XV FESTIVAL internacional

D’ORGUEDEL PRINCIPAT D’ANDORRA

TEMPORADA 2014

Entrada Lliure amb Col·lecta

Orgue de Georges Danionesglésia arxiprestal de sant esteve d’andorra la vella

Orgue de Joaquín Loisesglésia de sant iscle i santa victòria de la massana

Orgue de Gerhard A. C. de Graafesglésia de sant pere màrtir d’escaldes-engordany

Quinze anys de bona música!(2000-2014)

Organistes: Luc Antonini - Javier Artigas Pina - Ferruccio Bartoletti - Joxe Benantzi Bilbao - Miguel Bernal - Michel Bouvard - Claudio Brizi - Óscar Candendo - Jonatan Carbó - Fabio Ciofini - Jean Baptiste Courtois - Pieter Van Dijk - Antonio Duarte - José Luis Echechipía - Jürgen Essl - Antonio M.Esteireiro - Loreto Fernàndez Imaz - Roberto Fresco - Cristina García Banegas - Miguel Ángel García - Jean-Christophe Geiser - José Vicente Giner - Jose Luis González Uriol - Miquel Gonzàlez - Jesús Gonzalo López - Naji Hakim - Federica Iannella - Matteo Imbruno - Guido Iotti - Irmtraud Krüger - Esteban Landart - Olivier Latry - Eric Lebrun - Jean Pierre Leguay - Francesco Di Lernia - Marie-Ange Leurent - Silva Manfré - Sílvia Màrquez - Liudmila Matsyura - Ignace Michiels - Jan Van Mol - Maria Nacy - Massimo Nosetti - Tomé Olives - Daniel Oyarzabal - Francesc Pi - Raúl Prieto - Aarón Ribas - Ignacio Ribas Taléns - Benjamin Righetti - Letizia Romiti - Giampaolo di Rosa - Saskia Roures - Juan de la Rubia - José Santos de la Iglesia - Zsigmond Szathmáry - Dominik Susteck - Raúl del Toro - Montserrat Torrent - Slava Txevliakov - Joâo Vaz - Jordi Vergés - Enrico Vicardi.

altres músics i agrupacions: Estíbaliz Aldecoa (arpa) - Vadim Artamonov (baix) - Ricard Casañ (trompeta) - Quartet Cererols (gregorià) - Cor Nacional dels Petits Cantors - Ana Ferraz (soprà) - Marià Franco (tenora) - Grup de Cambra Aitana - Jordi Mestres (gralla) - Catherine Perret (arpa) - Quintet de Metalls Mediterráneo - Orquestra Nacional Clàssica d’Andorra (ONCA) - Albert Pià (guitarra) - Enric Ribalta (flauta travessera) - Pedro M.Ruiz (oboé) - Lluís Sintes (tenor) - Mathias Schlubeck (flauta de Pan) - Spanish Brass (quintet de metalls) - Luca Venturi (violí) - Jordi Ximénez (sacabuix).

3_

Índex

Presentació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4

Ferruccio Bartoletti, orgue . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 6

Aires barrocs i romàntics: de J. S. Bach a César Franckdilluns 11 d’agost, a les 21.30 h | Església arxiprestal de Sant Esteve d’Andorra la Vella

Ministriles de Marsias . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 8

Javier Artigas, orgue

Fernando Sánchez, baixons

El baixó en el repertori renaixentistadissabte 16 d’agost, a les 21.30 h | Església Sant Pere Màrtir d’Escaldes-Engordany

Giuliana Maccaroni, orgue . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 10

Martino Pòrcile, ORGUE

La gran tradició operística italianadilluns 18 d’agost, a les 21.30 h | Església de Sant Iscle i Santa Victòria de la Massana

Juan de la Rubia, orgue i CINEMA . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 12

«Faust» de F. W. Murnau, 1926dimecres 20 d’agost, a les 21.30 h | Església arxiprestal de Sant Esteve d’Andorra la Vella

Aarón Ribas, orgue . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 14

Onca BàsicFrancesc Planella I Àlex Arajol, VIOLINS

Laia Capdevila, VIOLA

Mireia Planas, VIOLoncel

concert camins de la simfonia alemanya dissabte 23 d’agost, a les 21.30 h | Església arxiprestal de Sant Esteve d’Andorra la Vella

4_

Amb gran satisfacció presentem la quinzena edició del Festival Internacional d’Orgue que des de l’any 2000 omple les nostres esglésies amb els sons dels grans noms de la història de la música.

