSOS I TALLERSActivitats de tallers a l’Escola Bressol La Petjada (per a famílies amb fills de 0 a 3 anys). De 17 a 18 h: dimarts 1 i dimecres 9, Fem una manualitat!; dimarts 15 i dimecres 23, Vine a jugar! Activitats gratuïtes i ober-tes a tothom. Info: Escola Bressol La Petja-da. C/ Barbeta, 8. Tel. 937937388.

EXPOSICIONSExposició en commemoració de la Dona Treballadora. Del 4 al 13 de març a la Sala d’Exposicions.

MÚSICA I DANSABallada de l’Esbart Dansaire del Centre Moral. Diumenge 3 d’abril a les 10 h a la plaça de l’Església.

SORTIDES I VISITESPassejada del Parc del Montnegre i el Corredor: Ocells a la Serra d’en Sala. Diumenge 10 d’abril a les 9 h a la plaça de l’Església.

CABRERA DE MAR

ACTES, DIA A DIATertúlia literària: Digueu-ne son, de Henry Roth. Dijous 31, 20 h a la Biblioteca Ilturo.

Dia Internacional de la Dona Treballado-ra. Ai mare! Històries de dones contades i cantades. Dimarts 8 a les 19.30 h a l’En-velat Municipal de Cabrera de Mar. Duet de guitarra i veu, amb un estil de flamenc i fusió, que ens convida a fer un viatge -en-tre cançons i contes- a través d’històries de dones. Gratuït.

CURSOS I TALLERSTaller de la memòria. Dimarts de 17.30 h a 19 h a l’Espai Social de la Gent Gran (Av. Pare Jaume Català, 30-36 local 3). Inici: 19 d’octubre. Inscripcions a Serveis Socials.

Dansa del ventre. Els dimecres de 19 h a 20 h a l’Envelat Municipal. Més informació: estther@telefonica.net.

Taller de cambio de habitos alimenta-rios. Els dimarts de 20 h a 21.30 h a Can Bartomeu. Més informació: http://dones-decabrera.blogspot.com.

Kundalini ioga. Els divendres de 19.30 h a 21 h a Can Bartomeu. Més informació: http://donesdecabrera.blogspot.com.

Ioga per a gent gran. Dimarts i divendres de 9.30 h a 11 h al Casa d’Avis. Gratuït. In-formació i inscripcions a l’Ajuntament.

Puntes de coixí. Dilluns i dijous de 16 h a 19 h al Casal d’Avis. Informació i inscripcions a l’Ajuntament.

INFANTILHora del conte: Contes per la igualtat. Dijous 3 a les 18 h a la Biblioteca Ilturo. A càrrec de Gina Clotet.

CABRILS

ACTES DIA A DIAX Campanya de lectura Els Superlectors. Fins el 5 d’abril a la Biblioteca.

Inauguració de l’exposició de pintures de Miquel Paton. Divendres 4 a les 20 h al

Aquesta agenda és una selecció d’actes que es fan als municipis de la comarca durant el mes de març. Qui vulgui pot fer arribar informació de les seves activitats i propostes del mes següent a info@tribunamaresme.com abans del dia 20 de cada mes en curs i seran publicades.

33TRIBUNAmaresme

Museu Arxiu Municipal.Fins el 27 de març.

Conferència Experiències en primera per-sona. Dona i Periodisme. Dimarts 8 a les 17.30 h al Casal de Jubilats i Pensionistes. A càrrec de Núria Ribó.

Vetlla de la Sardina. Dimecres 9 a les 19 h a la Sala La Concòrdia. Seguidament pregó, cercavila pels carrers del municipi i Sardina-da popular als Horts de la Santa Creu.

Tallem la Pota a la Vella Quaresma. Di-jous 10 a les 17.45 h a la Biblioteca.

Tertúlia: Com era abans Cabrils. Divendres 11 i divendres 25 a les 16.45 h a la Bibliote-ca. Moderada per Joaquim Forcada.

Inauguració de l’Escola de Música. Dissab-te 12 a les 12 h a l’Escola de Música Munici-pal.Amb la participació de la jove big band Star Wood Band.

Presentació del DVD Memòria històrica de Cabrils, 3er. volum. Dissabte 12 a les 18 h a La Fàbrica.

Tallem la Pota a la Vella Quaresma. Di-jous 17 a les 17.45 h a la Biblioteca. Dijous 24 a les 17.45 h a la Biblioteca.

Tertúlia literària Arrels nòmades de Pius Alibek. Divendres 25 a les 18 h a la Bibliote-ca. A càrrec de Raquel Picolo.

EXPOSICIONSExposició de pintures de Miquel Paton. Del 4 fins al 27 de març al Museu Arxiu Mu-nicipal. Inauguració divendres 4 a les 20 h.

INFANTILHora del Conte. Divendres 11 a les 18 h a la Biblioteca. Divendres 25 a les 18 h a la Biblioteca.

MÚSICA I DANSABall amb Quim el Marxós. Diumenge 13 a les 18 h a La Fàbrica.Obert a tothom. Preu:3€. Organitza l’Associació de Jubilats i Pensionistes de Cabrils.

CALDES D’ESTRAC

ACTES, DIA A DIAInauguració de Dones d’empresa.Dissabte 5 a les 19 h a l’Equipament de Promoció Econòmica i Cultural.

Parada de productes de la Índia.Diumen-ge 6 d’11 a 14:30 h a l’esplanada de Can Muntanyà.

Tertúlies de cafè. Dimecres 9 i dimecres 16 de 17 h a 19 h a la Fundació Palau. Conver-ses al voltant d’un cafè sobre la Caldetes que representa Joan Vila-Puig i Maria Codi-na en l’exposició de la Fundació Palau. Acti-vitat oberta a tothom. Gratuït. Cal reservar plaça: 937913593.

Presentació dels Amics dels clàssics i lec-tura de fragments dels clàssics medie-vals. Dissabte 12 a les 18 h a la Fundació Palau. Intervenen: Carles Duarte, Tomàs Nofre i Manel Llanas, entre d’altres.

Espai d’anàlisi i debat: La crisi econòmica actual, els seus responsables i les possi-bles solucions. Dissabte 19 a les 19 h a la Sala Cultural.A càrrec d’Arcadi Oliveres, economista, professor de la UAB i president de l’associació Justícia i Pau.

Mostra Literària-Fase local. Consulteu les bases al web: www.caldetes.cat.

XVII Pesolada. De l’11 de març a l’1 de maig. Consulteu menús a www.caldetes.cat.

CINEMACineclub a Caldetes: Persepolis (França 2007). Divendres 11 a les 22 h a la Sala Cul-tural.Cicle de pel·lícules d’autor en versió original subtitulada. Direcció: Marjane Sa-trapi, Vincent Paronnaud. Preu voluntari: 2 €. Tot seguit espai de debat.

CURSOS I TALLERSXIX Taller de Bonsais. Fins al 24 de juny. Horari: dimecres de 20 h a 22 h a la caseta de Can Muntanyà. Informació: Tel. 93 791 36 96 (Aurèlia) i 616 239 018 (Joan Puig).

EXPOSICIONS Exposició Dones d’empresa. Del 5 al 13 de març a l’equipament de Promoció Econòmi-ca i Cultural. Horari: de dilluns a divendres de 9 h a 14.30 h i dimecres de 17.30 h a 20

h. Dissabtes i diumenges d’11.30 h a 13.30 h. Inauguració dissabte 5 a les 19 h.

Presències i desaparicions. El pintor Joan Vila-Puig a Caldes d’Estrac. Fins l’1 de maig a la Fundació Palau. Horari: de dimarts a dissabte de 10.30 h a 14 h i de 16 h a 19 h. Diumenges i festius de 10.30 h a 14 h.

INFANTILEls diumenges de la Fundació: I tu quina lletra ets? Diumenge 6 a les 12 h a la Fun-dació Palau.Taller familiar per estampar samarretes a partir d’un ABCdari viu. Edat recomanada: a partir de 5 anys (els parti-cipants hauran de dur una samarreta per estampar).

Hora del conte: Les lletres del lletrat abe-cedari. Divendres 11 a les 18 h a la Biblioteca Can Milans. A càrrec del Lladre de Guants Blancs.

Hora del conte amb titelles. Divendres 25 a les 18 h a la Biblioteca Can Milans. A càr-rec de La Títera.

SORTIDES I VISITESSortim a passejar. Dimecres 9 i dimecres 16. Passejades en grup pel municipi dirigi-des a la gent gran de Caldes. Cal inscripció prèvia a Serveis Social. Tel. 93 791 00 05.

EL MASNOU

ACTES, DIA A DIAExposició Arguments per a la contempla-ció, quatre dècades de pintura. Divendres 4 a les 19 h a la Sala d’Actes Municipal (Edi-fici Centre). De l’artista masnovina Neus Francesch. Fins al 31 de març.

La ganga al carrer. Dissabte 5 de 9 a 21 h al Carrer de Sant Miquel. Els comerços del carrer treuen parades amb les seves millors ofertes,tot ambientat amb una actuació de pallasso.

Celebració del Dia d’Andalusia. Diumenge 6 d’11 a 19 h a la Plaça de Ramon y Cajal. Actuacions de flamenc i potaje rociero per a tothom.

Lectura del manifest institucional del Dia Internacional de les Dones. Dimarts 8 a les 20 h al CIRD.

Presentació del núm. 28 de La Roca de Xeix i convocatòria de la V Beca de recer-ca local. Divendres 11 a les 19 h a l’Ajunta-ment del Masnou (sala de plens). Publica-ció que recull el treball guanyador de la IV Beca de recerca local: Passat, present i futur de l’ornitologia a la població del Masnou. Les poblacions d’aus i la seva relació amb el medi ambient del municipi, d’Antonio Marí Vivancos, Xavier Castañer i Jordi Ribas. Al mateix acte, es faran públiques les bases de participació a la V Beca de recerca local.

Circulació del trenet. Diumenge 13 i diu-menge 27 d’11 a 13 h al Parc temàtic Cara-mar.

Xerrada: La nova Llei de custòdia compar-tida. Dimarts 15 a les 18.30 h al CIRD, Casa de Cultura. A càrrec de l’Associació de Do-nes Juristes.Activitat emmarcada dins del Dia Internacional de les Dones.

Cicle Acostament a les Cultures: La Cultura Tàrtara. Divendres 18 a les 20 h a Can Ma-let (segona planta). Conferència i música en directe: Lilia Khabibullina i Yuri Mychai-lychenko.

Educant al Masnou (1969-2006). Dissab-te 19 a les 18.30 h a l’Edifici Els Vienesos. Homenatge al col·lectiu de mestres. Inau-guració de l’exposició fotogràfica Educant al Masnou (1969-2006), de la mestra jubi-lada Gregoria Romano. Conferència sobre l’educació i la figura dels i les mestres. Fins al 2 d’abril.

I Trobada de vehicles d’emergència.Diumenge 20 a les 10 h al Carrer Agricul-tura. Diferents unitats d’emergència de Catalunya i la resta de l’Estat es troben per mostrar els darrers avenços dels vehicles.

Deixalleria mòbil. Dimarts 22 a les10.30 h a l’aparcament Amadeu I.

39è Aplec de la Sardana al Masnou. Diu-menge 27 a les 12 h al Pati del Casino del Masnou. Amb les cobles Marinada, Jovení-vola de Sabadell i Principal del Llobregat.

Sadhana meditació. Els divendres de 7 h a 9 h a Niu Ioga (Carrer Fontanills 18-22).

Gratuït. El sadhana és una pràctica del ioga, una meditació que es fa a primera hora del matí, quan el vincle del sol amb la terra és el més adequat.

CINEMAIII Mostra de Curts de Dones. Diumenge 13 a les 19.30 h a Ca n’Humet (sala poli-valent). Activitat emmarcada dins del Dia Internacional de les Dones. Projecció dels curts i debat.

Documental: Rembrandt’s j’acusse. Di-mecres 30 a les 19 h al Museu Municipal de Nàutica del Masnou. L’eix argumental és la investigació personal del director Pe-ter Greenaway al voltant de la conspiració i l’assassinat que s’amaga darrere del famós quadre Ronda de nit, de Rembrandt.

Cinema La Calàndria. Dr. Agell, 7. Consul-teu programació. Tel.93 555 43 01.

CURSOS I TALLERSTaller sobre el correu electrònic i presèn-cia a Internet. Dimecres 9 a les 14.30 h a l’Aula d’informàtica Edifici Centre. Organit-za: Ajuntament del Masnou.

Taller de muntatge de bijuteria. Dissabte 19 a les 10 h al Mercat Municipal (Edifici Centre). Organitza: La Colla de l’Hort.

Taller d’argila polimèrica Fimo. Dissabte 5 a les 9 h a l’Edifici Centre, Mercat Municipal. Per a inscripcions, contacteu amb la Roser al telèfon 619 183 243.

Taller de bijuteria. Els dimecres 2, 9, 16, 23 i 30 de març, a l’Espai de Trobada de Ca n’Humet, podreu crear braçalets, collarets, etc. amb una tallerista especialitzada.

EXPOSICIONSArguments per a la contemplació, quatre dècades de pintura. Del 4 al 31 de març a la Sala d’Actes Municipal (Edifici Centre). De l’artista masnovina Neus Francesch.

