una versió de lisa peterson i denis...
TRANSCRIPT
J UA N C A R LO S M A R T E L B AYO D - E D UA R D FA R E LO
Una Ilíada Una versió de Lisa Peterson i Denis O’Hare
2
J UA N C A R LO S M A R T E L B AYO D - E D UA R D FA R E LO
Una Ilíada
“Una ilíada és una relectura actualitzada de Lisa Peterson i Denis O’Hare del clàssic d’Homer que parla sobre la insalvable atracció humana per la violència, la destrucció i el caos.”
Juan Carlos Martel Bayod #UnaIlíada
3
J UA N C A R LO S M A R T E L B AYO D - E D UA R D FA R E LO
Una Ilíada
Fitxa artísticaAutor: Lisa Peterson i Denis O’Hare a partir de La Ilíada d’HomerDirector: Juan Carlos Martel BayodTraducció: Neus BonillaRevisió del vers: Marc ArtigauIntèrpret: Eduard FareloMúsic: Juan Pablo BalcázarEspai escènic i vestuari: Xesca Salvà Il·luminació: Marc LleixàAssessorament de moviment: Carlotta BruniDisseny de so: Clara AguilarFotografia: David RuanoComunicació i premsa: Neus MasferrerProducció executiva: Saarah ZebedeTècnic de llum i so: Jordi BaldóRegidor: Marc LanuzaProducció: Martel ProduccionsCoproducció: Temporada Alta
4
J UA N C A R LO S M A R T E L B AYO D - E D UA R D FA R E LO
Una Ilíada
JUAN CARLOS MARTEL BAYOD - LISA PETERSON I DENIS O’HARE - EDUARD FARELO
Una Ilíada. Una versió del clàssic d’Homer
Lisa Peterson i Denis O’Hare van aga-far la Ilíada d’Homer per reduir-la a un potent monòleg sobre la insalvable atracció humana per la violència, la de-strucció i el caos. El ressò de la lluita entre grecs i troians - com va escriure el crític de The New York Times - que res-sona violentament en la nostra vida i en els nostres desigs. Eduard Farelo, dirigit per Juan Carlos Martel Bayod, assumeix totes les veus d’aquesta colossal epo-peia. Les veus dels déus, dels herois, dels guerrers i dels reis, el fragor de les batalles èpiques i el llunyà rumor de les passions transformades en mites gairebé universals. Tot condensat en la força de la paraula d’un sol actor.
CAST
La épica Ilíada de Homero condensada en la fuerza
de una sola voz. El actor Eduard Farelo asume el
reto de mostrar con un monó-logo la irrefrenable
atracción del ser humano por la destrucción y el
caos en la aplaudida versión del clásico firmada
por Lisa Peterson y Denis O’Hare
ENG
Homer’s epic Iliad, condensed into the power of a
single voice. Eduard Farelo takes up the challenge
of bring to life, through monologue, humanity’s irre-
sistible attraction to destruction and chaos, in Lisa
Peterson and Denis O’Hare’s celebrated adapation.
5
J UA N C A R LO S M A R T E L B AYO D - E D UA R D FA R E LO
Una Ilíada
Sobre l’espectacle
Països i exèrcits en guerra, batalles col·losals; déus, guerrers i reis: Com explicar, amb només un actor en escena, una de les epopeies més grans de la història?
Una Ilíada no és una recitació literal dels textos d’Homer, sinó una relectura actualitzada que parla sobre la insalvable atracció humana per la violència, la destrucció i el caos. L’obra va ser aclamada per la crítica nord-americana i va rebre nombrosos premis, entre ells, el Joseph Jefferson Award,
l’Obie Award o el Lucille Lortel Award.
“Cada vegada que explico aquesta
història, tinc l’esperança que sigui l’última.” Paraules del personatge El Poeta, només començar aquest text. Ho diu mentre s’endinsa en el cant de la història èpica d’Homer. De la guerra, l’honor, la violència i el setge grec a la ciutat de Troia. Aquesta història és dita, ja des de fa segles, evocant herois i batalles per diferents cultures i èpoques. Ara, a l’ombra de la guerra a l’Iraq, Afganistan, Síria... el poder de la història, ressona pels espectadors de la nostra època.