Si bé Andorra ens ofereix un paisatge natural que enamora a tots els que hi saben trobar les seves bondats, l’art autòcton i tangible de la seva arquitectura, amb les esglésies romàniques i l’escultura policromada dels seus bellíssims retaules, són un bon complement cultural a les nombroses rutes sempre renovades i interessants d’aquest país de muntanya. Amb el nostre festival, la música, com a art efímer però de gran efecte en l’ànima i la memòria, i concretament la música clàssica, canta als temples de tres parròquies a través de l’orgue, idòniament situat en aquests espais. I canta gràcies a grans intèrprets que donen una nova visió de les possibilitats dels nostres instruments, tots ells amb la seva personalitat, amb la seva veu única i característica.

La quinzena edició del Festival Internacional d’Orgue del Principat d’Andorra centra el repertori en la música d’Itàlia, Alemanya i Espanya amb diverses agrupacions a duo, quintet i orgue solista. El concert inaugural, amb Ferruccio Bartoletti, presenta tres dels grans noms del repertori organístic del Barroc al Romanticisme. Obres emblemàtiques de J. S. Bach com la Passacaglia i Fantasia i fuga en sol menor donen pas al repertori plenament romàntic per acabar amb un dels màxims reptes per a un músic: la improvisació en directe sobre un tema sorpresa, donat pel públic.

El grup Ministriles de Marsias, especialista en la música antiga, ens presenta, en format duo, un interessant recorregut per la música del Renaixement mitjançant dos dels instruments més típics: el baixó (antecessor de l’actual fagot) i l’orgue. La primera part d’aquest concert es caracteritza per les obres més serioses del repertori, amb formes com la fantasia, el tiento o la tocata, mentre que a la segona part la protagonista és la dansa, amb obres com la molt famosa Folía de España, seguida d’altres danses com el minuet i diverses obres jocoses del repertori hispà renaixentista.

Al tercer concert podrem escoltar l’orgue a quatre mans (i quatre peus!) amb el duo format pels italians Giuliana Maccaroni i Martino Pòrcile que ens proposa un recorregut pels

Presentació

5_

compositors més signifi catius del període del Risorgimento italià (Rossini, Donizetti, Morandi). Hi trobarem músiques originals per a aquesta formació, però també d’altres que han estat transcrites per a aquest instrument des de les obres per a orquestra.

Amb l’organista Juan de la Rubia reprenem una proposta que ja hem tingut l’oportunitat d’assaborir dues vegades en els nostres quinze anys de trajectòria: la improvisació de la música per acompanyar les grans obres cinematogràfi ques del cinema mut. Augurem que assistirem a una sessió memorable d’ambientació musical de la pel·lícula Faust de F. W. Murnau, del 1926.

El programa «Camins de la simfonia alemanya» clausura el festival, que compta per segon any amb la col·laboració de l’Orquestra Nacional Clàssica d’Andorra (ONCA), en el format ONCA Bàsic, en un concert conjunt amb l’organista d’Andorra Aarón Ribas. Cinc joves músics que ens proposen una aproximació a l’evolució de la simfonia.

En tots aquests anys de programació són moltes les persones i entitats que han ajudat al bon funcionament del nostre festival, i així arribem al quinzè aniversari amb la satisfacció d’haver pogut oferir al públic d’Andorra més de noranta concerts interpretats per grans músics. Vull fer un esment especial al mestre orguener Juan Bautista Díaz, que ens ha deixat recentment (1959-2014) i que durant els quinze anys del nostre festival ha mantingut a punt els instruments amb autèntic amor pel seu treball, que ha estat afi nar i harmonitzar els més de quatre mil tubs dels nostres orgues i donar una solució pràctica i sempre imaginativa als problemes habituals d’aquests grans instruments com a màquines complexes que són.

En nom de l’organització conjunta de l’Arxiprestat d’Andorra i la Fundació Crèdit Andorrà, amb l’assessorament musical de l’Associació Amics dels Orgues de les Valls d’Andorra, vull agrair a tots els artistes que han protagonitzat aquestes vetllades estivals la seva presència a les nostres valls.