Educant al Masnou (1969-2006). Del 19 de març fins al 2 d’abril a l’Edifici Els Vienesos. Homenatge al col·lectiu de mestres. Inau-guració dissabte 19 a les 18.30h.

La pesca tradicional. Del 19 de març fins al 28 d’abril a la Biblioteca Pública Joan Co-romines. Exposició fotogràfica que vol com-plementar la presentació en públic del nou i important fons de nàutica de què disposarà la Biblioteca Joan Coromines. Exposició produïda pel Museu Marítim de Barcelona, amb la col·laboració de la CAM.

INFANTILGimcana familiar al Museu: De grumet a capità. Dissabte 12 a les 11.30 h al Museu Municipal de Nàutica del Masnou. Per a infants de 8 a 12 anys. Gratuït. Cal reservar plaça al Museu Municipal de Nàutica del Masnou: museu.nautica@elmasnou.cat.

Hora del Conte: Contes de petit format. Divendres 25 a les 18 h a la Biblioteca Joan Coromines.

El secret del Pirata. Dissabte 26 a les 18 h a Ca n’Humet (Sala polivalent). Teatre famili-ar a càrrec de Sandra Rossi.

SORTIDES I VISITESEl nostre patrimoni, passejada per Alella. Dissabte 12 a les 10 hores a Can Lleonard.Visita guiada, a càrrec de Cristi-na Armengol. Grup limitat a 25 persones. Indispensable inscripció prèvia al correu masunesco@masunesco.org.

Calçotada a la Conca del Barberà. Dime-cres 16 a les 8 h. Informació i reserves: Ca-sal de Gent Gran Can Malet.

Passejada: Cinc fonts del nostre entorn. Diumenge 20 a les 9 h a la plaça de Marcel-lina de Monteys. Durant el trajecte, es do-narà esmorzar. Activitat oberta a tothom. Org: Amics i Antics Escoltes del Masnou.

TEATREVeus de dones: El desamor. Dissabte 12 a les 18 h i a les 20 h al CIRD, Casa de Cultura. Teatre: Petites històries de dones i homes.Activitat emmarcada dins del Dia Internaci-onal de les Dones.

Les Troianes. Dissabte 19 a les 22 h i diu-menge 20 a les 19 h al Teatre del Casino del Masnou. Versió de la tragèdia d’Eurípides.

Diumenge amb Lletres, segona tempo-rada. Diumenge 27 a les 19 h a Gent del Masnou. Vetllada artística, literària, musi-cal..., a càrrec de persones que formen el Grup Rauxa (poetes, músics, etc.)

MATARÓ

ACTES, DIA A DIAFesta de la Unió. Diumenge 6 a partir de les 10 h al Col·legi Salesià de Mataró. Seran homenatjats el salesià P. Joan Lluís Playa, que representarà a la Congregació Salesia-na, el professor Manuel Moreno Lopez, en representació dels educadors del Col·legi i l’antic alumne Sr. Pere Sola i Montserrat, que representarà a tots els antics alumnes. Dinar de Germanor i sobretaula salesiana

Presentació de la novel·la En un dia com aquest de Griselda Martín Carpena. Dilluns 7, 18.30 h a la Seu Fundació Caixa Laietana.

Monogràfic Extrem Orient. Tradició i revo-lució. Thailàndia: Dimarts 8 i 15 a les 18 h a Can Palauet. 4 €. A càrrec d’Àngel Morillas.

VI Cicle Psicoanàlisi Avui. La sexualitat humana: Dimarts 8 a les 20.30 h a la Sala d’Actes Caixa Laietana. Societat i sexuali-tat, a càrrec d’Eusebio Díaz, psicoanalista, membre de l’Escola Lacaniana de Psicoanà-lisi i de l’Associació Mundial de Psicoanàlisi, i Director de l’Àrea Social de la Fundació Cassià Just. Sexualitat infantil: Dimarts 15, 20.30 h a la Sala d’Actes Caixa Laietana. A càrrec de Paloma Azpillicueta, psicòloga i psicoterapeuta, i membre del Centre de Psicologia de Mataró. La sexualitat adulta: Dimarts 22 a les 20.30 h a la Sala d’Actes Caixa Laietana. A càrrec de Carmen Ferrer Roman, psicòloga Clínica-Psicoanalista, membre de Gradiva, Associació d’Estudis Psicoanalítics i membre de la Junta directi-va de la Secció de Psicologia Clínica i de la Salut del COPC.

Crea tu vida. Dijous 10 a les 19 h a la Llibre-ria Robafaves. De Jordi Planes.

Memorial Joan XXIII. Divendres 11 a les 19 h a l’Ajuntament.Lliurament del Premi per la Pau 2010 a Joan Godayol i Colom, bisbe emèrit d’Ayaviri (Perú).

Un escenògraf a la cort de la comtessa. Di-jous 17 a les 19 h a Ca l’Arenas. Conferència a càrrec Quim Roy.

Xerrada col·loqui: Com afrontar la situació de pobresa, provocada per la crisi. Dijous 17 a les 19.30 h a la Sala d’Actes Caixa La-ietana. A càrrec de Santiago Niño Becerra, Catedràtic d’Estructura Econòmica de la IQS Universitat Ramon Llull, i Arcadi Oliveres i Boadella, President de Justícia i Pau i pro-fessor d’Economia aplicada a la UAB.

Primera relació amb la salut mental, in-grès i medicació. Dijous 17 a les 19 h a la Fundació Hospital. Conferència a càrrec del Dr. Cañete, cap de psiquiatria de l’Hospital de Mataró.

Monogràfic La Guerra Civil a Catalunya a través de la literatura. Antecedents: La República que vam viure. Dimarts 22 a les 18 h a Can Palauet A càrrec de Rosa Torroja. Preu: 4 €.

Llegeix amb nosaltres: Galceran, l’heroi de la guerra negra, de Jaume Cabré. Di-mecres 23 a les 19 h a la Biblioteca Pública Pompeu Fabra.

Nous narradors contemporanis. Manuel Vilas i Agustín Fernández Mallo. Dijous 24 a les 19 h a la llibreria Robafaves.Cicle a cura de Jordi Carrión i Manuel Guerrero.

Poliglotisme passiu i altres escrits. Dijous 24 a les 20 h a Òmnium Cultural. De Delfí Dalmau. A càrrec de Jordi Solé i Camar-dons.

Alguna cosa es mou a Roma? Dilluns 28 de març a les 20.30 h a la Sala d’Actes de Caixa Laietana. A càrrec de Sr. Jordi Llisterri i Boix, periodista i director de Foc Nou.

Monogràfic La Guerra Civil a Catalunya a través de la literatura. Les vivències de Georges Orwel a Barcelona i el front d’Aragó: Homenatge a Catalunya. Dimarts 29 a les 18 h a Can Palauet. A càrrec de Rosa Torroja. Preu: 4 €

Llegeix amb nosaltres: Les mateixes es-trelles, de Núria Martí Constans. Dimecres 30 a les 19 h a la Biblioteca Pública Pompeu Fabra.

El secret del meu turban. Dijous 31 a les 19 h a la Llibreria Robafaves. D’Agnes Rotger i Nàdia Ghulam.

Inauguració de Desdoblaments. La pintu-ra de Josep Novellas. Dijous 31 a les 20 h a Can Palauet i Ateneu Caixa Laietana.

DESTAQUEM

La Flauta MàgicaARENYS DE MAR. Dijous 24 a les 20 h al Teatre Principal.

Die Zauberflöte (La Flauta Màgica) de Wolfgang Amadeus Mo-zart. Retransmissió en directe via satèl·lit des del Teatro alla Scala de Milà. Preu: Anticipada 13 € - El mateix dia 16 €.

El pintor Joan Vila-Puig a Caldes d’EstracCALDES D’ESTRAC. Fins l’1 de maig a la Fundació Palau.

La mostra té l’objectiu de donar a conèixer l’obra pictòrica de Vila-Puig que, encara que és poc coneguda, ensenya una selecció de les pintures i dibuixos al voltant de la vila de Caldes, que ens permeten explorar la relació que hi va mantenir al llarg de la seva vida. Horari: de dimarts a dissabte de 10.30 h a 14 h i de 16 h a 19 h. Diumenges i festius de 10.30 h a 14 h.

Cinema al MonumentalMATARÓ. Cada dijous al Teatre Monumenal a les 21h.

En el centro de la tormenta. Dijous 10 a les 21 h. De Bertrand Tavernier, 117 minuts. Exit through the gift shop. Dijous 17 a les 21 h. De Banksy, 87 minuts. El demonio bajo la piel. Dijous 24 a les 21 h. De M. Winterbottom, 108 minuts. Elisa K. Dijous 31 a les 21 h. De Judith Colell i Jordi Cadena, 71 minuts. A les 20 h, Parlem de la pel·lícula i col·loqui posterior amb els directors Judith Colell i Jordi Cadena. Preu: 5,70 € / 5,20 € (estudiants, Xarxa biblioteques, Carnet blau).

Espais de Poesia 2011ALELLA. Del 24 de març al 3 d’abril a diferents espais.

No era lluny ni difícil. Dijous 24 a les 21 h a la Biblioteca Ferrer i Guàrdia. Joan Margarit torna a la biblioteca Ferrer i Guàr-dia per llegir-nos poemes del seu darrer llibre i parlar amb el públic. L’acte el conduirà Joan Riambau. Paraules a Banda. Diumenge 27 a les 11 h a la Plaça de l’Ajuntament. Cercavila poètica amb la Big Bang Valona i Anna Maluquer. Direcció musical: Marc Egea. Poesia de tot cor i a viva veu. Divendres 25 a les 20.30 h a Can Manyé. Recital de poesia i música. Cinta Massip, veu. Toti Soler, guitarra. Amor hermètic. Dissabte 26 a les 21 h a Can Manyé. L’actriu Fina Rius, dirigida per Teresa Vilardell, mostra un Espriu apassionat, desconegut, secret, hermètic en una obra que es pregunta què és l’amor a partir de textos de diversos gèneres literaris, amb registres que van des de l’elegíac al còmic. Gira. Dissabte 26 a les 18 h al Pati de Can Gaza. Espectacle familiar de dansa, circ i poesia. Amb Cecilia Colacrai, ballarina i Jorge Albuerne, clown. 2a Trobada de poetes del Maresme a Alella. Dissabte 2 d’abril a les 18 h a Can Lleonart. Reciten: Laura Dalmau, Eduard Miró, Guillem Vallejo, Albert Calls, Anna Maluquer i Jordi Bilbeny. Presenta: Sílvia Tarragó. Sis poetes amb una trajectòria consolidada i amb una manera diferent d’entendre la creació poètica.

agen

da. e

l mar

esm

e m

es a

mes

34TRIBUNAmaresme

CINEMACinema al Teatre Monumental. Los per-versos rostros de Víctor Israel. Dijous 3 a les 21 h. Homenatge a Víctor Israel. David Pizarro i Diego López (Espanya, 2010). VO, 58 minuts. A les 20 h parlem de la pel·lícula i col·loqui posterior. En el centro de la tor-menta. Dijous 10 a les 21 h. De Bertrand Tavernier, 117 minuts. Exit through the gift shop. Dijous 17 a les 21 h. De Banksy, 87 mi-nuts. El demonio bajo la piel. Dijous 24 a les 21 h. De M. Winterbottom, 108 minuts. Elisa K. Dijous 31 a les 21 h. De Judith Colell i Jordi Cadena, 71 minuts. A les 20 h, Parlem de la pel·lícula i col·loqui posterior amb els directors Judith Colell i Jordi Cadena. Preu: 5,70 € / 5,20 € (estudiants, Xarxa bibliote-ques, Carnet blau).

VI Cicle de conferències de cinema clàssic: el cinema i la literatura. Matar a un rui-señor: Dilluns 14 a les 17.45 h a Acadèmia Triangle. Projecció i a les 8, conferència a càrrec de Jacint Fornols. Fahrenheit 451: Dilluns 21 a les 18 h a Acadèmia Triangle. Projecció i a les 20h, conferència a càrrec de Jacint Fornols. Hijos de los hombres: Dilluns 28 a les 18 h a Acadèmia Triangle. Projecció i a les 8, conferència a càrrec de Jacint Fornols.

Cinema al Foment Mataroní. Consulteu la programació a www.matarofoment.org.Preu: 5 € (3,5€ sessió de l’espectador).

CURSOS I TALLERSMonogràfics Musicals. Òpera. Dilluns 7, 14, 21 i 28 de 18 h a 19.30 h a Rda. O’Do-nell, 94. G.Verdi, L. Pavarotti, G. Puccini, V. dels Àngels, a càrrec de Maria Teresa Julià. Organitza. Les Esmandies Casal de Barri.

Taller de Batucada. Dimecres 9 i dilluns 14 a partir de les 9 h a l’Institut Damià Cam-peny. Els alumnes podran experimentar amb diversos instruments per acabar tocant ritmes de percussió brasilera.

Taller de percussió. Dissabtes a les 18 h als Bucs d’Assaig de la Casa de la Músicade Mataró. Fins al 2 d’Abril.

Taller d’iniciació a la informàtica. Dilluns 14, 21 i 28 de 10.30 h a 12 h a Centre de Cultura Caixa Laietana.

Classes de Tai-chi. Dilluns de 18 h a 19 h, dimecres d’11.30h a 12.30 h, dijous de 18 h a 19 h, divendres d’11.30 h a 12.30 h a Espai Caixa Laietana.

