salut i estils de vida
TRANSCRIPT
Ciència Salut i estils de vida
El treball que hauràs de realitzar aquest trimestre ésFaràs un monogràfic d’una de les malalties que
tractarem al llarg de la unitat.Per fer el treball hauràs de buscar informació de la
malaltia en qüestió, com per exemple, les causes, les conseqüències, el tractament, l’afectació a nivell mundial de la malaltia, etc.
Una vegada tinguis la informació, la presentaràs davant la resta de la classe mitjançant una presentació en power point.
Escull: diabetis, obesitat, al·lèrgies, infart de miocardi, tabaquisme, alcoholèmia, anorèxia, bulímia, depressió, síndrome de dèficit d’atenció i hiperactivitat, altres malaties mentals i malaltia d’Alzheimer.
Salut i malaltiaQuè entenem amb els termes salut i
malaltia??
Imgres.htm
SALUT I MALALTIASALUT: estat complet de benestar físic, mental i social
MALATIA: alteració de l’estat de salut, és a dir, pèrdua transitòria o permanent d’aquest benestar.
Esperança de vidaÉs una estimació mitjana d’anys que
viuria un grup de persones si no variessin les condicions sanitaries i socials a la zona on es fa l’estudi
Salut = genotip + ambient Malaties genètiques: degudes a alteracions
del genoma: síndrome Down, diabetes,… Malaties en les que el genotip marca la
pre-disposició a patir-les: malaties cardiovasculars, obesitat…..
Malaties congènites:Es manisfesten des del naixement per problemes durant el desenvolupament de l’embrió o degudes a factors ambientals com rX, alguns fàrmacs, algunes infeccions com la rubeola o la toxoplasmosi.
Agressions i riscos per a la salut
Origen dels riscos:
Intern (predisposició genètica)
Mals hàbits de vida Entorn
sociocultural Ambientals
Tipus de malalties1.Depenent de
l’origenInfecciosesNo Infeccioses
2. Depenent del cursAgudesCròniques
3.Depenent de l’òrgan o sistema al que afectiCardiovascularsDigestives.....
Agressions ambientals
Físiques Químiques Biològiquesradiacions ionitzants contam. aire virussorolls contam. aigua bacteris variacions de contam. aliments fongs itemperatura protozous
Que las cosas vayan mal no quiere decir que no puedan ir peor. La radiación registrada ayer en la central nuclear de Fukushima I ha sido la más alta registrada desde que las instalaciones colapsaron como resultado del terremoto y el tsunami del 11 de marzo. Tokyo Electric Power (Tepco), la empresa que opera la planta, aseguró que había detectado un nivel de radiación de 1.000 milisievert por hora (100.000 veces por encima de la radiación habitual), y todo indica a que procede de una fuga de agua del segundo reactor. Ante los altísimos índices de radiactividad, los trabajadores que desde hace dos semanas luchan para estabilizar el reactor se vieron obligados a evacuar las instalaciones.
La compañía que opera la planta rectificó una medición exagerada El 58% de los japoneses critica la gestión del Gobierno en la crisis nuclear "Es un valor muy elevado", afirmó Hidehiko Nishiyama, portavoz de la agencia de seguridad atómica de
Japón, quien añadió que había una "alta probabilidad" de que el agua contaminada proviniera de una fuga en el segundo de los seis reactores que tiene la central. Existe la posibilidad de que las vasijas de las barras de combustible usado o el sistema de tuberías estén dañados. Algunos expertos extranjeros afirman que estos niveles de radiactividad en el agua indican que el núcleo del reactor se ha fundido en parte.
Una única dosis de 1.000 milisievert puede causar mareo, náuseas y vómitos y, según la agencia de Protección Medioambiental de Estados Unidos, es suficiente para provocar hemorragias. Se considera que una exposición a 100 milisievert por año es el umbral a partir del cual es evidente el incremento del riesgo de sufrir cáncer.
Tepco dijo inicialmente que la cantidad de yodo radiactivo en el agua era 10 millones de veces superior a la normal, pero más tarde rectificó y aseguró que había cometido un error de medición y que se trataba de 100.000 veces. La situación en las turbinas de los otros reactores tampoco es precisamente idílica: en los números 1 y 3, la radiación es 10.000 veces superior a la normal.
La radiación en Fukushima alcanza un nuevo máximoLos expertos creen que podría haber una fuga de agua contaminada. -Los trabajadores del reactor 2 abandona Fukushima ante el riesgo JOSE REINOSO - Tokio - 28/03/2011 (http://www.elpais.com/articulo/internacional/radiacion/Fukushima/alcanza/nuevo/maximo/elpepuint/20110328elpepuint_2/Tes
MALALTIES INFECCIOSES
AGENT INFECCIÓSVEHICLE D’INFECCIÓINFECCIÓ I CURS DE LA MALALTIA
Símptomes
TRACTAMENT
PREVENCIÓ
GUARIMENT
INMUNITAT
AGENTS INFECCIOSOS
BACTERIS
VIRUSFONGS
PROTOZOUS
METAZOUSPARÀSITS
Transmissió de malaties infeccioses
Per contacte directe: per contacte cutani, a través de l’aparell respiratori o bé per transmissió sexual.