Ignacio Ribas TalénsDirector artístic del Festival internacional d’orgue del Principat d’Andorra

6_

Ferruccio Bartoletti Comença els estudis musicals amb Mario Fiorentini i Martha Del Vecchio i es diploma en orgue i composició organística sota la direcció de Giancarlo Parodi al Conservatori Cesare Pollini de Pàdua amb la màxima qualificació. Knud Vad i René Saorgin han marcat el seu pensament artístic.

Concertista de renom, intervé regularment en els més importants centres organístics d’Europa, com Hamburg, Amsterdam, Bilbao, Dresden, Bruges, Principat de Mònaco, Andorra, Magadino, Oslo, Estocolm, Sant Sebastià, Saint Rémy, Sorø, Kíev, Breslav, Bratislava o Linz, i en moltes ciutats italianes. La seva activitat concertística ha transcorregut sempre paral·lela a la didàctica, ja que ha estat professor en moltes acadèmies d’orgue i membre de jurat de nombrosos concursos internacionals.

La seva discografia se centra en la música de J. S. Bach i D. Buxtehude. Des del 2002 forma part de l’Ensemble Katharsis, formació de cambra amb la qual ha obtingut el prestigiós premi de la discogràfica americana Grammy.

Des del 1991 és director artístic de l’Associació Musical César Franck, que desenvolupa la seva activitat a la Ligúria (Itàlia) i promou l’estudi del repertori organístic i de l’art de l’orgueneria i la revaloració dels antics instruments, que fa reviure cada any amb festivals de prestigi internacional. És assessor per a la restauració dels antics orgues de la Ligúria i l’alta Toscana.

Músic de formació clàssica, ha estat el primer organista a Itàlia que ha fet espectacles interactius d’improvisació que conjuguen narració, poesia i imatges. També és un especialista a musicar en directe pel·lícules de cinema mut, recuperant la tradició dels instrumentistes improvisadors de principis del Novecento.

7_Amb col·lecta a benefici de Creu Roja Andorrana

Johann Sebastian Bach (1685-1750)

Louis Vierne (1870-1937)César Franck (1822-1890)

Ferruccio Bartoletti

Ferruccio Bartoletti, orgueConcertista internacional,

director artístic de l’associació musical César Franck

dilluns 11 d’agost, a les 21.30 hEsglésia de Sant Esteve d’Andorra la Vella

Passacaglia, BWV 582 Jesus bleibet meine Freude, BWV 147 (Transcripció per a orgue de F. Bartoletti)Fantasia i fuga en sol menor, BWV 542 Clair de luneCoral núm. 3 en la menorImprovisació sobre un tema donat pel públic

Aires barrocs i romàntics:de J. S. Bach a César Franck

El programa presenta tres dels grans noms del repertori organístic del Barroc al Romanticisme. Obres emblemàtiques de J. S. Bach com la Passacaglia i Fantasia i fuga en sol menor donen pas al repertori plenament romàntic per acabar el concert amb un dels màxims reptes per a un músic: la improvisació en directe sobre un tema sorpresa, donat pel públic. Ferruccio Bartoletti ha estat el primer a Itàlia que ha fet, a través de l’orgue, espectacles interactius d’improvisació que conjuguen narració, poesia i imatges. També és un especialista a musicar en directe pel·lícules de cinema mut, com ja coneixem per la seva actuació a Andorra amb la pel·lícula Metrópolis fa uns anys. En aquest concert ens mostra la seva faceta de repertorista amb la guinda de la improvisació.

1r concert

8_

Javier Artigas

Nascut a Saragossa, comença els seus estudis musicals com a nen cantor de l’Escolania d’Infants del Pilar, sota la tutela de José Vicente González Valle. Posteriorment cursa els estudis d’orgue i clavecí a Saragossa sota la direcció de José Luis González Uriol, i obté el Premi Extraordinari Fi de Carrera. Amplia estudis amb Montserrat Torrent i rep lliçons també de mestres com M. Radulescu, M. C. Alain, L. Rogg, F. H. Houbard i K. Schnorr, entre d’altres.

