vida i salut de

21
VIDA I SALUT DE L'EDAD MITJANA

Upload: larahuertaestevez

Post on 27-Jul-2015

1.795 views

Category:

Documents


2 download

TRANSCRIPT

VIDA I SALUT DE L'EDAD MITJANA

Qué t'ha semblat el que has llegit ?

Ens ha semblat molt interesant, però al mateix temps ens ha fet pena per les persones que moren de fam.Creiem que la vida de l'edad mitjana era molt més dura que la d'avui en dia.  

Com creus que eren les condicions de vida a l'edat mitjana ? 

 Nosaltres creiem que eren molt més dures que ara, perquè quasi  no tenien medicines i els metges que hi havien no eren professionals.

Creus que hi havien metges en aquesta  època ?Si que hi havien, però pocs.Els metges més rics treballaven pel rei i els altres sobrevivien com podien. En els monestirs era un dels llocs on s'estudiava la medicina. Els metges ambulants curaven als malalts.  

I hospitals ? Si però molts pocs.Als malalts se'ls curavaen els hospicis i els hospitals.Als monestirs i les escoles cordenalícies i als hospitals els metges feien de professors.  

Quines eren les malalties habituals ?

Hi havien moltes malalties com:-La peste negra. -La peste bubónica, que era la que els humans es contegiaven per la picada de la puça. -La denge, que era causada per la picada de un mosquit anomenat "El Aedes Aegypti".La principal causa de la denge es la febre, però també  mal de cap, mal a la musculatura, a les articulacions, nauseas i febre.      

Quina era la mitjana de vida ? La mitjana de vida era molt curta, durava entre 30 - 40 anys.Perquè en aquella epoca moria molta gent , perquè no hi havian gaires metges i la vida era molt dura, perquè havien de treballar molt. 

Qui exercia la medicina ? Eren els monjos i els capellans els que tenien els llibres en les seves biblioteques, i els que havien anat a les universitats a estudiar medicina. En els monestirs van aparèixer infermeries, farmàcies i petits horts medicinals.

Durant l'edat mitjana la medicina no va avançar gens.A l'edat mitjana hi havien 4 tipus de medicina : La clàssica , la grega , la romana i la renaixentistica.   

  

Quines eren les pràctiques habituals per curar als malalts ?

Les cures més habituals eren:La col.locació de ventoses, la sagnia i la administració de xarop, d'espècies i de tisanes especials per rentar l'estomac. En els casos greus de ferides , primer es netejaven amb oli o amb vi i després es cauteritzava amb ferros roents.Quan calia fins i tot es trepava el crani.Abans de començar a operar un pacient l'adormien fent-lo respirar amb una esponja molla.Els metges curaven als malalts prenent-li el pols i mirant - li la llengua.En l'epoca medieval , es preferia l'anàlisis d'orin.

Quina epidèmia va ser la causa de la mort d'una tercera part de la població ?

La peste negra. Perquè era una malaltia molt forta. 

Quins eren els aliments habituals de la major part de la població ? El vi i el pa eren els aliments fundamentals per la classe baixa i per la classe alta la carn, el peix, les hortelizes, els llegums i la fruita. 

Altres coses que menjaven

M'enjaven una gran varietatd'aliments però aqui només

mostrarem uns quants: -Tall de llebre o conill       - Potatge de morterol -Tall de bou                       - Salses de oques  -Tall de pits de molto       - Potatge de cebollada

Plats amb imatges :

Sosenga de llagosta o amb sípies o calamars      Albergínies espesses:

Continuació de plats amb imatge

Almedroc:       Alberginies a la morisca:

Qué menjaven els nobles ?No menjaven gaire carn, menjaven patates, fetge, orelles, porc, tripa i alguns aliments més.I en el període en que no es menjava, substituien la carn per el peix, tant d'aigua salada, com l'aigua dolça.El peix el menjaven:  fresc, ahumat o el salaven i després el deixaven secar.La fruita que consumien eren la poma, cireres, peres, maduixes i prunes.

    SEGONA  PART

  PAGESOS

ELS

Que destacaries del que acabes de llegir ?

Nosaltres creiem que ser pagès en aquelles èpoques, devia de ser molt dur i sobretot ser serf. 

Quina informació et dona la fotografía ?              

En la fotografia, al pagès no se'l veu gaire content. Al fons de la fotografia, hi ha un extens conreu, això ens informa que el pagès té molta feina.També ens informa de la roba que porta. 

 

Com vestien ? Vestien amb una espècie de faldilla que els arribava fins els genolls també portaven una samarreta blanca coberta de pèl de conill i amb un barret de tela. Perquè no tenien suficients diners per comprar-se res millor i això era el que li donava el seu senyor perquè ho portessin posat. Sempre portaven el mateix vestit i per tant sempre estava brut.I sempre anaven descalços.També passaven molt de fred perquè la vestimenta no era gruixuda, al contrari era molt fina.  

Que menjaven ?

L'aliment que més consumien era el pa i l'aigua.Les pomes, les cireres, les peres i algunes fruiteseren el que més consumien a part del pa.També consumien herbes. 

Per què alguns marxaven a la ciutat ?

Els pagesos que no eren serfs a vegades marxaven per buscar un altre lloc millor o per les gerres i les pestes havíen d'uir perquè passaven por de que moris la seva família.  Com treballaven ?Per treballar utilitzaven molt poques eines de ferro, la majoria eren de fusta.Els pagesos escarbaven la terra amb una eina que es deia "arado". Però el rendiment de la terra era molt baix.

Com eren les cases on vivien ?Hi havien diferents tipus de cases. Algunes estaven fetes de    pedra, altres de fusta i altres del que li deien "adobe".Solia estar construida per una gran habitació que era compartida per la familia i el bestiar, que també la utilitzaven com estable.El sostre era de palla. 

 

Quins eren els drets i els deures dels camperols respecte al seu senyor ?Els camperols tenien que pagar un lloger per les propietats del seu senyor, com els molins.Si eren serfs no se'n podien anar sense el permis de el senyor, encanvi els que no eren serfs ho podien fer" ( A CANVI DE PAGAR UNS DINERS)

Altra informació:A l'edat mitjana els pagesos vivien ignorats y amb temor. Ells en aquella època van passar pestes i molta gana. A l'any 1349 va ser l'any que va venir la peste negra. I va morir molta gent.

FINEELA I LARA

NEELA I LARA