El Poeta, aquí, no només recita, també comenta, xerra i obliga a l’espectador a connectar amb la història, amb la seva pròpia història que és la de tota la humanitat. Per què caiem en els mateixos paranys? El Poeta parla. I amb les seves paraules ens fa sentir el mateix que ell sent.
I ens fa recordar la importància de
El Poeta, aquí, no només recita, també
comenta, xerra i obliga a l’espectador a connectar
amb la història, amb la seva història que és la de
tota la humanitat.
Cartell d’una de les versions internacionals del muntatge
6
J UA N C A R LO S M A R T E L B AYO D - E D UA R D FA R E LO
Una Ilíada
saber que és la còlera individual dels éssers humans la que provoca les guerres amb milers de morts.
Potser si aquest Poeta, si ell mateix, expliqués la història una vegada més, potser així... faci que la violència acabi. Aquest és el motor que segur empeny el nostre poeta, l’ Eduard Farelo.
Com sabem, el tema central de La Ilíada d’Homer és l’ira d’Aquil·les. La còlera mostrada per aquest personatge, tant en el seu enfrontament amb Agamèmnon com en la lluita contra Hèctor fins a anihilar-lo i venjar així la mort de Patrocle, està present en tota l’obra i en determina la trama i el desenllaç.Tanmateix, cal destacar que, al costat d’aquest tema central, també n’apareixen d’altres d’importància rellevant i que es desenvolupen a mesura que l’obra progressa, com són la lleialtat i l’amistat, el compromís amb el propi poble, el sentit de l’honor, la humilitat, l’esforç i el sentit de superació, la fantasia, etc.
Una Ilíada presenta també diversos punts d’interès que de ben segur captivaran els espectadors més ingenus o desconeixedors de la història descobrint-los el món de la mitologia grega, origen i font d’inspiració de la literatura universal. Un món en què els déus i deesses de l’Olimp es manifesten amb els mateixos defectes i virtuts dels humans, però que influeixen i determinen el seu comportament i la seva vida.
A més de la força narrativa, en l’obra podrem trobar altres aspectes interessants, com l’espectacular desplegament de personatges, intrigues divines i accions heroiques que sorprendran i captivaran a tots els públics. El sentit d’una epopeia, és a dir, el gran poema èpic que canta les accions valeroses dels herois al capdavant dels seus pobles i països.
Les relacions dels déus de l’Olimp amb
els mortals, sense oblidar l’existència de semidéus, de nimfes i d’altres personatges propis de la mitologia grega. L’abundància de pobles, cabdills i herois que s’uneixen per a combatre i aconseguir la victòria en una guerra que s’assembla més a un enfrontament entre dues cultures que a una simple qüestió d’honor.
7
J UA N C A R LO S M A R T E L B AYO D - E D UA R D FA R E LO
Una Ilíada
El director n’ha dit...S’ha escrit molt, s’ha pintat molt, hem parlat molt… de la Ilíada i no seré jo, que només faig teatre, qui descobreixi res sobre un dels tex-
tos més importants de la literatura univer-sal. Només puc compartir preguntes del tipus… què fa que un actor com l’Eduard, tingui la necessitat vital i professional d’exposar-se, sol, cada dia, davant d’un públic, per explicar de nou, en aquesta nova versió, més propera i entenedora que mai, el cant de la còlera d’Aquil·les… quina obligació moral i quin compromís ètic el mou a compartir-ho?
Realment no hem canviat des dels primers versos escrits fa milers d’anys?Realment encara ens movem per la còlera? Per l’orgull, per la gelosia, per la fúria, per la discòrdia, fins al punt de no saber ja ni per què es lluita? És una característica de l’home? Què hagués passat si l’hagués escrit una dona? És la còlera característica exclusiva de l’home? Hem après a controlar-la? I si poguéssim, per què llavors l’hem de tornar a explicar?
Aquesta no és una Ilíada incomprensible. Aquesta és una Ilíada tan propera com els cabreigs que ens agafen conduint o esperant a la cua del supermercat. Els morts de la nostra Ilíada no tenen noms grecs, són més propers. Perquè el fracàs com a societat occidental és un fet palès. No mirem, no escoltem, no toquem...
no sentim al cap i a la fi. I l’escletxa de la insensibilitat entre el que desitjaríem arreglar d’aquest món i la hipnosi d’una realitat cada vegada més deshumanitza-da s’eixampla. Tant que, d’aquí a ben poc, no voldrem desitjar arreglar res, perquè pensarem que res podem arreglar i això serà llavors la fi de la nostra era… o ja hem arribat a aquest punt? Ja hi hem arri-bat i potser tornem als grecs per intentar explicar-nos-ho?