Ofereix concerts per Europa, Àsia i Amèrica en els festivals més importants dedicats a la música antiga, com a solista i també com a membre de grups de cambra com Ministriles de Marsias, Les Sacqueboutiers de Tolouse, I Turchini, etc. Entre els seus enregistraments com a solista destaca Tañer con Arte (premiat amb cinc estrelles Goldberg) i, amb el grup Ministriles de Marsias, els discos Trazos de los Ministriles i Invenciones de glosas-Antonio de Cabezón (tots dos premiats per diferents institucions).

Internacionalment reconegut com a especialista de la música històrica espanyola per a teclat, és cap del Departament de Música Antiga i catedràtic d’Orgue i Clavecí al Conservatori Superior de Múrcia, acadèmic de nombre de la Real Academia de Bellas Artes Santa María de la Arrixaca de Múrcia, professor del Curs de Música Antiga de Daroca, professor convidat del Departament de Música Antiga de l’ESMUC i director tècnic del Festival de Música Antiga de Daroca i de les Jornades d’orgue de Saragossa.

Fernando SánchezFernando Sánchez tracta d’abastar tots els períodes de la música, des del Renaixement fins als nostres dies, utilitzant els instruments propis de cada època. És Pep Borràs qui, amb els seus ensenyaments, l’encoratja i el motiva a descobrir un món que molt aviat el captivarà. També ha rebut els consells d’Alberto Grazzi.

És membre fundador del grup Ministriles de Marsias, creat amb l’objectiu de donar a conèixer la música escrita per als instruments anomenats ministrils (corneta, sacabutx, xeremia, baixó...) alhora que toquen al costat de cors o cantants. Col·labora assíduament amb orquestres i grups de cambra especialitzats en la interpretació amb instruments originals, tant d’Espanya com d’altres països, com l’orquestra Il Fondamento, la Capilla Peñaflorida, la Capela Compostelana, Les Sacqueboutiers de Toulouse i La Folía, entre d’altres, amb els quals actua a Espanya, França, Bèlgica, Holanda, Hongria, Alemanya, Luxemburg, Cuba i Japó.

Ha fet enregistraments per a ràdio i televisió i és membre integrant de diversos grups de cambra, com el quintet de vent Zaragoza, el Grupo Enigma, el trio Parthenia, Fagot’s Ensemble, etc., amb els quals ha participat en l’enregistrament de nombrosos CD. Actualment compagina la seva tasca instrumental amb la pedagògica com a professor al Conservatori Professional de Música de Majadahonda (Madrid). Ha estat professor de baixó al curs de la Música a les catedrals i capelles espanyoles als segles xvi-xviii (Segòvia, 1999 i 2000).

El grup Ministriles de Marsias, especialista en la música antiga, ens presenta en format duo un interessant recorregut per la música del Renaixement mitjançant dos dels instruments més típics: el baixó (antecessor de l’actual fagot) i l’orgue. La primera part d’aquest concert es caracteritza per les obres més serioses del repertori, amb formes com la fantasia, el tiento o la tocata, mentre que a la segona part la protagonista és la dansa, amb obres com la molt famosa Folía de España, seguida d’altres danses com el minuet i diverses obres jocoses del repertori hispà renaixentista.

9_Amb col·lecta a benefici de Càritas Andorrana

Girolamo Frescobaldi (1583-1643)Bartolomé de Selma y Salaverde (c.1580-d.1638)

Peter Philips (1561-1627)Jusepe Ximenez (1600-1672)

Francisco Correa de Arauxo (1577-1654)

Sebastián de Aguilera y Heredia (1531-1627)Michelangelo Rossi (1601-1656)

Bartolomé de Selma y Salaverde (c.1580-d.1638)Alessandro Scarlatti (1660-1725)

Ramón Ferreñac (1750-1835)

Libro de Clavicimbano e Cifra para Arpa de Francisco de Tejada (1721)

Ministriles de MarsiasJavier Artigas, orgue

Cap del Departament de Música Antiga i catedràtic d’Orgue i Clavecí al Conservatori Superior de Múrcia

Fernando Sánchez, baixonsProfessor al Conservatori Professional de Música

de Majadahonda (Madrid)

dissabte 16 d’agost, a les 21.30 hEsglésia de Sant Pere Màrtir d’Escaldes-Engordany

