TUTA, LA

1 : Caracteristiques

Nom: TUTA, LASinonim: Tuta, Cova de laDescripció Breu: Cova de 83 metres de recorregut a Castellar de

n'HugTipus: CovaDesnivell: 11 metresRecorregut: 83 metresLitologia: CalcàriesComarca: BerguedàMunicipi: Castellar de n'HugGran Unitat: Pirineu AxialUnitat: Alt Llobregat

2 : Boques

Nom: TUTA, LADatum: ETRS89UTM X: 418551UTM Y: 4682374Fus: 31Nivell sobre el Mar:1587 metres

11 d�l 7 d� 2022 Page 1/{nb}

TUTA, LA

3 : Descripció

Una gran boca obra la cavitat i dóna pas a un ampli vestíbul il·luminat exteriorment, terraplenat iadaptat per a refugi del bestiar. Són corrents aquí seccions de 5 a 6 metres d'ample amb algunescúpules de 6 a 9 metres d'alt, que desapareix a uns 24 metres de l'entrada, després de passar unapetita barrera de pedres feta pels pastors mateixos. A partir d'aquest punt comença la rampadescendent, alhora que disminueix l'amplada a un metre, l'alçada augmenta fins als 12 metres. Larampa fineix a la sala més gran de la cavitat, produïda per la intersecció de diverses diàclasis, queprodueixen petites galeries transversals amb notables processos clàstics. A pesar de les diverses ivariades topografies que es coneixen d'aquesta cavitat, no hi ha consens a l'hora d'establir lesmides reals de la cavitat. Així trobem que el recorregut oscil·la des dels 60 metres que els hi atorgael GELERA, fins els 110 metres del GIE, i pel que fa al desnivell el ball de xifres va des dels -6 finsels -13 metres. La revisió de la poligonal realitzada per l'equip de l'EspeleoÍndex dóna 83 metres derecorregut i -11metres de fondària.

4 : Situació

Des de Castellar de n'Hug sortirem per la part oriental del poble en direcció a La Ribera i desd'aquest a l'Erola, des d'aquest nucli de cases, en 400 metres arribarem a la collada de l'Erola, on ala dreta hi ha la bassa d'aigua que basteix el poble, i des d'on divisem la gran boca de la cova, 160metres més endavant, a la dreta, trobem la font dels Torrents. En aquest punt trobarem un sender al'esquerra en direcció O, que en 325 metres ens portarà fins la boca de la cova.

5 : Bibliografia

Borràs, J.; Miñarro, JM.; Talavera, F. (1980).-'l'Urgel, el Solsonès, la Segarra i el Berguedà'. Catàleg espeleològic de Catalunya. (Vol. 5): 1-234. Políglota. Barcelona. Osona, Arthur.(1882).-'Excursió particular a Ripoll, Montgrony, Fonts del Llobregat, Bagà y Berga,los dies 7 a 10 de abril 1882' L'Excursionista (42):39-46. Associació Catalanista d'ExcursionsCientíficas. Osona, Arthur.(1882).-'Excursió col·lectiva a Ripoll, al Montgrony y a las Fonts del Llobregat.' Butlletí de la Associació d'Excursions Catalanas (46-47):138-146. Porta, F. (1959).- 'La Tuta'. Cordada (51):14. Robert, A. (1977).-'La Tuta: una vella però desconeguda cavitat'. Mai Enrera (137):23-24. CEGràcia. Tolrà, A.(1981).-'Contribución espeleológica para el conocimiento de cavidades del Alt Berguedà'.Boletín espeleológico SIEP (13):3-32. SIEP-CE Poblet. Barcelona. Torra,A.(1979).-'Contribució a l'estudi de la zona càrstica de les fonts del Llobregat (Barcelona)'. Butll. Divul. Espel. (0):23-33. ERE-AE Catalunya.

6 : Història

Coneguda des de temps immemorial. La primera cita que coneixem és deguda a la descripció quefa Artur Osona de dues excursions realitzades a les fonts del Llobregat, la primera els dies 24 al 27

11 d�l 7 d� 2022 Page 2/{nb}

TUTA, LA

de març de 1882, en aquesta excursió l'acompanyen Ramon Arabía i Gabriel Miró (butlletí Associació d'Excursions Catalanes nº 46-47) i l'altra la porta a terme entre els dies 7 al 10 d'abrildel 1882, en la qual l'acompanyen C.A. Torras i Carles Gràcia (L'Excursionista nº 42; Associació Catalanista d'Excursions Científiques) i on en ambdues publicacions, fa exactament la mateixabreu ressenya de la Tuta, encara que sembla ho faci més per referències que no si l'hagués visitat.Escriu que la cova va ser refugi dels cristians de l'atac dels sarraïns i que el mot tuta prové del llatí(guardar, refugi,...). Aquesta primera cita és recollida en els catàlegs antics (Puig y Larraz, Font i Sagué, Faura i Sans). No es tenen més notícies fins que el 19 de juliol del 1959 és explorada totalment i topografiadaper membres del GIE del Club Excursionista de Gràcia. Sembla que abans però, havia estatvisitada (al voltant del 1950) per Francesc Español amb finalitats biospeleològiques.

7 : Biologia

Coleòpters · Speonomus delarouzeei (Español) · Troglophyes cenarroi

11 d�l 7 d� 2022 Page 3/{nb}

TUTA, LA

8 : Topografies

11 d�l 7 d� 2022 Page 4/{nb}

TUTA, LA

8 : Topografies

11 d�l 7 d� 2022 Page 5/{nb}

TUTA, LA

8 : Topografies

11 d�l 7 d� 2022 Page 6/{nb}

TUTA, LA

8 : Topografies

11 d�l 7 d� 2022 Page 7/{nb}

TUTA, LA

8 : Topografies

11 d�l 7 d� 2022 Page 8/{nb}

TUTA, LA

8 : Topografies

11 d�l 7 d� 2022 Page 9/{nb}

TUTA, LA

9 : Fotografies

11 d�l 7 d� 2022 Page 10/{nb}

TUTA, LA

9 : Fotografies

11 d�l 7 d� 2022 Page 11/{nb}

TUTA, LA

9 : Fotografies

11 d�l 7 d� 2022 Page 12/{nb}

TUTA, LA

9 : Fotografies

11 d�l 7 d� 2022 Page 13/{nb}

TUTA, LA

9 : Fotografies

11 d�l 7 d� 2022 Page 14/{nb}

TUTA, LA

9 : Fotografies

11 d�l 7 d� 2022 Page 15/{nb}

TUTA, LA

9 : Fotografies

11 d�l 7 d� 2022 Page 16/{nb}