UD 03

LA PRODUCCIÓ

I ELS COSTOS

3.1 Introducció

En aquest tema estudiarem l'activitat dels productors ( l'empresa ), és a dir , el costat de l'oferta del mercat vist a la UD 02:

- Saber com els factors de producció es transformen en béns i / o serveis ( = funció de producció )

- I com es combinen per assolir l'equilibri de productor

- Comprendre la relació entre el cost d'adquirir aquests factors i els nivells de producte

obtingut ( = funció de costos )

3.1.1 Especialització i interdependència econòmica

Un tret fonamental de l'activitat econòmica actual és la forta divisió del treball i la consegüent especialització de les persones. Avui dia ningú produeix tots els béns que necessita per satisfer les seves necessitats. Som especialistes en diferents oficis (comerciants, electricistes, enginyers, ...) amb l'objecte de produir diversos béns que, mitjançant l'intercanvi, es destinen a altres membres de la comunitat.

Conseqüències de l'especialització. El procés d'especialització té l'avantatge d'augmentar la producció, però al seu torn genera dues conseqüències importants per a la nostra societat:

La interdependència entre els individus que formen un sistema econòmic.

La necessitat de coordinació que aquesta interdependència fa imprescindible.

Com s'aconsegueix coordinar totes les persones que contribueixen a la producció d'un determinat bé?

Per a això cal resoldre dues qüestions:

En primer lloc, si una persona no produeix pràcticament res del que necessita per al seu consum, ha d'haver mecanismes que coordinin a productors i consumidors, per assegurar que el que uns produeixen coincideixi amb què altres desitgen consumir. La solució a aquesta qüestió són els mercats.

En segon lloc, en subdividir la producció d'un bé en m ú l tiples tasques parcials, cal coordinar totes les accions de totes les persones que contribueixen al seu fabricació. Aquesta tasca la realitzen les empreses.

En aquesta unitat ens centrarem en estudiar a les empreses i en les següents, als mercats.

3.1.2 Funcions de les empreses

La principal funció de l'empresa és produir els béns i serveis necessaris per satisfer en la mesura del possible les necessitats humanes. A més d'aquesta funció fonamental, l'empresa compleix altres de gran importància per al funcionament del nostre sistema econòmic. Algunes d'aquestes funcions són les que es detallen a continuació:

1. Les empreses dirigeixen i coordinen els factors de producció, servint d'enllaç entre el mercat de factors i el mercat de productes. Per exemple: en la fabricació d'un cotxe caldrà assegurar que els diversos components i les diferents tasques realitzades pels especialistes siguin les adequades perquè, una vegada acoblades, obtinguem un cotxe complet i, que a més, estigui acabat en el temps i lloc adequats.

Amb això es tracta d'aconseguir que la contribució de cada un dels factors a l'assoliment dels objectius de l'empresa sigui màxima, és a dir, es pretén buscar l'eficiència.

2. Les empreses creen o augmenten la utilitat dels béns. En transformar matèries primeres en productes més elaborats, les empreses creen o augmenten la utilitat dels béns, és a dir, incrementen la capacitat per satisfer les necessitats humanes. A mesura que els béns són més útils per a les persones, s'incrementa el seu valor i, en conseqüència, el preu que està disposat a pagar per ells.

Per exemple: una barra de pa comprada a la botiga més propera a casa. I Primer un agricultor ha de sembrar i collir el blat, que posteriorment ha de ser convertit en farina, i quan aquesta es barreja amb la resta dels components del pa (llevat, sal i aigua), dóna lloc a una massa. Aquesta massa ha de ser fornejada i, un cop obtingut el pa, es distribueix entre els establiments dedicats a la venda. Per tant, fins que nosaltres vam comprar la barra de pa, han creat utilitat i, per tant afegit valor, l'agricultor, la fàbrica de farina, la panificadora i el transportista que porta les barres de pa fins a la botiga, que ens les serveix en el temps i el lloc en què nosaltres les demanem.

3. Les empreses assumeixen riscos. Per dur a terme el procés d'obtenció de béns i serveis i la seva venda posterior, les empreses han de contractar amb anterioritat els recursos productius necessaris retribuint-los amb rendes monetàries (salaris, interessos, lloguers, etc.). D'aquesta manera, doten als propietaris dels factors productius de la capacitat de despesa necessària perquè puguin adquirir els productes que elles fabriquen. Per tant, a remunerar els factors abans de vendre i cobrar els seus productes, l'empresa està assumint un risc, ja que, a priori, no sap si va a recuperar la inversió realitzada mitjançant la venda dels seus productes.