Toccata Ottaua (Il primo libro di Toccate; Roma, 1613)*Fantasia sopra il Madrigale di Palestrina: Vestiva i colli, passeggiato

Amarilli di Giulio Romano (Brussel·les, 1603)*Registro vajo a tresTercer Tiento de Sexto Tono sobre la primera parte de la Batalla de Morales*

Primer registro de bajo de primer tonoToccata Settima (Roma, 1657)Fantasia per basso soloVariazione sulla Follia di Spagna*Verso para Vísperas con fagot obligadoTempo de Minué *

Síguense unos tonos de Palacio / Tamborilero*La gitanilla / Tonadilla de Navidad* / MarizápalosFolías de España*/ San Juan de Lima con sus diferencias

* orgue sol

El baixó en el repertori renaixentista

2n concert

10_

Giuliana Maccaroni

És professora d’orgue al Conservatori G. B. Martini de Bolonya i organista titular de l’orgue històric Mascioni (1906, III/P) de l’església de Crist Rei a Pesaro, on també és directora artística del festival Vespri d’organo a Cristo Re.Desenvolupa una intensa activitat artística i ha estat convidada a diversos festivals internacionals a Bèlgica, Alemanya, Àustria, França, República Txeca, Estats Units, Rússia, Sibèria, Suïssa, Anglaterra, Finlàndia i Noruega, tant com a solista com en grups de cambra (duo organístic, formacions orquestrals i corals).Ha fet diversos enregistraments discogràfics per a orgue solista, orgue a quatre mans i orgue amb cor, entre els quals destaca el seu últim treball dedicat a l’obra completa (vol. II) de les sonates per a teclat de B. Galuppi (AM GOS 102).Obté el diploma d’orgue, clavecí i composició organística (cum laude) sota la direcció de Marco Arlotti al Conservatori Rossini de Pesaro. És titulada en Musicologia (especialitat Biblioteconomia musical) per la Universitat de Cremona. Ha aconseguit amb la màxima qualificació el diploma de segon nivell de Disciplina Musical al Conservatori de Vicenza amb Roberto Antonello. Ha participat en diversos cursos de perfeccionament amb els professors L. Ghielmi, I. Kooiman, H. Vogel, M. Radulescu, W. Zerer, Ch. Stembridge, M. C. Alain i L. Lohmann. Ha aconseguit dues beques d’estudi i nombrosos premis en concursos nacionals i internacionals.

Martino Pòrcile

Organista i director de cor, actualment és organista i mestre de capella de la Catedral de Pesaro. És col·laborador habitual del grup vocal gregorià Tonus Peregrinus.

Va néixer a Trieste l’any 1969, ciutat on obté el Diploma d’orgue i de composició organística al Conservatori Tartini, amb Marcello Girotto. Tant a Itàlia com a l’estranger ha participat en nombrosos cursos de perfeccionament d’orgue amb mestres de fama internacional com L. Ghielmi, H. Vogel, M. Radulescu, W. Zerer i Ch. Stembridge. Ha participat en diversos festivals de música a Itàlia i a l’estranger, com a solista i amb diverses agrupacions.

El seu interès per la promoció i la revaloració del patrimoni organístic de la seva regió l’ha portat a catalogar els orgues de la diòcesi de Gorizia i a assessorar en la restauració de diversos orgues històrics.

El programa del concert proposa els compositors més significatius del període del Risorgimento italià (Rossini, Donizetti, Morandi). Hi trobarem músiques que han estat compostes per a orgue a quatre mans, però també d’altres que han estat transcrites per a aquest instrument des dels originals per a orquestra.

La transcripció per a orgue a quatre mans té molt d’èxit per la seva efectivitat d’evocació de la naturalesa orquestral de les peces, en ser l’orgue l’instrument que, gràcies a les seves veus múltiples i als seus registres, s’adapta amb més fidelitat a la recreació d’una orquestra sencera, al seu esperit i al seu so.