Taller d’introducció al Facebook. Dimecres 30 de 17.30 h a 19.30 h a Centre de Cultura Caixa Laietana.

Anglès. Dilluns de 16.10 h a 17.40 h i de 17.50 h a 19.20 h. Dimarts de 16.10 h a 17.40 h. A Espai Caixa Laietana.

EXPOSICIONSComprometidos con Anantapur. Del 2 al 15 de març a la Biblioteca Pompeu Fabra.

Eva Casado: obra recent. Del 5 al 27 de març a Casal l’Aliança. Inauguració dissabte 5 a les 19.30 h.

Cartells commemoratius del Dia Interna-cional de la Dona. Del 8 al 31 de març a Sala-Taller de la Presó. Inauguració dimarts 8 a les 19.30 h.

Creacions al vol. Andrés Galeano / Ester G. Macías / Marc Salicrú. De l’11 de març al 25 d’abril a Espai f. Tres joves artistes refle-xionen al voltant de la fascinació de l’ésser humà pel món de les aus, l’exploració de la metàfora del vol i els diferents intents fallits de construir unes ales i la fantasia del vol. Inauguració divendres 11 a les 20 h.

Exposició de gravats. Des del 18 de març al Centre Cívic de Cerdanyola.

La lluita per l’oportunitat de viure. Les do-nes durant la segona República, la guerra, el franquisme i la construcció de la demo-cràcia. Del 19 al 30 de març a la Biblioteca Pública Pompeu Fabra. Exposició de l’Insti-tut Català de la Dóna

Isabel Riera: textures i relleus. Del 22 de març al 16 d’abril a Gal-Art.

Joves Sant Lluc. Del 24 de març a l’1 de maig a la Sala d’Exposicions Caixa Laietana. Marc Sala Audet, Ricardo Parabere Bresso i Núria Calsapeu Culubret.

Can Serra. Museu de Mataró. Dijous 24 a les 19.30 h. El Museu de Mataró torna a obrir les portes. Al primer pis, l’exposició Iluro ciutat romana ofereix una completa aproximació al Mataró d’època romana. A la segona planta, l’exposició Mataró ciutat mediterrània, fa un recorregut per la histò-

ria de la ciutat des dels temps medievals i moderns fins a l’actualitat.

Desdoblaments. La pintura de Josep Novellas. Del 31 de març al 29 de maig a l’Ateneu Caixa Laietana. Un recorregut per la trajectòria artística del pintor mataroní Josep Novellas.

Dibuixos. Pau Viader. Fins al 5 de març a Sala-Taller de la Presó.

Ocells del Parc de la Serralada Litoral. Fins al 6 de març a la Sala d’Exposicions Caixa Laietana. Org: Parc Serralada Litoral, Museu Arxiu de Vilassar de Dalt i Caixa Laietana.

Zona intrusa 4. Fins al 6 de març a Espai F. És el resultat del treball pedagògic i ar-tístic realitzat a cinc centres de secundària de Mataró durant el 2010, a cura de Les Salonnières i amb la participació de l’artista performer Pere Cantallops.

Setmana Santa pas a pas. Fins al 20 de març a l’Ateneu Caixa Laietana.

XXXV Saló de Fotografia. Fins al 20 de març a l’Ateneu Caixa Laietana. Trofeu Àm-fora del Maresme i Ciutat de Mataró.

Construccions líriques. Man Ray/Leandre Cristòfol. L’objecte i l’esperit dadà. Fins al 20 de març a Can Palauet. Les relacions en-tre les fotografies-objecte de Man Ray i les escultures objectuals de Leandre Cristòfol. Mostra comissariada per Pilar Parcerisas. Ex-posició del programa Cultura en gira del De-partament de Cultura i Mitjans de Comunica-ció de la Generalitat de Catalunya, produïda pel Museu d’Art Jaume Morera de Lleida.

Col·lecció Bassat 1947-1969. Art contem-porani de Catalunya. Fins al 15 de maig al Museu d’art contemporani de Mataró (Nau Gaudí). Mostra d’un dels fons més repre-sentatius de l’art català de la segona meitat del segle XX.

Art i guerra. Exposicions de la temporada 2010-2011 de Ca l’Arenas. Destrucció, es-poli i salvaguarda del patrimoni durant la Guerra Civil; l’exemple de Mataró. Fins al 10 de setembre a la primera planta. Mostra la salvaguarda del patrimoni artístic du-rant la Guerra Civil en els àmbits nacional, català i, sobretot, local. Comissariada per Assumpta Montellà. Les pintures al fresc de la Capella del Sagrament de Santa Anna (1957-1960). Fins al 3 d’abril al menjador. Mostra dels treballs preparatoris que Jordi Arenas realitzà al fresc del Sagrament de Santa Anna, en motiu del cinquantè aniver-sari de les pintures. Carlos Soriano. Tristes guerras. Fins al 3 d’abril a la Sala 1. Pintu-res de l’artista Carlos Soriano, basades en poemes de Miguel Hernández. WARLIKE. Atles d’un món difícil. 2 a intervenció. Fins al 13 de març a la Sala 2 i la galeria. 3a in-tervenció del 18 de març al 12 de juny. Cicle comissariat per Jordi Font Agulló i Magdala Perpinyà. Amb el vídeo Pantone-500+2007 de Cristina Lucas, i les fotografies de Secu-rity operation d’Immo Klimk.

Mataró fa recerca sobre el canvi climàtic. A la Biblioteca Pública Pompeu Fabra. Expo-sició sobre el canvi climàtic i el seguiment de les dades que generen l’estació metere-ològica i el mesurador del CO

2 atmosfèric,

instal·lats a Mataró.

INFANTILL’hora del conte a la Biblioteca Pompeu Fabra. Dimarts 8 a les 18 h. Contes amb Pep Duran. Dues germanes tenen visita: Di-marts 15 a les 18 h. De què fa gust la lluna?: Dimarts 22 a les 18 h. Pink!: el pingüí que es va tornar rosa. Dimarts 29 a les 18 h.

L’hora del conte a la llibreria Robafaves. El test buit: Dimecres 9 a les 18 h. Sopa de carbassa: Dimecres 16 a les 18 h. El mons-truo que se comió la oscuridad: Dimecres 23 a les 18 h. Colla de porcs: Dimecres 30 a les 18 h.

Els dijous a la Biblio. T’ho prometo, de Knister. Dijous 10 a les 17.30 h a la Bibliote-ca Caixa Laietana. La oveja Carlota, d’Anu Stohner. Dijous 17 a les 17.30 h. Martina ratolina i les estrelles: de Kenneth Steven. Dijous 24 a les 17.30 h. Pinxo: de Ragnhild Scamell. Dijous 31 a les 17.30 h a la Bibliote-ca Caixa Laietana.

Els gegant sempre té gana. Diumenge 13 a les 12 h al Casal l’Aliança. De Binixiflat. 6 €.

L’embolic. Diumenge 20 a les 18 h al Teatre Monumental. Preu: 5 € (4,50 € amb carnet de Xarxa). Pallassos.

Don Joan. Memòria amarga de mi. Diven-dres 25 a les 21 h a Can Gassol. Preu: 6 €. Ci-cle de Petit Format. Titelles. Cia. Pelmànec.

El Rei Volteretas. Diumenge 27 a les 12 h al Casal l’Aliança. De Panta Rhei de Vitoria. Preu: 6 €.

Club del gomet vermell. Dijous 3, 10, 17, 24 i 31 a les 18 h a la Biblioteca Pública Pompeu Fabra. Activitat a través dels llibres per a nois i noies de 7 a 10 anys.

Fem una capbussada. Dissabtes 5, 12, 19 i 26 a les 18 h a Ca l’Arenas. Taller familiar on descobrireu el misteri del fons marí. A partir de 5 anys.

El conte de la rotllana. Tots els divendres a partir de les 17.15 h a la Biblioteca Caixa Laietana.

MÚSICA I DANSA6È CICLE DE MÚSIQUES TRANQUIL·LES. Raydibaum. Dijous 3 a les 21.30 h a El Dau. Preu: 3 € Atrapalo / 4 € taquilla. Ivette Nadal i Minimum. 6è cicle de músiques tranquil·les. Dijous 3 a les 22 h a la sala petita del Clap. Preu: 5 € anticipada / 8 € taquilla. Els Pets fan teatre. Divendres 4 a les 21 h al Teatre Monumental. Preu: 15 € anticipada / 18 € taquilla. Me and the Bees. Diumenge 6 a les 20.30 h a El Dau. Preu: 4 € Atrapalo / 5 € taquilla. Jofre Bardagí. Dijous 10 a les 21.30 h a El Dau. Preu: 5 € Atrapalo / 6 € taquilla. Pau Vallvé. Dijous 10 a les 22.30 h a la Sala Petita del Clap. Preu: 5 € anticipada / 7 € taquilla. Taima Tesao. Diumenge 13 a les 20.30 h a El Dau. Preu: 5 € antaicipada / 6 € taquilla. Celesta. Dijous 17 a les 21.30 a El Dau. Preu: 3 € Atrapalo / 4 € taquilla. D’Callaos a pèl. Dijous 17 a les 22.30 h a la Sala Petita del Clap. Miguel Ri-vera (Maga) i Ramón Rodríguez (The New Raemon). Dissabte 19 a les 23 h a la Sala Petita del Clap. Preu:12 € anticipada / 15 € taquilla. Pablo Lacolla Trio. Diumenge 20 a les 20.30 h al El Dau. Preu: 4 € Atrapalo / 5 € taquilla. Goodtime i The Hanfris Quartet. Divendres 25 a les 23 h al Clap. Preu: 5 € anticipada / 8 € taquilla. Gospel Messen-gers Taller de Músics. Dissabte 26 a les 21 h al Teatre Monumental. Preu: 8 € anticipa-da/ 10 € taquilla.

Cafè concert a l’Aula. Divendres 4, 21h Aula de Música Masafrets. Jorge Navas, piano.

Solo X + Nos ha pillado el toro. Col·lectiu de Músics del Maresme. Dissabte 5 a les 23 h a la Sala Gran del Clap.actuaran a la sala gran del Clap. Preu: 5 €.

Parsifal. Dimarts 8 a les 20 h al Teatre Mo-numental. Retransmissió en directe des del Gran Teatre Liceu de Barcelona. Gratuït.

6 anys de la Casa de la Música de Mataró. Dissabte 12 a partir de les 17 h a la plaça de Santa Anna. Celebració dels 6 anys de funcionament del projecte de la Casa de la Música de Mataró. Actuació de la batucada jove Trumkumka i concert de varis grups dels guanyadors de les beques per a la gra-vació de maquetes.

La Fauna. Quartet de clarinets. Dissabte 12 a les 20.30 h al Foment Mataroní. Cicle de concerts de cambra i joves intèrprets. Preu: 13 € / preus especials a consultar.

Festival Internacional de Dansa Oriental. Dissabte 12 a les 22 h a la Sala d’actes IES Miquel Biada. Preu: 12 €.

Kibu. Diumenge 13 a les 17.30 h a la sala gran del Clap. Preu: 3€.

Cicle de concerts simfònics: Orquestra Terrassa 48. Divendres 18 a les 21.30 h al Foment Mataroní. Preu:18 € / preus espe-cials a consultar.

Los Chicos del Coro. Dissabte 19 a les 21 h al Teatre Monumental de Mataró. Preu pla-tea: 30 €, amfiteatre: 25 €.

Rosa-Luxemburg. Dijous 24 a les 21.30 h a El Dau. Preu: 3 €.

Banc de Proves: La hora del mamut + Eduard Flotats i l’encant de les fades. Di-jous 24 a les 22 h a la Sala Petita del Clap.

Cicle de sarsuela: La Generala. Diumenge 27 a les 18 h al Foment Mataroní. Preu: 23 € / preus especials a consultar.

Wadalupe. Diumenge 27 a les 20.30 h a El Dau. Flamenc. Preu: 3 €

Pol Cruells. Dijous 31 a les 21.30 h a El Dau. Preu: 3 €.

Prohibido Prohibir + The Jamps. Dijous 31 a les 22 h a la Sala Petita del Clap.

SORTIDES I VISITESUna volta pel món del gènere de punt. Dijous 3, 10, 17, 24 i 31 de 15 h a 19 h a la Fundació Jaume Vilaseca

Vil·la romana de Torre Llauder. Dissabtes 5, 12, 19 i 26 a les 12 h al Clos arqueològic de Torre Llauder.

Ruta per la història de Mataró. Diumenge 13 a les 11 h des de l’Ajuntament.

4a passejada pels Teatres de Mataró del segle XIX. Diumenge 27 a les 10.30 h a la Plaça de la Peixateria. Preu: 3 €.

El modernisme a Mataró. Diumenge 27 a les 11 h des de l’Ajuntament.

Ruta audioguiada per Mataró i Ruta co-mercial audioguiada. Cada dia de la set-mana. www.mataro.cat.

TEATRETeatre còmic. Dissabte 5 a les 22 h a El Dau. Cia. Endavant Teatre. Preu: 3 €

L’Hort dels cirerers, d’Anton P. Txèkhov Dis-sabte 12 a les 21 h al Teatre Monumental. A les 19h, “Cafè amb” David Selvas i la Mire-ia Aixalà. 28 € platea/ 26 € amfiteatre.