Per mitjà de l’aigua.Per mitjà d’aliments.Per mitjà d’animals:
VECTORS
El desenvolupament de les malalties infeccioses
Infecció: el microorganisme entra al cos i es comença a reproduir.
Incubació: temps transcorregut entre la infecció i l’aparició dels símptomes.
Període agut: la malaltia és manifesta plenament.
Declivi: van remetent els símptomes.Convalescència: tornem a l’estat normal
de salut.
La prevenció de les malalties infecciosesBONS HÀBITS:Veure aigua embotellada quan anem de
viatge.Conservar i manipular els aliments
correctament.Rentar bé els aliments que haguem de
menjar crus.Rentar-se les mans i tenir una bona higiene.Utilitzar preservatius en les relacions
sexuals.
La defensa contra les infeccions
Mecanismes de defensainespecífics: ens defensem davant de qualsevol infeccióespecífics: van dirigits a microorganismes concrets
Mecanismes de defensa inespecíficsEl nostre cos disposa de diferents barreres per
evitar que entrin microorganismes:La pell: si no hi ha cap ferida, la pell és una
barrera molt eficient.Les mucoses: estan recobertes de mucositats
que destrueixen els microorganismes.La inflamació: resposta de l’organisme davant
de microorganismes aliens. Intervenen els glòbuls blancs de la sang que fagociten els microorganismes i els destrueixen.
Mecanismes de defensa específics : sistema immunitariEl component més important des sistema
immunitari són els glòbuls blancs (LIMFÒCITS).Els limfòcits reconeixen els microorganismes aliens.N’hi ha de dos tipus i cada un actua d’una manera
diferent:
LIMFÒCITS BLIMFÒCITS T
Els microorganismes contenen molècules diferents de les del nostre cos que són reconegudes pel nostre sistema immunitari. S’anomenen ANTÍGENS i desencadenen la resposta del sistema immunitari.
Limfòcits B i anticossosEls anticossos són molècules proteiques
anomenades immunoglobulines, alliberades pels limfòcits B.
Aquests s’uneixen als antígens
LIMFÒCITS TQuan un virus infecta una cèl·lula, deixa fora
les seves proteïnes. Els limfòcits T les reconeixen i destrueixen les cèl·lules en que es troben.
Dibuixos
Els trastorns del sistema immunitari
Malalties autoimmunes:
Es produeixen que els sistema immunitari reconeix com a estranya alguna molècula dels nostre propi organisme:
Esclerosi múltiple, diabetis,...
Al·lèrgies:Apareixen quan el
sistema immunitari respon a antígens als quals no hauria de respondre en condicions normals.
Alèrgies QQC
El tractament de les malalties infecciosesTractament contra malalties causades per
bacteris:Es tracten amb ANTIBIÒTICS: substàncies letals
pels bacteris i inofensives per les persones.
El primer antibiòtic que es va descobrir va se la penicilina (Fleming 1881-1955)
Problemàtica actual: degut a la generalització dels antibiòtics han sorgit bacteris resistents que fan que l’ús d’aquest hagi percut efectivitat.
Informe setmanal Vacuna contra la malària
Les vacunesTenen com objectiu
immunitzar les persones contra una sèrie de microorganismes patògens. Per fer-ho, s’injecta el mateix microorganisme dins l’organisme.
Amb un programa de vacunació a escala mundial s’han aconseguit eradicar malalties com la verola.
Informe setmanal vacuna contra la SIDA
Les malalties tumorals i el càncerQuè és un tumor?En els teixits del nostre organisme es produeix
un reemplaçament de les cèl·lules velles per noves cèl·lules.
Quan es trenca l’equilibri de producció i destrucció de cèl·lules apareix un tumor, que es defineix com una massa de teixit desorganitzat.
Aquests tumors poden ser benignes o malignes.Un tumor maligne és aquell les cèl·lules del qual
és poden desplaçar des de lloc inicial del tumor per fer tumors en altres parts del cos.
Les cèl·lules d’un tumor maligne tenen dos característiques
Invasivitat Metàstasi
Capacitat de penetrar i estendre’s pels teixits contigus.
Capacitat de penetrar dins els vasos sanguinis i limfàtics, moure’s per la sang i la limfa i dipositar-se en qualsevol part del cos per formar un altre tumor.
