SSERS UNICELLULARS

MINERVA PACHECO4CINFORMTICACOSTER DE LA TORRE

Bacteri (Viquipdia)SSERS UNICELLULARS1Bacteri (Viquipdia)1Nomenclatura1Histria i taxonomia1Arqueobacteri (Viquipdia)2Terminologia2Taxonomia2Caracterstiques distintives dels Archaea3Hbitat3Eucariota (Viquipdia)3

ndex alfabticarqueobacteris2arqueons1bacteri1Bacteria2eucarions1metanognesi3progenot3protistes2quimiolitotrofia3superregne1Woese2

ndex d'illustracionsIllustraci1:Bacteri1Illustraci2: Arqueobacteri2Illustraci 3: Archea3Illustraci 4: Eucariota4

Bacteri (Viquipdia)Un bacteri s un organisme unicellular que no disposa d'un nucli vertader, s a dir el seu material gentic no est envoltat per membranes com s el cas dels eucariotes o eucarions.Els bacteris sn els organismes ms abundants del planeta. Sn presents arreu, en el sl, l'aigua i com a simbionts d'altres ssers vius. Molts patgens, inclosos la majoria dels agents responsables de malalties no hereditries, sn bacteris. La majoria sn diminuts, al voltant de 0.1-5.0 m en mida, tot i que exemplars del gnere Thiomargarita poden arribar a mesurar 0.3 mm. Normalment presenten paret cellular com les plantes i els fongs. Molts es mouen utilitzant flagels, tot i que aquests sn estructuralment diferents als d'altres grups d'organismes.

Illustraci1:Bacteri

NomenclaturaActualment el mot bacteri refereix a dues definicions parcialment sobreposades per no idntiques.Segons la classificaci dels ssers vius en cinc regnes (moneres, protistes, fongs, plantes i animals), els bacteris formarien el primer regne i la divisi entre eucariotes (la resta de regnes) i procariotes, s a dir, els bacteris, es considera de tipus superregne.En canvi segons les teories filogentiques basades en la seqncia de l'ARN ribosmic, existiria una classificaci que dividiria els anomenats monera, o bacteris en dos diferents dominis, i deixaria els eucariotes en un altre d'aquests dominis.Aix en aquest segon cas, els bacteris, o anomenats tamb eubacteris, formarien un dels dominis separats dels arqueobacteris o arqueons. Aquests ltims presenten a ms de grans diferncies en les seqncies de l'ARN ribosmic d'altres de caire bioqumic i ecolgic.Histria i taxonomiaAntony van Leeuwenhoek va ser el primer en observar els bacteris el 1683 usant un microscopi d'una sola lent que ell mateix disseny. Per el mot bacteri no va ser emprat fins molt ms tard quan el 1828 Ehrenberg, el propos usant la paraula grega a?t????? que vol dir "petit bast". Louis Pasteur (1822-1895) and Robert Koch (1843-1910) van descriure la relaci existent entre els bacteris i les malalties, assignant-los correctament el paper de patgens.En un principi els bacteris es consideraren fongs microscpics, agrupant-los amb els esquizomicets, a excepci dels cianobacteris fotosinttics que es consideraren algues verdes (cianfits). Noms quan va ser possible estudiar la seva estructura cellular van sser classificats com a un grup totalment separat de la resta d'organismes. El 1956 Copeland els agrup en un regne propi anomenat primer Micota, desprs conegut com Monera, Procariota o Bacteria. Durant la dcada dels 1960 el concepte bacteri va ser refinat i passa a ser un grup a la mateixa alada dels eucariotes.L'adveniment de la sistemtica molecular va alterar aquesta postura. El 1977, Woese va dividir els procariotes en dos grups basant-se en les seqncies de ARN ribosmic 16S, i els anomen els regnes dels eubacteris i arqueobacteris. Va argir que cadascun d'aquests grups havia evolucionat separadament i el 1990 encara ho va afirmar amb ms contundncia creant un sistema de de tres dominis, que reanomen Bacteria, Archaea i Eucarya. Aquesta redefinici est acceptada pels bilegs moleculars mentre que d'altres cientfics mantenen que dna massa importncia a les diferncies gentiques i que arqueobacteris i eucariotes van evolucionar a partir dels eubacteris.Arqueobacteri (Viquipdia)Els arqueobacteri sn el grup d'ssers vius englobats al domini taxonmic dels Archaea. Sn microorganismes unicellulars que generalment viuen en ambients extrems. Com els eubacteris el seu material gentic (ADN) no est emmagatzemat dins un nucli.Illustraci2: Arqueobacteri

TerminologiaArqueobacteri prov del grec archaios (antic o primitiu) i backterion (bacteri) la ra s que en trobar-se en ambients extrems en un inici es va creure que eren caracterstiques arcaiques adoptades de quan els ambients extrems dominaven la terra primitiva i que els diferencien dels eubacteris ms moderns. Desprs s'ha vist que no hi ha motius per pensar que hagi de ser aix. Arqueobacteris i eubacteris constitueixen el dos grans grups de bacteris.Taxonomias com que a efectes terminolgics els arqueobacteris siguin bacteris. La confusi actual neix de les classificacions taxonmiques tradicionals:Els arqueobacteris sn procariotes igual que els eubacteris, en contraposici als eucariotes.

Els arqueobacteris sn moneres igual que els eubacteris, en contraposici als altres quatre regnes: animals, vegetals, fongs i protistes.

El 1977 Carl Woese i George Fox identificaren els tres grans grups taxonmics dels organismes vius, els tres dominis, basant-se en estudis de l'ARN ribosmic 16S:Archaea (arqueobacteris), sn els bacteris dels ambients extrems.

Bacteria (eubacteris), o bacteris comuns, com els que produeixen infeccions.

Eukarya o eucariotes, com els animals, les plantes, els protozous...

Parlant en termes filogentics, a partir de l'anlisi de l'ARNr, que s el marcador evolutiu ms habitual, els arqueobacteris sn ms propers als eucariotes com els humans que no els eubacteris, que sn ms propers al progenot, s a dir, a l'ancestre com de tots tres (i d'aqu el seu nom). Per seguint l'evoluci d'altres gens semblaria que sn el domini ms antic dels tres o que est ms emparentat amb els eubacteris que amb els eukariotes. Aix seria degut a qu en el brou primitiu hi va haver una gran transferncia horitzontal entre espcies.Caracterstiques distintives dels ArchaeaA l'igual que els eubacteris i a diferncia dels eucariotes, els arqueobacteris sn organismes sempre unicellulars, sense nucli, de mides microscpiques (entre 0.1 a 15 m de dimetre, o fins a 200 m si agrupats en filaments), amb formes tpicament bacterianes (esfrics, espirals, bacillars...), amb ADN circular covalentment tancat, a on hi podem trobar metabolismes de reducci de sofre, de desnitrificaci, de fixaci de nitrogen, de quimiolitotrofia; amb ribosomes 70S (els dels eucariotes sn 80S)...A l'igual que els eucariotes i a diferncia dels eubacteris, els arqueobacteris tenen en els seus processos de transcripci i traducci gentica iniciadors d'ARN de transcripci de metionina (els eubacteris de formil-metionina), hi ha sensibilitat dels ribosomes a la toxina diftrica, cap d'ells t capacitat de nitrificar (alguns eubacteris s), no tenen cid murmic a la paret cellular, tenen ms d'una polimerasa d'ARN...Illustraci 3: Archea

A diferncia d'eubacteris i d'eucariotes, els arqueobacteris no poden realitzar fotosntesi clorofllica (s que n'hi ha que fan fotosntesi per carotens), poden realitzar metanognesi, la membrana cellular cont lpids amb unions d'ter de glicerol (enlloc de les d'ster glicerol dels Bacteria i dels Eukaryotes), poden tenir flagels de composici i desenvolupament nics...

HbitatN'hi ha d'aerbics, d'anaerbics i d'anaerbics facultatius.Molts Archaea viuen en ambients de condicions extremes:Temperatura molt baixa.

Temperatura elevada: Els arqueobacteris termfils extrems poden viure per sobre dels 100C. Els trobem en guisers i surgncies termals submarines. La soca 121 s un arquobacteri capa de resistir temperatures de 121C, ms que qualsevol altra forma de vida coneguda.

Salinitat elevada: Els arqueobacteris halfils viuen en concentracions de sal del 20%, molt a prop del lmit de saturaci (32%). Els trobem en salines, salmorres, llacs salats, aliments salats...

Elevada acidesa. Sovint els termfils sn tamb acidfils, ja que els trobem en aiges de pH molt baix. Per exemple: el Picrophilus t l'habilitat de sobreviure a pH -0.06.

Elevada alcalinitat: Per exemple, Plectonema nostocorum pot viure en pH 13.

Per no tots els arqueobacteris viuen en condicions extremes, per exemple els metanogens, responsables de produir met als intestins dels remugadors (o de l'sser hum), viuen a temperatura corporal.Tampoc tots els bacteris d'ambients extrems sn arqueobacteris (per exemple, hi ha eubacteris psicrfils que viuen a temperatures sota zero).Eucariota (Viquipdia)Dins la taxonomia, els eucariotes (de noms cientfics Eucaryotae, Eukaryotae, Eukarya o Eucarya) s el domini d'organismes cellulars amb nucli diferenciat. Les anlisis seqenciadores dels ribosomes confirmen que aquestes seqncies dels aucariotes, les principals en la taxonomia gentica, sn ms properes als arqueobacteris que no als eubacteris i que van compartir un passat com amb els primers durant ms temps que els segons. Tanmateix altres grups de gens estan ms relacionats amb els bacteris i encara d'altres semblen ser una diversificaci anterior als dos altres dominis. Aix es deuria a l'elevada transferncia original que es va donar en el brou primitiu.En destaquen els regnes dels fongs, les plantes i els animals.Illustraci 4: Eucariota