Gabriel Zubizarreta. Dissabte 12 a les 22 h a El Dau. Monòleg. Preu: 4 € taquilla.

Oscar, 1 maleta, 2 malestes, 3 maletes. Diumenge 13 a les 18 h a la Sala d’actes de l’IES Miquel Biada. Preu: 7€ / 4 € socis i jubilats.

El Mikado. Dissabte 19 i 26 a les 21.30 h, i diumenges 20 i 27 a les 18.30 h a la Sala Cabanyes. Preu: 9 €.

Vero Morales. Dissabte 19 a les 22 h a El Dau. Monòleg. Preu: 4 € taquilla.

Família. Diumenge 20 a les 18.30 h al Fo-ment Mataroní. Grup de Teatre Horitzó del CP Sant Martí del Clot Preu: 6 € / 5 € socis i jubilats.

Quina merda tot. Dissabte 26 a les 22 h a El Dau. Monòleg de Quim Vila. Preu: 6 € Atrapalo / 8 € taquilla.

PREMIÀ DE DALT

ACTES, DIA A DIAPresentació del llibre La temptació inde-pendentista, d’Àlvar Thomas, Jordi Manent i Marc Arza. Divendres 4 a les 20 h A la Sala de l’Orfeó.

Dia de la dona treballadora. Dimarts 8 a les 19 h a la Sala l’Orfeó. Sorpresa i sopar.

Sopar de llenties. Divendres 11 a les 20 h a la Casa del Terçó. Amb la presència de Montserrat Durà, voluntària de presons, que presentarà el reportatge sobre Volun-tariat, “1 + 1 = 11”.

XXVII Aniversari de l’Associació de la Gent Gran. Diumenge 13 a les 12.30 h al Santuari de la Mare de Déu de la Cisa. Missa cantada per la Coral Primiliana. 18:00h espectacle musical amb la cia. “Sombreros de Copa”. Refrigeri i pastís d’aniversari. A La Benèfica.

Presentació del llibre No.m fall recort del temps, de Glòria Calafell (Ciutat de Vila Real 2009) Dimecres 16 a les 19.30 h a la Biblioteca. A càrrec de Montse Assens i Ferran Planell.

Inauguració de l’escultura del President Jordi Pujol. Diumenge 20, 12 h a Can Verbo-om. Obra de l’escultor local Xavier Martos.

Xerrada amb la psicòloga i pedagoga Do-lors Renau. Dimecres 23 a les 20 h a l’Espai Arts i Lletres.

Trobada de joves a la Cisa. Divendres 25 a les 18 h al Santuari de la Cisa. Revivint l’antiga tradició de la “Mare de Déu de la Farigolera”. Trobada de joves, noi@s del KDQ (Confirmació) i KATEKLUB (Catequesi després de la Confirmació).

Presentació del tercer documental Entre tots, Premià de Dalt: festes, tradicions i societat. Divendres 25 a les 20 h al Teatre de Sant Jaume.

Tertúlia de llibres. Divendres 25 a les 21 h a la Sala l’Orfeó.

Calçotada Popular. Diumenge 27 a les 11 h al Pati de Sant Jaume. Tiquets: Instal-lacions Cortada.

Dinar de Germanor de la Gent Gran. Diu-menge 27 a les 14 h a La Torre del Pi. Música en directe. Preu: 9 €.

Tarda poètica. Diumenge 27 a les 18 h a La Benèfica. Poemes d’Agustí Juste, Marià Manent, Josep Fecúndez, Valerià Pujol i Domènec Carrillo. Veus: Teresa Meca, Mar-ta Lloveras, Adolf Andreu. Piano: Rosa Bel.

Guitarra: Domènec Carrillo.

Conferències interparroquials de Quares-ma: És possible convertir-se avui? Dilluns 28 a les 21.30 h a la Parròquia de Sant Pere. A càrrec de Mn. Joan Amich.

Cinquena Nit de la Poesia. Divendres 1 d’abril a les 21 h a la Parròquia de Sant Pere. Amb els poetes Maria Rosa Font i Jordi Julià. Jazz en directe: Geni Barry (vibràfon) i Xavi Sànchez (contrabaix). Entrada: 7 €.

CINEMASi la cosa funciona, de Woody Allen. Diven-dres 18 a les 21.30 h al Teatre de St Jaume.

Bicicleta cullera poma. Dissabte 26 a les 22 h al Teatre de Sant Jaume. De Carles Bosch amb Pasqual Maragall com a protagonista.

CURSOS I TALLERSCursos organitzats per la regidoria de Cultura. Balls i Ritmes Llatins, Bricolatge domèstic, Chi Kung, Dibuix i pintura, Gra-foteràpia, Horticultura, Ioga, Salsa Cubana, Tai Txi. Tàpping. Informació i inscripcions a l’Oficina d’Atenció al Ciutadà (Pl. de la Fà-brica, 1). cultura@premiadedalt.cat.

Cursos organitzats per la Societat Cultural Sant Jaume. Anglès, Arab bàsic, Ball en lí-nia, Català, Dansa oriental, Tai Txi, Teatre Infantil, La Canasta. Informació i inscripci-ons a Sant Jaume (Riera de Sant Pere, 147). secretaria@santjaume.cat.

BikePark La Poma. Bike Trial, Mountain Bike. Informació i inscripcions al BikePark. info@lapomabikepark.com.

Associació de Veïns Barri del Remei. Country, Labors, Manualitats. Informació i inscripcions: 93 751 23 30.

EXPOSICIONSExposició de pintura de Francesc Puig. De l’1 al 15 de març a la Biblioteca Jaume Perich i Escala.

Boscos, per a què? Fins al 27 de març al museu de Premià de Dalt.

Exposició de fotos de Premià de Dalt. Abans i ara. 1910-2010. Durant tot l’any al bar restaurant Sindicat.

Poemes il·lustrats. Exposició permanent a l’Auditori de Can Figueres.

INFANTILEl forn del Lleó. Diumenge 20 a les 18 h al Teatre de Sant Jaume. Cia Clownx Teatre. Secció Recuperem el Teatre.

TEATREAnacleto se divorcia. Dissabte 26 a les 17 h al Teatre de Sant Jaume. Dirigida per Paco Ruiz. Entrada gratuïta pels socis dels casals.

PREMIÀ DE MAR

ACTES, DIA A DIAConferència Imatges de dones en els tei-xits. Diumenge 6 a les 12.30 h al Museu de l’Estampació. A càrrec d’Assumpta Dangla. Entrada lliure.

Lectures en veu alta. Els dimarts 8, 15, 22 i 29 a les 18.30h a la Biblioteca Martí Rosselló i Lloveras. Es llegirà Negre de mer-da. El racisme explicat als blancs de Mattheu Tree, dirigit per Mar de Dones.

El estrés, ese desconocido. Dimecres 9 a les 19 h al Centre Cívic. Conferència a càrrec de Leonor de Eusebio

Auditori Viu. Dijous 10 a les 19 h, a l’Audito-ri de l’Escola Municipal de Música. Concert a càrrec dels alumnes de l’Escola Municipal de Música de Premià de Mar.

Lliga fotogràfica. Dijous 10 a les 20 h al Cen-tre Cívic.Tema “Música i instruments”. Tècni-ca: B/N. www.grupargent.blogspot.com.

Això no és màgia, o sí! Diumenge 20 a les 12 h a la plaça Nova. Espectacle d’animació “d-Structiva” on un mag excèntric ens con-dueix a tot un món d’imaginació.

Població i immigració a Catalunya. Consi-deracions sobre el nostre futur nacional. Divendres 25 a les 20 h al Centre Cívic. A càrrec d’Andreu Domingo i Valls, sots-di-rector del Centre d’Estudis Demogràfics i Doctor en sociologia.

Presentació de la novel·la Curvas peligro-sas, de Susana Hernández. Dimecres 30,

35TRIBUNAmaresme

18 al 27 de març a la sala 1 de Premiart.

Exposició de Valentina Castellarnau. Del 18 al 27 de març, a la sala 2 de Premiart. Pintures i escultures de l’artista.

INFANTILHora del conte. Dimecres 16 a les 18 h a la Biblioteca Martí Rosselló i Lloveras. A càrrec de Carles Alcoy.

La Xarxa presenta: El camí de Wasahali. Diumenge 27 a les 18 h al Patronat Teatre. Espectacle de la companyia Fanàtik Virtual.

MÚSICA I DANSABallada de Sardanes. Diumenge 6 a les 12 h a la plaça de l’Ajuntament. A càrrec de la cobla Premià.

Guitarres a la catalana. Dissabte 12 a les 22.30 h al Centre Cívic. Concert del duo En-tredos. Guitarres, veu i percussió: Elisabeth Roma i Víctor Valls. Entrades anticipades una setmana abans al Centre Cívic o a cultura@premiademar.cat. El mateix dia 1 hora abans al Centre Cívic. Preu entrada: 5 €. Preu amb descompte: 3 € (s’aplicarà a entitats conveniades, persones amb la tar-geta comerç i joves fins a 25 anys). Entrada gratuïta a joves que celebrin el seu 18è ani-versari durant l’any 2011.

Country a la plaça. Diumenge 27 de 12 h a 14 h a la plaça de la Sardana. Aprèn a ballar country amb els Mosqueters del Country.

Concert. Dilluns 28 i dijous 31 a les 18 h a l’Auditori de l’Escola Municipal de Música. A càrrec dels alumnes de l’Escola Municipal de Música, amb una mostra de tots els ins-truments que es poden aprendre a l’escola.

TEATRELes bruixes a Salem. Dissabtes 12 i 19 a les 22.30 h, i diumenges 13 i 20 a les 19 h al Pa-tronat Teatre. A càrrec del Quadre Escènic del Patronat. Direcció: Ferran Corbalán.

SORTIDES I VISITESSortida fotogràfica Masies de Premià de Dalt. Diumenge 27 trobada a les 9 h al pàr-quing del Sorli Discau. Sortida apta per a tots els nivells. grupargent@yahoo.es.

19.30h, Biblioteca Martí Rosselló i Lloveras.

CINEMACinema al Patronat Teatre. Consulteu la programació de cinema a la cartellera del Patronat o www.patronat.voluntariat.org.

CURSOS I TALLERSCurs bàsic de fotografia. Divendres 4, 11 i 18 de març 19 h a 21 h al Centre Cívic. Curs d’iniciació a la fotografia dirigit a tothom. S’aconsella disposar de càmera (sigui compacta o reflex). Pràctica el dia 20 març de 10 h a 12h. Info: grupargent@yahoo.es.Organitza: Grup Fotogràfic Argent

Els colorants naturals i tèxtils. El contrast del blau i el blanc que relacionem amb el mar. Divendres 11 de 16 h a 19.30 h al Mu-seu de l’Estampació. Batik sobre cotó amb tècnica Ladao, de cera calenta, procedent de la Xina. Colorant blau indi natural, de tina or-gànica. Info: museu@premiademar.cat.

Els colorants naturals i tèxtils. Tot està pre-vist en el medi natural: només cal mirar. Divendres 25 de 16 h a 19.30 h al Museu de l’Estampació de Premià de Mar. Estampat fent servir reserves físiques, amb colorants extrets de fustes i bolets. Informació i ins-cripcions: museu@premiademar.cat.

EXPOSICIONS Dones de ciència. Del 6 de març al 3 d’abril al Museu de l’Estampació. L’exposició neix de la necessitat de posar en relleu el paper de la dona en el camp de la ciència i pretén reconèixer les aportacions que han fet les primeres dones científiques i tècniques. Ho-rari: De dimarts a diumenge d’11 h a 14 h. Dijous de 16 h a 19 h. Entrada lliure.

Exposició de Mercè Colomer Arbolí. Del 4 al 13 de març a la sala Premiart. Pintures de l’artista premianenca.

Exposició Elemental. Fins el 7 de març, al Centre Cívic. Pintures de Pol Peiró.

Violència masclista en la parella: desmun-tem mites? Del 7 al 21 de març al Centre Cívic. Exposició a càrrec de l’Institut Català de les Dones.

Pintures a l’oli de l’artista Joan Sala. Del

SANT ANDREUDE LLAVANERES

ACTES DIA A DIADarrera sessió del Parlem amb l’alcalde. Dissabte 5 a les 12 h a la Sala de plens de l’Ajuntament. Espai de debat i tertúlia obert.

Escudella popular de recapte. Diumenge 6 a les 14 h a El Casal de Llavaneres. El preu del tiquet inclou escudella, postre, pa, ai-gua, vi, postres i un bol de regal. Preu: 8 €.

Sopar del Dia Internacional de la Dona. Dimarts 8 a les 21 h. Celebració del Dia In-ternacional de la Dona Treballadora, que començarà pel matí repartint obsequis pels carrers del poble, fins que s’esgotin les existències.Com a cloenda de la jornada hi haurà un sopar de celebració. Organitzat per Associació “La dona per la dona”.

CURSOS I TALLERSActivitats a El Casal de Llavaneres. Ses-sions de Ioga, taller d’art, curs de teatre juvenil, balls de saló, Tai-Txi, curs Country nivell zero, sessions d’escacs, ceràmica per a nens, pintura i classes de gralla i tabals. Info: casaldellavaneres@hotmail.com

INFANTILL’hora del conte: Un embolic de contes. Dissabte 5 a les 12 h a la Sala infantil de la Biblioteca Municipal. Amb el grup Dinsdun-gat Animació

Festa d’animació infantil amb ball amb la companyia Rovell d’Ou. Diumenge 6 a les 18 h a la sala gran d’El Casal de Llavaneres. La festa acabarà amb una xocolatada popu-lar. Entrada lliure.