El tractament del càncerCirurgia: extirpació del tumor.Radioteràpia: ús de radiació per eliminar
les cèl.lules canceroses.Quimioteràpia: administració de fàrmacs.Tractaments hormonals: ús de fàrmacs per
contrarestar l’efecte d’hormones que ajuden en el desenvolupament del càncer.
Immunoteràpia: ús d’agents que reforcen el sistema immunitari.
Malalties endocrines, nutricionals i metabòliques.S’inclou un ampli grup de trastorns,
congènits o adquirits, causats per una alteració dels enzims o les hormones que intervenen en el metabolisme o per malalties de les glàndules endocrines o dels òrgans que intervenen en el metabolisme.
Les dues malalties més freqüents dins d'aquest grup són la diabetis i l’obesitat.
Conductes addictivesS’engloben dins les malalties mentals, ja que
una persona que pateix una addició experimenta canvis en la seva personalitat.
Drogodependència o drogoaddicció:La persona pateix un trastorn per abús
d’alguna substància.Hi ha dependència.Es pateix el síndrome d’abstinència.
Els components principals de les addiccions són la pèrdua de control i la dependència.
Les droguesUna droga és una substància que, introduïda en
l’organisme, és capaç de produir canvis en el cervell que comporten alteracions del comportament, condueixen a processos d’abús i dependència i provoquen un impuls irreprimible a prendre la substància, sigui per obtenir-ne els efectes o per evitar el malestar de l'abstinència.
Les drogues és poden classificar com:Depressores del sistema nerviós Estimulants del sistema nerviósPertorbadores del sistema nerviós.
Com afecten les drogues a la salut
El diagnòstic de les malaltiesAnomenem diagnòstic al procediment pel qual
s’identifica la malaltia que té un pacient.La diagnosi té diverses fases:Entrevista clínica anamnesiExploració físicaExploracions complementàries.
A partir d’aquí és pot donar un diagnòstic, al qual li seguirà el pronòstic o evolució i la fase del tractament.
Exploracions complementaries més utilitzadesAnàlisi de sang: és una prova diagnòstica
que consisteix en extreure sang d’un pacient per analitzar-ne paràmetres com:
Hematies = nombre de glòbuls vermellsGlucosa= quantitat de sucre a la sangTriglicèrids= greix ingerit en la dietaFerro= forma part de l’hemoglobinaColesterol= component de les membranes
cel·lularsLeucòcits= nombre total de glòbuls blancs
Tècniques de diagnòstic per imatgeRadiografiaTomografia axial computada (TAC o
escàner)Ressonància magnèticaEcografiaMedicina nuclear
Altres tècniques de diagnòstic són:Cateterisme cardíac: es porta un catèter a
través d’una artèria fins al cor i es prenen imatges.
Tècniques de registre de l’activitat elèctrica: en formen part l’electrocardiograma, i l’electroencefalograma.
Test d’esforç.Tècniques endoscòpiques: utilitza l’endoscopi
que és un instrument en forma de tub amb una càmera que capta l’interior de la cavitat.
Biòpsia: extracció d’una petita part de teixit per examinar-la al laboratori. S’utilitzen per determinar si un tumor és benigne o maligne.
Tractament de malalties : fàrmacs i medicamentsUn medicament és un
producte que utilitzem per curar, prevenir o alleujar una malaltia.
Els medicaments contenen un fàrmac que és el principi actiu del mateix.
Els medicaments s’han de prendre en dosis adequades i sota prescripció mèdica.
La indústria farmacèutica: patents i genèricsComercialització
d’un medicament:Proves amb
animals de laboratori
Proves amb humans sans
Proves amb malalts: assaig clínic.
Comercialització.
Quan una empresa crea un nou fàrmac en sol.licita una patent.
Aquesta l’autoritza a ser l’únic fabricant i comercialitzador del fàrmac durant un període d’entre 10 i 20 anys.
A partir d’aquest temps aquesta patents expira i altres laboratoris poden comercialitzar el fàrmac, llavors rep el nom de genèric.
La llarga i increíble historia d'un comprimit (subtitulat en català)
Tractament de malalties: la cirurgiaLa cirurgia és un
mètode agressiu d’extirpació d’òrgans, teixits o d’altres que s’efectua mitjançant una incisió, la qual posteriorment haurà de cicatritzar.
Avui en dia s’avança en el camp de la cirurgia no agressiva: endoscòpica o angioplàstica.
OBESITAT Problema del 1r món
La medicina als països en vies de desenvolupament
L’ONU reconeix la salut com un dret universal, però en realitat és així?
Problemes sanitaris al tercer mónEls països en vies de
desenvolupament tenen una esperança de vida d’entre 40 i 50 anys.
Influeixen factors com : LA POBRESA, DESASTRES NATURALS, MANCA DE PERSONAL SANITARI I RECURSOS, GUERRES, FALTA D’AIGUA POTABLE……….
Fi