UN INSTANT DE FELICITAT

Ricard Casanovas i Jové

Era un dia qualsevol d’una hora qualsevol. Em sentia molt solen una escala d’emergència, tot i que l’orgull feia queaparantés un tros de felicitat amb un somriure d’orella aorella. La tristesa m’aclaparava.

Coi, què hi faig en

aquestaescala?

Un impuls irrefrenable em va fer sortir de l’escala d’emergència.Vaig començar a córrer. Fins i tot crec recordar que un calfred emrecorregué l’espinada. Què hi trobaria, a l’altra banda delpassadís?

Algúm’esperapassadís

enllà.

Vaig passar pel mig d’un grup de gent que no pararen esment enla meva persona. Vaig alçar el cap i escala enllà vaig veure unapersona que m’eixamplà el cor i em féu esvair les angoixes.

Ei, què hi fas aquí, bandarr

a?

Per quècrida tant?

Deuser un boig!

El Josep, ni més ni menys que el Josep. M’havia retrobat amb unamic que les vicissituds i les preocupacions quotidianes enshavien separat. Ara jo era molt feliç.

Fes-nos una foto, caram!

El Ricardsempre tan expressiu!

La nostra alegria fou tan sonora que de seguida la compartíremamb altra gent.

Que és maca la felicitat!