Contes amb la rondallaire Patricia McGill. Dissabte 19, 12 h a la Sala infantil de la Bi-blioteca Municipal.

MÚSICA I DANSAAudició d’alumnes. Dilluns 28 i dimecres 30 a les 19.30 h a l’Escola de Música de Can Caralt.

SANT VICENÇDE MONTALT

ACTES, DIA A DIAClub de feina. Dimecres 2, 9, 16, 23 i 30 de 10 h a 13 h al Telecentre.

Round table en català. Divendres 4 a les 19 h al Centre Cívic El Gorg. Amb Montse Maca-nàs, Salvador Picas i Pius Morera. Organit-za: Biblioteca Municipal La Muntala.

Sant Vicenç DONA. Diumenge 6 a la zona esportiva. A les 10 h: Xocolatada. Tot se-guit: Tallers infantils, trenes africanes, reciclatge, puntes de coixí, llibre gegant i ràdio en directe. A les 10.30 h: Masterclass de ball amb Irene García. A les 10.30 h i a les 11 h: Exhibició de patinatge. A les 10.45 h: Bàsquet femení obert a tothom. A les 11 h: Música en directe. A les 11.30 h: Futbol femení obert a tothom. A les 13 h: Lectura del Manifest i Tast de plats del món, elabo-rats per dones de Sant Vicenç. Dimarts 8 al Centre Cívic El Gorg. De 15 h a 17 h: Cafè ter-túlia sobre teràpies alternatives. A càrrec de Montse Macanàs i Remei Sendrós. A les 21 h: Tertúlia: La superwomen existeix?

Cicle de xerrades sobre l’holística de l’és-ser humà. Divendres 11, 19 h al Centre Cívic El Gorg. Cromoteràpia i la influència dels colors en les emocions, a càrrec d’Eva Arranz.

Festa dels Bòbuls i les Margaridasses. Dissabte 12 a les 17 h. Plaça del Doctor Cornudella/plaça del poble.Danses tradici-onals, subhasta i refrigeri popular. Durant tot el dia hi haurà paradetes de productes típics a la Pl. del Poble.

2a Fase Campionat Comarcal de Gimnàsti-ca Artística. Diumenge 13 a les 11 h al Pave-lló Municipal Toni Sors.

Round table en francès. Divendres 18 a les 19 h al Centre Cívic El Gorg. Amb Corinne de Bailliencourt.

Joan Maragall: 2 viles, 1 poeta. Diumenge 20 a les 19 h al Centre Cívic El Gorg. Recital poètic a càrrec de Jordi Cornudella, Teresa d’Arenys, Marc Lluch, Pius Morera i l’acom-

DESTAQUEM

L’Hort dels cirerersMATARÓ. Dissabte 12 a les 21 h al Teatre Monumental.

D’Anton P. Txèkhov. Direcció: Julio Manrique. L’hort dels cire-rers explica la història en clau de comèdia d’una família d’ori-gen rus amb problemes econòmics però que no es preocupen per millorar la seva situació i evitar així la pèrdua de les propi-etats. Lopakhin proposa vendre la finca per salvar la hipoteca i convertir-la en una casa d’estiueig, això faria desaparèixer tot el patrimoni i la casa familiar. A les 19h, “Cafè amb” David Selvas i la Mireia Aixalà. Preu: 28 € platea/ 26 € amfiteatre.

Cap de setmana a les Penyes Altes del Moixeró SANT VICENÇ DE MONTALT. Sortida dissabte 19 a les 17 h del Local de les Entitats (aparcament del c/Ginesta)

Dissabte 19 i diumenge 20. Es farà nit al Refugi, en règim de mitja pensió (sopar i esmorzar). Dificultat mitja: Recomanat a partir de 14 anys. Cal portar dinar. Inscripcions i pagament: amb 10 dies d’antelació. Sisku Calopa (Tel.: 660 32 81 48).

agen

da. e

l mar

esm

e m

es a

mes

36TRIBUNAmaresme

panyament musical de Jordi Lluch.

Round table en anglès. Divendres 25 a les 19 h al Centre Cívic El Gorg. Amb Marion Fitzgerald.

Calçotada popular per la Independència. Diumenge 27 a les 14 h a la pista annexa al pavelló. Preu: 10 €.

CURSOS I TALLERSCurs de fotografia digital. Dimarts 1, 8 i 15 de 20.30 h a 22 h al Centre Cívic El Gorg. A càrrec de Mercè Corachan i Montse Vilert.

Sant Vicenç DONA. Dijous 3 al Centre Cívic El Gorg. De 17.30 h a 19 h: Classe gratuïta de pintura. De 18.45 h a 19.45 h: Classe gratuïta de taichi. Reserves plaça: 636 88 59 41. Dilluns 7 al Centre Cívic El Gorg. De 10 h a 11 h: Classe gratuïta de taichi. De 21 h a 22 h: Classe gratuïta de ioga. Dimarts 8 al Centre Cívic El Gorg. De 10 h a 11 h: Classe gratuïta de ioga. Reserves plaça: 636 88 59 41. Organitza: Donactiva. De 20.30 h a 22 h: Classe gratuïta de Country. Reserves pla-ça: 636 88 59 41. Organitza: Donactiva.

Taller d’escriptura. Dijous 3, 10, 17, 24 i 31 de 19 h a 20.30 h al Centre Cívic El Gorg. A càrrec de Pius Morera, filòleg i poeta. Orga-nitza: Biblioteca Municipal La Muntala.

Taller de sexualitat. Divendres 4 de 9.30 h a 11.30 h a l’Espai Jove El Cau.

Classe gratuïta de defensa personal. Di-vendres 4 de 18.30 h a 19.30 h al Centre Cívic El Gorg. Reserva plaça: 636 88 59 41. Organitza: Donactiva.

EXPOSICIONSLes dones i els Nobels. Del 15 al 25 de març al Centre Cívic El Gorg. Presències i absèn-cies de les dones en els Premis Nobels. Vi-sites: de dilluns a divendres, de 10 h a 22 h. Dissabtes i diumenges, d’11 h a 14 h i de 16 h a 20 h.

INFANTILL’hora del conte. Dimecres 2, 16, 23 i 30 a les 17.30 h al Centre Cívic El Gorg.

L’hora del conte: Mercè Rodoreda. Dime-cres 9 a les 17.30 h al Centre Cívic El Gorg

Blatman. Dissabte 19 a les 18 h al Centre Cívic El Gorg. Teatre infantil. Preu: 2 €.

MÚSICA I DANSABalls de saló. Diumenge 27 a les 18 h al Centre Cívic El Gorg.

Concert homenatge. Diumenge 27 a les 18 h a la Parròquia de Sant Vicenç.

SORTIDES I VISITESMatinal familiar a Sant Martí del Montne-gre. Diumenge 6 a les 8 h al Local de les En-titats (aparcament del c/ Ginesta). Dificultat baixa: Per a tota la família. Desplaçament amb cotxe. Coordinador: Robert Subirón (Tel.: 610 45 59 14). Organitza: Associació Excursionista MontalTrek.

Cap de setmana a les Penyes Altes del Moixeró (Parc natural Cadí-Moixeró). Dis-sabte 19 i diumenge 20. Sortida dissabte 19 a les 17 h del Local de les Entitats (aparca-ment del c/Ginesta). Es farà nit al Refugi, en règim de mitja pensió (sopar i esmorzar). Dificultat mitja: Recomanat a partir de 14 anys. Cal portar dinar. Inscripcions i paga-ment: amb 10 dies d’antelació. Coordina-dor: Sisku Calopa (Tel.: 660 32 81 48).

Excursió cultural a l’Arboç. Dimecres 30 a les 7.30 h a l’avinguda Verge de Montserrat. Preu: 40 €, 38 € socis. Inscripcions: De di-

lluns a divendres d’11 h a 12 h a la Secretaria de l’Associació de Gent Gran Els Xurravins.

TEATREGran gala: Strak Show. Diumenge 6 a les 18 h al Centre Cívic El Gorg. A càrrec de la companyia Strak Teatre, de Caldes d’Estrac. Venda localitats: 1 hora abans de la repre-sentació a la guixeta del Cívic. Preu: 5 €.

TEIÀ

ACTES DIA A DIALa Fira Verda. Dissabte 5 de 10 h a 14 h a la plaça de la Cooperativa de Teià. La Fira agroecològica del Maresme. Productes de temporada, de proximitat i artesanals. A les 12 h: Taller infantil de Carnestoltes.

Calçotada del Dia de la Dona. Dimarts 8. Celebració del Dia de la dona treballadora amb la tradicional calçotada al Refugi. Cal inscripció al correu cultura@teia.cat.

Racó poètic. Dimecres 16. A càrrec de Pri-mitiva López.

Xerrem de llibres. Divendres 18. A càrrec de Rosa Villaplana.

CURSOS I TALLERSTaller de Fimo. Dijous 17. Gratuït. Informa-ció: Regidoria de Joventut.

INFANTILEspecial Hora del Conte: Què seré quan si-gui gran? d’Elisabet Abeyà i Roser Capdevi-la. Dimarts 8. A càrrec de Thaís Blasco.

Teià explica Contes. Dimitri, de Joan de Déu Prats. Dimarts 15. A càrrec d’Arantxa Ruiz i Núria Michelena. A continuació: Ta-ller. Per realitzar-lo cal tenircarnet de bibli-oteca i fer inscripció al correu b.teia@diba.cat. De 3 a 6 anys.

SORTIDES I VISITESCaminades Matinals pel Parc de la Ser-ralada Litoral. Diumenge 13 sortida del Parc de Can Godó. Cada segon diumenge de mes. No cal inscripció. Portar aigua i esmorzar.

Sortida de senderisme Montgó- L’Escala (Baix Empordà). Dissabte 19 a les 7 h punt de trobada Rotonda punt d’inic del Passeig de la Riera.. Cal Tenir la llicencia de la FEEC. Data màxima d’inscripció 12 de març. Preu per persona. 35 €. No socis 5 € més. Inscrip-cions: 93 555 78 42 i 691 105 819.Organitza Club excursionista Teià.

VILASSAR DE DALT

ACTES DIA A DIACelebració del Dia Internacional de les Dones. Dimarts 8 a les 12 h a la Plaça de la Vila. Lectura del manifest a càrrec de Marta Llongueras. Digues la teva per la igualtat: mural col·lectiu. Lectura de poemes en clau de dones a càrrec de Temps de Poesia.

Presentació de la Guia de ferrades, recor-reguts i passos equipats (Vil. I Catalunya). Dimecres 9 a les 20. 30 h a la Sala d’exposi-cions de La Massa. A càrrec de Pep Mayolas i Miquel Soro.

Presentació del Pla Municipal d’Actuació per a la Igualtat de Gènere. Dijous 10 a les 12 h al Saló de Plens de l’Ajuntament de Vilassar de Dalt. A càrrec de: Llorenç Ar-tigas i Planas, Alcalde de Vilassar de Dalt, Maribel Cárdenas Jiménez, Cap de l’Oficina de Promoció de Polítiques d’Igualtat Dona-Home de la Diputació de Barelona, i Anna Marín Martínez, Regidora de Serveis So-cials, Polítiques d’Igualtat Dona-Home de l’Ajuntament de Vilassar de Dalt.

Entrega de l’Agulla de Plata. Dissabte 12 a les 12 h al Museu Arxiu Municipal. Les dones en l’àmbit cultural i laboral: Paquita Puig.

II Debat sobre la llengua. Dissabte 12 a les 19 h a la Sala d’exposicions del Centre Vilassa-renc La Massa.A càrrec de Jaume Vernet, ca-tedràtic de Dret Constitucional i membre del Consell de Garanties Estatutàries.

Club de lectura a càrrec de Raquel Pico-lo. Dijous 17 a les 19 h a la Biblioteca Pau Piferrer. Libre escollit: Rabos de lagartija de Juan Marsé.

Inauguració de l’exposició permanent Vilassar de Dalt: república, revolució i guerra. Dissabte 19 a les 12 h a Espai cultu-ral de la Caixa Laietana.

Aplec de la Sardana i fira d’artesania. Diumenge 20 tot el dia a la Plaça de la Vila. Organitzat pel Grup Sardanista de Vilassar de Dalt.

II Celebració del Dia Mundial de la Poesia, a càrrec de la secció Poesia. Diumenge 20 a les 18 h a la Sala d’exposicions del Centre Vilassarenc La Massa.

CINEMAExtranjeros de si mismos. Divendres 4 a les 20 h a la Sala d’exposicions del Centre Vilassarenc La Massa. (2001). Testimonis d’antics integrants de les Brigades Interna-cionals, de feixistes italians que van recolzar a Franco durant la Guerra Civil i de ex-com-ponents de la “División Azul”. Organitza: www.lafilferrada.blogspot.com.

Presentació del documental La guerra ci-vil a Premià de Dalt. Dissabte 19 a les 17.30 h al Teatre La Massa. A càrrec de Sebastià Pujol, Regidor de Cultura de l’Ajuntament de Premià de Dalt.