11_Amb col·lecta a benefici de Carisma

Gioachino Rossini (1792-1868)

Giovanni Morandi (1777-1856)

Gaetano Donizetti (1797-1848)

Charles Gounod (1818-1893)

Gioachino Rossini (1792-1868)

Giuliana Maccaroni, orgueProfessora d’orgue al Conservatori G. B. Martini de Bolonya

i organista titular de l’església de Crist Rei a Pesaro

Martino Pòrcile, orgueOrganista i mestre de capella de la Catedral de Pesaro

dilluns 18 d’agost, a les 21.30 hEsglésia de Sant Iscle i Santa Victòria de la Massana

Marxa per al sultà Abdul Medjid Simfonia de TancrediIntroducció, “Tema amb variacions i Final en fa”Introducció: MaestosoTema: Andantino brillanteVariació I: Imitazione del clarinetto, Andantino brillante Variació II: Imitazione del flauto e fagotto, Andantino Variació III: Imitazione delle viole, Adagio legato Variació IV: Imitazione dei campanelli, Allegretto Variació V: Imitazione del flauto ottavino, Con brio Variació VI i Final: Imitazione di banda militare, Allegro vivace

Simfonia de Anna Bolena

Marxa fúnebre per a una marionetaSimfonia de Il Barbiere di SivigliaSimfonia de La Gazza ladra (Maestoso marziale, Allegro)

La gran tradició operística italiana

3r concert

12_

Juan de la Rubia

Nascut a València el 1982, és un dels organistes més guardonats de la seva generació. El seu repertori aborda tant la interpretació històrica de música antiga com obres del Romanticisme i dels segles xx i xxi. És professor a l’ESMUC (Escola Superior de Música de Catalunya) i organista de la Basílica de la Sagrada Família de Barcelona.Va començar els estudis musicals amb el seu pare i amb Ricardo Pitarch, i després es va formar com a organista, pianista i clavecinista a València i a Barcelona. Va perfeccionar els estudis d’orgue i improvisació a la Universität der Künste de Berlín i al Conservatoire National de Toulouse, on va aconseguir fins a cinc premis extraordinaris en diferents especialitats. Estudia amb Óscar Candendo, Wolfgang Seifen, Michel Bouvard i Montserrat Torrent, i ha rebut classes magistrals de Daniel Roth, Bernhard Haas, Enrico Viccardi, Wolfgang Zerer, Olivier Latry i Ton Koopman.Després d’obtenir el Primer Premi Nacional d’Orgue en el Concurs Permanent de Joventuts Musicals d’Espanya, inicia la seva activitat com a concertista solista a les sales i cicles espanyols més importants i oferint concerts a l’estranger. Ha guanyat també els premis Andrés Segovia-J. M. Ruiz Morales (Santiago de Compostel·la), Premi Euterpe (València), Primer Premi de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Granada i el premi Primer Palau del Palau de la Música Catalana. El 2012 va ser nomenat membre de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi.Com a solista, el seu repertori abasta des de la música antiga fins a l’actualitat. Destaquen les seves interpretacions de Johann Sebastian Bach, les seves improvisacions a l’estil barroc, les grans obres del repertori romàntic i del segle xx, i transcripcions per a orgue d’obres simfòniques i operístiques. Com a membre de l’Ensemble Meridien, aborda regularment obres del Renaixement i el Barroc, com a organista solista, continuista o director. També ha estrenat obres de compositors actuals al Palau de la Música Catalana, a les catedrals de Lleó i Sant Sebastià i al Festival Internacional de Música Contemporània Ensems de València.

Ha fet fins avui cinc enregistraments com a solista. Entre les seves cites per a aquest any i el que ve hi ha concerts a la Catedral de Colònia, la participació en una Integral d’obra per a orgue de Bach a Lleó i Madrid, la participació com a jurat en el concurs Soli Deo Gloria de Moscou i el seu debut com a solista amb l’Orquestra Barroca de Friburg.