Una Ilíada és la relectura en clau present d’aquest text homèric, que hauria de ser d’obligada lectura, si més no, per analitzar no només com neix la còlera i quan ab-surda esdevé, sinó sobretot per no agafar de model a Aquil·les o a Hèctor com a herois de guerra sinó com a persones que en un moment van ser capaces de dir en determinats moments “no”. “No vull baral-lar-me més, vull escoltar i intentar com-prendre i construir”. Homes d’aquest món: la còlera és controlable. Dones d’aquest món: segur que ho sabeu... la còlera, com heu vist durant segles, no us aportarà res. Ensenyeu-nos doncs altres cants.
Quan vaig començar a endinsar-me en la Ilíada de seguida vaig veure que no només és la còlera qui parla en ella. És l’amor. L’amor com a origen, com a fre, com a possibilitat contrària, com a es-colta, com a mare, com a pare, com a amant, com a matrimoni, com a fill, com a defensor d’un ideal… és el mateix amor la solució a la còlera o és del mateix amor
“Cada vegada que explico aquesta història tinc l’es-perança que sigui l’última
vegada”
8
J UA N C A R LO S M A R T E L B AYO D - E D UA R D FA R E LO
Una Ilíada
d’on neix aquesta? Aquesta també és una pregunta que no he resolt i per això segueixo escoltant l’Eduard i no me’n cansaré. Cada antiga digressió, cada vers, cada explicació que ell com a “Poeta” ens explica ens pot aportar una mica de llum a aquests moments de canvi que vivim i que ja duren massa. I és amb aquest mateix amor que l’actor es posa en mans del poeta per sortir cada dia davant de tu, públic estimat, per a ser escoltat, desit-jant que sigui l’última vegada.
Juan Carlos Martel Bayod
9
J UA N C A R LO S M A R T E L B AYO D - E D UA R D FA R E LO
Una Ilíada
La crítica ha dit…(DE LA VERSIÓ ORIGINAL DEL MUNTATGE)
«Una entrega emocionant i total d’un únic ésser humà en escena (…) Una peça
de teatre increïblement poderosa»
The Guardian.
«Com un monòleg esdevé un gran muntatge»
DC Theate Scene
«Una Ilíada condensa, amb intel·ligència i amb l’ús de símils contemporanis,
paral·lelismes de la nostra vida i les nostres passions que ressonen entre Grecs i
Troians»
The New York Times.
«Treball titànic que malauradament encara ressona avui més que mai»
Time Out New York.
10
J UA N C A R LO S M A R T E L B AYO D - E D UA R D FA R E LO
Una Ilíada
D I R E C TO R
Juan Carlos Martel Bayod
Juan Carlos Martel Bayod neix a Barcelona l’any 1976. Titulat superior en Art Dramàtic a l’Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona.
Del 2015 i fins el 2017 ha sigut mem-bre de l’Equip de Direcció Artística del Teatre Lliure de Barcelona i membre del Lincoln Center Theater Directors Lab de Nova York. Actualment compagina la creació amb la docència a l’Scuola l’Oltrarno del Teatro Nazionale della Toscana a Florència.
Durant els seus estudis a l’Institut del Teatre és becat al 2002 per participar a l’Scuola Europea per l’Arte dell’Attore a Pisa i al 2004 per finalitzar els seus estu-dis al Rose Bruford College de Londres. Al 2005 amplia la seva
formació a l’Obrador Internacional de la Sala Beckett amb mestres com José Sanchis Sinisterra o Martin Crimp. El mateix any és escollit com a membre del Projecte Bilbao Arriaga Teatroa impulsat per Lluís Pascual. Al 2007 fou membre de la Factoria Escènica Internacional dirigida per Carme Portaceli.
Al 2008 viatja a Buenos Aires per tal de formar-se amb Rafael Spregelburg i Alejandro Tantanian. Del 2010 al 2012 treballa al Piccolo Teatro de Milà com a ajudant de direcció de Lluís Pascual. Al 2013 és escollit com a membre del Lin-coln Center Theater Lab de Nova York.
Premi Butaca 2014 al millor espectacle per a públic familiar per Moby Dick, un viatge pel teatre.
11
J UA N C A R LO S M A R T E L B AYO D - E D UA R D FA R E LO
Una Ilíada
Direccions escèniques
Sis personatges - Homentage a Tomás Giner, de Joan Yago. Teatre Lliure 2018.
Il mercato della carne di Bruno Fornasari. Teatro Goldoni di Firenze 2018.
Brecht Said, a partir de textos de Bertolt Brecht. Ex-cinema Goldoni di Firenze 2017.
Revolta de bruixes, de Josep Mª Benet i Jornet. Teatre Lliure 2016.
L’inframón, de Jennifer Haley. Teatre Lliure 2016.
La serva padrona, de G. B. Pergolesi. Teatre de Sarrià 2015.
Joc de miralls, d’Annie Baker. Teatre Lliure 2015.
Moby Dick, un viatge pel teatre de Marc Artigau. Teatre Lliure 2013.
La tempesta, de August Strindberg. Tea-tre Lliure 2013.
L’Espera, de Remo Binosi. Teatre Lliure 2011.
La marató de Nova York, de Edoardo Erba. Teatre Villarroel 2010.
Camp de batalla, de Matei Visniec. La Nau Ivanow 2009.
Set nenes jueves, de Caryl Churchill. La Nau Ivanow 2009.
El lleig, de Marius von Mayenburg. Teatre
Tantarantana 2008.
Només sexe, de Daniela Feixas. Teatre Gaudí Barcelona 2008.
Passi el que passi saludeu, de Marta Buchaca. Obrador Internacional d’Estiu 2007.
Histories de família, Biljana Srbljanovic. Obrador Internacional d’Estiu 2007.God is a dj, de Falk Richter. Grec Festival de Barcelona - La Nau Ivanow 2007.
L’Olor sota la pell, de Marta Buchaca. Sala Beckett 2007.
Push Up, de Roland Schimmelpfennig. Sala Beckett 2006.
Atemptats contra la seva vida, de Martin Crimp. Sala Beckett 2005.
12
J UA N C A R LO S M A R T E L B AYO D - E D UA R D FA R E LO
Una Ilíada
AC TO R
Eduard Farelo
Eduard Farelo és actor, doblador i presentador català.
Començà la seva carrera en un grup de teatre aficionat. Més tard va ingressar en el grup de teatre de la universitat i gràcies a això se li va oferir l’oportunitat de treba-llar en una sèrie de TV3, punt de partida d’una llarga trajectòria professional.
Com a doblador, habitualment posa veu a Djimon Hounsou, Edward Burns, Josh Lucas, Gary Dourdan, Eric Bana i el per-sonatge del ruc de Shrek, entre d’altres. A més, puntualment ha posat veu a Andy Serkis com Gol·lum, a Colin Firth, a Mi-chael Sheen a Underworld, a Senador Bail Organa a Star Wars (Star Wars episodi II: L’atac dels clons i Star Wars episodi III: La venjança dels Sith), a Taye Diggs, a Vin-cent Cassel a Un mètode perillós, etc. El 2013 va presentar el concurs musical de corals Oh happy day (TV3).Des de 2017
pren part a la telenovel·la diària, emesa a TV3, Com si fos ahir, en el paper de Miquel Cuevas.
En teatre ha tingut l’oportunitat de tre-ballar amb directors com Lluís Pasqual (Celebració, de Harold Pinter), Àlex Rigola (Glengarry Glen Ross, de David Mamet), Joan Ollé (Fedra, de Racine), Sergi Belbel (Les falses confi dències, de Marivaux), Rosa Novell (Olga Sola, de Joan Brossa), Carlota Subirós (La febre, de Wallace Shawn), Marc Montserrat Drukker (La ola, de Ignacio García May i Marc Montserrat Drukker).
En cinema ha treballat en projectes d’Enrique Urbizu (No habrá paz para los malvados), Eduard Cortés (Íngrid), Xavi Giménez (Cruzando el límite), Ventura Pons (Què t’hi jugues Mari Pili?) o Marta Balletbó Coll (Sevigné).
13
J UA N C A R LO S M A R T E L B AYO D - E D UA R D FA R E LO
Una Ilíada
A la televisió ha treballat a sèries com Toledo (Antena 3), Niños robados (Tele 5), ¿Hay alguién ahí? (Cuatro), o Ventdelpla (TV3).
TEATRE
Hamlet. Dir: Pau Carrió (2016).
Absurds i singulars. Dir.: Joan Peris (2015).
Frank V (opereta d’una banca privada). Dir.: Josep María Mestres (2015).
Joc de miralls. Dir.: Juan Carlos Martel Bayod (2015).
Cels. Dir.: Oriol Broggi (2014).
Poder absoluto. Dir.: Roger Peña i Carulla (2012-2014).
La ola. Di.: Marc Montserrat (2013).
Les tres germanes. Dir.: Carlota Subirós (2011).
Celebració. Dir: Lluis Pasqual (2011).
Marburg. Dir.: Rafael Durán TNC (2010).
La febre. Dir.: Carlota Subirós (2010).
L’home la bèstia i la virtut. Dir.: Pep Pla (2008).
Coral romput. Dir.: Joan Ollé (2007).
Les falses confidències. Dir.: Sergi Belbel (2005).
Glengarry Glen Ross. Dir.: Alex Rigola (2003).
Roda de mort a Sinera. Dir.: Ricard Salvat (2002).
Fedra. Dir.: Joan Ollé (2002).
A la cuina amb l’Elvis. Dir.: Roger Peña
(2001).
Comèdia negra. Dir.: Tamzin Townsend (1999).
L’increible inspector Hound. Dir.: Tamzin Townsend (1999).
T’estimo ets perfecte ja et canviaré. Dir.: Esteve Ferrer (1999).
Olga sola. Dir.: Rosa Novell (1999).
Pigmalió. Dir.: J.LL. Bozzo (1997).
De què parlavem. Dir.: Tamzin Townsend (1997).
Pel davant i pel darrera. Dir.: Alexander Herold (1996).
Les dones de Traquis. Dir.: Pere Alberó (1992).
Cinema: XP 3D, Xperimenta el miedo. Dir.: Sergio Vízcaino (2011).
No habrá paz para los malvados. Dir: E. Urbizu (2010).
Cruzando el límite. Dir.: Xavi Giménez (2009).
Ingrid/myspace. Dir.: Eduard Cortés (2008).
Eloise. Dir.: Jesús Garay (2008).
14
J UA N C A R LO S M A R T E L B AYO D - E D UA R D FA R E LO
Una Ilíada
M ÚS I C
Juan Pablo Balcázar
Juan Pablo Balcázar és colombià de naixement però barceloní d’adopció, és un músic inquiet i completament polifacètic que es mou amb igual de facilitat en l’àmbit del jazz i les músiques improvisades com en el món de l’Hip Hop, el Pop o les músiques llatinoamericanes.
Al llarg de la seva trajectòria professional ha editat més de deu discos (amb diferents formacions liderades per ell) i molts altres com a acompanyant en diferents segells discogràfics.
La seva tasca com a baixista elèctric, contrabaixista i compositor l’ha portat a tocar en una infinitat de festivals i escenaris al voltant del món.
Ha compartit escenari amb músics com Lucia Pulido, Guillermo Klein, Guillermo McGill, Miguel Zenón, Javier
Ibarra (Kase.O), Miguel Villar “Pintxo”, Jorge Sepúlveda, Martirio, Cecilia Todd, Marco Mezquida, Wycliff Gordon, David Xirgu, Albert Bover, Terence Stadford, Ruper Ordorika, Carlos Falanga, Greg Duncan, Juan David Castaño, Nicolas i Juan Andrés Ospina, Sofia Ribeiro, Dani Comas, Marta Gomez, David Xirgu, Jordi Matas, Joan Berbin, Dani Dominguez, Alejandro Mingot, Hasier Oleaga , Joe Smith, Bill McHenry, Marta Sánchez, Rapsusklei, Rxnde Akozta i un llarg etc.
15
Una distribució de: Bitò Elena Blanco
elena.distribució@bito.pro