CURSOS I TALLERSTaller de cartells sobre el Dia Internacio-nal de les Dones. Dimarts 8 a partir de les 17 h a Espai Jove.

EXPOSICIONSExposició fotogràfica: La Cisa 1.000 anys d’història (995-1995). Del 5 al 20 de març al Museu Arxiu Vilassar de Dalt. Horaris: Dissabtes de 12 h a 14 h i de 18 h a 20.30 h. Diumenges de 12 h a 14 h.

Exposició de documents sobre el Dia In-ternacional de les Dones. Del 7 fins al l’11 de març a la Biblioteca Pau Piferrer. Horari: De dilluns a divendres de 15:30 h a 20:30h. Dimecres de 10 h a 12 h i dissabte de 10 h a 13 h.

INFANTILL’Hora del conte: Peix irisat. Divendres 18 a les 18.30 h a la Biblioteca Pau Piferrer. A càrrec de M. Reixach.

MÚSICA I DANSAConcert: Nit per la Llengua. Divendres 11, 22 h al Teatre la Massa.Actuacions de Titot i David Rosell, Verd Cel, Jordi Montañez i Lauma.

Cicle Jazz i Poesia. Dissabte 19 a les 22 h a la Sala d’exposicions del Centre Vilassarenc La Massa.Música: Guillermo Rozenthuler, veu i guitarra; Stephen Keogh, percussió. Poesia: Màrius Sampere.

Beth presenta el seu últim treball Se-gueix-me el fil. Dissabte 26 a les 22 h al Teatre La Massa.

SORTIDES I VISITESExcursió al Massís del Garraf. Diumenge 13. Organitzat per la Secció Muntanya de la Massa CCV. Itinerari lineal en un sol sentit pel GR-92.

TEATREDemostració teatralitzada. Els exèrcits en lluita. Dissabte 19 a les 13 h als jardinets d’Anton Feliu (C/. Anselm Clavé).

VILASSAR DE MAR

ACTES, DIA A DIAInauguració de Somriures femenins. Di-vendres 4 a les 19 h al Museu Monjo-Museu Municipal. Exposició de fotografies a càrrec de Viladona.

Les dones parlem de sexualitat. Dimecres 9 de 9.30 h a 12.30 h a Centre social Mn. Josep M. Taller dins el II cicle Nosaltres, les dones. Impartit per Creación Positiva.

Sopar de Viladona per celebrar el Dia internacional de la dona treballadora. Divendres 11 a les 22 h a Escola del Mar. Consistirà en un tast de postres, cava i cafè, amb música en directe. Preu: 12 €.

Presentació de treballs de la Mostra Lite-rària de Vilassar de Mar 2011. Fins el 18 de març als matins al carrer Santa Eulàlia, 40.

CURSOS I TALLERSCàpsules TIC. Aprèn a la Biblioteca: Ini-ciació a la informàtica. 9 i 11 març de 17 h a 18.30 h. Curs adreçat a persones fins a 65 anys sense coneixements d’informàtica. Gratuït. Places limitades. Inscripcions prèvi-es a la Biblioteca.

Taller d’escriptura creativa. Dijous 10 a les 19.45 h a la Biblioteca Municipal E. Lluch. A càrrec de Raquel Picolo. Inscripció prèvia. Activitat de pagament, adreçada a públic adult. Més informació a la Biblioteca.

Càpsules TIC. Aprèn a la Biblioteca: Cor-reu electrònic: com crear un compte. Di-mecres 16 de 19 h a 20.30 h a la Biblioteca Municipal E. Lluch. Adreçat a persones fins a 65 anys amb lleugers coneixements d’in-formàtica. Gratuït. Places limitades. Inscrip-cions prèvies a la biblioteca.

Càpsules TIC. Aprèn a la Biblioteca: Cor-reu electrònic: com crear un compte. Di-vendres18 de 15.15 h a 16.45 h a la Biblio-teca Municipal E. Lluch. Adreçat a persones fins a 65 anys amb lleugers coneixements d’informàtica. Gratuït. Places limitades. Ins-cripcions prèvies a la biblioteca.

Activitats regulars als locals de Pl. Carles Trias, 40, baixos. Sevillanes. Informàtica per a adults (2n nivell). Jocs de taula (gent gran). Ioga. Taller de reciclatge.Teatre adults. Taller de la memòria. Guitarra in-fants.Guitarra adults. Cinema. Biodinàmica (gimnàstica). Ball.

Activitats a L’Estudi, Associació per a les

Arts Decoratives del Maresme (Sant Josep, 26). Pintura decorativa. Complements de-coratius per a la llar de patchwork.

Activitats a Vilassart (Narcís Monturiol, 23). Tallers per a infants (ceràmica, dibuix i pintura) i classes per a adults (tècniques mixtes, oli, aquarel·la, dibuix, pastel, cerà-mica, escultura i pintura artística).

Activitats a l’Ass. Cívica i Social Gent Gran (Sant Pau, 22). Manualitats, ioga, pintura, salut, escacs, informàtica, internet...

Activitats a l’Ateneu Vilassanès. Patch-work. Manualitats (pirograbat i pintat de roba, seda, fusta, vidre i altres).

Activitats a l’Ass. Puntaires Centre Cívic Passeig (Camí Ral, 19) Puntes de coixí tra-dicionals i contemporànies –punt de creu–, frivolité i malla.

Activitats a l’Ass. Cívica i Social Lluís Jover (Lluís Jover, 22). Puntes de coixí...

Ssstrèpits. Soterrani del Vaixell Burriac (AVAL). Classes de percussió per a adults. Més informació: tl. 635276828 (Uri) o ssstrepits@aval.cat

Aula de Música(Narcís Monturiol, 23). Cor Vila Azari, música coral. Arpa, guitarra, piano, violí, bateria, saxo, trompeta… Els divendres a les 19 h La Banda, grup instru-mental de vent obert a tothom.

Centre Parroquial (Sant Josep, 13) Els di-marts a les 21.30 h Assaig Cor Parroquial Sant Joan.

Cooperativa L’Obrera (Coral Englantina). Els dijous, 21 h Assaig Coral Englantina.

Grups de conversa a la Biblioteca Munici-pal E. Lluch. Grup de conversa en alemany, en anglès 1 i 2 (adults), en francès (adults). Inscripció prèvia.

Canasta. Els dimecres al primer pis de l’Ate-neu Vilassanès.

Voleu portar un capgròs o una figura de gegant o geganta? Els dimecres a les 22 h al soterrani del Vaixell Burriac (AVAL)

EXPOSICIONSMenja bé, tu hi guanyes. Del 4 al 18 març a la Biblioteca Municipal Ernest Lluch.

Somriures femenins. Del 4 al 20 març al Museu Monjo-Museu Municipal. Exposició de fotografies a càrrec de Viladona. Inaugu-ració divendres 4 a les 19 h.

Història de l’aigua a Vilassar de Mar. Exposició permanent al Museu de la Mina Vella. De dimecres a divendres de 10 h a 13 h i de 17 h a 20 h; dissabtes i diumenges d’11 h a 14 h.

INFANTILTaller infantil: Cuinar és divertit. Diven-dres 4 a les 17 h a la Biblioteca Municipal E. Lluch. Necessita inscripció prèvia.

L’hora del conte: Olla de grills. Divendres 18 a les 18 h a la Biblioteca Municipal E. Lluch. A càrrec d’Ada Cusidó. Per a infants a partir de 4 anys.

MÚSICA I DANSAVa de jazz i música moderna. Diumenge 6 a les 19 h a la Sala petita de l’Ateneu Vilassanès. Concert de jazz, a càrrec de Xavi Maureta Animals Exòtics, amb Xavi Mau-reta, veu; Roger Mas, piano; Bori Albero, contrabaix; i Hasier Oleada, bateria.

Sardanes amb la Cobla Lluïsos de Taradell. Diumenge 13 a les 12 h Plaça de l’Ajuntament.

Envia la paraula PARADISE i les teves dades (nom complet i DNI) al correu: promocio@tribunamaresme.com i d’entre els correus rebuts es sortejaran 2 passis per posar-te en forma, relaxar-te i disfrutar a Paradise.

Els passis podran ser individuals o dobles. Amb els individuals s’hi podrà anar cada dia durant un mes. D’altra banda, amb els dobles s’hi podrà anar cada dia durant 15 dies. En el teu e-mail posa si vols un pas-si individual o doble indicant el nom complet dels beneficiaris. Els guanyadors rebran un correu electrònic de TRIBUNA Maresme indicant que han sigut beneficiats amb el premi.

Els guanyadors dels passis individuals de l’edició del febrer van ser: LIDIA ESTRADA DURÁN, MANUEL RODRIGUEZ NUÑO, JORDI SURINYACH I CABRERA, JOSEP MARIA LO-PEZ SANCHEZ. Els guanyadors dels passis dobles ser: MANUEL LLAMAS CEJUDO, DAVID LLAMAS CEJUDO, MARIA JIMENEZ CODINA, ALICIA SAEZ MOLINER.

En virtut d’ allò establert a la Llei 15/1999 i la LSSICE 34/2002, l’informem que les seves dades formen part d’un fitxer automatitzat titularitat de GRAMA PRESS SL. Vostè pot exercir els seus drets d’accés, rectificació, cancel·lació i oposició a la següent adreça: CAMÍ RAL 495, 3º · 08302 MATARÓ (Barcelona).

Troba la T de TRIBUNA amagada en un dels anuncis del nostre periòdic, indica’ns el nom de l’anunciant i les teves dades de contacte. Cada mes sortegem entrades de cinema dobles pels 8 Cinemes Arenys (una per a tu i una altra per a un acompanyant).

POTS CONTACTAR AMB NOSALTRES: Per correu electrònic: promocio@tribunamaresme.com en un termini màxim d’una setmana després de la publicació, indicant el nom de l’anunciant on es troba la T i les teves dades personals, nom complet i DNI. El vuitè dia després de la data de publicació es farà el sorteig. Els guanyadors rebran un correu electrònic de TRIBUNA Maresme indicant que han estat beneficiats amb el premi. Un cop confirmada l’acceptació del premi, contestant al correu electrònic amb un termini màxim de tres dies després d’haver rebut la notificació, podran identificar-se amb el seu DNI a les taquilles dels Cinemes Arenys i rebran les entrades. Les entrades són vàlides de dilluns a divendres, excepte festius i vigílies. Quan passin 30 dies de la confirmació del premi, les entrades caduquen.

Els guanyadors de l’edició de febrer van ser: ESTHER MORA VILANOVA, FRANCESC BLANCH TOR-RENTS, DAVID YAGÜE MATEU I FRANCISCO ALONSO RAMOS.

Carretera de Barcelona, 24MATARÓ · Tel. 93 741 49 87www.paradiseesport.com

TROBA LA TCONCURSOS

TRIBUNA MARESME

et convida a PARADISE

TRIBUNAmaresme | 37

El Carnestoltes al MaresmeUna selecció dels actes que es celebren a la comarca

ALELLARua de Carnestoltes. Divendres 4 a les 10 h a la Plaça d’Antoni de Pujadas. Cercavila des de la Plaça d’Antoni Pujadas fins la Plaça de l’Ajuntament. Xocolatada i xerinola.

Ball i concurs de disfresses. Dissabte 5 a les 23 h al Casal d’Alella. Amb el duet Clau de sol. Premis per a les millors disfresses (individual, parella i grups).

Festa de Carnestoltes. Diumenge 6 a les 11 h a la Plaça de l’Ajuntament. Xocolatada i cercavila fins al Casal d’Alella on es farà el ball infantil de disfresses. En acabar, crema del Carnestoltes a la Plaça de l’Ajuntament.

ARENYS DE MARRua d’escoles bressol. Dijous 3 a les 15.30 h pels carrers de la Vila. Les escoles bressol sortiran cadascuna dels seus equipaments amb direcció al C.C.Calisay.

Ball de carnaval de les escoles bressol. Dijous 3 a les 16 h a la Sala Polivalent del C.C.Calisay. Amb en Rah-Mon Roma.

Maquillatge infantil. Dissabte 5 a les 11 h al pati del C.C.Calisay.

Rua de Carnaval. Dissabte 5 a les 17 h a la Riera, de la plaça Mare Paula Montalt fins a la plaça de l’Església. Amb la Harpo’s Band i la Clown Band.

Ball infantil. Dissabte 5 a les 18 h a la Plaça de l’Esglé-sia. Amb la Cia. Pentina el Gat. A continuació berenar popular.

Ball de Carnaval: Discomòbil. Dissabte 5 a les 23.30 h a CE Fondo de les Creus. Preu: Infantil 7 €, anticipada 9 € i taquilla 12 €. Venda d’entrades al CC Calisay el divendres 4 de 17 h a 21 h i dissabte 5 de 10 h a 14 h i de 17 h a 21 h.

Concert de banda. Dimarts 8 a les 19.30 h a la Plaça de l’Església. A càrrec de la Banda de l’Escola Municipal de Música.

Escudella de recapte. Dimarts 8 a les 20 h a la Plaça de l’Església. A partir de les 10 h porta ingredients per tirar a l’olla i fer una bona sopa: pasta, mandonguilles, gallina, pollastre, verdures...

ARENYS DE MUNTCarnaval Caseta Amagada. Divendres 4 a les 10 h a la Sala Municipal.