13_Amb col·lecta a benefici del Festival internacional d’orgue

Juan de la Rubia, orgue i cinemaProfessor d’improvisació de l’ESMUC (Escola Superior de Música de Catalunya),

organista titular de la Basílica de la Sagrada Família de Barcelona

dimecres 20 d’agost, a les 21.30 hEsglésia arxiprestal de Sant Esteve d’Andorra la Vella

«Faust» de F. W. Murnau, 1926

Projecció de la pel·lícula «Faust» de F. W. Murnau, 1926, i improvisació musical en directeEl director de cinema F. W. Murnau es basa en els contes tradicionals sobre la figura de Faust recollits en l’obra dramàtica de Goethe. Va ser l’última pel·lícula de Murnau a Alemanya.Faust és un savi, venerable i bondadós ancià que estipula un contracte amb Mefistòfil per alliberar el poble en què viu d’una terrible pesta que no deixa cap família sana. Amb el temps, Faust es corromp, temptat per la joventut eterna i gràcies a la influència i les promeses de Mefistòfil, que l’acaba traint cruelment. Fins que troba una jove anomenada Gretchen, bella i càndida, i se n’enamora. Mefistòfil havia pactat amb l’arcàngel que si li robava l’ànima a Faust li donaria la terra, ja que, segons el mateix diable, cap home no es resisteix al mal.La pel·lícula reprodueix el ritme teatral clàssic de la història de Goethe. Són remarcables la tècnica fotogràfica i d’imatge, la utilització necessària del blanc i negre i del contrast fort entre les zones aombrades i les il·luminades, per destacar el dramatisme histriònic i fins i tot els canvis climàtics. Les imatges mostren influències del cinema expressionista alemany (El gabinet del doctor Caligari) i de la pintura romàntica.

Sobre la improvisació musicalLa improvisació és una pràctica que es remunta a l’origen mateix de la música i que ha gaudit de més o menys consideració en diferents períodes històrics. Així, Bach i Händel van guanyar bona part de la seva reputació gràcies a les seves improvisacions al teclat, com més tard van fer també Liszt i Chopin. Lluny de deixar la música a l’atzar del moment, la improvisació requereix un domini i un control absoluts de melodia, harmonia i ritme, de la mateixa manera que un orador necessita un domini absolut del lèxic i la gramàtica del seu llenguatge per estructurar un discurs que, bo i sent improvisat, estigui ben travat i resulti efectiu.En el cas del Faust de Murnau, la literatura musical que pot servir d’inspiració és extensa, ja que són nombrosos els compositors que s’han inspirat en el mateix personatge: Beethoven, Schubert, Gounod, Berlioz, Schumann, Liszt, Mahler...Millor que en un concert amb obres de repertori a l’ús, el públic es veu recompensat si fa un esforç per detectar aquests gestos –tot i que igualment gaudirà si simplement es deixa portar per les imatges expressionistes de Murnau i l’acompanyament musical–. Es fa aquí més vàlida que mai aquella afirmació de Charles Rosen per a qui «escoltar música, com entendre un llenguatge, no és una actitud passiva, sinó un acte d’imaginació creativa».

4t concert

14_

Aarón Ribas

Neix a Barcelona el 1992. S’inicia en l’estudi de l’orgue amb el seu pare. Des de l’any 2007 rep classes de Montserrat Torrent. El 2009 ingressa al Conservatori Municipal de Música de Barcelona (CMMB), on estudia orgue amb Maria Nacy. Actualment cursa tercer de grau superior de música a l’Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC), sota la direcció d’Óscar Candendo. Ha rebut altres indicacions de professors com Juan de la Rubia, Jürgen Essl, Raúl Prieto, Michael Raudulescu, Thomas Trotter, Constantin Volostnov o Ulrich Walther.

Com a organista solista ha fet concerts dins el cicle de Joves Intèrprets de l’Auditori Pau Casals al Vendrell, a les Joventuts Musicals de Palafrugell, al XIII Cicle Internacional d’Orgue del Principat d’Andorra, al cicle de concerts de la Fundació Focus-Abengoa celebrat a l’Hospital de los Venerablesa de Sevilla i al VIII Festival Diego de Amezua. Algunes de les seves actuacions s’han retransmès per ràdio a les emissores de RNE i a la SWR4 d’Alemanya.

El 2012 va ser guardonat també amb el segon premi del Concurs Permanent de Joventuts Musicals celebrat a Girona. El 2013 va obtenir el primer premi en el concurs en commemoració de Joseph-Gabler a Ochsenhausen. Actualment és l’organista titular de l’església de Sant Pere Màrtir d’Escaldes-Engordany.