4. Funció social. Com ja s'ha vist anteriorment, les empreses han anat assumint un major grau de responsabilitat social i ètica cap als col · lectius amb els que estan directament relacionades (clients, proveïdors, treballadors, etc.) Així com cap al medi ambient i la societat en general.

Per tant, a banda de col · laborar en el desenvolupament econòmic i social de la zona on actuen, generant ocupació i rendes, les empreses han de contribuir a l'increment de la qualitat de la vida de la societat en general, millorant la qualitat dels béns i serveis que ofereixen, fent més esforços que fa a innovació i mostrant una actitud respectuosa i curosa amb el medi ambient.

3.2 Els factors de producció

Els factors de producció són els recursos necessaris per produir béns i serveis. Tot i que la diversitat de recursos és molt gran es solen classificar en tres grans grups: terra, treball i capital. No obstant això, cada vegada són més els autors que s'inclouen en aquesta classificació un quart factor, l'empresari.

Els recursos naturals. També conegut com el factor terra, inclou tot el que la natura aporta al procés productiu, és a dir, la terra que conrea o sobre la qual construïm edificis, els minerals com el ferro i el

coure, els recursos energètics com el petroli que permeten des escalfar les nostres llars fins a fer que es moguin les màquines i els cotxes. També l'aigua és un recurs natural, ja que tant en l'agricultura com en moltes activitats industrials és un factor imprescindible. En definitiva, la característica que els defineix és que no han estat produïts per l'ésser humà. Dins d'ells podem distingir dos tipus: renovables i no renovables.

Renovables: són aquells que es poden utilitzar de manera reiterada en la producció sempre que s'explotin de manera sostenible. Per exemple, la energia eòlica, els boscos o un banc de peixos.

No renovables: són aquells que s'esgoten al emprar-los en el procés productiu com el carbó, el petroli o, els jaciments minerals, etc.

El treball es defineix com l'activitat humana, física o intel·lectual, destinada a la producció de béns oa la prestació de serveis a canvi d'una remuneració. En Economia, és freqüent referir-se al factor treball com a capital humà ja que l'educació, formació professional i l'experiència, incrementen el rendiment a la feina. Les despeses en educació i formació professional suposen una inversió en capital ja que durant el període d'aprenentatge i estudi hi ha un element implícit d'espera que, però, contribueix a incrementar la capacitat productiva dels treballadors.

El capital. Són béns que no es destinen al consum sinó que s'empren per a produir altres béns. Per exemple, per cultivar cereals necessitarem eines com arades o tractors, per a fabricar un cotxe, una nau industrial, acer, plàstics, maquinària ..., per a pintar un quadre, pinzells, pintures, un cavallet, etc.

L'empresari. Perquè l'activitat productiva es dugui a terme no n'hi ha prou amb disposar de matèries primeres, de treballadors i de capital. Cal saber organitzar i gestionar aquests recursos perquè la producció de béns o la prestació de serveis es realitzi de forma eficaç. Aquesta tasca recau sobre la figura de l'empresari, que ha d'intentar obtenir el major profit possible dels recursos de què disposa.

3.3 El cicle productiu

Gràfic del cicle productiu:

De diverses fonts d'aprovisionament, tant internes com externes, les empreses obtenen els factors productius necessaris per realitzar la seva activitat de transformació.

L'activitat productiva combina els diferents factors per obtenir un producte. Ara bé, cada activitat productiva ha d'efectuar seguint unes determinades fórmules o receptes, això és, segons una tècnica de producció determinada.

Una tècnica de producció és una sèrie d'instruccions que especifiquen el conjunt de factors que cal combinar, les quantitats dels mateixos, el seu lloc exacte en el procés productiu i les operacions que en cada moment del procés cal aplicar i desenvolupar per obtenir el resultat desitjat.

Per produir un mateix producte hi ha multitud de tècniques disponibles, unes fan servir més quantitat d'un factor que d'una altra o bé, empren un factor en lloc d'un altre. Això vol dir que unes tècniques de producció seran més eficaços o convenients en unes circumstàncies que en altres. El conjunt de les diferents tècniques de producció aplicables a una activitat productiva determinada és el que coneixem com a tecnologia.

Les sortides del sistema de producció són els outputs o productes, és a dir, els béns i serveis que s'obtenen com a resultat de l'activitat productiva de l'empresa.

Aquests béns i serveis són capaços de satisfer unes necessitats sentides pels consumidors. Finalment, serà el departament comercial de l'empresa qui s'encarregarà de situar en el mercat aquests productes en el lloc i moment oportuns.

3.4 Eficiència tècnica i eficiència econòmica

L'objectiu bàsic de qualsevol procés de producció és l'eficiència, entenent que un procés productiu és eficient quan:

Maximitza el nivell de productes resultants (outputs) per a un nivell de recursos productius donats.

Minimitza els factors productius aplicats per assolir un determinat nivell de productes (outputs).

Per valorar l'eficiència de qualsevol sistema productiu cal comparar en nivell d'entrades (factors productius empleats) amb el nivell de sortides (béns i serveis produïts). Aquesta comparació es pot establir mitjançant unitats físiques, en aquest cas estem fent una anàlisi tècnica, o bé a través de valors monetaris, el que implica fer una anàlisi econòmica.

Així, per dur a terme l'anàlisi tècnica del sistema productiu, utilitzarem com a indicador l'eficiència tècnica, mentre que per valorar econòmicament ho farem a través de l'eficiència econòmica.

Il·lustrarem ambdós conceptes mitjançant el següent exemple: suposem que una confecció per fabricar 500 pantalons, pot optar per fer servir tres tècniques (A, B i C), emprant com a factors productius el treball i el capital. La taula següent ens mostra les diferents combinacions de recursos productius de cadascuna de les tècniques que l'empresa es disposa a valorar per a dur a terme el seu procés productiu:

Taula

Eficiència tècnica

Amb aquestes dades anem a avaluar l'eficiència, des del punt de vista tècnic, dels tres mètodes que pot emprar l'empresa tèxtil. Si comparem la tecnologia A amb la B, observem que la tecnologia B utilitza més unitats de capital que la tecnologia A, però, en contrapartida, requereix menys unitats de treball per produir el mateix (500 pantalons), pel que des d'un punt de vista estrictament tecnològic ambdues tècniques són eficients i l'empresa no pot descartar cap. No obstant això, la tecnologia C, encara que empra les mateixes unitats de capital que B, requereix més unitats de treball per produir 500 pantalons. Així mateix, si comparem la tecnologia C amb l'A, observem que tot i que ambdues empren les mateixes unitats de treball, la tecnologia C requereix una unitat més de capital que l'A per assolir la mateixa producció, pel que podem concloure que la tecnologia C és ineficient tècnicament i, per tant, no serà elegida per l'empresa per escometre el seu procés productiu.

Eficiència econòmica

En tot cas, el criteri d'eficiència tècnica no ens permet escollir entre les tecnologies A i B, de manera que per triar una necessitem conèixer el preu dels factors emprats en el procés productiu i així poder trobar el cost de producció. D'aquesta manera l'empresa escollirà per emprendre el seu procés productiu el mètode que a més de ser eficient tècnicament li suposi el menor cost possible. O el que és el mateix, el que sigui eficient econòmicament.

Seguint amb l'exemple, si suposem que el preu del capital és de 100 € al dia per màquina i que el preu del factor treball és de 60 € al dia per treballador, el cost de cadascuna de les tecnologies apareix expressat en la taula següent :

Taula

Calculant els costos totals de producció, deduïm que l'empresa tèxtil escollirà la tecnologia B per dur a terme el seu procés productiu, ja que a més de ser eficient tècnicament ho és econòmicament, ja que de les tres és la suposa un menor cost per a l'empresa.

3.5 La funció de producció

La funció de producció mostra la relació existent entre el producte obtingut i la combinació de factors que s'utilitzen en la seva obtenció, és a dir, és l'expressió matemàtica que relaciona les quantitats de factors emprades amb la quantitat de producte obtingut segons una tècnica determinada. Ve donada per l'expressió:

Q = f (K, L) on:

Q = Quantitat màxima de producte obtingut

T = Terra

K = Capital

Es pot entendre clarament a través d'un exemple: suposem que un agricultor es dedica al cultiu del blat. Utilitza la terra de què disposa, les llavors, els adobs, els fertilitzants, els treballadors, els tractors, les màquines recol·lectores, etc. La funció de producció indica l'agricultor quin és el nivell de producció (quantitat de blat) que arribarà mitjançant la combinació de tots els factors productius de què disposa en aquest moment. La dimensió temporal té aquí vital importància, ja que la funció de producció fa referència a un moment del temps en què la tecnologia està donada, ja que si es produeix un canvi tecnològic (que pot ser des d'un canvi en la forma de combinar els recursos productius fins a un avanç tècnic) la funció de producció variarà.

Per tant, a l'hora d'estudiar l'empresa com a unitat productora de béns i serveis hem de tenir en compte el període de temps considerat per aquesta per adoptar les seves decisions. En aquest sentit, atenent a la seva dimensió temporal, podem diferenciar dues perspectives de producció:

Producció a curt termini. És la que es produeix en un període de temps durant el qual s o l o pot variar la quantitat d'alguns factors.

Producció a llarg termini. És la que s'obté en un espai de temps durant el qual tots els factors de producció poden variar.