Carnaval infantil. Diumenge 6 a les 17 h a la plaça de l’Església. Cercavila pels carrers. Després, a la Sala Muni-cipal, festa amb animació, xocolatada i música.

Berenar de Carnestoltes de l’Esplai Verge del Remei. Diumenge 13 a les 18 h a la Sala Municipal.

CABRERA DE MARCarnestoltes. Dissabte 5 a les 18 h a l’Envelat municipal.

CABRILSDijous Gras. Taller de truites. Dijous 3 a les 17 h a l’Altell. Adreçat a adolescents i joves majors de 12 anys. Inscripcions i més informació a l’Altell.

Gimcana de Carnestoltes. Dijous 3 a les 18 h des de La Fàbrica. Adreçada a tots els públics.

Elecció del Rei i la Reina de Carnaval. Divendres 4 a les 21 h a La Fàbrica.Sopar de motxilla. Cal portar el sopar de casa i l’Ajuntament posa les begudes. Seguidament concurs de proves per proclamar els Reis de la nit que l’endemà presidiran els actes de Carnaval.

Rua Infantil de Carnaval. Dissabte 5 a les 10.30 h des de la Plaça de l’Església. Xocolatada infantil a la Plaça de l’Esglé-sia i inici de la Rua presidida pels Reis del Carnaval i el grup de Balls Urbans de Cabrils fins als Horts de la Sta Creu.

Ball Infantil de Carnaval. Dissabte 5 a les 12 h als Horts de la Santa Creu. Amb el Conjunt Solimar.

Ball de Carnaval. Dissabte 5 a les 22.30 h a La Fàbrica. Amb el Conjunt Stresband. Premis per a les millors disfresses.

Tallem la Pota a la Vella Quaresma. Dijous 31 a les 17.45 h a la Biblioteca.

CALDES D’ESTRACCarnaval a l’Espai Jove. Dijous 3. Taller-concurs de truites. Més informació i inscripcions : 93 791 17 78.

Rua de Carnaval. Dissabte 5 a partir de les 22 h des de l’esplanada de Can Muntanyà. Recorregut : Riera, C/ Sta. Teresa, Camí Ral fins al Pavelló Municipal. Tot seguit es farà la tria de la disfressa o comparsa més original.

Ball de Carnaval. Dissabte 5 a les 23 h al Pavelló Munici-pal. A càrrec del conjunt Els Màgics.

Carnaval Infantil. Diumenge 6 a les 18h a la Sala Cultural. Amb el grup d’animació infantil Orquestrina dels Naps.

Crema de Sa Majestat Carnestoltes i Sardinada popular. Dimecres 9 a partir de les 20 h a l’esplanada de Can Muntanyà.

EL MASNOUCarnaval Jove. Dijous gras, 3 de març, a Ca n’Humet). De 18 h a 20.30 h Taller de Visual DJ. De 20.30 h a 21 h Pica-pica. A les 21 h Benvinguda del Rei Carnestoltes. De 21 h a 24 h Ball Carnaball Jove i concurs de disfresses premi per a la millor comparsa i el millor grup individual. Activitat per a joves d’ 11 a 17 anys. Inscripcions al taller i als concursos de disfresses a Ca n’Humet de 17 h a 21 h. Informació: pij@elmasnou.cat.

El Mercat Municipal es disfressa per celebrar el Carnaval. Divendres 4 i divendres 5 a les 9 h al Mercat Municipal. Els nens i nenes que vinguin disfressats al Mercat Municipal, acompanyats per persones adultes, tindran un obsequi. Es celebrarà un concurs de disfresses i dimarts 8 es donarà el veredicte del jurat i s’entregaran els premis als 3 primers classificats.

Rua de Carnaval infantil. Divendres 4 a les 18 h al Barri Maricel. La Rua acabarà amb una xocolatada popular a la plaça de Ramón y Cajal.

Taller de màscares i inflable. Divendres 4 a les 18 h al Casino del Masnou. Per a infants de 3 a 7 anys. Orga-nitza: BbactiviTIES (www.bbactivities.com) i Casino del Masnou.

Carnaval Jove. Divendres 4 a Ca n’Humet. De 20 h a 24 h Cabaret esperpento: Grottesque Nuit amb Enreda Teatro. Sopar més espectacle en directe. 24 h Exhibició de Hip Hop amb Forma y Modo. De 24 h a 4 h nit de Dj amb Dj Code, Dj Andycapp i Dj Basstard.

Rua infantil de Carnestoltes. Dissabte 5 a les 17.45 h a la Plaça de Ramón y Cajal. Al final de l’acte hi haurà una entrega de premis i xocolatada popular. Recorregut: Joan XXIII, Almeria, Pollacra Goleta Constança, Ametllers i plaça de Ramón y Cajal.

Festa de Carnestoltes. Dissabte 5 a les 18.30 h al Casino del Masnou. Activitat oberta a tothom.

Rua diabòlica. Dissabte 5 a les 19.30 h a l’Altell de les Bruixes. Rua diabòlica i, a continuació, actuació de la companyia de foc N’goro n’goro, tabalers de la Colla de Diables i el Grup de Bruixes del Masnou. S’oferirà manduca de bruixa. Recorregut: c/ de Fontanills, Tomàs Vives, Sant Felip, Maristany Noms, Fontanills i finalització a l’Altell de les Bruixes.

CarnaBall 2011. Dissabte 5 de 22.30 h a 4 h. Concurs i ball de disfresses amb dues categories (individual/pa-rella i comparsa). La comparsa ha d’estar formada per mínim de 4 persones i els premiats rebran una cistella d’embotits, formatges i vi de la terra, valorada en 100€. La categoria d’ individual/parella serà premiada amb un àpat ofert per un restaurant de Masnou i hi haurà tres premis en total.

Rua de Carnaval 2011, amb carrosses i comparses. Diumenge 6 a les 12 h a l’Av. de Pau Casals. Final a la plaça de Marcel·lina de Monteys. En finalitzar, a les 12.30 h aproximadament, ball de disfresses i animació infantil.

Carnaval Jove. Dimecres de cendra, 9 de març, a Ca n’Humet. A les 19 h Judici i crema del Rei Carnestoltes i sardinada popular. Es demana que la gent vingui vestida de dol.

MATARÓEls dijous a la Biblio: Vine a celebrar el Carnestoltes a la Biblio! Dijous 3 a les 17.30 h a la Biblioteca Caixa Laietana.

Dijous llarder. Dijous 3 a les 19 h des de la plaça de

Santa Maria. Repartiment de truites(de Sta. Maria a la Peixateria).

Arribada d’en Pellofa XXXIII. Divendres 4 a les 20.45 h des de diferents indrets de la ciutat fins a l’Ajuntament. Arribada i pregó.

Ball de Gitanes. Dissabte 5 a les 12 h a la plaça de Santa Anna.

Rua de Carnestoltes. Dissabte 5. A les 17 h: Concentra-ció de comparses (Camí Ral amb c. de la Cooperativa). A les 18 h: Rua (Camí Ral, pl. de Sta. Anna, La Riera i Parc Central). En acabar lliurament de premis al Parc Central.

Esmorzar i animació infantil. Diumenge 6 des de les 11.30 h a la Plaça de l’Ajuntament. Coca i xocolata per a nens i nenes i animació amb els Brassville Walkers.

Dimecres de cendra. Dimecres 9 des de les 17 h des de l’Ajuntament. De 17 h a 19.45 h: Capella ardent d’en Pellofa XXXIII (Ajuntament). A les 19.45 h: Comitiva funerària d’en Pellofa XXXIII (Recorregut: Ajuntament, la Riera, c. de Barcelona, plaça de la Peixateria, baixada de les Escaletes i carrer del Pou del Mig fins la plaça de la Muralla). A continuació: Acte de comiat d’en Pellofa XX-XIII i arribada de la Vella Quaresma (pl. de la Muralla). A continuació: Entronització de la Vella Quaresma (des de la plaça de la Muralla fins la plaça de la Peixateria).

PREMIÀ DE DALTDijous Gras. Dijous 3 a les 18 h a La Benèfica. Berenar de truita i coca de llardons.

Taller de màscares i complements de Carnestoltes (setmana blanca). Divendres 4 a les 10 h a la Ludoteca La Xarranca. Per a infants de 1r a 6è. Inscripció prèvia. pij.premiad@diba.cat.

Taller d’automaquillatge d’efectes especials (setmana blanca). Dissabte 5 a les 17 h al PIJ La Fletxa. Per a joves a partir de 1r ESO. Inscripció prèvia. pij.premiad@diba.cat.

Ball de l’Espolsada. Diumenge 6 a les 11.30 h a la plaça de la Vila.

Rua de Carnaval. Diumenge 6 a les 12 h sortida de la plaça de la Vila.

Carnaval de disfresses. Diumenge 6 a les 18 h a La Benèfica.. Amenitzat pel cantant Max Turati. Premis per a les disfresses.

Crema de Sa Majestat el Rei Carnestoltes. Dimecres 9 a les 19 h a la plaça de la Vila. Pa torrat amb all i julivert, sardines i bon vi.

PREMIÀ DE MARRebuda a SM el rei Carnestoltes. Dijous 3 a les 17.30 h a la plaça de la Sardana. A continuació Pregó d’en Carnestoltes, berenar amb botifarra d’ou i espectacle d’animació infantil.

Despertar dels Penjaculpes i “Posem a Caldo” (els Versots 2011). Dissabte 5 a les 19 h a la pl. de la Sardana (si plou, al Centre Cívic). En Primilià IXè rebrà els Pen-jaculpes i aquests faran el seu ball-parlat, amb versots encara més corrosius que els de l’any passat! En acabar se servirà un got de brou calent per a tothom que ho vulgui.

Tabalada cap el ball. Dissabte 5 a les 23 h des de la pla-ça de la Sardana. Recorregut: plaça de la Sardana, Ptge. Manent, Gran Via de Lluís Companys, Dr. Fleming, c/ del Pilar, Riera de Premià, Camí del Mig, Pavelló d’Esports.

Ball de Carnaval. Dissabte 5 a les 23.30 h al pavelló d’Esports. Concurs de disfresses, amb regals com a premi. La inscripció es podrà fer el mateix dia al pavelló. Preu de l’entrada: amb disfressa 3 €; sense disfressa 5€ .

Carnaval infantil. Diumenge 6 a les 12 h a la plaça de la Sardana (en cas de pluja, al pavelló d’Esports) Hi haurà un grup d’animació. Al final de l’espectacle vermut per a tothom i obsequis per als infants.

Ball de la Disfressada. Diumenge 6 a les 13.15 h a la plaça de la Sardana (en cas de pluja, al pavelló d’Es-ports) El 2008 la gent de l’entitat De Bòlit! va recuperar un antic ball de Carnaval, perdut a Premià de Mar, un ball de Gitanes, com el d’altres pobles del Maresme, i ara el podem tornar a veure ballar. Música en directe del grup La Coixinera.

XXVa. Rua de Carnaval. Diumenge 6 a les 17 h des de la plaça Joan Corominas. Desfilada al llarg de la Gran Via

de Lluís Companys, entre les places de Joan Corominas i de la Sardana. Bases del Concurs de Comparses al Centre Cívic (c./Esperança, 19), al web municipal (www.premi-ademar.cat), o al web de la festa (www.festamajordhi-vern.cat).

Testament del Rei Carnestoltes i enterrament de la sardina. Dimecres 9 a les 17.30 h a la plaça de la Sardana. En Primilià IXè és mort i a punt per cremar a la foguera. Els Penjaculpes llegiran el seu testament i, tot seguit, tothom que hagi portat la seva sardina podrà llençar-la a la foguera.

Crema de la foguera i sardinada popular. Dimecres 9 a les 18.00 h a la plaça de la Sardana. La Vella Quaresma vindrà per encendre la foguera i acabar amb el regnat d’en Primilià IXè. Després, berenar a base de sardines.

Arrencada de la cama de la Vella Quaresma. Cada divendres de Quaresma a les 15.30 h a la plaça de l’Ajuntament. Una Vella de fusta estarà penjada al balcó de l’Ajuntament durant tots els dies, i una classe de cada escola de Premià de Mar ajudarà els Penjaculpes a treu-re-li la cama, el divendres per la tarda, en horari escolar.

SANT ANDREU LLAVANERESRua i festa infantil de Carnestoltes. Diumenge 6 a les 17.30 h sortida des de davant d’El Casal de Llavaneres. Cercavila de disfresses pels carrers del centre de la vila.

SANT VICENÇ DE MONTALTTaller infantil de màscares. Dijous 3 de 17 h a 19 h al Centre Cívic El Gorg. Preu: 2 €.

Rua de Carnaval. Dissabte 5 a les 18 h a la plaça del Poble. Tot seguit, a las pista annexa al pavelló. Animació amb el grup Rovell d’ou, concurs, gresca i berenar.

TEIÀTaller infantil de Carnestoltes. Dissabte 5 a les 12 h a La Fira Verda ( plaça de la Cooperativa de Teià). Vine, disfressa’t i et pintarem la cara.

VILASSAR DE DALTRua de Carnestoltes. Dissabte 5 a les 18:30 h. Inscripci-ons: El mateix dissabte a la Plaça de la Vila entre les 17 h i les 17:30h. Hi haurà concurs de disfresses.