Onca Bàsic, Francesc Planella i Àlex Arajol, violinsLaia Capdevila, viola / Mireia Planas, violoncel

L’Orquestra Nacional Clàssica d’Andorra va néixer l’any 1992 amb el format d’orquestra de cordes. És gestionada per la Fundació ONCA, una entitat formada pel Govern d’Andorra i la Fundació Crèdit Andorrà, que en són els patrons. L’any 2006 l’ONCA va iniciar les seves actuacions com a orquestra clàssica, concerts que combina amb el format de cambra. El violinista andorrà Gerard Claret, un dels principals impulsors de la formació, n’és el concertino director.L’any 2003 l’ONCA signa un conveni de col·laboració amb el Teatre-Auditori Sant Cugat i l’Escola Municipal de Música Victòria dels Àngels, de Sant Cugat del Vallès. La temporada 2004-2005, en col·laboració amb la Fundació Orfeó Català-Palau de la Música Catalana, enceta el cicle de concerts de cambra al Petit Palau, que duu a terme anualment. L’ONCA ha estat dirigida per Lord Yehudi Menuhin en el seu 80è aniversari i per J. Casas, A. Ros Marbà, S. Brotons, D. Brophy i E. Colomer, entre d’altres. Marzio Conti n’ha estat el director principal des del 2006 per a les produccions en format orquestra clàs-sica i ha portat una tasca intensa i important per a la consecució del repertori clàssic de l’ONCA. L’orquestra ha actuat a Andorra, Espanya, França, Bèlgica, Itàlia, Alemanya i Portugal, i ha assolit un lloc de prestigi dins del panorama musical. L’ONCA ha enregistrat obres dels compositors catalans Toldrà, Montsalvatge, Casals, Turina, Rodrigo, Manén, Lamote de Grignon i Guinovart, entre d’altres. Ha estrenat Gemini (1998) de Cervelló, Tres reflexos sobre una pastoral d’hivern (2003) de Montsalvatge i la Simfonia número 2, Andorrana (2007) de Rendine, obra que ha enregistrat per encàrrec de la Fundació ONCA.El novembre del 2004 se li va atorgar la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya.

Aquest concert ens ofereix una aproximació a l’evolució de la simfonia al llarg de la història de la música i com han anat canviant les seves característiques. Les primeres simfonies eren instrumentals, tot i que també podien ser vocals, de caràcter introductori, i eren part d’una obra més gran, com ara una cantata o una òpera, mentre que les simfonies orquestrals durant el romanticisme parteixen d’una forma consolidada. Per mostrar els canvis que ha sofert amb el pas del temps, es contraposaran músiques que són representatives de la simfonia a l’orgue, gràcies a la versatilitat de l’instrument. El programa es completarà amb tres peces del Quartet de cordes, op. 81 de Felix Mendelssohn, a càrrec dels músics de l’ONCA, formació encarregada d’acompanyar el solista en les obres pensades per a corda i orgue.

15_Amb col·lecta a benefici de Special Olympics Andorra

Johann Sebastian Bach (1685-1750)

Felix Mendelssohn Bartholdy (1809-1847)

Julius Reubke (1834-1858) Johann Sebastian Bach (1685-1750)

Aarón Ribas, orgueOrganista titular de l’església de Sant Pere Màrtir d’Escaldes-Engordany

Onca BàsicFrancesc Planella i Àlex Arajol, violins

Laia Capdevila, viola

Mireia Planas, violoncel

dissabte 23 d’agost, a les 21.30 hEsglésia arxipretal de Sant Esteve d’Andorra la Vella

Simfonia de la Cantata Geist und Seele wird verwirret, BWV 35/1 (1726)3 peces per a quartet de cordes, op. 81* Andante ScherzoFuga

Der 94 psalm (1857)** Simfonia de la Cantata Gott soll allein mein Herze haben, BWV 169/1 (1727)Simfonia, Presto de la Cantata Wir danken dir, Gott, wir danken dir, BWV 29 (1731)

* Quartet sol

** Orgue sol

camins de la simfonia alemanya

5è concert

Dip

òsi

t le

gal

: AN

D. 4

05

-201

4

Per a més informació:

Fundació Crèdit Andorrà, telèfon 88 88 80

Oficina Nacional de Turisme d’Andorra, telèfon 82 02 14

Associació amics dels orgues de les valls d’Andorra (AOVA), info@amicsdelsorgues.com

amb el suport de:

amb la col·laboració de: