Ciència Salut i esti ls de vida

El treball que hauràs de realitzar aquest trimestre ésFaràs un monogràfic d’una de les malalties que tractarem al

llarg de la unitat.Per fer el treball hauràs de buscar informació de la malaltia en

qüestió, com per exemple, les causes, les conseqüències, el tractament, l’afectació a nivell mundial de la malaltia, etc.

Una vegada tinguis la informació, la presentaràs davant la resta de la classe mitjançant una presentació en power point.

Escull: diabetis, obesitat, al·lèrgies, infart de miocardi, tabaquisme, alcoholèmia, anorèxia, bulímia, depressió, síndrome de dèficit d’atenció i hiperactivitat, altres malaties mentals i malaltia d’Alzheimer.

Salut i malaltiaQuè entenem amb els termes salut i malaltia??

Imgres.htm

SALUT I MALALTIA

SALUT: estat complet de benestar físic, mental i social

MALATIA: alteració de l’estat de salut, és a dir, pèrdua transitòria o permanent d’aquest benestar.

Esperança de vida És una estimació mitjana d’anys que viuria un grup

de persones si no variessin les condicions sanitaries i socials a la zona on es fa l’estudi

Salut = genotip + ambient Malaties genètiques: degudes a alteracions del genoma:

síndrome Down, diabetes,… Malaties en les que el genotip marca la pre-disposició a

patir-les: malaties cardiovasculars, obesitat….. Malaties congènites:Es manisfesten des del naixement per

problemes durant el desenvolupament de l’embrió o degudes a factors ambientals com rX, alguns fàrmacs, algunes infeccions com la rubeola o la toxoplasmosi.

Agressions i riscos per a la salut

Origen dels riscos:

Intern (predisposició genètica)

Mals hàbits de vida Entorn sociocultural Ambientals

Tipus de malalties1.Depenent de l’origen

InfecciosesNo Infeccioses

2. Depenent del cursAgudesCròniques

3.Depenent de l’òrgan o sistema al que afectiCardiovascularsDigestives.....

Agressions ambientals

Físiques Químiques Biològiques

radiacions ionitzants contam. aire virus

sorolls contam. aigua bacteris

variacions de contam. aliments fongs itemperatura protozous

Que las cosas vayan mal no quiere decir que no puedan ir peor. La radiación registrada ayer en la central nuclear de Fukushima I ha sido la más alta registrada desde que las instalaciones colapsaron como resultado del terremoto y el tsunami del 11 de marzo. Tokyo Electric Power (Tepco), la empresa que opera la planta, aseguró que había detectado un nivel de radiación de 1.000 milisievert por hora (100.000 veces por encima de la radiación habitual), y todo indica a que procede de una fuga de agua del segundo reactor. Ante los altísimos índices de radiactividad, los trabajadores que desde hace dos semanas luchan para estabilizar el reactor se vieron obligados a evacuar las instalaciones.

La compañía que opera la planta rectificó una medición exagerada El 58% de los japoneses critica la gestión del Gobierno en la crisis nuclear "Es un valor muy elevado", afirmó Hidehiko Nishiyama, portavoz de la agencia de seguridad atómica de

Japón, quien añadió que había una "alta probabilidad" de que el agua contaminada proviniera de una fuga en el segundo de los seis reactores que tiene la central. Existe la posibilidad de que las vasijas de las barras de combustible usado o el sistema de tuberías estén dañados. Algunos expertos extranjeros afirman que estos niveles de radiactividad en el agua indican que el núcleo del reactor se ha fundido en parte.

Una única dosis de 1.000 milisievert puede causar mareo, náuseas y vómitos y, según la agencia de Protección Medioambiental de Estados Unidos, es suficiente para provocar hemorragias. Se considera que una exposición a 100 milisievert por año es el umbral a partir del cual es evidente el incremento del riesgo de sufrir cáncer.

Tepco dijo inicialmente que la cantidad de yodo radiactivo en el agua era 10 millones de veces superior a la normal, pero más tarde rectificó y aseguró que había cometido un error de medición y que se trataba de 100.000 veces. La situación en las turbinas de los otros reactores tampoco es precisamente idílica: en los números 1 y 3, la radiación es 10.000 veces superior a la normal.

La radiación en Fukushima alcanza un nuevo máximoLos expertos creen que podría haber una fuga de agua contaminada. -Los trabajadores del reactor 2 abandona Fukushima ante el riesgo JOSE REINOSO - Tokio - 28/03/2011 (http://www.elpais.com/articulo/internacional/radiacion/Fukushima/alcanza/nuevo/maximo/elpepuint/20110328elpepuint_2/Tes

MALALTIES INFECCIOSES

AGENT INFECCIÓSVEHICLE D’INFECCIÓINFECCIÓ I CURS DE LA MALALTIA

Símptomes

TRACTAMENT

PREVENCIÓ

GUARIMENT

INMUNITAT

AGENTS INFECCIOSOS

BACTERIS

VIRUSFONGS

PROTOZOUS

METAZOUSPARÀSITS

Transmissió de malaties infeccioses

Per contacte directe: per contacte cutani, a través de l’aparell respiratori o bé per transmissió sexual.

Per mitjà de l’aigua. Per mitjà d’aliments. Per mitjà d’animals:

VECTORS

El desenvolupament de les malalties infeccioses

Infecció: el microorganisme entra al cos i es comença a reproduir.

Incubació: temps transcorregut entre la infecció i l’aparició dels símptomes.

Període agut: la malaltia és manifesta plenament. Declivi: van remetent els símptomes. Convalescència: tornem a l’estat normal de salut.

La prevenció de les malalties infeccioses BONS HÀBITS:Veure aigua embotellada quan anem de viatge.Conservar i manipular els aliments correctament.Rentar bé els aliments que haguem de menjar crus.Rentar-se les mans i tenir una bona higiene.Utilitzar preservatius en les relacions sexuals.

La defensa contra les infeccions Mecanismes de defensa

inespecífics: ens defensem davant de qualsevol infeccióespecífics: van dirigits a microorganismes concrets

Mecanismes de defensa inespecíficsEl nostre cos disposa de diferents barreres per evitar que entrin

microorganismes: La pell: si no hi ha cap ferida, la pell és una barrera molt

eficient. Les mucoses: estan recobertes de mucositats que destrueixen

els microorganismes. La inflamació: resposta de l’organisme davant de

microorganismes aliens. Intervenen els glòbuls blancs de la sang que fagociten els microorganismes i els destrueixen.

Mecanismes de defensa específics : sistema immunitariEl component més important des sistema immunitari són els glòbuls

blancs (LIMFÒCITS).Els limfòcits reconeixen els microorganismes aliens.N’hi ha de dos tipus i cada un actua d’una manera diferent:

LIMFÒCITS BLIMFÒCITS T

Els microorganismes contenen molècules diferents de les del nostre cos que són reconegudes pel nostre sistema immunitari. S’anomenen ANTÍGENS i desencadenen la resposta del sistema immunitari.

Limfòcits B i anticossosEls anticossos són molècules proteiques anomenades

immunoglobulines, alliberades pels limfòcits B. Aquests s’uneixen als antígens

LIMFÒCITS TQuan un virus infecta una cèl·lula, deixa fora les seves

proteïnes. Els limfòcits T les reconeixen i destrueixen les cèl·lules en que es troben.

Dibuixos

Els trastorns del sistema immunitari Malalties autoimmunes:Es produeixen que els sistema

immunitari reconeix com a estranya alguna molècula dels nostre propi organisme:

Esclerosi múltiple, diabetis,...

Al·lèrgies:Apareixen quan el sistema

immunitari respon a antígens als quals no hauria de respondre en condicions normals.

Alèrgies QQC

El tractament de les malalties infecciosesTractament contra malalties causades per bacteris:Es tracten amb ANTIBIÒTICS: substàncies letals pels bacteris i

inofensives per les persones.

El primer antibiòtic que es va descobrir va se la penicilina (Fleming 1881-1955)

Problemàtica actual: degut a la generalització dels antibiòtics han sorgit bacteris resistents que fan que l’ús d’aquest hagi percut efectivitat.

Informe setmanal Vacuna contra la malària

Les vacunesTenen com objectiu

immunitzar les persones contra una sèrie de microorganismes patògens. Per fer-ho, s’injecta el mateix microorganisme dins l’organisme.

Amb un programa de vacunació a escala mundial s’han aconseguit eradicar malalties com la verola.

Informe setmanal vacuna contra la SIDA

Les malalties tumorals i el càncer Què és un tumor?En els teixits del nostre organisme es produeix un

reemplaçament de les cèl·lules velles per noves cèl·lules. Quan es trenca l’equilibri de producció i destrucció de cèl·lules

apareix un tumor, que es defineix com una massa de teixit desorganitzat.

Aquests tumors poden ser benignes o malignes.Un tumor maligne és aquell les cèl·lules del qual és poden

desplaçar des de lloc inicial del tumor per fer tumors en altres parts del cos.

Les cèl·lules d’un tumor maligne tenen dos característiques

Invasivitat Metàstasi

Capacitat de penetrar i estendre’s pels teixits contigus.

Capacitat de penetrar dins els vasos sanguinis i limfàtics, moure’s per la sang i la limfa i dipositar-se en qualsevol part del cos per formar un altre tumor.

El tractament del càncer Cirurgia: extirpació del tumor. Radioteràpia: ús de radiació per eliminar les cèl.lules

canceroses. Quimioteràpia: administració de fàrmacs. Tractaments hormonals: ús de fàrmacs per contrarestar

l’efecte d’hormones que ajuden en el desenvolupament del càncer.

Immunoteràpia: ús d’agents que reforcen el sistema immunitari.

Malalties endocrines, nutricionals i metabòliques.S’inclou un ampli grup de trastorns, congènits o adquirits,

causats per una alteració dels enzims o les hormones que intervenen en el metabolisme o per malalties de les glàndules endocrines o dels òrgans que intervenen en el metabolisme.

Les dues malalties més freqüents dins d'aquest grup són la diabetis i l’obesitat.

Conductes addictivesS’engloben dins les malalties mentals, ja que una persona que

pateix una addició experimenta canvis en la seva personalitat.Drogodependència o drogoaddicció:La persona pateix un trastorn per abús d’alguna substància.Hi ha dependència.Es pateix el síndrome d’abstinència.

Els components principals de les addiccions són la pèrdua de control i la dependència.

Les drogues Una droga és una substància que, introduïda en l’organisme,

és capaç de produir canvis en el cervell que comporten alteracions del comportament, condueixen a processos d’abús i dependència i provoquen un impuls irreprimible a prendre la substància, sigui per obtenir-ne els efectes o per evitar el malestar de l'abstinència.

Les drogues és poden classificar com:Depressores del sistema nerviós Estimulants del sistema nerviósPertorbadores del sistema nerviós.

Com afecten les drogues a la salut

El diagnòstic de les malaltiesAnomenem diagnòstic al procediment pel qual s’identifica la

malaltia que té un pacient.La diagnosi té diverses fases: Entrevista clínica anamnesi Exploració física Exploracions complementàries.

A partir d’aquí és pot donar un diagnòstic, al qual li seguirà el pronòstic o evolució i la fase del tractament.

Exploracions complementaries més utilitzades Anàlisi de sang: és una prova diagnòstica que consisteix en

extreure sang d’un pacient per analitzar-ne paràmetres com: Hematies = nombre de glòbuls vermellsGlucosa= quantitat de sucre a la sangTriglicèrids= greix ingerit en la dietaFerro= forma part de l’hemoglobinaColesterol= component de les membranes cel·lularsLeucòcits= nombre total de glòbuls blancs

Tècniques de diagnòstic per imatge Radiografia Tomografia axial computada (TAC o escàner) Ressonància magnètica Ecografia Medicina nuclear

Altres tècniques de diagnòstic són: Cateterisme cardíac: es porta un catèter a través d’una

artèria fins al cor i es prenen imatges. Tècniques de registre de l’activitat elèctrica: en formen part

l’electrocardiograma, i l’electroencefalograma. Test d’esforç. Tècniques endoscòpiques: utilitza l’endoscopi que és un

instrument en forma de tub amb una càmera que capta l’interior de la cavitat.

Biòpsia: extracció d’una petita part de teixit per examinar-la al laboratori. S’utilitzen per determinar si un tumor és benigne o maligne.

Tractament de malalties : fàrmacs i medicamentsUn medicament és un

producte que utilitzem per curar, prevenir o alleujar una malaltia.

Els medicaments contenen un fàrmac que és el principi actiu del mateix.

Els medicaments s’han de prendre en dosis adequades i sota prescripció mèdica.

La indústria farmacèutica: patents i genèricsComercialització d’un

medicament:Proves amb animals de

laboratoriProves amb humans sansProves amb malalts: assaig

clínic.Comercialització.

Quan una empresa crea un nou fàrmac en sol.licita una patent.Aquesta l’autoritza a ser l’únic fabricant i comercialitzador del

fàrmac durant un període d’entre 10 i 20 anys.A partir d’aquest temps aquesta patents expira i altres

laboratoris poden comercialitzar el fàrmac, llavors rep el nom de genèric.

La llarga i increíble historia d'un comprimit (subtitulat en català)

Tractament de malalties: la cirurgiaLa cirurgia és un mètode

agressiu d’extirpació d’òrgans, teixits o d’altres que s’efectua mitjançant una incisió, la qual posteriorment haurà de cicatritzar.

Avui en dia s’avança en el camp de la cirurgia no agressiva: endoscòpica o angioplàstica.

La medicina als països en vies de desenvolupament

L’ONU reconeix la salut com un dret universal, però en realitat és així?

Problemes sanitaris al tercer mónEls països en vies de

desenvolupament tenen una esperança de vida d’entre 40 i 50 anys.

Influeixen factors com : LA POBRESA, DESASTRES NATURALS, MANCA DE PERSONAL SANITARI I RECURSOS, GUERRES, FALTA D’AIGUA POTABLE……….

Fi