VILASSAR DE MARArribada del Rei Carnestoltes i inici del Carnaval 2011. Dijous 3 a les 18 h a la Plaça de l’Ajuntament. Carnaval infantil: ‘Festa salada’, amb la cia. Encara Farem Salat i, a continuació, berenar amb botifarra d’ou.. En cas de mal temps, l’espectacle es traslladarà al Pavelló d’Es-ports Municipal.

Carnaval infantil: Trinxant sabates. Dissabte 5 a les 12 h a la Plaça Picasso. Amb la Cia. Xip Xap. En cas de mal temps, l’espectacle es traslladarà al Pavelló d’Esports Municipal.

Concentració de les comparses de la rua de Carnaval. Dissabte 5 a les 19 h a Sant Artur.

Pregó del Rei Carnestoltes i Gran Rua 2011. Dissabte 5 a les 19.30 h. Recorregut: Sant Artur, Cuba, Sant Genís, Montserrat, Sant Joan, Montevideo, Eduard Ferrés, Migjorn, Narcís Monturiol, Santiago Rusiñol i Pavelló d’Esports Municipal.

Ball de disfresses. Dissabte 5 a les 21.30 h al Pavelló d’Esports Municipal. Amb l’Orquestra Taxman, coronació de la Reina del Carnaval 2011 i lliurament de premis.

Arribada del XXXIV Carnestoltes Firobi: Quin Sarau. Diumenge 6 a les 12 h a la Plaça del Círcol. Amb la cia. Xarop de Canya. En cas de mal temps, l’espectacle es traslladarà al Pavelló d’Esports Municipal.

Carnaval: Ball dels Mamarratxos. Dimarts 8 a les 21 h a la Sala Petita de l’Ateneu Vilassanès.

Enterrament de la sardina. Dimecres 9 a les 19.30 h. Concentració al carrer del Carme, 28 bis, davant del Centre Excursionista per acompanyar la comitiva fins a la plaça de l’Ajuntament, on es llegirà el testament del Rei Carnestoltes. Es prega dol rigorós.

clas

sific

ats

38TRIBUNAmaresme

AVERIAS ELÉCTRICAS Y PIN-TURA a domicilio. Presupuesto gratis en Mataró y alrededores. Tel.615.36.56.50

PINTOR MISTERAPID. Pintor precios anti-crisis realmente económicos, limpio, rápido y puntual experiencia en toda clase de pinturas, pisos, torres, comunidades. Sr. Molins. pin-tor_misterapid@hotmail.com. Tel.697.85.08.88

PINTORES PROFESIONALES DEL MARESME. Pintor precios muy económicos, piso completo 3 o 4 hab, material incluido, ma-sillar, lijar y pintar 2 aplicaciones 490€. Experiencia y puntualidad. Sr. Garcia. sebitara28@hotmail.com. Tel.675.51.50.70

HERRERO MUY ECONÓMICO. Rejas, barandas, puertas, puer-tas forja, etc. Trabajos en hierro e inoxidable. alexpg101@gmail.com. Tel.687.31.22.74

ESPECIALISTA EN ARREGLO Calderas, calentadores, termos, quemadores, Agua-Gas-Gasoil-Electricidad. alfredmoto@hotmail.com. Tel.616.62.47.23

TRABAJOS DE ALBAÑILERIA EN GENERAL. Alicatado de cocinas, baños, suelo con llana dentada tabiqueria. Acabados de 1ª calidad, buen precio y satisfac-ción de clientes. Tel.630.87.90.57. d e v i d 8 1 3 @ h o t m a i l . c o m . Tel.630.87.90.57

INSTAL·LACIONS ELÈCTRIQUES. Reparació de calderes i escalfa-dors de totes les marques. Servei 24h. Preus econòmics. Maresme, Blanes i Lloret. jjuliolr@hotmail.com. Tel.626.39.16.90

REPORTAJES DE FOTOGRAFÍA Y VIDEO en Barcelona. Empresa dedicada a la fotografia y el video de eventos. info@videolatina.es. Tel.655.80.11.18

BUSCO UN ESPAI per fer estudi de pintura, prestat gratis. Sóc responsable i res-pectuós. Tel.606.84.65.08. plataformacaldes@hotmail.com

PREU MÉS BARAT EN GASOIL CALEFACCIÓ. www.unitspelga-soil.com és una iniciativa online perquè les persones adherides poguem aconseguir un millor preu en el litre de gasoil calefac-ció. info@unitspelgasoil.com

TERAPIA DE LUZ. Las respues-tas están en tu interior. Permite que tus guías te ayuden a sacar-las a la Luz. contacto@airedeluz.com. Tel.647.46.68.18

MAQUILLATGE DE FANTA-SIA. Faig tot tipus de maqui-llatges de fantasia per a festes infantils, aniversaris, carnes-toltes. draksm@hotmail.es. Tel.600.60.36.21

TALLER D’ANIMACIÓ POSTAL. Si us agrada escriure als vostres amics cartes amb un bon toc d’imaginació, entreu al blog del *T.A.P.* http://tapmail.blogspot.com. tapmail@gmail.com

EL CÓDIGO DE LA EMO-CIÓN ATRAPADA. Mataró. La mayoría de las personas se asombran al descubrir que su “bagaje emocional” es más li-teral de lo que habían imagina-do. Liberarlas. www.airedeluz.com. contacto@airedeluz.com. Tel.647.46.68.18

SERVEISPROFESSIONALS

DIVERSOS

EL MANITASPER ALS AVIS I

ELS NOUS SOLTERST’ajudaré a: des de penjar els

quadres, pintar la paret de l’habitació del nen, la finestra que no tanca, solucionar una fuita d’aigua, etc.

Col·laboro amb gent de la meva confiança i amb preus competitius

Tel. 663 891 339

TREBALLOFERTA

TREBALLDEMANDA

BUSQUES TREBALL? BUSQUES TREBALLADORS?

Desenes d’oferteslaborals renovades

setmanalment

www.artcatalunya.esal telèfon 687 385 435

o presentant-te dilluns, dimarts o dimecres a les 17:30h. a la

Plaça Cuba, 18 (2on pis)· MATARÓ

COMPRAVENDA

SALUT I BELLESA

INFORMÀTICA ENSENYAMENT

LOMOFOTOGRAFÍA. Lomogra-fía, un movimiento cuyo origen esta en un antiguo modelo de cá-mara fotográfica soviético, cono-cido como LOMO LC-A, y que ha derivado en decenas de modelos analógicos, cada uno con una propiedad distinta. Lo que normal-mente se consideraría un defecto o accidente, como la sobresatura-ción de color, los defectos ópticos o la sobreexposición, la Lomogra-fía lo considera un rasgo particu-lar y artístico. tucanelcel_1@ha-yoo.com. Tel.93.757.4072

FOTOGRAFÍA CREATIVA. Pro-porcionar a los alumnos todas las herramientas necesarias para desarrollar cualquier propuesta fotográfica de una manera crea-tiva y a la vez profesional. Vamos a pensar e imaginar para poder plasmar nuestra fantasía en una fotografía. Desarrollaremos un método de trabajo creativo y complementario al uso de Photos-hop, aprovechando al máximo los recursos y el presupuesto del que disponemos. tucanelcel_1@ha-yoo.com. Tel.93.757.4072

PHOTOSHOP BÁSICO. Pensa-do para aquellas personas que deseen iniciarse en el mundo del retoque de la imagen digital, que quieran conocer los métodos de trabajo necesarios para ajustar i modificar la imagen, crear mon-tajes básicos con sus imágenes, restaurar imágenes antiguas o deterioradas, entre muchos otros procesos de manipula-ción. tucanelcel_1@hayoo.com. Tel.93.757.40.72

IMMOBLES

COMPRO COCHES, 4X4,

FURGONETAS YVEHICULOS

DE GAMA ALTA

Pago inmediato y en efectivo

Tel. 619 020 839

Perruquers

Maria Vidal, 52VILASSAR DE MAR

Tel. 93 759 50 61

MAQUILLATGEMANICURAPEDICURA

Esmaltat d’unglessemi-permanent

TractamentsKeratina

TREBALLA AL REGNE UNIT COM A AU PAIR. Si vols perfec-cionar el teu anglès a la vegada que experimentes un intercan-vi cultural, pots visitar la web: www.aupair inginbri tain.com. finamartinez1970@gmail.com. Tel.627.69.61.07

TRABAJO EN ÁFRICA Y IN-DIA. ONG ofrece varios puestos de trabajo en África y India. No se requiere experiencia forma-cion a cargo de la empresa. si estas interesado escribe a cic.cicdruizpou@gmail.com.

CENTRO DEPORTIVO PARA-DISE necesita incorporar a su equipo: COMERCIAL. Se valorará experiencia y buena presencia. Interesados-as. entregar cv en Ctra. Barcelona, 24 de Mataró ó mataro@paradisesport.com.

NOI DE 34 ANYS busca feina de cambrer, ajudant de cuina i de Rentaplats. Toni 625.281.981

SEÑORA BUSCA TRABAJO. Plancha, limpieza, fregaplatos, aprendiz ayte cocina, locuto-rio, buzoneo. Mataró y rodalies. Contacto después 14.00 hs (Laura). rodrilau@hotmail.com. 618.007.33

LIMPIEZA. Noia de Mataró s’ofereix per servei domès-tic, companyia d’avis i nens. m a r i a h i g _ 1 @ h o t m a i l . c o m . Tel.699.58.54.18

FORNER OFICIAL 1ª de 33 anys, 18 anys d’experiència. Responsa-ble i treballador. No m’importa tre-ballar caps de setmana i festius. Carles. carlesponsroyano@gmail.com. Tel.672.08.19.95

SE OFRECE CHICO. Chico res-ponsable con furgoneta se ofrece para hacer todo tipo de transpor-tes y pequeñas mudanzas, mue-bles, etc... tel.693.70.17.76

COMPRO COTXES I CIRCUITS ANTICS D’SCALEXTRIC en qual-sevol estat, encara que siguin desballestaments. Si tens algu-na cosa d’això en algun racó de casa. smallbee1981@hotmail.com. Tel.646.24.00.36.

COMPRO MAQUINARIA DE HOSTELERÍA. Interesa-dos/as llamar a 654.311.506 o 666.452.600.

VENDO MESA ESCRITORIO con ala a la derecha Effektiv de IKEA, color abedul, con 5 patas regulables en altura de color gris, 120 x 160. Poco usada. telemann70@yahoo.it. Tel.93.741.23.22

COMPRO tebeos, còmics de superherois, Manga, llibres, àl-bums de cromos, programes de cinema, calendaris de but-xaca, Scalextric, Playmobil i jo-guines. rogelioblanco@terra.es. Tel.630.93.06.16

VENDO LIBRO de Rafael Al-berti “Sonrie China”, primera edición argentina con un dibu-jo en tinta original del autor y firmado por él. Escucho ofer-tas. fidelamat@hotmail.com. Tel.607.77.89.53

PREMIÀ DE MAR. Venda piso ático esquinero, 3 hab, 1 baño, cocina, lavad., salón-comedor, terraza, vistas. Todo exterior, 600 mts.estación y playa, zona ajardi-nada. 190.000 €. Tel.610.27.15.65. bel.alcaraz@terra.es

PARKING LLOGUER ARENYS DE MUNT prop de l’Obrador. 50€/mes. Tel.677.20.90.28.

LLORET DE MAR. Piso en venta nuevo, céntrico, zona ideal para vivir, 3 dormitorios, 2 baños, co-cina separada con lavadero y terraza, salón con patio, calefac-cion central. Precio: 200.000€. s te fan ia@zod iac l lo re t .com. Tel.667.40.92.22

MATARÓ. Alquiler local comercial. Situacion excelente. Fantástico edifcio comercial a pie de carre-tera N-II. Muy soleado y muy bue-na ubicación comercial. 950 m2. Tel.665.93.64.25. 7.500€/mes.

VILASSAR DE MAR. Lloguer de local comercial de 80 m2 zona la Haya. Tel.659.60.29.88

PINEDA DE MAR. VENDO O AL-QUILO. Piso 2 hab, 2 baños, tot. reformado, 2 terrazas, z. comuni-taria, ascensor. Muy bien comuni-cada con renfe y zona comercial. Venta: 185.000 euros. Alquiler 650 euros. djpellegrino@yahoo.com.ar. Tel.625.32.66.07

VENDA O LLOGUER DE PLAÇA DE PARKING per a cotxe i moto si-tuat al carrer Velázquez nº 73, just darrera de la biblioteca Pompeu Fabra. Venda: 18.000€. Lloguer 60 €/mes. carlesmarrot@gmail.com. Tel.685.80.76.13

VENC PIS AMB PARKING I TRASTER. Pis en venda Pla d’en Boet amb pàrking i traster, 2 hab. dobles, calefacció, aire acondi-cionat, ascensor. 190.000 euros. selenia_2001@hotmail.com.

CENTRE ZERO TABAC MA-RESME. Laserteràpia. ¿VOLS DEIXAR DE FUMAR?. 3 Ses-sions de Laser-puntura . Recol-zament psicològic. Eliminem la síndrome d’abstinència. c/ Sant Josep, 4 bis, Mataró-Centre. Tel.93.796.09.46

KUNDALINI YOGA. Busca re-cuperar la conexión con tu Luz Interior. contacto@airedeluz.com, Tel.647.46.68.18

TRIBUNAmaresme | 39